dissabte, 6 de juny del 2009

Sobre Pinya de Rosa (Blanes) 6/6/09...

L'entitat Pinya de Rosa farà un acte al teatre de Blanes en què criticarà l'actuació a la zona
Diari de Girona 6/6/09

S'explicarà a la ciutadania què és un bosc mediterrani i per què s'ha de conservar i comptarà amb la presència del naturalista Martí Boada


El cartell editat per anunciar els actes. diari de girona

BLANES MARTÍ SANTIAGO
Malgrat que el tècnic forestal de la Selva conclogui que el desbrossament realitzat a la finca de Pinya de Rosa és correcte i tingui el suport del Departament de Medi Ambient l'associació Pinya de Rosa no abandona el seu principi de denúncia a les actuacions dutes a terme en aquest paratge. Per aquest motiu, ha convocat una reunió per al dilluns 15 de juny, al teatre de Blanes, sota el lema "Aturem de nou la destrucció a Pinya de Rosa".
La intenció de l'acte és explicar què és un bosc i per què hi ha una necessitat de protegir-lo. A més, servirà perquè la ciutadania prengui consciència de les tasques que s'han estat desenvolupant a la finca com el desbrossament amb maquinària pesada i la instal·lació d'una tanca de filat metàl·lic. Actuacions totes que han aixecat un al·luvió de crítiques per part de l'entitat mediambiental i diverses institucions de la comunitat científica de Catalunya, com el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), diversos departaments de la Univeristat de Barcelona i de la Universitat de Girona i la Institució Catalana d'Història Natural.
El geògraf, naturalista, doctor en Ciències Ambientals i professor titular a la Universitat Autònoma de Barcelona Martí Boada ha confirmat la seva presència a l'acte. L'entitat també ha convidat el director dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Medi Ambient, Emili Santos, de qui també va demanar la seva dimissió per la gestió realitzada en l'afer del desbrossament i la instal·lació de la tanca perimetral del PNIN de Pinya de Rosa.
Coincidint ahir amb el Dia Mundial del Medi Ambient, el socioecòleg i membre de l'associació Pinya de Rosa, Rafael Sardà, va instar el candidat d'ICV a les eleccions europees, Raül Romeva, a sumar-se a l'acte per descobrir de primera mà les polítiques mediambientalistes que s'han permès en aquest PNIN.


Reunió a tres bandes
Ahir va tenir lloc a l'Ajuntament de Blanes una reunió entre l'alcalde, el representant de la propietat de Pinya de Rosa i el socioecòleg Rafael Sardà. Aquest darrer considera que va quedar demostrat la necessitat de dispoar d'un Consell Rector el qual hauria evitat "aquesta neteja brutal que s'ha fet".
Sardà assegura que va advertir al representant de la propietat que el desbrossament realitzat és inacceptable des d'un punt de vista científic. La propietat es va defensar al·legant que la seva actuació estava avalada per part dels representants de la Generalitat. Per aquest motiu, el socioecòleg convé a afirmar que la Generalitat "ha patinat a Pinya de Rosa".

DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG 2009. Servei Meteorològic de Catalunya

Ho trobareu aquí...

AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG 2009.

Aquest mes de maig ha sigut el més sec des de l’any 1996, data de creació de l’SMC i quan es comencen a gestionar les EMA que formen part de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), a àmplies zones del litoral i del prelitoral de la demarcació de Tarragona, i a punts de les comarques de la Noguera, del Pla d’Urgell i del Segrià. Termomètricament, aquest maig ha sigut el més càlid dels darrers deu anys a àmplies zones del Pirineu, Prepirineu, quadrant nord-est del país, prelitoral sud i depressió Central.

A la Baixa Tordera, ha estat un mes sec, amb una precipitació mensual acumulada entre 20 i 40mm que representa un 60-40% de la mitjana climàtica mensual. Amb una temperatura mitjana mensual d’entre 18 i 17ºC, el mes ha estat 1.5-2ºC per sobre la mitjana climàtica mensual.

divendres, 5 de juny del 2009

Sobre l’inici de les obres del passeig fluvial de Tordera, 5/6/09...

COMENCEN LES OBRES DEL COBRIMENT DE LA PISTA DE SANT PERE I L’AMPLIACIÓ DEL LOCAL DE TORDERA PARK. AQUESTES DUES OBRES ESTAN INCLOSES DINS EL PLA ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL.
Ràdio Tordera 5/6/09

(...)

La resta d’obres projectades com són la coberta de la pista de Sant Andreu, la reforma de la pista Mina Jalpí i el passeig fluvial començaran entre els mesos de juliol i agost, quan hagin finalitzat les festes d’aquests veïnats per no interferir en la celebració de les activitats i quan hagi finalitzat la temporada de nidificació de les aus a la llera del riu.

dijous, 4 de juny del 2009

Desembocadura del riu Tordera 4/6/09


Aquest matí a primera hora a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...

1 agró roig (Ardea purpurea)
4 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 martinet menut (Ixobrychus minutus) femella
2 cames llargues (Himantopus himantopus)
4 corriols petits (Charadrius dubius), 2 parelles
1 cuereta torrentera (Motacilla flava)
cueretes blanques (Motacilla alba)
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) cantant
74 gavines corses (Larus audouinii)
- lectura a distància de 3 anelles PCV blanc amb lletres negres AVJC, AVV4 i AYW1
gavians argentats (Larus michahellis)
5 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
orenetes vulgars (Hirundo rustica)
orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
falciots negres (Apus apus)
1 puput (Upupa epops)
1 oriol (Oriolus oriolus) mascle
ànecs collverds (Anas platyrhynchos), 3 llocades diferents
polles d'aigua (Gallinula chloropus)
... entre altres.

agró roig (Ardea purpurea)...


martinets blancs (Egretta garzetta), dues maneres diferents de pescar...


cuereta groga (Motacilla flava)...

ànecs collverds (Anas platyrhychos)...

cames llargues (Himantopus himantopus) i gavines corses (Larus audouinii)...

2 cames llargues (Himantopus himantopus), 1 martinet blanc (Egretta garzetta) i gavines corses (Larus audouinii)...

falciots negres (Apus apus)...
Lectura a distència d'anelles en gavines corses (Larus audouinii)
AVJC, AVV4 i AYW1...
Coses d’aquest espai natural “desprotegit”...

Roderes de quad, tot el tram final del riu (des del pont Blanes-Malgrat) i creuant tota la desembocadura...

Algunes notícies més per llegir 4/6/09...

L’ACA i l’Ajuntament de Malgrat acorden tirar endavant les obres de canalització de la riera.
Ràdio Palafolls 4/6/09

Després de mesos d’aturada l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el govern de Malgrat, han redactat un conveni per acabar de resoldre els trams de la riera que encara queden per canalitzar al municipi, entre ells el polèmic de Can Feliciano. El conveni, que haurà de ser ratificat pel ple de Malgrat, segurament d’aquí a una setmana, dóna preferència a aquest tram de riera, que ja havia començat a canalitzar-se, però que es va aturar per la pressió veïnal. L’alcaldessa de Malgrat assegura que l’ACA ha comprés el que ha passat al municipi i a través del diàleg amb el consistori s’ha pogut redactar aquests conveni.

A més, segons el diari el Punt, el conveni afegeix el polèmic reforç a les parets del calaix perquè en un futur es pugui urbanitzar. Un punt que no existia en el projecte inicial i que no agrada a l’oposició ni a la Plataforma de l’Arbreda. Conxita Campoy assegura que aquests punt no existeix al conveni, però que el projecte si presenta una major presència de ferro al forjat, i que ara l’Ajuntament estia si la previsió de l’ACA permetria cobrir el tram de Can Feliciano.

El conveni parla de continuar amb el projecte inicial per a que les Can Feliciano, un projecte que va ser ratificat pel ple municipal de gener del 2008 amb els únics vots del govern local.

Segons el conveni les obres les licitarà i les executarà l’Ajuntament de Malgrat, un cop rebin el projecte per part de l’ACA, que trigarà un màxim de dos mesos des de la signatura del conveni. El projecte no serà igual que l’anterior, perquè s’haurà d’actualitzar tan els preus com també les condicions tècniques.

El conveni, també pendent de l’aprovació pel consell d’administració de l’ACA, especifica altres accions que s’han de desenvolupar en els pròxims anys.

La llista conté tirar endavant el projecte de canalització al tram de la desembocadura de la riera, sota la via del tren, que actualment està en fase de redacció i que inclou les obres de connexió viària per al trànsit de vehicles i vianants amb la zona de la platja, a la plaça de l’ancora. L’aprovació del projecte no s’hauria d’allargar més d’un any, i té un pressupost de 2,4 milions d’euros.

A banda de la desembocadura, el conveni també inclourà la millora hidràulica i canalització del pont del carrer de la Riera i el projecte de canalització al pas pel parc de Francesc Macià i l’avinguda de la Costa Brava. El compromís especifica que els documents no trigaran més de dos anys.

L'ACA tanca finalment un calendari per desencallar els trams que queden per canalitzar a la riera de Malgrat
El Punt 4/6/09

L'espai de Can Feliciano inclou el reforç per poder ser urbanitzat en un futur
.
La riera de Palafolls al seu pas per Malgrat i en el tram de Can Feliciano. Foto: T.M.

Encaixada de mans entre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el govern de Malgrat, del PSC i el PP, per resoldre finalment els trams de la riera que encara queden per canalitzar. El conveni, que haurà de ser ratificat pel ple, prioritza l'espai de Can Feliciano, que fa prop de dos anys que es va aturar per la pressió veïnal, i afegeix el polèmic reforç a les parets del calaix perquè en un futur es pugui urbanitzar. Resoldre la desembocadura també és un dels projectes que s'hauran d'executar amb més agilitat.

El conveni, pendent de l'aprovació tant del consell d'administració de l'ACA com del ple de l'Ajuntament de Malgrat, especifica concretament les accions que s'han de desenvolupar en els pròxims anys. L'Agència «promourà i assumirà el finançament de la redacció de tots els estudis i projectes constructius [...] encara pendents en el tram urbà de la riera de Palafolls en el seu pas per Malgrat». La llista especifica que es tira endavant el projecte de canalització al tram de la desembocadura sota la via del tren, que actualment està en fase de redacció i que inclou les obres de connexió viària per al trànsit de vehicles i vianants amb la zona de la platja. L'aprovació del projecte no s'hauria d'allargar més d'un any, i té un pressupost de 2,4 milions d'euros.

Dos mesos

L'ACA especifica en el conveni que les obres al tram de Can Feliciano –aturades des de l'agost del 2007 per la pressió veïnal, a la qual van donar suport els tres grups de l'oposició: ERC, CiU i ICV-EUiA– es continuaran seguint el projecte aprovat inicialment i ratificat pel ple el gener del 2008 amb els únics vots del govern local i l'oposició frontal de la Plataforma Salvem la Riera, que defensava la preservació d'aquest espai amb un projecte «menys agressiu» amb la natura. La resolució no trigarà més de dos mesos un cop ratificat el conveni, i el cost per acabar el tram es calcula que serà d'uns 824.000 euros. Precisament la proposta aprovada pel ple el mes de gener incloïa un apartat en què es demanava a l'ACA que reforcés l'estructura de canalització al tram de Can Feliciano per poder urbanitzar-lo en un futur. Aquest afegit va encendre la plataforma i l'oposició i va provocar que interposessin un contenciós administratiu contra l'acord que encara es manté viu als jutjats.

El pont

A banda de la desembocadura, un altre dels projectes prioritaris és la millora hidràulica al pont del carrer de la Riera i la seva canalització –inclòs en la millora del barri del Castell–, que han de compatibilitzar tant amb el trànsit existent com amb la connectivitat amb els carrers adjacents.

Finalment, l'ACA recull l'encàrrec de fer l'estudi i el projecte de canalització de la riera al pas pel parc de Francesc Macià i l'avinguda de la Costa Brava. «Un estudi que haurà de valorar les diferents alternatives per a la canalització garantint la seguretat hidràulica, la seguretat de les persones i la preservació de l'entorn amb una solució integrada amb tècniques de bioenginyeria». El compromís especifica que els documents no trigaran més de dos anys.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA... Sobre la gestió, recuperació i redacció de projectes relacionats amb els espais fluvials i la vegetació de ribera. ACA

.
La gestió i la recuperació de la vegetació de ribera

Guia tècnica per dur a la pràctica actuacions per potenciar i millorar les comunitats vegetals autòctones presents a les riberes i, en general, les funcions ecològiques dels espais fluvials.

Agència Catalana de l’Aigua
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Desembre de 2008
.


Protocol de contingut dels projectes

Directrius i criteris per a la redacció de projectes de gestió, de conservació i de recuperació d'espais fluvials.

Agència Catalana de l’Aigua
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Juliol 2008

JORNADES: CUSTÒDIA I RESTAURACIÓ FLUVIAL

Els dies 29 i 30 de juny es celebraran, emmarcades dins les activitats de la Universitat d'Estiu de Vic, les Jornades sobre Custòdia i restauració fluvial. Les ponències orals, que es duran a terme al Museu Industrial del Ter, seran sobre casos de Catalunya i Europa, taules rodones i visites de camp. L'objectiu és informar i generar interès en la custòdia de rius i zones humides, per tal de promoure la conservació i la restauració de la biodiversitat i el seu estat ecològic.

Més informació aquí...

Inscripcions obertes a les jornades: Custòdia i restauració fluvial al Museu Industrial del Ter

dimecres, 3 de juny del 2009

Sobre la platja de s’Abanell i l’aportació de sorra, Capítol 6.357, o més.

Pregunta... Fins quan??? Vull dir la mania de perpetuar una situació que és totalment insostenible... la regeneració de la platja amb aportacions de sorra.

Pregunta... Què fan els càmpings, hotelers i regidors per evitar la pèrdua de sorra de la platja de s’Abanell??? I no em refereixo a les aportacions “inútils” de sorra.

Pregunta... Si les obres del passeig i les dragues de sorra la paguessin els càmpings, hotelers i regidors, les exigirien amb tanta urgència? O demanarien solucions eficaces i definitives?

Pregunta... Sap la gent lo que ens costa “a nosaltres” mantenir aquesta situació cada any?

Pregunta... Com agraeixen els càmpings, hotelers i regidors la nostra contribució al manteniment “insostenible” dels seus “negocis”?

Pregunta... Com pot Costes, Medi Ambient, ACA, etc, etc, etc..., seguir negant l’evidència?

Pregunta... Tots. No tenen vergonya?

...................................................

Costes desconeix encara quan començarà l'aportació de sorra a la platja de s'Abanell
Diari de Girona 3/6/09

Per Sant Joan el passeig tindrà una capa de ciment, s'instal·laran les escales d'accés i les baranes de seguretat
.

Aspecte que presentava el passeig de s'Abanell, a Blanes, ahir a la tarda.FOTO: Carles Colomer

REGENERACIÓ DE S'ABANELL
La Direcció General de Costes no ha fixat una data per iniciar l'aportació de 250.000 m3 de sorra a la platja de s'Abanell per a la seva regeneració. Està pendent que la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, que depèn del Ministeri de Medi Ambient, tramiti la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA). Fins que aquesta no estigui feta Costes no podrà començar els treballs.

MARTÍ SANTIAGO
L'acondiciament del passeig i la platja de s'Abanell, a Blanes, va de?sacompassat. Mentre les obres d'emergència de reparació del passeig marítim s'estan executant, la regeneració de la platja amb l'aportació de 250.000 m3 de sorra que la direcció general de Costes va prometre no té data d'inici.
Costes assegura que està pendent que finalitzi la tramitació de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) que està realitzant la Direcció General de Qualitat i Evaluació Ambiental del Ministeri de Medi Ambient. De moment, però, no hi ha data d'inici.
Fa poc més d'una setmana que l'alcalde de la població, Josep Trías (CiU), i el regidor de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP), van reunir-se amb els delegats de la direcció de Costes per analitzar la situació de la zona.
Lillo explica que els delegats van comprometre's a instar l'empresa que realitza les obres del passeig a incrementar el personal que hi treballa per finalitzar les tasques de reparació consistents en la protecció del sorral amb una escullera, la reposició de paviments i altres elements danyats pel temporal de Sant Esteve.
Amb tot, el regidor assegura que Blanes podrà diposar del passeig per Sant Joan. Afirma que en la reunió celebrada amb els delegats es va acordar posar una capa de ciment pòrtland tant a l'escullera situada "entre l'avinguda Mediterrània i Blanes" com a la compresa entre "l'avinguda Mediterrània i el carrer de Mercè Rodoreda". A banda d'això, també s'instal·laran les escales d'accés a la platja i es col·locarà una barana de fusta al llarg del passeig per qüestions de seguretat.


Els focs de Blanes amb sorra
Malgrat que encara es desconeix quan s'iniciarà l'aportació de sorra a la platja de s'Abanell, el regidor de Medi Ambient es mostra optimista i veu provable que durant la celebració del concurs de focs de Blanes, que s'iniciarà el proper 22 de juliol, la platja ja disposi de tota la sorra garantida però reconeix que aquest és un aspecte que no s'atreveix a garantir perquè no depèn de l'Ajuntament.


El sector hoteler i els càmpings de Blanes diuen que els turistes marxen, tips del mal estat de s'Abanell
El Punt 3/6/09

La zona és en obres i l'Ajuntament no sap quan es farà l'aportació de sorra

Imatge recent de la platja de s'Abanell. Foto: JORDI COLOMER.

El sector hoteler i els càmpings de Blanes estan tips del mal estat de s'Abanell i denuncien que molts turistes marxen i altres al final no hi van per culpa d'aquesta situació. El president del Gremi d'Hostaleria de Blanes, Enric Porta, va afirmar ahir que s'està causant un greu perjudici al sector turístic, mentre que el representant dels càmpings, Joaquim Rabassa, també va lamentar la situació: «La gent se'ns en va.» L'Ajuntament desconeix quan es farà l'aportació de sorra promesa per l'Estat.

Porta va reconèixer ahir que el sector de l'hostaleria està «decebut i trist», ja que l'estat de la platja de s'Abanell és «lamentable» un cop entrat ja el mes de juny, amb poca sorra, en obres i amb una tanca de centenars de metres. Porta va comparar la imatge que ofereix la zona amb «el desembarcament de Normandia», i va criticar que a hores d'ara a la platja «no hi ha serveis» i que amb la sorra que hi ha, «la gent, els patins i les gandules no hi caben». També va alertar que les agències de viatges «saben com està tot plegat» i no hi volen anar, i que els particulars que saben que no hi ha gairebé platja, cosa que poden saber fàcilment «amb les noves tecnologies», tampoc van a Blanes. «No volem excuses, volem solucions.» Porta també va criticar l'Ajuntament perquè considera que la zona turística dels Pins està bruta. «Els carrers estan bruts i abandonats, i les voreres no s'han netejat en tot l'hivern», va afirmar.

Pel que fa al conflicte entre Costes i els càmpings, Porta va desmentir les acusacions del portaveu d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, que havia acusat els càmpings d'ocupar il·legalment terrenys. Porta va recordar que a finals dels anys vuitanta van ser els càmpings els qui van cedir gratuïtament 10 metres lineals «perquè es pogués fer el passeig».

El regidor de Serveis Municipals i Brigada d'Obres i Medi Ambient, Celestino Lillo (PP), va negar ahir que la zona estigui bruta, i va informar que ja ha començat «el reforç d'estiu a la zona hotelera». Quant a les obres a s'Abanell, va dir que l'Estat s'ha compromès que aquesta setmana o la vinent acabarien, i que només falta asfaltar, posar una tanca de fusta i posar escales. Sobre els 250.000 m³ d'un estudi d'impacte ambiental per treure la sorra del Maresme, però va dir que l'Ajuntament desconeix quan es farà l'aportació.


El sector turístic de Blanes està cansat de la situació de s’Abanell.
Ràdio Palafolls 3/6/09

Els hotelers i els càmpings de Blanes estan tips del mal estat de s’Abanell i denuncien que molts turistes marxen i d’altres al final no hi viatgen al municipi per culpa d’aquesta situació.

El president del Gremi d’Hostaleria de Blanes, Enric Porta, va reconèixer ahir que el sector de l’hostaleria està «decebut i trist», ja que l’estat de la platja de s’Abanell és «lamentable» un cop entrat ja el mes de juny, amb poca sorra, en obres i amb una tanca de centenars de metres. Porta va criticar que a hores d’ara a la platja «no hi ha serveis» i que hi ha molt poca sorra per encabir-hi la gent, els patins i les gandules. També va alertar que les agències de viatges saben com està la situació, i que els particulars que saben que no hi ha gairebé platja, tampoc van a Blanes.

Porta també va criticar l’Ajuntament perquè considera que la zona turística dels Pins està bruta, cosa que ha desmentit el regidor de Serveis Municipals i Brigada d’Obres i Medi Ambient, Celestino Lillo qui a més ha informat que l’Estat s’ha compromès que aquesta setmana o la vinent acabarien les obres de s’Abanell, i que només faltarà asfaltar, posar una tanca de fusta i posar escales. Sobre l’aportació de sorra a la platja el regidor ha assegurat desconeixer quan es farà aquesta operació però espera que sigui el més aviat possible.

Un enllaç per llegir... sobre les gavines corses (Larus audouinii) i el litoral

Gavines corses a Vilanova i la Geltrú
Ocells del Barcelonès i rodalies 2/6/09

Les tortugues de rierol (Mauremys leprosa) de l'illa del riu (Tordera) 27/5/09-2/6/09

tortuga de rierol (Mauremys leprosa)...


Durant tota la setmana s’han realitzat abundant captures de tortugues de rierol (Mauremys leprosa) a la bassa del Life de l’illa del riu (Tordera), i sorprenentment cap control d’exemplars marcats aquest any i només un dels exemplars marcats l’any passat al mateix lloc.

Aquesta bassa, lliure de peixos, amb abundants amfibis i macroinvertebrats, amb abundant vegetació, i d'aigües poc fondes i netes, ha guanyat una important població d’aquestes tortugues des de la seva creació l’any 2004.

També s’ha capturat un visó americà (Mustela vison) femella i s’ha observat almenys un altre exemplar, espècie exòtica invasora àmpliament estesa per tota la conca del riu Tordera i gran depredador aquàtic i terrestre de totes les espècies autòctones que troba (aus, rèptils, amfibis,...). Afortunadament també dels crancs vermells americans (Procambarus clarkii), altre espècie exòtica invasora.

Algunes imatges de la bassa...

dimarts, 2 de juny del 2009

Rebut l’historial del gavià argentat (Larus michahellis) amb lectura a distància d’anella al riu (Tordera) 23/5/09

Lectura a distància d’una anella en gavià argentat (Larus michahellis) al riu (Tordera) 23/5/09

Historial enviat per l’Ana Rodríguez, de Skua Gabinet d'Estudis Ambientals SLP...

Govern de les Illes Balears, Conselleria de Medi Ambient, Direcció General de Medi Forestal i Protecció d'Espècies

Carrer Manuel Guasp 10, 07006 Palma de Mallorca, Illes Balears

Dirección del proyecto: Dr. Jordi Muntaner

Gestión de recuperaciones: Ana Rodríguez Molina - correo electrónico: larus@skuasl.com

Larus michahellis

Anilla color B5CY 7098642

03/junio/2008 (Poll) Illes Balears, Arxipèlag de Cabrera, Illa des Conills (Palma de Mallorca)
39,185413 N 2,965611 E (M.McMinn;A.Rodríguez;M.Maximiliano)

12/julio/2008 Catalunya, Girona, Port de Sant Feliu de Guíxols (Sant Feliu de Guíxols)
41,793000 N 3,017000 E (Carlos Álvarez)
Diferencia días: 39
Distancia km: 289,79

23/mayo/2009 Catalunya, Barcelona, Riu Tordera (Tordera)
41,702347 N 2,717392 E (Javier Romera Cabrera)
Diferencia días: 354
Distancia km: 280,47

Algunes notícies més per llegir 2/6/09...

Els càmpings rebutgen el pla de Costes perquè els «espolia» terrenys
El Punt 2/6/09

L'Associació d'Hostaleria de Blanes, l'Associació de Càmpings de Blanes, la Federació de Càmpings de Girona i la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona han emès un manifest en el qual qualifiquen d'«espoli» la proposta de Costes de convertir en domini públic part de quatre dels principals càmpings de Blanes. eixamplant la línia marítima terrestre. Els signants del manifest recorden que els càmpings afectats tenen unes 250.000 pernoctacions l'any, i que es tracta d'empreses familiars. També mostren «preocupació pel perill que suposa per als 200 llocs de treball estacional que contracten aquests establiments». També acusen el portaveu d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, d'haver fet declaracions «malintencionades» quan va acusar els càmpings d'haver ocupat terreny il·legalment. Els signants del manifest afirmen que els càmpings «en cap cas han ocupat terreny que no els fos propi».


Un grup de veïns de Moixerigues s'oposa a la nova passera de connexió a la Tordera
L’Actualitat del Baix Montseny 2/6/09

Santa Maria de Palautordera

Un grup de veïns del nucli de Moixerigues de Santa Maria de Palautordera ha iniciat una campanya de recollida de signatures en contra del projecte de construcció d'una passera sobre la llera de la Tordera. Fins al moment, aquests veïns han recollit unes 300 signatures d'excursionistes que passen per la zona i prop d'un centenar de veïns del barri.

La protesta ve motivada perquè consideren que la construcció d'aquesta passera alterarà la qualitat de vida a la zona ja que suposarà un augment del trànsit de vehicles. A més, consideren que l'obra és el primer pas perquè en el futur esdevingui un vial de connexió amb l'autopista.

Segons un dels impulsors de la protesta, no estan en contra que es faci una passera per a vianants o bicicletes sobre el riu però si estan en contra del projecte aprovat que suposa una plataforma d'uns sis metres que permet el trànsit en els dues direccions. A més, alerten que l'obre pot tenir efectes negatius sobre un històric molí d'aigua que hi ha a pocs metres.

D'altra banda, reconeixen que quan s'han adonat de l'abast del projecte aquest ja havia superat el termini d'exposició públca i no han pogut presentar al·legacions. Amb tot, però, lamenten que ara l'Ajuntament no els ha respost les peticions d'informació i instàncies que han presentat. "Sols ens queda la mobilització popular pèr intentar parar-ho", assenyala un dels veïns disconformes.

La construcció d'aquesta passera és una demanda històrica dels nuclis de Pont Trencat i Moixerigues ja que permet una connexió directa amb el Virgili i el Temple. De fet, l'obra va ser inclosa en els Fons Estatals d'Inversió Local (FEIL) i està previst que es comenci ben aviat perquè ja ha estat adjudicada.

Segons el tinent d'alcalde de Palautordera, Francisco Garcia Camacho, la construcció de la passera és una demanda històrica del barri. En aquest sentit, assenyala que tant la majoria dels veïns com l'Associació veïnal de Moixerigues estan majoritàriament a favor del projecte i que elsque s'hi oposen són una minoria. Camacho també remarca que és un projecte que van aprovar tots els grups del Consistori. El responsable municipal entén que algunes persones es puguin sentir perjudicades però "la responsabilitat de l'Ajuntament és que l'interès general passi per davant dels interessos particulars".

Des de CiU, el cap del grup municipal, Marc Pou, considera que el projecte serà positiu però ha demanat que es faci al barri una exposició pública que desfaci malentesos.

Lístera ovada (Listera ovata). Fotografia de Jordi Novell

Anellament de polls d’astor (Accipiter gentilis) a Arenys de Munt 1/6/09. Jose Moreno i Enric Badosa

Aquest dilluns, Jose Moreno i Enric Badosa han anellat 4 polls d’astor (Accipiter gentilis) d’unes 3 setmanes d’edat, a un niu a un indret d’Arenys de Munt.

Desembocadura del riu Tordera 1/6/09


Mal dia per anar a la desembocadura del riu Tordera...

Pel que fa a la posta de corriol petit (Charadrius dubius), no ha sobreviscut al cap de setmana...
.

I encara són visibles les restes de fogueres a la platja, algunes a pocs metres de la posta...

Només arribar, surten volant...

9 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 martinet menut (Ixobrychus minutus) femella
2 corriols petits (Charadrius dubius)
unes 200 gavines corses (Larus audouinii)
>300 gavians argentats (Larus michahellis)
... entre altres.

Motiu... una persona que ha decidit passejar per l’interior de la desembocadura...


Menys 3 gavines corses i 2 martinets blancs que tornen a sedimentar-se, la resta marxen riu amunt. Ha arribat l’estiu.

gavines corses (Larus audouinii)...

martinets blancs (Egretta garzetta)...


Una tortuga de florida (Trachemys scripta elegans) a la bassa...


Coses d’un espai natural “desprotegit”...