dissabte, 11 d’octubre del 2008

L’ALOC (Vitex agnus-castus) AL MARESME: DISTRIBUCIÓ, ABUNDÀNCIA I AMENACES A LA SEVA CONSERVACIÓ

Ho trobareu aquí...

Corbera, J., L. Faidella, M. Guardiola, M. Jover, M. Llobet, E. March i F. Sabater. (2007) – L’aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació L'Atzavara, 15: 175-182. Descarregar PDF (918K).

Pla d'Anyells i zona propera de Can Peira (Tordera) 11/10/08


Aquesta tarda pel Pla d’Anyells i la zona adjacent de Can Peira...

1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) cernint-se sobre el pla
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) mascle o juvenil als freixes
1 astor (Accipiter gentilis) femella amb una tórtora? a les urpes aixecant el vol al camí de Can Peira.
2 aligots comuns (Buteo buteo) a gran alçada
4 cornelles (Corvus corone) als camps llaurats
6 cotolius (Lullula arborea) als camps llaurats
2 picots verds (Picus viridis)
... com a més destacat.

Les Llobateres (Sant Celoni) 11/10/08


Aquest matí a les Llobateres (Sant Celoni) amb l’Enric Badosa i l’Evelyn Garcia...

2 cornelles (Corvus corone), una fent un picat
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 oques egípcies (Alophchen aegyptiaca)
1 oca cigne (Anser cygnoides)
1 oca blanca domèstica
3 ànecs domèstics
3 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
un estol d’uns 9 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
... com a més destacat.

oques egípcies (Alophchen aegyptiaca)
.

oca cigne (Anser cygnoides)
.

gratapalles (Emberiza cirlus)

A un tram de riu proper trobem una serp de collaret (Natrix natrix) depredada...

Desembocadura del riu Tordera 11/10/08



Aquest matí a primera hora a la desembocadura del riu Tordera...

1 bernat pescaire (Ardea cinerea), aquest divendres 10/10/08 l’Enric Badosa observa 2 que volen aturar-se però que són foragitats pel resident.
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 blauet (Alcedo atthis)
11 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
5 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
uns 10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 mussol comú (Athene noctua)
... com a més destacat.

Al mar força moviment...

>40 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea), totes direcció nord
>50 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
Almenys 2 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
>25 baldrigues sense identificar
Mínim 14 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis), augment del nombre respecte a dies anteriors.
61 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) direcció sud, augment del nombre respecte a dies anteriors.
Gavians argentats (Larus michehellis)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
Unes 8 gavines capnegres (Larus melanocephalus)

dijous, 9 d’octubre del 2008

L'expansió del gavià argentat. Reportatge de “El medi ambient” 9/10/08

Ho podeu veure aquí...

L'expansió del gavià argentat

Algunes notícies més per llegir 9/10/08...

Espais naturals en perill a Blanes
S’Agulla Entitat Mediambiental

Revista Actual n,165 Octubre 2008. pàg. 21
.

Blanes és un municipi relativament petit, però malgrat això disposa d’un Patrimoni Natural destacable. El mosaic de paisatges i espais na­turals és únic: la plana agrícola del tram baix i delta de la Tordera, les platges, els atapeïts boscos dels turons, els penya-segats i les cales. Paisatges d’una gran qualitat escènica que són l’essència del nostre poble, la clau de la indústria turísti­ca i el llegat dels que vivim a Blanes.

Malgrat la importàn­cia d’aquest Patrimo­ni Natural, només les 100 ha de la finca Pinya de Rosa estan incloses dins d’una fi­gura de protecció legal: el PEIN (encara que pendent d’un pla de gestió), la resta d’espais naturals estan inclosos en diversos catàlegs de protecció de la natura que només són eines de gestió informatives que els polítics canvien de lí­mits segons els interessos.

Actualment està en exposició pública el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), una eina de planificació que decidirà el futur de la nostra vila. Els redactors del pla detallen la importància del Patrimoni Natural, però malgrat això s’escull un model de creixement que afecta al­guns d’aquests espais i el paisatge blanenc. Un exemple és la Vall d’en Burg, una zona afectada pel risc d’inundació degut a la seva proximitat a la Tordera. Aquest indret és travessat per una riera i la vegetació de ribera i la cober­ta forestal es barregen amb la plana agrícola formant un ambient clau per l’ecosistema riberenc. En canvi, aquest espai ha quedat exclòs de la protecció que ofe­reix el Pla director del sistema costaner i s’ha requalificat per poder ser urbanitzat. La jus­tificació dels 571 nous habitatges projectats és la cohesió de la trama urbana. La realitat és que aquest espai es tro­ba al límit de la zona de protecció del delta de la Tordera i una veritable política de creixement sostenible hauria de recuperar i conservar aquest espai natural, enlloc de permetre la construcció de més ha­bitatges en una zona on la segona residència és dominant, fet que agreujarà el problema de l’estacionalitat.

Això és una petita mostra de l’estratègia del nou POUM. Si realment es vol un planejament que prioritzi la qualitat de vida dels residents i visitants, el model de desenvolupa­ment ha de conservar la diversitat del paisatge i els nostres espais naturals i deixar de centrar-se exclusivament en els parcs urbans i els interessos particulars. D’altra manera perdrem la nostra identitat com a poble i passarem a ser la darrera corona de l’àrea metropolitana.


Un fons marí molt brut

Revista Actual n,165 Octubre 2008. pàg. 5

Bateries de vaixells, rodes de bicicleta, ampolles de vidre, compreses, suports dels coets llançats durant el festival de focs d’artifici, llaunes, una catifa, un pot de pintura, tres cu­bells dels que s’usen als vaixells, cordes, un suport d’una pape­rera, etc. L’incivisme continua arribant a límits impensables. En total 340 quilos de residus són els que una vintena de submarinistes van extreure del fons marí del Port de Blanes i de Sa Palomera el 27 de setembre. En sortir de l’aigua els sub­marinistes remarcaven que el fons d’aquestes platges està molt brut i que s’haurien d’invertir moltes més hores a netejar-lo. La majoria d’aquests voluntaris de l’entitat de Voluntariat de l’Alt Maresme per al Medi Ambient (VAMMA), són biòlegs, persones preparades per seleccionar i retirar amb cura aquests residus i prou enteses en aquest tema com per lamentar aquest estat del fons que, si estigués més net, tindria molta vida, van dir.
El VAMMA és el segon any que neteja les aigües de la platja de Sa Palomera i, juntament amb l’Associació Nàutica Es­portiva de Blanes, les de la platja del port. A més de Blanes, l’entitat ha endegat enguany la neteja del fons marí de les platges de Calella, Malgrat, Arenys, Canet, Santa Susanna i Lloret. VAMMA és l’única entitat en l’àmbit nacional que organitza aquest tipus de neteges, dirigides per biòlegs marins especialitzats en aquesta àrea. De cara a properes edicions, l’entitat ha proposat al consistori de fer la neteja en acabar el festival de focs d’artifici, una de les activitats que més perjudi­quen aquest fons marí.

“Fons litorals catalans”

Utilitzant com a base el llibret informatiu “El litoral medi­terrani català” que va redactar el CEAB l’any passat amb la col·laboració del VAMMA, els biòlegs Guillem Falcó i Sarah Champion, membres d’aquest entitat, han elaborat un llibret més planer que va ser presentat conjuntament, pel VAMMA i el CEAB, el 26 de setembre al Centre Catòlic de Blanes. Els “Fons litorals Catalans” és una eina educativa que el VA­MMA posa a l’abast de tots els instituts per tal de divulgar com és el nostre fons marí i quines espècies hi viuen. Una excel·lent tasca que té per objectiu que els més joves cone­guin i prenguin consciència de la conservació i recuperació d’aquest medi, que tal com es va dir durant la presentació, encara és un desconegut. Més informació al web de l’entitat www.vamma.org . -mp-


La ramaderia a Blanes als anys 50
Josep Turon

Revista Actual n,165 Octubre 2008. pàg. 24

Van destinar-me per concurs-oposició al partit veteri­nari de Blanes, Lloret i Tossa, als anys 50. Llavors Blanes tenia uns 7 mil habitants. La gent vivia principalment de les fàbriques tèxtils; l’agricultura també era important i les arts variades de la pesca també. En aquells temps de misèria alguns vivien prou bé, els assalariats amb sous raquítics, força malament.

No hi havia maquinària, només eines manuals. També tenien vaques de llet (a Blanes n’hi devien haver unes 200). I com que érem deficitaris de llet, en porta­ven dels veïnats de Tordera o de les lleteries properes. Tot era llet fresca.

De porcs, n’hi havien dues granges, la de l’Esteve Bassols, que feia el cicle complet: cria i engreix, i la d’en Josep Utset, que només els criava. Cal remarcar el cas particular d’en Pepito Alum, que tenia l’exclusiva de les escombraries i l’escorxador. A casa del seu pare, a Mas Pons, tenien un tancat on hi havia un centenar de porquets desmamats i on s’hi abocaven les deixalles per tal que els porquets cerquessin les orgàniques i se les men­gessin. Al cap d’uns quants mesos, ja crescuts i magres, els venien per engreixar-los. Prompte però, s’estroncà el negoci, perquè la pesta africana ho va arrasar tot.

Els pagesos tenien cavalleries per treballar la terra i per al transport. A Blanes hi havia hagut uns 300 cavalls, atès que, a banda del treball agrícola, tot el transport es feia en carruatges (tartanes i tamborets -dipòsits basculants-). L’Alum també feia el transport de les obres particulars i de les fàbriques. Amb menys efectius, el gitano Malla, feia compra-venda de cavalls i “pencos”.

Més endavant, els anys 60 i 70, amb l’arribada del turisme, es van muntar dues quadres provisionals als Pins, per pas­sejar als turistes; amb molt d’èxit!

D’ovelles n’hi havia tres ramats, dos del poble i un que venia a hibernar des de les muntanyes del Pirineus.

De cabres no hi havia ramats, sols algú vingut del sud en tenia un petit esca­mot de pocs caps.

D’aviram poca cosa: res de granges, la pesta aviar ho va liquidar tot. Amb els conills el mateix cas, la “mixoma­tosi” va fer la feina.

Però..., arriben els anys 60. Vénen molts turistes; les bèsties al poble fan pudor. Els pagesos, tot i que ja tenen maquinària (tractors i eines agrícoles), pleguen; tenen feina a la construcció o bé amb el turisme.
Només queda bestiar a les afores. Els porcs a les granges, els dos ramats d’ovelles i algunes vaques a l’entorn, però per poc temps. Prompte tot es liquida i ja no en queda res.

Blanes ha crescut moltíssim i amb aquest creixement la meva professió ha canviat molt. Quan hi havia bestiar jo era l’únic veterinari aquí a Blanes, a Lloret i a Tossa. Avui, sense ramaderia, sols per atendre els animals de compan­yia, són més de vint. Ara els gossos són atesos en clíniques, com les persones; abans només es vacunaven obligatòria­ment de la ràbia i poca cosa més. Beneïda modernitat! La prosperitat ha canviat la mentalitat de la gent. Ara el bes­tiar per al consum humà està quasi tot reclòs en granges. Als professionals vells com jo ens sembla un altre món.


El follet Gombau
-6Q-

Revista Actual n,165 Octubre 2008. pàg. 26-27


¿ cuándo nos manifestamos para parar esto ?

Hola menuts! Amb l’arribada de la tardor, la terra del bosc es cobreix de fullaraca de colors, de mil i una baies comestibles, de flairosos bolets, d’energètiques glans de roure i alzina, de saboroses castanyes i..., malauradament, de cadàvers!

Ja n’hi ha prou!!!! Què s’ha de fer per acabar amb l’impunitat d’un camp de tir il·legal!? Parlo un cop més del camp de tir de la Tordera.

La imatge ho diu tot: un ànec de coll verd abatut pels plo­ms dels esportistes (?) del tir al plat! Però això no és tot, el dissabte passat els ploms arribaven, empesos pel vent, al cantó de Blanes, estavellant-se -per sort- al canyar! Amb el perill que això comporta pels passejants i ciclistes que, cada cop més, freqüenten la zona d’esbarjo del Delta de la Tordera a Blanes.

I jo em pregunto -una vegada més- com és possible que un espai natural que pertany a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i que es troba inclòs dintre de la Xarxa Natura 2000 sigui contínuament agredit: constants abocaments de runes i deixalles, pista de ralli per als quads, basaments d’olis de motor, plombiosi permanent originada pel camp de tir, etc., etc., etc.

Com sempre, tot és en mans dels polítics, ells són els que, en representació nostre, aproven les lleis... Quan tindrem una llei que protegeixi d’una vegada el nostre riu Torde­ra!?

Bé menuts, si aneu a passejar per la vora de la Tordera, pa­reu especial atenció els dissabtes a la tarda, no fos cas que un plom perdut de l’altra riba us tregui un ull!!!

A reveure menuts! I recordeu les 3xR’s: Redueix, Reutilitza i Recicla.


Inditex obrirà al març el gran centre logístic que s'està construint a Palafolls
El Punt 9/10/08


Les impressionants naus que s'estan fent al polígon Mas Puigvert de Palafolls. Foto: T.M.

La firma gallega s'ha quedat amb la fàbrica Fibracolor de Tordera, que té previst posar a la venda

Inditex té previst obrir la planta de 60.000 m² que està construint a Palafolls al març. Serà el segon centre de logística que la firma gallega tindrà a l'Alt Maresme, a pocs metres del que ja funciona a Tordera. En un primer moment, hi treballaran un centenar de persones, però quan estigui a ple rendiment es preveu la creació de 500 llocs de treball. El grup Inditex també ha comprat aquest estiu la resta d'accions que li faltaven de l'empresa de tints Fibracolor de Tordera, de la qual serà l'únic propietari i facilitarà així el procés de tancament, que ha deixat 280 persones sense feina des de principi d'any. La intenció d'Inditex és vendre aquestes naus.

El centre de logística que Inditex està fent al polígon de Mas Puigvert de Palafolls ocuparà una nau de 60.000 m². La fàbrica estarà situada a pocs metres de les que ja té el grup gallec a Tordera, on des del 1998 serveix els articles de les firmes del grup: Oysho, Massimo Dutti i Bershka. Així, el grup amplia l'activitat a l'Alt Maresme on, a més de donar feina directa a la gent que hi entrarà a treballar, ocupa moltes empreses tèxtils de la comarca que els abasteixen. Segons va explicar el portaveu d'Inditex, Jesús Echevarría, el centre de Palafolls serà operatiu al març, quan començaran a treballar-hi un centenar de persones, però quan estigui a ple rendiment donarà feina a mig miler. La inversió inicial d'aquest centre era de 100 milions d'euros.


ES VEN FIBRACOLOR

A finals de juliol, la firma gallega, que ja era la principal accionista de l'empresa d'acabats tèxtils Fibracolor de Tordera, en va passar a ser l'única propietària. Primer va adquirir el 25% de les accions que tenia la societat pública Eplicsa (de la Generalitat) i finalment s'ha quedat la part dels petits accionistes. «Així, amb un accionista únic, es facilitava el procés de tancament», diu Echevarría.

Fibracolor, tot i les inversions promeses per reflotar l'empresa d'acabats tèxtils, va anunciar a principis d'any que tancava i deixava sense feina 280 treballadors. Abans d'acabar l'any, només hi quedarà el personal de manteniment. Ara, segons el portaveu d'Inditex, la intenció es vendre Fibracolor. «La voluntat és vendre-la a qui pugui donar un millor ús a tot el conjunt industrial», explicava Echevarría. Així, doncs, la firma descarta continuar invertint per ara a la zona. L'empresa gallega també va inaugurar fa un mes una botiga amb articles de la marca Bershka de fora de temporada a Palafolls gestionada per disminuïts psíquics.


CiU de Calella denuncia una «tala indiscriminada d'arbres»
El Punt 9/10/08

Imatge de les obres d'interconnexió a Calella. Foto: EL PUNT

«Una tala indiscriminada d'arbres i de massa forestal que afecta de manera molt greu diverses zones verdes dins del terme municipal de la ciutat.» Així qualifica CiU les conseqüències de les obres d'interconnexió de la xarxa d'abastament d'aigua del Maresme Nord amb el sistema Ter-Llobregat, que gestiona l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat. Segons els convergents, la situació creada a la zona de Sant Quirze «ha estat afavorida per una actitud passiva de l'equip de govern municipal de Calella». El principal grup a l'oposició considera que s'ha atemptat contra l'entorn natural de la ciutat i que el govern del PSC i ERC «es desentén de la protecció mediambiental davant aquestes obres».

L'alcalde de Calella i titular de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament ha rebutjat de ple les acusacions fetes pels regidors convergents. Josep Maria Juhé (PSC) explica que el govern municipal «ha estat al peu de les obres per controlar des del primer moment l'afectació que suposarien per al paisatge de la ciutat». Segons Juhé, la denúncia de CiU «és del tot gratuïta i desafortunada». «La instal·lació de la canonada que ha d'interconnectar les dues xarxes d'aigües requereix un espai net d'arbres per poder treballar, però el consistori de Calella ha aconseguit pactar amb l'empresa una afectació molt inferior de la prevista inicialment», assenyala Juhé. En aquest sentit, l'alcalde assegura que, un cop acabades les obres, «des del govern es controlarà que s'executi» la replantació dels exemplars d'arbres sacrificats a la zona afectada, tal com s'ha compromès l'empresa.

Les obres de millora en el subministrament d'aigua abasten el tram comprès entre Arenys de Mar i Santa Susanna, de 23,3 quilòmetres, i un pressupost global de 31,4 milions d'euros.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Anguila (Anguilla anguilla) fora de l’aigua a la desembocadura del riu Tordera 8/10/08

Aquest vespre hi havia una anguila (Anguilla anguilla) serpentejant per la part interior de la desembocadura del riu Tordera i direcció a la llacuna, segurament procedent d’un dels molts tolls que s’han assecat per la baixada del nivell de l’aigua...

El Parlamento de Cataluña aprueba la propuesta de Ciudadanos relativa a la Pinya de Rosa de Blanes. C’s 8/10/08

El Parlamento de Cataluña aprueba la propuesta de Ciudadanos relativa a la Pinya de Rosa de Blanes
Nota de prensa de Ciudadanos Partido de la Ciudadania 8/10/08

La comisión de Medio Ambiente y Vivienda del Parlamento autonómico ha aprobado una propuesta de C's en la que se insta a la creación de un órgano rector y un plan de uso, gestión y protección.

La comisión de Medio Ambiente y Vivienda del Parlamento autonómico de Cataluña ha aprobado, este miércoles, una propuesta del grupo parlamentario de Ciudadanos – Partido de la Ciudadanía en la que se insta a la creación de un órgano rector y un plan de uso, gestión y protección del paraje natural de la Pinya de Rosa de Blanes.

Ciudadanos ha recibido el respaldo de los tres grupos parlamentarios que forman el Gobierno autonómico aprobando, finalmente, un texto que solicita la creación de forma inmediata del Órgano Rector del espacio tal y como se prevé en la Ley 25/2003 de creación del Paraje de Interés Natural de Pinya de Rosa.
Asimismo, también se ha aprobado que se inicien los trabajos para la redacción del Plan Rector de Uso, Gestión y Protección del paraje natural de Pinya de Rosa una vez se resuelvan los diversos contenciosos abiertos en contra de la inclusión de la finca al PEIN, de manera que los objetivos y los criterios de gestión de este Plan rector tengan en cuenta los usos tradicionales del espacio y, particularmente, el hecho que diversos parajes del espacio han sido históricamente un espacio de uso y de disfrute para el ciudadano.

Algunes notícies més per llegir 8/10/08...

Paralitzen el desdoblament de l'N-II entre Sils i Maçanet perquè l'obra s'ha encarit
El Punt 8/10/08

Es van incorporar els canvis proposats pels pobles afectats i això ha incrementat el cost inicial, de 23,3 milions, un 20%

Les obres de desdoblament de l'N-II entre Sils i Maçanet estan aturades des de fa uns dies perquè l'obra s'ha encarit. El motiu ha estat la incorporació de les modificacions proposades pels pobles afectats –Sils, Vidreres i Maçanet– després que el projecte ja estigués aprovat i adjudicat. L'obra tenia un pressupost de 23,3 milions d'euros, però, segons ha pogut saber aquest diari, amb aquests canvis s'ha apujat un 20%. Foment i l'empresa adjudicatària (la UTE formada per Copcisa i Marcor Ebro) negocien la manera de resoldre aquest dèficit econòmic. Algunes fonts apunten que Foment no té partida pressupostària per fer-hi front i que l'empresa es nega a reprendre els treballs si no hi ha una solució. Ni Foment ni la subdelegació del govern estatal a Girona van voler fer declaracions.




L'empresa Copcisa va confirmar ahir que les obres estan aturades, però no va voler donar més detalls sobre els motius. Aquest contratemps pot provocar un retard encara més important del que ja hi havia: les obres van començar aquest mes d'abril, dos anys més tard del que estava previst, ja que es van afegir al projecte les modificacions sol·licitades per Maçanet, Vidreres i Sils. Per exemple, s'ha inclòs una rotonda a l'altura del Club Margarita que enllaçarà amb el nou polígon de Maçanet; es protegirà la torre de Cartellà, situada a peu de carretera, al terme de Maçanet, construint un fals túnel i enfonsant nou metres la nova carretera; es desplaçarà el vial de serveis de la futura A2 per no afectar tant greument el pla de Vidreres, i s'ha acceptat la millora de camins veïnals.

Aquestes incorporacions es van fer un cop el projecte ja estava aprovat i adjudicat. En concret, l'adjudicació es va fer el febrer del 2006, però les negociacions entre Foment i els municipis i la posterior reforma del projecte van provocar aquest retard.Segons ha pogut saber aquest diari, l'adjudicatària i Foment estan negociant la manera de resoldre aquest dèficit econòmic que s'ha generat. De moment, l'empresa no ha decidit abandonar definitivament les obres, segons han informat algunes fonts, però tampoc estaria disposada a reprendre els treballs si abans no es consensua un acord. El problema seria que Foment no disposa de capital per afrontar aquest 20% de diferència en el cost del projecte.


TORDERA REGISTRA UN DESCENS DEL 51% EN LA VENDA DE PISOS EL SEGON TRIMESTRE DE L’ANY EN COMPARACIÓ AMB AL MATEIX PERÍODE DE L’ANY PASSAT. VIDEO.
Ràdio Tordera 8/10/08

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Robades les tortugues aquàtiques del Parc de l'Arboretum de Santa Maria de Palautordera

Ha estat el mateix ajuntament qui ha volgut donar a conèixer el succeït als mitjans públics.

En la redacció de la notícia s’han fet servir fragments de les comunicacions entre tècnics de l’ajuntament i jo mateix, i lo de científic... gràcies però no ho sóc.

Encara s’està investigant i encara és molt d’hora per treure gaires conclusions... ja es detallarà tot plegat més endavant.


Actualment resten a la bassa unes 8 tortugues màxim, entre Mauremys leprosa i Trachemys scripta.
.
.
Desapereixen 80 tortugues de l’Arboretum de Palau preparades per fer-ne un estudi científic
La Vila digital 7/10/08

L´Ajuntament de Santa Maria de Palautordera ha cursat una denúncia als Mossos de Esquadra de Sant Celoni per la desaparició de gairebé vuitanta tortugues de l’Arboretum preparades per al marcatge i investigació de les espècies que habiten aquests paratges.

La qüestió és que una monumental sorpresa la que es va endur el veí de Tordera, Javier Romera, que el passat cap de setmana tenia previst realitzar aquest treball científic sobre les tortugues aquàtiques de la conca del riu Tordera, amb autorització especial per a la captura de les espècies Mauremys Leprosa (Tortuga de rierol), Emys orbicularis (Tortuga d´estany) i Trachemys scripta (tortuga de tremps vermells), referenciades pel servei de protecció de la fauna, flora i animals de companyia del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Romera volia aprofitar aquest període tardorenc previ a l’hivernada i la menor afluència de visitants a l’Arboretum amb l´afegit que Palautordera és un punt estratègic al trobar-se molt prop del Parc Natural del Montseny i ja es coneixia la presència de les tres espècies de tortugues. Les intencions de Romera era dur a terme marques identificatives individuals en la closca per a detectar els desplaçaments dels exemplars entre diferents punts de la conca, prèvia captura i identificació, i mitjançant recaptures posteriors a altres punts de control. D´aquesta forma el dissabte 4 d´octubre tenia previst realitzar una primera jornada de captura i recollida de dades en la bassa tancada del parc amb la col·locació de paranys i captura amb salabre i el diumenge 5 d´octubre es faria el control i la retirada dels paranys “tot això de forma molt discreta per a evitar problemes amb els visitants del parc”, explica Javier Romera que a més tenia previst de facilitar les dades del seu estudi a la regidoria de Medi Ambient de l´Ajuntament de Santa Maria de Palautordera. Tot anava bé i el científic de Tordera va portar a terme els seus treballs tal com estava previst en la jornada del dissabte, però la sorpresa va arribar el diumenge a les quatre de la tarda quan va anar a recollir les tortugues capturades en els paranys ja que algú se les havia endut totes. Les nanses dels paranys estaven en l´interior de la bassa i solament es podia accedir a elles posant-se dintre de l´aigua “perquè el dia abans les havia lligat a la illeta central de pedres. El més probable és que algun responsable del parc havia accedit a l´interior abans que jo, ja que he trobat la porta del parc tancada. La qüestió és que a la bassa ja no hi ha tortugues i jo no les tinc. Algú les ha agafat de l´interior dels paranys i no crec que hagi estat un nen”. En un càlcul ocular del dia anterior s´havien detectat 57 Trachemys scripta (de Florida espècie exòtica) i un mínim de 16 Mauremys leprosa (de rierol) i 1 Emys orbicularis (d´estany), aquestes dues últimes autòctones i protegides. Per a l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera també ha estat una desagradable sorpresa el succeït i per això s´ha denunciat el cas ja que consideren que qui les hagi agafat havia de tenir mitjans per a agafar-les i transportar-les.
.
Notícia afegida el 10/10/08...

Robades 65 tortugues de l'estany d'un parc de Palautordera
El 9 nou. 10/10/08

Unes 65 tortugues van desaparèixer diumenge, entre les dues del migdia i les quatre de la tarda, de la bassa del parc de l’Arborètum de Santa Maria de Palautordera. Un aficionat a aquests animals, Xavier Romera, va col·locar dissabte trampes i captures amb salabre, per poder agafar les tortugues, marcar-les i seguir els seus desplaçaments per la conca de la Tordera. Diumenge quan va anar a recollir-les, es va trobar que algú se les havia endut. La unitat de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra s’ha fet càrrec de la investigació.

Entre els exemplars desapareguts, n’hi ha de dues espècies autòctones protegides: la Mauremys leprosa, tortuga de ribera, i l’Emys orbicularis, d’estany. La tercera espècie, exòtica i invasora, és la Trachemys scripta, de Florida. A la bassa s’hi havien detectat, dies abans, més de 70 tortugues per recompte ocular, 57 de Florida, 16 de rierol i 1 d’estany. Des de diumenge, les que s’han pogut veure no arriben a la desena. Quan Romera va adonar-se que algú s’havia endut les tortugues, va comunicar-ho a la Policia Municipal. / GEMMA NADAL
.
Notícia afegida el 12/10/08...
.
Roben 60 tortugues d'un estudi ambiental en una bassa del riu Tordera
Diari de Girona 12/10/08

Se sospita que es destinaran a venda il·legal, ja que alguns exemplars poden costar 1.000 euros

TORDERA E.PADILLA
Assegura que encara hi està donant voltes. El torderenc Xavier Romera dedica les seves estones lliures a estudiar la vida animal de la conca del riu Tordera. Sovint, tot i que no és biòleg, participa en anellaments d'ocells o estudis o recomptes poblacionals de les bestiones que habiten aquest sistema. L'intent de destriar les espècies de tortugues autòctones i invasores habitants d'una de les basses del sistema del riu ha acabat en fiasco d'una manera extravagant. Part del material d'estudi, una seixantena de tortugues de les 70 i escaig que habitaven la bassa, va desaparèixer diumenge passat. Sense cap dubte, es tracta d'un robatori. El municipi on s'enclava la bassa, Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental), ha denunciat el cas davant dels Mossos d'Esquadra, que estan investigant la desaparició de les bestioles. La seva mida -algunes pesaven més de dos quilos- i el fet que algunes pertanyen a espècies protegides fa pensar que es poden destinar a la venda il·legal i assolir un preu de fins a 1.000 euros, explica Romera.

La bassa, que forma part de sistema de llacunes de la conca del riu, està situada dins l'Arborètum de Santa Maria de Palautordera, un parc destinat a l'estudi didàctic de la natura del Montseny. És un recinte tancat que acull espècies vegetals -i animals en semillibertat: ànecs i altres ocells, a més de tortugues-, per tal que els visitants es puguin fer una idea de la riquesa que atresora un ecosistema, el del Montseny, declarat parc natural el 1978. La presència de tortugues de Florida, també coneguda com a tortuga de les temples vermelles, preocupa els naturalistes; ja que es tracta d'una espècie invasora que depreda animalons que sí són propis de la fauna local. L'objectiu de l'estudi era recomptar les tortugues invasores, treure-les de la bassa -hi acaben quan la gent se'n cansa de tenir-les a casa: són les típiques tortugues que venen a les botigues d'animals; i des de la bassa passen al riu- i deixar-hi, convenientment marcades per poder-ne fer un seguiment, només les dues espècies pròpies de la Tordera: la Mauremys Leprosa, la tortuga de rierol, i l'Emys orbicularis, coneguda com a tortuga d'estany. Ambdues són espècies protegides. A banda, les dades de l'estudi havien de ser proporcionades a la regidoria de Medi Ambient del municipi per ajudar en la gestió d'aquest parc.

Les tasques de comptar tortugues i identificar-les per espècies van començar dissabte passat, quatre d'octubre. Romera va comptar 57 tortugues de Florida, unes 16 de rierol i una tortuga d'estany. Es van posar paranys perquè les bestioles hi quedessin dins i poder marcar-les. Quan Romera va retornar diumenge al parc, però, les tortugues s'havien esfumat i els paranys eren buits. Ara per ara només queden uns 10 exemplars a la bassa, explica el naturalista. L'afer ha suscitat indignació també entre la població d'aquest municipi, ja que anar a observar i peixar les tortugues és un divertiment habitual de petits i grans a Santa Maria de Palautordera.

Des de l'Ajuntament també es considera que algú ha anat expressament a endur-se les bestioles, ja que cal haver-les tret amb algun vehicle, informa el mitjà local La Vila. A més, destaca Romera, per agafar els exemplars dels paranys un s'ha de ficar a l'aigua i "no crec que hagi estat un nen". Tampoc es descarta que es tracti d'una bretolada. Romera va marcar tres exemplars de la bassa; potser tot plegat s'esclarirà si mai es troba algun d'ells en un altre punt del riu, explica el naturalista.

Venda a Internet

La venda fraudulenta de rèptils d'espècies exòtiques és habitual a Internet, explica Romera. La mida dels animalons desapareguts significa que per una tortuga de Florira se'n poden demanar uns 200 euros, i fins a 1.000 euros per un exemplar d'una espècie protegida.
.
Notícia afegida el 14/10/08...
.
Lo del robatori anterior de tortugues al Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya és una informació facilitada per en Xavier Rivera referint-se a fa uns anys i a un fòrum d’herpetòlegs, i que vaig comentar ara no sé on exactament parlant de possibles sortides comercials dels exemplars robats.


Investiguen el robatori d'una seixantena de tortugues de la bassa de l'Arboretum
L’Actualitat del Baix Montseny 14/10/08


La unitat de Medi ambient dels Mossos d'Esquadra està investigant l'extrany robatori d'una seixantena de tortugues de la bassa de l'Arboretum, al parc del Reguissol de Santa Maria de Palautordera. Els agents van ser ahir, dijous, a Palau, per intentar recollir proves que puguin conduir a l'autoria dels fets.

Aquests van passar el cap de setmana i els va descobrir Javier Romera, un estudiós que fa un seguiment de les tortugues a la conca de la Tordera. Romera, amb el permís de l'Ajuntament, havia instal·lat dissabte un seguit de trampes per capturar-les i així, l'endemà diumenge poder marcar-les i tornar-les a alliberar. L'operació consisteix en realitzar marques identificatives individuals a la closca per detectar els desplaçaments que fan els exemplars entre diferents punts de la conca de la Tordera.

En concret, s'analitzen les espècies Mauremys leprosa, la tortuga de rierol, Emys orbicularis, la tortuga d'estany, i Trachemys scripta, la tortuga de temples vermelles també coneguda com a tortuga de Florida. Les dues primeres són espècies autòctones protegides mentre que la tortuga de Florida és una espècie exòtica i invasora.

La sorpresa va ser diumenge quan, pels volts de les 4 de la tarda, Romera va anar marcar les tortugues i recollir les trampes i es va trobar que havien desaparegut. En recompte ocular del dia anterior s'havien detectat un mínim de 57 tortugues de Florida, i un mínim de 16 tortugues de rierol, a més d'una tortuga d'estany. Després del robatori, es considera que com a molt hi ha uns vuit exemplars tot i que fins que no hi hagi un dia assolellat no es podra fer un recompte més exacte.

Tant el regidor de Medi Ambient de Palautordera, Ferran Claudin, com el mateix Romera, no entenen com es va produir el robatori ja que dues hores abans les tortugues van ser vistes dins les cistelles. Per agafar-les calia entrar dins la bassa, que conbreix fins la cintura, ja que les nanses de captura havien estat lligades a les roques que hi ha al centre de l'estanyol.

Tampoc no era gens fàcil emportar-se la seixantena d'exemplars, alguns dels quals pesaven més de dos quilos, en menys de dues hores i sense ser vistos. Tot això amb les portes d'accés tancades que impedien que s'hi pogués acostar cap vehicle per transportar-les. "Tot plegat és molt sospitós", assenyala Claudín, ja que per portar a terme una actuació d'aquestes característiques cal un mínim d'infrastructura amb l'afegitó que el robatori es va produir a plena llum del dia.

L'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera tenia la intenció, un cop marcats els diferents exemplars, regular la presència de les tortugues de Florida atès que es tracta d'una espècie invasora que perjudica les autòctones. Ara, però, es desconeix quin haurà estat el destí i si algun desaprensiu les ha introduït a la conca del riu.

Els Mossos d'Esquadra de l'àrea de medi ambient treballen amb totes les hipòtesis possibles. Entre elles no es descarta que els autors siguin persones que negocien amb la venda ilegal de la tortuga de rierol, una espècie autòctona que està protegida i de la qual està prohibit el seu comerç. Tot i que no és habitual, si hi ha hagut alguna denúncia per la venda d'aquests exemplars en mercats ambulants de municipis de l'entorn del Baix Montseny.

Segons Romera, no fa gaire es va produir un robatori de tortugues al Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya, situat a Masquefa (Anoia), si bé en aquella ocasió els autors del robatori es van emportar només les tortugues de riu i no les tortugues de Florida que, com en el cas de Santa Maria de Palautordera, no tenen valor. Javier Romera tampoc no descarta que l'autor o autors dels fets no siguin conscients de l'acció que han portat a terme i que, quan el robatori es difongui a través dels mitjans de comunicació, es desfacin de les tortugues de qualsevol forma.

Algunes notícies per llegir 7/10/08...

EUiA de Blanes denuncia que es reconeguin als càmpings terrenys en disputa
Diari de Girona 7/10/08

BLANES JORDI PUJOLAR/ACN
El portaveu d'EUiA a l'Ajuntament de Blanes, Joan Salmeron, va valorar ahir el nou Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), aprovat inicialment pel consistori i que es troba aquests dies a exposició pública. Salmeron va denunciar que el nou planejament pretengui reconèixer als càmpings del pla de s'Abanell els terrenys que aquests han anat ocupant "il·legalment" al llarg dels anys en direcció al riu Tordera. El portaveu d'EUiA va recordar que el pla de s'Abanell està protegit per dues lleis de Medi Ambient i que l'Ajuntament té fins a cinc contenciosos oberts contra aquests establiments. Salmeron posarà el cas en mans dels companys de partit de la Generalitat per evitar l'actuació. El portaveu va lamentar que el pla de s'Abanell quedi reduït a només 300 metres si el nou POUM de Blanes acaba reconeixent als càmpings de la zona els terrenys que han anat ocupant els darrers anys. "Qui assegura que això no tornarà a passar d'aquí a deu o vint anys, si ara els surt bé la jugada?", es va preguntar.

EUiA de Blanes critica que les ampliacions dels càmpings de s'Abanell es legalitzin en el nou pla general
El Punt 07.10.2008 A.P.

El grup municipal d'EUiA de Blanes, a l'oposició, s'oposa al fet que el nou pla general, que ara és en exposició pública, legalitzi les ampliacions que van fer sense permís els càmpings de la zona de s'Abanell. Els ecosocialistes consideren que aquesta decisió crea un precedent i un greuge comparatiu, a part que es deixa perdre definitivament un espai que era públic. El regidor d'EUiA Paco Martínez creu que aquesta premissa del nou pla general pot entrar en contradicció amb el pla costaner i dubta que es compleixin els requisits mínims per protegir la llera del riu. A part, EUiA ha reclamat a l'equip de govern, de CiU, el PDB i el PP, que concreti el mapa de futurs equipaments municipals. Pels ecosocialistes, les previsions de creixement del nou pla «poden ser potencialment majors i, si no es fa una bona previsió d'equipaments, hi ha un perill real de pèrdua de qualitat de vida». Finalment, un altre punt del pla general que no té el suport d'EUiA és l'augment d'edificabilitat al sector del Racó Blau. Creuen que és una bona mesura augmentar l'índex per guanyar metres de zona verda, però consideren que l'equip de govern ha fet un ús excessiu d'aquest criteri. Malgrat tot, EUiA es mostra prou satisfeta de les negociacions amb el govern, ja que els han acceptat algunes propostes com crear una xarxa de carrils bici o elaborar un mapa de camins públics, entre altres qüestions.


El mosquit tigre també ha arribat a Pals, Vidreres i Maçanet
El punt 07.10.2008 ORIOL MAS

També s'han trobat nous focus a l'Escala i Platja d'Aro, que ja estan controlats

El mosquit tigre ha entrat a les comarques gironines amb més força de la que s'esperava. Després dels casos de Blanes, Lloret, l'Escala, Roses i Platja d'Aro, ara també s'ha detectat a Vidreres, Maçanet i Pals. Els casos de la Selva són els més problemàtics, perquè s'hi han trobat exemplars adults que han ocasionat molèsties als veïns. En la resta de casos, en canvi, el que s'ha trobat són ous en alguna de les trampes col·locades pel Servei de Mosquits, i es considera que la situació està controlada.

El servei ha confirmat que les mostres que els han fet arribar des de Maçanet i Vidreres són exemplars ja adults del mosquit tigre. Això significa que la situació a la Selva és més preocupant del que s'havia plantejat inicialment, i amb vista a l'any que ve s'ha de dissenyar un pla d'actuació per intentar que la població no creixi, segons ha dit el cap del servei, Eduard Marquès.

En la resta de casos, en canvi, s'han trobat ous en alguna de les trampes, però segurament d'exemplars provinents de fora, que encara no s'han establert i que es podran eliminar amb diverses actuacions. A Pals es van trobar ous prop d'uns apartaments de davant la platja al costat de Radio Liberty, i el segon focus de Platja d'Aro s'ha detectat al centre. El tercer cas de l'Escala s'ha donat a Riells, just a davant d'un càmping.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Control a caixa niu amb gamarús (Strix aluco) 5/10/08. Jose Moreno

Imatges de l’interior d’una caixa niu ocupada per un gamarús (Strix aluco) captades aquest diumenge per en Jose Moreno a un indret del municipi de Palafolls...

Riu Tordera i Pla de La Verneda (Sant Celoni) 5/10/08

.
Aquest diumenge al migdia amb en David Caballé al Pla de La Verneda (Sant Celoni)...

1 becadell comú (Gallinago gallinago)
1 titella (Anthus pratensis), primera arribada
mínim 10 piules dels arbres (Anthus trivialis)
9 cotolius (Lullula arborea)
cueretes blanques (Motacilla alba)
cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
2 cueretes grogues (Motacilla flava)
gratapalles (Emberiza cirlus)
bitxacs comuns (Saxicola torquata)
... entre altres.
.
piula dels arbres (Anthus trivialis)
.

gratapalles (Emberiza cirlus)


verdum (Carduelis chloris)


Algunes imatges del Pla de La Verneda...

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Desembocadura del riu Tordera 5/10/08


Aquest diumenge al matí amb en David Caballé a la desembocadura del riu Tordera...

Escoltat el primer repicatalons (Emberiza schoeniclus) d’aquesta tardor
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 esplugabous (Bubulcus ibis)
2 blauets (Alcedo atthis)
18 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
uns 15 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
uns 15 bec de corall senegalesos (Estrilda astrild)
2 mussols comuns (Athene noctua) escoltats alhora
mínim 2 tords comuns (Turdus philomelos)
merles (Turdus merula)
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
mínim 6 pit-rojos (Erithacus rubecula)
mallerenga carbonera (Parus major)
orenetes vulgars (Hirundo rustica)
orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
ballester (Apus melba)
... entre altres... i gràcies per ser un diumenge.

Al mar gens de moviment...

1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
5 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines vulgars (Larus ridibundus)


bernat pescaire (Ardea cinerea)
.

martinet blanc (Egretta garzetta)
.

esplugabous (Bubulcus ibis)


polla d'aigua (Gallinula chloropus)


Algunes imatges d’aquest matí d’aquest espai natural... desprotegit...