dissabte, 1 d’agost del 2009

Algunes notícies més per llegir 1/8/09...

Unió de Pagesos denuncia el baix preu del cereal
El Punt 1/8/09

Unió de Pagesos denuncia que el preu del cereal percebut pels productors gironins no s'ajusta a la situació real del mercat. Els preus que reben els pagesos que venen ordi i blat se situa entre 0,009 i 0,012 euros el quilo, per sota dels preus que marquen les llotges catalanes i a molta diferència del que es paga en altres territoris. Per UP, això comporta que els cerealistes poden perdre entre 1,4 i 1,8 milions d'euros, la qual cosa suposa entre 38,36 i 51,15 euros l'hectàrea.

La qualitat de les platges és "excel·lent" i la presència de meduses, "esporàdica"
Diari de Girona 1/8/09

Els resultats de l'anàlisi de les aigües litorals que desenvolupa setmanalment l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) han indicat que el 98,8% de les platges (242 punts de control) presenta una qualitat sanitària excel·lent i 3 punts de control han presentat una qualitat bona, fet que representa el 1,2% de les platges. Cap platja no ha obtingut la categoria de deficient. Pel que fa als resultats de les zones de bany interior, les 12 zones que es controlen han obtingut la qualitat d'"excel·lent".
Aquest període, segons l'ACA, comprès entre el 22 i el 28 de juliol, s'ha caracteritzat pel cel serè i ha estat palesa la xafogor de l'estiu. Tanmateix, durant aquest període, la detecció de meduses a la línia de costa ha estat molt esporàdica.
A les zones de bany, tan sols el dia 25 de juliol es van detectar exemplars de l'espècie Pelagia noctiluca (urticant i de nom comú: medusa luminescent) a dues platges de Palafrugell: de Tamariu i Port Bo i el dia 28 varen arribar exemplars de l'espècie Porpita porpita (poc urticant i no observada fins ara a les platges catalanes) a la platja de l'Estartit a Torroella de Montgrí.
.
Meduses lluny de la costa

Fora de les zones de bany s' han detectat exemplars aïllats de l'espècie Rhizostoma pulmo (urticant i de nom comú: born blau) davant la costa dels municipis de Sant Feliu de Guíxols, Badalona, Barcelona, Calafell i Mont-roig del Camp. Les 44 embarcacions han recollit en el conjunt del litoral català un total de 43 metres cúbics de sòlids flotants a l'aigua. El 66% d'aquest volum correspon a sòlids.

diaridegirona.cat » Humor
1/8/09. Manel Puyal


divendres, 31 de juliol del 2009

Confirmada la reproducció de milans negres (Milvus migrans) al tram baix del riu Tordera. Jose Moreno.

Enguany ha estat confirmada la reproducció d’una parella de milans negres (Milvus migrans) a un tram del riu Tordera, i no es descarta que no sigui la primera vegada.

Durant tota la temporada s’ha observat la presència constant per la zona d’una parella de milans negres, junts o en solitari (Enric Badosa, David Caballé, Xavi Romera) - l'any passat també -, amb actitud territorial i empaitant altres espècies a una zona molt concreta (Enric Badosa), s’ha trobat la localització exacta del niu ocupat i d’almenys altre més antic al mateix lloc (Jose Moreno), i des de llavors (unes 2 setmanes) s’observen 2 joves acompanyant als adults.

Imatges captades ahir per en Jose Moreno d’un dels adults (centre) i un dels joves (dreta) a la llera del riu prop del niu...

Una nova espècie reproductora per a la baixa Tordera...

http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=MILMIG

Per la zona també 3 aligots comuns (Buteo buteo), 2 adults i un jove.

Algunes notícies més per llegir 30-31/7/09...

L'Estat començarà a posar sorra a s'Abanell dilluns
El Punt 31/7/09

Les tasques d'aportació de sorra a la platja de s'Abanell començaran aquest dilluns, segons han informat tant l'Ajuntament com l'Estat. Demà és previst que es delimiti la zona més propera a sa Palomera, en la qual falta més sorra i on la draga començarà a fer els treballs.

Blanes perd el recurs
El Punt 31/7/09

L'Audiencia Nacional ha desestimat el tercer i últim contenciós de l'Ajuntament de Blanes contra el traçat de l'N-II. El consistori demanava que el traçat s'allunyés del paratge del Vilar i passés majoritàriament dins del terme municipal de Tordera. Blanes ja havia perdut dos contenciosos previs, un en què s'al·legava que no s'havia fet l'informe d'impacte ambiental necessari i un altre en què es demanava que no comencessin les obres fins que no es resolguessin tots els recursos.

Blanes manté la pugna amb Carl Faust
El Punt 30/7/09

El govern de Blanes va aprovar provisionalment ahir en el ple la modificació del pla general per atorgar uns terrenys de 20.000 m² a la fundació Carl Faust com a compensació per la declaració de zona verda d'uns terrenys de 80.000 m² situats a la muntanya de Sant Joan, portada a terme per l'Ajuntament l'any 1981. La fundació, però, continua exigint que li expropiïn els terrenys, i dilluns va portar al jurat d'expropiació dos terrenys adjacents d'uns 20.000 m². D'altra banda, tampoc no va prosperar la moció del PSC en què es demanava a l'Estat i la Generalitat que cedeixin la finca de La Blandense a l'Ajuntament de Blanes. La Casa del Poble de Blanes va considerar ahir aquesta petició un atac a la institució. D'altra banda, els treballadors de l'Ajuntament es van manifestar abans del ple per reclamar el compliment del conveni.

Esquerra vol que un tram de la platja de Malgrat de Mar sigui per a nudistes
Malgrat Confidencial 31/7/09

El grup d’Esquerra a Malgrat de Mar considera que els més de quatre quilòmetres de platja de què disposa Malgrat de Mar, atorguen al municipi la possibilitat d’habilitar un tram per a la pràctica del nudisme. És per això, que en el pròxim ple municipal presentaran una proposta a la resta de partits polítics.
La formació, argumenta la seva demanda basant-se en la legislació actual, que insta a les administracions locals a aplicar les mesures necessàries per a garantir el dret que tenen les persones a anar nues.
En la seva demanda, Esquerra remarca que l'Ordenança de Civisme i Convivència ciutadana de Malgrat de Mar prohibeix "practicar nudisme integral fora de les zones autoritzades", motiu pel qual, segons la formació, es fa evident la necessitat d’habilitar una zona d’aquestes característiques a la platja de Malgrat de Mar.
Durant el ple, que s’ha de celebrar aquest dijous dia 6 d’agost, Esquerra també presentarà una moció perquè els ciutadans puguin participar en l’elaboració dels pressupostos municipals.

Disponible on-line l’Informe 2008 qualitat dels rius de la província de Barcelona.

Ho trobareu aquí... http://ecobill.diba.cat/

Informe qualitat rius 2008

La Qualitat Ecològica dels Rius és un programa d'estudi que recull les dades sobre l'estat ecològic dels cinc rius de la província de Barcelona, el Llobregat, el Besòs, el Foix, el Ter i la Tordera, tant en el curs principal com alguns dels seus afluents.

És una iniciativa promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea d'Espais Naturals i que porta a terme el Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de diverses institucions des de l'any 1994 fins a l'actualitat.

Cal tenir en compte la metodologia i que l’any 2008 va ser molt sec (ara ningú recorda la sequera).

dijous, 30 de juliol del 2009

Algunes notícies més per llegir 28 i 30/7/09...

La qualitat ecològica de la Tordera fa un pas enrere respecte als índexs del 2006-07
L’Actualitat del Baix Montseny 30/7/09

La qualitat ecològica de la conca de la Tordera, i en general dels rius del Baix Montseny, ha sofert un important retrocés en els dos darrers anys, segons les dades de 'L'informe 2008 de la Qualitat Ecològica dels Rius' de la Diputació. L'estudi parteix de l'índex Ecostrimed, que té en compte la qualitat de les aigües en funció dels invertebrats que hi viuen i l'estat de conservació de la vegetació de ribera. Si es comparen els resultats de l'any passat amb els de l'any 2006 i 2007, sobta que la pèrdua de qualitat no es produeix a les zones més poblades sinó que ja es detecta als trams alts de la conca.
Així, si a Collformic, al pont de la Llavina al terme municipal de Montseny, al Rec de Palautordera de Fogars de Montclús i a la zona del Poliesportiu de Sant Esteve de Palautordera la qualitat del riu es considerava molt bona els anys 2006 i el 2007, el 2008 l'índex de qualitat ecològica va baixar a bona en tots aquests punts tret del darrer, que va passar a mediocre. La qualitat al Reguissol de Santa Maria de Palautordera, que era entre bona i mediocre, també va passar a ser dolenta.
Durant els anys 2006 i 2007, els punts d'estudi de la confluència amb el Pertegàs a Sant Celoni, de Gualba de Baix, de la Ferreria a la Batllòria, i del Gorg del Perxistó a Sant Feliu de Buixalleu estaven en una qualitat entre mediocre i dolenta i han passat a un nivell pèssim, el pitjor dels possibles a l'escala. Sols al costat de l'autopista AP-7, al terme de Fogars, es manté la qualificació de mediocre, si bé a la confluència amb la riera de Santa Coloma i a Can Simó, també a Fogars, també ha passat de mediocre a pèssim.
Pel que fa als principals afluents, la riera de Vallgorguina ha passat d'un índex bo a un de dolent, la riera de Gualba a l'alçada del Vado de bo a mediocre, la riera de Breda de bo a dolent, i la riera d'Arbúcies a l'alçada de Grions de bo a mediocre. La riera de Fuirosos també passa d'un índex molt bo a un índex mediocre.Tampoc és aliena a aquest retrocés de la qualitat ecològica dels rius que pertanyen a la conca del Mogent. La riera de Vilamajor, a Sant Pere, passa d'un estat molt bo a un estat mediocre. La rira de Cànoves a Vallforners passa de tenir un índex molt bo a tenir-lo bo i al tram de Cardedeu segueix sent dolent. Sols en el cas de la riera d'Arenes, a Llinars, es manté en una qualitat molt bona.

El fesol amb més ganxo
El Punt 28/7/09

DOP Mongeta del Ganxet Vallès - Maresme. fruits de la terra

La mongeta o fesol del ganxet va obtenir la DOP el mes de maig passat i representa una victòria del conreu més artesanal i minoritari. Amb una producció de tan sols 250 tones anuals, repartides en quatre comarques, aquest producte s'ha fet un lloc d'honor a les taules

.

El fesol o mongeta del ganxet –el nom depèn d'on es conreï– ha estat anomenat pel mediàtic cuiner Isma Prados «el Rolls-Royce de la mongeta». Té una forma aplanada, similar a la d'un ronyó, amb un ganxet en un dels extrems que és característic i li dóna nom. De grandària mitjana, té un gust cremós, suau i persistent, i amb una pell poc perceptible i lleugerament rugosa. La història d'aquest llegum per arribar a ser reconegut ha estat llarga i complexa, però amb resultats satisfactoris. Va començar el 1992, quan els productors del Vallès i el Maresme es van interessar per potenciar nous productes en el mercat. Van traslladar la petició a l'equip de millora vegetal per a característiques organolèptiques (EMVCO) de la UPC i aquest va iniciar el projecte fent un repàs de totes les varietats possibles de la zona. La conclusió va ser clara: la mongeta del ganxet. L'ESAB va començar un llarg recorregut per disposar de material controlat que satisfés els requisits d'una denominació d'origen protegida (DOP). I ho va aconseguir.

I d'on prové un llegum tan curiós? Segons els experts, els besavis d'aquesta mongeta cal buscar-los a l'Amèrica Central, però en el dia d'avui es desconeix encara com es van produir els canvis que van acabar donant-li la forma actual. Probablement va arribar a Catalunya per la zona del Maresme i dins la bossa d'algun indiano delerós de demostrar als seus compatriotes la nova menja. D'allà es va expandir cap a l'interior. El creuament amb altres espècies de mongetes catalanes, juntament amb la plantació en terrenys amb característiques diverses, va acabar produint una mongeta diferent. Es tracta, però, d'un llegum que mai no s'ha conreat en grans extensions, sinó de forma familiar i reduïda, sovint per a consum particular dels mateixos pagesos. Tot i això, en la darrera dècada i amb un resultat entusiasta, diversos municipis vallesans i maresmencs han revifat amb un seguit d'activitats gastronòmiques el redescobriment de la mongeta del ganxet; per exemple Caldes d'Estrac i Malgrat de Mar. Amb la complicitat dels restauradors, que també han vist en les excel·lències del producte una nova font d'ingressos, els municipis estan en vies de consolidar un turisme de plat i forquilla. En una època en què la desestacionalització i l'especialització en les destinacions de vacances són a l'ordre del dia, propostes com la de les jornades de la mongeta del ganxet són prou saboroses per apostar-hi de ferm.

Productors

Al voltant de 150

Localització

Tots els municipis del Vallès Occidental i el Vallès Oriental, així com el nord i part del centre del Maresme i Blanes, Fogars de la Selva, Maçanet de laSelva i Hostalric

Producció anual

250 tones

On es pot trobar

http://www.mongetadelganxet.cat/



Els focs de Blanes han cremat 5.357 quilos de material pirotècnic
El Punt 28/7/09

L'actuació de l'australiana Show FX clou la trenta-novena edició del concurs

Una imatge del concurs d'ahir de la pirotècnica Show FX. Foto: EUDALD PICAS.

El XXXIX Concurs de Focs de Blanes es va cloure ahir a la nit amb l'actuació de la pirotècnia australiana Show FX, que debutava en aquest tradicional i multitudinari esdeveniment de la població selvatana. Durant les sis nits de focs s'han llançat fins a 5.357,5 quilos d'explosiu, que pugen fins a 7.923,71 quilos si s'hi afegeix el pes de la massa pirotècnica i el pes de la massa inerta. Aquest any, com en l'edició de l'any passat, s'han fet només sis actuacions de pirotècnies.

La pirotècnica Show FX va posar ahir a la nit punt final al XXXIX Concurs de Focs de Blanes, que un any més ha estat un esdeveniment que ha aplegat desenes de milers de persones durant les sis nits de focs, en què han actuat pirotècnies que ja hi havien participat anteriorment, i d'altres que han debutat aquest any. Show FX ha participat en el concurs de Blanes avalada per la seva curta però reeixida trajectòria, ja que havent nascut l'any 1995 és una de les empreses pirotècniques més ben considerades d'Austràlia.

Show FX va utilitzar en el seu espectacle 938 quilos de massa pirotècnica, la qual, sumada a la de les cinc actuacions anteriors, eleva fins a 5.357,5 els quilos de material explosiu utilitzats durant aquesta edició dels focs de Blanes. L'actuació en què es van fer servir més quilos de material pirotècnic va ser la de la pirotècnica Surex, el divendres 24 de juliol, amb 1.282 quilos, seguida de la del diumenge 26, a càrrec de la pirotècnia Portugués, en què se'n van fer servir 1.229 quilos. En canvi, la pirotècnica Martarello, que va actuar el dijous 23, va fer servir únicament 320 quilos de material pirotècnic en el seu espectacle. Aquest any en els focs també han actuat les pirotècnies Valenciana i Vulcano.

"Malgrat es mou" organitza una caminada nocturna pel Delta de la Tordera...

Caminada nocturna fins el Delta de la Tordera
Malgrat confidencial 28/7/09

"Malgrat es mou" organitza una nova caminada pels entorns de Malgrat de Mar. Aquest cop, però, es farà de nit. Coincidint amb els actes de celebració de la Festa Major, la caminada es farà aquest pròxim dissabte dia 1 d’agost. Se sortirà des del parc de Can Campassol, a les nou del vespre. A partir d’aquí, el recorregut –de 10 quilòmetres- seguirà per l’avinguda de la Pomereda, els camins de Mas Bages, del Pla i de La Tordera fins el delta del riu, on hi haurà un avituallament. Es tornarà resseguint el mateix recorregut, fins a la cooperativa de pagesos. En acabar, s’oferirà un tall de síndria a totes les persones participants.

La inscripció és gratuïta i es podrà fer instants abans de la sortida. Els menors hauran d’anar acompanyats d’un adult. Des de "Malgrat es mou", es recomana portar roba i calçats còmodes. Així com, i per raons de seguretat, alguna peça de roba o objecte reflectant i una llanterna.

Tal i com ha fet saber l’entitat a MC, l’objectiu de la caminada és conèixer “un dels entorns més singulars de Malgrat de Mar”.

dimarts, 28 de juliol del 2009

Guineus (Vulpes vulpes) 27/7/09. Jose Moreno

Imatges captades per en Jose Moreno d'unes guilles (Vulpes vulpes)...
.

Platja de Fenals (Lloret de Mar) 27/7/09. Àlex Giménez

Observacions de l’Àlex Giménez...

23 Gavines Capnegres (Larus melanocephalus) en vol direcció Blanes.
>30 Gavines vulgars (Larus ridibundus)
>50 Gavians Argentats (Larus michahellis)
2 Xatracs Becllargs (Sterna sandvicensis)
4 Cornelles (Corvus corone) en vol direcció Blanes, evitant passar per sobre de l'aigua.
1 Corb (Corvus corax) amb les Cornelles
1 falcònid no identificat.

Això amb la gran presència de turistes.

dilluns, 27 de juliol del 2009

Desembocadura del riu Tordera 24/7/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

Al mar ...

2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)

a la llacuna...

1 martinet ros (Ardeola ralloides)
7 martinets blancs (Egretta garzetta), 6 en vol migrant cap al nord
1 esparver cendrós (Circus pygargus) juvenil en vol migrant cap al sud
unes 15 gavines vulgars (Larus ridibundus)
alguna gavina corsa (Larus audouinii)
1 falciot pàl·lid (Apus pallidus)
3 cueretes grogues (Motacilla flava)
4 orenetes de ribera (Riparia riparia)
mínim 25 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)

Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 24/7/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
2 orenetes de ribera (Riparia riparia)

Gat mesquer (Genetta genetta) atropellat a Sant Feliu de Buixalleu 26/7/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 gat mesquer (Genetta genetta) atropellat a la carretera C-35 a l’alçada de la Riera de Repiaix (Sant Feliu de Buixalleu).

Sobre la pesca recreativa. El Punt 27/7/09...

El permís per pescar en rius es pot obtenir per internet i hi ha menys punts de tramitació
El Punt 27/7/09

Molts pescadors estrangers de temporada d'estiu es mostren desorientats a l'hora d'obtenir-lo
.

Un pescador de canya a l'estany de Banyoles. Foto: EUDALD PICAS.

El nombre d'usuaris de la pesca recreativa amb canya augmenta considerablement durant la temporada estiuenca, principalment arran de mar. Per poder pescar es necessita una llicència que permet l'activitat en aigües marítimes de tot l'Estat i a les continentals de Catalunya –rius, embassaments o llacs–. En el cas dels espais d'aigua dolça, però, també s'hi ha d'afegir un permís, que té una temporalitat variable, i aquest any ha canviat la manera d'obtenir-lo, ja que s'ha reduït el nombre de punts físics on s'expedia i s'ha incorporat la tramitació per internet. Això ha creat confusió, especialment entre els turistes, els quals, en algun cas, han de recórrer força quilòmetres per desplaçar-se fins a un lloc per obtenir el permís que els permet pescar només un dia.

Per poder practicar la pesca recreativa a Catalunya cal disposar d'una llicència que s'ha de renovar anualment i que autoritza l'activitat en aigües continentals i marítimes. La llicència, que és gratuïta per als jubilats, els menors de 14 anys i les persones amb alguna disminució, es pot obtenir, en el cas de les comarques gironines, a les oficines del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i al de Medi Ambient, a les terminals del Servicaixa i al portal de l'administració oberta de Catalunya. Però per pescar en una zona controlada també cal un altre permís amb vigència variable –des d'un dia fins a un any–. Fins aquest any s'obtenia en establiments –botigues, bars, estancs– situats als pobles amb zones de pesca, però ara aquest tràmit s'ha de fer per internet o en algun espai dependent de Medi Ambient –un per comarca–. La mesura ha creat confusió, especialment entre els turistes. «Per anar a pescar, per exemple, a l'embassament de Boadella, han d'anar a buscar el permís, que només és vàlid per a un dia, a la seu del Parc Natural dels Aiguamolls, que és a l'altra punta de la comarca, o obtenir-lo per internet, però no tothom hi té accés, quan ve al país de vacances. I molta gent gran tampoc no sap com posar-s'hi», apunta el president de la Societat de Pescadors de l'Alt Empordà, Jordi Sementer. Aquesta entitat té 170 socis, però en els darrers mesos ha tingut una quarantena de baixes a causa del nou sistema d'obtenció de permisos. L'obtenció del permís per internet també ha fet reduir els ingressos a les societats de pescadors que fins ara el tramitaven. El control de la llicència i del permís correspon als Agents Rurals i als guardes fluvials.

Una regulació complexa

La pesca recreativa en aigua dolça està molt regulada i cada any, des del servei de Medi Natural de la Generalitat, es fixen les condicions que es recullen en un decret. En aquest document s'estableixen els espais de pesca, la modalitat que s'ha d'utilitzar, les espècies que es poden pescar i el nombre d'exemplars. Les espècies es distribueixen bàsicament en salmònids (truites) i ciprínids (carpes, barbs, anguiles, madrilles, bagres, etc.). El límit de captures en el cas de la truita comuna és de dos exemplars per pescador i dia a les zones de pesca lliure; quatre exemplars a les zones de pesca controlada, i sis a les zones de pesca controlada intensiva. S'autoritza un límit màxim de vuit captures per pescador i dia de les espècies de llobarro, llissa vera, llissa calua, llissa petita, llissa llobarrera i llissa galta-roja. La pesca de les espècies de ciprínids s'ha de practicar amb la modalitat sense mort; això vol dir que s'ha de tornar el peix a l'aigua un cop capturat, i, per tal de no fer-li mal, l'ham utilitzat ha de ser aixafat. En aquesta modalitat només s'autoritzen esquers que no produeixin la mort dels animals –la mosca ortodoxa amb cua de rata i el buldau de dues mosques.

Les conques del Ter, la Muga i el Fluvià –són les principals d'aigües continentals que afecten les comarques gironines– es divideixen en refugis de pesca, on és totalment prohibit pescar; en zones d'aigües lliures i en zona de pesca controlada, que són les que per les seves condicions biològiques o piscícoles tenen una regulació especial. Els afluents que hi desguassen també són considerats de pesca controlada en els darrers cinquanta metres. Aquestes zones són repoblades amb exemplars adults de truita procedents de centres piscícoles.

La pesca amb peix, viu o mort, com a esquer està prohibida a totes les aigües continentals, i sempre que es pesqui amb esquer natural s'han de fer servir hams sense mort o amb l'arponet esclafat, amb l'excepció de les zones de pesca controlada intensiva.

Màxim, dues canyes

L'equip bàsic per anar a pescar al riu està format per la canya i l'esquer artificial. A això, s'hi poden afegir les botes per entrar a l'aigua, especialment en aquelles lleres de poca profunditat. De canyes, n'hi ha de tots preus, des de quaranta o cinquanta euros, fins algunes que poden superar els 1.000 euros i arribar fins els 2.000. La variabilitat del preu ve determinat pel material de què està feta –com més resistent i lleugera més cara– i també pel rodet. Els comerciants, però, diuen que amb una canya de cinquanta es pot pescar bé i que el cost mitjà que es gasten la majoria d'aficionats per la canya és al voltant del cent euros. La normativa de pesca en aigües continentals només autoritza la utilització d'un màxim de dues canyes que estiguin a l'abast.

Gràfic de les espècies d'aigua dolça que es poden pescar .
.

Sobre els comentaris a aquest bloc...

Anònim ha deixat un comentari nou al vostre missatge "L’ajuntament de Malgrat de Mar millora el camí d’a...":

Hola,Jo penso que si un gos te l'entrada prohibida, perque no tambe als nudistes i maricons (perdo gays) per la banda de Blanes???????? que malmeten el territori i la biodiversitat de la fauna i flora. Haurien, tant a Malgrat com a Blanes, crear una Zona de Proteccio respecte a l'espai fluvial protegit. Per exemple, tirar els campings limitrofs.Pero clar com que els campings i els turistes o no, nudistes i gays, cotitzen (creen calers, money money) per als Ajuntaments doncs vinga donar publicitat. Que la llevantada de Blanes es va gastar molts calers tontament per a despres una altra llevantada ... i els politics necessiten que arribi calers d'on sigui pel seus lujos


NO... T’equivoques de bloc, aquí no s’accepten aquesta mena de comentaris, no per censura, faltaria més, sinó per qualitat i respecte... m’explico...

Aquest comentari el deixo com a exemple del que a partir d’ara eliminaré com a administrador d’aquest espai web per no tenir ni la qualitat ni el respecte mínim cap a les altres opinions, només per això, no per compartir o no l’opinió.

Si es vol fer aquesta mena de comentaris, existeixen molts altres espais web on fer-ho, però aquest és NOMÉS per fer comentaris amb respecte (es tingui l’opinió que es tingui, agradi a uns o altres, hi ha cabuda per a tothom, però amb respecte) i NOMÉS si fan referència a l’encapçalament o presentació del bloc. Aquest no és un espai personal o de cap col·lectiu, i tothom pot dir la seva, preguntar, respondre, debatre i opinar... però amb respecte, bones maneres, i de manera justificada i/o aportant punts de vista clares.

Per exemple, la mateixa opinió expressada de manera correcta, amb respecte i amb arguments, serà benvinguda. Però sense arguments, ofensiva i sectària sense cap altre intenció que criticar o fer mal, serà esborrada.

Per la meva part jo em comprometo (i ho he fet sempre) a no censurar cap opinió coincideixi o no amb la meva (insisteixo, aquest no és un bloc personal o de cap col·lectiu, es troba a la disposició de TOTHOM).

Per altre banda s’accepten comentaris anònims, ja que l’important és l’opinió i no qui la té, i no tothom vol ser públic... respectable i lliure... però diu molt poc de qui fa servir aquest anonimat per rebaixar-se tan penosament.

A la resta de lectors, demano que no es tinguin en compte aquesta mena de missatges (el deixo només com a exemple de comentari a esborrar), i si es volen rebatre o compartir opinions (sigui quina sigui), demano el mateix criteri de respecte i qualitat per a tothom i seran gestionats (esborrats o respectats) de la mateixa manera.

Al senyor “anònim”... et convido a intentar-ho novament, i amb tota sinceritat em comprometo a respectar-ho, faltaria més, ja que només sóc un altre usuari d’aquest espai web, com qualsevol altre de vosaltres, i només em diferencia que amés el mantinc (sense publicitat, totalment altruista, només guanyant (com tothom) de l’opinió i coneixement dels altres, i a disposició de tothom, tu inclòs).

Salutacions,

Xavi

diumenge, 26 de juliol del 2009

Riu Tordera aigües avall del Pla de la Verneda (Sant Celoni) 19-26/7/09


Durant tota la setmana, a un tram de riu aigües avall del Pla de la Verneda (Sant Celoni), com a més destacat...

Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca)
corriols petits (Charadrius dubius)
xivites (Tringa ochropus)
cueretes blanques (Motacilla alba)
cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
mínim 2 blauets (Alcedo atthis)
abellerols (Merops apiaster)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
bernats pescaires (Ardea cinerea)
martinets de nit (Nycticorax nycticorax)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
picots verds (Picus viridis)
mínim 2 picots garser petits (Dendrocopos minor)
oriols (Oriolus oriolus)
... entre molts altres.

3 senglars (Sus scrofa)

tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
serps verdes ()Malpolon monspessulanus)
serps d’aigua (Natrix maura)
sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
sargantaners grossos (Psammodromus algirus)
dragons comuns (Tarentola mauritanica)
1 vidriol (Anguis fragilis)
granotes verdes (Pelophylax perezi)
granotes pintades (Discoglossus pictus)
gripaus corredors (Bufo calamita)


tortugues de rierol (Mauremys leprosa)...
.



serp d'aigua (Natrix maura)...
.

granota verda (Pelophylax perezi)...
.

L’ajuntament de Malgrat de Mar millora el camí d’accés a la desembocadura del riu Tordera


Aquesta setmana, l’ajuntament de Malgrat de Mar en conveni amb Càmping la Tordera ha instal·lat la nova tanca d’accés al camí cap a la desembocadura del riu Tordera, i que ha de servir per a regular la circulació motoritzada a l’espai i limitar els seus usos.

Anellament de xots (Otus scops) a Tordera 22/7/09


Aquest dimecres, l’Enric Badosa va anellar la femella de xot (Otus scops) d’una de les caixes niu instal·lades a Tordera. Pel que fa als 3 polls, encara són molt petits...
.