divendres, 27 de juny del 2008

Reproducció a l’estany de Cal Raba (Tordera) de tortugues de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans) 27/6/08

petits nou nats de tortuga de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans)
.
Avui s’han observat 5 petits nou nats de tortugues de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans) prenent el sol a la riba de l’estany de Cal Raba (Tordera). S’han capturat 2 i les altres 3 s’han cabussat. (actualment es fa un control i retirada del medi natural de tortugues exòtiques a diferent zones humides de la conca de la Tordera).

La tortuga de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans) és la típica tortugueta de Florida que durant molts anys s’ha comercialitzat com a mascota, amb centenars de milers d’exemplars petitons venuts arreu.

Quan aquestes tortuguetes creixen, hi ho fan ràpidament, els propietaris s’adonen de la seva agressivitat i requeriment de grans espais (ja no serveix, llavors, la típica pecera de plàstic amb palmera), afegit a la manca d’interès i ganes d’invertir temps en la seva cura diària... ja no és la joguina nova del nen.

Arribats a aquest punt, la immensa majoria opta per deixar anar la mascota a on pensa que pot viure en llibertat (i de passada desprendre’s de l’animaló), aquella bassa, pantà o estany que te al costat de casa seva.

Malauradament, aquesta opció comporta que cada any arribin als espais naturals (amb la seva fauna i flora protegida) desenes d’aquestes mascotes, que quan arriben a ser grans, algunes de fins a 2 Kg de pes o més, i degut a la seva major agressivitat, desplacen i posen en perill a les espècies autòctones com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) o la tortuga d’estany (Emys orbicularis), a més de transmetre malalties a altres espècies, alterar la vegetació i la qualitat de l’aigua,... , sense oblidar-nos que es tracta d’un animal originari del continent americà... aquest no és el seu lloc.

Donada la gravetat de la situació a tota Europa, es va prohibir la seva comercialització però... feta la llei feta la trampa... no la de la resta d’espècies exòtiques... molt semblants o hidratats, i amb els mateixos problemes ambientals afegits. Per aquest motiu encara es poden veure als mercats i botigues les típiques tortuguetes de Florida, principalment tortugues de tempes grogues (Trachemys scripta scripta) i híbrids (T. s. scripta x elegans), i que ja es poden veure en llibertat als estanys i zones humides de tot arreu.

Cal afegir un problema més... també es reprodueixen.

És molt difícil comprovar la seva reproducció al medi natural, molt però que molt difícil veure a una femella enterrant els ous al terra o a les cries sortir per dirigir-se a l’aigua, però la troballa de femelles gràvides (amb ous formats al seu cos) o com en aquest cas l’aparició sobtada de petits nou nats (de menys de 5 cms, i d’uns 15 gr.) a les ribes o troncs prenent el sol, evidencien que aquesta espècie exòtica es reprodueix al medi natural incrementant el nombre d’exemplars i tots els seus problemes ambientals associats.

Ja l’any passat es va poder veure una situació semblant al pantà de Mas Mora (Tordera)... http://natura-selva.blogspot.com/2007/07/reproducci-de-tortuga-de-tempes.html, i no fa gaire es va capturar una gran femella gràvida a la riera de Vallmanya (Tordera). No cal dir que s’han documentat casos de reproducció d’aquesta espècie a molts altres llocs i que s'adapten perfectament al nostre clima i hàbitat ... Houston, tenim un problema!!!

Estany de Cal Raba (Tordera) 27/6/08

.
Avui en visita ràpida a l’estany de Cal Raba (Tordera)...

1 cabusset (Tachybaptus ruficollis) construint un niu
1 ànec mut (Cairina moschata)
1 oriol (Oriolus oriolus)
1 martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
... entre altres.
.

ànec mut (Cairina moschata)

.

Observats 5 nou nats de tortugua de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans), el que confirma la reproducció d’aquesta espècie exòtica a aquest espai. Observat també 1 adult nedant.

8 tortugues de rierol (Mauremys leprosa). Ja són set els exemplars marcats.

>50 granotes verdes (Pelophylax perezi) cantant

>1000 petits de granotes pintades (Discoglossus pictus), gripaus corredors (Epidalea calamita) i reinetes (Hyla meridionalis) per tot arreu.

Impressionant esclat d’odonats (libèl·lules), amb una frenètica activitat reproductora i postes, principalment de les espècies Anax imperator i Ischnura elegans, però observats també Crocathemis erythrea, Orthetrum brunmeum i Sympetrum striolatum.
.

Ischnura elegans

dimecres, 25 de juny del 2008

Gravera de Palafolls 25/6/08

.
Avui en visita ràpida a la gravera de Palafolls... aquesta zona humida és de grans dimensions però de difícil observació donada la seva abundant vegetació i llunyania respecte al lloc des d’on s’observa...

2 fotges vulgars (Fulica atra) amb un poll. Tot i que durant vàries setmanes s’ha pogut veure només un exemplar, segurament l’altre i el niu van quedar amagats entre la vegetació. Aquesta és l’única parella reproductora que resta a la Baixa Tordera.

5 cabussets (Tachybaptus ruficollis) i almenys 6 polls (3 i 3).

>50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos) entre adults i joves

5 polles d’aigua (Gallinula chloropus)

1 bernat pescaire (Ardea cinerea)

2 agrons rojos (Ardea cinerea)

1 martinet ros (Ardeola ralloides)

4 esplugabous (Bubulcus ibis)

2 martinets blancs (Egretta garzetta)

3 martinets de nit (Nycticorax nycticorax)

1 martinet menut (Ixobrychus minutus) mascle

... com a més destacat.
.

agrons rojos (Ardea purpurea)
.

esplugabous (Bubulcus ibis)


bernat pescaire (Ardea cinerea)

Control de caixes niu amb xots (Otus scops) 25/6/08

Mentre les femelles de xot (Otus scops) estan covant els ous, aquestes no surten i es dediquen únicament a proporcionar-les calor, i és el mascle el que li porta menjar. Per aquest motiu és en aquest període (abans que neixin el polls) quan es poden agafar per anellar-les.

Un cop anellada i mesurada la femella, és retornada ràpidament a la caixa perquè els ous no perdin escalfor. Per evitar la sortida de la femella un cop retornada, el forat és tapat durant una estona per assegurar que s’hi queda allà i continua covant

Avui en control a unes caixes niu amb xot (Otus scops) amb l’Enric Badosa…

Anellada la femella de la caixa niu del Molí d’en Puigvert (Palafolls). Una posta de 3 ous...

fotografies de l'Enric


Anellada la femella de l’estany de Can Torrent (Tordera). Una posta de 4 ous...

fotografies de l'Enric


Posta de 4 ous abandonada al Pla de Sant Esteve per motius desconeguts.

Posta de 3 ous a l’illa del riu (Tordera). La femella surt volant i marxem ràpidament perquè torni...

Algunes notícies més per llegir 22-25/6/08...


La brossa acumulada a l'estació que mesura el cabal del Tordera frena el pas dels peixos
Diari de Girona 25/6/08

És l'únic pas per a la fauna i la situació és a causa de la crescuda que ha experimentat el riu amb les últimes pluges

E.BATLLE
L'estació que controla el cabal i el nivell del riu Tordera al seu pas al Pla de Can Simó, al municipi de Fogars de la Selva, ha vist com per culpa de les recents pluges i amb la crescuda del riu, l'únic pas per a fauna que hi ha a l'estació s'hagi taponat a causa de la brossa que s'hi ha anat acumulant aquests dies al portar més aigua el riu. Aquest dispositiu de pas per a peixos, dels únics que hi ha a la comarca de Selva, permet la connectivitat fluvial i per tant, que peixos, amfibis i rèptils aquàtics puguin remuntar i seguir el seu curs riu amunt. Ara però això se'ls fa impossible, ja que tot i tenir l'únic pas taponat per la brossa acumulada, els peixos quan intenten pujar riu amunt pels tres esglaons de l'estació, que vénen a ser com els que pot tenir una resclosa, el cabal de l'aigua els impulsa altre cop riu avall en topar contra aquests.
De tota manera, els peixos amb més sort i que poden superar un dels esglaons, un cop pugen al primer, en el següent veuen que no tenen l'espai suficient per tonar a donar-se impuls o fins i tot prou aigua per prosseguir amb el seu camí en direcció nord i no cap al mar, que és el que els acaba passant a la majoria.
Ecologistes de la zona de la Baixa Tordera denuncien que aquest fet es va repetir l'any passat i que malauradament, com que el llit del riu Tordera es va assecar -com passa en nombroses ocasions- els peixos, amfibis i rèptils aquàtics quedaven atrapats intenant remuntar l'estació d'aforament de Fogars de la Selva -la instal·lació que controla el cabal és coneguda amb aquest nom-. Alguns denuncien, que fins i tot van morir. Perquè això no es repeteixi insten l'Agència Catalana de l'Aigua, responsable de la instal·lació, a prendre les mesures necessàries per resoldre aquest problema, ja sigui creant una via nova per on passi la fauna o bé, redissenyant aquesta estació que tot i ser de nova creació presenta aquestes mancances. Aqueta instal·lació per controlar el cabal del riu Tordera a Fogars de la Selva va comptar amb un pressupost de prop d'1.900.000 euros.
Tota nova instal·lació enmig del tram d'un riu altera tot l'ecosistema i en aquest tram de Fogars, aquesta infraestructura ha canviat no solament el paisatge sinó també la disposició de la flora i la fauna. Els ecologistes recorden que si bé per una banda s'ha convertit en un efecte barrera pel pas de fauna també ha representat una transformació de l'hàbitat aigües avall en positiu, ja que han nascut aiguamolls i basses, entre altres. Es dóna la coincidència, que en aquesta zona hi ha la major població de tortugues de rierol de la Tordera, que ara, per culpa de l'acumulació de brossa se'ls impedeix poder anar riu amunt.

Reducció de la connectivitat fluvial.

En el marc de les Jornades de Participació de la Conca del riu Tordera organitzades per l'Agència Catalana de l'Aigua en la diagnosi de les problemàtiques d'aquest riu es va presentar el cas de l'estació de control de cabal situada a Fogars. Es va concloure que aquesta estació el que provocava és una problemàtica: un esglaonament del llit fluvial i a més una reducció de la connectivitat fluvial longitudinal. És a dir, que el que passa avui amb els peixos és un problema que ja es va detectar i que la solució passa per apostar per la continuïtat dels passos biològics en aquells espais on hi hagi conflicte, com ara a Fogars de la Selva. En tancar l'edició, no s'havia pogut parlar amb cap responsable de l'Agència Catalana de l'Aigua.



Reclamen un mur submarí que eviti la pèrdua de sorra
Diari de Girona 25/6/08

Els hotelers proposen aquesta solució per a la platja de s'Abanell

BLANES E.BATLLE
Els Hotelers de la vila de Blanes reclamen solucions per la pèrdua de sorra a la platja de s'Abanell a causa de les llevantades de l'hivern i que ha provocat uns mesos d'incertesa davant la turística campanya d'estiu a la població. El president de l'associació d'Hotelers de Blanes Enric Portes reconeix que si bé en un principi les agències veien amb preocupació el tema de la platja durant tot l'any, ara un cop reconstruïda la platja amb l'aportació de sorra per part del Ministeri de Medi Ambient, segons Portes, es pot haver produït una "disminució de les vendes no gaire significativa".
De tota manera, considera que cal trobar una solució per frenar la disminució de la platja i segons ell, aquesta passa per la construcció d'un mur submarí davant la platja de s'Abanell "perquè així la sorra no es traslladarà cap a la punta de la Tordera", afirma.
Segons el president de l'associació d'Hotelers de Blanes, de murs submarins -espigons- n'hi ha a " Barcelona, la costa francesa i a la italiana" i per tant, insta les administracions competents a "no gastar tants diners" i posar-se a treballar per construir un mur que acabi definitivament amb la situació de s'Abanell. Per Portes, un dels altres problemes de la platja és la inestabilitat del delta de la Tordera així com l'activitat dels pous de captació de la dessaladora de Blanes, instal·lats a la punta del riu Tordera. De fet, hi ha una escullera, situada al delta del Tordera i que serveix per canalitzar la bocana del riu, que s'ha identificat com una de les causes de la desestabilització de la platja. De tota manera, segons Portes, el que queda palès és que la sorra que s'ha extret per regenerar la platja el novembre i l'abril "s'ha acumulat a la punta de la Tordera" i per tant, cal posar fi a aquest moviment de la sorra mitjançant la construcció d'un espigó submarí.

Un espigó gegant
Des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) s'ha manifestat en nombroses ocasions que es descarta fer esculleres com a eina de protecció de les platges ja que suposen un greu impacte ambiental. Des del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) es va presentar un estudi fa pocs mesos sobre s'Abanell on s'explicaven els desencandenants de la pèrdua de sorra a s'Abanell. Precisament, en l'estudi s'esmenta que entre les causes de la pèrdua de sorra de la platja la petita escullera, que evita que els càmpings s'indundin i la ubicació de les casetes dels sistemes elèctrics dels pous d'extracció d'aigua de la dessaladora.
Pel CEAB, una de les actuacions a fer també, seria enderrocar l'espigó de la punta de la Tordera, que evita que la sorra pugi cap amunt i la desvia cap al Maresme. De tota manera, l'estudi del CEAB també va advertir que el sistema de s'Abanell és molt mòbil a causa de la proximitat del delta i per tant, si es fes un espigó, hauria de ser gegant.



Les obres de la Generalitat al passeig fan perdre clients als càmpings i als hotels
Diari de Girona 22/6/08

Els dos sectors consideren que els treballs molesten i que no s'haurien de fer durant l'estiu

BLANES EVA BATLLE
Les obres d'urgència que està fent el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per arranjar la part final del passeig de s'Abanell a l'alçada dels càmping del barri de Els Pins de Blanes no acaben de convèncer els hotelers i els càmpings, ja que van començar a prinicipis d'aquesta setmana i no es preveuen acabar fins a prinicipis de juliol. Pel president de l'associació d'Hotelers de Blanes Enric Portes, "la gent està empipada perquè els molesta el soroll" i a més, això "demostra una mala sincronització entre per part de totes les administracions", afegeix, tot recordant que la Direcció General de Costes va enllestir el seu tros passeig abans de l'estiu.
Tant per Portes com pel president de l'Associació de Càmpings de Blanes, Joaquim Rabassa, aquesta actuació s'hauria d'haver fet més aviat per tal d'evitar el que està passant: "hi ha gent que ha demanat col·locar-se en una altra parcel·la perquè a primera línia de mar, amb les obres i el soroll, no els agrada i fins i tot marxen" explica Rabassa. De fet, on s'ha notat més la baixada de clients és en el sector dels càmpings, però segons Rabassa "s'haurà de fer una comparació d'aquí 4 o 5 anys per veure si la platja n'és realment el factor". D'altra banda, ambdós assenyalen que enguany la crisi econòmica serà la clau en la campanya d'estiu, ja que com diu Portes "ha baixat la despesa per persona i dia". De tota manera són optimistes i auguren que del 15 de juliol al 15 d'agost serà com sempre el període de més turistes.




Els focs d'artifici de Blanes perden un dia d'espectacles aquesta festa major i n'hi haurà sis
El Punt 25.06.2008 JORDI COLOMER

La festa major de Blanes i el tradicional concurs de focs artificials començaran aquest any el 22 de juliol, amb la novetat que només hi haurà sis dies de focs, en comptes de set, com era habitual en els darrers anys. El concurs presenta un cartell força divers, en què es barregen guanyadors d'anteriors edicions amb debutants. El dimarts 22 de juliol l'espectacle anirà a càrrec de la pirotècnia Tomàs, de Benicarló (el Baix Maestrat), que va ser la guanyadora de l'edició d'ara fa un any i també de les de 1999 i 2001. També s'ha imposat en el concurs celebrat aquest any a Vitòria. L'endemà, el dia 23, serà el torn d'Europla, empresa valenciana de Bèlgida (Vall d'Albaida) que ha guanyat el concurs en dues edicions, els anys 2005 i 2006. La Zaragozana serà l'encarregada dels focs de la nit de dijous. Aquesta empresa ha quedat dos cops en el segon lloc en els últims anys. El divendres ho farà l'empresa asturiana Pirotecnia Pablo, amb moltes actuacions a Blanes, i intentarà tornar a guanyar el concurs. Ja ho va fer en els focs dels anys 2000 i 2002. Les actuacions del cap de setmana aniran a càrrec de dues empreses debutants. El dissabte 26 actuarà la pirotècnia Valenciana, de Llanera de Ranes (la Costera), i diumenge clourà el concurs Innovative Pyrotechnik, l'empresa que ve de més lluny, d'Alemanya.

dimarts, 24 de juny del 2008

Nou nat de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a l'estany de Cal Raba (Tordera) 24/6/08

petit nou nat de tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
.
Avui s’ha pogut veure un petit nou nat de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a l’estany de Cal Raba (Tordera), d’uns aproximadament 4 cms.

Es tracta d’una molt bona notícia ja que significa que la petita població d’aquesta tortuga aquàtica autòctona es reprodueix amb èxit a aquest espai cada vegada més aïllat de la resta de poblacions de la Tordera i sense presència de juvenils de mida petita (joves nascuts anys enrera).

Aquest any es realitza un estudi dels quelonis aquàtics (tortugues aquàtiques) i retirada del medi d’espècies al·lòctones a les zones humides de la Baixa Tordera, i només a l’estany de Cal Raba ja es porten marcats 6 exemplars de tortuga de rierol (Mauremys leprosa), 1 exemplar de tortuga d’estany (Emys orbicularis), observats almenys 10 més de rierol i 1 més d’estany sense marcar, i retirades del medi 42 tortugues de tempes vermelles (Trachemys scripta elegans), coneguda com tortuga de Florida, i 1 híbrid (Trachemys scripta elegans X scripta), tot i que encara avui es podia observar almenys 4 més surant a l’aigua.

Pantà de Mas Mora (Tordera) 24/6/08

.
Avui en visita ràpida al Pantà de Mas Mora (Tordera)...

1 falcó mostatxut (Falco subbuteo) amb un petit ocell a les urpes volant direcció nord.

1 cucut (Cuculus canorus) escoltat

... entre altres.

3 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
9 tortugues de tempes vermelles – de Florida – (Trachemys scripta)
>200 petits de gripau comú (Bufo bufo) per les ribes del pantà
>20 granotes verdes (Pelophylax perezi)

a una nansa per a l’estudi de quelonis ha quedat atrapat una perca americana (Micropterus salmoides), més coneguda com a Black-Bass...
.

Tant a aquest pantà com a molts altres llocs, aquest peix és introduït indiscriminadament pels pescadors de canya, ja que es tracta d’una espècie molt atractiva per a ells. Malauradament es tracta d’un greu error des del punt de vista ecològic... donat que pot assolir grans mides i que es tracta d’una espècie molt voraç, desplaçant o eliminant a les espècies autòctones allà on s’instal·la, ja siguin peixos, amfibis, invertebrats aquàtics,... empobrint greument la biodiversitat i la disponibilitat d’aliment a la resta d’espècies que s’hi alimenten.

Més caixes niu a Tordera amb xots (Otus scops) 24/6/08. José Moreno

Avui en José Moreno ha vist, en control a caixes niu...

1 amb xot (Otus scops) amb 3 ous a la carretera de Vallmanya (Tordera)

1 amb xot (Otus scops) covant un nombre indeterminat d’ous a Can Torrent (Tordera)

Control de caixes niu a l'illa i braç esquerre del riu (Tordera) 24/6/08

.
Avui en control a les caixes niu del braç esquerre i part nord de l’illa del riu (Tordera)...

1 caixa ocupada per un xot (Otus scops)...
.

Als tolls i a la bassa...
.
>1000 petits de gripau corredor (Epidalea calamita) per tot arreu, també abundants cap-grossos.

>50 granotes verdes (Pelophylax perezi)

1 serp d’aigua (Natrix maura)

dilluns, 23 de juny del 2008

Control de caixes niu al Pla de Sant Esteve (Tordera) 23/6/08


Avui en control a les caixes niu del Pla de Sant Esteve (Tordera)...

1 amb un xot (Otus scops) femella covant...

1 amb un xot (Otus scops) femella covant, es pot veure una posta de 4 ous...
.

Altres observacions...

1 faisà (Phasianus colchicus) mascle, 1 femella, i 5 joves crescuts... tots junts.

A la bassa de rec han tornat fer posta els cabussets (Tachybaptus ruficollis), 2 adults i 3 polls petits. Ni rastre dels altres 6 polls...

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/06/pla-de-sant-esteve-tordera-31508.html

2 abellarols (Merops apiaster)

... entre altres.

1 serp blanca (Rhinechis scalaris)
2 serps verdes (Malpolon monspessulanus), 1 d’uns 2m.
3 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
7 dragons comuns (Tarentola mauritanica)
>100 granotes verdes (Pelophylax perezi)


Prats d’en Gai (Tordera) 23/6/08


Avui en control a les caixes niu dels Prats d’en Gai (Tordera)...
..
A una de les caixes hi ha sis polls de mallerenga carbonera (Parus major). Dona la casualitat que és la caixa on ja es van anellar polls dies enrere...

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/05/anellament-de-mallerengues-carboneres.html

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/05/prats-den-gai-tordera-13508.html

També entre altres observacions...

>40 sargantanes roqueres (Podarcis muralis)
1 serp de collar (Natrix natrix) adulta amagant-se entre el càrex

Als voltants i a uns tolls propers...
.
.
1 serp verda (Malpolon monspessulanus)
>20 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
milers de petits de gripau corredor (Epidalea calamita) i encara molts cap-grossos
>100 cap-grossos de reineta (Hyla meridionalis)
.


petits de gripau corredor (Epidalea calamita)
.

serp verda (Malpolon monspessulanus)

Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) a Palafolls 23/6/08


Aquest matí a Can Comes (Palafolls) hi havia un grupet de 6 cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) entrant i sortint d’una palmera, tot i que no s’ha pogut comprovar l’existència de cap niu perquè és una zona privada.

diumenge, 22 de juny del 2008

Anellament del poll d’àguila marcenca (Circaetus gallicus) al Montnegre 22/6/08. José Moreno, Enric Badosa i Evelyn Garcia

poll d'àguila marcenca (Circaetus gallicus) al niu
fotografies d'en José Moreno


poll d'àguila marcenca (Circaetus gallicus) durant l'anellament
.
Aquesta tarda en José Moreno i l’Enric Badosa han anellat el poll d’àguila marcenca (Circaetus gallicus) de Tordera, al Montnegre, a un indret de difícil accés i amagat.
.
En José accedint al niu...





Un cop anellat, pesat...
fotografies de l'Enric
.
.

Baixada del niu i marxar...


L’àguila marcenca, com el seu nom indica, arriba de l’Àfrica a principis de març. Es tracta d’un gran rapinyaire diürn que fa el niu als llocs tranquils i gens freqüentats del bosc, a una plataforma sobre un gran arbre, motiu pel qual busca grans extensions de bosc de difícil accés...


Parc del Montnegre i el Corredor, vista des de la carretera de Tordera a Hortsavinyà
.

Només crien un poll, el qual abandonarà el niu entre juliol i principis d’agost, però no tornaran cap a l’Àfrica entre finals d’agost i principis d’octubre.

S’alimenta bàsicament de serps, i per aquest motiu fa servir altres ambients per caçar, allà on els rèptils són més abundant i visibles... camps oberts, brolles, conreus, boscos aclarits,...
.
alguns exemples d'ambients de la plana
.
Fan servir un ambient per niar i altre per caçar, essent per a aquesta espècie (entre altres) tant important els boscos de muntanya com les planes agrícoles i brolles, molt més valorats per la gent i l’administració aquests primers que no els altres.