ATLES CLIMÀTIC DIGITAL DE CATALUNYA

Ho trobareu aquí... http://magno.uab.es/atles-climatic/

Extret de la seva presentació...

Podríem definir aquest Atles com "un conjunt de mapes climàtics digitals de temperatura mitjana de l'aire (mínimes, mitjanes i màximes), precipitació i radiació solar". Amb aquests mapes podem saber, cada 180 m sobre tot el territori de Catalunya, quina és la temperatura mitjana de les màximes, la precipitació o qualsevol de les variables anteriors des d'un punt de vista climàtic, és a dir, el valor basat en la mitjana de tots els anys dels quals es tenen dades. A més, aquests valors es poden consultar per al total de l'any (mitjana en el cas de les temperatures i radiació solar o acumulat en el cas de precipitació), per qualsevol mes en concret o per determinats períodes d'interès (estacions de l'any).

Aquests mapes han estat generats utilitzant tècniques estadístiques (regressió múltiple amb correcció de residus), Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG o GIS) i interpolació espacial a partir de les dades de les estacions meteorològiques.

A partir d'aquests mapes es poden obtenir nous mapes com amplitud tèrmica o evapotranspiració, també mensuals, anuals, etc. Per tal com els mapes tenen com a mínim resolució mensual i anual, per a cada una de les variables incloses a l'Atles (temperatures, etc) tenim un total de 13 mapes i, en total, més de 70 mapes, tenint en compte els de variables derivades (amplitud tèrmica, mapes estacionals).

Resultats de la segona enquesta referida a la natura a la baixa Tordera.

A la pregunta... Alguns ajuntaments de la conca del Tordera es plantegen fer passeigs fluvials a les ribes del riu, què opineu?

Han respost 14 persones de la següent manera...

Bé, es podrà fer ús lúdic i apropar la ciutadania al riu... 1 (7%)

Bé, es podrà restaurar i reforestar la riba del riu... 1 (7%)

Bé, sempre i quan es mantingui la seva naturalitat... 2 (14%)

Bé, però fent compatible l’ús lúdic amb la protecció de l’espai... 1 (7%)

No és la millor solució però ajudarà a restaurar el bosc de ribera... 0 (0%)

No estic d’acord, és un espai natural i no un parc públic... 9 (64%)

S’hauria de restaurar la ribera però no fent passeigs fluvials... 6 (42%)

Seria millor no tocar res... 1 (7%)

Altres opinions... 0 (0%)

No tinc suficient informació per opinar... 2 (14%)

Majoritàriament no s’està d’acord i es considera que s’hauria de restaurar les ribes del riu sense associar-lo a cap passeig fluvial.

La següent pregunta té a veure amb l'espai natural de la desembocadura del riu Tordera, zona humida inclosa al catàleg del DMAH i a la XN2000.

Vull agrair totes les respostes i animar-vos a continuar participant. Si voleu participar formulant una pregunta i respostes per a properes setmanes, les podeu enviar a javierfartet@msn.com .

Podeu veure tots els resultats clickant sobre l’etiqueta “enquestes”.

Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) a la desembocadura del riu Tordera 2/5/08

També vist per en David Caballé... http://natura-tordera.blogspot.com/2008/05/fumarell-alablanc-chlidonias.html


Imatges del fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) a la desembocadura del riu Tordera entre més de 500 orenetes vulgars (Hirundo rustica). La qualitat de les imatges no és gaire bona per la manca de llum i la distància, però es veu perfectament...
.

Altres observacions d’aquesta tarda, amb molta gent dels càmpings a l’interior del riu i la barra, i amb la majoria d’ocells entre la vegetació (hi ha més ocells però sense poder identificar entre la vegetació alta d’aquest any al riu)...

1 martinet menut (Ixobrychus minutus) mascle a la riba. Primera arribada (vist també un altre al riu a Sant Celoni).
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 territ variant (Calidris alpina), primera arribada
1 territ becllarg (Calidris ferruginea)
2 territ menut (Calidris minuta)

9 cames llargues (Himantopus himantopus)

10 gamba roja vulgar (Tringa totanus)
18 valona (Tringa glareola)

4 xivitona (Actitis hypoleucos)
9 corriol petit (Charadrius dubius)
4 corriol gros (Charadrius hiaticula)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
>10 cuereta groga (Motacilla flava)
5 gavines vulgars (Larus ridibundus) al riu
>500 oreneta vulgar (Hirundo rustica)
>25 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
>10 orenetes de ribera (Riparia riparia)
>50 falciots negres (Apus apus)
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) mascle
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
polles d’aigua (Gallinula chloropus)
... entre altres.
.

martinet menut (Ixobrychus minutus) ...


corriol gros (Charadrius hiaticula)...

gamba roja vulgar (Tringa totanus) i cames llargues (Himantopus himantopus)...

xivitona (Actitis hypoleucos) i cames llargues (Himantopus himantopus)...

Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) a la desembocadura del riu Tordera 2/5/08. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist 1 fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) a la desembocadura del riu Tordera.

Es tracta del fumarell més escàs en pas migratori a tota Catalunya, tot i que amb observacions regulars tots els anys a diferents zones humides del litoral. L’any passat es va poder veure un exemplar sobrevolant la llacuna del Life de Tordera, més a l’interior.

Altres observacions d’en David a la desembocadura...

6 territ becllarg (Calidris ferruginea)
3 territ menut (Calidris minuta)
>10 valona (Tringa glareola)
5 xivitona (Actitis hypoleucos)
1 gamba verda (Tringa nebularia)
>5 corriol petit (Charadrius dubius)
8 corriol gros (Charadrius hiaticula)
17 cames llargues (Himantopus himantopus)
5 gamba roja vulgar (Tringa totanus)
1 estornell negre (Sturnus unicolor)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 martinet ros (Ardeola ralloides)
2 bec de corall senegalesos (Estrilda astrild)
cuereta groga (Motacilla flava)
>200 oreneta vulgar (Hirundo rustica)
>10 orenetes de ribera (Riparia riparia)
1 cotxa cuaroja (Phoenicurus phoenicurus)
... entre altres.

Àguiles cuabarrades (Hieraaetus fasciatus) a Santa Susanna 2/5/08. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist 2 àguiles cuabarrades (Hieraaetus fasciatus) adultes a Santa Susanna, volant en cercles direcció al peatge de l’autopista C-32 i a Sant Genís de Palafolls.

També 2 corbs (Corvus corax), 1 falcó pelegrí (Falco peregrinus) sedimentat, 1 esparver vulgar (Accipiter nisus) i 1 tallarol de garriga (Sylvia cantillans) entre altres.

Terreroles vulgars (Calandrella brachydactyla) a la platja de Malgrat de Mar 2/5/08. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist 8 Terreroles vulgars (Calandrella brachydactyla) a la platja amb vegetació dunar en regeneració de Malgrat de Mar.

Es tracta d’una espècie molt escassa en migració a la zona, pròpia de terrenys sorrencs, oberts i amb vegetació herbàcia molt baixa, i que va desaparèixer com a nidificant al Maresme degut a l’urbanització i la degradació de les seves platges per a ús turístic.

També ha pogut veure 2 corriols petits (Charadrius dubius) i 2 cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) entre altres.

Riu Tordera al Perxistor (Sant Celoni) 2/5/08

Avui al riu Tordera al seu pas pel Perxistor (Sant Celoni)...

9 ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i una llocada de 9 polls crescudets
2 martinets de nit (Nycticorax nycticorax)
1 martinet menut (Ixobrychus minutus) mascle sorprès i aixecat a l’herbassar inundat. Primera arribada (avui també un altre mascle a la desembocadura del riu)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 xivitones (Actitis hypoleucos)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
... entre molts altres.

Abundants granotes verdes (Pelophylax perezi), milers
1 granota pintada (Discoglossus pictus) sota una fusta que es llença a l’aigua
1 serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions amagant-se a l’herba.
4 sargantanes roqueres (Podarcis muralis) sobre els troncs sobre l’aigua, un mascle molt pigmentat.
>10 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica) al camí de tornada
64 tortugues de rierol (Mauremys leprosa) assolellant-se sobre troncs i cabussant-se a l’aigua.
.

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

.

Granota verda (Pelophylax perezi)

.

Algunes imatges d'aquest tram del riu...

.


Destacar ja la presència d’invertebrats per tot arreu, però molt abundants i cridaners ja els odonats (libèl·lules)...

Algunes notícies més per llegir 2/4/08...

Sobre l’ampliació de la dessaladora de Blanes…

.

L'ampliació de la dessaladora acabarà amb unes 20 hectàrees de sòl agrícola protegit
Diari de Girona 2/5/08

La Cooperativa Agrícola es queixa que ningú els havia parlat d'expropiar terres

L'ampliació de la planta dessalinitzadora de Blanes acabarà, denuncia la Cooperativa Agrícola de Blanes i Palafolls, "amb tota la zona agrícola qualificada com d'especial protecció de Blanes" segons explica el seu president Agustí Robert. La planta, que passarà de poder tractar 10 hectòmetres cúbics d'aigua marina l'any a dessalar-ne el doble, necessitarà de la construcció d'un dipòsit i una nova carretera, i això suposarà expropiar unes 20 hectàrres de sòl que actualment es dediquen al conreu de l'horta i que donen productes amb prestigi i característics de l'indret com ara mongeta del ganxet.
Una quinzena de pagesos en resultaran afectats i asseguren que, si bé ja es sabia que la planta s'havia d'ampliar, ningú els havia alertat que els expropiarien les terres. L'Ajuntament de Blanes considera que el projecte ja està consolidat i que modificar-lo suposaria no perjudicar uns pagesos sinó d'altres. Els afectats es van reunir recentment amb el sindicat de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) per tal de pensar estratègies per defensar-se. Alerten que a la zona hi ha explotacions comercials i que si els treuen la terra, serà molt difícil que les empreses es reubiquin i continuïn amb la seva activitat.
"Hi ha altres terres per fer-ho. Hi ha centenars de llocs que no es cultiven. Si es pogués rumiar durant més temps podríem salvar el territori. A més, hi ha el problema dels arrendataris: els tocarà plegar si els treuen la terra" va explicar Robert, tot reconeixent que aquesta és precisament la seva situació. "Aixafaran conreus, pous d'aigua i hivernacles", va lamentar el president de la cooperativa, que agrupa una seixantena de professionals agrícoles de Blanes i Palafolls.

Les obres, imminents

L'ampliació de la planta dessaladora, que abasteix d'aigua potable Blanes, Lloret, Tossa i l'alt Maresme, començarà aviat perquè l'ACA ja ha adjudicat les obres, que costaran 56 milions d'euros i duraran un any i mig segons la previsió inicial. L'Ajuntament de Blanes no pensa oposar-s'hi perquè l'obra estava prevista des del moment en què es va inaugurar la primera fase el 2003, i perquè es considera que l'ampliació, que permetrà que la planta processi fins a 80 hectòmetres cúbics d'aigua l'any si es considera necessari, és absolutament necessària.
.

.............................................

Sobre la draga de sorra del delta del Tordera...

.

Científics titllen de "nyap" l'actuació de Costes a s'Abanell
Diari de Girona 2/5/08

Els hotelers es queixen perquè el tram del passeig al davant dels càmpings, que és competència de la Generalitat, no s'ha arreglat

"Mentre no se solucionin les extraccions d'àrids i l'estat del riu Tordera, les solucions que es puguin donar per a la platja de s'Abanell no seran més que nyaps". Així opina Rafael Sardá, socioecòleg i investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) sobre els treballs que la direcció de Costes del Ministeri de Medi Ambient està portant a terme a la platja de s'Abanell de Blanes. En pocs dies, la sorra que s'està extraient del fons marí de la punta del riu Tordera i s'aboca sobre la platja conformarà una franja d'una mitjana de 15 metres d'amplada, suficient perquè la platja pugui exercir com a tal en previsió de l'arribada de turistes.

Però els científics del centre blanenc, responsables d'un estudi que es va presentar fa mesos i que alertava que la platja de s'Abanell només es salvarà si s'actua de manera ràpida però també integral ??-o sigui, contemplant que la platja és un sistema que depèn del riu i la resta de l'entorn- consideren que el reompliment de la platja parteix, una vegada més, d'un error de base. "S'està extraient sorra de l'hemidelta nord i aquesta retornarà al fons marí quan hi hagi onades", va sentenciar Sardá. Els punts d'extracció de sorra marina, va explicar Sardá, estan identificats i sempre es recorre als mateixos indrets. Tot i que n'hi ha un altre al davant del port d'Arenys de Mar, Costes va considerar, segons resa l'informe del ministeri que detalla com es portaran a terme els treballs a s'Abanell, que transportar la sorra resultaria massa car.

Fonts de l'Ajuntament d'Arenys han confirmat a aquest diari que l'opció de dragar a aquest punt del Maresme es va descartar de manera immediata, segons asseguren que els va comunicar Costes. "Aquest és el problema. Costes només vol gastar el mínim de diners, tot i que saben que el que estan fent, per si sol, no serveix per a res. Portar la sorra d'Arenys costa molts diners, però si volen arreglar-ho tot definitivament se n'hauran de gastar molts més", va reblar el científic.

Per als treballs d'extracció de la sorra no s'ha fet cap estudi d'impacte ambiental perquè el ministeri va considerar que l'afectació no era prou important com perquè això fos necessari. "Estic d'acord que sobre aquesta zona hi ha moltes dades i se'n sap gairebé tot el que s'ha de saber. Però igual que els ciutadans tenen uns deures envers l'administració, també hi ha el dret de demanar-li que no caigui en males pràctiques. Fins que no hi hagi una administració de gestió integral de costes, aquests problemes no tindran solució", considera l'investigador.

L'Ajuntament de Blanes admet que hi ha hagut malentesos perquè mentre alguns responsables del govern asseguraven que Costes estava elaborant un informe d'impacte ambiental, d'altres fins i tot van demanar que no es realitzés per fer més àgils els tràmits i aconseguir tenir sorra abans de l'estiu, que al cap i a la fi era la qüestió que més preocupava a Blanes. Dimarts passat responsables de Costes van explicar al regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), i al de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP), com es portaran a terme els treballs.

Queden coses per fer

El sector de l'hostaleria de Blanes està conforme amb l'actuació però amb matisos. "Ens van prometre 150.000 metres cúbics de sorra i en seran menys, la platja no s'acabarà d'emplenar fins al mur del passeig i s'hauran de tornar a posar escales. A més, considerem que haurien d'haver vingut una mica més tard", va avaluar el president de l'associació d'hostaleria de Blanes, Enric Portes. El gremi, que va mobilitzar-se ja l'estiu passat, va recollir més de 10.000 signatures i va organitzar actes de protesta, considera però que l'acutació no estarà completada fins que es refaci el tram del final del passeig, que transcorre per davant dels càmpings i que encara té trossos trencats. A aquell tram, Costes, que ha refet el passeig després de la destrossa que va fer-hi un temporal a principis d'any, no hi ha treballat perquè pertany a la Generalitat.
.

................................................

Sobre l’abastament d’aigua al Maresme Nord…

.
Maresme. Una inversió de 40 milions d'euros
El Punt 2/5/08

L'actuació forma part d'un projecte, amb un pressupost d'execució de 40 milions d'euros que millorarà l'abastament a onze municipis de la comarca del Maresme, concretament Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta. Aquesta és una de les obres alternatives al Plan Hidrológico Nacional que possibilitaran superar la vulnerabilitat del Llobregat, al mateix temps que s'evitarà en el futur l'aplicació de decrets de sequera en haver-se desenvolupat actuacions que garantiran l'abastament a tot el territori. Segons la Generalitat, aquesta actuació possibilitarà millorar l'abastament en una zona que ha experimentat un creixement important en els darrers anys. Al mateix temps l'obra es presenta com una nova font d'abastament en una comarca que depèn de l'aigua de la dessalinitzadora de Blanes i de l'aqüífer de la Tordera.

Maresme. La instal·lació d'un gran dipòsit d'aigua a Arenys de Mar obliga a trinxar la muntanya
El Punt 2/5/08

Observacions d’avui 1/5/08 d’en David Caballé...

Al riu Tordera al seu pas per La Verneda (Sant Celoni)...

1 parella de bitxac comú (Saxicola torquata)
2 passerells comuns (Carduelis cannabina)
cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
>5 xivitones (Actitis hypoleucos)
1 xivita (Tringa ochropus)
>5 corriols petits (Charadrius dubius)
gratapalles (Emberiza cirlus)
oriol (Oriolus oriolus) escoltat
algun ballester (Apus melba)
>10 estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
1 estornell negre (Sturnus unicolor)

Al riu Tordera entre Les Llobateres i la riera de Repiaix (Sant Celoni)...

1 durbec (Coccothraustes coccothraustes) en reclam de vol
1 blauet (Alcedo atthis) escoltat molt a prop d’un talús amb un forat, possible niu
>25 tortugues de rierol (Mauremys leprosa) prenent el sol
2, potser 3, àguiles marcenques (Circaetus gallicus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
>30 ballesters (Apus melba)
cucut (Cuculus canorus) escoltat
1 bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
2 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>5 mascles de pinsà vulgar (Fringilla coelebs) cantant
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) cantant
cargolet (Troglodytes troglodytes) cantant
raspinell comú (Certhia brachydactyla) cantant
merla (Turdus merula) cantant
oriol (Oriolus oriolus) cantant
tord comú (Turdus philomelos) cantant
rossinyol (Luscinia megarhynchos) cantant
gaig (Garrulus glandarius)
2 gratapalles (Emberiza cirlus)
oreneta vulgar (Hirundo rustica)
falciot negre (Apus apus)
oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

A la gravera de Palafolls...

4 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 xivitona (Actitis hypoleucos)
algun bec de corall (Estrilda astrild)
cabussets (Tachybaptus ruficollis)

A la desembocadura riera Vallmanya (Tordera)...

1 corb (Corvus corax) intentant depredar un niu de garsa (Pica pica) però al final marxa sense premi. Desprès guanya alçada planejant en cercles amb gavians (Larus michahellis)

1 gavià (Larus michahellis) mort
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) femella
>3 bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)
1 piula dels arbres (Anthus trivialis), primer de l’any
1 tallarol gros (Sylvia borin) cantant, primer de l’any
2 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) cantant
1 cogullada vulgar (Galerida cristata) al riu
>10 valones (Tringa glareola)
8 xivitones (Actitis hypoleucos)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
3 martinets blancs (Egretta garzetta)
trist (Cisticola juncidis)
1 bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
rossinyol (Luscinia megarhynchos) cantant
cuereta blanca (Motacilla alba)
1 polla d’aigua (Gallinula chloropus)
estornell vulgar (Sturnus vulgaris)

A la desembocadura del riu Tordera...

Almenys 7 territs becllargs (Calidris ferruginea)
2 territ de temminck (Calidris temminckii), primera arribada
4 territs menuts (Calidris minuta), primera arribada
7 corriols grossos (Charadrius hiaticula)
>5 corriols petits (Charadrius dubius)
1 pigre gris (Pluvialis squatarola) sedimentat
>10 gamba roja vulgar (Tringa totanus)
1 gamba roja pintada (Tringa erythropus)
4 gamba verda (Tringa nebularia)
>30 valones (Tringa glareola)
4 xivitones (Actitis hypoleucos)
22 cames llargues (Himantopus himantopus)
1 batallaire (Philomachus pugnax)
>10 cueretes grogues (Motacilla flava)
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) femella
2 martinets rossos (Ardeola ralloides)
3 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 agró roig (Ardea cinerea)
cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

Al pla de la riera de Sant Ou (Tordera)...

1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
ballesters (Apus melba)

Primeres Orquis palustres (Orchis laxiflora) al Pla d’Anyells (Tordera) 1/5/08

Orquis palustres (Orchis laxiflora)

.
Avui en visita ràpida al prat de dall del Pla d’Anyells (Tordera)...

Ja es poden trobar algunes Orquis palustres (Orchis laxiflora) florides, una orquídia d’ambients humits i inundables molt escassa al nostre territori....
.

També, entre moltes altres floracions, algunes llengües de gall (Serapias lingua), una orquídia molt més abundant i estesa...
.

Algunes imatges del Pla d’Anyells...

.

Notícies sobre les infrastructures d’avui 1/5/08... s’inicien les obres de l’autopista i es presenta el projecte ferroviari per al Maresme

L'inici de l'ampliació de l'autopista C-32 fins a Tordera sentencia el pas de l'A-2 per Blanes
Diari de Girona 1/5/08

Les obres costaran 40,6 MEUR, començaran aviat i significaran 4,4 quilòmetres de via ràpida

Des de Blanes es lamenta que la justícia no hagi decretat la suspensió cautelar dels treballs

L'inici de les obres per perllongar l'autopista C-32 -coneguda popularment com l'autopista de la costa- des de Palafolls a Tordera (Maresme) ja és gairebé una realitat. Ahir el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat va anunciar que els treballs s'han adjudicat a l'empresa Dragados SA per un cost de 40,6 milions d'euros i que començaran ja aquest mes. La construcció de 4,4 quilòmetres de via ràpida fins a la Gi-600, la carretera que connecta Blanes i Tordera, és objectivament una bona notícia per a tots els sectors que han reclamat històricament millores en els accessos a la Costa Brava sud. Però el joc a tres bandes entre Generalitat, Ministeri de Foment i Ajuntaments implicats dóna com a resultat que finalment el paratge del Vilar de Blanes acollirà el desdoblament de la N-II.
Les dues obres estaven íntimament relacionades i sembla que ja no hi ha marxa enrere, perquè la C-32 i la futura A-2 -la N-II desdoblada- han de concórrer en un únic corredor. I si la C-32 tira endavant després de gairebé 10 anys de debat, la demanda de Blanes -que va portar davant els jutjats la decisió de Foment en considerar que l'opció de fer passar l'A-2 per Tordera no s'havia ponderat amb deteniment- té un futur ben magre. Ahir l'alcalde Josep Trias (CiU) va admetre certa decepció perquè "els jutges ni tan sols s'hagin pronunciat". Blanes havia demanat la suspensió cautelar d'aquestes obres però el ja de per si lent funcionament de la justícia, sumat a la vaga de funcionaris que recentment va patir el país, ha fet que els expedients s'eternitzin. Trias no es va estar de preguntar-se què passarà si la justícia es pronuncia a favor dels contenciosos que Blanes ha interposat contra aquestes obres un cop les ?carreteres estiguin acabades.
"L'Ajuntament de Blanes sabia perfectament que la decisió no tenia retorn. El que demana el país és que fem aquestes obres tan reivindicades, perquè la paràl·lisi significa pèrdues econòmiques. Això ja no es podia debatre més" va sentenciar el secretari de Mobilitat del DPTOP Manel Nadal. Nadal va recordar, a més, que és requisit previ acabar aquestes obres per començar a parlar de la construcció d'una altra desitjada infraestructura: la variant entre Blanes i Lloret, que en un futur es perllongarà fins Tossa.
.
Satisfacció a Tordera
.
L'Ajuntament de Tordera sí que està satisfet que finalment s'hagi trobat el desllorigador per tirar endavant una obra que ja es volia iniciar el primer semestre de 2007 però que s'ha endarrerit encara més a causa de modificacions d'última hora en el projecte, com ara la necessitat de fer més llarg el viaducte que superarà el llit del riu Tordera, un tram que en principi es preveia amb talusos i que el municipi va exigir que fos elevat per tal d'evitar problemes d'inundabilitat. "Els talusos representaven riscos i el viaducte suposarà una millor connectivitat ecològica, poder seguir amb les pràctiques agrícoles que es porten a terme als voltants i solucionar els problemes d'inundabilitat" va explicar l'alcalde de Tordera Joan Carles Garcia (CiU). Per evitar que el viaducte envaeixi el PEIN dels Prats d'en Gai, una de les zones humides a peu de la Tordera, la delimitació d'aquest espai protegit s'ha modificat i s'ha ampliat en sentit contrari al viaducte.
Tordera i Blanes, que van tenir les seves desavinences a causa del traçat de l'A-2, resultaran beneficiades per la nova autopista, va considerar el batlle maresmenc, perquè el tram de la C-32 suposarà una nova via de desplaçament pels locals -serà gratuït pels que vulguin fer només el tram entre els dos municipis- i descongestionarà la Gi-682, la carretera que porta des de l'actual sortida de l'autopista a Palafolls fins a Tossa de Mar, travessa Blanes i Lloret i és segurament la via d'entrada més transitada per arribar-se fins la Costra Brava sud. Garcia, a més, va voler consolar Blanes tot advertint que, encara que "això ja s'esperava", la C-32 arriba tot just fins a la Gi-600 i "tampoc tanca el tema del desdoblament de la N-II".

Gratis per als localsi enllaçarà amb lafutura A-2.

L'empresa Acesa, actual concessionària de la C-32 entre Montgat i Palafolls, construirà el nou tram d'autopista entre Palafolls i Tordera. Aquest serà lliure de peatge per als vehicles que recorrin tan sols el tram comprès entre l'enllaç de la carretera N-II i l'enllaç de la GI-600. El nou tram de l'autopista C-32 estarà format per dos carrils de 3,5 metres d'amplada per sentit de la circulació i s'iniciarà a l'actual enllaç de Palafolls, que es remodelarà. Més endavant, l'autopista enllaçarà amb la carretera GI-600, que uneix Blanes i Tordera. En aquest punt es construirà una rotonda elevada sobre el tronc de l'autopista. Igualment, es preveu la prolongació de l'autopista uns 550 metres fins a enllaçar amb la futura autovia A-2, que construirà el Ministeri de Foment entre Tordera i Vidreres, cosa que significarà que, en un futur, la zona comptarà amb una àmplia xarxa de vies ràpides que arribaran fins a Girona. La tramitació d'aquestes obres es va endegar el 2001, quan el DPTOP, però no es va avançar en la licitació per manca d'acord amb el territori sobre aquest traçat i la seva connexió amb l'A-2. El desembre de 2007 es va aprovar el projecte constructiu definitiu i es va iniciar la licitació de les obres, que costaran més de 40 milions d'euros i tindran una durada de 15 mesos.



Adjudiquen l'ampliació de l'autopista del Maresme fins a Tordera i les obres començaran al maig
El Punt 1/5/08

Seran 4,4 quilòmetres, que connectaran amb el desdoblament de l'N-II

La concessionària Acesa va adjudicar ahir les obres de l'ampliació de l'autopista del Maresme, la C-32, des de Palafolls fins a Tordera. D'aquesta manera es construiran 4,4 quilòmetres d'autopista, amb dos carrils per sentit, que acabaran enllaçant amb el desdoblament de l'N-II entre Tordera i Vidreres. Si no hi ha res de nou, les obres començaran aquest mateix mes de maig, i tindran un termini de 15 mesos, de manera que acabarien a finals d'estiu de l'any que ve.

Acesa ha adjudicat les obres a l'empresa Dragados SA, per 40,6 milions d'euros, que les començarà aquest mes de maig. Així es compliran els terminis anunciats a mitjan mes de desembre, quan es va anunciar que es posava a licitació l'obra, i que comptaven començar els treballs al maig.

Actualment l'autopista acaba a Palafolls, i amb les obres s'allargarà fins a Tordera, travessant el riu. De fet, creuar el riu serà la principal estructura de les obres, ja que es faran dos ponts paral·lels de 800 metres que passaran per la zona de Can Gelpí i per sobre de la línia de tren entre Blanes i Maçanet. L'autopista tindrà dos carrils per sentit, i es remodelarà l'enllaç de Palafolls. Més endavant, també enllaçarà amb la carretera GI-600, la que connecta Blanes amb Tordera i segueix cap a Hostalric. Aquest enllaç serà a través d'una rotonda elevada sobre el tronc de l'autopista. A partir d'aquest punt, la C-32 s'allargarà 550 metres més fins a connectar amb el desdoblament de la futura autovia A-2. El tram entre aquests dos enllaços serà lliure de peatge per als moviments interns.

FINS A LLORET

Segons la planificació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, el següent pas haurà de ser connectar la C-32 amb una nova carretera, primer fins a Lloret i després fins a Tossa. Això hauria de resoldre els problemes de trànsit que hi ha habitualment entre Blanes i Lloret, sobretot a l'estiu. De fet, tots aquests projectes –el de prolongació de la C-32 inclòs– s'han endarrerit diversos anys des que el departament va aprovar el projecte de traçat i l'estudi ambiental el 2001. La polèmica a Blanes sobre el traçat del desdoblament de l'N-II, que passarà prop del Vilar, en va ser la causa principal.

L'AP-7, també el maig
El Punt 1/5/08

Amb l'anunci que les obres de la C-32 començaran el maig, ja són dos els projectes que s'iniciaran els propers dies. Acesa va anunciar divendres de la setmana passada que adjudicava les obres d'ampliació a tres carrils de l'AP-7 entre Maçanet i Fornells a FCC Construcciones, per 45 milions. En aquest cas, les obres acabaran el 2010.


-------------------------------------------------------------------------

La Generalitat veu bé que a l'Alt Maresme el tren passi sota l'N-II
El Punt 1/5/08

L'avantprojecte del pla metropolità de Barcelona dibuixa un primer traçat i el vol sotmetre al consens del territori

El trasllat de la línia de Renfe del Maresme cap a l'interior és una de les propostes previstes en l'avantprojecte del pla territorial metropolità de Barcelona que té com a objectiu ordenar la demarcació en matèria urbanística, demogràfica i d'infraestructures. Malgrat que no detalla com s'haurà de resoldre el projecte, sí que incorpora una proposta nascuda en el si del Consell Comarcal: treure la via de la façana litoral a l'Alt Maresme i fer-la passar per sota de l'actual N-II, com a mínim en el tram entre Calella i Malgrat de Mar. L'opció comportaria la construcció de noves estacions i l'alliberament de la línia costanera, una de les reivindicacions més antigues de la zona, especialment dels municipis turístics que l'han vist sempre com una barrera.

És la primera vegada que es fa pública la proposta de traslladar sota l'actual N-II la via del tren que passa per la costa del Maresme. Tot i això, la idea que ha traspassat al paper el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) es va gestar en el Consell Comarcal ara fa set anys. El dibuix que s'inclou en l'avantprojecte perfila una via ferroviària per l'interior des de Montgat a Mataró per «incrementar la cobertura a uns nuclis urbans que s'han anat estenent lluny de la costa». A Mataró enllaça amb el tren orbital que ha d'unir la capital del Maresme amb Vilanova per Argentona. El traçat continuarà cap al nord i les úniques estacions que es mantindran al mateix lloc seran les de Llavaneres i Caldes d'Estrac. Tant Arenys de Mar com Canet i Sant Pol traslladaran les seves cap a l'interior dels nuclis urbans donant més centralitat a la infraestructura. El canvi més significatiu, segons la proposta feta per la Generalitat, s'allarga des de l'entrada a Calella fins a Malgrat de Mar. Aquí la via del tren desapareix de la façana marítima, allibera la costa i es trasllada per sota de l'actual N-II com si es tractés d'una línia de metro. Finalment, enllaça amb Palafolls i Tordera també per l'interior. El responsable de l'Institut d'Estudis Territorials, Josep Maria Carrera, destaca que tot l'estudi es troba en una primera fase i que «no hi ha res decidit». Tot i això, Carrera especifica que en cas de desdoblar la línia del tren a l'Alt Maresme «seria factible fer passar les dues vies per sota l'N-II». L'avantprojecte passarà ara a exposició pública durant tres mesos perquè els municipis facin les al·legacions oportunes. Des del Consell Comarcal del Maresme, el seu president, Josep Jo (PSC), explica que el principal objectiu és «solucionar els problemes històrics de la comarca». Jo defensa el debat al territori sobre els traçats definitius i recorda que l'organisme que presideix «ha fet un pas més» i ha encarregat estudis tècnics «amb propostes concretes» a Barcelona Regional.

Menuda trinxada del territori!!!!

Ara ens toca a nosaltres!!!!

Basses del Polígon de Palafolls i entorn 1/5/08

.
Avui per les basses del Polígon de Palafolls i les brolles de l’entorn...

1 balquer (Acrocephalus arundinaceus) primer a les bogues i més tard al canyís
1 parella d’ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 colltort (Jynx torquilla) als plàtans morts, no falla cada any.
1 pica-soques blau (Sitta europaea)
1 picot verd (Picus viridis)
1 capsigrany (Lanius senator)
oriol (Oriolus oriolus) escoltat
3 abellarols (Merops apiaster)
1 merla (Turdus merula)
>2 rossinyols (Luscinia megarhynchos)
1 rossinyol bord (Cettia cetti) escoltat
2 cargolets (Troglodytes troglodytes)
>5 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>5 gafarrons (Serinus serinus)
2 caderneres (Carduelis carduelis)

dia de tallarols...

1 tallarol gros (Sylvia borin)
>10 tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
1 tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
>5 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
2 tallaretes vulgars (Sylvia communis)

abundant mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
uns 5 mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
1 parella de bruels (Regulus ignicapillus)
>5 bitxacs comuns (Saxicola torquata)
1 trist (Cisticola juncidis) cantant
1 cuereta blanca (Motacilla alba)
1 mallerenga blava (Parus caeruleus)
>5 mallerengues carboneres (Parus major)
1 garsa (Pica pica) perseguint en vol erràtic a una llagosta sense èxit
>25 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
almenys 2 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
>100 falciots negres (Apus apus)
2 tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 tudó (Columba palumbus)
>25 coloms roquers (Columba livia)

2 tortugues de rierol (Mauremys leprosa) joves prenent el sol sobre una branca d’un pollancre caigut sobre el canal d’aigua i cabussant-se.

1 serp de collar (Natrix natrix)
1 serp verda (Malpolon monspessulanus)
>20 sargantanes roqueres (Podarcis muralis)
>25 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
1 sargantaner gros (Psammodromus algirus)
>25 granotes verdes (Pelophylax perezi)
.
Es tracta d’una antiga plantació de plàtans i pollancres (ara morts) inundats permanentment i completament coberts de canyís, bogues, lliris grocs, gatasses, bardisses,... i alguns gatells, oms i freixes joves. Pel mig transcorre un canal de més d’un metre de profunditat que impedeix (només en aquest canal) que la vegetació no tapi totalment la làmina d’aigua...
.

Adjacent, i en terreny més elevat, una gran brolla d’unes 5 hectàrees amb abundants estepes, brucs, brolles,... , alguns herbassars, bardisses, alguns plàtans, gatells i freixes aïllats, i un petit camp cobert de vegetació ruderal al marge de la carretera...
.

Abundants per tot arreu les llengües de gall (Serapias lingua), l’orquídia més abundant i estesa a tota la vall del Tordera...

A més d’abundants floracions...