dissabte, 3 de novembre del 2007

Caixes niu per a rapinyaires nocturns

Aquesta setmana en José Moreno a col·locat una caixa niu per a gamarús (Strix aluco) a un indret de Tordera.
.

Aquestes i altres caixes niu són molt importants per a diferents espècies d’aus ja que, per una banda les reformes a masos i ermites amb el tapat de forats, i per altre banda la manca de grans arbres amb forats naturals, poden tenir dificultats per a trobar llocs on fer les postes.
.

Caixa niu per a xot (Otus scops)


Una altre funció és la de poder controlar i poder accedir amb relativa facilitat als polls per poder anellar-los i així poder conèixer alguns aspectes de la seva biologia.

Exemple d’anellament d’aquest any...
.


Enric Badosa i José Moreno accedint a una caixa niu

.

En José Moreno amb una femella de gamarús (Strix aluco)

.

L'Enric Badosa anellant i mesurant als polls
.


Polls de gamarús.

divendres, 2 de novembre del 2007

Fagina (Martes foina) atropellada a Pineda de Mar 2/11/07


Una altre, aquest cop a l’entrada de l’autopista a Pineda de Mar - Calella, un degoteig continu.
.

Fagina (Martes foina) a Pineda de Mar.


I dic un altre perquè és un fet diari. Ara que tothom es posa d’acord en demanar més infrastructures (més asfalt per entendre’ns) perquè “diuen” que som deficitaris, i a l’espera de l’inici de les obres de la prolongació de la C-32 de Palafolls cap a Blanes i Lloret, el desdoblament de l’N-II, les “millores” a Palafolls i Malgrat dels accessos, entre altres (que ningú s’enganyi... és igual per on passin, s’escull entre molt dolent i encara més dolent) per poder continuar venent – i ficant a les carreteres – més i més cotxes, ... valdria la pena demanar que alguns dels que demanen calers per asfaltar, també els demanessin per impedir la matança a algunes planes agrícoles i valls dels nostres municipis perquè amb això no hi ha suficient...
.


NO SERVEIX DE RES, hi ha un munt de mesures aplicables i més efectives, i a disposició de totes les administracions i empreses encarregades d’executar les obres, però... es recordaran?

Potser caldria canviar el discurs... menys carreteres, però en condicions.

Uns pocs, molt pocs, exemples...

.

Conill (Oryctolagus cuniculus) a Blanes

Faisà femella (Phasianus colchicus) a l'N-II a Tordera
.

Erizó fosc (Erinaceus europaeus) a Palafolls
.

Guineu (Vulpes vulpes) entre Malgrat de Mar i Palafolls
.

Tallarol de casquet mascle (Sylvia atricapilla) al costat de l'AP-7 a Fogars de la Selva.
.


Qualsevol animal, qualsevol i sense excepcions, però sens dubte els que més pateixen l’asfalt són els rèptils i amfibis...

Serp d'aigua (Natrix maura) a la carretera del Vilar (Tordera-Blanes)
.
Serp blanca (Rhinechis scalaris) a l'interior de Tordera

Salamandra (Salamandra salamandra) a la recentment asfaltada carretera de Vallmanya (Tordera)
.

i gripau comú (Bufo bufo),...
.

... i granota verda (Pelophylax perezi),...


... i un interminable etc, etc, etc...

Malgrat el que puguin pensar alguns, no són invisibles i si us fixeu anant amb el cotxe a treballar, de vacances, a comprar,... hi ha de tot.


dijous, 1 de novembre del 2007

Més sobre el retrocés de la costa. 1/11/07


Podeu llegir la notícia sencera aquí...

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2861_3_227684__Comarques-Costes-eliminar-laparcament-sAbanell-gran-passeig-platja

i la d’ahir aquí...

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2860_3_227481__Comarques-Costes-presenta-avui-projecte-passeig-sAbanell

Que sí, que sí... més sorra inútil, de moment aquest any uns 180.000 m3 perquè les obres no comencen encara, a més a més dels 180.000 m3 que l’ACA aportarà a la desembocadura per protegir les instal·lacions de la dessaladora.

Un estudi analitzarà l'efecte sobre els dofins dels sorolls al fons marí de Badalona a Malgrat de Mar

A finals d’any es presentarà un mapa acústic submarí del Maresme i el Barcelonès per, entre altres coses, analitzar com la contaminació acústica afecta als dofins, a les balenes i altres cetacis.

Podeu llegir la notícia aquí...

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2610432

Una pregunta... Per què no es fa aquest estudi entre juny i agost? D’ara (quan comença l’estudi) a finals d’any no hi ha tanta activitat d’embarcacions esportives i de lleure!!!

dimecres, 31 d’octubre del 2007

Les llobateres (Sant Celoni) 31/10/07 David Caballé

En David Caballé ha pogut veure avui a Les Llobateres (Sant Celoni)...

1 astor (Accipiter gentilis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
3 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
més de 15 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
... entre altres.

A prop, a Riells i Viabrea, 1 picot garses petit (Dendrocopos minor).

Oberta la convocatòria d’ajuts 2008 de la Fundació Territori i Paisatge

La Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya ja ha obert la Convocatòria d’Ajuts 2008 a projectes de protecció del medi ambient.

Es poden acollir a la Convocatòria d’Ajuts, que es preveu que quedi resolta el primer trimestre de 2008, totes aquelles entitats sense ànim de lucre que desenvolupin la seva tasca en l’àmbit de la protecció del patrimoni natural i del paisatge.

La Fundació Territori i Paisatge acull a la convocatòria tots aquells projectes de conservació, particularment lligats a la conservació, ordenació, restauració i custòdia del territori, el paisatges, la flora, la fauna i el patrimoni natural en general, així com projectes que tinguin com a objectiu la difusió i l’educació ambiental.

El termini de presentació de les sol·licituds acaba el 16 de novembre per als projectes que s’adrecin a les convocatòries d’ajuts de la Fundació Territori i Paisatge.

Per descarregar les bases de participació cliqueu aquí.

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Desembocadura del riu Tordera 29 i 30/10/07

.
Ahir a la tarda a la desembocadura… ja es fa massa aviat de nit i poca cosa a fer… almenys un parell d’esplugabous (Bubulcus ibis) per passar la nit a la llacuna.
.
Esplugabous (Bubulcus ibis)
.

Aquest matí a primera hora, amb més llum...

Continuen el morell cap roig (Aythya ferina), almenys 1 fotja (Fulica atra), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo) que ha passat la nit a la tumbona, un blauet (Alcedo atthis),... i els de sempre.



Morell cap roig (Aythya ferina)
.

La fotja (Fulica atra) amb els ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
.
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), bernat pescaire (Ardea cinerea) i fotja (Fulica atra)
.
Un que se l’ha passat bé aquesta nit amb un quad per la barra de sorra...


dilluns, 29 d’octubre del 2007

Alliberades 5 de les 42 tortugues babaues (Caretta caretta) nascudes a Premià de Mar 29/10/07

S’alliberen 5 de les 42 tortugues babaues (Caretta caretta) nascudes a Premià de Mar (Maresme) l’any passat...

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=454030&idseccio_PK=1021

Aquí podeu veure la recollida del niu l’any passat...

http://www.cram.org/index.php?page=doc&doc_id=132&doclng=3&menuzone=-1&taxn=182

Aquest fet es va interpretar com el resultat de tots els alliberament a la zona, degut a que les femelles fan servir les platges d’origen per a dipositar els ous sota la sorra.

Normal després d’alliberar tantes a la mateixa zona...

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-941675


Aquí podeu veure la web del CRAM (Fundació per la conservació i recuperació d’animals marins) on parla de les tortugues marines...

http://www.cram.org/index.php?page=doc_fix&id2=1&taxn=4

Les Llobateres (Sant Celoni)... descripció general

Degut a les consultes rebudes per algunes persones interessant-se per la llacuna de Les Llobateres, tant per les seves característiques com per les espècies que es poden veure, i amb diferents nivells de coneixement, crec convenient incloure un petit article responent a algunes d’aquestes preguntes...

Les actuacions de restauració de la zona humida duren ja 9 anys i encara no han finalitzat i s’hi treballa. Tot i això ja es va fer la seva presentació (teniu un enllaç al final) i ja s’han instal·lat cartells informatius, un aparcament i un observatori entre altres per a la seva visita i interpretació.

Per arribar...

No hi ha cap mena d’indicació a les vies de comunicació que ens indiqui la ruta d’accés a la llacuna (com sempre a tota la regió), i l’accés és difícil o complicat depenent de les condicions climatològiques degut a que els diferents camins per on arribar poden patir inundacions o crescudes del riu.

Ara per ara l’arribada és fàcil però una mica confusa si no es coneix la zona...
.

Parant a l’àrea de servei de l’AP-7 direcció Barcelona, passada la sortida d’Hostalric i abans d’arribar a Sant Celoni, ... o per la C-35 (carretera de Sant Celoni a Hostalric) i agafant un carril estret de sorra cap a l’esquerra si anem direcció Sant Celoni, un cop passem la benzinera de Sant Feliu de Buixalleu i amb una indicació cap als Vivers (de color groc), creuem el riu per un pas provisional i arribem.

Dimensions i característiques bàsiques...

En grans trets (insisteixo, en grans trets) es tracta d’una llacuna de laminació d’avingudes extraordinàries de la Tordera d’unes 6 ha entre l’AP-7 i el riu, de diferents profunditats i pendents per afavorir la presència de diferents tipus de vegetació aquàtica, amb tres illes al seu interior per afavorir la reproducció d’aus aquàtiques, alguns elements com troncs i roques per facilitar l’observació de fauna, un camí perimetral, i encara queda per enllestir la part més propera al riu a on seran els talussos per afavorir la reproducció d’espècies com els blauets, abellarols, orenetes de ribera,... , i tot envoltat de plantacions lineals de plàtans i pollancres i camps de conreu. A la zona podeu llegir l’informació “exhaustiva” als cartell que envolten la llacuna o a l’interior de l’observatori. (teniu un enllaç amb plànols i fitxes tècniques al final) .

Vista general de la llacuna

.

Plantacions lineals de plàtans
.

Camí d'accés a l'observatori

.


Interior de l'observatori
.

Panells informatius
.

Camí perimetral

. Aparcament


Què es pot veure...

La zona es troba a la vall de la plana prelitoral per on transcorre el riu Tordera (entre el Montseny i el Montnegre), un lloc estratègic per a moltes aus de pas o hivernada, i la proximitat al tram del riu del Perxistor, amb un estat de conservació bo, facilita la presència a la llacuna de moltes espècies animals relacionades amb l’ambient aquàtic.

També troben moltes de les espècies vegetals típiques de zones humides, moltes d’elles han colonitzat l’espai de manera natural, i altres han estat plantades dintre dels treballs de restauració.

Un cop estiguin enllestides totes les actuacions i l’entorn recuperi en la seva totalitat un aspecte natural (a destacar aquesta preocupació per part de la direcció de les obres), el potencial de la zona és sorprenent tant per a la reproducció d’espècies com les tortugues de rierol (Mauremys leprosa), diferents ardeids, anàtides, blauets (Alcedo atthis), i un llarg etc., com per al pas i hivernada de multitud d’aus.

Per poder observar als animals i gaudir d’ells, es recomana (si no imprescindible) uns prismàtics i molt útil una guia d’identificació d’aus, si portem un gos mantenir-lo lligat i al costat nostre, i una regla bàsica... a més silenci... més animals. Paciència i sort.

Actualment, i especialment en aquesta època de l’any, podeu veure amb molta probabilitat i amb relativa facilitat...

Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Martinet blanc (Egretta garzetta)
Oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)
Blauet (Alcedo atthis)
Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Esparver vulgar (Accipiter nisus)
Aligot comú (Buteo buteo)
Picot verd (Picus viridis)
Puput (Upupa epops)
Cornella (Corvus corone)
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Pardal de bardissa (Prunella modularis)
Bitxac comú (Saxicola torquata)
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Tord comú (Turdus philomelos)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
...i multitud d’espècies típiques de ribera i espais agrícoles.

Tant aquí, com a qualsevol lloc, es pot veure qualsevol espècie en pas migratori o hivernats que ja hagin arribat.

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

.

Repicatalons (Emberiza schoeniclus)

.

Tord comú (Turdus philomelos)

.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

.Bitxac comú (Saxicola torquata)

.

Martinet blanc (Egretta garzetta) i oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)

.
En altres èpoques de l’any, a més a més d’alguns dels anteriors, són fàcilment observables ...

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Corriol petit (Charadrius ducius)
Multitud de limícoles en pas.
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
Abellarol (Merops apiaster)
Etc, etc, etc...

.

Abellarols (Merops apiaster)
.


Grup de cames llargues (Himantopus himantopus) descansant a la llacuna


Alguns dels amfibis i rèptils presents a la llacuna (o voltants) i que podem veure amb una mica de sort...

Granota verda (Pelophylax perezi)
Gripau corredor (Epidalea calamita)
Reineta (Hyla meridionalis)
Tòtil (Alytes obstreticans)
Vidriol (Anguis fragilis)
Sargantana (Podarcis sp.)
Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
Serp d’aigua (Natrix maura)
Serp verda (Malpolon monspessulanus)
Serp blanca (Rhinechis scalaris)
Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
Tortuga de Florida (Trachemys scripta)
... principalment.


Sobre les agressions a l’espai...

Malauradament, i com passa amb aquest tipus d’actuacions, les mesures de protecció “reals” no acompanyen mai al seu interès, i un cop finalitzada la infrastructura, no es realitzen treballs de manteniment, gestió o vigilància necessaris per a garantir els seus objectius ambientals.

Encara no s’han finalitzat les obres i ja s’han produït (i es produeixen) multitud d’agressions ambientals o “incíviques” que malmeten l’espai i dificulten, i molt, l’observació i interpretació per part de la població de l’entorn natural (un dels seus objectius) per no dir el perjudici per a les espècies autòctones.

Sens dubte l’agressió més greu és l’introducció de peixos al·lòctons per part dels pescadors que, tot i estar prohibit, acudeixen gairebé a diari a la llacuna, i que alteren greument les comunitats vegetals i animals fins a la seva extinció local. Aquest fet s’agreuja perquè les seves aigües queden comunicades amb el riu Tordera, i espècies com el Black-Bass – o perca americana – (Micropterus salmoides) ja s’han localitzat al tram del Perxistor i posen en perill a les espècies autòctones.

No tan greu per al conjunt de l’hàbitat, però sí per a les tortugues de rierol (espècie autòctona i de protecció prioritària a nivell europeu), ja són molt abundants les tortugues de Florida (Trachemys scripta) alliberades indiscriminadament per alguns dels seus visitants, i que competeixen amb les primeres fins al punt de desplaçar-les degut a la seva major talla, la seva major taxa reproductora, i fins i tot la seva major agressivitat.

Només amb aquestes dues espècies al·lòctones s’impossibilita l’assentament a la llacuna de la majoria d’espècies d’amfibis o fins i tot alguns rèptils o aus reproductores com els cabussets (Tachyhaptus ruficollis), entre altres, a més a més de reduir dràsticament la quantitat i varietat d'invertebrats aquàtics.

Més molest i visible que aquesta agressió, és la presencia a la llacuna de gent sense interès cap a la natura i que, ignorant les tanques perimetrals o senyals al respecte, passegen per les ribes a tocar de l’aigua, en molts casos amb gossos deslligats, i que impedeixen l’assentament de moltes espècies nidificants, hivernants o de pas, alhora que resten interès per als que acudeixen a l’espai “respectant” les indicacions.

Que dir dels que acudeixen a la llacuna per “muntar-se” un botellón alguns caps de setmana amb el volum dels aparells de música dels seus cotxes “ a tope”. No fa gaire em vaig trobar amb un ornitòleg que, indignat, havia vingut des de Barcelona expressament per a conèixer la zona i em comentava que se’ls havia trobat amb els cotxes dintre de l’observatori i pujats a sobre de la teulada per llençar ampolles de xibeca a les oques. Almenys ell, tal com va dir, no tornarà mai més.

Una de les agressions més recurrents a aquest espai (i a pràcticament tots, malauradament) és el pas de quads pels camins, i en aquest cas envoltant la llacuna, a tota velocitat i de manera sorollosa, una activitat “lúdica” molt perjudicial per a la fauna establerta en espais de reduïdes dimensions com aquest.

La llista és més llarga (com l’abundant presència de visons americans), però només aquestes 5 agressions dificulten i posen en perill “greu” la majoria d’objectius ambientals de les actuacions que es realitzen actualment, i són un bon exemple de desinterès per part de les administracions per a controlar-les. Les Llobateres és un espai amb un gran potencial, per suposat. S’han de fer moltes actuacions de restauració ambiental com aquesta, per suposat. Però... tindran resultat amb aquest panorama???
.

Quad circulant a tocar de la llacuna

.

Un dels molts visons americans (Mustela vison)


Quan anar-hi...


Visiteu Les Llobeteres, recomanable, un bon lloc per gaudir de la flora i la fauna de la zona i aprendre, a poder ser anar de dilluns a divendres, però si només podeu anar el cap de setmana o festiu perquè treballeu com la majoria de nosaltres ... ... ehhh ... abans de les 9 del matí encara no han arribat tota aquesta “penya”. Si no es pot evitar, és sorprenent la paciència que arriben a tenir algunes espècies i les veurem.


Alguns enllaços per ampliar informació (malauradament molt poca disponible)...


Aquí podeu llegir el resum del II CONGRÉS SOBRE RESTAURACIÓ DE RIUS I ZONES HUMIDES. COMUNICACIÓ - LAMINACIÓ D’AVINGUDES I CREACIÓ DE ZONES HUMIDES ARTIFICIALS, de la Associació Catalana d’Amics de l’Aigua (ACAA), on podeu llegir, entre altre, les dades tècniques de la zona humida, o podeu veure alguns plànols del projecte de restauració de restauració de Les Llobaters (gestió de fauna, vegetació, etc...) ...

http://www.amicsaigua.com/LAMINACI__D_AVINGUDES_1_%5B1%5D.pdf


Al butlletí informatiu de l’Ajuntament de Sant Celoni (maig-2007) podeu veure la presentació oficial que va tenir lloc el passat 22 d’abril (pàgines 11-13), amb algunes fotografies del procés de restauració entre altres…

http://www.santceloni.org/ARXIUS/2007/informatiu/22informatiu.pdf


Aquí podeu veure una nota informativa del mateix ajuntament, crec que l’únic que hi ha ...

http://www.santceloni.cat/document.php?id=2101