divendres, 31 de desembre del 2010

A la cacera de la cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)... entre l'ornitologia lúdica i la manca d'ètica...

fotografia de Roger Sanmartí del 30/12/10
.
Caram!!!!... mira tu, ara resulta que el riu Tordera està a primera línia en l'interès ornitològic del nostre petit país.

Pelegrinatge obligat per tot aquell ornitòleg que vulgui estar a primera línia, encapçalant llistes i publicacions vàries, o atresorant material fotogràfic variat... Caram!!!

El motiu... un petit ocellet anomenat Tarsiger cyanurus, o cotxa cuablava en “dialecte popular”.

A l'esquena de tots aquests pelegrins, contats per desenes, i a menys de cinquanta metres, encara són ben visibles les obres d'ATLL al riu, i mira tu, llavors ningú es dignava a mirar el riu al mapa. Faig notar una dada curiosa... cap de les persones que al seu dia van signar la denúncia contra ATLL, ACA i DMAH, i que van invertir hores, dies, setmanes, calers i preocupacions sobre el riu i els bitxos que hi pul·lulen, cap d'elles, s'ha trencat les banyes o ha fet un munt de kilòmetres per incloure el seu nom a una llista de bimberos... curiós!!!

Cadascú és lliure de pensar lo que vulgui, aquí només faig notar curiositats.

Ara bé, si alguna cosa pot superar l'anterior, és el fet de capturar l'ocell per posar-li una anella... algú pot explicar l'interès científic d'aquesta acció?????. Per cert, se sap qui ha estat, però prefereixo no donar noms.

I lo més trist... ara la preocupació és que degut a això, algú s'ha quedat sense el seu trofeu particular dons ha anar i no l'ha vist (suposadament mentre era capturat, anellat, o ves a saber què)... què pena, vaja.

Personalment (insisteixo, personalment), l'espectacle és lamentable, i no ho dubteu ni un segon... demano si us plau que ningú, mai, m'insulti dient-me “ornitòleg”. Quina pena!!!

Apa!!! Aquí teniu imatges d'avui, la cotxa continua al mateix lloc, no patiu...
.

dijous, 30 de desembre del 2010

Riu Tordera aigües amunt del Perxistor (Sant Feliu de Buixalleu) 30/12/10. Ornitho.cat

Font: http://www.ornitho.cat/
.
Observacions de Oriol Clarabuch:
.
1 agró blanc (Egretta alba)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 cargolet (Troglodytes troglodytes)
1 corb (Corvus corax)
6 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)
1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
2 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
2 durbecs (Coccothrustes coccothraustes)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
8 estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
1 gaig (Garrulus glandarius)
1 gratapalles (Emberiza cirlus)
1 griva (Turdus viscivorus)
2 lluers (Carduelis spinus)
2 mallerengues blaves (Parus caeruleus)
1 mallerenga carbonera (Parus major)
5 mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
2 merles (Turdus merula)
2 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 pardal de bardissa (Prunella modularis)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
1 picot verd (Picus viridis)
15 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
5 pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 raspinell comú (Certhia brachydactila)
2 rossinyols bords (Cettia cetti)
4 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
9 titelles (Anthus pratensis)
12 tords ala-rojos (Turdus iliacus)
1 tord comú (Turdus philomelos)
17 tudons (Columba palumbus)
1 xivita (Tringa ochropus)
.
Observacions de David Caballé:
.
1 agró blanc (Egretta alba)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)
comentari: et al
uns 7 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
mínim 50 tords ala-rojos (Turdus iliacus)
.
I vídeo d'en Ricard Gutiérrez de la cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) al YouTube...
.


.

Red-flanked bluetail, T.cyanurus, 5th for Spain handheld videoscoping in a cloudy morning (what else!), so a bit record-shot, but illustrating how was the birds' behaviour, quite active and coming and going from the nearby bushes.

Desembocadura del riu Tordera 30/12/10. Òscar Juárez

Font: www.ornitho.cat
.
Observacions i fotografia: Òscar Juárez
.
2 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
7 ànecs xiuladors (Anas penelope)
6 cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)

1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
garses (Pica pica)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 mallerengues blaves (Parus caeruleus)
4 mallerengues carboneres (Parus major)
3 merles (Turdus merula)
1 mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
6 pardals comuns (Passer domesticus)
1 pit-roig (Erithacus rubecula)
unes 13 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
2 tords comuns (Turdus philomelos)
1 trist (Cisticola juncidis)
2 tudons (Columba palumbus)
uns 20 xarxets comuns (Anas crecca)

Botxí meridional (Lanius meridionalis) a Pagès de Dalt (Breda) 30/12/10. David Caballé

1 Botxí meridional (Lanius meridionalis) observat per en David Caballé a Pagès de Dalt (Breda) aquest dijous.

Peixos... és un miracle que a la Tordera encara abundin les espècies autòctones, vaja...

Experts alerten del perill d'extinció dels peixos autòctons de la Península
Diari de Girona 30/12/10
.
Investigadors de Girona formen part de la recentment creada Societat Ibèrica d'Ictiologia
.

El professor Frederic Casals -a l'esquerra- durant la presentació, acompanyat d'altres membres de la junta. universitat de lleida


LLEIDA DDG

Un equip de científics d'arreu de l'Estat i de Portugal, entre els quals n'hi ha de Girona, alerten del perill d'extinció en què es troben els peixos autòctons als rius de la Península; és més, asseguren que algunes espècies ja han desaparegut. Amb l'objectiu d'impulsar l'estudi i la conservació de la ictiofauna autòctona d'Espanya i Portugal, un grup d'investigadors i gestors implicats en l'estudi i la defensa dels peixos continentals de la península Ibèrica han constituït, a la Universitat de Lleida, la Societat Ibèrica d'Ictiologia (SIBIC). La trobada i la presentació d'aquest nou òrgan es va realitzar els dies 17 i 18 de desembre.

Els integrants del nou col·lectiu d'experts denuncien "el paupèrrim estat de conservació" d'aquestes espècies úniques al món i alerten que l'activitat humana, sumada a la presència cada vegada més nombrosa d'espècies forànies introduïdes, com ara el lluci, el silur, la perca americana o la sandra, ja han provocat múltiples extincions locals.

Un fet "alarmant"


Els experts qualifiquen aquest fet d'"alarmant, degut al grau d'exclusivitat de la ictiofauna ibèrica", ja que la península Ibèrica està considerada com un dels punts més importants de biodiversitat de peixos de tot Europa.


Segons va detallar el secretari de la Societat i professor de la Universitat de Lleida (UdL), Frederic Casals, hi ha molts casos que exemplifiquen aquesta situació. Així, l'investigador va explicar que s'han extingit l'esturió a la conca de l'Ebre, l'anguila ha desaparegut de tots els rius per sobre de les grans preses, mentre que la mandrilla o la bagra, dos dels peixos més comuns als rius de Catalunya, pràcticament no es troben.


Ja que la presentació es va dur a terme a la UdL, Casals es va referir a la situació dels rius de Lleida, en els quals -segons va explicar- es troben en perill la bavosa de riu, present en algun tram del Segre, i el cavilat, a la Garona. Altres espècies com ara la bagra, l'anguila i el llopet de riu estan entre les vulnerables, va afegir.


La junta del SIBIC, que en aquests moments està integrada per una dotzena d'experts de Còrdova, Navarra, Barcelona, Girona, Múrcia, Lleida i Portugal, té previst tornar-se a reunir el proper mes de juny a Múrcia.

A l'espera que s'iniciï el procés d'inscripció de socis, la Societat Ibèrica d'Ictiologia ja compta amb 183 persones interessades a formar-ne part. Els impulsors de l'organització insisteixen a dir que aquesta societat està oberta no només a ictiòlegs sinó també a membres de l'administració, societats de pescadors, consultores ambientals i organitzacions ambientalistes.

Desembocadura i tram final del riu Tordera 29/12/10

.
Aquest dimecres per la desembocadura i tram final del riu Tordera...
.
123 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
71 xarxets comuns (Anas crecca)
màxim anual, tots a la desembocadura
4 ànecs xiuladors (Anas penelope)
1 ànec blanc (Tadorna tadorna)
26 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
4 rasclons (Rallus aquaticus)
tots riu amunt per les ribes
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
6 cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)
1 dins la desembocadura i 5 junts al mar prop de la platja
2 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
junts al mar
6 fredelugues (Vanellus vanellus)
en vol direcció Blanes sobre el riu
mínim 6 becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
5 esplugabous (Bubulcus ibis)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
mínim 3 blauets (Alcedo atthis)
2 a la desembocadura i 1 riu amunt
1 cotxa blava (Luscinia svecica) mascle
al canyissar tombat sota la torre d'observació
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
en vol sobre la llera del riu
1 aligot comú (Buteo buteo)
posat i volant per la llera del riu
unes 50 cueretes blanques (Motacilla alba)
8 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
7 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
mínim 22 titelles (Anthus pratensis)
molt repartides per la llera del riu
1 paràsit gros (Stercorarius skua)
en vol costa amunt
uns 200 gavians argentats (Larus michahellis)
2 gavians foscos (Larus fuscus)
21 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 100 gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
3 mascarells (Morus bassanus)
5 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
tots joves i costa avall per separat
19 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
3 picots verds (Picus viridis)
tots a la llera del riu
uns 50 repicatalos (Emberiza schoeniclus)
molt repartits pel riu
uns 10 bitxacs comuns (Saxicola torquatus)
6 cogullades vulgars (Galerida cristata)
dins la llera del riu aigües amunt
>20 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
mínim 2 cruixidells (Emberiza calandra)
dins la llera del riu
uns 50 coloms roquers (Columba livia var. Domestica)
uns 100 estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 40 gafarrons (Serinus serinus)
unes 20 garses (Pica pica)
unes 50 caderneres (Carduelis carduelis)
2 sits negres (Emberiza cia)
junts a un canyar riu amunt
7 mallerengues blaves (Parus caeruleus)
>10 mallerengues carboneres (Parus major)
5 mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
55 tudons (Columba palumbus)
molt repartits pel riu i un estol de 36 a la desembocadura
unes 20 tórtores turques (Streptopelia decaocto)
unes 20 merles (Turdus merula)
4 tords comuns (Turdus philomelos)
uns 15 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
uns 25 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
>10 pit-rojos (Erithacus rubecula)
uns 200 pardals comuns (Passer domesticus)
uns 200 pardals xarrecs (Passer montanus)
mínim 2 verdums (Carduelis chloris)
uns 10 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
>20 rossinyols bords (Cettia cetti)
.
cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)...
.
.
ànecs xiuladors (Anas penelope)...
.
.
bernat pescaire (Ardea cinerea)...
.
.
ànec blanc (Tadorna tadorna) entre collverds (Anas platyrhynchos)...
. .
xarxet comú (Anas crecca), polla d'aigua (Gallinula chloropus) i ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...
.
.
cuereta torrentera (Motacilla cinerea)...
.
.
titella (Anthus pratensis) i polla d'aigua (Gallinula chloropus)...
.

Aus marines davant la platja de Pineda de Mar-Santa Susanna 29/12/10. David Caballé

Observacions de marines d'en David Caballé a l'alçada de l'emissari submarí de la decantadors de Pineda de Mar, aquest dimecres amb la mar com una bassa d'oli...
.
un grup d'unes 400 bàldrigues entre balears (Puffinus mauretanicus), les més abundants, i mediterrànies (Puffinus yelkouan)
1 mascarell (Morus bassanus)
mínim 25 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
gavians argentats (Larus michahellis)
>500 gavines vulgars (Larus ridibundus)
>15 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Altre fotografia de la cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) del riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 29/12/10

Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)
Riu Tordera, Sant Feliu de Buixalleu (Girona), Catalunya
29/12/2010
© Toni Alonso Jardí

dimecres, 29 de desembre del 2010

Sobre la cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) hivernant al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 29/12/10

Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)
Riu Tordera, Sant Feliu de Buixalleu (Girona), Catalunya
29/12/2010
© Aleix Comas i Herrera
.
Aquest diumenge en David Caballé va observar una cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu), aigües amunt del Perxistor...
.
Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 26/12/10. David Caballé
.
Avui han acudit al lloc diversos ornitòlegs (Grabi De Jesús, Toni Alonso, Gerard Dalmau, Francesc Dalmau, Aleix Comas), a aquest tram de riu, atrets per aquesta raresa a casa nostra.
.
En principi es tractaria de la segona cita de l'espècie a tota Catalunya (amb un exemplar al Prat de Llobregat) i la cinquena per a tota Espanya, i evidentment la primera cita per a la Tordera.
.
Es tracta d'un petit passeriforme que nidifica a la taiga, amb una àmplia distribució a l'Àsia, rara a l'est de Finlàndia i nord-est d'Europa, i que hiverna al sud-est d'Àsia.
.
Altre informació i altres imatges...

http://www.birdguides.com/species/species.asp?sp=130033 http://www.rarebirdspain.net/arbsr000.htm#Tarcya
http://www.youtube.com/watch?v=2NArXbNOeZ8
http://www.youtube.com/watch?v=nye8t9JMGVY

dimarts, 28 de desembre del 2010

Desembocadura del riu Tordera 25-27/12/10. Ornitho.cat

Font: http://www.ornitho.cat/

Dissabte 25/12/10. Obs: Òscar Juárez

1 aligot comú (Buteo buteo)
1 ànec blanc (Tadorna tadorna)
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
8 garses (Pica pica)
un miler de gavians argentats (Larus michahellis)
1 mascarell (Morus bassanus)
2 merles (Turdus merula)
1 mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
1 paràsit gros (Stercorarius skua)
1 picot verd (Picus viridis)
2 rossinyols bords (Cettia cetti)
tudons (Columba palumbus)

Diumenge 26/12/10. Obs: Josep Ramoneda

4 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
uns 25 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
mínim 4 ànecs cullerots (Anas clypeata)
>300 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
>100 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
3 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
1 cadernera (Carduelis carduelis)
9 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
7 cueretes blanques (Motacilla alba)
mínim 1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
1 esplugabous (Bubulcus ibis)
estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
1 gaig (Garrulus glandarius)
2 garses (Pica pica)
gavians argentats (Larus michahellis)
>200 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 mallerenga blava (Parus caeruleus)
6 mascarells (Morus bassanus)
7 merles (Turdus merula)
2 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 mussol comú (Athene noctua)
2 paràsits grossos (Stercorarius skua)
pardals comuns (Passer domesticus)
1 picot verd (Picus viridis)
2 pit-rojos (Erithqcus rubecula)
5 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 puput (Upupa epops)
1 rossinyol bord (Cettia cetti)
2 trists (Cisticola juncidis)
>8 xarxets comuns (Anas crecca)
3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Dilluns 27/12/10. Obs: Toni Alonso
.
2 aligots comuns (Buteo buteo)
uns 10 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
unes 130 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
1 cabusset (Tachybaptus ruficollis)
1 cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
1 cadernera (Carduelis carduelis)
1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
4 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 esplugabous (Bubulcus ibis)
uns 40 gafarrons (Serinus serinus)
1 garsa (Pica pica)
gavians argentats (Larus michahellis)
unes 90 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 50 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 mallerenga carbonera (Parus major)
1 merla (Turdus merula)
2 morells de cap roig (Aythya ferina)
3 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 pardal xarrec (Passer montanus)
1 pit-roig (Erithacus rubecula)
unes 12 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 repicatalos (Emberiza schoeniclus)
2 rossinyols bords (Cettia cetti)
2 tudons (Columba palumbus)
2 verdums (Carduelis chloris)
1 xarxet comú (Anas crecca)
.
Dilluns 27/12/10. Obs. i fotografies: Òscar Juárez
.
1 ànec blanc (Tadorna tadorna)
>100 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
5 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
2 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
1 blauet (Alcedo atthis)
4 cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)
1 cadernera (Carduelis carduelis)
2 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
7 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 garses (Pica pica)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
>15 mascarells (Morus bassanus)
1 mussol comú (Athene noctua)
1 pit-roig (Erithacus rubecula)
3 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 rossinyol bord (Cettia cetti)
1 tord comú (Turdus philomelos)
1 trist (Cisticola juncidis)
3 tudons (Columba palumbus)
>8 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Grives cerdanes (Turdus pilaris) a l'Horta d'en Ferrer (Blanes) 24/12/10. David Caballé

2 grives cerdanes (Turdus pilaris) en vol sobre l'Horta d'en Ferrer (Blanes) el passat divendres. Observació d'en David Caballé.

Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 26/12/10. David Caballé

1 Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) femella observada per en David Caballé al riu Tordera a Sant Feliu de Buixalleu, aquest diumenge.

Primera cita de l'espècie a la comarca i nova espècie a la Llista acxtualitzada d'ocells de la Baixa Tordera.

divendres, 24 de desembre del 2010

Daurada grossa (Pluvialis apricaria) al Pla d'Anyells (Tordera) 24/12/10. David Caballé

Aquest matí en David Caballé ha vist una daurada grossa (Pluvialis apricaria) al Pla d'Anyells (Tordera).

També un becadell comú (Gallinago gallinago), 3 bernats pescaires (Ardea cinerea),... entre altres.

Port d'Arenys de Mar 22/12/10. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat
.
observacions i fotografia: Enric Badosa
.
12 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
4 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
34 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
3 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
155 Gavians argentats (Larus michahellis)
5 Gavians foscos (Larus fuscus)
15 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
65 Gavines vulgars (Larus ridibundus)
5 Mascarells (Morus bassanus)
1 Paràsit gros (Stercorarius skua) adult
Fa una passada a una baldriga balear i finalment ataca un gavià argentat. És veu clarament el plomatge d'adult
1 Titella (Anthus pratensis)
7 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
.
a la catenària del tren, un xoriguer comú (Falco tinnunculus)...
.

Suport als alcaldes imputats per la fiscalia. El Punt 23/12/10

Suport als alcaldes imputats per la fiscalia
El Punt 23/12/10
.
Posició unànime de suport del Consell Comarcal del Maresme als alcaldes de Tordera, Joan Carles Garcia (CiU), i de Dosrius, Josep Jo (PSC), a qui la fiscalia de medi ambient imputa un delicte d'abocaments a la llera pública d'aigües residuals sense depurar. En forma de moció, l'ens comarcal reclama “que es retirin les imputacions als alcaldes i s'arxivin les actuacions, o bé que s'adrecin a qui té la competència”. En aquest sentit, es recorda que la depuració de les aigües urbanes és competència directa de l'Agència Catalana d'Aigua (ACA) “a qui tant l'Ajuntament de Tordera com el de Dosrius van cedir els espais públics necessaris per a la construcció de les corresponents depuradores perquè els abocaments puguin ser eliminats i les aigües tractades”. A dia d'avui les estacions de tractament de les aigües residuals no s'han fet i és amb aquest argument amb què es defensa la correcta actuació dels dos alcaldes. La moció puntualitza que “cal que es considerin el conjunt de les normatives aplicables i l'abast de la problemàtica, que podria ser extrapolable a una majoria dels ajuntaments de Catalunya” i insisteix a l'ACA perquè faci els equipaments i a la resta d'administracions implicades perquè “aportin solucions a aquest problema que afecta molts altres municipis”.
.

Diari Maresme 22/12/10
.
El Ple del Consell Comarcal del Maresme ha aprovat una moció de suport als alcaldes de Tordera i Dosrius perquè consideren que han estat “injustament imputats” per la Fiscalia de Medi Ambient per abocaments d’aigües residuals urbanes. La moció presentada per totes les forces polítiques de la comarca – PSC, CiU, ERC, PP i ICV – demana que es retirin les imputacions i que s’arxivin les actuacions, o bé que “s’adrecin a qui té la competència i la capacitat efectiva”.
.

El Maresme reclama la construcció de les depuradores programades

.

Imputacions


Concretament, el text aprovat explica que els alcaldes de Tordera i Dosrius han estat imputats per la Fiscalia de Medi Ambient del TSJC com a pressumptes autors d’un delicte “contra los recursos naturales y el medio ambiente” per abocaments a la llera pública d’aigües urbanes residuals sense depurar. La depuració de les aigües urbanes, però, va ser asumida per l’Agència Catalana d’Aigua (ACA) a qui, segons assenyalen, tant l’ajuntament de Tordera com el de Dosrius van cedir els espais públics necessaris per a la construcció de les corresponents depuradores perquè els abocament puguin ser eliminats i les aigües tractades.
Davant d’això, els grups polítics amb representació al Consell Comarcal sol·liciten “amb tot el respecte institucional per les funcions i el treball de la Fiscalia de Medi Ambient, que es retirin les imputacions a títol personal als alcaldes i que s’arxivin les actuacions, o bé que s’adrecin a qui té la competència i la capacitat efectiva”. Segons el text, “cal que es considerin el conjunt de les normatives aplicables i l’abast de la problemàtica, que podria ser extrapolable a una majoria dels ajuntaments de Catalunya”.


Depuradores


També es demana a l’ACA que construeixi les depuradores programades i al Parlament de Catalunya, a la Delegació del Govern a Catalunya i als Departaments de Justícia i de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat que aportin soluciona a aquesta problemàtica que afecta a molts municipis de Catalunya.

dijous, 23 de desembre del 2010

Compres de nadal... je... je... je...


Especialment recomanada per regalar a futurs ex-càrrecs del difunt DMAH i per a la colla de tècnics ploramiques... i és que la natura no necessitava diners... necessitava respecte...


dimarts, 21 de desembre del 2010

3 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a Roca-rossa (Tordera) 19/12/10. David Caballé

Aquest diumenge en David Caballé ha observat 3 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a l'urbanització Roca-rossa de Tordera.

Poquíssimes observacions aquest hivern d'aquesta espècie a la zona.

Cabussons collnegres (Podiceps nigricollis) davant la desembocadura del riu Tordera 18/12/10

Aquest dissabte a darrera hora a la desembocadura del riu Tordera, com a novetat destacable, hi havia 3 cabussons collnegres (Podiceps nigricollis) nedant junts al mar davant la desembocadura del riu Tordera.

Observació feta amb Miquel Pons.

Destaquen també els estols de baldriques (Puffinus sp.) i la gran quantitat de gavines capnegres (Larus melanocephalus) i vulgars (Larus ridibundus) direcció nord, així com el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) entre els hivernants d'aquests darrers dies a la zona.

Aus marines entre Santa Susanna i Pineda de Mar 18/12/10. Quique Carballal

Observacions d'aus marines a la costa entre Santa Susanna i Pineda de Mar d'aquest dissabte passat per part d'en Quique Carballal.


Podeu veure la crònica sencera i alguns vídeos i fotografies a...


Del Maresme a El Garraf
Ocells del Barcelonès i rodalies 20/12/10


Destaquen els grans nombres de baldrigues balears (Puffinus mauretanicus), gavines capnegres (Larus melanocephalus) i vulgars (Larus ridibundus), i els ja hivernants cabussons emplomallats (Podiceps cristatus).

.

FOTO: Quique Carballal
Puffinus mauretanicus i yelkouan (marcada amb una flecha). Veure també fotos següents

Sísmic i la seva banda capturats... i no s'ha pogut informar abans perquè hi ha hagut un terratrèmol

Desprès d'informar sobre el “moviment sísmic” de diumenge al matí...
.
45 terratrèmols de baixa intensitat en un any
Diari de Girona 21/12/10
.
La majoria dels 45 sismes que s'han registrat aquest 2010 ho han fet a la Selva i el Ripollès
.

FRANCESC BENEJAM
El terratrèmol de 3,7 graus a l'escala de Ritchter registrat el passat diumenge a Caldes de Malavella ha estat el més intens que hi ha hagut a Catalunya en els últims dos anys i cinc mesos. Segons dades de l'Institut Geològic de Catalunya, ens hem de remuntar fins el 16 d'agost de 2008 per trobar un sisme de magnitud similar. En aquella ocasió el terratrèmol, de 3,8 graus va tenir lloc al Maresme només un mes després que se'n registrés un altre d'igual a Sant Feliu de Buixalleu.


I és que Catalunya és una zona amb una activitat sísmica moderada degut al seu emplaçament en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d'Europa i Àfrica. Aquest 2010 hi ha hagut, només a la demarcació de Girona, un total de 45 terratrèmols. Aquesta xifra es troba bastant per sota de la setantena de sismes que hi va haver el 2009, però segueix essent un clar indicador de l'activitat tectònica que hi ha a casa nostra.


Una vegada més, les comarques que van registrar el major nombre de sacsejades van ser les de La Selva, Ripollès i Cerdanya. En la primera es van detectar un total de 22 terratrèmols i si exceptuem el de diumenge, tots els altres van ser de baixa intensitat (no més d'un grau a l'escala de Richter). El mateix passa amb els del Ripollès (11 terratrèmols) i la Cerdanya (8). La llista la completen les comarques de la Garrotxa i l'Alt Empordà amb dos sismes cadascuna, tots de baixa magnitud.


Les dades de l'Institut Geològic indiquen que exceptuant Febrer i Març, en tots els mesos de 2010 hi ha hagut terratrèmols a la demarcació de Girona, i la freqüència ha augmentat sobretot a partir de la segona meitat de l'any. En aquest sentit, el desembre ha estat, amb 9 terratrèmols, un dels més prolífics, i bona part d'aquests són rèpliques del sisme de Caldes de Malavella. En poc més d'una hora es van produïr en aquesta localitat sis sacsejades més provinents del sisme detectat a les 7 del matí, però segons destaquen des de l'Institut Geològic, "no van ser de gran importància i no van provocar danys".


Sotrac a partir de 2,8 graus


Malgrat l'elevat nombre de terratrèmols que hi ha a la província de Girona, la gran majoria són de tan poca intensitat que no es solen notar. Fonts de l'Institut Geològic destaquen que la força d'un sisme es comença a fer evident a partir dels 2,8 graus a l'escala de Richter. És en aquest punt que els objectes de menys pes comencen a sacsejar-se degut a la vibració que provoquen les plaques tectòniques.


Entre els 4,5 i 5 graus el terratrèmol comença a ser intens i pot provocar les primeres destrosses materials, tant en objectes lleugerscom en estructures d'edificis.

Sense anar més lluny, el sisme de més magnitud que hi ha hagut a en els últims 20 anys va tenir lloc l'any 2004 a Ripoll. Tot i que no es van lamentar ferits, alguns edificis van quedar malmesos.
.
Ensurt a la Selva i al Gironès per un sisme de 3,6 graus
El Punt 20/12/10
.

L'epicentre del terratrèmol es va situar a Caldes de Malavella però el moviment de terra es va notar fins al nord del Maresme


No va provocar danys personals ni desperfectes materials
.

Amb un soroll fort i sec. Així va ser com molts veïns de diferents poblacions de la comarca de la Selva i del Gironès es van despertar ahir, quan passaven uns minuts de les set del matí, a causa d'un terratrèmol de 3,6 graus de magnitud a l'escala de Richter, que va tenir el seu epicentre a Caldes de Malavella. L'alcalde d'aquesta població, Joan Colomer, va explicar que, en aquella hora, molts veïns del poble van notar un tremolor molt fort a casa seva, que va durar només uns segons, i que alguns d'ells van sortir al carrer desconcertats i preguntant-se què havia passat.
Colomer es va posar de seguida en contacte amb la policia municipal i es va fer una ronda pel poble per veure si el terratrèmol havia causat danys personals o desperfectes materials.

Afortunadament, “tot va quedar en una anècdota”, va assegurar. Ahir hi havia mercat setmanal a Caldes i aquest va ser el tema més comentat pels veïns des de primera hora del matí.


Un treballador del Balneari Prats, Jordi Gimferrer, explicava que la sensació que havia tingut “era com si hagués caigut un armari al pis de dalt”. En el moment del sisme, al balneari hi havia quatre treballadors de guàrdia, i dos clients van baixar a recepció espantats. La normalitat es va restablir pocs minuts després. “Ha petat fort”, va afirmar el fill del propietari del restaurant Can Quim de Caldes.


Una altra de les poblacions on el terratrèmol es va notar va ser a Llagostera. L'alcalde d'aquest municipi, Fermí Santamaria, va notar com una “gran ventada” movia les portes de casa i va afegir que en algunes cases de veïns de la població els mobles es van moure. A Fornells, la dona de l'alcalde, Gabriel Casas, va despertar els el marit dient-li que el llit es movia. “Al poble hi ha hagut gent que l'ha sentit i altres se n'han assabentat per les notícies”, exposava Casas, qui creu que, atès que l'epicentre s'havia produït a Caldes, els efectes del sisme van arribar a Fornells esmorteïts.


El tinent d'alcalde de Fornells, Mateu Parera, que viu a la carretera que va de Fornells a Llambilles, va narrar que a casa seva els havia despertat un estrèpit i que els mobles van tremolar durant uns segons. A Fornells, ahir també era dia de mercat i els temes de conversa es van centrar en el sisme i en la victòria del Barça.


El terratrèmol també es va notar a la zona nord del Maresme, a municipis com ara Tordera, Malgrat, Pineda i Calella. Alguns veïns van relatar ahir l'experiència. “Acabava d'arribar de treballar i vaig notar que, de cop, es movia la casa”, va comentar un veí de Santa Susanna. Tot i que en aquella hora hi havia molta gent dormint, els que més ho van notar van ser els inquilins dels edificis més alts, com els del barri de Poblenou de Pineda de Mar, que van explicar que havien caigut objectes a terra o s'havien mogut quadres.

.
LA FRASE
Hi ha hagut gent que s'ha espantat i ha sortit al carrer, però per sort tot ha quedat en una anècdota


Joan Colomer
ALCALDE DE CALDES DE MALAVELLA

Alerta entre els veïns de Blanes per un moviment sísmic
Blanesconfidencial 19/12/10
.
La centraleta de la policia ha rebut diverses trucades dels veïns alertant-los del sisme, que ha afectat les comarques de la Selva i el Gironès
.
Segons ha confirmat la Policia Local de Blanes, aquest matí de diumenge s’ha produït un moviment sísmic a la ciutat. Les alarmes s’han disparat quan passaven quinze minuts de les set del matí, quan diversos veïns han trucat a la centraleta de la policia per alertar-los d’un terratrèmol. Aquests veïns eren residents de les zones dels carrers de la Cala Sant Francesc, Girona, Josep Tarradelles i al costat de l’Antic Hospital Sant Jaume.
.
El terratrèmol ha estat de baixa intensitat, amb epicentre a Sant Andreu Salou, molt a prop de Caldes de Malavella, així ho han assegurat des de l’Institut Geològic de Catalunya. El moviment s’ha percebut en diferents localitats de les comarques de La Selva i el Gironès i no ha causat danys.

dilluns, 20 de desembre del 2010

compres de nadal... ummmm...


Imprescindible per a qui tingui algun càrrec de responsabilitat a l'administració.

Una peli de tontos, feta per a tontos, i que tracta de tontos... perfecte per veure aquestes festes.

Això no és un bloc per fer propaganda nadalenca, però la recomano... hi ha molta informació sobre la nostra societat actual... je... je...

Aquí teniu una breu introducció...


diumenge, 19 de desembre del 2010

Terratrèmol d'aquest matí a les 7:09h

Doncs aquest matí, a les 7:09h, s'ha sentit a Tordera un terratrèmol, que segons sembla ser (és lo que he trobat de moment) és de magnitud 4.0 amb epicentre a Caldes de Malavella...

http://www.ign.es/ign/es/IGN/Sismologia10Espana.jsp



Aquí podeu veure totes les localitats on s'ha sentit...

divendres, 17 de desembre del 2010

Desembocadura del riu Tordera 17/12/10. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat
.
Observacions i fotografies: Enric Badosa
.
3 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
42 xarxets comuns (Anas crecca)
70 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
12 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 xivitona (Actitis hypoleucos)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 titelles (Anthus pratensis)
6 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
9 garses (Pica pica)
3 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
>200 gavians argentats (Larus michahellis)
unes 30 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
>150 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 mallerenga blava (Parus caeruleus)
2 mallerengues carboneres (Parus major)
3 pit-rojos (Erithacus rubecula)
5 tudons (Columba palumbus)
1 mussol comú (Athene noctua)
1 aligot comú (Buteo buteo)
.
ànecs blancs (Tadorna tadorna), ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i xarxets comuns (Anas crecca)...
.
.
baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)...
.
.
xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)...
.
.
mussol comú (Athene noctua)...
.

La "devastació" dels rius Tordera i Mogent per part d'Aigües Ter Llobregat, a la circular de la ICHN...

Fragment de l'Editorial - Estat dels ecosistemes aquàtics de Catalunya, de la Circular n.92 de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), novembre-dicembre de 2010...
.
http://ichn.iec.cat/pdf/n92.pdf
.
(...)
.
Val a dir que tots aquest resultats són parcials perquè manca encara informació sobre els indicadors hidromorfològics. Aquest són molt rellevants perquè l’espai fluvial va molt més enllà de la llera i la riba adjacent, ja avaluades mitjançant altres indicadors. Quan es disposi de dades sobre les riberes és molt probable que es faci palesa una de les assignatures pendents en la conservació i recuperació dels ecosistemes fluvials. Si bé és cert que els darrers anys s’ha desenvolupat un nombre molt elevat d’iniciatives en aquest sentit, on l’ACA sovint ha estat capdavantera, cal tenir en compte que de manera oposada encara s’executen molts projectes que originen impactes irreversibles sobre les riberes fluvials. Només cal resseguir el pas de l’AVE per Catalunya, o la devastació originada a l’entorn de desenes de quilòmetres dels rius Tordera i Mogent per l’empresa Aigües Ter Llobregat. També es poden posar en aquest haver negatiu molts projectes, suposadament de millora de l’entorn fluvial, que per una qüestió de manca de qualificació o criteri, han convertit aquest espai en jardins urbans amb una nul·la integració ecològica. La utilització massiva d’espècies o varietats de flora exòtiques resulta il·lustrativa d’aquesta situació.
.
(...)
.
Parlant de la presentació dels resultats del Programa de Seguiment i Control dels Ecosistemes Aquàtics de Catalunya (2007-2009).
.
Podeu consultar l’informe de l’estat de les masses d’aigua a Catalunya (2007-2009) a:
http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/estat_masses_aigua_2007_2009.pdf.

dijous, 16 de desembre del 2010

Les actuacions de l'ajuntament de Blanes a la desembocadura, a la web de l'ajuntament...

Projecte de protecció, restauració i difusió dels valors ambientals del tram final de l'espai fluvial del riu Tordera, en el terme municipal de Blanes. Pdf 165 Kb
.
PROJECTE DESEMBOCADURA TORDERA
Ajuntament de Blanes

UFFFFF....

Medi Ambient qualifica de “penós” SOS Lloret
El Punt 16/12/10
.
SOS Lloret ha denunciat a la fiscalia de Medi Ambient el responsable d'Urbanisme a Girona, Camil Cofan, la responsable de la direcció general de Medi Natural, Núria Buenaventura i l'empresa Flinder Data, propietària de can Juncadella de Lloret, pel tema dels focs d'artifici i les obres a la casa dels masovers. SOS Lloret ja havia denunciat aquests fets per la via administrativa i aquest cop ho fa per la via penal. En resposta a les denúncies, el delegat de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, va criticar SOS Lloret: “Ja els vam fer saber que Buenaventura va firmar la resolució dels focs perquè teníem informes favorables (...), prevaricació seria no haver-ho aprovat. La seva denúncia no se sustenta per enlloc i només està plantejada per tenir projecció pública”, va dir. Santos proposarà “que es prenguin mesures” contra SOS Lloret. “És penós el que han fet perquè la causa s'arxivarà i els propietaris en sortiran reforçats”, va dir.
.
Val la pena llegir...
..
SOS Lloret porta Can Juncadella davant la Fiscalia de Medi Ambient
SOS Lloret, 14/12/10
.
UFFFFFF...... Sense comentaris, vaja!

dimecres, 15 de desembre del 2010

Desembocadura del riu Tordera 15/12/10

.
Aquest matí a primera hora a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
.
2 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
1 ànec griset (Anas strepera) mascle
1 ànec xiulador (Anas penelope) mascle
49 xarxets comuns (Anas crecca)
màxim nombre de les observacions personals a la zona
91 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
5 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
25 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 rascló (Rallus aquaticus) escoltat
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
uns 180 esplugabous (Bubulcus ibis)
amb les primeres llums del dia, surten del dormidor riu amunt i cap a Malgrat
2 blauets (Alcedo atthis)
un empaitant a l'altre sobre la llacuna
cruixidells (Emberiza calandra)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
titelles (Anthus pratensis)
grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
cueretes balnques (Motacilla alba)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavians argentats (Larus michahellis)
1 mussol comú (Athene noctua) escoltat
2 picots verds (Picus viridis)
1 raspinell comú (Certhia brachydactyla)
... entre molts altres.
.
al mar...
.
unes 20 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
amb almenys 2 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus) barrejades
1 cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) joves
10 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
... i petits grups d'ànecs collverds (Anas platyrhynchos) arribant sobre el mar a la desembocadura.
.
ànecs blancs (Tadorna tadorna), corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), martinet blanc (Egretta garzetta) i un ànec collverd (Anas platyrhynchos)...
.
.
xarxets comuns (Anas crecca)...
.
.
xarxets comuns (Anas crecca) i bernat pescaire (Ardea cinerea)...
.
.
xarxets comuns (Anas crecca) i ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...
.
.
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...
.
.
ànec xiulador (Anas penelope)...
.
.
ànec xiulador (Anas penelope) i ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...
.
.
ànec griset (Anas strepera), ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i gavines vulgars (Larus ridibundus)...
.
.
esplugabous (Bubulcus ibis) riu amunt...
.
.

Oca pradenca (Anser fabalis fabalis) a Riells i Viabrea 14/12/10. David Caballé

1 Oca pradenca (Anser fabalis fabalis) observada per David Caballé aquest dimarts 14/12/10 a una bassa de Riells i Viabrea.
.
Nova espècie a la llista actualitzada d'aus de la Baixa Tordera.

Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) a Arenys de Mar 11/12/10. Enric Badosa

Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
fotografies d'Enric Badosa
.
Font: www.ornitho.cat
.
Observador: Enric Badosa
.
35 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) a Arenys de Mar aquest dissabte 11/12/10. Capturats i anellats 10. Mascles femelles amb restes de placa incubatriu, individus començant una muda completa, i fins i tot un juvenil acavat de sortir del niu.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Desacord al delta. El Punt 12/12/10...

Desacord al delta
El Punt 12/12/10
.
Desembocadura ·
.
“Cal actuacions profundes, més enllà de desmantellar les instal·lacions de l'ACA al delta de la Tordera, i una acció integrada per recuperar la platja”
.
No preveu treure els pous i la caseta d'electrificació


Zona del costat de la desembocadura, on estan els pous de l'ACA i la torre d'electrificació, ara fa unes setmanes Foto: C.G.
.


Fa unes setmanes que la zona del delta de la Tordera es va arreglar per adequar-ne el tram final. A part d'“actuacions més profundes”, entitats naturalistes i el CEAB (Centre d'Estudis Avançats de Blanes) demanen el desmantellament dels pous i la caseta d'electrificació que l'ACA hi va instal·lar el 2003. Amb tot, no hi ha previsions de treure-les a curt termini, segons l'ACA, per manca de pressupost: “És important però no urgent o prioritari”. Per l'Ajuntament de Blanes, calen també altres actuacions perquè “té un potencial paisatgístic important i està dins la Xarxa Natura 2000”. Sobre la Tordera, es demanarà al Departament de Medi Ambient de la Generalitat que “la ruta de la Tordera s'arregli i es dignifiqui fins al naixement, al Montseny”. Pel CEAB, “cal un pla d'estabilització del delta de la Tordera ja, perquè està en regressió avançada i afecta també la platja”. El 2009 el càmping La Tordera SL i Orchis Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme van signar un acord de custòdia per fer actuacions que recuperessin els terrenys adjacents a la desembocadura, es van plantar entre 1.500 arbres i arbustos i es va subvencionar una torre d'observació al costat del riu. També es va signar un acord amb l'ACA per construir-hi uns piezòmetres, perquè es reforestessin i es deixessin en el seu estat inicial els terrenys, però segons el director del càmping, Marc Monguilod, “l'ACA va malmetre l'espai i no va acomplir els compromisos”.


Diverses causes de la degradació


Segons el càmping La Tordera, les causes de la degradació del delta són la manca d'actuacions de l'administració, l'angle d'inclinació de l'espigó del 1984, l'escullera de l'ACA, la sobreexplotació de l'aqüífer i la manca d'aportacions de sediments. Altres càmpings defensen que han estat els càmpings els qui han protegit el delta de les construccions i denuncien l'actuació estatal del Ministerio de Medio Ambiente, que fa anys va extreure metres cúbics de sorra de la zona “quan sí que era un veritable delta submarí”. També critiquen el col·lector de salmorres, “que forma una barrera que impedeix que la sorra arribi a Blanes”.


Pel CEAB, la part final del delta –una part dels dos càmpings que estan a banda i banda del riu– “hauria de ser inundable”. El càmping La Tordera creu que “una part dels problemes provenen de les actuacions de l'ACA a causa de la dessaladora” però declaren que “acusar els càmpings de la situació actual és una falsedat i una manca de respecte”. El director del càmping La Tordera, Marc Monguilod, va deixar clar que “en l'atermenament del 1971 es van fixar els límits de l'activitat dels càmpings, deixant lliure la desembocadura de la Tordera, i aquests no s'han sobrepassat”.


Per José Antonio Jiménez Quintana, catedràtic d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la UPC, al delta i a la platja de s'Abanell s'hi han fet un seguit d'actuacions (la torre d'electrificació, pous, l'estació de bombeig –que quan ha avançat la platja l'ha perjudicat– i l'espigó “il·legal”dels anys 80), que han afectat molt la degradació “però els problemes són anteriors perquè el delta ha anat perdent sediment des de fa anys”. Amb tot, les instal·lacions de l'ACA “van ser un gran error” perquè es van posar en el lloc on més retrocedia la sorra de la platja. Els càmpings a la zona del delta, segons J.A.Jiménez, “són els qui pateixen” la situació. La possible solució a la degradació del delta i el retrocés de la platja de s'Abanell, diu l'expert, “és més complexa que treure els elements que l'han degradat perquè desmantellant-los no s'acabarà amb el problema de cop, s'ha de fer una acció integrada en la recuperació de la platja”. Segons Jiménez, “s'ha de decidir bé què es fa, si s'afegeix sorra cada any o es posa una escullera a la platja, si els càmpings es deixen a la zona o es canvien de lloc. Els polítics no decideixen què fer-hi per por a les reaccions; es deixen funcions, però és necessari prendre una decisió ja per recuperar les dues zones”.

Un vídeo per valorar la importància de les coses

divendres, 10 de desembre del 2010

Desembocadura del riu Tordera 10/12/10

.
Aquest divendres a la tarda a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
.
al mar...
.
1 gavot (Alca torda)
1 cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) jove
3 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
unes 40 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan) i balears (Pussinus mauretanicus)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
.
i al riu...
.
7 ànecs blancs (Tadorna tadorna)
4 ànecs xiuladors (Anas penelope)
1 ànec grisset (Anas strepera) femella
observada per l'Enric Badosa
28 xarxets comuns (Anas crecca)
uns 100 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 rasclons (Rallus aquaticus)
unes 20 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
titelles (Anthus pratensis)
grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
18 fredelugues (Vanellus vanellus)
.
volant a prop...
.
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
5 esplugabous (Bubulcus ibis)
.
... entre molts altres.
.
ànecs balncs (Tadorna tadorna) i gavines vulgars (Larus ridibundus)...
.

.
ànecs blancs (Tadorna tadorna), gavines vulgars (Larus ridibundus), cueretes blanques (Motacilla alba) i polles d'aigua (Gallinula chloropus)...
.

.
ànecs xiuladors (Anas penelope)...
.
.
ànecs xiuladors (Anas penelope) i polles d'aigua (Gallinula chloropus)...
..
i amb un ànec collverd (Anas platyrhynchos)...
.
.
ànecs xiuladors (Anas penelope), collverd (Anas platyrhynchos) i xarxets comuns (Anas crecca)...
..
xarxets comuns (Anas crecca) i una polla d'aigua (Gallinula chloropus) pel darrera...
.