dissabte, 30 d’abril del 2016

Ruixat de manteniment a la Baixa Tordera 30/4/2016

6.6mm a Tordera, o 8.4mm a Blanes... altre ruixat de manteniment a la Baixa Tordera per acomiadar Abril...


Vídeos de l'animació del radar on s'observa el pas del front i els ruixats posteriors...

https://twitter.com/meteocat/status/726401424020652032

https://twitter.com/meteotordera/status/726428217779847170

Ruixat de manteniment: Ni omple basses i fa créixer el cabal de torrents però manté l'aigua dels tolls i evita que s'assequin.

Dunes del Delta de la Tordera. 30/4/2016 CATAM Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme

CATAM Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme

30/4/2016

Delta de la Tordera,
El Ministeri ha començat a fer dunes a la platja per tal de frenar la regressió del litoral.





Barb roig (Phoxinus bigerri) a la Conca de la Tordera 29/4/2016. Stephanie Carlson via Twitter

Barb roig (Phoxinus bigerri) femella gràvida i mascle
 29 abr.Barcelona, 
La Tordera is home to non-natives too, like Phoxinus sp. Here is a gravid female and male with spawning colors

 Looking closer, we can see the breeding tubercles on this Phoxinus!
 Barb roig (Phoxinus bigerri)

This week I helped the lab sample fishes from La Tordera basin near Girona, Catalonia! great fun


Fishes common to La Tordera basin include natives like the Mediterranean barbel, Catalan chub, and eel
Barb de muntanya (Barbus meridionalis) 

 Bagra (Squalius laietanus)

 Anguila (Anguilla anguilla)

 29 abr.Barcelona, España
Barb de muntanya (Barbus meridionalis) amb taques negres

Altre vegada el retrocés de la platja: Dics, extraccions de sorres del riu i les tonteries de sempre. Ara a Blanes 30/4/2016

Un altre nyap per no afrontar el problema seriosament i repetir errors del passat (No hi ha res pitjor que repetir les actuacions que van causar el problema per no solucionar-lo!) Qui pagarà les mesures per rectificar els nous erros???...

Dics per protegir la platja de Blanes
El Punt Avui 30/4/2016

L'Estat fa arribar a l'Ajuntament de Blanes un projecte que preveu la construcció de dos dics al mar

Aquesta mesura es combinaria amb l'aportació de sorra, i el consistori l'haurà de valorar





NURI FORNS - BLANES

Aportar sorra de la Tordera, d'Arenys o construir dos dics de contenció al mar són les propostes que ha fet arribar la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, que depèn del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a l'Ajuntament de Blanes, com a mesures per protegir la primera línia de costa. Amb el títol de Defensa de les platges de s'Abanell i la Marina, el document, que tot just ara començaran a estudiar els serveis tècnics de l'Ajuntament, defineix les actuacions que es poden fer per estabilitzar el tram costaner de Blanes comprès entre la desembocadura del riu Tordera i la punta de sa Palomera (aproximadament 2.500 m) i la seva incidència ambiental. Qualsevol de les actuacions que s'aprovin han de tenir com a objectiu mantenir un front de costa amb una amplada mínima d'entre 25 i 30 metres, que ofereixi una certa seguretat en cas de temporal.

La línia de costa ha retrocedit 20 m a la zona nord en els últims 20 anys

Entre les tres alternatives que proposa el ministeri (aportació de sorra, construir dics o bé construir els dics i, a més, aportar sorra), els redactors del projecte aposten per aquesta última. Suposaria la construcció de dos dics d'aproximadament 130 metres de llargada, a una distància aproximada de 150 metres de la platja, mar endins, i sobresortirien uns 70 centímetres de l'aigua, fet que podria ocasionar un impacte visual que caldria valorar. A banda de la construcció dels dics, la proposta que el ministeri veu més adient preveu també l'aportació de 150.000 m³ de sediment, que podria ser dels voltants del port d'Arenys de Mar o de la Tordera. Amb aquesta solució, els redactors de l'estudi consideren que la línia de costa podria recuperar-se, augmentant l'amplada i la cota de la platja, i, a més, garantiria estabilitat en el temps.

A l'hora d'analitzar l'aportació de sorra de la Tordera, el document recorda que el riu ja ha estat objecte al llarg dels anys “de contínues campanyes d'extracció de material”. Per la similitud del material respecte a la platja de s'Abanell, es considera que aquest material és l'idoni. Una segona font possible de subministrament seria una zona del sud del port d'Arenys, a 20 km de la desembocadura de la Tordera.

L'alcalde va explicar en l'últim ple que encara no s'ha pogut valorar el projecte i, pel que fa a la possible extracció de sorra de la Tordera, va recordar que encara hi ha una moratòria per part de l'Agència Catalana de l'Aigua, i, per tant, la possibilitat de treure sediment de la zona no és fàcil. També va dir que l'Ajuntament demanaria l'opinió del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) sobre aquesta qüestió. De fet, el CEAB també ha rebut el projecte i l'està començant a estudiar, ja que el ministeri l'ha enviat a diverses institucions. El regidor d'ICV-EUiA Víctor Catalán va comentar en l'últim ple que el ministeri havia fet una proposta semblant a l'Ajuntament de Lloret de Mar però es va rebutjar per l'impacte visual que representarien els dics.

LES XIFRES

250.000 m³ de sorra de la zona del Port d'Arenys es van utilitzar el 2008 per arreglar la platja de Blanes.

20 metres de platja ha perdut Blanes en els últims vint anys al tram nord, i entre 8 i 10 m al tram central.

El passeig, castigat durant anys pel fort onatge

Tot i que, segons les imatges de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, el retrocés de la línia de la costa a Blanes ja s'evidencia des de l'any 1946, en el projecte presentat pel ministeri es destaca que des de fa vint anys el passeig marítim construït el 1995 sobre la platja és envaït periòdicament per les onades, que han arribat a causar grans destrosses. L'activitat humana a la Tordera i la presència dels càmpings també han tingut un impacte ambiental, i tot plegat ha fet que la línia de costa hagi retrocedit a Blanes uns 20 m a la zona nord, i entre 8 i 10 metres al tram central, mentre que cap a la desembocadura de la Tordera la platja a vegades arriba a desaparèixer. L'aportació de sorra que s'ha fet alguns anys, tot i que és una solució efectiva a curt termini, no frena el procés d'erosió. L'última aportació de sorra va ser el 2007, quan la forta erosió de la platja va deixar desprotegits els pous de l'antiga dessalinitzadora (ara desmantellats) i va arribar a paralitzar l'activitat de la planta. Els temporals aquell any van causar greus desperfectes al passeig, i van afectar infraestructures i edificacions adjacents. El tram del passeig afectat va haver de ser reconstruït, i es va fer una aportació de 165.000 m³ de sorra, procedent del jaciment submarí de la desembocadura de la Tordera. Segons es recull en el projecte, un altre temporal el 2008 va tornar a malmetre la zona, i es van prendre més mesures, com ara la col·locació d'una escullera per protegir el passeig i un transvasament de 250.000 m³ de sorra d'Arenys.

Costes xoca amb l´ACA en la seva idea de posar sorra de la Tordera a s´Abanell
Diari de Girona 30/4/2016

La normativa catalana prohibeix l'extracció d'àrids del riu, que l'Ajuntament usaria per regenerar la platja

BLANES| ROSER ALBERTÍ
L'Estat ha publicat un estudi on proposa una solució per al problema històric de regressió que pateix la platja de s'Abanell de Blanes: extreure sorra de l'interior del riu Tordera, per estabilitzar la regressió que pateix la platja a causa dels temporals marítims. Segons l'estudi Defensa de les platges de S'Abanell i la Marina realitzat pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, per garantir el "correcte" funcionament de la platja caldria "construir dos espigons" d'aproximadament 130 metres de longitud i extreure sorra de la Tordera perquè, tenint en compte que la platja ja està inclosa en el sistema del delta "no es produiria la sortida del material del sistema sinó un canvi en la localització".

Aquesta solució coincideix amb la del consistori blanenc, que ha proposat en reiterades ocasions a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) -qui té competència sobre el riu- extreure l'acumulació de sorra del tram baix de la llera del Tordera per dipositar-la a la platja de s'Abanell. Segons el consistori, aquesta mesura també solucionaria "la reducció de la capacitat de desguàs" del pont del ferrocarril" que es produeix a causa de l'acumulació de sediments en alguns punts i que pot provocar que el riu es pugui "desbordar puntualment".

Dues solucions però, que xoquen directament amb el Pla d'Ordenació d'extraccions i declaració definitiva de sobreexplotació de l'aqüífer al·luvial de la Tordera mitjana i baixa -publicat el 20 d'octubre de 2003 al DOGC- que prohibeix explícitament fer l'extracció d'àrids del riu. A més, segons un escrit de l'ACA, remés al consistori blanenc, en el tram baix de la llera "no hi ha prou quantitat de sediments com per extreure'ls i traslladar-los a les platges de Blanes".

Acord a dues parts

De moment, l'equip de govern (PSC, ERC i CiU) va explicar en el ple de dijous passat, que la pròxima setmana sol·licitaran a Costes la realització d'un informe sobre l'impacte ambiental que tindria l'extracció de 100.000 metres cúbics de sorra de la llera del riu Tordera, per poder presentar-lo a l'ACA, amb l'objectiu de què aixequi la moratòria de 2003. "La nostra intenció és aconseguir que l'Estat i la Generalitat es posin d'acord entre ells per trobar una solució definitiva al problema de les platges de Blanes" va dir l'alcalde, Miquel Lupiáñez.

Gralla (Corvus monedula) a l'Illa del riu Tordera 25/4/2016. Pere Alzina. Font: ornitho.cat

el Dilluns 25/4/2016 en Pere Alzina observa una Gralla (Corvus monedula) a l'Illa del Riu (Tordera).

Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Alzina

dijous, 28 d’abril del 2016

Tritó palmat (Lissotriton helveticus) als camps de Can Manresa (Tordera) 26/4/2016. Enric Badosa. Font: ornitho.cat



Fotografies de l'Enric Badosa d'un tritó palmat (Lissotriton helveticus) femella gràvida als camps de Can Manresa (Tordera) el 26/4/2016.

També unes Salamandres comunes (Salamandra salamandra)

Font: www.ornitho.cat
Observadors: Enric Badosa, Evelyn Garcia i filles

Balquers (Acrocephalus arundinaceus) a Les Llobateres (Sant Celoni) 27/4/2016. Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions d'Arnau Tolrà ahir 27/4/2016 a Les Llobateres (Sant Celoni)...

2 Balquers (Acrocephalus arundinaceus) cantant
1 Arpella vulgar (Circus aeruginosus) mascle

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Boscaler pintat gros (Locustella naevia) a la Riera d'Arbùcies (Sant Feliu de Buixalleu) 27/4/2016. Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions d'Arnau Tolrà ahir 27/4/2016 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...

1 Boscaler pintat gros (Locustella naevia)
4 Bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta)
2 Capsigranys (Lanius senator)
6 Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)
uns 35 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
uns 5 Oriols (Oriolus oriolus)
... entre altres.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) a Breda 27/4/2016. Arnau Tolrà. Font:ornitho.cat

Observacions de Arnau Tolrà a Breda ahir 27/4/2016...

1 Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 Piula dels arbres (Anthus trivialis)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Uns 10 Trists (Cisticola juncidis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Xivitones (Actitis hypoleucos) a la platja de Blanes 28/4/2016. Enric Badosa. Font: ornitho.cat

Xivitona (Actitis hypoleucos) Foto: Enric Badosa

2 Xivitones (Actitis hypoleucos) a la platja de Blanes observades per Enric Badosa avui 28/4/2016.

Observador i fotografia: Enric Badosa

Un altre ruixat a la Baixa Tordera 28/4/2016


6.6mm a Tordera, un altre ruixat d'abril malgrat que les pluges importants tornen a donar l'esquena a la Baixa Tordera...


Vídeo de les pluges d'aquesta nit passada a Meteo Tordera...
https://twitter.com/meteotordera/status/725478598874923008


Fotografia del Pla de Grau (Malgrat de Mar) 28/6/2016. Malgrat turisme


Falcó mostatxut (Falco subbuteo) a Tossa de Mar 26/4/2016. Josep Maria Bas. Font: Birding la Selva

Falcó mostatxut (Falco subbuteo) observat per Josep Maria Bas a Tossa de Mar el 26/4/2016.

Font: Birding la Selva
Observador: Josep Maria Bas

La Plana agrícola de Tossa. Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tossa de Mar 28/4/2016


Fotografies de La ruta de ses rescloses a la Plana agrícola de Tossa, de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tossa de Mar 28/4/2016 ...





Més fotografies a l'enllaç de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tossa de Mar

Bassa busca Grup Naturalista





Al següent post s'exposen els motius, necessitat, facilitat i ventatges per que qualsevol Grup Naturalista, Associació Ambientalista, ONG o Empresa Privada dedicada a la Natura (el qui no importa) adeqüi la Bassa del Molí de Can Marquès (Riera de Pineda de Mar, Tordera) per a la recuperació de Tritons verds (Triturus marmoratus) i Tritons palmats (Lissotritons helveticus) a aquesta localitat del Parc del Montnegre i el Corredor.

La Bassa pertany al Molí Fariner de Can Marquès, és Patrimoni cultural, és Àrea d'ús públic d'especial atenció del Parc del Montnegre i el Corredor gestionat per la Diputació de Barcelona, i localitat història per a la reproducció de espècies com els tritons objecte d'actuació, reinetes (Hyla meridionalis), granotetes de punts (Pelodytes punctatus). Gripaus comuns (Bufo spinosus), Salamandres (Salamandra salamandra), tòtils comuns (Alytes obstreticans), granotes pintades (Discoglossus pictus) i granota verda (Pelophylax perezi). Hi ha abundant documentació al respecte i es pot consultar a persones que l'han visitat i estudiat si les meves observacions no són suficient.

http://parcs.diba.cat/documents/202412/178b22a1-f283-4233-b4db-b56b7461b688
http://parcs.diba.cat/documents/202412/73ac3e41-8e75-41b4-9ace-2c7fafe1eab0
http://parcs.diba.cat/documents/202412/1d182765-8af1-46c9-8f10-0507366705eb
http://parcs.diba.cat/documents/202412/0c570fa4-4ef9-4147-9e9f-7f8cf1406a97
http://parcs.diba.cat/web/Montnegre
http://parcs.diba.cat/documents/202412/da4e1b87-3aed-47d8-8c2e-e4d1c47eeca6
http://minuartia.com/data/publicacions/bio/3108091018_0701bioseguimentamfibisespminuartia.pdf

També m'ofereixo a mostrar sobre el terreny tota l'informació que s'exposa a aquest post (llocs on trobar amfibis, basses, safaretjos, torrents,...) per veure en persona les poblacions residuals de Triturus marmoratus i Lissotriton helveticus i la necessitat d'actuar a la Bassa.

Per què aquesta Bassa?

Fa uns 25 anys, aquí i a altres basses i safaretjis propers es reproduïen totes les espècies esmentades (menys Discoglossus que és d'aparició recent). La Bassa estaba abandonada (com el Molí) i s'omplia d'aigua de pluja a la part més fonda. Hi havia molta vegetació al voltant que afavoria l'accès dels amfibis al seu interior i posterior sortida. I no hi havia ni peixos ni cap altre espècie exòtica (es pot veure una imatge més endavant).

Cal destacar que a tota la conca de la Riera de Pineda no s'ha detectat fins ara la presència de crancs americans, visons americans, etc., i sí cranc de riu autòcton per exemple.

L'any 2011 es va restaurar  el Molí per part de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda (hi ha fotografies de les obres més endavant) incloent la neteja i impermeabilització de la Bassa, es va omplir d'aigua permanentment, i posteriorment es van introduir una gran varietat de peixos exòtics (hi ha fotos més endavant).

Aquí podeu veure l'estat actual de la Bassa...





Aquesta Bassa es troba a només 20m de la Riera de Pineda, en front del Torrent de n'Avall, i sota Sant Pere del Riu,... 3 espais importants per a l'herpetofauna a l'àrea més propera al mar del Parc del Montnegre i el Corredor. Els darrers anys s'han perdut tots els safaretjos, piques i basses de la zona (ho podeu veure als enllaços anteriors) per abandonament, introducció de peixos exòtics, restauració, etc., i només queda el Torrent de n'Avall com a refugi de tritons perquè un "pringat" va restaurar gorgs fa uns anys. Malgrat això últim, aquestes poblacions residuals són molt vulnerables a la sequera i la colmatació per sorres en cas de pluges intenses per la obertura de camins paral·lels els darrers anys.

Per què aquesta bassa?... Està al mig de totes les poblacions conegudes de la zona (actuals o històriques), connecta la Vall de la Riera de Pineda amb la Plana agrícola de Pineda de Mar, on malgrat la plastificació i mecanització dels camps i hortes encara abunden algunes espècies com Hyla, Alytes, Pelophylax, Pelodytes i Epidalea, i és la bassa més important per mides, qualitat i potencial de totes. A més a més, es tracta de recuperar unes poblacions històriques, no de cap reintroducció.

Cal l'actuació?

M'atrevo a dir que si no es recupera la bassa per als tritons verds i palmats, el Parc del Montnegre i el Corredor perd les poblacions més properes a la línia de costa, si no a tota la conca de la Riera de Pineda. Les actuacions realitzades al Torrent de n'Avall (recuperació de gorgs) no garanteixen la reproducció d'aquestes espècies per irregularitats climàtiques (sequeres) i colmatació per sediments. Si algú coneix alguna bassa o safareig proper que desmenteixi aquesta afirmació, que ho digui.

Si aquí, dins el Parc, a una bassa estratègica, no es protegeixen aquestes espècies, no sé a on.

Actuació mínima

A continuació podeu veure que la Bassa i l'entorn no requereixen grans actuacions costoses perquè ja s'ha intervingut a la zona per altres motius...

La Bassa és de molt fàcil accés però està tancada, fet que impedeix la seva degradació per freqüentació i dificulta la introducció i alliberament d'espècies exòtiques...



Hi ha un Aparcament a només 20m de la Bassa...


I a 30m de la Bassa un lloc on llençar les deixalles...



S'inclou dins un conjunt arquitectònic format pel mateix Molí Fariner de Can Marquès...


El Forn de Calç de Can Marquès a 30m de la Bassa...


L'Arcada Romana de Sant pere del Riu a 180m de la Bassa...



La Font del Ferro a 200m de la Bassa...



Espais oberts al voltant...





Enmig d'un paisatge mediterrani ocupat per alzinars...





I tot el conjunt es troba perfèctament senyalitzat i és una cruïlla a l'entrada del Parc de diversos Itineraris de Natura Locals i de BTT...










Annex a la Bassa hi ha l'antiga bassa romana que es pot adequar com aiguamoll auxiliar...






I també adjacent a la Bassa hi ha un espai obert propici per a la creació d'una bassa temporal que reculli les aigües del torrent que baixa del Turó de La Guàrdia i de la Font del Ferro, que es pot fer servir per reutilitzar l'aigua de la Bassa en cas de buidat o manteniment (retirada de peixos exòtics, per exemple)...


La Bassa està perfèctament restaurada i impermeabilitzada per la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda...

La Bassa abans de la restauració...


La Bassa netejada...


Treballs de restauració i impermeabilització per part de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda 24/6/2011...





La Bassa plena d'aigua després de la restauració...



Només caldria buidar la bassa per retirar els peixos, una petita intervenció de bioingenieria amb rotllos i mantes de fibra de coco per facilitar l'entrada i sortida de l'aigua dels amfibis (cobrir la riba més propera a l'alzinar, la rampa actual és ridícula) i la creació d'una petita illa flotant enmig de la bassa per als adults i metamòrfics.


Actuació mínima per obtenir ràpids resultats (millor relació cost-benefeci impossible). Les poblacions residuals d'amfibis estan garantides per a la colonització de la bassa, l'espai està protegit i adeqüat per a les visites organitzades i estudis que es vulguin fer allà, i el finançament està garantit per la Diputació de Barcelona que és la que gestiona el Parc, per exemple.

No conèc cap motiu per no adequar la Bassa per a la recuperació de Tritons palmats (Lissotriton helveticus) i Tritons verds (Triturus marmoratus), i no conec cap motiu per què la Diputació no protegeixi aquestes poblacions.

Això no és cap broma, i demano l'ajuda de qualsevol per fer arribar aquesta informació a qui cregui competent per realitzar les actuacions necessàries.

Moltes gràcies.