dissabte, 6 d’agost de 2016

Vall del Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar) 6/8/2016


Aquesta tarda, fent un tomb ràpid per la Vall del Torrent de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar) com a més destacat...

2 Salamandres comunes (Salamandra salamandra), juvenils sota pedres al llit sec del torrent
mínim 3 capgrossos de Gripau comú (Bufo spinosus), dins l'únic toll que queda, s'amaguen entre la fullaraca.

1 Serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions
unes 10 Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
mínim 2 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
3 Dragons comuns (Tarentola mauritanica)

2 Conills de bosc (Oryctolagus cuniculus)
1 Senglar (Sus scrofa), entre la vegetació

1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
Tudons (Columba palumbus)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Bruel (Regulus ignicapilla)
1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)

... entre altres.

Salamandres comunes (Salamandra salamandra)...

Algunes imatges de la vall...


Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) al nucli urbà de Pineda de Mar 6/8/2016

 Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus)

Avui hi havia una Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) al mig del nucli urbà de Pineda de Mar, una espècie gens habitual de trobar lluny d'espais oberts i a l'entramat urbà. Ens recorda de què està envoltat Pineda de Mar, això sí.

Normals i sempre visibles als nuclis urbans, també hi havia Dragons comuns (Tarentola mauritanica) i Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis) per tot arreu.

Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus)...

divendres, 5 d’agost de 2016

Enllaç d'interès: Vídeo d'una tortuga aquàtica fent niu 4/8/2016

Vídeo d'una tortuga aquàtica fent niu. Si bé es tracta d'una espècie exòtica... Tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta) a altre país (Veneçuela), la realització del niu no difereix gaire de les autòctones locals.

Cliqueu l'enllaç per accedir al vídeo...


RT isaacBIOvega: ¡ALUCINANTE! 🙀❤️🐢 Ahora mismo una de agua excava un nido para enterrar sus huevos en _El…

Enllaços d'interès... La tortuga del desierto 30/6/2016 UCC Unizar



2016 - La tortuga del desierto

UCC Unizar
Unidad de Cultura Científica (UCC) de la Universidad de Zaragoza

Publicado el 30 jun. 2016

Una tortuga acuática encontrada en un desierto y unos investigadores que estudian 17 años después este hallazgo para darle respuesta. Este es el inicio de una historia contada por un grupo de biogeógrafos del Departamento de Geografía de la Universidad de Zaragoza que nos descubren la existencia de una población de galápago europeo viviendo en las Bardenas Reales, uno de los espacios más áridos de la Península Ibérica.

Luis Alberto Longares Aladrén, Aitor Valdeón y María Royo Navascués (Departamento de Geografía y Ordenación del Territorio) y Jonathan Terán (Ciencias de la Antigüedad) han terminado este audiovisual el 15 de junio de 2016 dentro de la VII edición del Taller de Guión y Producción del Documental Científico, organizado por el Vicerrectorado de Política Científica y la Unidad de Cultura Científica de la Universidad de Zaragoza y financiado por la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (FECYT) del Ministerio de Economía y Competitividad.
Duración: 13 minutos
Leer más: https://ucc.unizar.es/taller-de-guion-y-produccion-del-documental-cientifico/la-tortuga-del-desierto



Quina diferència hi ha entre una Zona No Urbanitzable i un Espai Natural Protegit? 5/8/2016

I és que sembla mentida que a aquestes alçades de la pel·lícula encara no estigui clara aquesta diferència, oi?

No, no és el mateix... els camps de conreu i el bosc que veieu al sortir del poble, molt sovint a tocar, segurament sigui Sòl no urbanitzable. Simplement l'heu de comprovar al POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) que l’ajuntament ha de tenir a disposició de qualsevol persona que vulgui informació al respecte, i si no el trobeu o no és fàcil accedir-hi millor que us pregunteu per què. Això vol dir que allà no es pot edificar (per dir-ho d’una manera resumida) tret de determinades excepcions detallades a l’Ordenança Municipal corresponent (generalment edificis annexos a edificis consolidats, amb limitacions, i sempre amb finalitats agrícoles, ramaderes o forestals depenent de l’espai) i la dotació de serveis o eventuals ocupacions dels terrenys ha de complir també amb l’esmentada Ordenança... Resumint... ni es pot edificar ni es pot fer passar camins, canonades o línies elèctriques de qualsevol manera.

Per complicar-ho una miqueta, hi ha diferents tipus de sòl no urbanitzable, però aquest és una altre tema “complicat” sobre diferents usos que no toca ara.

Recordeu, parlem d’uns terrenys que NO són Espai Natural Protegit, sinó simplement No Urbanitzables.

Per altre banda, repartits pels municipis hi ha terrenys qualificats com Espais Naturals Protegits, senyalitzats o no, i massa sovint de manera errònia sense poder distingir a on comença i a on acaba aquesta figura de protecció. També estan perfectament identificats als respectius POUMs i la seva existència és (o l’hauria de ser) de domini públic, no únicament administratiu.

Evidentment aquí tampoc es pot edificar o fer passar serveis de qualsevol manera, crec que resulta evident, i normalment coincideix amb masses forestals, zones humides (ja sigui un estany o un camp inundable, no necessàriament amb aigua aquell dia que el veieu), cursos fluvials, etc., però també de vegades un petit camp enmig d’una plana conreada o una petita bassa amagada darrera d’un turonet... aquí la mida no importa.

Per saber diferenciar entre Zones no urbanitzables i Espais naturals protegits no hi ha rés com els motius pels quals, aquell dia en que es va pintar el plànol del municipi de colors diferents, es va decidir que uns eren No urbanitzables i altres Espais Naturals, i és que als segons, a més a més de no poder edificar a sobre, habiten unes plantes o uns animalons que “teòricament” es volen (o t’obliga la legislació) protegir... és bàsicament el que s’anomena “Valors Naturals d’un espai”, ja siguin en conjunt (hàbitat), en concret (espècie) o barrejant totes dues coses (ecosistema). No sempre es detallen aquests valors naturals per a cadascun dels espais senyalats al mapa, sinó que normalment a la Memòria es fa un llistat d’hàbitats i d’espècies per una banda, i un llistat d’espais per l’altre referint-se a l’anterior, i gràcies, de manera que no sempre podem saber per què es va incloure aquell camp concret dins la qualificació d’Espai Natural Protegit, si per una espècie, si per un hàbitat, o per tot alhora. En aquests casos t’has de trencar les banyes cercant informació o preguntant al respecte.

Doncs bé, en aquests espais s’ha de garantir la continuïtat dels valors naturals objecte de protecció... allò pel qual es van qualificar com a tals... no ho dic jo, ho diu la legislació i les respectives Ordenances Municipals (teòricament, també públiques, oi?)... i aquesta és la principal diferència entre Zones No Urbanitzables i Espais Naturals Protegits. Ho repeteixo perquè quedi clar... No només no es pot edificar, sinó que a més a més s’ha de garantir la continuïtat dels valors naturals objecte de protecció.

I per què cal insistir en aquesta diferència? Doncs perquè sembla ser que no tothom ho té clar, especialment els Regidors i Alcaldes d’alguns municipis que alegrement et responen amb un “allà no s’ha edificat, i per tant no s’ha comés cap irregularitat” després de drenar un estany, quan no amb un “No pateixis, d’aquí a quatre dies tornarà a créixer l’herba” després d'omplir de terres una mollera, o amb un “s’ha fet perquè no s’inundin els camps del costat, però allà no s’ha tocat ni una planta” després de veure com un prat de càrex i lliris grocs deixa de ser inundable i ara és un bardissar ple de freixes petits.

Doncs sí, molt sovint et trobes que aquell espai, camp o bassa ha deixat de ser un prat, un estany o una simple zona humida temporal amb espècies animals i vegetals d’interès (en ocasions parlem d’hàbitats sencers) per passar a ser un erm drenat o un munt d’arbres amb vegetació ruderal (que un conjunt d’arbres no és el mateix que un bosc, aquesta és altra), quan no directament un camp de patates o un munt de troncs amuntegats d’una explotació forestal adjacent... això sí... no han urbanitzat.

Quan es revisi el POUM... continuaran com a Espais Naturals Protegits? O passaran a ser simples Zones No Urbanitzables?... Total, ja no hi ha valors naturals que protegir, no?

Veure com gairebé tots aquests camps i basses han perdut aquells valors naturals que les van fer mereixedores d’una figura de protecció (molt sovint PEIN o XN2000, no només Espais d’Interès Natural Específic al POUM) per part dels mateixos que “teòricament” paguem entre tots per protegir-los només és possible gràcies a la passivitat i a la ignorància en matèria de Medi Natural de la població (totes dues coses volgudes i treballades durant anys i anys), molt més alliberada de consciència ambiental reciclant o adoptant una mascota perduda que sabent que al seu poble hi ha espècies protegides que només valoren quan les veuen en un programa de la tele que porta l’etiqueta de “Medi Ambient”.

dijous, 4 d’agost de 2016

Anfibios en la playa de Calella 18/7/2016 Gregorio Arriaga. Font: Youtube.com



Anfibios en la playa de Calella - Amphibians in Calella beach
Gregorio Arriaga

Publicat el 18 jul. 2016

------------------------------------------------

Es tracta de capgrossos de tòtil comú (Alytes obstetricans), localitat i espècie descrita amb anterioritat a www.ornitho.cat ...

diumenge 20 setembre 2015

Calella [470/606] - Calella / Maresme

7 capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans)

Comentari: 2 capgrossos a toll de la font enmig de la sorra de la cala. Personalment, els més propers al mar que conegui.

Observador: Javier Romera

Permalink: http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=3016559

----------------------------------------------------

El vídeo anterior va darrera d'aquest vídeo de Roca-Grossa on es poden veure desenes de corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)...



Playas Nudistas de Calella - Calas de la Roca Grossa y de Rocapins - Calella Nude Beaches
Gregorio Arriaga

Publicat el 18 jul. 2016

dimecres, 3 d’agost de 2016

Enllaç d'interès: Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales

PRESCRIPCIONES TÉCNICAS PARA EL DISEÑO DE PASOS DE FAUNA Y VALLADOS PERIMETRALES (SEGUNDA EDICIÓN, REVISADA Y AMPLIADA)

MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE, 2015

Documentos para la reducción de la fragmentación de hábitats causada por infraestructuras de transporte

Desapareix la principal zona de nidificació de Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) de Tordera 27/7/2016

Fa uns messos que sabiem que en breu començarien les obres de restauració del Monestir de Roca-Rossa i vaig escriure que comportaria la desaparició de la més important zona de nidificació de Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) de Tordera...

Runes del Monestir de Santa Maria de Roca-rossa (Tordera) 13/6/08

Sobre la recuperació del conjunt romànic de Roca-rossa (Tordera) 14/8/08

Sobre la recuperació del conjunt romànic de Roca-rossa (Tordera) 18/5/2016

Doncs bé, les obres ja han començat...

Les obres de preservació del monestir de Roca-Rossa s’acabaran al voltant del 15 d’agost
Ràdio Tordera 27/7/2016


Tordera en directe visita les obres de preservació del monestir de Roca-Rossa i parla amb en Josep Palma d’Artea, l’empresa responsable de l’obra, que ens explica que l’obra acabarà al votant del 15 d’agost però que no serà accessible fins un mes més tard.

-------------------------------
Rehabilitación del Monasterio de Roca Rossa. . Se han iniciado las obras de…

https://www.instagram.com/p/BIjUc_ZgWEH/

https://www.instagram.com/p/BIjVycwAhWY/

De excursión para ver las obras de rehabilitación del Monasterio de Roca-Rossa. . Se…

https://www.instagram.com/p/BIjXJ9XAyOc/

dimarts, 2 d’agost de 2016

Pel Baix Montseny 1/8/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest dilluns 1/8/2016 pel Baix Montseny...

Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni)

2 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
Comentari :Pescant, junts, granotes verdes.
unes 3 Xivitones (Actitis hypoleucos) juntes
6 Tórtores (Streptopelia turtur)
3 Capsigranys (Lanius senator)

Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)

mínim 3 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
mínim 40 Tórtores (Streptopelia turtur)
6 Perdius roges (Alectoris rufa)
5 Abellerols (Merops apiaster)
Picots verds (Picus viridis)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
Comentari :Menjant pinyons de pi insigne.
uns 5 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 2 Tords comuns (Turdus philomelos)
5 Capsigranys (Lanius senator)
mínim 25 Cornelles negres (Corvus corone)
uns 350 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 25 Pardals roquers (Petronia petronia)
uns 10 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)

Sant Feliu de Buixalleu

1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Comentari :Fent intents d'aturada a la petita bassa del mas on hi ha granotes verdes i tortugues.
Tórtores (Streptopelia turtur)

Breda

2 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
Comentari :Aturats a la bassa.
mínim 18 Tórtores (Streptopelia turtur)
Comentari :En grup, a la bassa.
1 Capsigrany (Lanius senator)
Picots verds (Picus viridis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

De les dues espècies... Quina no dona la talla?

Sant Pol de Mar.con unos amigos!!

No fa gaire vaig escriure que estem vivint en directe i a casa nostra una de les adaptacions de supervivència més sorprenents d'una espècie de màxima protecció europea que va estatr a punt de desapareixer de la costa catalana... L'Alt Maresme acull a l'estiu les majors poblacions de Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) de tota la Mediterrània... i tot coincidint amb milers i milers d'humans estiuejants a les nostres cales i platges perquè s'han adaptat i han après a compartir l'espai fins al punt que poden termorregular-se, nedar, pescar, descansar o fins i tot dormir a tocar de nosaltres si no els empaitem (respecte mutu, vaja!).

Banyistes ben alimentats i corbmarins emplomallats alimentant-se.

Dubto molt que algú no reconegui que una de les espècies ho ha fet tot per adaptar-se i conviure

Gràcies a aquesta adaptació i a que aquí troben les condicions idònies per alimentar-se, l'Alt Maresme acull, com ja he comentat abans, la major població estiuejant d'aquesta espècie de tota la Mediterrània, i fa molts dies que vaig publicant coses sobre això...

Calella rep uns estiuejants molt curiosos, els corbs marins. Ràdio Calella 13/7/2016

El Maresme tiene el principal dormidero de cormoranes del Mediterráneo. La Vanguardia 18/7/2016

El senyor de les roques. El Punt Avui 24/7/2016

221 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a la Roca Grossa (Calella) 24/7/2016 Carles Tobella. Font: ornitho.cat

220 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) al dormidor de la Roca Grossa (Calella) 13/7/2016 Font: European shag in Iberian Mediterranean Sea

Cormoranes moñudos en Calella 20/7/2016 GL SEO Barcelona. José Luis Mártil

Reportatge de LaVanguardia sobre els corbs marins emplomallats a la Costa del Maresme 17/7/2016 Carles Tobella

Port de Blanes 7/7/2016 Carles Tobella. Font: ornitho.cat

Vídeos de Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Arenys de Mar i Calella. Enric Badosa, Font: youtube.com

mínim 88 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Sant Pol de Mar 29/7/2016 Àlex Domec. Font: ornitho.cat

... entre moltes altres.

També uns vídeos on es pot veure que fins i tot s'alimenten entre els banyistes i bussejadors...

Vídeo d'un Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) caçant peixos sota l'aigua a Cala Canyelles (Lloret de Mar) 25/9/2013

Altre vídeo d'un Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) pescant sota l'aigua 12/7/2015 Tossa de Mar

3er vídeo d'un Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) pescant sota l'aigua a la Costa Brava 17/7/2016

4art vídeo d'un Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) pescant sota l'aigua a la Costa Brava 10/7/2016

Roca Grossa (Calella)

Ara que aquests ocells i nosaltres comencem a conviure en pau, l'ésser humà introdueix a l'equació una tercera espècie totalment incompatible... Gossos deslligats a les platges i empaitant les aus per les roques per simple diversió dels amos...

Problemes amb les platges on hi ha gossos
El Punt Avui 24/7/2016

Nous rètols, l'incivisme d cada dia.Gos perillos deslligat i sense morrió




I més recentment l'amenaça de La Festa del Cel a la costa de l'Alt Maresme...

Sobre els Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) de la Costa de l'Alt Maresme i la Festa del Cel

Més notícies sobre l'intent de fer La Festa del Cel a l'Alt Maresme 15-16/7/2016

Més sobre la Festa del Cel a Calella 18/7/2016

NO rotund de Calella i Pineda de Mar a la Festa del Cel a l'Alt Maresme 22/7/2016

Doncs bé avui ha sortit altre notícia inquietant que podeu llegir a continuació. És el moment de fer-nos tots una simple pregunta... De les dues espècies (corbs marins i humans)... Quina no dona la talla?...

Santa Susanna aposta per la Festa al Cel
El Punt Avui 2/8/2016

L'Ajuntament estudia la proposta i sondeja el sector hoteler per mantenir el festival al Maresme

L'alcalde confia a poder abaratir-ne els costos


LLUÍS MARTÍNEZ - SANTA SUSANNA
La Festa al Cel es resisteix a marxar del Maresme. L'alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier (AiS), va anunciar ahir, per sorpresa, que l'Ajuntament està estudiant la possibilitat de convertir-se en la seu del festival aeri després de la cancel·lació de Mataró i el rebuig contundent de les poblacions veïnes de Calella i Pineda per organitzar-lo aquest any. Campolier va admetre que s'han iniciat converses amb els promotors de l'esdeveniment per traslladar la multitudinària exhibició al litoral del municipi. L'única condició que es posa per donar continuïtat al festival és que el principal sector econòmic local, l'hoteler, s'impliqui a fons en el projecte com un al·licient turístic més que serveixi per atraure més visitants i promocionar la destinació. “El nostre interès és fer el festival però que per a l'Ajuntament no sigui excessivament costós”, hi afegeix l'alcalde.

Amb aquesta voluntat, el consistori té previst reunir l'empresariat de Santa Susanna per mirar de convèncer-lo de l'oportunitat que representa la Festa al Cel. Tot i que les dates que s'havien previst per a la celebració d'enguany –el cap de setmana del 24 i el 25 de setembre– són difícils de canviar, la intenció, si finalment prospera la proposta i Santa Susanna se la queda, és modificar el calendari d'aquesta cita aeronàutica anual i organitzar l'exhibició més endavant, passat el setembre, i aprofitar una època en què els hotelers de la zona tenen menys ocupació. Tant Campolier com la regidora de l'àrea de Desenvolupament Local, Sílvia Vives (AiS), defensen que d'aquesta manera es podria allargar la temporada turística més temps i atraure visitants fora dels mesos amb més activitat amb un esdeveniment que té un gran ressò.

Tècnicament viable

L'Ajuntament defensa que, tècnicament, la celebració d'un esdeveniment d'aquestes característiques és factible. D'una banda, hi juga a favor la proximitat amb l'aeroport de Girona i l'àmplia oferta de places hoteleres –en té unes 15.000–, i de l'altra, té una platja de dos quilòmetres i mig i uns accessos al litoral ben consolidats. Pel que fa a la mobilitat, disposa d'un extens sector sense edificar darrere de la zona hotelera que es podria condicionar com a aparcament. A més, a diferència del que passava a Mataró, no s'hauria de blindar la via del tren, cosa que feia incrementar els costos. Amb tot, Campolier manté que faran números per tal de confirmar si econòmicament és viable tirar endavant el projecte. “Plantejaríem l'edició d'enguany com una prova pilot per desenvolupar amb més temps la de l'any que ve”, insisteix a dir l'alcalde.

Sigui com sigui, en cap cas s'arribaria a la despesa que feia la capital maresmenca per organitzar l'esdeveniment, que era de 520.000 euros. Un altre dels aspectes en què també es vol incidir és la necessitat de trobar patrocinadors privats que serveixin per finançar la festa. Una estratègia que també va seguir Mataró, sense els resultats esperats, fet que va precipitar l'anunci de cancel·lació i la renúncia definitiva al festival. Santa Susanna, però, es veu amb cor d'aconseguir-ho.

LES FRASES

Farem números i estudiarem organitzar el festival aeri amb la implicació del sector hoteler i comercial de Santa Susanna

Tenim la infraestructura i posarem els esforços per aspirar-hi

Joan Campolier
ALCALDE DE SANTA SUSANNA

LA DATA

24 i 25 de setembre
és el cap de setmana marcat per celebrar l'edició d'enguany de la Festa al Cel.


“És complicat, però amb voluntat es fan miracles”

LLUÍS MARTÍNEZ
Els organitzadors del festival aeri més antic i important de l'Estat espanyol creuen que aquesta pot ser l'última oportunitat per salvar l'edició d'enguany. El director de l'esdeveniment, Daniel Ventura, va admetre ahir que va ser el mateix Ajuntament de Santa Susanna el que va fer el pas d'interessar-se per la proposta després de tenir molt coll avall que aquest setembre no hi hauria Festa al Cel. “Nosaltres estem encantats perquè consideren, com nosaltres, que aquest esdeveniment val molt la pena”, defensa. Tot i la proximitat de les dates i el fet que s'ha hagut de cancel·lar a última hora tota la graella d'espectacles aeris previstos, considera que encara s'hi pot estar a temps per repescar-los i celebrar el que Mataró va decidir anul·lar unilateralment.

“En cas d'un compromís seriós, podríem fer l'esforç i recuperar el màxim possible de participants”, assegura Ventura, que no nega que “és complicat”, però també assenyala que, “si hi ha voluntat, es poden fer miracles”. En aquest sentit, reconeix que, a banda de la Festa al Cel, arreu d'Europa hi ha centenars de festivals com aquest. De fet, només al Regne Unit n'hi ha uns tres-cents cada any i les patrulles, sobretot les civils, acostumen a “buscar-se la vida” i omplen el forat que els ha quedat en el calendari per anar a un altre lloc d'exhibició.

Conscient que poques trobades són capaces d'atraure més de cent mil persones en un cap de setmana, el també vicepresident de l'Aeroclub Barcelona-Sabadell considera que Santa Susanna compleix els requeriments tècnics per organitzar amb garanties la festa, tant per l'extensió de la platja com per la proximitat als aeroports des d'on surten les aeronaus. Que tota la planificació i els càlculs es fessin tenint en compte la ubicació de les platges de Mataró faria que pel que fa a permisos s'hagués de començar de zero i que res es pogués aprofitar. Uns entrebancs que el director creu que es podrien superar, tot i estar fora de termini, si les administracions responsables tenen voluntat per fer-ho.

Respecte al no rotund que van donar Calella i Pineda per celebrar conjuntament l'esdeveniment, Daniel Ventura explica que la proposta “no era dolenta”, però lamenta que l'interès “s'hagués diluït” tan ràpid i només amb una sols presa de contacte. “El que no farem mai és anar a un lloc on no ens volen”, conclou.

dilluns, 1 d’agost de 2016

Vídeos de Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Arenys de Mar i Calella. Enric Badosa, Font: youtube.com

Feu doble clic sobre el vídeo per veure a pantalla completa


Corb marí emplomallat Arenys
Enric Badosa

Publicado el 24 dic. 2015
Vídeo filmat al dormidor de corb marins d'Arenys de Mar


Corb marí emplomallat
Enric Badosa

Publicado el 24 dic. 2015
Vídeo filmat al dormidor d'Arenys de Mar


Shag Phalacrocorax aristotelis
Enric Badosa

Publicado el 22 dic. 2015
Vídeo filmat a Arenys de Mar


Corb marí emplomallat
Enric Badosa

Publicado el 24 dic. 2015
Vídeo filmat al dormidor d'Arenys de Mar. Es veu al individus marcat amb E45. Aquest ocell va ser marcat el dia 16 de desembre i se li va extreure un ham.


Corb Marí emplomallat adult
Enric Badosa

Publicado el 5 dic. 2014


corb marí emplomallat
Enric Badosa

Publicado el 5 dic. 2014


Corb marí emplomallat jove L26
Enric Badosa

Publicado el 26 dic. 2014
Corb marí filmat a la Roca Grossa, a Calella. Està marcat amb L26.


corb marí emplomallat L26 2
Enric Badosa

Publicado el 26 dic. 2014
Corb marí filmat a la Roca Grossa, a Calella. Està marcat amb L26.


Corb marins emplomallats
Enric Badosa

Publicado el 8 nov. 2015
Corb marins gravats a Arenys de Mar


Corb marí emplomallat 2
Enric Badosa

Publicado el 8 nov. 2015
vídeo gravat a Arenys de Mar


corb marí emplomallat 3
Enric Badosa

Publicado el 8 nov. 2015

Vídeo: La 1a Neteja del Fons Marí a Sa Palomera recull 131 kg de deixalles. Televisió Blanes 1/8/2016



La 1a Neteja del Fons Marí a Sa Palomera recull 131 kg de deixalles
Televisió Blanes 1/8/2016

Publicat el 1 ago. 2016
Forma part de la campanya "Per Focs la mar també brilla", organitzada per l'entitat ambiental S'Agulla de Blanes

Riu Tordera entre Hostalric i Fogars de la Selva 31/7/2016


Aquest diumenge tarda, entre els ponts de Fogars de la Selva (AP-7) i de Hostalric, la llera de la Tordera alterna trams secs amb trams amb aigua corrent poc abundant, tolls i bassetes per tot arreu concentrant a la fauna aquàtica, i com a més destacat...

mínim 55 Tortugues de rierol (Mauremys leprosa), 9 captures manuals.
1 Serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions
desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

milers de Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi), adultes, metamòrfiques i capgrossos
desenes de Granotes pintades (Discoglossus pictus)

1 Visó americà (Mustela vison) passejant-se pel curs principal del riu

Grans concentracions de peixos a la poca aigua que hi ha...

Barbs de muntanya (Barbus meridionalis)
Bagres catalanes (Squalius laietanus)
Gambúsies (Gambusia holbrooki)
i algunes Carpes (Cyprinus carpio)

També per tot arreu Crancs vermells americans (Procambarus clarkii)

1 Blauet (Alcedo atthis)
2 Xivitones (Actitis hypoleucos)
2 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
3 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
3 Cornelles negres (Corvus corone)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
1 Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Merles (Turdus merula)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)

Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)...
video
video
video
video
video
video

Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi), adultes, metamòrfiques i capgrossos...

Granota pintada (Discoglossus pictus)...

Juvenil despistat de Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)...

Concentracions de peixos per tot arreu...
video
video

Cranc vermell americà (Procambarus clarkii)...

Algunes imatges d'aquest tram de riu...