dissabte, 20 d’octubre del 2018

Bibliografia: Diagnosi de l’estat actual de l’ecosistema del delta de la Tordera. 2018 Marta Sánchez Parreño



Marta Sánchez Parreño

INS S'Agulla Blanes

Departament de Ciències Naturals

Tutor/a: Maria José Tarancón

Curs 2017-2018

Treball de Recerca de l'alumna Marta Sánchez de l'Institut S'Agulla de Blanes.


Altres enllaços relacionats:


https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/1609f24d04fc1d1dc1257f990036b15d/$FILE/03-Marta%20S%C3%A0nchez.002.pdf/03-Marta%20S%C3%A0nchez.pdf

Premi per l’estudi de l’ecosistema del delta de la Tordera
Diari de Blanes 20/10/2018

La Marta Sánchez, del s’Agulla, de Blanes, ha estat guardonada amb el 1er premi a la III edició del Premi de Treballs Acadèmics Consorci Besòs Tordera amb el seu estudi “Diagnosi de l’estat actual de l’ecosistema del delta de la Tordera”.

És el seu Treball de Recerca, sota la tutoria de María José Tarancón, del Departament de Ciències Naturals d l’INS s’Agulla. El TdR és un treball d’investigació que ha de realitzar tot l’alumnat de batxillerat.

Imatge ES

Vull estudiar ciències ambientals i crec que poder fer aquest treball, m’ha proporcionat molts coneixements sobre el tema, i ho he fet amb moltíssimes ganes.

Marta Sánchez

Tant per mi com pel CEAB, de Blanes, ha estat un plaer treballar amb una estudiant com la Marta. Una persona atenta, amb ganes, amb una gran disposició a aprendre.

Enric Sagristà

La mateixa Marta ens explica com s’ha desenvolupat la seva recerca:

En aquest treball he realitzat un estudi del delta de la Tordera, un espai natural que en els últims anys ha estat fortament ocupat pels humans, degut al augment del turisme i el creixement urbanístic així com la presència de l’agricultura.

Tot això ha fet que els seus aqüífers es trobin en una situació de sobreexplotació, fet per el qual la Tordera es troba seca en superfície pràcticament la meitat de l’any. En aquest sentit, els meus objectius van ser:


  • realitzar un seguiment del nivell d’aigua de l’aqüífer,
  • mesurar la salinitat de la llacuna,
  • observar la fauna i flora predominant en aquesta zona
  • conèixer els efectes perjudicials que ha provocat l’home sobre els ecosistemes que conformen el Delta de la Tordera.


Per poder complir els meus objectius, gràcies a l’ús de diferents aparells i l’ajuda de l’Enric Sagristà, expert en la matèria, vaig dur a terme un control del nivell d’aigua de 19 piezòmetres (pous) situats entre Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera i Blanes, que em van permetre fer un seguiment dels 2 aqüífers (superficial i profund) de la Tordera durant l’estiu, precisament l’època en que la situació és més precària degut a l’augment de les temperatures, la reducció de la pluviometria i l’augment de les extraccions per a consum domèstic per satisfer la demanda d’uns municipis que multipliquen per dos i per tres la seva població amb l’arribada de turistes.

A més, al haver-hi un augment de temperatures, els cultius necessiten més aigua i, per tant, aprofiten per extreure-la de l’aqüífer.

A part, vaig mesurar alguns paràmetres en diferents punts de la llacuna litoral de la Tordera on vaig obtenir dades de la salinitat.

També, durant un seguit de dies vaig estar observant la fauna i la flora del delta de la Tordera, en especial de la llacuna litoral i els seus voltants, amb l’objectiu de conèixer la que és present en aquest espai natural, la seva distribució i presència, i la seva adaptació a les condicions actuals del delta.

Un cop agafades les dades dels diferents paràmetres estudiats vaig procedir a analitzar els resultats que presento en aquest treball.

També vaig veure diferents il·legalitats comeses pels humans, que poden afectar de forma molt negativa a la fauna i la flora de l’ecosistema, a més a més, d’investigar com poden viure aquestes espècies en un medi d’aigua salobre com és la llacuna de la Tordera, ja que moltes d’aquestes espècies, tant vegetals com animals, acostumen a viure en medis d’aigua dolça.

Finalment, si comparem les dades dels nivells dels aqüífers d’aquest treball (estiu) amb les dades obtingudes a l’hivern per els científics del CEAB, podem veure com aquests poden estar relacionats amb factors abiòtics, entre d’altres.


Un estudi sobre el delta de la Tordera i un altre sobre les aigües de l’EDAR de Teià i Vilanova del Vallès, primers premis del III Premi de Treballs Acadèmics
Consorci Besòs-Tordera 11/10/2018


EL 9 NOU Vallès Oriental 11 oct.

Enric Sagristà 11 oct.
La Marta Sanchez, qui va realitzar el seu Treball de Recerca a amb mi, ha estat galardonada amb el 1er premi a la III edició del Premi de Treballs Acadèmics Consorci Besòs Tordera amb el seu treball “Diagnosi de l’estat actual de l’ecosistema del delta de la Tordera”

Encara sobreviu la rata d'aigua (Arvicola sapidus) al Vallès Oriental 20/10/2018 Arnau Tolrà. Font: Twitter.com

En un racó del Vallès Oriental encara sobreviu la rata d'aigua (Arvicola sapidus). Ben distribuïda en el passat, al segle XIX-XX va patir una forta regressió a causa de les profundes alteracions infligides sobre les àrees fluvials, desapareixent de bona part dels rius catalans.

Requereix lleres obertes amb abundant vegetació herbàcia, especialment d'helòfits, marges tous on excavar galeries i trams estanyats o de corrent lent. La linealitat de l'hàbitat la fa especialment sensible a les pertorbacions antròpiques i a la propagació d'espècies al·lòctones.

Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 19/10/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografia de l'Arnau Tolrà d'ahir divendres 19/10/2018 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...

5 Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Astor (Accipiter gentilis)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
3 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 Mussol comú (Athene noctua)
Cornelles negres (Corvus corone)
mínim 11 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 Fredeluga (Vanellus vanellus)
Aixecada per un astor.
1 Blauet (Alcedo atthis)
1 Perdiu roja (Alectoris rufa)
3 Puputs (Upupa epops)
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
3 Picots verds (Picus viridis)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
1 Xixella (Columba oenas)...
Tudons (Columba palumbus)
2 estols en migració activa
mínim 6 Gaigs (Garrulus glandarius)
4 Garses (Pica pica)
3 Grives (Turdus viscivorus)
mínim 60 Tords comuns (Turdus philomelos)
entrada. Arriben grupets alts de l'W.
Merles (Turdus merula)
Cogullades vulgars (Galerida cristata)
7 Cotolius (Lullula arborea)
mínim 28 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
mínim 75 Titelles (Anthus pratensis)
1 Cruixidell (Emberiza calandra)
4 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
mínim 60 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Pardal de bardissa (Prunella modularis)
1er temporada
1 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
mínim 6 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
mínim 75 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
mínim 14 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
mínim 12 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
mínim 55 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Trist (Cisticola juncidis)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
mínim 100 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
mínim 40 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
2 Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
3 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
2 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
4 Pardals roquers (Petronia petronia)
Pardals comuns (Passer domesticus)
1 Pardal xarrec (Passer montanus)
Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Arnau Tolrà

Nous ruixats de matinada 20/10/2018


Nous ruixats aquesta matinada de dissabte 20/10/2018...

4.5 mm a Vallgorguina
1.2 mm a Santa Maria de Palautordera
2.8 mm a Sant Celoni
2.4 mm a Breda
2.2 mm a Fogars de la Selva
2.7 mm a Tordera
3.4 mm a Tossa de Mar
4.4 mm a Blanes
4.0 mm a Malgrat de Mar
2.1 mm a Santa Susanna
2.8 mm a Pineda de Mar
4.6 mm a Calella
5.4 mm a Canet de Mar
5.0 mm a Arenys de Munt
5.2 mm a Arenys de Munt

1.2 mm a Arbúcies
0.9 mm a Santa Coloma de Farners


divendres, 19 d’octubre del 2018

2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus) a Cala Llorell (Tossa de Mar) 19/10/2018 Carles Quer Feo. Font: ornitho.cat

2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus) observats per Carles Quer Feo avui a Cala Llorell (Tossa de Mar).

També 1 Quiròpter indeterminat (Chiroptera sp.). Comentari : Dins un dels tunels esfonsats de Cala Porto pi.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Carles Quer Feo

Bibliografia: Caracterización del subsuelo mediante sísmica de reflexión de alta resolución. 2000 Tesis Doctoral de María Teresa Teixidó Ullod



María Teresa Teixidó Ullod

TESIS DOCTORAL
(pdf 275 pàgines)

Barcelona, septiembre de 2000

Universitat de Barcelona
Departament de Geodinàmica i Geofísica


Enllaç alternatiu...




Platja de Poblenou (Pineda de Mar) 19/10/2018


Aquesta tarda passejant per la platja de Poblenou (Pineda de Mar)...

9 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

1 Atalanta (Vanessa atalanta)
1 Pòntia comuna (Pontia daplidice)
6 Safraneres de l'alfals (Colias crocea)
1 Blaveta dels pèsols (Lampides boeticus)

1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
fent l'aleta sobre la vegetació psammòfila i la desembocadura del torrent, marxa platja amunt.
2 Gavines corses (Larus audouinii)
sedimentades amb gavians argentats i gavines capnegres, aixecades per un gos
uns 50 Gavians argentats (Larus michahellis)
3 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
4 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
sedimentats amb gavines vulgars
Coloms roquers (Columba livia)
2 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Garsa (Pica pica)
2 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
juntes a la desembocadura del torrent
3 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Gafarrons (Serinus serinus)

Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)...

Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)...

Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) i Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)...

Algunes imatges de la platja de Poblenou (Pineda de Mar)...

Algunes notícies per llegir 18 i 19/10/2018...

Fan una prova pilot a la dessalinitzadora de Blanes per fer-la més sostenible
El Punt Avui 19/10/2018

Té un cost de 1,62 milions, finançats per la Unió Europea, i inclou tecnologia per aprofitar fins a un 90% l’aigua de mar i tractar-la més eficientment

La dessalinitzadora de Blanes, on fa un any que es du a terme la prova pilot AJ. BLANES.

REDACCIÓ - BLANES
La dessalinitzadora de Blanes és l’escenari d’una prova pilot, finançada amb fons europeus, per fer-la més sostenible ambientalment. Amb un pressupost d’1,62 milions d’euros, inclou tecnologia per aprofitar fins al 90% de l’aigua de mar i tractar-la d’una manera més eficient tot combinant pretractaments innovadors, la reutilització de corrents residuals mitjançant la gestió d’efluents i la generació de productes d’alt valor afegit.

Al capdavant del projecte, Life Dreamer, hi ha Acciona Aigua com a coordinadora i hi participen l’empresa de consultoria WE&B i l’empresa Aquastill, dedicada a la destil·lació per membranes. La prova, que va començar ara fa un any i finalitzarà el desembre del 2020, té com a objectiu aprofitar al màxim l’aigua de mar, aconseguir tractar-la per a diferents usos i recollir dades en un entorn real per després portar-ho a altres punts.

Actualment ja s’han posat en marxa les diferents unitats que configuren la planta pilot, dissenyada per reduir els costos i l’impacte ambiental de la dessalinitzadora. El que es vol és disminuir el consum d’energia per unitat d’aigua i augmentar la seva conversió a través del tractament de residus i corrents de salmorra concentrada. En definitiva, es vol “augmentar la sostenibilitat del procés de dessalinització per osmosis inversa”, afavorir la recuperació d’aigua i la reutilització de recursos. La solució proposada consisteix en implementar un pretractament d’eliminació de nutrients per evitar que s’embrutin les membranes d’osmosis inversa.

LA XIFRA

1,62 milions d’euros és el pressupost, finançat amb fons europeus, de la prova pilot que es du a terme.

LA DATA

2002 és l’any en què es va posar en marxa la dessalinitzadora de Blanes, la primera de tot Catalunya.

La primera planta que es va posar en marxa

La dessalinitzadora de Blanes és la primera que va entrar en servei a Catalunya, el 2002, arran de la sequera que es patia des dels anys noranta. Amb ella es volia posar fi a la sobreexplotació de l’aqüífer de la Tordera i es va garantir el subministrament d’aigua al sud de la Selva i al Maresme nord. Es va dissenyar per produir fins a 10 hm d’aigua, però la sequera del 2007 i el 2008 va fer que se n’ampliés la capacitat fins a 20 hm.


LA SELVA TV hace 1 hora
Macrooperació policial contra el tràfic de marihuana a gran escala Aquest matí a Sta. Coloma de Farners han passat a disposició judicial els 20 detinguts en la macrooperació policial duta a terme aquest dimecres a Maçanet de la Selva.

En respuesta a   y a 
Voleu dir que no s'han deixat res? 😏 
Continua, i s'amplia (hivernacle), la plantació de marihuana al cor de l'aiguabarreig de la Riera de Santa Coloma amb la Tordera XN2000 (Fogars de la Selva-Maçanet de la Selva) 30/9/2018

El9nou.cat 19/10/2018

És una espècie invasora que va arribar de la Xina i del Japó cap a Europa fa una dècada i aquest any s’ha citat per primer cop a Catalunya

Un exemplar d'abella gegant de la resina | CREAF

L’abella gegant de la resina, una espècie d’insecte originari de l’est de l’Àsia que va arribar a Europa fa una dècada, s’ha detectat per primer cop a Catalunya aquest any. En concret, al juliol es van trobar dos exemplars d’aquesta abella a Sant Celoni i un a la Garriga. També a dos llocs més de la ciutat d’Olot, a la Garrotxa.

Un equip d’investigadors entre els quals hi ha Constantí Stefanescu, del Museu de Ciències Naturals La Tela, de Granollers, ha confirmat l’entrada de l’abella gegant de la resina a la península ibèrica per primera vegada. Des de la seva arribada a Europa fa una dècada, s’havia trobat en diversos països del centre i de l’est del continent.

Aquesta espècie d’abella no forma colònies. Destaca pel seu tamany, uns 2,5 centímetres. Fa el niu en forats que pot troba en troncs, talussos o totxanes i fa servir resina, argila o petits trossos de fusta per construir-los. És una espècie inofensiva pels humans. Rarament ataca perquè la seva prioritat és preservar la reproducció de l’espècie i la protecció del niu.

Diferències amb la vespa asiàtica

Tot i que la mida és similar, hi ha elements que permeten diferenciar clarament una vespa gegant de la resina d’una vespa asiàtica. Un d’aquests és la pilositat que els permet transportar el pol·len, una funció que no fa la vespa asiàtica. S’alimenta de pol·len i del nèctar de les flors.

Els experts estimen que hauria arribat a Catalunya l’any passat. Creuen que seguirà estenent-se per tot Catalunya i per la resta de l’Estat espanyol perquè té una gran capacitat de dispersió i nidifica pràcticament a qualsevol forat.

En respuesta a  
hi ha una petita imprecisió! S'han trobat més de dues abelles a Sant Celoni, concretament 20 exemplars en una casa, i 1 sol exemplar en una altra casa. També 1 sol exemplar a una casa de la Garriga. Realment costava una mica d'entendre tal i com ho hem escrit :)


Pere Alzina Hace 2 horas
Una actuació que no serveix, literalment, per a res (a part de balafiar fons públics, clar). Què en faran dels senglars capturats?

Capgròs 18/10/2018

L'objectiu és combatre la presència cada cop més elevada d'aquests mamífers a tocar del nucli urbà

Un senglar capturat. Foto: Ajuntament de Mataró

L’Ajuntament de Mataró ha contractat una empresa especialitzada per capturar senglars. La mesura, presa amb el permís de la Generalitat, es duu a terme de cara a reduir la població d'aquesta espècie de mamífers al terme municipal de la ciutat, en especial a l'entorn de la carretera de Mata. Segons informa el consistori, amb aquesta acutació es vol garantir la seguretat del trànsit i donar resposta a les queixes d’agricultors de l’àmbit. A més, expliquen que ja s’han fet vàries captures.

La presència de senglar s'ha fet cada cop més notòria a prop de zones urbanes de la ciutat. El passat mes de juny una mataronina va denunciar que quatre d'aquests animals van atacar el seu gos al barri de les Cinc Sènies, deixant-lo molt malferit. Va ser pocs dies després que es fes viral un vídeo d'un grup de més d'una quinzena de senglars creuant una rotonda al sector de Vallveric.


Es parla molt de diners llençats al mar amb les dragues d'emergència per mantenir platges però no dels milions llençats al riu amb la "neteja i manteniments d'emergència a les lleres" quan el principi és el mateix😏 I si invertim en recuperar-les i no en nyaps efímers i estètics?

. desenvolupa actuacions d'emergència de neteja i manteniment a les dels rius arran dels últims aiguats