divendres, 6 febrer de 2009

DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER 2009. Servei Meteorològic de Catalunya

Ho trobareu aquí...

AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DE 2009

El mes ha resultat normal o fred a la major part de Catalunya, a excepció del sector nord del litoral tarragoní, a punts del Garraf, i la zona a cavall entre les comarques de la Noguera i del Pla d’Urgell, on el gener ha resultat lleugerament càlid. Pluviomètricament, ha estat un mes normal o plujós a gran part del Principat. En canvi, el gener ha resultat sec a àmplies zones del Prepirineu i del Pirineu, al sector nord de la comarca del Baix Empordà, a ponent de les comarques de la Noguera i el Segrià i algunes àrees de la Vall de l’Ebre.

A la Baixa Tordera ha estat un mes de gener normal de pluges respecte a la mitjana climàtica, amb una precipitació acumulada de 60-80mm, i 0’5ºC per sota de la mitjana climàtica amb una temperatura mitjana mensual de 6-7ºC.

Paràsit gros (Stercorarius skua) a Blanes 6/2/09. Enric Badosa

Avui des del Jardí Mar i Murtra de Blanes, l’Enric Badosa ha vist un paràsit gros (Stercorarius skua) volant direcció al port de Blanes.

També...

1 gavina corsa (Larus audouinii) adulta
uns 30 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Gran quantitat de gavians argentats (Larus michahellis)
Gran quantitat de gavines vulgars (Larus ridibundus)

Sobre la regeneració de la platja de s’Abanell de Blanes, 6/2/09…

El CEAB considera "una bestiesa" aportar 250.000 m3 de sorra a s'Abanell
Diari de Girona 6/2/09

Recomanable llegir també els comentaris a la notícia de l'edició digital del Diari de Girona

Els científics recorden que la regeneració de la platja de l'any 94 i la canalització de la Tordera són els culpables dels problemes de s'Abanell

Aspecte que presenta el delta de la Tordera, en l´actualitat. carles colomer

BLANES DDG
Un dels barems per determinar si s'ha de menester la regeneració de platges o no és la importància d'aquesta en els diferents sectors econòmics. En el cas de Blanes és ben clar: preval el sector turístic abans que el pesquer, per exemple. Els mateixos científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) ho reconeixen així i també per aquest motiu, el Departament de Costes va comprometre's a realitzar una aportació de 250.000 m3 de sorra.El socioecòleg del CEAB, Rafael Sardà, considera "una bestiesa" l'aportació de 250.000m3 a la qual s'ha compromès el Departament de Costes per regenerar la platja de s'Abanell. "Per solucionar una qüestió de temporada es desestabilitza el delta", denuncia. I és que en aquest punt és on el científic es mostra més crític ja que, tal com explica, la solució al problema de s'Abanell passa "per deixar de canalitzar l'aigua del riu i enderrocar el mur" que aguanta els transformadors de la dessaladora de Blanes, a part d'evitar captar sorra per regenerar la platja del mateix lloc on va extreure's l'any 94.
Sardà comenta que en l'actualitat, tant la canalització com el mur que hi ha al delta evita que s'Abanell pugui regenerar-se de forma natural. Aquest és un dels motius pel qual Blanes es veu forçada a la regeneració constant de les platges. Un sistema d'aportació de sorra que genera polèmica en altres indrets de Catalunya, com per exemple la costa del maresme, on els pescadors d'Arenys acusen el Ministeri de Medi Ambient de destrossar l'ecosistema marí amb aquests procediments de regeneració.
En el cas de Blanes, el socioecòleg comenta que la regeneració de s'Abanell l'any 94, "feta amb sorra de davant el delta" va provocar greus danys als petxinaires blanencs a causa de l'afectació d'aquesta actuació. "Aquí hi havia quatre barques que es dedicaven a la petxina i van haver de plegar després del 94", exemplifica.
"La regeneració afecta l'estabilització del delta i s'ha de tenir clar que el delta és el riu i la part submergida d'aquest, on s'acumulen sediments", explica el científic per manifestar la seva postura contrària a la regeneració anunciada a Blanes.
Finalment, Sardà reitera la necessitat "d'un pla integral estatal" i evitar els "municipalismes per impedir que cada platja faci el que vulgui, ja que el que es fa en un lloc afecta la resta".

Sobre la consulta popular sobre l'ARE de Tordera, 6/2/09...

ELS GRUPS MUNICIPALS ACORDEN ELS PARÀMETRES DE LA CONSULTA POPULAR SOBRE LA CONSTRUCCIÓ D’UNA ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA A TORDERA.
Ràdio Tordera 6/2/09

Els representants dels grups municipals de l’Ajuntament de Tordera (CiU, ERC, PSC i MAT) van acordar ahir al vespre els paràmetres que regiran la consulta popular sobre la construcció d’una Àrea Residencial Estratègica al veïnat de Sant Pere.

La consulta es farà el dia 1 de març, en horari de matí i tarda, i l’àmbit de la consulta serà tot el municipi de Tordera, basant-se en el cens municipal de persones majors d’edat. Els regidors dels grups municipals van decidir que la vinculació i la validesa del resultat s’estudiarà en funció del percentatge de participació i serà variable segons el nombre de vots a favor o en contra.

Escoltem Bernat Costas, Josep Alsina, Josep Romaguera i Josep Llorens.

En qualsevol dels casos el resultat s’enviarà a la Generalitat que és l’organisme competent en el desenvolupament final de l’ARE.

Els grups van acordar que es disposaran tres meses: una situada a Sant Pere, l’altre al nucli urbà de Tordera i una tercera al sector Sant Jaume/Sant Andreu. Els equipaments definitius on s’instal·laran les taules de la consulta es concretaran en els pròxims dies. La composició de les meses estarà formada per un funcionari de l’Administració local i dues persones que es trobin en situació d’atur. Aquestes persones s’escolliran de la base de dades del Servei Local d’Ocupació i se’ls remunerarà tal com es faria durant una jornada electoral.

Per fer difusió de les característiques de l’Àrea Residencial Estratègica a Sant Pere es duran a terme diferents actuacions, com ara la publicació d’un butlletí informatiu municipal específic sobre l’ARE, una sessió informativa amb un tècnic expert en la matèria, un debat públic i es distribuiran pancartes informatives recordant el dia i el motiu de la consulta.

L’organització d’una consulta popular sobre la construcció d’una ARE a Sant Pere arriba després de la moció presentada pel MAT a l’últim Ple municipal i aprovada per tots els grups del consistori.

Maresme. Tordera sotmetrà a votació popular l'ARE prevista al veïnat de Sant Pere
El Punt 6/2/09

La proposta dels independents del MAT rep per sorpresa el suport de la resta de partits

Els torderencs seran cridats a les urnes abans d'hora, però no per a unes eleccions. En aquesta ocasió se'ls demanarà que decideixin si volen que es tiri endavant l'àrea residencial estratègica (ARE) prevista per la Generalitat al veïnat de Sant Pere. La iniciativa que els independents del Moviment Alternatiu de Tordera (MAT) van portar en l'últim ple va tenir el sorprenent suport de la resta de grups municipals, que ara hauran de consensuar les característiques que marcaran la consulta –el més probable és que s'obri a tota la població i que se celebri aquest mateix mes de febrer–. El resultat que s'obtingui serà vinculant.

El Maresme ja té el seu Ripoll particular. Emmirallant-se en la capital del Ripollès o en la més propera Sant Celoni, el municipi de Tordera també convidarà els seus veïns a dir la seva sobre la construcció de l'àrea estratègica residencial que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha adjudicat al veïnat de Sant Pere. La iniciativa la va presentar en l'últim ple municipal el MAT, que defensa obertament que es rebutgi la proposta: «És de sentit comú oposar-se a l'ARE en el moment actual, en què la crisi de la construcció ha deixat a Tordera desenes de pisos buits i zones sense desenvolupar», apunta el portaveu del grup, Josep Alsina. Per Alsina, «no s'entén l'obligació de requalificar uns terrenys agrícoles si l'oferta de zones urbanitzables és tan gran».

El membre del MAT assegura que les consultes fetes per la seva formació als veïns del barri «evidencien el malestar que ha provocat la imposició d'un desenvolupament urbanístic que no veuen clar». Pel que fa al govern de Tordera, la regidora d'Urbanisme, Rosa Maria Salarichs (CiU), va confirmar ahir que ja s'ha tramitat a la Generalitat la petició d'aturar els tràmits per desenvolupar l'ARE en espera dels resultats de la consulta popular. Tant convergents com ERC, socis de govern, defensen l'ARE en tant que l'entenen com «una bona oportunitat per esponjar un dels barris més massificats del municipi i dotar-lo de zones verdes i equipaments, que d'una altra manera seria molt difícil de fer». Els criteris en què es desenvoluparà la consulta estava previst decidir-los aquesta nit en consens entre totes les forces polítiques.

Maresme. Un espai de 70.981,44 m² al nord del poble

L'ARE proposada des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) inclou el desenvolupament urbanístic de 70.981,44 m² situats al nord del municipi i annexos al veïnat de Sant Pere. En la previsió feta des del govern català es parla d'una gran zona verda, equipaments i habitatges. La regidora d'Urbanisme, Rosa Maria Salarichs, va apuntar que el nombre global d'habitatges previstos és de 379, uns 7.600 m² de sòl per a usos d'equipament, 2.660 m² de sostre comercial i aproximadament 17.000 m² de zona verda. «La meitat d'aquests habitatges seran de protecció pública, però cal aclarir que hi haurà fins a quatre classificacions, des dels pisos amb un valor més baix per a persones amb una renda mínima fins als de preu concertat català adreçats a famílies d'un nivell adquisitiu mitjà», va precisar Rosa Maria Salarichs. En aquest sentit, dels aproximadament 222 habitatges de protecció oficial, 138 seran de preu concertat. Pel que fa a equipaments, els previstos són el segon institut de secundària del municipi i un local social per als veïns.

Maresme. Més informació

L'associació de veïns de Sant Pere ha rebut amb satisfacció la proposta de la consulta popular, però assegura que no disposa de tota la informació necessària per defensar una posició concreta, a favor o en contra de l'ARE. El seu president, Josep Gras, lamenta que des del consistori no se'ls hagin fet arribar dades més concretes. «En una assemblea ens van venir a ensenyar com quedaria l'ARE, però des de llavors, tot i que ho hem demanat, no ens han fet arribar més documentació», explica Gras. El president admet que la majoria de veïns del barri no coneixen el projecte i molt menys la iniciativa de la consulta popular.

dijous, 5 febrer de 2009

2 gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla) al port d’Arenys de Mar 5/2/09. Enric Badosa

Gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla) al port d’Arenys de Mar. Fotografies de l’Enric Badosa

Avui al port d’Arenys de Mar, l’Enric Badosa ha vist 2 gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla).

També 1 gavina corsa (Larus audouinii) adulta.

Les Llobateres i tram de riu proper (Sant Celoni) 5/2/09. David Caballé

Avui a Les Llobateres (Sant Celoni) en David Caballé ha vist...
.
1 fotja vulgar (Fulica atra)
1 oca egípcia (Alopochen aegyptiacus), només
1 oca blanca domèstica
1 blauet (Alcedo atthis)
uns 20 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>5 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
... entre altres.

Al tram de riu proper...

>100 tords ala-roig (Turdus iliacus)
alguns tords comuns (Turdus philomelos)
1 griva (Turdus viscivorus)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
... entre altres.

FOTODENÚNCIA 5/2/09... Col•lisions d’aus amb el filat de la tanca perimetral de l’AVE. David Caballé


Fotografies d’en David Caballé d’un pinsà comú (Fringilla coelebs) femella morta al col·lisionar amb el filat de la tanca perimetral de l’AVE a Sant Feliu de Buixalleu.

Comenta que és un exemple, i afegeix... “i els que no veiem!!!”

Gamarús (Strix aluco) escoltat a Tordera 5/2/09

Aquesta nit s’escoltava des del centre urbà de Tordera un gamarús (Strix aluco), cantant aparentment des de l’illa del riu.

Algunes notícies més per llegir 4 i 5/2/09...

El temporal arrossega una altra espècie d'ocell de mar de l'Atlàntic fins a Sils
Diari de Girona 4/2/09

Es tracta de l'única Calàbria grossa observada en terres de l'interior de Catalunya com a mínim des de fa 30 anys

GIRONA ANNA TARRÉS
El temporal de vent del 24 de gener passat no va portar només a Girona l'espècie d'au de mar la Gavineta de tres dits, sinó que també ho va fer amb la Calàbria grossa. Segons l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) aquest fet és encara més sorprenent que el de les Gavinetes, ja que és la primera vegada que s'observa a l'estany de Sils i, en els últims 30 anys, no s'havia detectat mai a l'interior de Catalunya.
La primera notícia que Diari de Girona va saber de la Calàbria grossa a l'estany de Sils, va ser per un dels ornitòlegs del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, qui ha seguit el fet amb tot detall. Per la seva banda, l'ICO va confirmar posteriorment la troballa, que també va concretar que és la primera vegada que aquest ocell s'observa a la zona, i també feia molts anys que no apareixia per Catalunya. També hi ha una referència d'aquest animal al mateix bloc de l'estany de Sils, aportada per l'observador Alfons Delgado-García.
A diferència de les Gavinetes, l'exemplar de Sils sembla estar en bon estat, tot i que en trobar-se en un hàbitat diferent del que està acostumada li serà difícil poder pescar peixos per alimentar-se.
Tot i que la seva aparició a l'interior és un fet excepcional, segons afirmacions de l'ICO aquest ocell ha esdevingut regular al litoral català. Així ho demostren els exemplars observats aquesta setmana al sud de Catalunya. En concret, dues han estat vistes al delta de l'Ebre i dues més a la desembocadura de la Tordera.

Més de 60 ocells de l´Atlàntic han estat localitzats a l´interior de Girona
Diari de Girona 4/2/09

L'Institut Català d'Ornitologia qualifica d'"entrada massiva" els 270 exemplars a Catalunya

ANNA TARRÉS GIRONA
Cada dia s'incrementa el nombre d'aquestes aus marines de l'Atlàntic, les Gavinetes de tres dits, que han arribat a l'interior de Catalunya i també en alguns punts del nord d'Espanya i al sud de França, a causa del temporal de vent del passat 25 de gener. A la província de Girona aquesta xifra supera ja la seixantena i a tot el territori català el nombre s'eleva fins als 270, segons va informar divendres l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).
I és que l'arribada d'aquests ocells en un hàbitat que els és totalment inusual, ja que són animals que viuen a alta mar, ha posat en alerta tots els ornitòlegs del país. Aquest col·lectiu, que ressegueix totes les contrades, ha detectat la presència d'aquest animals en zones amb l'element de l'aigua, com són conques fluvials, embassaments i rius diversos.
Les 66 Gavinetes de tres dits que s'han trobat a Girona es reparteixen entre quatre comarques d'aquesta província: Pla de l'Estany, la Selva (els dos llocs amb major nombre d'aquestes aus), i el Baix i l'Alt Empordà. Aquesta xifra suposa el 24% de tots els exemplars localitzats a Catalunya, xifra que s'eleva a les 270, i que ha estat qualificada de "massiva" per l'ICO. El total d'aquestes aus s'han observat a onze comarques diferents, a les quals encara s'han de sumar deu exemplars observats a la costa de cinc comarques catalanes. Tot i que són animals marins es continua considerant una situació fora de l'habitual, ja que el nombre sol reduir-se als dos o tres exemplars.
Un 30%, capturades
Ara bé, moltes d'aquestes, segons es va concretar des de l'Institut, continuen encara en llibertat i amb un estat de debilitat aguda, ja que els és díficil obtenir l'aliment. De totes maneres, aquesta feblesa és la que ha permès poder capturar al voltant de 80 aus d'aquesta espècie. La majoria es troben el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent (Lleida), ja que aquesta comarca és la que ha presenciat un nombre més gran de Gavinetes de tres dits. Cal remarcar, però, que algunes de les trobades a Banyoles i a Sils s'han enviat al Centre de Recuperació dels Aiguamolls de l'Empordà, tot i que alguna ja ha mort.


Les comarques de Barcelona i Girona registren fins a 11 i 12 senglars per cada 100 hectàrees
Diari de Girona 5/2/09

Les poblacions de senglar han augmentat de manera important a les comarques de Barcelona. Concretament, al Montseny i al Montnegre i el Corredor s'han assolit densitats per sobre dels 8 senglars per cada 100 hectàrees.

ACN La densitat del senglar a Collserola és també elevada i se situa entre els 9 i els 11 senglars per cada 100 hectàrees. Girona és, juntament amb Barcelona, la demarcació amb més població d'aquesta espècie, amb una densitat d'entre 5 i 12 exemplars per cada 100 hectàrees. Tarragona compta amb 3 senglars per cada 100 hectàrees, mentre que la demarcació de Lleida compta entre 1 i 2 exemplars per cada 100 hectàrees.D'altra banda, al Cadí han augmentat fins a 4 exemplars. Aquesta temporada, l'Alt Empordà assoleix, novament, el valor més elevat de Catalunya. En el període de caça 2007-2008, s'han capturat 26.776 senglars, cosa que representa un augment de l'11% respecte la temporada anterior. Des de la temporada 1990-1991, en què es van caçar 6.453 senglars, s'ha observat un augment dels senglars caçats, amb un màxim assolit el 2005-2006 de 27.102 captures. Les captures a la demarcació de Barcelona (8.020) pràcticament igualen les de Girona (8.138). A les comarques de Girona, s'hauria reduït en un 5% el nombre de captures respecte la temporada anterior. A Barcelona, s'haurien augmentat un 12%, a Lleida un 33% i a Tarragona un 16%. Pel que fa a les captures, el 50% són exemplars mascles i l'altre 50% són femelles. L'edat de la major part d'individus no superen els 2 anys d'edat i el 51% dels senglars pesen menys de 50 quilograms. El pes màxim d'aquesta temporada ha estat el d'un mascle de 163 kg caçat al sector de Montnegre i el Corredor. El programa de seguiment del porc senglar es duu a terme des de fa deu anys en diverses zones de Catalunya. Un centenar de colles de caçadors, a banda de guardes de reserva de caça i tècnics anoten les batudes que es fan en el terreny de caça.


L’ESTAT SUBVENCIONARÀ AMB 800.000 EUROS EL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DE LA RONDA DE CIRCUMVAL·LACIÓ AL SECTOR DEL CEMENTIRI VELL.
Ràdio Tordera 4/2/09

El govern municipal vol solucionar durant aquesta legislatura els problemes de mobilitat de Tordera. En concret, unes de les mesures principals serà obrir la ronda de circumval·lació que permeti anar d’una banda a l’altre del municipi, sense necessitat d’entrar al poble. La construcció de la ronda de circumval·lació de Tordera va lligada al desenvolupament de diferents plans parcials, la majoria ja iniciats. El govern central va confirmar la setmana passada que subvencionarà el projecte de construcció de la ronda al sector del cementiri vell, per valor superior als 800.000€, que unirà els plans parcials de centre i ponent, entre la pista esportiva de Sant Andreu i el carrer del Dr. Arana. L’alcalde de Tordera explica en que consisteix aquesta actuació.

Aquesta nova infraestructura permetrà esponjar el trànsit urbà, que ha patit en els darrers anys un increment de vehicles a causa de l’augment de població.

Adif invertirà 11,5 milions en el tram del TAV entre Riells i Massanes per millorar la integració mediambiental
El Punt 05.02.2009 J.

Construirà dues canalitzacions fluvials i un ecoducte per al pas de la faunaConstruirà dues canalitzacions fluvials i un ecoducte per al pas de la fauna

Adif invertirà 11.508.949,58 euros en actuacions complementàries al tram del tren d'alta velocitat entre Riells i Massanes per millorar-ne la integració mediambiental. Les principals actuacions són l'execució de dues canalitzacions i d'un ecoducte per al pas de la fauna. El tram Riells-Massanes de la línia d'alta velocitat té una longitud de 9 quilòmetres i discorre pels municipis de Sant Celoni (Vallès Oriental), Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i Massanes

Els principals treballs que es duran a terme consistiran en la construcció d'un ecoducte per garantir el pas de la fauna i dues canalitzacions fluvials, a més de la instal·lació de pantalles acústiques en una longitud total de quatre-cents metres, entre d'altres actuacions.

La primera canalització fluvial es farà a la riera de Sant Llop, mitjançant l'execució d'una secció rectangular de formigó armat de dimensions interiors de 8x2,7 metres que permetrà el pas d'un cabal de 55,3 metres cúbics per segon. La longitud total serà de 246,40 metres i el creuament per sota de la carretera GIV-5223 i un camí es resoldrà gràcies a la construcció de dos caixons d'idèntiques dimensions a la canalització principal. La segona canalització tindrà una longitud de 488,7 metres i afectarà una riera que discorrerà des de la traça de la línia d'alta velocitat fins a la desembocadura al riu Tordera, travessant per sota la C-35.

Paral·lelament a aquestes canalitzacions, s'executarà un ecoducte per al pas de la fauna sobre la nova infraestructura, per garantir la permeabilitat faunística entre el corredor del Montseny i el riu Tordera. La seva estructura estarà formada per un fals túnel de 13,7 metres d'ample i un gàlib de 8,2 metres.

Altres actuacions complementàries consistiran en la construcció de pantalles acústiques en dos trams, de 198 i 202 metres. També s'instal·larà una barrera antivandàlica per separar la infraestructura de l'apartador tècnic de trens de la línia d'alta velocitat de la línia d'ample convencional Barcelona-Portbou.

Aquests treballs es complementaran amb la millora d'accessos, drenatges, senyalitzacions, paviments i serveis.

dimecres, 4 febrer de 2009

Cant de centenars de gripaus corredors (Bufo calamita) a l’estany de Can Torrent (Tordera) 4/2/09. David Caballé

En David Caballé s’ha passat per l’estany de Can Torrent (Tordera) avui sobre les 19:30 i, a part que està ple d'aigua, ha pogut escoltar centenars de gripaus corredors (Bufo calamita).

Desembocadura del riu Tordera 4/2/09. David Caballé

En David Caballé comenta que gran part de la barra de sorra de la desembocadura a desaparegut per l’impressionant crescuda del riu Tordera i que hi ha moltes gavines concentrades allà i arreu.

Fotografies de David Caballé...
.

Entre les observacions...

1 cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
>1000 gavines vulgars (Larus ridibundus)
3 gavià fosc (Larus fuscus), 1 adult, 1 3er hivern i 1 1er hivern
>100 gavina capnegre (Larus melanocephalus)
1 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
>250 gavians argentats (Larus michahellis)

dimarts, 3 febrer de 2009

Primer tòtil (Alytes obstreticans) escoltat de l’any, des del nucli urbà de Tordera 3/2/09

Aquesta nit s’ha pogut escoltar el primer tòtil (Alytes obstreticans), prop de l’església de Tordera i el riu.

Calàbria grossa (Gavia immer) davant el Pla de Llobet (Pineda de Mar-Santa Susanna) 2/2/09. Enric Badosa

Ahir l’Enric Badosa va tornar a veure una calàbria grossa (Gavia immer) davant el Pla de Llobet (Pineda de Mar-Santa Susanna), a l’alçada de l’emissari submarí de la decantadora de Pineda.

També...

5 mascarells (Morus bassanus)
2 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
5 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Per altre banda, en David Caballé, a la mateixa zona però en altre moment del dia...

>3 reietons (Regulus regulus) en els pins i eucaliptus de la platja
6 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
2 gavians foscos (Larus fuscus)

5 gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla) davant la desembocadura del riu Tordera 2/2/09. David Caballé

Ahir en David Caballé va veure 5, almenys, gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla) adultes, solitàries i prop de gavines vulgars (Larus ridibundus) i capnegres (Larus melanocephalus). Una d’elles aturada a l’aigua.

També...

1 gavià fosc (Larus fuscus)
1 baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
1 mascarell (Morus bassanus)

A la desembocadura...

3 fotges vulgars (Fulica atra)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
>10 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
1 rascló (Rallus aquaticus) escoltat
… entre altres.

Bitó comú (Botaurus stellaris) a Cardedeu 3/2/09

Aquest matí, sota la pluja, ha passat volant pausadament i prop del terra un bitó comú (Botaurus stellaris) sobre uns camps propers a l’estació de Renfe de Cardedeu, direcció nord-est.

Personalment, la meva segona observació d’aquesta espècie en tota la meva vida.

Algunes notícies més per llegir 1-3/2/09...

EL PLE DE L’AJUNTAMENT APROVA FER UNA CONSULTA POPULAR EN RELACIÓ A L’ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA DEL VEÏNAT DE SANT PERE.
Vídeo a Ràdio Tordera 2/2/09

Pineda enllesteix la protecció de la riera com a zona agrícola
El Punt 3/2/09
.

.

Els terrenys que envolten la riera de Pineda ja són finalment una zona agrícola protegida de qualsevol urbanització. L'últim ple de l'Ajuntament va aprovar –amb l'abstenció de CiU i els vots en contra del PP i de 100x100 per Pineda– modificar el pla general en el punt que preveu la banda dreta de la riera, l'última que quedava per protegir. El govern del PSC i ERC va desestimar les al·legacions presentades per propietaris de terrenys afectats amb la nova qualificació que, entre altres punts, defensaven que s'hi pogués habilitar un polígon industrial amb empreses de logística i de distribució. En concret, el regidor d'Urbanisme, Pere Clarabuch (PSC), va recordar que les necessitats de sòl industrial a Pineda s'han de resoldre amb la posada en marxa dels nous plans de desenvolupament a tocar de l'actual polígon de Mas Roger «i que preveuen una oferta de 300 parcel·les».

Tant la regidora d'ERC, Mònica Palacín com l'alcalde, Xavier Amor (PSC), van defensar la mesura de protecció de la zona de la riera i van recordar que s'està estudiant incloure-la dins el parc Montnegre i el Corredor, ara que s'està estudiant ampliar els límits de cada municipi que en forma part.

El regidor del PP, Diego Sánchez va mantenir que no calia fer el canvi en la qualificació urbanística de la Riera per garantir la seva protecció i l'únic regidor del grup independent 100x100 per Pineda va ser més categòric i va acusar el govern de «condemnar els propietaris dels terrenys a fer de pagesos tota la vida.

Una plataforma ciutadana recull 450 firmes contra el "quart cinturó" de Maçanet
Diari de Girona 3/2/09

El Govern vol desdoblar la C-35 fins a Hostalric, mentre que l'entitat creu que malmetrà espais naturals i l'Ajuntament també s'hi oposa

La carretera C-35 actual passa pel mig el poble i la urbanització Residencial Park fins a arribar a Hostalric. carles Colomer

MAÇANET DE LA SELVA E.BATLLE
La Plataforma Ciutadana Maçanet de la Selva (Planacuma) ha endegat una recollida de signatures per frenar la construcció del "quart cinturó" de Maçanet de la Selva, nom que rep el futur desdoblament de la carretera C-35 que va des de Maçanet fins a Hostalric. En total, Planacuma ja té recollides 450 signatures i seguirà aquesta campanya en els diferents actes que es portin a terme al municipi. Fa poc més d'una setmana es va fer l'última recollida de firmes i se'n tornaran a recol·lectar al maig, per la Festa del Roser, segons assegura la portaveu de Planacuma, Núria Gil.
El quart cinturó de Maçanet preveu enfilar-se des de l'actual C-35 desdoblada a Maçanet -que va fins a Platja d'Aro- i transcorre per la plana maçanenca, passant per camins rurals, a tocar de l'espai d'interès natural (PEIN) dels Turons de Maçanet i s'enfila fins al terme d'Hostalric.Aquest fet, segons la plataforma, "suposa trinxar el territori perquè tallarà la connectivitat, les explotacions agràries i una zona d'interès paisatgístic", i a més, assegura Gil, "encerclarà el poble i el casc urbà quedarà separat de la urbanització Residencial Park" si la carretera s'acaba desdoblant.
Per aquest motiu, demanen que "en algun ple es defineixi l'actitud del consistori" i, també, "que la gent es comenci a conscienciar mitjançant la campanya en contra".
Des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Dptop) asseguren que aquesta carretera encara no té data d'execució, i que tot i estar prevista al Pla d'Infraestructures (2006-2026), en aquests moments no hi ha res definit. A més, afirmen que en aquests moments s'està redactant el Pla parcial de les comarques gironines i llavors hi ha la possibilitat que s'hi dibuixi.
Tot i això, el principal problema, segons Planacuma, és que ja s'ha fet reserva de sòl per a la via al Pla General, i per això reclamen un canvi de l'ordenament. "Suposa un perill, perquè la Generalitat mai ens ha dit que no la farà", afirma Gil.
L'alcalde, Alfons Soms (PSC), recorda que el consistori té una postura que no ha canviat en quatre anys, quan el govern va acordar amb tots els grups que estaven en contra de la carretera, pel seu impacte ambiental, la destrossa del territori i perquè el poble quedaria encerclat amb la nova infraestructura". Tot i això, Soms assegura que lluitaran perquè no es faci.

L´alternativa: laGI-555 de Massanes.

L'Ajuntament de Maçanet ha proposat al Govern català que, en comptes de fer un desdoblament de la C-35, s'utilitzi com a via per anar a Hostalric, la carretera GI-555 que passa per Sils, Massanes i arriba fins a Hostalric. Aquesta demanda, segons l'alcalde, Alfons Soms (PSC), el Govern l'està estudiant. Maçanet proposa la GI-555 perquè és una carretera que es fa servir i, a més, es pot convertir en un "enllaç amb la N-II un cop desdoblada a l'alçada de Mallorquines -Sils-", afirma Soms i, per tant, estalviaria crear una nova via que passés per Maçanet si es vol anar fins a Hostalric. De moment, Soms reconeix que no hi ha cap posicionament del Govern.


Adif inverteix 11,5 milions en integració ambiental del TAV al tram Riells-Massanes
Diari de Girona 3/2/09

L'empresa d'infraestructures ferroviàries Adif ha aprovat la licitació del contracte d'execució de les actuacions d'integració mediambiental del tram Riells-Massanes de la línia del TAV Madrid-Barcelona-Frontera Francesa amb un pressupost de licitació d'11,5 milions d'euros

EFE/DDG Els principals treballs consistiran en la construcció d'un ecoducte per garantir el pas de fauna i dos canalitzacions fluvials i la instal·lació de pantalles acústiques en una longitud total de 400 metres, a més d'altres actuacions per a la millora de la integració mediambiental de la infraestructura al seu pas per aquesta zona, ha informat avui Adif.Els treballs es complementaran amb la millora d'accessos, drenatges, senyalització, reposició de ferms, paviments i serveis, a més de tancaments.El tram Riells-Massanes de la línia del TAV Madrid-Barcelona-Frontera francesa té una longitud de 9 quilòmetres i discorre pels municipis de Sant Celoni, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i Massanes, a les províncies de Barcelona i Girona.El tram Barcelona-Figueres de la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona-Frontera Francesa compta amb una inversió aproximada de 4.200 milions d'euros.

El Govern permetrà vendre les cases que són sobre la platja i en domini públic
Diari de Girona 3/2/09

El Ministeri de Medi Ambient assegura que el comprador haurà d'"assumir els terminis i les obligacions de l'anterior propietari"
.
Imatge aèria del litoral gironí de la Costa Brava. diari de girona

GIRONA DDG
El Govern central regularà "la transmissió de les concessions atorgades a l'empara de la disposició transitòria primera de la llei de Costes". Una mesura que permetrà als propietaris de les cases afectats pel domini públic maritimoterrestre vendre l'habitatge a una altra persona. Una novetat en la llei de Costes que va impulsar la ministra Cristina Narbona, ja que fins ara no es podien ni vendre ni heretar. Un cop passada la concessió hauran de ser enderrocades. La disposició aprovada pel Consell de ministres el passat cinc de desembre afegeix dos apartats a la llei de Costes, segons va informar ahir El País: "Les concessions [als habitatges construïts legalment sobre la platja abans del 1988] seran transmissibles, prèvia autorització de Costes, per actes inter vius, i se subrogaran al nou titular els drets i obligacions de la concessió". És a dir, que les concessions no només es poden heretar, sinó que amb aquesta reforma es podran vendre i comprar.
Fins ara l'Estat atorgava una concessió de 30 anys als propietaris de les cases contruïdes en domini públic abans de la llei. Aquesta concessió, però, no els donava dret a vendre-les com podran fer ara. La reforma afectarà les cases construïdes legalment abans del 1988. Alhora, la venda d'una propietat implicarà també un traspàs dels drets i obligacions. És a dir que amb les noves concessions se subrogaran els terminis d'enderrocament i les obligacions de l'anterior propietari. Aquesta mesura, que haurà de ser sotmesa a l'aprovació de les Corts, ha estat incorporada en la disposició final quarta del Projecte de Llei de Navegació Marítima aprovada pel Consell de ministres.
D'altra banda, el Govern central també preveu "agilitzar el procediment per a l'atorgament de les concessions atorgades a l'empara de la disposició primera de la llei de Costes". Amb aquesta mesura, l'Executiu central argumenta que es complirà "el compromís adquirit pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí d'imprimir major rapidesa a la tramitació de l'atorgament d'aquestes concessions". De la mateixa manera, consideren que "aquestes mesures estan encaminades a facilitar l'aplicació de la disposició transitòria primera de la llei de Costes i no alteren l'esperit de la mateixa, que va ser aprovada el 1988 per a la definició, restauració i protecció del litoral espanyol i la garantia del seu ús públic". És a dir, el Ministeri assegura que la iniciativa no flexibilitza la llei que va començar a implantar la ministra Cristina Narbona, ni canvia la seva filosofia. Al contrari. Segons van aclarir des del Minsiteri de Medi Ambient, la mesura obre la porta al tanteig de la compravenda. Un tanteig amb el qual el mateix Ministeri preveu recuperar més ràpidament tot el territori del litoral espanyol afectat per la línia que marca el domini públic maritimoterrestre.

Esquerra Independentista del Baix Montseny inicia la campanya 'Aquí defensem el territori'
L’Actualitat del Baix Montseny 2/2/09
.

Esquerra Independentista (EI) del Baix Montseny ha impulsat en la darrera setmana diverses actuacions emmarcades dins la campanya 'Aquí i ara, defensem el territori' que continuarà al llarg d'aquest any 2009. Entre les accions que ha portat a terme hi ha la presentació de mocions a Ajuntaments de diferents municipis per tal de declarar-los àrees on es defensa i es preserva el territori.Segons Esquerra Independentista, "aquesta campanya pretén visualitzar les diferents agressions al territori en forma de TAV, MAT, Quart Cinturó, AREs o camps de golf, entre d'altres, i que responen a un model obsolet i caduc de creixement econòmic i no a les necessitats de la majoria".Així, s'han realitzat murals, encartellades, modificació de plafons informatius, caminades, pintades i diverses accions simbòliques a diferents punts del Baix Montseny, especialment a les carreteres i als punts més visibles de la xarxa de comunicacions de la comarca.

Sant Feliu de Buixalleu suspèn les proves de control ambiental a l'autòdrom del municipi
L’Actualitat del Baix Montseny 1/2/09

L'Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu va suspendre les proves de control ambiental que s'havien de celebrar dilluns a l'autòdrom per comprovar si s'havien acomplert les modificacions que exigia Medi Ambient. El Consistori va prendre la decisió després que els promotors no van presentar en la forma requerida la documentació del Pla d'Autoprotecció, un document que l'Ajuntament havia d'informar favorablement abans de fer el nou control ambiental. A més, tampoc es van presentar en la forma requerida els certificats necessaris per legalitzar les obres que s'han fet fora del projecte inicial, com l'asfaltat del pàrquing.
Aquesta circumstància fa que els promotors no disposin de temps per presentar la documentació requerida i fer l'acta de control ambiental abans del termini de caducitat de la llicència provisional. Això significaria que haurien d'iniciar novament tot els procés de legalització per normalitzar la situació del circuit.

dilluns, 2 febrer de 2009

Sobre la canonada "d'urgència" de l'ACA entre Blanes i Cardedeu, 2/2/09...

Comentari personal… Actualment, i des de fa uns quants anys ja, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és la principal responsable de moltes de les agressions que pateix el riu Tordera i entorn proper degut a que SEMPRE realitza les seves actuacions “amb caràcter d’urgència”, que dit correctament vol dir sense miraments envers l’entorn i “a saco” sense tràmits com el de valoració d’impacte ambiental. Tot el que es diu i es fa des d’un Departament per a la millora del riu, queda en no rés per aquesta manera de fer.

La canonada d'aigua de Blanes a Barcelona s'iniciarà a la primavera
Diari de Girona 2/2/09

Començarà a fer-se el tram del terme de Fogars, on es construirà un dipòsit per a l'aigua dessalada
.

La canonada portarà aigua de la dessalinitzadora de Blanes fins a la depuradora de Cardedeu. diari de girona

BLANES / FOGARS DE LA SELVA E.BATLLE


La canonada que ha de transportar aigua de la dessalinitzadora de Blanes fins a la depuradora de Cardedeu, al Vallès Oriental, on es barrejarà amb la del Ter provinent del Pasteral per proveir aigua a l'àrea de Barcelona, es començarà a construir aquesta primavera, segons han informat fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).


En concret, s'iniciarà la primera fase de les obres que suposen la construcció d'un dipòsit a Fogars de la Selva i el tram que l'uneix amb la dessaladora de Blanes. Els 15,9 quilòmetres que configuren aquest tram entre Blanes i Fogars costen més de 73 milions d'euros i és que el projecte té un pressupost de 115 milions d'euros i la seva construcció es farà en quatre fases.


Al dipòsit de Fogars de la Selva anirà a parar l'aigua dessalada abans d'anar a la depuradora de Cardedeu. I els metres cúbics d'aigua que rebrà cada cop s'aniran incrementant perquè una vegada s'hagi acabat l'ampliació de la planta dessaladora de la localitat blanenca que s'està duent a terme en aquests moments, podrà captar fins a 634 litres d'aigua per segon.


Aquesta nova canonada s'hauria d'acabar amb força rapidesa, ja que el Govern català al seu dia va declarar aquesta obra d'urgència perquè, així, es recuperessin els aqüífers del riu Ter, que ara estan rebent molta pressió després de tants anys.


Aquest projecte de la canonada d'Aigües Ter Llobregat té un cost aproximat d'uns 2,7 mlions d'euros per quilòmetre construït i afectarà molts terrenys agrícoles blanencs. En total, els terrenys que patiran aquesta construcció seran prop de cinc quilòmetres.


D'altra banda, la conducció de la canonada no solament servirà per abastir l'àrea de la capital catalana amb l'aigua dessalada i la barrejada provinent del Ter (Pasteral), sinó que a part d'això, serà biredireccional en cas que fos estrictament necessari. Això significa que si hi hagués una situació de sequera o qualsevol tipus d'emergència, l'àrea de la localitat de Tordera també se'n podria beneficiar.


Ampliació d'urgència


Un altre aspecte relacionat amb aquesta nova canonada és l'ampliació de l'actual dessaladora de Blanes i que, en aquests moments, s'estan ultimant els darrers treballs de cara a tenir-la enllestida aquest primer semestre de l'any 2009.


Aquesta ampliació d'extrema urgència ha costat uns 60 milions d'euros i suposa incorporar deu hectòmetres cúbics a l'any d'aigua salada, a més dels que ja es produeixen, per tal d'aconseguir un xifra total de 20 hectòmetres cúbics l'any.


???El projecte comprèn la presa d'aigua de mar, la conducció a la dessaladora i el vessament de l'aigua de rebuig. Aquesta ampliació, que permet duplicar la producció actual, és del tot necessària ja que la zona del delta del riu Tordera pateix una sobreexplotació dels aqüífers.


Blauet (Alcedo atthis). Fotografia de Jordi Novell


Fotografia d'en Jordi Novell d'un blauet (Alcedo atthis) al riu Tordera de l'any 2006.

Butlletí Selwa. Edició especial zones humides.

Ho trobareu aquí…

Selwa. Edició especial zones humides (3,79 Mb)

“Els espais naturals aquàtics de la comarca de la Selva: experiències de millora ambiental i social”

Podeu veure tots el butlletins aquí…

Butlletí SELWA

Sobre la Ley de Costas, 2/2/09...

El Gobierno atenúa la Ley de Costas y deja vender las casas sobre la playa
El país.com 2/2/09

Medio Ambiente suaviza de tapadillo la política de Narbona de recuperar el litoral

El Gobierno ha emprendido de tapadillo una reforma de la Ley de Costas que suaviza su aplicación. Para ello, Medio Ambiente ha introducido una enmienda a la Ley de Navegación Marítima -de otro ministerio y sin relación con el litoral- para permitir vender y comprar las casas construidas en dominio público, sobre la misma playa, y que hasta ahora no podían cambiar de dueño. El Ejecutivo comienza así, por la puerta trasera, a rebajar una de las políticas de Cristina Narbona que más problemas acarrearon al Gobierno: la recuperación del dominio público en el litoral.
.
Viviendas en el dominio público sobre la playa de Nules en Castellón- ÁNGEL SÁNCHEZ

El cambio no pasó por el Consejo de Estado, ya que se introdujo a última hora en la Ley de Navegación Marítima, elaborada por el Ministerio de Justicia y el de Fomento. Al tramitarse en comisión (la de Justicia, no la de Medio Ambiente) con competencia legislativa plena, el texto tampoco pasará por el Pleno de Congreso. Sin una línea en la exposición de motivos que justifique el cambio -al aprobarla el ministerio sí dio una críptica nota sobre la reforma-, Medio Ambiente abre una reforma de la Ley de Costas, norma clave de medio ambiente, vigente desde 1988.

La disposición final cuarta de la Ley de Navegación Marítima, aprobada por el Consejo de Ministros el pasado 5 de diciembre, añade dos apartados a la Ley de Costas: "Las concesiones [a las viviendas construidas legalmente sobre la playa antes de 1988] serán transmisibles, previa autorización de Costas, por actos inter vivos, subrogándose el nuevo titular los derechos y obligaciones de la concesión". Es decir, que las concesiones no sólo se pueden heredar, sino que con esa reforma se podrán vender y comprar. Medio Ambiente tendrá tres meses para ejercer el derecho de tanteo.

Hasta ahora, el Estado otorgaba una concesión de 30 años (ampliables a 60) a los dueños de las casas construidas en dominio público antes de la ley, pero no podían venderlas (salvo excepciones con trámites complejísimos). La reforma, que aún deben aprobar las Cortes, afecta a las cosas construidas legalmente antes de 1988. El Constitucional aceptó en 1991 la fórmula de expropiación contemplada en la ley: que los dueños podrían disfrutar de las propiedades 30 años y que después pasarían a ser demolidas.

Aunque la ley tiene 20 años, fue la ministra Narbona la que comenzó a aplicarla realmente en 2004, ya que los ocho años anteriores apenas se avanzó en el deslinde de la costa -el trámite que delimita la zona pública y la privada de playa-.

Esto provocó miles de protestas, la creación de una Plataforma Nacional de Afectados por la Ley de Costas (que calcula que hay 45.000 viviendas en esa situación) y quejas de las embajadas del Reino Unido y Alemania, ya que muchos de los compradores en primera línea eran extranjeros que, al adquirir su chalé, no fueron informados de que su casa podía pasar a manos del Estado.

La directora general de Costas, Alicia Paz, afirmó a este diario el pasado octubre que no había iniciado "ningún proceso de modificación legal" y que no sabía si se plantearía "algo puntual". Un mes y medio después, el Consejo de Ministros reformaba la ley. Medio Ambiente argumenta que el cambio legal es "una modificación puntual y no de fondo de la citada ley, ya que no altera en absoluto el espíritu de la misma" y que la reforma no contradice lo que declaró Paz.

Sin embargo, Javier Sanz, profesor de Derecho Administrativo en La Coruña y experto en el litoral, afirma: "No es que privatice la costa, pero es un cambio radical de entender las concesiones". En sentido parecido se pronuncia el abogado de la Plataforma de Afectados, José Ortega, quien lo califica como un cambio importante que afecta a mucha gente y va en la dirección correcta. Ortega fue muy crítico con Narbona y apoya el cambio de Elena Espinosa. Los dueños de casas en dominio público, muchos jubilados que se veían sin posibilidad de vender su casa, aplauden la medida.

La medida ha generado malestar entre técnicos de Costas, por la forma en que se ha hecho y por el fondo. Argumentan que dificultará la recuperación del dominio público. Hasta ahora, si Costas quería rescatar una concesión de una vivienda sobre la arena podía alegar ante el dueño que lo mejor era llegar a un acuerdo ya que no podría vender esa casa. Ahora, al poder venderlas, las viviendas se revalorizan y se dificulta la adquisición por parte de Costas.

Marcha atrás en el camino anterior

La ex ministra de Medio Ambiente Cristina Narbona pisó muchos charcos. Y en dos de ellos -la costa y el agua- se terminó por ahogar. El retraso en las desaladoras que debían sustituir el trasvase del Ebro y las protestas de alcaldes y comunidades con costas (del PSOE y del PP) y de las embajadas de países de la UE por la aplicación de la Ley de Costas colmaron la paciencia de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega. Ésta, diputada por Valencia, llegó a supervisar deslindes de costas de Valencia para minimizar los daños.

El deslinde es un trámite muy complejo y aparentemente técnico, pero con gran relevancia ya que, basándose en criterios geográficos, se decide qué casas quedan en dominio público y cuáles pueden seguir en manos privadas. Hay mucho dinero en juego. Si en 2003, Medio Ambiente deslindó 332 kilómetros de costa, en 2007 superó los 1.500 kilómetros. Y las protestas se multiplicaron con la superficie deslindada. Más del 83% del litoral ya lo está.

Así que al otorgar la gestión del medio ambiente al equipo de Agricultura, uno de los objetivos de José Luis Rodríguez Zapatero era rectificar estas dos políticas. Y la ministra Elena Espinosa se ha puesto a ello a su manera, callada pero inexorable, sin los sobresaltos de Corbacho en la rectificación de la política de inmigración de la etapa de Caldera.

En materia de agua no queda ninguno de los responsables del anterior equipo, Medio Ambiente admite públicamente que "las desaladoras no son la panacea" y planea un nuevo trasvase desde el Tajo en Extremadura al Segura, algo impensable con el equipo antitrasvasista de Narbona. Con el cambio de la Ley de Costas comienza el cambio de rumbo para evitar problemas en el litoral.

Una norma clave

- La Ley de Costas, de 1988, declaró público todo el terreno de playa y hasta donde llegaban los mayores temporales conocidos.

- Las casas construidas antes de 1988 en dominio público pasaban a ser del Estado, que daba hasta 60 años de concesión a los dueños. Éstos no podían vender sus casas ni reformarlas sin permiso.

- La norma daba cinco años para completar el deslinde, trámite que delimita las que están en dominio público.

- La realización de deslindes fue a cámara lenta hasta 2004, cuando Narbona comenzó a aplicar la ley y originó una oleada de protestas que ahora el Gobierno quiere aplacar.

España ha perdido casi el 60% de sus humedales costeros

Los ecologistas llaman a la conservación de estos frágiles ecosistemas tan importantes para preservar la biodiversidad

Los humedales que hay actualmente en España, que albergan una gran variedad de especies animales y vegetales, y son lugares clave en las rutas migratorias de numerosas aves, no son más que "meros testimonios de lo que fueron en el pasado", asegura la Sociedad Española de Ornitología (SEO/BirdLife) en el Día Mundial de los Humedales. Esta organización denuncia que España ha perdido el 68% de sus lagunas de agua dulce y el 59% de sus humedales costeros.

SEO/BirdLife ha lanzado Alas sobre agua, un proyecto cuyo objetivo es que los humedales más importantes para las aves se encuentren en buen estado de conservación antes de diciembre de 2015. Para ello, reclama compromisos "firmes" de las administraciones para su preservación, que se adapten los consumos de agua a la capacidad de los ecosistemas y se modifique la legislación para recuperar los costes de los servicios de agua.

En la presentación hoy en Madrid de esta campaña, la ministra de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Elena Espinosa, cuyo departamento apoya la iniciativa, ha destacado la necesidad de conservar estos espacios, "los más frágiles del planeta". Ha recordado su papel primordial en la recarga de acuíferos, como sumideros de CO2, en el control de las inundaciones y para el mantenimiento de la biodiversidad, y ha señalado que España es el país con una mayor diversidad de humedales de Europa.

Aunque actualmente 63 zonas húmedas de España figuran en la Lista Ramsar - el convenio internacional que protege los humedales desde 1971 y que cada 2 de febrero conmemora la importancia de estas áreas naturales que están desapareciendo a gran velocidad-, Espinosa ha anunciado que se está tramitando la inclusión de otras ocho (cinco de Andalucía, dos de Murcia y una de Asturias) en esa lista.

Ecologistas en Acción ha aprovechado el Día Mundial de los Humedales para denunciar la "cada vez mayor presión" que "la contaminación industrial, el urbanismo y los vertidos urbanos y agrícolas" ejercen sobre estos espacios, "poniendo en riesgo su conservación y la posibilidad de autogestión y desarrollo de numerosos pueblos costeros".

WWF/Adena insta también a la conservación de los humedales, y recuerda que, hace cuarenta años, el Parque Nacional de Doñana, que hoy es un referente de conservación a escala mundial y un enclave paradigmático, era un humedal al borde de la desaparición. La protección de esta zona ha convertido Doñana en uno de los santuarios de aves más destacados de Europa, con más de 360 especies residentes y migratorias, que da cobijo además a una de las dos últimas poblaciones de lince ibérico de España, y que se ha convertido en "un notable motor para el desarrollo del entorno".

diumenge, 1 febrer de 2009

Sobre les dragues de sorra per a regenerar platges 31/1/09...

Els pescadors denuncien que posar més sorra a les platges «matarà» el sector
El Punt 31/1/09

Reiteren que treure més sorra del litoral maresmenc servirà per llençar els diners i malmetre el medi
.
Una imatge del vaixell dragant la sorra a la platja de Premià al maig del 2006. Foto: QUIM PUIG

L'anunci del secretari del Mar del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural, Juan Carlos Martín Fragueiro, que es tornaran a fer aportacions de sorra a les platges del Baix Maresme ha mobilitzat el sector pesquer. Tant el patró major del port d'Arenys, Mauricio Pulido, com el president de l'Associació d'Armadors d'Arts Menors de Catalunya, Ramon Tarridas, es posaven les mans al cap en saber la notícia. «Ja hi ha hagut vuit regeneracions, només per veure com es destrueix el medi i continuar sense sorra a les platges», lamenta Pulido. Els armadors asseguren que tots els esforços perquè es regeneri el fons marí se'n van en orris.

«Només ho veiem nosaltres que ens acabaran matant?» Amb aquesta pregunta a l'aire el patró major del port d'Arenys, Mauricio Pulido, mostrava la seva indignació pel fet que un cop més s'hagi decidit posar sorra a les platges com a solució dels últims temporals que van deixar els municipis del Baix Maresme molt malmesos. Pulido es feia creus que el mateix Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marítim sigui el que encarregui aquestes actuacions, que són «clarament destructives i no serveixen per res». Els pescadors lamenten que la mateixa administració que els hauria de defensar és qui els està perjudicant directament.

El president de l'Associació d'Armadors d'Arts Menors de Catalunya, Ramon Tarridas, lamenta que una nova regeneració a les costes del Maresme malmetria els esforços del sector. Fa un any que l'associació treballa per establir zones restringides on no es pugui anar a pescar amb l'objectiu que hi criïn altra vegada els peixos. «Volem que el medi natural respiri pel seu compte perquè està comprovat que en uns anys es poden duplicar les captures i ara ens haurem de barallar perquè ens ho deixin tirar endavant», es queixava Tarridas.

Els armadors es mostren desemparats pel fet que iniciatives com aquestes que volen gestionar ells mateixos per donar sortides de futur al sector no puguin prosperar. Aquests plans de gestió de pesca que proposen des del sector són l'única alternativa, ja que en els últims anys s'ha demostrat que, tot i que ha disminuït el nombre d'embarcacions i la flota d'arts menors s'ha reduït de 177 barques, a Catalunya no es pesca més.

Maresme. Vuit regeneracions

Els pescadors del Maresme han patit des del 1986 fins a vuit regeneracions de sorra del fons marí. Aquestes aportacions han provocat un impacte brutal a la zona on ells feinegen. Tal com denuncien, els bancs on s'acumula la sorra que després es draga amb els vaixells és encara dins l'àmbit proper a la costa on pesquen amb les embarcacions més petites, de menys de vuit metres d'eslora, i fent servir arts menors. La recuperació d'aquests bancs de sorra és molt lenta, i fins i tot poden ser irrecuperables, ja que no hi torna a criar el peix. Mentre que el ministeri defensa que a la zona d'on treu la sorra no hi ha hàbitat marí, els pescadors asseguren que «són plens de vida».

Maresme. «Tapen la boca de quatre alcaldes i tiren pel dret»

«On no hi ha sorra de platja no n'hi haurà mai.» Així de contundent es mostrava el president dels armadors d'arts menors, Ramon Tarridas, que no s'explica com una vegada més es decideixi tornar a posar sorra a les platges. «És clar que és llençar els diners al mar i que no s'aconseguirà mai posar platja on no n'hi hagut. Així només tapen la boca a quatre alcaldes i tiren pel dret fins l'any següent», afegia Tarribas.

L'anunci de la nova regeneració es va fer dimecres a l'Ajuntament de Mataró, amb presència dels quatre alcaldes del Baix Maresme més afectats pels últims temporals. A més de la platja també es van anunciar millores d'urgència als passejos.

Els pescadors consideren que, en comptes de tirar els diners amb regeneracions i estudis que no serviran per a res, s'hauria de fer complir la llei i obligar els ports a fer el manteniment i transvasar la sorra acumulada a llevant cap al costat de garbí, i mantenir així el dinamisme del litoral que els espigons construïts a dins el mar han trencat.

Anellament a l'estany de Can Torrent (Tordera) 30/1/09. Grup PARUS


Aquest divendres han estat anellant al canyissar de l’estany de Can Torrent (Tordera) Antonio España, Ignasi Toranzo, Jordi Rodri i Carles Furquet del Grup d’anellament del PARUS. S’han capturat 43 ocells (30 anellament i 13 controls)...

35 repicatalons (Emberiza schoeniclus), 23 + 12 controls
2 pit-roig (Erithacus rubecula)
2 rossinyols bords (Cettia cetti)
1 trist (Cisticola juncidis)
1 bec de corall senegalés (Estrilda astrid)
1 bitxac comú (Saxicola torquatus), control
1 mussol comú (Athene noctua)

Podeu veure...

Anillamiento en el Estany de Can Torrent (Tordera). 30-01-2009
Un anillador de Ripollet, Blog de l’Antonio España.

A destacar el mussol comú que finalment va caure (hi havien alguns més cantant prop de les xarxes mentre trèiem els ocells) i el control d’un repicatalons femella anellat a Itàlia.
.
mussol comú (Athene noctua)
fotografia d'Antonio España
.
La imatge de l’estany és força diferent dels darrers dos anys, amb força aigua...

.

Desembocadura del riu Tordera 30/1/09


Aquest divendres al migdia a la desembocadura del riu Tordera amb l’Enric Badosa...

2 mascarells (Morus bassanus) adults
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
>8 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 fotges vulgars (Fulica atra)
pocs ànecs collverds (Anas platyrhynchos), la majoria al canyissar
unes 10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
... com a més destacat al mar i a la llacuna.
.

Primer alimentant-se a l’interior del càmping de Malgrat formant un enorme estol i més tard a un camp proper però en menys quantitat...

>100 pardals xarrecs (Passer montanus)
alguns pardals comuns (Passer montanus)
>20 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
>50 gafarrons (Serinus serinus)
>50 caderneres (Carduelis carduelis)
>20 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
alguns verdums (Carduelis chloris)
2 titelles (Anthus pratensis)
cueretes blanques (Motacilla alba)
.
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
.

video


cadernera (Carduelis carduelis)

video

pardals xarrecs (Passer montanus)

.

Als camps del Pla de Grau (Malgrat de Mar) propers a la desembocadura...

1 aligot comú (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 mussol comú (Athene noctua)
14 esplugabous (Bubulcus ibis)
titelles (Anthus pratensis)
cueretes blanques (Motacilla alba)
tudons (Columba palumbus)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
... com a més destacat.

Estany de Cal Raba (Tordera) 30/1/09


Aquest divendres en visita ràpida a l’estany de Cal Raba (Tordera)...

A diferència dels darrers dos anys, l’estany s’ha omplert d’aigua i s’ha inundat el bosc de ribera i el canyissar.

Pel que fa a les observacions, els operaris de l’ajuntament feien tasques de neteja i van fer fugir, com em van dir, els més de 10 ànecs collverds (Anas platyrhynchos) que hi havia quan van arribar. Malgrat tot, mentre xerràvem...

6 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), 3 parelles
2 cornelles (Corvus corone)
merla (Turdus merula)
rossinyol bord (Cettia cetti)
gaig (Garrulus glandarius)
tudó (Columba palumbus)
mallerenga blava (Parus caeruleus)
... i poqueta cosa.
les dues cornelles (Corvus corone)