divendres, 15 de gener del 2010

Tram final del riu Tordera 15/1/10

.
Aquesta tarda pel tram final del riu Tordera, entre la carretera de Malgrat a Blanes i la desembocadura, com a més destacat...
.
2 xarxets comuns (Anas crecca) femella
4 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
5 becadells comuns (Gallinago gallinago) aixecats
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) femella
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
4 esplugabous (Bubulcus ibis)
3 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Mínim 14 cueretes blanques (Motacilla alba)
Mínim 12 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
Unes 20 titelles (Anthus pratensis)
1 cogullada vulgar (Galerida cristata)
uns 40 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
... entre altres.

Desembocadura del riu Tordera 15/1/10

.
Aquesta tarda a la desembocadura del riu Tordera i al mar, molt poc moviment en general...
.
47 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Mínim 6 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 titella (Anthus pratensis) a la platja
Unes 10 cueretes blanques (Motacilla alba) a la platja
>40 garses (Pica pica)
>150 gavines capnegres (Larus melanocephalus), unes 20 a la llacuna
>200 gavines vulgars (Larus ridibundus) entre el mar i la llacuna
>400 gavians argentats (Larus michahellis), bàsicament al mar
8 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
5 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
mínim 2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
.
gavines capnegres (Larus melanocephalus)...
.
.
gavines vulgars (Larus ridibundus)...

.
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...
.
.
Com passava l'altre dia a la platja de La Pomereda, les plantes de la platja estàn fructificant i atreuen a multitud de pinsans comuns (Fringilla coelebs), verdums (Carduelis chloris), pardals comuns (Passer domesticus), caderneres (Carduelis carduelis), etc,...
.
.
verdum (Carduelis chloris) menjant fruits d'un rave de mar (Cakile maritima)...
.
.
pardal comú (Passer domesticus)...
.
.
I pel camí de la riba de Malgrat de Mar...
.
.
unes 10 merles (Turdus merula)
almenys 1 tord comú (Turdus philomelos)
2 picots verds (Picus viridis)
36 tudons (Columba palumbus)
>20 mosquites comuns (Phylloscopus collybita)
Mínim 4 pit-rojos (Erithacus rubecula)
>12 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
2 cargolets (Troglodytes troglodytes)
rossinyols bords (Cettia cetti)
pardals comuns (Passer domesticus)
pardals xarrecs (Passer montanus)
gafarrons (Serinus serinus)
1 pardal de bardissa (Prunella modularis)
pinsans comuns (Fringilla coelebs)
mallerengues blaves (Parus caeruleus)
caderneres (Carduelis carduelis)
.
tudó (Columba palumbus)...
.

Dormidor de roquerols (Ptyonoprogne rupestris) del viaducte de la C-32 sobre la riera de Pineda 14/1/10. Enric Badosa

Font; www.ornitho.cat

Observador: Enric Badosa

24 roquerols (Ptyonoprogne rupestris) es reuneixen a dormir sota el pont de l'autopista C-32 sobre la Riera de Pineda.

Tot i que es reuneixen a sobre d'una biga, es posen a sota dels protectors que hi ha a la part interior d'entre els dos carrils de l'autopista quan es fa fosc.

Pér la zona també un faisà (Phasianus colchicus) mascle.

Platja de Santa Susanna 14 i 15/1/10. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat

observador: Enric Badosa

14/1/10...

Unes 150 baldrigues (Puffinus sp.)
no es poden identificar perquè estan nedant
unes 150 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
30 gavines vulgars (Larus ridibundus)
3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
2 cogullades vulgars (Galerida cristata) cantant

15/1/10...

5 gavots (Alca torda) nedant força junts
6 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
5 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
unes 100 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 100 gavines vulgars (Larus ridibundus)
uns 150 gavians argentats (Larus michahellis)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus) femella
1 esplugabous (Bubulcus ibis)
1 cogullada vulgar (Galerida cristata)

Port d'Arenys de Mar 15/1/10. Enric Badosa

font: www.ornitho.cat

Observador: Enric Badosa

unes 45 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
unes 15 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
1 mascarell (Morus bassanus) adult
2 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) pescant dins del port
19 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
unes 300 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 200 gavines vulgars (Larus ridibundus)
uns 500 gavians argentats (Larus michahellis)
5 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Fredelugues (Vanellus vanellus) riu avall per Tordera 15/1/10

Aquest vespre s'han vist unes 200 fredelugues (Vanellus vanellus) volant riu avall a l'alçada del nucli urbà de Tordera. Continua el pas d'aquests dies.

LLuers (Carduelis spinus) al centre urbà de Tordera 15/1/10

Aquest migdia hi havia un mínim de 12 lluers (Carduelis spinus) menjant a les plantes de l'aparcament Centre Vila de Tordera.

Durbec (Coccothraustes coccothraustes) a Riells i Viabrea 15/1/10. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist almenys 1 durbec (Coccothraustes coccothraustes) a Riells i Viabrea.

Riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni) 15/1/10. David Caballé

Observacions destacades d'en David Caballé avui al Pla de la Verneda (Sant Celoni)...
.
1 agró blanc (Egretta alba)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
Mínim 1 tord ala-roig (Turdus iliacus)
unes 30 titelles (Anthus pratensis)
uns 15 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
3 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
unes 10 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cotoliu (Lullula arborea)
Mínim 1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
3 picots verds (Picus viridis)
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
lluers (Carduelis spinus)
>30 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
... entre altres.

Les Llobateres (Sant Celoni) 14 i 15/1/10. David Caballé

Observacions més destacades d'en David Caballé a Les Llobateres (Sant Celoni) entre ahir i avui...
.
Continuen hivernant a la llacuna...
.
4 ànecs grisets (Anas stepera)
1 xarxet comú (Anas crecca)
2 fotges vulgars (Fulica atra)
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
1 agró blanc (Egretta alba)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
... entre altres.
.
I observacions continuades de...
.
lluers (Carduelis spinus)
becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
avui 1 oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
pardals de bardissa (Prunella modularis)
... entre molts altres.

Continua una becada (Scolopax rusticola) al Tram del Perxistor del riu Tordera 12/1/10. David Caballé

En David Caballé torna a veure aquest dimarts una becada (Scolopax rusticola) al tram del Perxistor del riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu-Sant Celoni), segurament la mateixa des de fa 2 setmanes.

Un mínim de 27 cornelles negres (Corvus corone) al Polígon de Sant Feliu de Buixalleu 12/1/10. David Caballé

Aquest dimarts en David Caballé va observar un mínim de 27 cornelles negres (Corvus corone) al Polígon de Sant Feliu de Buixalleu, nombre considerable.

Pla de Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu) 14/1/10. David Caballé

Observacions d'en David Caballé al Pla de Gaserans d'ahir 14/1/10...
.
3 aligots comuns (Buteo buteo)
1 fredeluga (Vanellus vanellus)
1 puput (Upupa epops)
>3 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
3 grives (Turdus viscivorus)
2 cotolius (Lullula arborea)
unes 90 aloses (Alauda arvensis)
1 cornella (Corvus corone)
>10 gratapalles (Emberiza cirlus)
... entre altres

Algunes notícies més per llegir 15/1/10...

Sí, sí... altre notícia de l'ACA destroçant el territori...
.
Inclouen la nova dessaladora de Blanes al pla hidrològic
Diari de Girona 15/1/10
.
La instal·lació es construirà en mòduls i tindrà capacitat per produïr 60 hectòmetres cúbics d'aigua dolça
.

L'actual dessaladora produeix 20 hectòmetres cúbics d'aigua dolça. carles colomer
.
BLANES MARTÍ SANTIAGO
El Govern ha inclòs dins el pla hidrològic de les conques internes de Catalunya la futura planta dessaladora que s'ha de construir a Blanes després que així ho sol·licités l'Agència Catalana de l'Aigua. La petició es produeix per corregir la insuficient garantia d'abastament existent en determinades zones. .Fins al 1998, quan es va aprovar el pla hidrològic, es tenía en compte els embassaments i els aqüífers. A partir d'ara també s'inclouran totes les dessalinitzadores al ser noves infraestructures que permetran l'abastament d'aigua.

.

Des de l'ACA inidquen que la previsió d'aquesta nova instal·lació no significa que la seva construcció sigui immediata. De fet, fonts de l'agència indiquen que encara s'està treballant amb el projecte i no estan definits tots els aspectes específics com, per exemple, el seu emplaçament final en els terrenys agrícoles de Blanes. Ara bé, el que sí és segur es que es tractarà d'una dessaladora modulable que podrà arribar als 60 hectòmetres cúbics de capacitat, com l'actual instal·lació d'el Prat de Llobregat. No obstant, la producció es realitzarà de forma progressiva atenent a les necessitats que es vagin generant, doncs la dessalinització representa una segura provisió d'aigua, independentment dels cicles climàtics, que permet la disponibilitat de líquid element en períodes acusats de sequera.

.

Les previsions del pla hidrològic són que el 2015 Catalunya pugui assolir un total de 200 hectòmetres cúbics l'any produits exclussivament amb quatre dessaladores: les dues que hi haurà a Blanes, la del Prat de Llobregat i la que es preveu construir a Cunit, al Baix Penedès.En un principi s'estima que la nova infraestructura de Blanes -amb un cost de 150 milions- entri en funcionament el 2012. Els pagesos de la població ja van mostrar la seva preocupació pel fet que ocuparà uns terrenys de gran valor agrícola. Per la seva part, el Govern va justificar l'obra al·legant que subministrarà a les comarques gironines, el Maresme i el Vallès Oriental.
.
Pineda afronta l'última fase urbana de les obres de construcció de la depuradora de l'Alt Maresme
El Punt 15/1/10
.
S'instal·len les canonades entre l'estació de bombament fins a la carretera N-II
.

Els operaris treballant ahir en la canalització a tocar de la riera de Pineda. Foto: T.M.
.
Pineda afronta aquesta setmana l'última fase de les obres de la depuradora de l'Alt Maresme que afecten directament el nucli urbà. L'empresa Copisa està instal·lant les canonades des de l'estació de bombament al final de la riera fins a la carretera N-II. L'actuació obligarà durant un mes a tallar el camí del Mig, entre la rambla de Catalunya i l'avinguda dels Tarongers. Enllestida aquesta fase, les obres continuaran en el passeig d'Hortsavinyà, però ja no afectaran la trama urbana.
.
Els operaris ja han començat a treballar en una nova fase de la construcció de la depuradora de l'Alt Maresme. Es tracta de la instal·lació de les canonades, d'un metre de diàmetre, entre l'estació de bombament de final de la riera fins a la carretera N-II. El regidor d'Urbanisme, Pere Clarabuch (PSC), va explicar ahir que l'actuació ja va obligar la setmana passada a tancar el trànsit de vehicles en el camí del Mig, entre l'avinguda dels Tarongers i la rambla de Catalunya. «És una mesura imprescindible perquè els tubs passen primer per una zona no urbanitzada del costat de la riera i posteriorment per sota de la rambla de Catalunya», va precisar. En aquest sentit, l'empresa concessionària de les obres preveu que en un màxim d'un mes s'haurà enllestit el tram i les afectacions al trànsit s'hauran acabat. Quan la canalització arribi a l'altura de la carretera N-II, començarà una nova fase fora ja de la trama urbana que portarà els tubs fins a la depuradora, situada a la pedrera de Montpalau –que es troba en el terme municipal de Tordera, però que és a tocar de Pineda de Mar–. «L'empresa haurà de fer passar els tubs pel passeig d'Hortsavinyà i per evitar tallar aquesta via ja ha fet les ocupacions provisionals dels solars del costat del passeig per poder habilitar un vial de circulació», assenyala el regidor. En total, quedaran uns dos quilòmetres abans que no s'enllacin finalment les canonades amb la planta de tractament.
.
Clarabuch explica que des del govern i la policia local s'estan estudiant les millors opcions per resoldre l'accés al pàrquing de camions i autocars que es troba a la rambla de Catalunya. En aquest sentit, és molt probable que aquests vehicles puguin baixar per l'avinguda de Montserrat i accedir-hi pel carrer Barcelona, que s'habilitaria provisionalment perquè fos de doble sentit.
.
Velocitats diferents
.
El regidor d'Urbanisme es va felicitar del bon ritme que segueixen les obres de la depuradora que ha de donar servei a cinc municipis de l'Alt Maresme. Tot i així, hi ha un dels fronts en què cal actuar, la planta de pretractament, al costat del cementiri, on encara no han començat els treballs. Pere Clarabuch confia que s'iniciïn en breu «tal com han assegurat els responsables de l'empresa». Segons les previsions de Copisa, l'obra de l'estació d'aigües residuals ha d'estar enllestida a final d'aquest any, però fins al 2011 no entrarà en funcionament.
.
......................................
.
No fa gaire ja vaig comentar que lo dels animals de companyia és, actualment, un problema ecològic de primer ordre. I és que la legislació actual en aquesta matèria és errònia o simplement no s'aplica.
.
Altre “petit” exemple...
.
Denuncien la manca de responsabilitat dels propietaris a l'hora d'identificar els seus animals
Diari Maresme 15/1/10
.

La Societat Protectora d'Animals de Mataró (SPAM) ha denunciat públicament "la manca de responsabilitat dels propietaris a l'hora d'identificar els seus animals". Menys d'un 25% dels gossos i un 1% dels gats recollits per l'entitat duien el xip identificatiu.
.
Per als responsables de la SPAM, es tracta d'una situació "vergonyosa", tenint en compte que l'entitat mataronina ha comptabilitzat més de 1.300 entrades de gossos, dels quals només 276 estaven identificats, i quan es tracta de gats, menys de l'1%, la xifra esdevé "irrisòria", apunten.
.
Segons la presidenta de la Protectora d'Animals de Mataró, Sílvia Serra, "hem de tenir en compte és que darrera de cada animal, hi ha un propietari que no s'ha preocupat d'identificar-lo i, per tant, ha ignorat les conseqüències que aquest fet pot provocar: despeses econòmiques exagerades a les quals s'han de fer front, sovint, amb pressupostos públics".
.
Serra també ha informat que en un cas d'atropellament, l'animal té dues opcions: la mort o sotmetre'l a intervencions quirúrgiques que requereixen el seguiment d'especialistes traumatòlegs. "Aquesta és l'opció que sempre intenta tirar endavant la SPAM", apunta, "però que li suposa elevades factures veterinàries que sovint són molt complicades de pagar, per no dir impossibles, i que a més, a vegades no et garanteixen completament salvar-li la vida". Per altra banda, si l'animal provoca un accident de trànsit, "la persona afectada tampoc no pot reclamar responsabilitats a ningú", afegeix.
.
Davant aquesta situació, la SPAM ha demanat que es posin mesures perquè la llei - que obliga a tots els propietaris a identificar els seus animals - s'apliqui i per perseguir i sancionar aquells que la infringeixen. "Les persones responsables no han de pagar per allò que els irresponsables s'estalvien i menys en aquests temps que corren. Fem justícia ja", conclou Serra.
.
..................................
.
No es tracta d'una notícia que afecti directament a la Baixa Tordera, però sí és interessant pel que fa als resultats i les possibles aplicacions a casa nostra...
.
Els falcons fan reduir un 50% els gavians a Banyoles
Diari de Girona 15/1/10
.
Aquesta és la mesura més efectiva que s'ha aconseguit fins ara per foragitar aquests molestos ocells.
.
La prova pilot que l'Ajuntament de Banyoles va impulsar a l'abocador de Puigpalter i que consistia en utilitzar de forma controlada falcons i àligues que foragitessin als gavians, va donar bons resultats. Durant els tres mesos que va durar l'experiència, el número d'exemplars va reduir-se entre un 30 i un 50% respecte les xifres de l'any anterior. En tractar-se d'una mesura dissuassòria, però, s'ha vist que els gavians tornaven a l'abocador quan no hi havia els rapinyaires i per això s'estan buscant fons per donar continuïtat a la mesura, almenys durant el període d'estiu, que és quan hi ha més presència d'aquests animals.
.
Aquesta és la mesura més efectiva que s'ha aconseguit fins ara per foragitar aquests molestos ocells. El regidor de Medi Ambient , Jordi Bosch, ha valorat 'molt positivament' els resultats obtinguts, ja que es va reduir la població de gavians alhora que se'ls apartava de l'estany. Fins ara, venien a alimentar-se a l'abocador de Puigpalter i després se n'anaven a descansar a l'estany de Banyoles. L'estudi que ha acompanyat aquesta prova pilot demostra que també s'els ha foragitat d'aquesta zona.
.
Per comprovar l'efectivitat de la mesura les àligues i falcons sobrevolaven de forma controlada l'avocador de dilluns a divendres-, es van fer diverses observacions nocturnes a l'Estany i es van censar els gavians que hi havia en diferents dies. Així, mentre el 30 d'octubre (divendres) hi havia 1.035 gavians, el 10 de novembre (dimarts) eren 607 i el 6 de desembre (diumenge) havien augmentat a 2.011 gavians. Durant els mesos d'octubre, novembre i desembre que va durar la prova es va experimentar una reducció d'entre un 30 i un 50% dels exemplars respecte l'any anterior i en les mateixes dates.
.
A partir de l'estudi de cinc gavians anellats, també s'ha sabut que tenen una alta mobilitat entre la costa i l'interior i que cobreixen grans distàncies, com ara Bordeus, fet que provoca grans variacions en el nombre. La majoria dels exemplars que hi ha a Banyoles procedeixen del litoral gironí i entren per la comarca del Pla de l'Estany per la vall del terri.
.
Sense provocar molèsties a altres llocs.Durant els mesos que ha durat la prova, també s'ha estat alerta que no es detectessin problemes amb gavians a altres localitats, però no ha estat el cas. Fins i tot, han notat que han disminuït les queixes d'empreses i particulars per la presència de gabians. 'Són uns animals bruts, que fan mala olor i que molesten molt, no només a l'estany, també a terrats i zones industrials', on puntualment es fan batudes per retirar-los, explica el regidor.
.
La mesura ha tingut un cost de 10.000 euros i la intenció del consistori és poder-ho continuar aquest any. El context econòmic ha fet, però, que encara no hi hagi encara una partida destinada a aquest projecte i per això s'estan buscant fons per repetir-ho durant tot l'any o si més no a l'estiu, l'època on hi a més concentració de gabians i que coincideix amb l'època de màxima activitat a l'estany. També s'està estudiant la possibilitat de treballar conjuntament amb la Garrotxa.

dijous, 14 de gener del 2010

Illa i braç esquerre del riu (Tordera) 14/1/10... Invasió de fredelugues (Vanellus vanellus)

Llacuna del LIFE...
.
.
camps de l'illa del riu...
.
.
tram adjacent del braç esquerre del riu...
.
.
Doncs l'idea inicial era la de recòrrer l'illa i braç esquerre del riu (Tordera) per fer un cens de les aus que hivernen, inclosos els becadells i altres espècies que no es poden veure si no t'hi capfiques, però la tarda ha resultat ser un veritable festival de fredelugues (Vanellus vanellus).
.
Amb l'onada de fred polar que està patint el continent europeu, milers d'aquestes aus han baixat de latitud més de l'habitual i a tota Catalunya s'estan observant estols de centenars sedimentades als camps o de viatge cap al sud (veieu www.ornitho.cat ), i aquesta tarda aquesta situació s'ha deixat notar i força a l'illa del riu. L'espècie és regular i s'observa cada hivern a la Baixa Tordera, però de manera no tan abundant com avui...
.
729 fredelugues (Vanellus vanellus) en dues hores, i vés a saber quantes en tot el dia.
.
Arriben del nord en diferents estols d'entre 21 i 229, la majoria s'aturen als camps una estona per tornar a marxar cap al sud-est, i algunes simplement passen volant de nord a sud.
.
fredelugues (Vanellus vanellus)...
.
.
algunes imatges dels estols...
.
.
Realment una invasió de fredelugues la d'avui.
.
Però hem vingut a censar totes les espècies, i a més a més de les fredelugues...
.
3 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 xarxets comuns (Anas crecca), mascle i femella
Mínim 1 polla d'aigua (Gallinula chloropus)
9 becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
9 esplugabous (Bubulcus ibis)
un d'ells captura una granota pintada (Discoglossus pictus) a un toll
5 gavines vulgars (Larus ridibundus)
>200 gavians argentats (Larus michahellis) volant
>35 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
6 titelles (Anthus pratensis)
Mínim 2 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
4 cotolius (Lullula arborea)
Unes 50 aloses vulgars (Alauda arvensis)
Mínim 14 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
no dormidor
2 cruixidells (Emberiza calandra)
>5 rossinyols bords (Cettia cetti)
3 picots verds (Picus viridis)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor), femella sense estar segur
Mínim 4 raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
6 merles (Turdus merula)
Mínim 1 tord comú (Turdus philomelos)
>11 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
3 roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
1 pardal de bardissa (Prunella modularis)
6 mallerengues cuallargues (Aegytalos caudatus)
mínim 3 mallerengues blaves (Parus caeruleus)
4 mallerengues carboneres (Parus major)
>30 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
3 aligots comuns (Buteo buteo)
1 perdiu roja (Alectoris rufa)
13 tudons (Columba palumbus)
>20 coloms roquers (Columba livia var. domestica)
>10 tórtores turques (Streptopelia decaocto)
>50 garses (Pica pica)
2 gaigs (Garrulus glandarius)
>25 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
>10 caderneres (Carduelis carduelis)
7 pit-rojos (Erhitacus rubecula)
4 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
2 bruels (Regulus ignicapillus)
Mínim 6 gafarrons (Serinus serinus)
>100 estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
>10 gratapalles (Emberiza cirlus)
>50 pardals comuns (Passer domesticus)
>50 pardals xarrecs (Passer montanus)
.
estol d'aloses vulgars (Alauda arvensis)...
.
.
esplugabous (Bubulcus ibis)...
.
.
esplugabous amb una granota pintada (Discoglossus pictus)...
.
.
picot verd (Picus viridis)...
.

.

gavians argentats (Larus michahellis), a què us recorda la figura del final?...

.