dijous, 19 d’octubre de 2017

Pluja generalitzada i pedra aquesta nit i matinada 18 i 19/10/2017


Important regada la d'aquesta nit i matinada 18 i 19/10/2017 a la Baixa Tordera després d'un mes sense precipitacions, acompanyada en molts casos de pedra que ha fet malbé conreus, arbrat i ocasionat alguna inundació puntual...

36.0 mm a Collsacreu
(28.8 mm) 1.6 mm + 27.2 mm a Vallgorguina
24.3 mm a Santa Maria de Palautordera
(26.4 mm) 12.6 mm + 13.8 mm a Sant Celoni
(24.6 mm) 15.6 mm + 9.2 mm a Breda
(26.9 mm) 15.3 mm + 11.6 mm a Fogars de la Selva
21.0 mm al Montnegre
23.0 mm a Horsavinyà
(24.3 mm) 4.5 mm + 19.8 mm a Tordera
(27.0 mm) 15.2 mm + 11.8 mm a Blanes
(34.8 mm) 22.0 mm + 12.8 mm a Malgrat de Mar
32.0 mm a Palafolls
46.0 mm a Pineda de Mar
(31.8 mm) 12.8 mm + 19.0 mm a Calella
20.2 mm a Canet de Mar
5.3 mm a Arenys de Munt (provisional 18/10/2017)

I encara avui es poden recollir més precipitacions.

Efectes de la pedregada d'ahir a Malgrat de Mar..

Tormenta elèctrica i pedregada ara mateix, eviteu els desplaçaments en els moments de màxima precipitació

Tempesta i calamarsada a (18-10-17) 21:00 nit
https://twitter.com/twitter/statuses/920730110990438406
0:11

La pedregada d'aquest vespre ha provocat inundacions a alguns baixos i locals, tapes de claveguera aixecades i alguns carrers sense llum durant uns minuts. Una patrulla de la Policia Local de Tordera ha realitzat diverses sortides per treballar en aquestes incidències.

Tempestot desde Pineda de Mar
https://twitter.com/twitter/statuses/920725891952578560
0:20

Benvinguda pluja!!! Aquí teniu els litres recollits des d'ahir al vespre fins avui a les 9h. I encara ha de ploure més!!!

Brutal com a espetegat la tempesta a . Vent fort, aparell elèctric i forta intensitat de pluja (fins a 95 mm/h). Pedregada a

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Dofí mular (Tursiops truncatus) mort a Lloret de Mar 18/10/2017 FaunaMarinaCat. Font: twitter.com

18.10.2017 Tursiops truncatus 1 cria cf M2 Lloret de Mar, Selva (). Va a per a necròpsia

Santuari del Vilar (Blanes) 16/10/2017 Josep M. Bas. Font: ornitho.cat

Observacions de Josep M. Bas d'aquest dilluns 16/10/2017 al Santuari del Vilar (Blanes)...

mínim 2 Papallones de l'arboç (Charaxes jasius)

Llagosts de Barbària (Calliptamus barbarus)
Llagostes migradores indeterminades (Locusta sp.)
Edipodes d'ales blaves (Oedipoda caerulescens)

Llebres europees (Lepus europaeus)
Molts excrements
Conills de bosc (Oryctolagus cuniculus)
Letrines i gratalls

1 Àguila calçada (Aquila pennata) fase clara
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Colltort (Jynx torquilla) cantant
mínim 2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
mínim 2 Cotolius (Lullula arborea)
mínim 1 Mallerenga petita (Periparus ater)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Josep M. Bas

dilluns, 16 d’octubre de 2017

2 enllaços d'interès sobre el Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) 14 i 16/10/2017

La pesca recreativa fora de l'horari permès afecta la supervivència del corb marí emplomallat.
La pesca recreativa pone en peligro al cormorán
La Vanguardia 25/9/2017


Publication about the ringing project of mediterranean shag
Cormorán Moñudo en el Mediterráneo Ibérico 16/10/2017

Durant el  "XX Congreso de Anillamiento" es va poder veure el pòster que hem realitzat sobre el projecte de marcatge coordinat entre les Illes Balears, Catalunya i Múrcia. El congrés es va celebrar del dia 12 al 15 d'octubre

Cliqueu a l'imatge per ampliar...

Sot de la Torre (Pineda de Mar) 16/10/2017


Aquest migdia al Sot de la Torre (Pineda de Mar)...

1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) mascle
1 Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
feia dies que no es veia cap, potser la darrera de l'any?
2 Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
1 Merla (Turdus merula)
3 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
mínim 8 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Trist (Cisticola juncidis)
mínim 5 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
2 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)

OPINIÓ: Ens oblidem del veritable problema parlant dels efectes 16/10/2017

Dissabte va córrer com la pólvora pel Twitter aquest vídeo...

Aquesta és la situació actual del

https://twitter.com/twitter/statuses/919181841185296385

Gairebé tothom s'ha escandalitzat com si fos un fet puntual o nou i ara tothom, a corre-cuita, parla de la regulació del trànsit i de fomentar el transport públic...

'La prova pilot per frenar el cotxe al , un primer pas que ha d'anar més enllà': Imatge: Andreu Ubach (CSM)

La CSM mostra en un vídeo la massificació del Parc Natural del Montseny
Nació Digital 15/10/2017
Les imatges s'han enregistrat només dos dies després de l'anunci fet per la Diputació de Barcelona d'una prova pilot per regular l'accés dels vehicles privats

La Diputació regularà l'accés al Parc Natural del Montseny als vehicles privats
Nació Digital 10/10/2017
Oferirà transport públic gratuït fins a Santa Fe des de Sant Celoni i Campins

Que només és una "prova pilot" d'uns pocs dies i deixant en segon pla altres notícies (aquesta només és un exemple, en realitat és un continu) tant o més rellevants...

La 40a edició de la Marxa pel Montseny aplega 1.158 participants
Nació Digital 15/10/2017
Els participants podien escollir fer el recorregut històric de la marxa de 32 quilòmetres

I és que no s'afronta el veritable problema del qual deriven les conseqüències (la massificació, per exemple, no és un problema, sinó una conseqüència)... ESPAI NATURAL O EQUIPAMENT LÚDIC?

Mentre no s'abordi el problema, tota la resta (conseqüències) no són més que cortines de fum i pèrdua de temps... nyaps que enquisten el problema. I no és, només, un problema del Montseny.

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Platja de Poblenou (Pineda de Mar) 14/10/2017


Aquesta tarda passejant per la platja de Poblenou (Pineda de Mar), la segona primavera...

4 Dragons comuns (Tarentola mauritanica)
desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
per tot arreu

unes 30 Pònties comunes (Pontia daplidice)
5 Mirallets (Issoria lathonia)
1 Bruixa (Brintesia circe)
1 Migradora dels cards (Vanessa cardui)
7 Safraneres de l'alfals (Colias croceus)
1 Blanca de la col (Pieris brassicae)
3 Blanquetes de la col (Pieris rapae)
1 Barrinadora dels geranis (Cacyreus marshalli)
Blavetes dels pèsols (Lampides boeticus)
Blavetes comunes (Polyommatus icarus)

2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
2 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
unes 30 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
uns 20 Gavians argentats (Larus michahellis)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
2 Garses (Pica pica)
3 Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
4 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Gafarrons (Serinus serinus)

Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)...

Mirallets (Issoria lathonia)...

Bruixa (Brintesia circe)...

Migradora dels cards (Vanessa cardui)...

Safranera de l'alfals (Colias croceus)...

Pònties comunes (Pontia daplidice)...

Barrinadora dels geranis (Cacyreus marshalli)...

Blavetes dels pèsols (Lampides boeticus)...

Blavetes comunes (Polyommatus icarus)...

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)...

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)...

Gavià argentat (Larus michahellis)...

Algunes imatges de la platja de Poblenou (Pineda de Mar)...

divendres, 13 d’octubre de 2017

Així s'urbanitzen els espais naturals del Delta de la Tordera 13/10/2017

EN MARXA ELS TREBALLS DE LA RUTA DE LA TOURDERA
Elmalgratenc.com 13/10/2017

imatge: Pedro Sarabia

Els darrers dies s’han iniciat els treballs inclosos en el projecte de la Ruta de la Tourdera, al seu pas per Malgrat de Mar. Les tasques consisteixen en la senyalització de la ruta i la modificació d’alguns trams per a facilitar-hi la incorporació del carril bici.

Els treballs s’han adjudicat per uns 104.000 euros i, segons la previsió inicial, estaran enllestits en 45 dies.

El recorregut permetrà resseguir el curs del riu, així com els seus afluents. Un dels objectius del projecte és potenciar els valors naturals i paisatgístics de la Tordera com a atractiu turístic. També es busca el desenvolupament de les activitats econòmiques que puguin sorgir al seu voltant.

dijous, 12 d’octubre de 2017

Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni) 11/10/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest dimecres 11/10/2017 al Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni)...

1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
3 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Becadell comú (Gallinago gallinago)
1 Xivitona (Actitis hypoleucos)
2 Blauets (Alcedo atthis)
mínim 16 Puputs (Upupa epops)
Estol de 12
mínim 53 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Més d'una vintena sedimentats.
mínim 15 Cotolius (Lullula arborea)
mínim 7 Piules dels arbres (Anthus trivialis)
Als mateixos pollancres que l'octubre passat.
unes 10 Titelles (Anthus pratensis)
mínim 11 Grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
Ja ocupen l'àrea d'hivernada.
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
4 Grives (Turdus viscivorus)
uns 20 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
2 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
mínim 12 Lluers (Carduelis spinus)
En un estol. Sedimentats.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 10/10/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest dimarts 10/10/2017 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...

1 Serp blanca (Rhinechis scalaris)
1 Serp d'aigua (Natrix maura)
Assetjant bagres

unes 15 Titelles (Anthus pratensis)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
uns 10 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 Papamosques gris (Muscicapa striata)...
Ingereix fruits de quinquefolia.
1 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 Lluer (Carduelis spinus)
4 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Arnau Tolrà

Arriben les Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) a la costa 11/10/2017

Aquest dimecres 11/10/2017 ja es podien veure per les teulades i per la platja unes 10 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) a Poblenou (Pineda de Mar), fins ahir cap ni una.

També arribada important de Cueretes blanques (Motacilla alba), moltes més que dies anteriors.

Algunes notícies per llegir 9-12/10/2017...

3es jornades dedicades a l'Espai de les Mines de Can Palomeres. Informació i inscripcions aquí

3es Jornades “Espai Mines de Can Palomeres”
Ajuntament de Malgrat de Mar 9/10/2017

L'Ajuntament de Malgrat de Mar organitza les terceres jornades dedicades a l'Espai de les Mines de Can Palomeres. L'activitat es farà el dissabte dia 21 d'octubre, començarà a les 9 h i s'allargarà fins ben entrada la tarda. El programa inclou xerrades, col·loquis i una passejada per l'entorn de les mines.

més informació aquí


dels forts aiguats que van desbordar les rieres del


L’Ajuntament de Blanes preservarà l’antic baluard construït entre 1544 i 1545 perquè sigui visible
Blanesaldia.com 10/10/2017

Ajuntament de Blanes

Pocs dies després que es va localitzar i documentar l’antic baluard defensiu, va visitar-lo sobre el terreny Susanna Manzano, l’arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials. Ho va fer acompanyada de l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez; el primer tinent d’alcalde de Cultura i Arxiu, Quim Torrecillas; i el director de l’Arxiu Municipal, Toni Reyes.

També els van acompanyar el director de la ponència tècnica d’activitats a l’Ajuntament de Blanes, Salvador Tordera; l’arqueòleg que porta la direcció tècnica d’aquest àmbit per l’Ajuntament de Blanes, Joan Llinàs; així com tècnics municipals i de l’empresa que està fent els treballs de substitució del terra del Passeig de Dintre, on hi ha els vestigis històrics. Les restes estan situades a la zona del Passeig de Dintre que està a tocar del Carrer Ample.

L’objectiu de la visita era determinar quines accions es podien dur a terme i, en aquest sentit, es va arribar al compromís de deixar una part de les restes del baluard a ulls vista, perquè tothom qui vulgui pugui visitar aquest destacat vestigi de la història blanenca. Com que en l’actualitat no hi ha ni projecte ni pressupost per tirar-ho endavant, de moment s’ha optat per una solució provisional.

Senyalització externa del contorn del baluard

A l’espera que es pugui executar el projecte, la opció més immediata ha estat determinar que es tapin les parts del baluard que s’han localitzat i documentat ara per preservar-les. Es farà amb una capa geotèxtil, un tipus de material resistent a la tracció que s’utilitzen per augmentar la resistència del sòl enfront de lliscaments.

Sobre aquesta malla es dipositarà la sorra, igual que en tota la superfície del Passeig de Dintre on s’han localitzat les restes històriques. Enlloc de fer-ho amb sauló sòlid -el nou material que s’està instal·lant al passeig-, es farà amb sauló compactat normal. D’aquesta manera, permetrà poder retirar la terra en el futur sense malmetre les restes arqueològiques amb molta més facilitat.

D’altra banda, també s’ha previst senyalitzar el contorn del baluard externament amb l’ajut de corten, que dibuixarà el perfil en tota la superfície. D’aquesta manera, es podrà resseguir a ull vista la forma que té el baluard tot i que estigui tapat. Per últim, també es vol instal·lar un plafó explicatiu que deixi constància de la importància d’aquesta estructura històrica, aportant la informació bàsica als visitants.

Ajuntament de Blanes

Descoberta planificada d’un vestigi del llegat dels Vescomtes de Cabrera

Des de l’Arxiu Municipal s’ha volgut aprofitar les obres que s’estan fent al Passeig de Dintre des de finals de setembre consistents en substituir el seu sòl, per localitzar i documentar arqueològicament el baluard defensiu. Els treballs compten amb la supervisió de Joan Llinàs, que porta la direcció tècnica d’aquest àmbit contractat per l’Ajuntament de Blanes.

Aquesta planificació ha permès poder restituir un deute pendent que hi havia en relació a una de les estructures de defensa més formidables de la història del municipi, adossada a la muralla que antigament rodejava Blanes. L’estructura va ser construïda entre 1544 i 1545, a tocar de mar, i va ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX.

Ja als segles XIV i XV Blanes era el port marítim i comercial més destacat de l’important Vescomtat de Cabrera. Davant dels constants atacs que es patien, es va decidir construir una muralla per protegir la vila, però al no minvar les incursions hostils, es va optar per reforçar-la amb un baluard que sobresortia dels murs i on s’emplaçaven uns canons.

Per això, tot plegat ha significat una oportunitat única i irrepetible per poder veure i documentar un dels costats del baluard defensiu que restava inèdit. Quan es van fer les obres de remodelació del Carrer Ample i adjacents entre els anys 2002 i 2003 va quedar al descobert l’altra costat del baluard travessant el subsòl. Restava per tant la incògnita de comprovar què quedava de l’antic baluard defensiu a l’altra banda.

Ara, 14 anys més tard, s’ha pogut veure la continuació i la part més interessant del baluard, la seva punta que acabaria al Passeig de Dintre en direcció a mar. La darrera vegada que es va poder l’estructura defensiva va ser durant la primera meitat del segle XIX, quan va ser destruït perquè s’havia de construir a primera línia de mar. Va ser llavors quan es van planificar el Passeig de Mar i el Passeig de Dintre.


El preavís de sequera a Catalunya posa en alerta les comarques gironines
Diari de Girona 12/10/2017

La dessalinitzadora de Blanes incrementa la seva producció per garantir les demandes i evitar l'extracció de l'aqüífer del riu Tordera

La única dessalinitzadora de les comarques gironines és la que està situada a Blanes. arxiu/ddg

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha incrementat la producció de la dessalinitzadora de Blanes després d'activar el nivell de preavís de sequera a Catalunya.

Aquest equipament situat a la província de la Selva està funcionant al 25% per garantir sobretot les demandes de la zona del nord del Maresme i sud de la Selva, i poder fer front a la sobreexplotació de l'aqüífer de la Tordera. A més, la planta està connectada amb la potabilitzadora del Ter per aportar aigua al sistema Ter-Llobregat en cas de necessitat.

Aquesta notícia ha posat també en alerta les comarques gironines, on els embassaments es troben lleugerament per sobre de la meitat de la seva capacitat total. Avui, els embassaments de conques internes estan al voltant del 55% (380 hm3), el Sistema Ter-Llobregat es troba en un 57,1% (345 hm3) i finalment Darnius Boadella se situa en un 38,7% (23,7 hm3).

Fa un any, aquestes mateixes xifres estaven lleugerament per sota del que estan actualment amb conques internes al 53% (371 hm3), sistema Ter-Llobregat al 56% (352 hm3) i Darnius Boadella al 35% (21 hm3). Malgrat aquests resultats, cal tenir en compte que el nivell d'aigua embassada està per sota de la mitjana dels últims 5 i 10 anys.

El Prat de Llobregat, també

La de Blanes no és l'única dessalinitzadora que ha incrementat la seva producció. Així, el segon equipament català d'aquest tipus, situat al Prat de Llobregat, està funcionant al 10% i està al 30% de la seva capacitat.

Amb els volums actuals, des de l'ACA s'ha explicat que es poden garantir les demandes fins a final d'any i principis del pròxim, encara que també confien que amb la tardor i la primavera, les èpoques que sol ploure més, es puguin recarregar els embassaments. El mes de setembre va descarregar pluges intenses però intermitents.

També s'estan aplicant mesures d'optimització dels recursos als embassaments i mesures d'estalvi i eficiència, davant un any que està resultant hidrològicament més sec d'allò habitual.

De moment, no obstant això, s'ha decidit aplicar el Pla de Sequera, que estableix que quan les reserves baixen del 60% s'activa la prealerta i les plantes dessalinitzadores augmenten el seu rendiment. Aquest pla no té efectes directes per als usuaris de la ciutadania, mentre que si les reserves baixessin del 50% es decretaria un nivell superior, el d'alerta.

Quan els embassaments baixen del 25% es decreta l'estat d'excepcionalitat, que ja ocasionaria efectes a les persones, mentre que per sota del 20% es decretaria la situació d'emergència, un extrem que l'Agència Catalana de l'Aigua considera molt improbable.