divendres, 1 d’agost del 2008

Desembocadura del riu Tordera 1/8/08. David Caballé


Totes les fotografies fetes per en David Caballé

Avui a la desembocadura del riu Tordera, en David Caballé ha observat...

5 corriols petits (Charadrius dubius), 2 d’ells pollets...

.
2 xivitones (Actitis hypoleucos)
4 territs menuts (Calidris minuta)
1 martinet ros (Ardeola ralloides)
1 gavina capnegra (Larus melanocephalus)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus)
bec de corall senegalès (Estrilda astrlid)
... entre altres.

Riu Tordera al seu pas pel Pla de Can Miró Vell (Fogars de la Selva) 1/8/08. David Caballé


Fotografies fetes per en David Caballé

Pel Pla de Can Miró Vell i el tram de riu proper, en David Caballé ha vist...

3 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 aligot comú (Buteo buteo)
... entre altres.

Riu Tordera a Fogars de la Selva 30/7/08. David Caballé

En visita al riu Tordera des de l’estació d’aforament de Fogars de la Selva, en David Caballé ha pogut veure...
.
Les fotografies fetes per David Caballé

3 tortugues de rierol (Mauremys leprosa), una molt fàcil d’agafar...
.

2 tortugues de tempes vermelles –de Florida- (Trachemys scripta elegans)...


>100 caderneres (Carduelis carduelis)
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
15 gavines vulgars (Larus ridibundus), totes les observades eren juvenils migrant riu amunt, espècie molt escassa a la zona.
1 ànec collverd (Anas platyrhynchos)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
2 corriol petit (Charadrius dubius)
2 blauets (Alcedo atthis)
.
A Sant Cebrià de Fogars...
.

1 blauet (Alcedo atthis)
4 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
>5 pinsà vulgar (Fringilla coelebs)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
1 picot verd (Picus viridis)
5 cornelles (Corvus corone)
>5 oriols (Oriolus oriolus)
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), primer en pas al canyissar

dijous, 31 de juliol del 2008

Reproducció de durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a Fogars de la Selva. David Caballé

Aquest dilluns 28/7/08 a casa dels seus pares (a Fogars de la Selva), en David Caballé ha pogut veure mínim un jove de durbec (Coccothraustes coccothraustes) darrera els adults en un lledoner (Celtis australis).

Tota la setmana s’han anat observant els durbecs a la mateixa zona.

Blada (Acer opalus) a Sant Ponç (Tordera). Fotografies d’en David Caballé

les fotografies de blada (Acer opalus) són fetes al camí de Can Ferrer de Sant Ponç (Tordera) per en David Caballé...
.

TALA INDISCRIMINADA D'ARBRES EFECTUADA A INSTÀNCIA DE L'AJUNTAMENT DE TORDERA AL PARATGE DEL PLA DE CAL CAPITÀ (RIERA DE PINEDA) (31/07/08)


Font, text i fotografies de la Plataforma Salvem la Vall de la riera de Pineda. Ho trobareu aquí…

http://www.pangea.org/salvemlarieradepineda/

Trobareu més imatges a la secció Fotos d'aquesta web.


Amb data de 28 de juliol, la nostra entitat va rebre un avís d'un particular pel qual s'alertava de la tala indiscriminada que s'estava efectuant a la zona de la riera de Pineda, a l'alçada del sot de Cal Capità (també conegut com a Sot d'en Gómez). Aquest punt se situa uns centenars de metres aigües amunt del berenador de Can Pallofa (al terme municipal de Tordera). En saber la notícia i, coneixedors de la qualitat de la vegetació i dels atributs naturals dels que gaudeix l'indret, membres de la nostra entitat varen apropar-se al lloc i van poder constatar com, efectivament, s'havia talat tota la vegetació arbòria compresa entre el cartell indicatiu del "Sot d'en Gómez" i el punt on la pista forestal travessa la riera per dirigir-se a Cal Ros. La vegetació arbòria, en aquest tram estava formada, bàsicament, per plàtans, per grans peus de pollancres i robínies. Davant el risc que aquesta tala de ribera absolutament indiscriminada i sense seguir cap mena de criteri, continués cap a la part de més qualitat ecològica i paisatgística, la nostra entitat va contactar amb el regidor de medi ambient de l'ajuntament de Tordera, Sr. Carles Aulet.

El regidor ens confirmà que la intervenció s'havia efectuat per una colla d'operaris i per mandat del mateix ajuntament de Tordera, davant la queixa d'un parcel·lista, pel risc que alguns d'aquests arbres caiguessin i afectessin unes edificacions properes. Per la conversa que vam tenir amb el regidor i per la manera com s'ha dut a terme la intervenció, deduïm que aquesta tala s'ha saltat tots els procediments que s'haurien d'haver seguit d'acord amb la inclusió del paratge dins dels límits del Parc.

Per altres informacions que hem tingut i que caldria confirmar, sembla ser que els operaris haurien dut a terme aquesta feina de franc a canvi de poder aprofitar tota la fusta que obtinguessin de la tala. A més a més, no hauria disposat de cap mena de supervisió tècnica. Si això fos d'aquesta manera el fet seria molt més greu ja que posaria de manifest que la tala no s'ha ajustat a cap criteri de caire ambiental sinó que ha primat el purament econòmic; també posaria de relleu que el risc de caiguda de l'arbrat hauria estat tan sols un pretext per realitzar aquesta lamentable actuació. En demanar al regidor que la tala s'aturés immediatament per l'impacte que tindria pel paratge, ens va respondre que aquell mateix dia havia finalitzat i que ja no es continuaria ribera avall.

El cert és que dijous, 29, en inspeccionar l'indret, tot apunta que la tala s'havia acabat. L'aspecte que ofereix el lloc és d'absoluta destrossa, amb el brancatge abocat sobre les ribes de la riera i, curiosament, amb tots els troncs talats ja emportats pels operaris. És perfectament visible que la tala s'ha produït al llarg d'alguns centenars de metres i que, excepte en punts molt concrets, no hi ha cap edificació a les proximitats.

Al marge de si els troncs talats són d'espècies autòctones o no, i si són de creixement ràpid o no, el conjunt del paratge del Sot de Cal Capità gaudia, i encara gaudeix, d'uns valors naturals que han estat reconeguts per moltes de les persones que visiten l'indret i que fan passejades per aquest sector del Montnegre. A més a més, en el marc del Projecte Rius, va ser apadrinat, fa alguns anys, per l'Agrupament Escolta i Guia "Montpalau", de Pineda de Mar; s'adaptà un corriol d'accés i s'emplaçaren uns plafons explicatius. En aquest punt de la riera s'han efectuat parades d'itineraris didàctics per a instituts i d'altres grups per conèixer els ecosistemes de ribera i la seva flora i fauna associades.

Si es confirma tot el que s'acaba de dir, seria del tot inadmissible que un ajuntament inclòs dins els límits del Parc hagués decidit, unilateralment, una actuació tan desencertada com aquesta sense que els òrgans de gestió de l'espai natural hagin estat prèviament informats i saltant-se el procediments legals i administratius establerts per normativa. Si realment hi havia algun arbre que fes perillar algun habitatge això s'hauria d'haver valorat de forma rigorosa; la intervenció hauria d'haver estat selectiva i sota la supervisió de corresponent tècnic qualificat.

És per tot plegat que volem expressar el nostre més enèrgic rebuig i protesta a la manera com s'ha produït aquesta injustificada tala d'arbres. Demanem que el Parc exigeixi les responsabilitats que pertoqui als seus promotors i que, amb les despeses al càrrec d'ells, es duguin les actuacions necessàries per a la restauració de l'indret. Com a primera mesura de caràcter immediat, que es retiri el brancatge que ha quedat estès a les ribes de la riera.

dimecres, 30 de juliol del 2008

Sobre les infrastructures que creuaran el riu Tordera en breu

Si voleu saber per quins espais naturals passarà el Gasoducte Martorell-Figueres, podeu veure aquest mapa...

http://www.mma.es/secciones/evaluacion_ambiental/eval_impacto_proyectos/proyectos_ea/pdf/plano_sintesis_ambiental_2_20060624.pdf

Si voleu saber com creuarà l’autopista C-32 sobre el riu Tordera, podeu veure aquests comunicats de premsa...

http://www.abertis.com/dyndata/30042008_adjudicacic32.pdf

http://www.abertis.com/dyndata/181207licitacioc32_1.pdf

Si coneixeu cap enllaç on s’apreciï millor el traçat d’aquestes dues infrastructures pel riu, qualsevol document explicatiu, o d’altre infrastructura en projecte o execució, agrairia que l’enviéssiu al següent correu...

javierfartet@msn.com

Moltes gràcies.

AJUTS ICO A LA RECERCA ORNITOLÒGICA – 2008

L'Institut Català d'Ornitologia, a fi i efecte de promoure l'explotació de les dades d'anellament generades al llarg dels darrers anys i fomentar la redacció de treballs científics entre els seus socis, convoca 2 AJUTS a projectes de recerca que tinguin per objecte l'estudi d'algun aspecte de la biologia dels ocells i utilitzin com a font d'informació principal les bases de dades d'anellament existents a l'ICO.

Es convoquen 2 ajuts, dotats de 1.200 € cadascun, a projectes de recerca sobre la biologia de les aus que siguin realitzats, totalment o en part, utilitzant les bases de dades d'anellament d'ocells existents a l'ICO.

Els projectes podran ser presentats a tall individual o col·lectiu. Almenys un dels components de l'equip de treball, que actuarà com a responsable i persona de contacte, haurà de ser major de 18 anys al moment de sol·licitar l'ajut.

Almenys un dels components de l'equip de treball haurà de ser soci de l'ICO des de 6 mesos abans de la publicació d'aquesta convocatòria.

L'ICO posarà a disposició dels guanyadors, de forma exclusiva durant el període d'un any, les dades necessàries per a dur a terme el projecte de recerca proposat.

L'atorgament de la totalitat de l'ajut queda supeditat a la publicació dels resultats científics del treball en revistes científiques periòdiques amb procés de revisió extern.

Les sol·licituds han de ser lliurades a la secretaria de l'ICO (Girona 168, entresol 5a, 08037 Barcelona).

La present convocatòria restarà oberta fins al 23 de desembre de 2008 a les 13:00 hores. No s'admetrà cap sol·licitud que hagi estat rebuda amb posterioritat a aquesta data.

Podeu veure la resta de bases aquí...

http://www.ornitologia.org/recerca/recerca_ajuts.htm

DISPONIBLE EL BUTLLETÍ ESTACIONAL. PRIMAVERA DE 2008. Servei Meteorològic de Catalunya

El trobareu aquí...

http://www.meteo.cat/mediamb_xemec/servmet/pagines/butlleti_estacional/primavera_2008.pdf

La primavera de 2008 ha estat plujosa i termomètricament normal a gairebé tot el país

Estany de la Júlia, gravera de Can Buscà i Pla de la Júlia (Tordera) 29/7/08

A l’estany de la Júlia... totalment sec ja...
.

Merla (Turdus merula)
Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
... entre altres.

A la gravera de Can Buscà...

1 polla d’aigua (Gallinula chloropus)
8 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
28 xivites (Tringa ochropus)
4 corriols petits (Charadrius dubius)
2 abellarols (Merops apiaster)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 mussol comú (Athene noctua)
... entre altres.

1 llebre (Lepus europaeus) al mig de la gravera...


centenars d’enormes cap-grossos de gripau d’esperons (Pelobates cultripes)...


centenars de petits de granota verda (Pelophylax perezi) i gripaus corredors (Epidalea calamita) a tot arreu...

granotes verdes (Pelophylax perezi)
.
petit de gripau corredor (Epidalea calamita)
.
i 3 serps d’aigua (Natrix maura)...
.

De tornada pel camí que travessa el Pla de la Júlia, ja de nit...

4 enganyapastors (Caprimulgus europaeus) aturats, 2 i 2, davant del cotxe.
2 llebres (Lepus europaeus) més.
11 conills (Oryctolagus cuniculus)

Braç esquerre del riu (Tordera) 29/7/08


Una de les basses del braç esquerre del riu ja es troba pràcticament seca, i a la poca aigua que resta s’hi concentren els peixos i els cap-grossos de granota verda (Pelophylax perezi).

També...

abundants granotes verdes adultes i petites pel fang.
Oriol (Oriolus oriolus) escoltat
2 corriols petits (Charadrius dubius)
... entre altres.

Més sobre el mosquit tigre (Aedes albopictus) 28/7/08...

Els experts adverteixen que el mosquit tigre arribarà a la demarcació pel sud de la Selva
Diari de Girona 28/7/08

Les rutes del mosquit tigre cap a Girona

Els experts treballen amb les hipòtesis que l'insecte pugui arribar a la demarcació pel sud de la Selva o per algun punt indeterminat de la Costa Brava i alerten que el model urbanístic gironí en pot afavorir l'extensió

GIRONA PILI TURON
Quinze quilòmetres separen el mosquit tigre de les comarques de Girona i els experts fins i tot ja han previst les seves possibles rutes d'entrada: una passa per la Selva perquè limita amb el Maresme, el lloc més proper on s'ha detectat l'insecte, mentre que una altra opció assenyala un punt indeterminat de la costa.
Girona disposa d'un dels quatre serveis de control de mosquits que existeixen a tot l'Estat -tres d'ells a Catalunya-, la Mancomunitat intermunicipal voluntària del Servei de control de mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter. Fa pocs dies, el seu gerent alertava davant els polítics municipals la urgència de prendre mesures per avançar-se a la implantació i l'assentament del mosquit tigre a la demarcació. I per deixar-ne clara la necessitat, el seu servei va informar que quaranta-tres municipis gironins estan en risc de rebre l'insecte: vint-i-un amb possibilitats altes -bàsicament poblacions del sud de la Selva i totes les que ressegueixen la Costa Brava-, vint més en una franja intermitja i dos amb un nivell baix.
El gerent de la mancomunitat, Eduard Marquès, va insistir que el mosquit tigre "és una amenaça per a les comarques de Girona" i es va referir a Itàlia per exemplificar la mala praxis administrativa, ja que -segons va afirmar- el seu retard a l'hora d'actuar n'ha provocat l'extensió per tot el territori.
El model urbanístic gironí és un factor que, d'acord amb les explicacions de l'expert, pot afavorir l'expansió del mosquit tigre. Això es deu a la proliferació de jardins i de municipis enllaçats per continus urbanístics.
Eduard Marquès va plantejar les dues hipòtesis que es contemplen a l'hora de preveure l'arribada d'aquest insecte a terres gironines. Tenint en compte que ?Arenys i Canet de Mar -al Maresme- són els últims llocs on s'ha localitzat l'animal, el Servei de control de mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter creu que el sud de la Selva pot ser una porta d'entrada. Un cop estigui en aquesta comarca, els especialistes creuen que pot arribar fàcilment a Girona a causa de l'alta mobilitat entre aquesta ciutat i les poblacions selvatanes. Seguint amb la seva argumentació, els nombrosos viatges diaris entre la capital i el Baix Empordà o Banyoles marcarien les rutes d'expansió del mosquit.
L'altra hipòtesi que hi ha a sobre de la taula contempla la introducció de l'insecte a través de qualsevol punt de la costa, on la densitat urbanística li facilita les coses per anar passant d'un municipi a un altre; a més -com en la possibilitat anterior-, tant el transport privat com públic a Girona obre una via perquè arribi a d'altres punts del territori.
A tot això, Eduard Marquès encara hi va afegir una altra dada rellevant: els dies festius, uns 252.000 vehicles es traslladen de Barcelona a Girona i uns 132.000 ho fan els feiners. En opinió del gerent de la mancomunitat, aquests desplaçaments són un factor a tenir en compte.
Aquests van ser els arguments principals de la Mancomunitat intermunicipal voluntària del Servei de control de mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter i de l'Organisme autònom de salut pública de la Diputació de Girona (Dipsalut) per convèncer alcaldes i regidors que els ajuntaments s'han de sumar a un conveni per controlar l'entrada del mosquit tigre a la demarcació. Aquest projecte s'ha realitzat amb la col·laboració de l'Agència de Protecció de salut de la Generalitat i es complementa amb una campanya a les escoles.

Col·locació de trampes
Per remarcar la importància que s'ha donat al tema, el president de Dipusalut, Josep Marigó, va informar que la Diputació ha reservat un milió d'euros per als propers quatre anys. Part d'aquests diners es destinaran a les actuacions preventives als municipis, que cofinançaran els ajuntaments. La col·locació de trampes d'ovoposició serà un element clau de la campanya -que començarà a les poblacions de més de 5.000 habitants-, que també té en compte la informació, la sensibilització ciutadana i la creació de comitès municipals per actuar en cas que es detecti el mosquit tigre.



Trovareu més informació sobre aquest tema aquí…

Sobre el mosquit tigre (Aedes albopictus)

El risc d'arribada del mosquit tigre és alt en vint-i-un municipis gironins
El Punt 22.07.2008 ORIOL MAS
.

Engeguen una campanya de control i sensibilització del mosquit tigre en 276 escoles de la demarcació
El Punt 15.07.2008 ORIOL MAS

Un miler de trampes
El Punt 15.07.2008

Present a 55 municipis
El Punt 12.07.2008

dimarts, 29 de juliol del 2008

Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) a Malgrat de Mar 28/7/08


A la plaça de Can Campassol del centre de Malgrat de Mar, a les dues palmeres, hi ha una colònia de cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus), almenys 11 nius i moviments continus (mínim 7 cotorretes volant o a les palmeres) observades tranquil·lament des d’una de les terrasses dels bars...
.

Riu Tordera entre la Rocassa i l'estació d'aforament (Fogars de la Selva) 27/7/08


En recorregut pel riu Tordera entre la Rocassa i l’estació d’aforament (Fogars de la Selva)...

2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
9 corriols petits (Charadrius dubius), 1 fent tasques de distracció perquè te una niuada a prop.
14 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), 2 femelles fent-se passar per aus ferides per atraure els depredadors i protegir als petits o postes.
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 blauet (Alcedo atthis)
... entre altres.

19 tortugues de rierol (Mauremys leprosa), 1 al riu i 18 a l’estació d’aforament.
2 serps d’aigua (Natrix maura)
>10 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
1 llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) de grans dimensions
>1000 granotes verdes (Pelophylax perezi) i molts cap-grossos
1 granota pintada (Discoglossus pictus)