divendres, 24 de febrer del 2017

Enllaç d'interès: Platges i dunes de Catalunya UdG

El . elabora l'inventari més extens de i de costa catalana

Podeu accedir a la web aquí...




La UdG elabora l'inventari més extens de platges i dunes de la costa catalana.
Telenotícies Comarques 23/2/2017

Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) a Lloret de Mar 23/2/2017 Pau Barnés. Font: ornitho.cat

Fotografies de Pau Barnés de 2 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) ahir 23/2/2017 a Lloret de Mar...


Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Pau Barnés

Pluja de fang a la Baixa Tordera 24/2/2017


Alguns dels registres d'avui...

12.4 mm a Sant Celoni
13.6 mm a Breda
9.0 mm a Tordera
6.8 mm a Blanes
2.8 mm a Pineda de Mar
6.8 mm a Calella
9.2 mm a Canet de Mar
13.6 mm a Vallgorguina

I ha estat pluja amb fang...


Sobre els càmpings de Blanes als Delta de la Tordera 24/2/2017...

El gobierno de Blanes retira del pleno dos multas a cámpings que vulneran la legalidad urbanística
Blanesaldia.com 24/2/2017

La decisión se tomó ante el aviso de ICV-EUiA, Batega per Blanes y la CUP de que abandonarían el pleno

Blanesaldia.com

El alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acordó ayer durante la celebración del pleno del mes de febrero dejar sobre la mesa dos puntos del orden del día. Se trata de dos sanciones a las empresas que gestionan los cámping El Pinar y Bella Terra.

La multa al primero es de solo 20.604 euros, cuando inicialmente rondaba los 128.000 euros. El motivo de la sanción se debe a que la empresa que gestiona el cámping amplió las instalaciones en un terreno calificado como «espacio libre público» no urbanizable, en el que se instalaron casas prefabricadas sin licencia urbanística.

A raíz del expediente sancionador, se retiraron los bungalows y se restauró el espacio. Por tanto, en este caso la legislación vigente avala que se aplique una reducción del 80% de la cuantía de la multa, a la cual incluso se le aplica otro descuento adicional del 20% en el momento de hacer efectivo el pago de forma voluntaria.

Por lo que se refiere al cámping Bella Terra,  el motivo de la multa se debe a que desde 2005 ha venido ocupando de forma ilegal unos 49.000 metros cuadrados (el equivalente a casi cinco campos de fútbol) calificados como terrenos agrícolas que merecen protección. La multa es la más elevada que pretende imponer el Ayuntamiento de Blanes en toda su historia. La inusual cuantía -que previsiblemente sería recurrida en la jurisdicción contencioso administrativa-, se debe al gran espacio sobre el que se ha vulnerado la legalidad y, además, a que se han realizado construcciones fijas, que ya hace años, aplicando la legislación vigente, se podrían haber derruido.

Los portavoces de los grupos municipales de la oposición, ICV-EUiA, Batega per Blanes y CUP plantearon que si se votaban las sanciones abandonarían el pleno. Esta postura la enfatizó el concejal de Batega Jordi Urgell, que tildó la gestión del asunto en el pleno de «circo» pues vino a decir que una vulneración urbanística tan importante y tan persistente en el tiempo quedaría en una multa de escasa entidad. Urgell afirmó, por tanto, que el pleno estaría incentivando que se vulnere la legalidad, porque luego el infractor tendrá un castigo de bajo perfil.

El concejal de ICV-EUiA, Víctor Catalan, consumió su primer turno de palabra enumerando la extensa retahila de vulneraciones que se han cometido desde 2005 y la escasa contumacia del Ayuntamiento a la hora de hacer cumplir la legislación vigente, una actitud de la que corresponsabilizó a CiU y PSC, que se han alternado en la alcaldía desde 2007 y 2015.

El alcalde Miquel Lupiáñez terció en el debate para señalar que la situación de los cámpings objeto de las sanciones es fruto de una práctica «alegal», pues afirmó que en la costa catalana hay diversos casos parecidos de cámpings que se han aposentado en terrenos que no les corresponden. Por este motivo, en 2014 la Generalitat aprobó una ley de usos costeros, de la cual emanan los expedientes sancionadores que ayer fueron al pleno, para al final ser retirados.

Conviene señalar que existe un tercer cámping, el Blanc d’Eivissa, sobre el cual existe otro expediente sancionador, pero está en suspenso la aplicación de la multa pues la propiedad la ha recurrido al tribunal contencioso-administrativo.

La amenaza de abandonar el pleno ocho concejales de la oposición -Ciutadans se mostró partidario pura y simplemente de aprobar las multas y pasar página-, inquietó al equipo de gobierno. El teniente de alcalde Joaquim Torrecillas (CiU) planteó al alcalde que dejase sobre la mesa las sanciones a los cámpings, a lo que éste accedió. Torrecillas argumentó que es bueno que la oposición vote y que los ciudadanos sepan la postura de cada partido en este asunto.

El alcalde aceptó retirar las multas del orden del día y dijo que el asunto se llevará de nuevo a un pleno extraordinario, que se celebrará el próximo 2 de marzo. Existe premura por aprobar las multas, pues a final de marzo caducarán los expedientes sancionadores y, según dijo la concejala Pela Celaya, responsable de Urbanismo, podrían incurrir en prevaricación.

Con la amenaza de ausentarse del pleno, los grupos de izquierdas pretendían visualizar que el equipo de gobierno ignora sus demandas, a la vez que lanzan un mensaje con vistas a un asunto intimamente relacionado con las multas a los cámpings: la próxima aprobación de nuevo POUM, que muy posiblemente se llevará al pleno ordinario del mes de marzo.

La oposición de izquierdas teme que a través del POUM se puedan legalizar las construcciones que se han efectuado en el camping Bella Terra y, por tanto, el uso lucrativo del terreno agrícola. Un asunto sobre el que cual existen discrepancias en el seno de ERC, que forma parte del equipo de gobierno.


El ple de Blanes ajorna les sancions als càmpings
El Punt Avui 24/2/2017

L'alcalde va decidir retirar el punt que preveia aprovar les sancions per infraccions urbanístiques perquè ICV-EUiA, la CUP i Batega van anunciar que abandonarien el ple en la votació

La regidora d'Urbanisme, Pepa Celaya, al centre, en una intervenció en el ple d'ahir Foto: AJUNTAMENT DE BLANES.

NURI FORNS - BLANES
L'alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, va decidir ahir deixar sobre la taula els dos punts del ple en què es preveia sancionar dos càmpings per infraccions il·legals urbanístiques greus davant la crispació generada en el debat, amb acusacions sobretot entre els grups d'ICV-EUiA, la CUP i Batega envers la gestió del govern. Aquests grups van anunciar que deixarien la sala durant la votació, i per aquest motiu el primer tinent d'alcalde, Quim Torrecillas, va proposar que el punt quedés sobre la taula. “Crec que és molt bo que se sàpiga qui vota a favor i qui en contra, no em sembla adequat ni just que abandoneu la sala davant d'un punt sancionador”, va dir el regidor.

Les sancions, incoades el setembre passat, són a la societat Xops SL com a promotora de l'ampliació del càmping El Pinar, feta il·legalment i constitutiva d'una infracció urbanística molt greu, i a la societat Càmping Bella Terra per l'ampliació il·legal i ús urbanístic continuat de càmping sense llicència i no legalitzable. La sanció al càmping El Pinar era de 103.030,20 euros, però com que va restaurar “la realitat física alterada” es redueix la sanció un 80% i, per tant, la sanció quedava en 25.755,06 euros. L'empresa, però, va procedir al pagament voluntari, i per tant va acabar pagant 20.604,05 euros. Es considera provat que a la finca del càmping s'hi van implantar cases prefabricades sense llicència urbanística i il·legalitzables, ja que segons el POUM la finca és en sòl no urbanitzable. En el cas del Bella Terra, la sanció imposada era la màxima, d'1,5 milions d'euros, però segons la proposta que es portava al ple, es podia reduir un 80% si, com en el cas anterior, restaura la realitat física il·legalment alterada abans que la resolució de l'expedient sigui ferma.

Davant l'anunci de l'alcalde que els punts de sanció es tornaran a portar al ple dijous vinent, el portaveu d'ICV-EUiA, Joan Salmerón, va dir que no aniran al ple si en la proposta del nou POUM “s'acaben regularitzant els canvis dels càmpings”. “Encara que digueu que són dues coses diferents, no ho són”, va dir. Per Salmerón, no pot ser que els càmpings “que han estat tant de temps gallejant al poble, se n'escapoleixin. Seria un avís als que creuen que poden passejar pel poble pensant que és seu”. La regidora d'Urbanisme, Pepa Celaya, va defensar que no van tenir temps de portar l'aprovació del POUM en el mateix ple i va dir que la intenció és fer-ho el mes vinent. “Si no portéssim les sancions al ple prescriurien i se'ns podria acusar de prevaricar; tenim l'obligació de votar-les, no sigueu covards”, va dir referint-se als grups que es van oposar al que qualificaven de “circ”. El portaveu de la CUP, Jaume Pujadas, va criticar la rebaixa substancial en una sanció a qui “durant aquests anys ha tret un gran benefici” de l'activitat il·legal de càmping. L'alcalde va qualificar la situació dels càmpings com a “alegal”, considerant que és un problema “arreu de Catalunya”, paraules que va criticar Jordi Urgell (Batega), que va reiterar que és una situació “il·legal”.

Hi ha un tercer càmping, el Blanc d'Eivissa, que també va ser sancionat, però els amos van portar el tema al jutjat i les sancions estan en suspens fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no dicti sentència, segons va informar Pepa Celaya.


L'oposició de Blanes amenaça de portar a la fiscalia les «irregularitats» comeses per tres càmpings des de 2005
Diari de Girona 24/2/2017

L'aprovació de dues sancions de més d'1,5 milions d'euros al Bella terra i El Pinar va quedar sobre la taula

Els regidors del ple de Blanes. Ajuntament de Blanes

Entre acusacions i amenaces. Així van debatre ahir l'equip de govern de Blanes (CiU, PSC i ERC) i l'oposició (ICV-EUiA, Batega i la CUP) un dels punts de ple més àcids i agres dels darrers anys: l'aprovació de dues sancions a dos càmpings per cometre infraccions urbanístiques en sol agrícola i sense llicència, en alguns casos, durant més d'una dècada.

La primera feia referència al càmping El Pinar i la multa era de 20.604,05 euros. Segons va explicar la regidora d'Urbanisme Pepa Celaya (PSC), inicialment aquesta multa era de 128.775,30 euros, però es va reduir un 80% el cost perquè els propietaris, van retirar els bungalous i les edificacions irregulars i va restituir la situació ambiental inicial. «Com que han pagat d'immediat i com diu la llei, han obtinugt una rebaixa d'un 20%» va explicar Celaya.

La segona sanció era d'1,5 milions d'euros al càmping Bella Terra per construir diferents edificacions en sòl no urbanitzable de protecció agrícola ocupant gairebé 50.000 metres quadrats de superfície. Unes instal·lacions que haurien explotat d'ençà que van iniciar l'ampliació el 2005. «Amb aquestes sancions complim amb el que ens diu la llei» va dir Celaya qui va dir que en el cas del càmping Blanc d'Eivissa no el podran multar fins que acabi un procediment judicial amb l'Ajuntament també per infraccions urbanístiques.

La línia més dura la va protagonitzar ICV-EUiA qui va avançar que estan disposats a portar tot el cas a la Fiscalia. El primer a intervenir va ser Victor Catalan qui va remarcar, entre altres «irregularitats», que des de 2005 tant els càmpings com els equips de govern van incomplir requeriments d'enderroc, es van posar multes irrisòries per infraccions urbanístiques o que el govern de CiU de 2007 a 2011 no va tramitar cap expedient sancionador.

«Fa 12 anys que anem tard. Si complíssim la llei hauríem d'enviar la policia a fer tancar aquests càmpings» va dir Catalan. «Estem disposats a portar aquest tema a la fiscalia per saber que ha passat aquest temps» va afegir Joan Salmeron.

«Esteu legitimant que la gent faci infraccions i després pagui quatre duros traient beneficis extraordinaris» va criticar el regidor de Batega, Jordi Urgell, qui va amençar d'abandonar el ple en el moment de la votació, juntament amb ICV-EUiA i la CUP. «Serà legal però no és just. No podem permetre que segueixin guanyant els mateixos» va dir el regidor de la CUP, Jaume Pujadas qui va afegir que el que s'ha de fer en aquests càmpings «il·legals» és «precintar-los».

Per la seva part, l'alcalde Miquel Lupiáñez (PSC) va destacar que aquests càmpings es troben en situació «alegal» i que la possible legalització dels mateixos es debatrà en el ple de març. A més, va assegurar que està disposat a a portar a judici els grups que «han dit que l'Ajuntament ha fet coses il·legals».

Finalment els dos punts van quedar sobre la taula, arran d'una proposta del regidor Quim Torrecillas (CiU) i seran debatuts dijous que ve en un ple extraordinari.


Blanes convocarà un ple extraordinari el 2 de març per tractar sancions contra dos càmpings
Tribuna Selvatana 24/2/2017

Inicialment s’havien d’aprovar o rebutjar durant la sessió d'ahir, però en avançar l'oposició que marxarien per tal de no votar-les, l’equip de govern va decidir ajornar-ho a proposta del PDeCAT.

Redacció

Un dels temes més destacats que s’havia d’aprovar o rebutjar en la sessió plenària celebrada la nit d'ahir dijous eren dues sancions econòmiques que l’Ajuntament de Blanes vol imposar a dos càmpings de Blanes. Les multes són per haver comès infraccions urbanístiques molt greus, consistents en l’execució d’una activitat i ús urbanístic continuat d’ampliació dels respectius establiments d’allotjament. D’una banda, es vol sancionar amb 1.500.000 € el Càmping Bella Terra, i de l’altra amb 20.604’05 € el Càmping El Pinar.

Finalment, però, l’equip de govern convocarà un ple extraordinari d’aquí a una setmana, el 2 de març, per tractar-hi íntegrament aquesta qüestió. La decisió es va prendre a proposta del PDeCAT després que tant ICV-EUiA com Batega per Blanes i la CUP avancessin que quan arribés l’hora de votar les multes marxarien del plenari perquè, segons va explicar un dels regidors d’aquests tres grups, s’està legitimant que es facin il·legalitats.

Abans d’anunciar irrevocablement la convocatòria de la sessió extraordinària, l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, va obrir fins a dues rondes més d’intervencions perquè els diferents portaveus continuessin el debat, sumades a les dues que ja s’havien fet inicialment. Davant la possibilitat que no s’arribés a cap consens –just al contrari-, el batlle es va refermar en la decisió de retirar-ho de l’ordre del dia, avançant també que dimarts vinent, 28 de febrer, hi hauria una junta de portaveus per parlar-ne.

Des d’ICV-EUiA ja es va advertir que si en aquest ple extraordinari no s’hi porta també l’aprovació del nou POUM, el seu grup s’aixecarà i marxarà. El procés del darrer expedient sancionador contra els dos càmpings es va iniciar el setembre passat i té una vigència màxima de sis mesos. Per aquest motiu l’aprovació o rebuig de les sancions en sessió plenària no es pot demorar massa temps més. Per la seva banda, tant Ciutadans com el PP es van mostrar favorables a què les sancions quedessin resoltes en el ple d'ahir.

Resta de punts a l’ordre del dia del ple de febrer

En un altre àmbit de qüestions, la sessió plenària va aprovar amb la unanimitat de tots els grups polítics dues altres multes, en aquest cas contra dos propietaris de gossos potencialment perillosos que han incomplert l’ordenança municipal de protecció, tinença i control d’animals. Una propietària ha estat sancionada amb 2.000 €, mentre que a l’altre amo se l’ha multat amb 1.700 €.

Abans de passar a la part de control, es va aprovar l’autorització d’una borsa anual d’hores extraordinàries excepcional pel col·lectiu de la Policia Local de Blanes per aquest 2017. Es podran fer un màxim de 3.200 hores més, i la mesura va prosperar amb la unanimitat de totes els grups polítics. Respecte les propostes d’acord, inicialment n’hi havia tres.

Amb tot, la primera, d’ICV-EUiA i Batega per Blanes per la transició energètica al municipi es va retirar de l’ordre del dia a petició dels proposants. La segona moció, del partit Ciutadans, per demanar la implantació d’un sistema alternatiu de comunicació, així com la celebració del Dia Mundial per a la Conscienciació de l’Autisme, que s’escau el 2 d’abril, també es va aprovar per unanimitat.

Per últim, la tercera i darrera moció, proposada per ICV-EUiA i Batega per Blanes, es va dur al ple amb motiu del Dia Internacional de la Dona que se celebra el 8 de març. Els vuit grups polítics municipals van recolzar tota una sèrie de mesures, entre les quals s’hi inclou l’adhesió de l’Ajuntament de Blanes al Manifest del 8 de Març, així com promoure activitats relacionades amb la igualtat i ser especialment vigilants a tota forma de discriminació envers les dones.

Més sobre els efectes dels temporals a la costa 23 i 24/2/2017...

Podeu recuperar lo d'ahir...
El delegat del govern espanyol visita la zona afectada pels temporals i anuncia la construcció d'una escullera 23/2/2017 Ajuntament de Malgrat de Mar

VOLEN CONSTRUIR UNA ESCULLERA PER FRENAR ELS TEMPORALS
Elmalgratenc.com 24/2/2017


Tal i com ja va avançar aquest mitjà, el govern espanyol destinarà més d’un milió d’euros per arranjar els desperfectes causats pels temporals a la platja de Malgrat de Mar. En concret, a la zona dels càmpings de l’avinguda de la Pomereda, a tocar del delta de La Tordera. Aquest dijous al migdia, ho ha ratificat el delegat del govern espanyol a Catalunya durant la seva estada al municipi.

Enric Millo ha visitat la zona afectada un mes després que els temporals destrossessin aquesta part del litoral. Millo també ha assenyalat la intenció de Costes de construir en aquest punt una escullera amb l’objectiu de pal·liar els efectes de futurs temporals. La construcció d’aquesta escullera començarà la pròxima setmana, segons ha indicat el mateix delegat del govern.

Des del govern malgratenc, se li ha demanat a Millo que abans d’iniciar l’obra es faci un estudi per conèixer l’impacte mediambiental que causaria l’estructura a la zona. Al delegat del govern també se li ha recriminat el fet que no s’hagi exposat prèviament al consistori el projecte de construcció d’aquesta escullera.

D’altra banda, des de la Plataforma Preservem el Litoral del Maresme han reiterat la necessitat d’un debat previ amb tots els agents implicats abans de construir esculleres o espigons al litoral. De la mateixa manera, han subratllat que aquesta mesura no és la més adequada per solucionar la problemàtica dels temporals a la costa. En aquest sentit, la plataforma ha recordat que el 2015 es van implantar espigons geotèxtils com a prova pilot per mirar de reduir les pèrdues de sorra al litoral maresmenc. Un projecte que va costar més d’un milió i no es va obtenir el resultat desitjat.


L’Estat preveu reparar el litoral maresmenc malmès abans de l’estiu
Diari Maresme 24/2/2017

Visita d’Enric Millo a Malgrat Foto: Aj.

El delegat del govern espanyol, Enric Millo, ha visitat aquest dijous al matí la zona del Camí de la Pomereda de Malgrat de Mar, la zona de càmpings afectada pels darrers temporals. Millo ha anunciat una inversió d’1,1 milions d’euros a Malgrat, que preveu la construcció d’una escullera; i 1 milió d’euros a Pineda de Mar, on les actuacions hauran de refer un tram important del passeig marítim, que també va quedar malmès pel mateix temporal.

Segons ha anunciat Millo, els treballs de reparació d’aquests trams afectats començaran a partir de la setmana que ve, i el termini d’execució serà d’uns tres mesos. Per tant, les actuacions estarien enllestides poc abans de l’inici de la temporada d’estiu, però no estarien acabades abans de la Setmana Santa com demanava el territori.

Efectes del temporal a Malgrat | Fotos: Vicens Tomàs

La cap de la demarcació de Costes de l’Estat, Maria Toledano, que acompanyava al delegat del govern espanyol, ha explicat que l’actuació a Malgrat preveu la “reconstrucció de l’escullera assistent en forma de corba, i fer una escullera de protecció de tot el camí paral·lel a la costa uns 300 o 350 metres“. A més, també ha afegit que la idea és també a aportació de sorra.

Per la seva banda, el nou govern malgratenc (JXM, ERC, PDeCAT i CUP) ha aprofitat aquesta visita sobre el terreny per demanar al govern espanyol que es faci un estudi de l’impacte mediambiental que pot tenir la construcció de l’escullera sobre el delta de La Tordera.


El Estado anuncia un plan para reconstruir el litoral del Maresme en tres meses
La Vanguardia 23/2/2017

El delegado del Gobierno en Cataluña, Enric Millo, ha anunciado hoy un plan para reconstruir en tres meses el litoral de Malgrat de Mar y Pineda de Mar

El temporal provocó destrozos en las casetas de cámpings en Malgrat de Mar (Ona Malgrat)

El delegado del Gobierno en Cataluña, Enric Millo, ha anunciado hoy un plan para reconstruir en tres meses el litoral de Malgrat de Mar y Pineda de Mar, en la comarca de Maresme. En una visita a Malgrat , Millo ha explicado que el proyecto de obras para rehacer el litoral del Maresme norte está ya terminado, de manera que las obras empezarán la próxima semana y tendrán una duración de tres meses.

El "objetivo", ha resaltado, es que las obras terminen antes de que arranque la temporada de temporalesverano, "para que la zona pueda dar servicio en temporada turística", aunque será "difícil" acabarlas antes de las vacaciones de Semana Santa. Para Millo, es importante actuar con la máxima rapidez, aunque "también hay que ser eficaces".

Se creará una escollera de protección de unos 350 metros paralela a la costa en el camino de la Pomareda de Malgrat
MARÍA TOLEDANO
Delegada de Costas en Catalunya

La delegada de Costas en Cataluña, María Toledano, ha detallado que la reconstrucción del litoral pasa por "recolocar la escollera existente y crear una escollera de protección de unos 350 metros" en todo el camino de la Pomareda de Malgrat, en paralelo a la costa. Toledano no cree que las inversiones realizadas hasta el momento sean "dinero perdido", porque "las aportaciones de arena se distribuyen a lo largo de la costa y la dinámica litoral hace la función correcta". En el Maresme, ha añadido, hay que combinar "una buena gestión de la arena y crear espigones" para estabilizar pequeñas playas.

Las obras se realizarán gracias a una dotación extraordinaria del Gobierno central, que destinó 3.625.000 euros a rehacer el litoral catalán que quedó dañado por el temporal, y 2.100.000 euros se destinaron al norte del Maresme: 1.100.000 para Malgrat y el millón restante para Pineda de Mar.

Además, Toledano ha asegurado que se destinarán pequeñas partidas para rehabilitar las playas del Masnou y Montgat y ha querido dejar constancia de que el Plan Estratégico del Maresme sigue los pasos previstos para su implantación; ahora, ha dicho, está en fase de "tramitación medioambiental".


El Punt Avui 24/2/2017

Xifren en 226.000 euros el cost de la reconstrucció que es farà després de l'actuació al litoral

Enric Millo visita la zona i anuncia l'inici imminent de les obres

L'alcaldessa de Malgrat, Carme Ponsa, amb Enric Millo ahir al Camí de la Pomereda Foto: A.M.

TERESA MÁRQUEZ - MALGRAT DE MAR
L'Ajuntament de Malgrat de Mar ja sap quin serà el cost de condicionar el tram del Camí de la Pomereda que el temporal es va menjar. L'avaluació feta pels tècnics xifra en poc més de 226.000 euros l'obra que ha d'assumir el consistori, el qual, però, ja ha confirmat que s'ha adherit a la línia d'ajudes econòmiques que l'Estat ha obert als municipis afectats pels episodis de mal temps de gener i febrer. La regidora d'Urbanisme i de Platges, Mireia Castellà (JxM), va confirmar ahir que la petició a l'administració estatal ja s'ha fet, “però en qualsevol cas la subvenció cobrirà com a màxim el 50% del cost i la resta l'haurà d'assumir directament l'Ajuntament”. Castellà assenyala que per aquest motiu el govern local haurà de fer una modificació pressupostària per incloure la nova despesa. L'actuació, a més, no es podrà dur a terme fins que no s'hagin enllestit les obres de condicionament de la costa que correspon fer a l'Estat, que n'és l'administració competent. Precisament ahir, en una visita llampec a la zona, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, acompanyat de la delegada de Costes, Maria Toledano, va confirmar els 2,1 milions d'euros que s'invertiran per pal·liar els desperfectes als municipis de Malgrat de Mar i Pineda de Mar. Millo va avançar que les obres començaran la setmana vinent i que tindran un període d'execució de tres mesos, “just per poder començar la temporada d'estiu”. Les paraules de Millo, doncs, evidencien que el litoral del nord de la comarca passarà una Setmana Santa en obres. Els 1,1 milions de l'actuació d'urgència que corresponen a Malgrat de Mar es destinaran en bona part a la construcció de l'escullera existent “però amb una forma d'essa, i a fer una escullera de protecció de tot el camí paral·lel a la costa d'uns 300 o 350 metres”. També hi haurà aportació de sorra. “La que sigui necessària”, ha dit Millo.

En aquest sentit, la regidora d'Urbanisme va traslladar ahir als representants de l'Estat la necessitat que Costes faci un estudi mediambiental de com pot afectar l'escullera una zona tan sensible com el Delta de la Tordera. Mireia Castellà en farà la petició per escrit. “Volem garanties que l'obra es farà bé”, va assenyalar.

Crítiques al delegat

Alguns regidors no van amagar ahir el seu malestar pel fet que la visita del delegat del govern espanyol hagués estat anunciada només una hora abans a l'Ajuntament. “Ni estudi ambiental ni consens de les parts”, va assenyalar el segon tinent d'alcalde pel PDeCAT, Jofre Serret. Al seu torn, la regidora Neus Serra va assenyalar que la visita reflecteix “tics d'antiga política” i falta de respecte a les institucions públiques locals” per part del delegat Millo.


Ràdio Marina 24/2/2017

Les obres de reparació del litoral del Maresme estaran llestes per a la temporada d’estiu però no abans de Setmana Santa.

Els treballs per reparar els trams de la costa nord del Maresme, afectada pels darrers temporals de mar del mes de gener, es començaran a executar a partir de la pròxima setmana, segons ha anunciat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, durant una visita a la zona dels càmpings de Malgrat de Mar, un dels punts més damnificats.

Com ja va aprovar el Consell de Ministres, s’invertiran 2,1 MEUR de forma extraordinària entre Malgrat de Mar i Pineda de Mar. El termini d’execució de les obres serà d’uns tres mesos i, per tant, estarien enllestides poques setmanes abans de l’inici de la temporada d’estiu. L’objectiu plantejat des del territori perquè la intervenció es fes abans de la Setmana Santa no es podrà cumplir, segons ha destacat Millo:


A Malgrat de Mar, les obres consistirán en recol·locar l’escullera existent en forma de corba, fer una nova escullera de protecció del Camí de la Pomareda al llarg d’uns 350 metres i fer l’aportació de sorra a la platja “que sigui necessària”.

A Malgrat de Mar s’invertiran 1,2 MEUR en aquestes feines, però el pressupost inclou també 1 MEUR per a actuacions extraordinàries al municipi de Pineda de Mar, on cal refer un tram important del passeig marítim, que va quedar totalment descalçat com a conseqüència de les onades.

L’alcalde de Pineda, Xavier Amor, demana solucions permanents per evitar que s’hagi d’invertir cada temporada.

Escoltar la crònica de Dani Grao:




Telenotícies Comarques 23/2/2017

Algunes notícies per llegir 23 i 24/2/2017...

Llum verda per cobrar els 280 mil euros de l’IBI de la C-32
Ràdio Palafolls 24/2/2017

Palafolls podrà cobrar tot l’IBI de la concessionària Abertis, que fins ara només pagava el 5%. Es basava en una bonificació de l’any 1972, per la qual tenien una exempció fiscal del 95% en el pagament de l’Impost de Bens Immobles a aquells ajuntaments per on hi passava l’autopista.

Recorregut de la C-32. 3/24

La bonificació ha estat vigent fins l’agost del 2016, quan va caducar, pel que aquest any els ajuntaments ja la podran començar a cobrar. Entre ells el de Palafolls, el tercer municipi del Maresme que més cobrarà pel pas de la C-32 per terrenys municipals. De fet, tot i que el consistori comptava reclamar l’IBI, no s’havia inclòs en els pressupostos d’aquest any per prudència, manté la regidoria d’Hisenda.

El govern espanyol avala ara que s’acabi amb la bonificació i que Abertis pagui el 100% de l’impost. Al Maresme hi ha una vintena de municipis que es poden reclamar el tribut. El que més diners preveu recaptar, segons dades de El Punt, és Arenys de Mar (350.000), seguit de Mataró (348.000) i després el nostre municipi, Palafolls (280.000). Pineda en podrà ingressar 180.000 i Tordera 47.000.

Es tracta d’una reivindicació històrica i que suposarà un ingrés de 2.7 milions d’euros a les administracions locals del Maresme.

El descompte del 5% en l’IBI es realitzava des de l’AP7 a la Jonquera fins a Tarragona, l’AP2, la C-32 de Montgat a Palafolls i la C-33 des de Barcelona a Granollers.


El9nou.cat 22/2/2017

La concessionària de l’autopista AP-7 -el grup Abertis- pagarà el 100% de l’impost sobre béns immobles als ajuntaments per on transcorre la infraestructura. L’agost passat va vèncer la bonificació del 95% de l’impost de què gaudia des de feia 50 anys.


Els ingressos dels ajuntaments per on transcorren les autopistes al Vallès Oriental creixeran de manera notable a partir d’aquest any. La bonificació en l’Impost de Béns Immobles que tenien les concessionàries de les autopistes ha vençut i, en conseqüència, les empreses passaran de pagar un 5% de l’impost al 100%.

El canvi beneficia tots els municipis, però especialment els que tenen més tram dins del seu terme municipal. Sant Celoni, una de les poblacions que va liderar alguns dels contenciosos presentats per reivindicar el pagament de la totalitat del tribut, veurà incrementat el pagament de 23.539 euros a 470.791, segons han informat fonts municipals. Per Sant Celoni hi transcorren 11 quilòmetres d’autopista.

Un altre dels principals beneficiats és La Roca, un municipi que a més té un dels peatges troncals d’aquesta via. Els set quilòmetres que passen pel seu terme suposarien uns ingressos de prop de 250.000 euros, una xifra molt superior als 12.700 que obtenia fins ara. Llinars espera percebre uns 100.000 euros.

L’anunci que Abertis, la companyia concessionària de l’autopista AP-7, pagaria a partir d’ara la totalitat de l’IBI, el va fer la sotsdirectora general de la companyia, Anna Bonet. Va avançar que la companyia pagarà la totalitat de l’impost quan els ajuntaments li girin els rebuts corresponents.


Ràdio Calella 23/2/2017

Accés a la C-32 des de Calella

Des d’aquest 2017, l’empresa concessionària de l’autopista C-32 haurà de pagar a l’Ajuntament de Calella una quota de l’Impost de Béns i Immobles (IBI) vint vegades superior que fins ara. Gaudia d’una bonificació del 95% en l’impost que acaba d’expirar, amb efectes notables sobre les arques municipals de Calella i d’altres 141 municipis travessats per les vies que explota.

A Calella, que Abertis pagui el 100% de la quota de l’IBI significarà que es passi d’uns ingressos d’11.000 euros -segons càlcul del 2016- a multiplicar-los per vint i percebre 224.0000 euros, a partir d’aquest 2017. Ho ha explicat el tinent d’Alcaldia d’Hisenda, Jordi Sitjà, qui ha indicat que l’increment exponencial ja està incorporat al Pressupost Municipal corrent.

“El 100% de la quota és de l’ordre de 224.000 euros en el cas de Calella, i això suposa un augment de pràcticament 213.000 euros: fins ara liquidaven uns 11.000 euros. Aquest és el diferencial que li pertoca al municipi en funció dels metres lineals d’autopista que passen pel nostre territori”, ha precisat Sitjà.


La bonificació de l’IBI de les autopistes, aplicada des de l’any 1972, ha estat motiu de batalla judicial entre els ajuntaments de la comarca del Maresme, que defensaven cobrar-ne la totalitat. Un recurs que finalment es va perdre en favor dels interessos de l’empresa.

“Sempre hi havia hagut moltes discrepàncies amb el fet de si els pertocava o no la bonificació, però els ajuntaments vam perdre el recurs en última instància, al Tribunal Suprem, que va donar la raó a la concessionària. Això ha fet que en els últims anys s’hagi hagut de bonificar l’IBI en un 95% perquè hi estavem obligats per llei”, ha afegit.


El tinent d’Alcaldia d’Hisenda exposa que els ajuntaments afectats entenien que el cobrament íntegre de l’IBI era una qüestió de justícia i celebra que a partir d’ara ens troben en un escenari de “normalitat”.

Abertis, que es beneficiava de la bonificació en trams de l’AP-7, l’AP2, la C-32 i la C-33, haurà de pagar un extra de 14 milions d’euros. La direcció de la companyia va garantir fa dies el pagament de les quotes a tots els municipis “com es fa habitualment”.


Diari de Girona 23/2/2017

La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar avança un règim de protecció preventiva d'aquí a 6 mesos i la definitiva al desembre

El corredor de cetacis del Mediterrani, que passa pel Golf de Lleó i davant de les costes gironines, es blindarà contra les prospeccions d'hidrocarburs gràcies a una ordre del Ministeri de Medi Ambient, que en sis mesos hi establirà un règim de protecció preventiva. Segons la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar va informar dimarts a la plataforma Aliança Mar Blava, el pas definitiu es farà al desembre, amb l'aprovació d'una Zona especialment protegida d'importància per al Mediterrani (Zepim).

En aquests moments, dos grans projectes per buscar gas i petroli amenacen el fons marí entre Catalunya i les Balears, un d'ells impulsat per l'empresa Cairn Energy –a través de la seva filial espanyola Capricorn Spain Limited– i l'altre per Spectrum Geo Limited. Fins el setembre de 2016, la cursa per explotar hidrocarburs en aquesta zona incloïa una tercera companyia, Services Petroliers Schlumberger, però el Ministeri d'Indústria va arxivar definitivament el seu projecte durant la fase de tramitació ambiental; aquest s'acostava fins a només 13 quilòmetres de distància del litoral gironí.

De moment, cap dels dos projectes han arribat encara a la fase ambiental. El que promou Capricorn Spain demana 12 permisos d'investigació d'hidrocarburs al golf de Lleó i, en un dels seus extrems, s'acosta a 31 quilòmetres de la Costa Brava. Per la seva banda, Spectrum impulsa una campanya sísmica que afectaria 14.000 quilòmetres quadrats, des del front marí gironí i barceloní fins al sud d'Eivissa i Formentera.

La restricció d'aquestes activitats per protegir les poblacions de cetacis al corredor mediterrani frustraria els propòsits d'ambdues companyies. Així és desprèn de la informació que la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar va donar a la plataforma que aglutina entitats socials, mediambientals, sectors econòmics i administracions de les Balears, l'Aliança Mar Blava. L'organisme públic els va explicar que es treballa en una ordre ministerial que establirà una protecció preventiva en tot el corredor, tant davant les prospeccions com altres activitats nocives per als cetacis, com ara els sondejos acústics. La previsió és que estigui vigent en 6 mesos.

En paral·lel, també els van assegurar que s'avança en el Conveni de Barcelona que ha de protegir el corredor amb la figura tècnica de Zepim. En aquest cas, el tràmit i l'aprovació definitiva hauria d'estar enllestida al desembre.


El9nou.cat 24/2/2017

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat les obres de construcció d’una via segregada per a vianants i ciclistes entre l’estació de tren de Santa Maria de Palautordera i el nucli urbà.

Mapa de la zona d'actuació. Territori i Sostenibilitat

Les obres s’han adjudicat per un import que frega els 700.000 euros. Els treballs començaran a la primavera i està previst que durin cinc mesos, segons ha informat la conselleria de Territori i Sostenibilitat aquest divendres en un comunicat de premsa.

El carril per a vianants i ciclistes anirà en paral·lel a la carretera BV-5301, des de l’estació de tren fins a l’entrada del nucli urbà de Palautordera. Complirà una doble funcionalitat: per a la mobilitat quotidiana de vianants i ciclistes i també per a la de lleure, més concentrada els caps de setmana.

La via ciclista tindrà uns dos quilòmetres i una amplada de tres metres a bona part del recorregut. El vial estarà fet amb un material granulat estabilitzat excepte als dos extrems i en els creuaments amb altres camins que es pavimentaran.

En el tram més proper al nucli urbà, caldrà variar lleugerament el traçat de la carretera BV-5301 en un sector d’uns 460 metres. La via ciclista se situarà ocupant part de l’actual calçada i estarà separada de la zona de pas de vehicles per una barrera de protecció.

TRES TRAMS AMB MURS

El pla preveu la construcció de murs d’escullera en tres trams que sumen, en total, un centenar de metres. L’alçada màxima d’aquests murs serà de 3,5 metres.

Per què els dofins venen a morir a la Costa Brava? 23/2/2017 Per RAÜL MUXACH

Enllaç d'interès...

Per què els dofins venen a morir a la Costa Brava?
RAÜL MUXACH 23/2/2017

Una tercera part dels dofins i altres cetacis rescatats per la Generalitat a Catalunya van embarrancar a la Costa Brava i el 70% d’aquests, a l’Alt Empordà

La profunditat i la forta corrent que hi ha entre el Cap de Creus i el canó submarí de Blanes en són les causes principals

Que la Costa Brava és un bonic lloc on morir ho sabem perfectament els que tenim la sort d’haver-hi nascut i hi vivim. El que ja demana una explicació més raonada és per què a l’Alt Empordà hi venen a petar tants dofins i altres cetacis. Un terç dels que moren a les costes catalanes ho fan a la Costa Brava i el 70% dels de la Costa Brava, a l’Alt Empordà.

Un dofí mort a l’Escala el 2013. Imatge Pesca i Kayak Costa Brava

Com que no penso que als dofins o els rorquals, quan senten que la mort els crida, se’ls desperti un delit fetitxista pel magnetisme del Cap de Creus, recorro als científics per intentar saber-ne les causes.

En Ricard Gutiérrez, biòleg i integrant de la Xarxa de Rescat de Fauma Marina de la Generalitat, m’explica que no hi ha una única raó.

Hi influeix la profunditat d’aquesta zona de costa que s’estén des del Cap de Creus fins al canó de Blanes (sí, allà on s’amaguen les gambes vermelles de Palamós) i  la gran quantitat d’aliment que s’hi troba. Això atrau una gran varietat de cetacis, especialment els dofins molars (que tenen la gosadia, fins i tot, d’endinsar-se en alguna cala) i els ratllats.

L’altre element que explica aquesta abundància d’animals acostant-se a la costa en aquest punt del territori és el potent corrent de nord cap a sud (us sona la tramuntana?) que fa que als animals ‘catalans’ s’hi sumin els ‘francesos’.
Gutiérrez diu que és perfectament plausible que un animal mort a l’alçada de Marsella pugui baixar surant i embarrancar entre la Pedrosa i la Foradada, per citar un punt en concret.

Entre 2012 i 2016, a la Costa Brava han trobat 53 cetacis; 37 a l’Alt Empordà (en cap altra zona se n’han trobat tants), 13 al Baix Empordà i 3 a la Selva. A tot Catalunya han estat 182. D’aquests exemplars, la majoria (20) van ser trobats el 2012 i la resta d’anys la xifra ha oscil·lat entre els 10 del 2012 i els 6 d’aquest 2016, apreciant-se una lleugera tendència a la baixa.

El pic del 2012, diu la Generalitat, pot estar motivat pel pas d’una flota pesquera estrangera que feia servir mètodes il·legals per pescar tonyines. Els dofins van ser víctimes col·laterals, podríem dir.

Mentre aquí es recuperen més cetacis que tortugues (18 en 5 anys), el nombre de tortugues (sobretot la babaua) embarrancades i rescatades augmenta a mesura que ens anem acostant al Delta de l’Ebre. Al Montsià, per exemple, s’hi han trobat 169 de les 303 tortugues rescatades entre 2012 i 2016.

Això, efectivament, també té una explicació. Allà les fondàries són menors, les aigües més càlides i això fa que una població important en nombre de tortuges hi passi l’hivern.
Malhauradament, quan parlem d’animals ‘rescatats’, en realitat, estem referint-nos, en la majoria de casos, a rescats de cadàvers. El percentatge que s’aconsegueix salvar i portar a la Fundació CRAM és menor, tot i que se salven més tortugues que cetacis.

Gutiérrez diu que la majoria d’animals que s’acosten a la costa ho fan perquè senten que se’ls acaben les forces i, per tant, ja estan molt dèbils. Però  les seves morts no són en va -adverteix- perquè els cadàvers que es recuperen serveixen per investigar i per formar els futurs veterinaris. Tot s’aprofita, ja ho veieu.


Cadena SER 23/2/2017

Un tercera part de tots els cetacis -bàsicament dofins- recollits a Catalunya els últims 5 anys, han estat a la Costa Brava i, d'aquests, la majoria a l'Alt Empordà. Van ser 53 en total a tota la costa gironina, segons la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de Catalunya. En aquest període de temps també es van recollir 18 tortugues. Un percentatge molt alt d'aquests animals ja arriben morts.

Un dofí mort a la Costa Brava. / Tossa Natural

El 2016 es van recollir a les nostres costes, 6 tortugues i 6 dofins, 2 tortugues més que ara fa un any i 3 cetacis menys però si mirem la tendència dels últims 5 anys, aquí es recullen més dofins que tortugues i, gairebé tots, a l’Alt Empordà.

Això, segons la Generalitat té més d’una explicació. La primera és que les aigües entre el Cap de Creus i el canó submarí de Blanes són més fondes i això atrau una gran diversitat d'aquests animals perquè hi ha menjar abundant.

El biòleg de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, Ricard Gutiérrez, destaca també l'efecte de la corrent, que va de nord a sud i que fa que alguns animals que han mort a França acabin a les nostres costes.

Ricard Gutiérrez, biòleg de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina / Què fa que es trobin tants dofins morts a l'Empordà

La majoria d'aquests cetacis rescatats a l'Empordà són molars -els de color gris- perquè els ratllats, que són majoritaris al Mediterrani, solen anar més en fora. L’any que se’n van rescatar més va ser el 2012, (20) i els últims anys s’ha observat una lleugera tendència a la baixa.

Entre 2012 i 2016 també es van recollir 18 tortugues, quasi totes babaues. Novament, la majoria, a l'Alt Empordà.

Només un percentatge molt petit d'aquests animals estan vius quan els treuen de l'aigua i els envien a la Fundació Cram.

Més sobre el Port de Tossa de Mar 23/2/2017...

El projecte del Port de Tossa "vulnera totes les lleis"
Cadena SER 23/2/2017

Ho diu el Síndic, Rafel Ribó, que també qualifica l'eslògan dels promotors -"protegim la poseidònia"- de vergonyós




El projecte del port de Tossa de Mar, que preveu més de 400 amarradors, una gran zona comercial i un túnel d'accés que travessaria tot el poble; a més de la construcció d'un hotel de 5 estrelles i 4 xalets de luxe; no està inclòs al Pla de Ports de Catalunya. En això ha insistit el síndic Rafel Ribó, que també ha afegit que vulnera totes les lleis vigents.



Però no és l'únic projecte gironí que ha criticat. El síndic també ha posat el crit al cel amb el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Pals. Diu que és inadmissible que es pretengui aixecar més de 2.500 habitatges en una zona que s'ha de preservar. Per això ha demanat que no es construeixi en les zones protegides i que es redueixi el nombre d'habitatges nous.

En total, el Síndic ha tramitat més de 2.000 actuacions al llarg del 2016 a les comarques gironines.

Altre exemple de com les mesures urbanites i animalistes afecten greument als entorns rurals... L’Ajuntament d’Hostalric implanta un sistema anticonceptiu pel control de coloms 24/2/2017

Altre mesura urbanita i animalista a afegir a la llarga llista de mesures (les platges canines o les colònies de gats són només dos exemples coneguts) que aplicades a l'entorn rural per municipis enlluernats per la gran urbe (més preocupats en semblar-se a una petita ciutat que en mantenir o potenciar la seva pròpia identitat) afecten greument a la fauna autòctona local i als espais "protegits" que els envolta, ja sigui XN2000 o no.

I nou exemple de com els "ecologistes" molt sovint tracten aquest temes també com urbanites i animalistes, o de com directament l'ignoren quan no els afecta directament a casa seva, vaja!...

L’Ajuntament d’Hostalric implanta un sistema anticonceptiu pel control de coloms
Blanesaldia.com 24/2/2017


L’eficàcia del fàrmac anticonceptiu per al control de coloms Ovistop ve avalada per una llarga trajectòria a diversos municipis d’Itàlia i Espanya on ha aconseguit reduir la població de coloms en pocs mesos de forma ètica sense necessitat de sacrificar-los.

Aquesta metodologia consisteix  en el subministrament d’aquest fàrmac, un blat de moro recobert amb una substància anomenada nicarbazina, que inhibeix la capacitat reproductora dels coloms i que es distribueix a través de dispensadors automàtics que permeten programar l’hora i la quantitat de producte a dispensar. Se’n col·locaran dos dispensadors als punts on es concentren les principals colònies de coloms de la vila.

Quan es capturen i sacrifiquen els coloms, es deixa un buit ecològic que és ocupat ràpidament per nous coloms, ja que els exemplars restants tenen més recursos a l’abast i es reprodueixen en millors condicions.

Aquest fàrmac provoca una davallada continuada i estable de la població i s’ha comprovat que a partir del quart any la població de coloms es redueix fins al 80% respecte la inicial. En son exemples Cardona o Molins de Rei que han implementat el sistema anticonceptiu amb resultats que han millorat les expectatives inicials. El primer any el descens a Cardona va superar el 60% i a Molins de Rei el 40%.

La població de coloms d’una ciutat està formada per tres grups: els dominants, amb accés als millors recursos i que es reprodueixen regularment al llarg de tota la temporada, els subdominants, que només es reprodueixen ocasionalment, i els juvenils que són el major gruix de la població i difícilment sobreviuen al primer any. Aquest programa de control de la natalitat se centra a aturar la reproducció de les parelles dominants, amb la qual cosa s’aconsegueix que desaparegui de cop el tercer grup i part del segon.

El fàrmac és totalment segur, tant per la salut dels coloms, com també per la d’altres animals, persones o pel medi ambient. Per poder subministrar aquest fàrmac cal una recepta veterinària i una comunicació i autorització prèvia de la Generalitat. En el cas que una au rapinyaire mengés un colom que ha ingerit el fàrmac esterilitzant no passaria res, ja que tan sols ingeriria 0,03 mil·ligrams per cada 100 grams de teixit de colom consumit, una quantitat massa baixa per tenir qualsevol efecte.

No hi ha cap possible risc per a les persones. Referent a altres tipus d’aus que habiten les ciutats, que majoritàriament són els pardals i que, per la mida dels grans de blat de moro, no els podrien ingerir, ja que són massa grans per a ells.

Per altra banda el fàrmac cura la coccidiosi, una malaltia que causa diarrees i altres problemes de salut als coloms i al reduir-se la població d’aus milloren el seu estat de salut general. A més, els efectes del fàrmac són reversibles i quan els coloms el deixen d’ingerir recuperen la seva fertilitat.


SEO/BirdLife desaconseja el uso de piensos esterilizantes para el control de aves urbanas
Publicado el 23/02/2017 por SEO/BirdLife

SEO/BirdLife desaconseja el uso de piensos esterilizantes para el control de palomas urbanas ante la falta de información científica consolidada y las dudas legales en torno al uso de fármacos veterinarios como sustancias para el control de especies. La ONG ambiental alerta sobre la posibilidad de que el pienso sea ingerido por otras especies, bien de forma directa o través de la cadena trófica, y subraya que no existen datos concluyentes sobre el impacto a largo plazo que de este tipo de moléculas en el medio ambiente.

La organización ambiental aboga, con la información disponible, por un control de especies no cruento basado en la limitación de agua, alimento –cerrando vertederos o silos de cereal, por ejemplo–, y de los lugares de nidificación, asegurando que estas medidas no afectan a otras especies. Todo ello, unido a un programa de concienciación ciudadana.

El control de natalidad de las palomas urbanas mediante esterilizantes fue empleado, por primera vez, en la ciudad de Ginebra (Suiza) en 1970. Las autoridades optaron por un producto que incluía progesterona, una hormona de uso común en seres humanos. El consistorio de la ciudad decidió abandonar este método a principios del siglo XXI por el riesgo a que otras aves ingirieran el pienso.

Tras Ginebra, ciudades como París o Luxemburgo han optado por soluciones similares. En España, existen ejemplos en varias ciudades catalanas y, recientemente, Barcelona ha anunciado el uso de un producto esterilizante distinto: la nicarbazina, un fármaco veterinario que se emplea para el tratamiento de la coccidiosis en pollos de granja, una enfermedad intestinal.

De la misma manera que ocurría con la progesterona, cabe la posibilidad de que el pienso impregnado con nicarbazina sea ingerido por otras aves como grajillas, palomas torcaces o zuritas, mirlos, picogordos o, incluso, aves más pequeñas como gorriones, ya que los granos con esterilizante no siempre aparecen enteros. A su vez, otras especies podrían ingerir el compuesto a través de la cadena trófica. Es el caso de los halcones que, poco a poco, van colonizando ciudades como Madrid y Barcelona, y que se alimentan precisamente de este tipo de aves.

Su distribución mediante dispensadores en parques y en la vía pública no solo podría permitir que otras aves accedieran al pienso sino, incluso, que los propios usuarios de los espacios públicos –y, muy especialmente, los niños– lo consuman de forma accidental.

Asimismo, SEO/BirdLife recalca que se desconocen los efectos de este esterilizante químico en el ecosistema y señala que resulta posible que la sustancia sea arrastrada por el agua de lluvia hasta ríos o arroyos. De igual modo, tampoco hay datos suficientes sobre su impacto en la flora bacteriana de las depuradoras, que recogen los pluviales de la ciudades. En el caso de Barcelona, tampoco se conoce su efecto en la fauna del puerto marítimo, por ejemplo.

Dudas legales

Al ser empleados en un control de supuestas plagas, tanto la progesterona como la nicarbazina deberían ser consideradas sustancias biocidas, esto es, sustancias permitidas para el control de especies. El reglamento europeo 528/2012, de aplicación en España, especifica las sustancias que se consideran biocidas y, a día de hoy, no incluye ni a la progesterona ni a la nicarbazina.

En este sentido, el Ministerio de Sanidad, en respuesta a una pregunta sobre la comercialización de la nicarbazina, señaló el año pasado que la molécula no está identificada como biocida pero que, al tener consideración de medicamento, le sería de aplicación la normativa al respecto y que recae sobre las comunidades autónomas autorizar su uso mediante “prescripción excepcional”.

Así pues, su uso se ampara en la actualidad en que ambos compuestos están autorizados como fármacos veterinarios. Sin embargo, SEO/BirdLife expone sus dudas sobre la posibilidad de que una autorización veterinaria pueda extenderse a un control biológico de especies. Con todo, la ONG recuerda que también está en vigor el Real Decreto 465/2003 sobre uso de sustancias indeseables en alimentación animal, y que esta norma limita el uso de nicarbazina en piensos a una dosis máxima de 0,5 mg/kg referido a un contenido de humedad del 12%. Si no es posible controlar la dosis que va ser suministrada a las palomas, a tenor del literal de la ley, no podría emplearse este compuesto.

Más estudios

Antes de introducir compuestos químicos de este tipo en el medio ambiente, SEO/BirdLife considera imprescindible disponer de información científica consolidada sobre los posibles efectos secundarios, tanto en el medio como en otras especies.

Tampoco parecen concluyentes las investigaciones sobre la eficacia del método. Para ello, en primer lugar, es necesario contar con datos suficientes sobre las poblaciones de paloma en la zona y, en concreto, de su densidad poblacional, cuestión fundamental para determinar la situación de plaga.

Hasta la fecha, no se ha realizado ningún censo de estas características en España y, al parecer, los datos aportados para justificar el uso de nicabazina se basan en censos puntuales realizados en los lugares donde se ubican los dispensadores.

SEO/BirdLife, desde hace un año, mantiene un programa de seguimiento de aves urbanas, el SACRE urbano, que sí podrá ofrecer una panorámica de la situación de la especie a medio plazo. Este programa, realizado por voluntarios y que sigue una metodología científica, cubre en la actualidad 70 puntos en la ciudad de Barcelona.

En conclusión,

– La ONG ambiental considera que, a falta de información científica contrastada, el uso de esterilizantes químicos para el control de palomas urbanas en núcleos de población no resulta aconsejable, ya que puede afectar negativamente a otras especies y se desconocen sus efectos concretos en los ecosistemas.

– La limitación de disponibilidad de agua, alimento y de lugares de nidificación, unida a la sensibilización ciudadana, resulta más aconsejable. Es preciso asegurar que las medidas no afectan a otras especies.

– Resulta fundamental que exista una regulación específica para la administración de estos fármacos de uso veterinario y delimitar su posible uso como biocida. En términos generales, el uso de sustancias químicas puede acarrear, tanto en ecosistemas urbanos como silvestres, consecuencias en muchos casos desconocidas o escasamente controladas. Es deseable que las administraciones adopten una postura preventiva antes de autorizar el uso de este tipo de sustancias, apoyándose en literatura científica validada y rigurosa que analice los efectos del uso del compuesto, tanto directos como indirectos; de acuerdo con criterios de excepcionalidad; y bajo medidas estrictas de seguridad.

dijous, 23 de febrer del 2017

El canvi climàtic és un fet real però no la causa dels mals que pateixen el Delta de la Tordera i les seves platges 23/2/2017

I és que negar el canvi climàtic és absurd però fer-lo servir per amagar els veritables problemes al Delta de la Tordera encara ho és més.

Darrerament s’ha instal•lat arreu la “moda” del canvi climàtic per afrontar els reptes de futur al territori, aquí i arreu, i fa temps que els mitjans de comunicació, els polítics i el mal-anomenats “naturalistes il•lustres” ens bombardegen amb grans titulars catastrofistes per alertar-nos dels greus problemes que origina el canvi climàtic a casa nostra... arreu.

Centrant-nos en el Delta de la Tordera, hi ha tres grans temes “estel•lars” sobre els quals ens volen alertar... Manca d’aigua, canvi del paisatge i retrocés del litoral... la resta es pot incloure directa o indirectament en aquests tres grans temes. Doncs bé... Cap d’aquestes tres problemàtiques estan originades pel canvi climàtic, i molt menys la resta de problemàtiques derivades (pèrdua de biodiversitat, pèrdua de platges, problemes amb l’agricultura, canvis de vegetació a les muntanyes, manca de cabals al riu, etc, etc, etc,...)... Ja patim els seus efectes des de fa molt temps i els continuarem patim encara que no hi hagués canvi climàtic, que és un accelerant, mai una causa.

Dit d’altre manera... sense canvi climàtic ja tenim greus problemes, amb el canvi climàtic queden en evidència les trampes al solitari que ens hem estat fent per no afrontar aquests problemes, i ara volem fer servir el canvi climàtic per no tractar els veritables problemes.

Bàsicament hem de saber que solucionant els problemes de manera correcta, els beneficis ambientals recuperats contraresten (i superen) tots i cadascun dels perjudicis originats pels pronòstics més pessimistes del canvi climàtic. Però lluny d’afrontar aquesta realitat, és més còmode donar les culpes a allò que no depèn de les nostres decisions, vaja, i així poder continuar posant excuses per seguir fent les coses malament.

La disminució de la precipitació pronosticada (es parla d’un 30-40% menys de mitjana anual) per exemple, no serà la causa de manca de cabal a la Tordera o a qualsevol altre curs fluvial del territori... sense canvi climàtic ja pateixen reduccions de cabal de fins al 100% en molts trams i en moltes èpoques de l’any perquè xuclem, literalment, tota l’aigua de l’aqüífer per abastir tota la població (indígena o turística) de tota la Conca (Selva, Maresme i Vallès Oriental) i zones litorals properes (des de Tossa a Arenys), per regar milers d’hectàrees de blat de moro (i altres) a tota la Conca, per abastir tota la indústria del territori, per embotellar en origen a les capçalades, i ara també per alliberar el transvasament del Ter cap a Barcelona per Cardedeu, només com a més destacables. La Tordera s’asseca i ha perdut la seva capacitat de transport de sediments cap al Delta perquè l’assequem, no perquè plogui menys. I el mateix passa amb totes les zones humides (estanys, molleres, rieres,...) de la zona afectant a la tant estimada biodiversitat que sustenta. Només prenent mesures simples com utilitzar la dessaladora (que no funciona mai o ho fa al 2% per a tasques de manteniment, va ser un engany de primera magnitud) o adequar (o recuperar) els cultius de la Conca cap a espècies menys necessitades d’aigua o amb reutilització de recursos... només amb això... s’augmentaria molt més del 50% el cabal de la Tordera i de totes les zones humides associades, molt més del que es pot perdre per culpa del canvi climàtic.

Els canvis pronosticats respecte a la distribució de la precipitació al cap de l’any (períodes de sequera més llargs o episodis intensos de precipitació) per exemple, no seran la causa dels incendis forestals o dels desperfectes a les zones urbanes per crescudes sobtades dels rius i rieres o les inundacions... sense canvi climàtic ja hem modificat nosaltres solets les lleres fluvials estretint-les tot el possible, ja hem transformat les muntanyes en masses forestals abandonades i contínues, ja hem edificat a zones inundables, ja hem afavorit espècies piròfites o de transició (pins, eucaliptus,...) a costa de les autòctones més i millor adaptades als canvis pronosticats (alzines, suros, roures,...), ja hem eliminat grans extensions de laminació d’aigües,... els problemes els hem originat nosaltres, mai el canvi climàtic, i únicament rectificant allà on sigui possible o duent a terme canvis de gestió del territori es podrà minimitzar aquests problemes, hi hagi o no canvi climàtic. I és més, ja pot canviar el que vulgui el règim o la distribució de pluges o les temperatures, que simplement recuperant el paisatge en mosaic amb espècies autòctones, recuperant lleres i zones inundables, o desurbanitzant o reubicant infraestructures a les zones problemàtiques els canvis, a millor, superen tots els escenaris (inclosos els més pessimistes) del canvi climàtic.

En resum... “adaptar-se al canvi climàtic” en realitat vol dir “fer servir el canvi climàtic com excusa per no abordar els problemes”... trist, molt trist, i sé que hi ha gent que s’ho ha cregut i que fins i tot parlen de bona fe però... i espero que no se’m mal-interpreti... Si afrontem i solucionem els problemes, que ja els tenim amb o sense canvi climàtic, no ens ha de preocupar tant el canvi climàtic perquè la natura s’adapta i evoluciona com l’ha fet sempre des de que hi ha vida al món. Insisteixo, que no se’m mal-interpreti... el canvi climàtic és una realitat i per a segons quines espècies o hàbitats és un veritable desastre, i tant debò es pogués evitar, però mai cap causa dels problemes que pateixen espais com la Conca de la Tordera.

Llegir que el Consell Comarcal del Maresme vol tractar el tema de les pinedes “malaltes” de pi pinyer com un problema del canvi climàtic, escoltar a un alcalde culpant del canvi climàtic la pèrdua de platges de la seva localitat, a un Conseller dient que es pren seriosament el canvi climàtic a la vegada que fomenta la continuïtat dels problemes reals, o a un tècnic de jo que sé on fent treballs per “adaptar-se” al canvi climàtic no només és absurd... és patètic.

Ara bé, reconec que els dóna resultat perquè és molt normal escoltar als ciutadans preguntant sobre el tema molt sovint a qualsevol xerrada que tracti sobre la Tordera o sobre les platges, bombardejats com estem tots en aquest sentit.

Recomano a tothom a que reflexioni sobre aquest tema cada vegada que un polític, un tècnic o un “naturalista il•lustre” doni lliçons d’ecologia o medi ambient per adaptar-se al canvi climàtic en comptes de tractar els veritables problemes de gestió que pateix el territori (gairebé sempre a encàrrec dels sectors que originen el problema). I sobre tot, que us pregunteu per què parlen de canvi climàtic i no de problemes de gestió.

Parlem ja de la relació entre el Delta de la Tordera (i les platges) i el canvi climàtic...

Tots hem vist alguna vegada la típica recreació animada de com l’elevació del nivell del mar inunda algunes ciutats o llocs emblemàtics de la costa. Bé, es tracta d’una animació molt cridanera i té bàsicament la funció d’atreure l’atenció de la població a un problema real que no es pot continuar eludint però, realment, el futur d’aquestes ciutats i llocs emblemàtics no és el de transformar-se en grans Venècies amb canals navegables, sinó en grans zones urbanes i extensions de terreny envoltades i protegides per dics i esculleres de protecció i drenades de manera artificial, com ja passa a algunes regions del món que es troben sota el nivell del mar.

Tampoc és del tot cert que aquesta elevació del nivell del mar es doni per efecte directe del desglaçament dels Pols o de glaceres, que en part sí, sinó bàsicament per un augment de la temperatura mitjana de l’aigua de mars i oceans... la mateixa quantitat d’aigua ocupa més espai a més temperatura, i per tant, puja de nivell quan no es pot estendre lateralment.

Sigui com sigui, l’elevació del nivell del mar serà important en un futur no gaire llunyà com a conseqüència de l’increment de les temperatures mitjanes al Planeta que ja ningú posa en dubte davant les evidències científiques i dels primers símptomes associats. Ja no parlem de coses que passaran, sinó de coses que ja estan passant.

Que ningú esperi tampoc una gegantina onada que avança pel mar inundant el litoral a l’estil de Hollywood o en cas de tsunamis sísmics... aquest augment del nivell del mar es dóna i donarà de manera progressiva i constant durant molts anys, mai de cop.

Ningú sap què passarà, ni quant pujarà el mar, ni a quina velocitat... tot són estimacions i càlculs... que no vol dir que no sigui un fet real, insisteixo. Actualment s’estima en 1.5mm anuals la pujada del nivell del mar a la Mediterrània Occidental, actualment, i les previsions per a finals del segle XXI s’apropen a una pujada mitjana a la Mediterrània d’1m, aproximadament.Segons qui ho digui hi ha xifres molt diverses (de fins a 5 centímetres de pujada mitjana anual o 2.5m de pujada per aquest segle) però els seus efectes sobre la zona no varien gaire, simplement s’acceleren. Si aquest ritme serà més o menys acusat ningú ho pot predir, el que sí es pot és contrastar dades del passat amb les actuals i pronosticar tendències.

En el cas de les zones planeres litorals de la Selva i de l’Alt Maresme, a diferència d’altres, aquesta elevació del mar mai comportarà una inundació directa del terreny com a conseqüència de les onades... gairebé el 100% del terreny es troba a més metres sobre el nivell del mar del que es pronostica que pujarà a mitjà i llarg termini, i ni pujant un metre, o dos, els camps o carrers es trobaran mai sota el nivell del mar com sí a altres zones properes (Delta de l’Ebre, zones litorals de l’Alt o Baix Empordà, Delta del Llobregat, zones litorals del Tarragonès,...). Això és degut a tres factors principals: Per una banda, la mateixa formació d’aquestes planes litorals, la granulometria dels al•luvions que la van formar i el comportament acumulador de les onades en la formació de les platges (mai per l’efecte del vent o per ompliments amb argiles de grans zones humides) van originar una plana ja de per sí mateixa a un parell de metres o més sobre el nivell del mar, inundable sempre per manca de drenatge, mai per variacions del nivell del mar o per l’onatge. Per altre banda, les grans crescudes de la Tordera i de les rieres històricament han alimentat aquestes planes litorals de més al•luvions abans de desembocar al mar (acumulant sorres als llits fluvials i trencant amb freqüència, laminant les seves aigües i sediments pels camps propers) incrementant el nivell del terreny més metres com més a l’interior. I per últim, les poques depressions del terreny que històricament s’han donat a la zona (especialment gorgs) sistemàticament han estat omplertes per a l’agricultura primer i per a la urbanització més tard, essent zones inundables per manca de drenatge en cas de precipitacions importants, insisteixo que mai per efecte directe del mar.

Esquema bàsic de la costa a la Baixa Tordera (Delta i zones properes)

A la plana deltaica de la Tordera, per exemple, el terreny més proper a nivell del mar era La Conca (Malgrat de Mar) que s’inundava amb freqüència, insisteixo, més per manca de drenatge que per estar a nivell baix. Actualment, tot i que als mapes constin cotes inferiors als 2m a determinats llocs, La Conca ja no és tant inundable per l’augment de drenatges i perquè els darrers anys gairebé tots els seus camps han estat aixecats amb abocaments de sauló per a la seva transformació en hortes plastificades o hivernacles (en realitat, una actualització d’aquestes cotes modificarien tots els mapes).

La costa de la Baixa Tordera (Delta i zones properes) per molt que el nivell del mar pugi uns 2m (o fins i tot més) mai quedarà per sota del nivell del mar perquè els terrenys (naturals o urbanitzats) tenen cota superior per sí mateixos. L'efecte directe relacionat és la pèrdua de platges i esculleres més altes però no pel canvi climàtic, sinó per la mala gestió de la Conca i de la costa.

Tot indica que durant els propers anys (sempre fent servir els models menys optimistes) no només s’elevarà el nivell del mar sinó que a més a més, i a conseqüència directa d’aquesta pujada de nivell i de temperatura de l’aigua, el temporals marins seran més freqüents i erosius i provocaran més danys a les infraestructures i equipaments litorals que els actuals. Bàsicament hi haurà una afectació generalitzada a tota la costa (ara puntual a determinats trams) i les platges seran els espais més perjudicats, naturals o no.

El principal motiu per a l’augment en la freqüentació d’aquests temporals és la temperatura del mar que afavorirà la formació de depressions atmosfèriques i l’evaporació de l’aigua amb l’increment d’episodis tempestuosos a zones litorals i sobre el mar, a la vegada que augmentaran en força, fent més normals els episodis excepcionals d’ara. El temps transcorregut entre temporals disminuirà tant afectant a la recuperació natural de les platges com als recursos necessaris per a les obres de reconstrucció d’equipaments urbans i turístics, amb una més que evident pèrdua de rendibilitat (ja ara qüestionada) dels recursos invertits.

El principal motiu per a l’augment de l’acció erosiva de les onades és l’elevació del nivell del mar que, com a conseqüència d’un augment de la profunditat del llit marí a tocar de les platges, i degut a les característiques pròpies d’aquestes platges (amb un esglaó important a pocs metres), provocarà onades més grans trencant a la línia de la costa directament sobre la sorra de la platja i arrossegarà més al•luvions mar endins. Pels mateixos motius, aquestes onades trencaran amb més força sobre les estructures artificials de defensa d’infraestructures i equipament que s’hauran de reforçar amb el temps, i en paral•lel incrementaran els seus efectes negatius sobre els trams litorals propers.

No queda tan clar si hi haurà canvis en els corrents marins propis de la zona que actualment transporten sediments costa avall i incideixen directament en distribució de les platges per la línia litoral, ni tampoc si aquests corrents s’intensificaran o si disminuiran a conseqüència dels canvis de profunditat del llit marí costaner. Tant sigui en una direcció o com en una altre, el cert és que aquest mecanisme de transport d’al•luvions continuarà incidint directament sobre la línia de la costa com l’ha fet sempre, i es veurà amb el temps els canvis produïts (si és que els hi ha) i les seves conseqüències.

En condicions naturals (planes i platges sense alteracions i sense elements artificials) tot el descrit fins ara comportaria un retrocés costaner mitjà de 20cms per mil•límetre de pujada del nivell del mar, aproximadament. 1 metre de pujada aquest segle (que és l’estimació més utilitzada) comportaria un retrocés mitjà de 200 metres, que vol dir que els diferents hàbitats (platja, duna, rereduna, pineda,...) anirien reculant poc a poc però mai desapareixerien. També en condicions naturals (rius i rieres aportant nous sediments al sistema costaner), i independentment de la pujada del nivell del mar, les onades i el corrent marí dominant (de nord-est a sud-oest) anirien incrementant l’amplada i alçada d’aquestes platges redistribuint els al•luvions per tota la costa, i aquest increment dependria de la quantitat d’al•luvions que contrarestaria als 20cms anuals de mitjana de suposada reculada fins al punt de poder créixer tot i la pujada del nivell del mar... així ha estat sempre des de fa segles, amb crescudes anuals que fins i tot han superat els 100m en alguns punt passant de tenir la platja a Palafolls a tenir-la a kilòmetres mar endins creant el Delta i les planes litorals. En resum... en condicions naturals no només no retrocediria la costa a causa del canvi climàtic, sinó que fins i tot podria continuar avançar mar endins depenent de l’aportació de sediments de la Tordera i de les rieres.

Com que les condicions no són les naturals (planes i platges urbanitzades, plenes d’elements artificials i sense grans aportacions de sediments de la Tordera i de les rieres) actualment ja patim una redistribució desigual dels al•luvions per la costa (que no retrocés) amb puntes que reculen (tant entre Blanes i Malgrat com entre Santa Susanna i Pineda de Mar) i amb platges que augmenten d’amplada (especialment entre Malgrat i Santa Susanna i a Calella) modificant la línia de la costa. A aquest procés de redistribució (el Delta tendeix a traslladar-se de nord-est a sud-oest per manca d’aportacions de sediments a la zona nord, bàsicament Blanes, mentre que l’acció de les onades continua inalterat) cal afegir els efectes negatius dels elements artificials (bàsicament esculleres i espigons) que acceleren i agreugen aquesta tendència, i totes les declaracions que fins ara han fet els representants polítics de la zona indiquen que lluny de rectificar volen insistir en afegir més elements artificials a la costa. I això res té a veure amb el canvi climàtic o amb la pujada del nivell del mar... el problema ja està i l’amplificarem nosaltres solets, mai el canvi climàtic. I com que som nosaltres l’origen del problema, dir que és per culpa de la pujada del mar és ridícul i per no afrontar la realitat.

El futur del Delta i de les seves platges, si tot continua com fins ara, amb o sense canvi climàtic, és el d’una gran escullera des de Blanes fins a Calella, des de Sa Palomera fins al Far, per mantenir la línia de la costa de manera artificial i per protegir passejos marítims, equipaments, infraestructures i mobiliari urbà. Amb una mica de sort una petita franja d’un parell de metres de sorra a alguns llocs on poder plantar l’ombrel•la i estendre la tovallola, i gràcies a costoses aportacions de sorra amb dragues (1m3 de sorra val 6 Euros, 150.000m3 val 900.000 Euros, que és el volum mitjà actual per actuació i platja). L’única diferencia entre afegir la pujada del mar o no fer-ho és la quantitat de pedres i l’alçada de l’escullera, i si m’apureu molt, escurçar uns quants anys (no gaires, parlem de com a molt 20 anys essent molt optimistes) assolir aquest resultat final.

L’alternativa desitjada per a molts de nosaltres és mantenir la naturalitat de les platges i incrementar la seva amplada per recuperar alguna cosa semblant a la dinàmica natural que ha originat i mantingut el Delta durant segles, rectificant allà on sigui possible i políticament viable, i imitant els processos naturals per al manteniment i creixement de les platges. Com?... eliminant els efectes rebot i embut de les esculleres traslladant les pedres mar endins creant un escull artificial paral•lel a la costa (que a la vegada fa disminuir la mida de les onades que trenquen a la platja i retenen sediments), aportant sediments a les zones deficitàries (especialment entre Blanes i Malgrat) per a la seva redistribució costa avall de manera natural (amb sorres d’extraccions d’àrids de la plana litoral per a la creació de grans zones humides de laminació d’aigües, que a la vegada evita inundacions en zones urbanes), i mitjançant dunes artificials que protegeixen els passejos marítims i el mobiliari urbà de les onades en cas de temporals (a més a més de contribuir a la reserva de sorres per a la seva redistribució natural)... i ja pot pujar el nivell del mar el que vulgui, que es tracta simplement d’acompanyar aquesta pujada amb més al•luvions com ho farien el riu i les rieres de manera natural.

Regeneració o ampliació de platges amb o sense canvi climàtic (la única diferencia, entre tenir en compte la pujada del nivell del mar o no, és l'amplada de la platja)

El canvi climàtic no és la causa de les inundacions a zones urbanes

El principal efecte colateral a la plana litoral d’una pujada del nivell del mar important i del canvi en el règim estacional de precipitacions, diuen, és el perill d’inundacions a zones urbanes, bàsicament per dificultat de drenatge per gravetat, no per trobar-se sota el nivell del mar com he comentat anteriorment.

Sense canvi climàtic aquest “perill” ha existit sempre com a qualsevol altre zona planera del litoral en coincidir sovint les precipitacions que inunden camps i omplen lleres amb els temporals de mar que originen grans onades que empenyen sorres terra endins per les desembocadures del riu, rieres, torrents i desaigües urbans... coincideix la pluja amb les onades i es taponen les desembocadures just quan més necessàries són per drenar el territori... i tots podem veure els típics tractors obrint pas pel mig de la platja per mantenir aquestes goles de manera artificial. Aquí el canvi climàtic o la pujada del nivell del mar res té a veure, ni abans, ni ara ni mai. Aquí del que parlem és d’una certa disminució de la diferència entre els nivells del terra a drenar i del mar que obligarà a efectuar aquestes tasques de manteniment de goles obertes més sovint perquè l’aigua no trobarà tant desnivell per drenar per gravetat.

El problema ja existeix, i l’hem originat nosaltres en ocupar i urbanitzar aquestes zones de difícil drenatge on durant segles les aigües s’han laminat en cas de temporals i pluges de manera totalment natural, i la veritable solució continua essent la mateixa amb o sense canvi climàtic, amb o sense pujada del nivell del mar... facilitar la laminació a determinats punts del litoral per evitar inundacions en zones urbanes, equipaments o infraestructures... llocs on l’aigua s’acumula en cas de crescudes importants dels cursos fluvials i que no poden sortir al mar de manera ràpida perquè l’onatge i la sorra que arrossega ho impedeix... més fàcil impossible!

A més a més, la creació d’aquests llocs on laminar l’aigua de manera controlada (un gran parc periurbà amb un gran estany, per exemple) aporten els al•luvions (sorres) necessaris per a la regeneració i ampliació de platges imitant la natura (sediments que ja no arriben al mar per rius i rieres), doten als municipis de grans espais de lleure, amplien l’oferta turística municipal, i fomenten la recuperació de la biodiversitat perduda. I ja que “està de moda” per justificar-ho tot... crea llocs de feina tant per a la seva creació com per al seu manteniment... exactament igual que el que es diu per fer qualsevol altre cosa contrària per urbanitzar o ocupar aquests espais, vaja!

Exemple de Parc periurbà per a la laminació d'aigües en cas de crescudes de cursos fluvials que evitaria inundacions a zones urbanes i que a la vegada aporten sediments per a la regeneració o ampliació de platges.

Possibles zones actualment degradades factibles per a la creació de grans parcs periurbans o interurbans per a la laminació d'aigües.

Resumint... el canvi climàtic existeix però no és la causa dels efectes negatius que ja patim, sinó un accelerant i amplificador d’aquests efectes que podem contrarestar simplement fent bé les coses, mai continuant fent el mateix, amb o sense canvi climàtic. Fer-lo servir per explicar “problemes” de gestió o per justificar “errors” de gestió és un engany t’ho miris com t’ho miris. I fer-lo servir per justificar la no reacció davant les problemàtiques reals del territori és demencial, vingui d’on vingui.

Feu, si voleu, un petit exercici recopilant les darreres declaracions o notícies sobre aquest tema que segur que tots heu rebut per terra, mar i aire, i proveu de trobar una sola relació causa-efecte amb qualsevol problemàtica descrita per a la Tordera o per al litoral de la Selva i del Maresme que no es pugui explicar o resoldre sense haver de recórrer a la moda del canvi climàtic... igual us sorpreneu ;)