divendres, 15 d’octubre del 2010

La directora de Medi Natural declara com a inculpada 15/10/10

La fiscalia investiga un càrrec del govern per la caça d'ocells
El Punt 15/10/10
.
La directora de Medi Natural va declarar dimecres davant la Guàrdia Civil per haver autoritzat, el juliol del 2009, la captura amb vesc d'ocells protegits per fer un estudi experimental
.


Un centenar d'ocells cantaires protegits a Barberà del Vallès i Sant Adrià de Besòs intervinguts pels Mossos d'Esquadra. Foto: EL PUNT.
.
La directora de Medi Natural, Núria Buenaventura, va declarar dimecres acompanyada del seu advocat com a inculpada per un presumpte delicte de prevaricació administrativa arran de la resolució que va signar el juliol del 2009, en què autoritzava la captura excepcional d'ocells fringíl·lids, protegits per llei, amb el sistema del vesc; una cola que es posa com a parany en els arbustos perquè els ocells hi quedin enganxats. La captura era subjecta a un estudi experimental. El mes de gener l'entitat ecologista Depana va denunciar el cas a la fiscalia de Medi Ambient acusant d'emmascarar una caça il·legal d'ocells protegits a través d'aquest estudi. El febrer d'aquest any la fiscalia va decidir obrir diligències prèvies per investigar el cas, ja que considera que la resolució “constitueix una flagrant i grollera vulneració de la normativa comunitària, estatal i autonòmica”. La fiscalia va ordenar investigar els fets al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil.


Durant l'estudi que es va portar a terme el 2009, es van concedir com a mínim 3.374 llicències, una xifra que el mateix fiscal considera “notòriament excessiva i fins i tot desorbitada per a la realització d'un estudi científic experimental”. El fiscal també argumenta que l'activitat que es va portar a terme tampoc es pot tractar de mesura excepcional per controlar les poblacions de les quatre espècies d'ocells que es van capturar, ja que, a més de ser ocells protegits, figuren en una situació de risc i vulnerabilitat d'acord amb els informes tècnics del mateix Departament de Medi Natural.


La captura d'ocells fringíl·lids és una pràctica que té un fort arrelament a Catalunya, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, on se celebren concursos d'ocells cantaires, una pràctica que, a més, ha propiciat la compra i venda d'exemplars, prohibits per la llei. A Catalunya hi ha 120 societats d'ocellaires i uns 8.000 socis.


Sense caça, aquest any


L'obertura de la investigació per part de la fiscalia va coincidir amb la temporada de caça d'aquest any, que s'inicia l'agost i acaba al desembre. Al maig, la Federació de Caça va rebre de mans de Medi Ambient un calendari provisional de captures que no es va arribar a aprovar mai. A canvi, el 5 d'agost Medi Ambient publicava al DOGC una ordre en què prohibeix tot tipus de captura en viu dels ocells fringíl·lids i redueix la tinença i exhibició d'ocells a la seva cria en captivitat. Medi Natural també s'ha compromès a reembossar les taxes que els ocellaires ja havien pagat per aquesta temporada.


Fonts del Departament de Medi Ambient van confirmar la investigació, però Buenaventura va declinar fer declaracions.


LES XIFRES

120
societats ocellaires
hi ha a tot Catalunya, sobretot al Bages i al Barcelonès i que tenen prop de 8.000 socis.


3.374
llicències
que, com a mínim, es van atorgar el 2009 per estudiar la captura amb vesc d'ocells protegits.
.

Nuria Buenaventura, directora de Medi NAtural
.

Les claus
El cas podria acabar al Suprem


Si finalment Núria Buenaventura passa a ocupar l'escó que el candidat a les autonòmiques d'ICV, Joan Herrera, deixarà a final de mes al Congrés dels Diputats, la fiscalia es veuria obligada a derivar la investigació al Suprem. El motiu és que Buenaventura en qualitat de diputada passaria a ser aforada.

Temporada perduda

La temporada de caça pel que fa a la captura d'ocells fringíl·lids s'ha acabat, segons confirmava ahir el responsable d'aquesta activitat dins la Federació de Caça, Paco Piera. Però la federació lamenta que l'ordre de Medi Ambient, encara pendent d'aprovació i que dimarts que ve haurà de passar pel Consell de Caça, deixa moltes llacunes als ocellaires que ja han pagat les taxes de la temporada. Piera avança que la captura de fringíl·lids es negociarà amb el pròxim govern de la Generalitat.

PSC vol canviar la llei

El PSC considera que una solució per permetrà la captura seria una modificació dels annexos de la llei de protecció dels animals del 2003, aprovada per consens, i la redacció d'un reglament que es compromet a fer la pròxima legislatura.

Algunes notícies més per llegir 14 i 15/10/10...

.

Foto: Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda
.

El darrer ple de setembre de l’Ajuntament de Pineda de Mar va tractar la construcció d’un futur passeig de Ribera a la carretera d’Hortsavinyà en direcció al parc del Montnegre-Corredor. Totes les forces polítiques amb representació municipal van aprovar el projecte de l’equip de govern de desplaçar la carretera i la relació detallada de drets que s’expropien i s’ocupen per a l’execució del futur projecte. El procés ha de culminar amb la creació d‘un passeig per a vianants al marge dret de la riera i, en una segona fase, un vial per a bicicletes a l’altre costat de la carretera, paral·lel als camps de conreu.


Obres de canalització


L’impuls del projecte coincideix amb les obres de canalització que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fa a la carretera d’Hortsavinyà per soterrar les canonades que condueixen l’aigua cap a la depuradora de l’Alt Maresme a la seva planta situada a la pedrera del Montpalau. A hores d’ara, l’equip de govern pinedencs (PSC i ERC) manté converses amb l’empresa adjudicatària de les obres perquè condicioni l’espai per a vianants, arrencant els canyissers i aplanant el vial. De fet, aquesta seria la primera fase del projecte que hauria de culminar amb el vial per a les bicicletes. Aquesta segona fase només té inicialment el beneplàcit dels agricultors propietaris dels diferents terrenys afectats, als quals se’ls hauria d’expropiar un màxim de 2,5 metres d’amplada del terreny per habilitar els carrils.


Problemes de finançament


Malgrat tot, el consistori pinedenc ha admès que serà “complicat” executar i fer realitat aquesta actuació sense l’ajut econòmic de les administracions, com ara la Generalitat i la Diputació. La regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín, va apuntar en el ple que l’aposta de l’ajuntament “és garantir un accés segur al parc natural en aquests 2,5 quilòmetres que separen l’IES Joan Coromines i el pont de l’autopista“.


La Plataforma


Per la seva banda, la plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda ha enviat un comunicat a la nostra Redacció expressant la seva posició respecte les modificacions al passeig de Ribera. Aquesta entitat, en conèixer l’endarreriment que patirà el projecte de carril-bici a l’eix de la riera, ha manifestat que “aquesta no és una bona noticia” i ha mostrat el seu “escepticisme per les noves mesures que s’han anunciat al respecte”.


El Comunicat de la plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda


De carril-bici a voral estret per a vianants. Un compromís incomplert?


La nostra entitat, en conèixer l’endarreriment que patirà el projecte de carril-bici a l’eix de la riera, vol manifestar que aquesta no és una bona notícia. Així mateix vol mostrar el seu escepticisme per les noves mesures que s’han anunciat al respecte.


1.- La nostra entitat expressa la disconformitat amb la manera com s’ha pres la decisió de modificar un carril bici que ja estava projectat i que s’havia d’executar aprofitant el reasfaltatge del Passeig d’Hortsavinyà. Aquests canvis s’haurien d’haver discutit, prèviament, en la comissió de seguiment de les obres de la depuradora.


2.- La nostra entitat, davant la situació creada, vol denunciar l’incompliment del compromís de l’Agència Catalana de l’Aigua de convocar la comissió amb una regularitat de 2-3 mesos. La darrera reunió es va realitzar el mes d’abril tot i l’acord que es va prendre llavors per convocar la següent pel mes de juliol.


3.- El mes de setembre, la Plataforma va sol·licitar als responsables de l’ACA la convocatòria de la reunió sense que, de moment, s’hagi obtingut cap resposta. És per això que demanem a l’Ajuntament què exigeixi a l’ACA la realització immediata d’aquesta reunió per acabar amb aquesta política de fets consumats.


4.- El carril-bici no es farà, com a mínim a curt termini, per una manca de possibilitat pressupostària del consistori que l’obliga a no poder fer front a la despesa d’uns 60.000 euros que significa l’expropiació d’uns 2 m. d’amplada als terrenys adjacents al passeig d’Hortsavinyà.


5.- Aquesta limitació ha obligat a replantejar un projecte molt acurat que ja estava redactat i que proposava la ubicació del carril-bici en un espai d’uns 2 m. d’amplada comprès entre la riera i el passeig d’Hortsavinyà. Això suposava separar el passeig d’Hortsavinyà uns 2 m. de la riera per incloure el carril.


6.- L’opció que s’ha pres és la de fer un voral estret per a vianants d’uns 50 cms. d’amplada entre el límit de l’asfaltat i la riera i deixar, sense data d’execució, el carril-bici que s’havia de situar a tocar de la riera. Entenem que separar el carril bici de l’eix de la riera i, substituir-lo per un voral estret de vianants, és una actuació que desnaturalitza i devalua el conjunt del projecte.

7.- La nostra entitat vol agrair la bona predisposició del sector agrari de la zona i reconeix la idoneïtat del projecte que ara s’ha deixat de banda, ja que contemplava una ocupació mínima de l’espai agrícola de la Vall de la Riera. Tanmateix es demanarà a l’Ajuntament que el carril-bici compromès s’executi ABANS de les eleccions municipals del maig de 2011


Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda de Mar

Pineda de Mar, 13 d’octubre de 2010
.

Les fites de l'Estat a Blanes faran que part de quatre càmpings siguin públics
El Punt 15/10/10
.
Els propietaris dels tres càmpings i d'un d'afectat en part faran front comú amb l'Ajuntament i la Generalitat en contra de l'atermenament que fa l'Estat



Tècnics del govern de l'Estat i els representants legals de l'Ajuntament i la Generalitat, ahir a Blanes. Foto: CRISTINA GONZÁLEZ.
.

L'Estat ha presentat l'atermenament de la zona marcada com a “marítim terrestre” als càmpings de Blanes, que farà que una part dels seus terrenys passin a mans públiques. L'atermenament de la direcció general de Costes, tot i ser provisional, preveu que el càmping El Pinar, el Voramar i el Blanes passin a ser zona pública en la seva totalitat. Del càmping Bellaterra, la zona que queda a prop del mar seria la que quedaria en mans de l'Estat. Després de la presentació de la delimitació provisional del domini públic marítimoterrestre en aquesta zona, representants de la Generalitat, de l'Ajuntament i dels càmpings han firmat en contra de la proposta. A més, han anunciat que hi presentaran al·legacions en els propers 15 dies que tenen de termini.

Amb un total de 18 fites, el terreny marcat abasta des dels canyissars d'uns metres abans del delta de la Tordera fins a la part no urbanitzable del càmping Blanes que dóna al passeig del mar. S'ha agafat un total de dos-cents metres des del passeig no mesurat de forma recta sinó prenent com a base al que és tram urbà urbanitzable i no urbanitzable. El límit estaria situat tot just començar el tram urbà urbanitzable.

Per un dels propietaris del càmping Blanes, Antoni Trinxeria, “l'Estat ha agafat la tanca que hi ha al passeig Vila de Madrid des del mar i fins que s'ha acabat el sòl no urbanitzable perquè amb l'urbanitzable no ha pogut fer-hi res per qüestions polítiques”. Trinxeria va criticar el departament per “apropiar-se de terres” que són de la seva propietat.

A més, Antoni Trinxeria va reiterar la possibilitat que davant l'atermenament els càmpings afectats hagin de presentar un ERO als treballadors perquè la seva situació jurídica “queda molt malmesa” i s'han de “replantejar la viabilitat del negoci” perquè els propietaris ja no seran titulars.

LA XIFRA
18
fites
van col·locar els funcionaris de l'Estat per marcar els termes de la platja.

LA DATA
29/10/10
Acaba el termini
que tenen els quatre propietaris de càmpings afectats per presentar al·legacions.

LA FRASE
La situació dels càmpings queda molt malmesa i s'haurà de replantejar la viabilitat del negoci
Antoni Trincheria
propietari del càmping blanes

Costes vol fer domini públic dos càmpings
Diari de Girona 15/10/10
.
L'Estat marca sobre el terreny la seva proposta i la Generalitat, l'Ajuntament i els propietaris s'hi oposen
.

JORDI VERA Costes preveu convertir en domini públic marítim terrestre dos càmpings de Blanes, íntegrament, i el 50% d'uns altres dos, segons la proposta d'atermenament que ahir va mostrar als afectats. L'Estat va marcar sobre el terreny les fites que delimiten provisionalment la zona que s'haurà de convertir en domini públic. A les onze del matí, un grup de tècnics de Costes va començar a marcar una per una les fites que delimiten el domini públic sota l'atenta mirada dels propietaris afectats per l'atermenament. Feia mesos que s'esperava aquest dia. De fet, la trobada s'havia de realitzar abans de l'estiu, però finalment, i per no perjudicar la temporada turística, es va arribar a l'acord de posposar-la fins a l'octubre.

En total, es van col·locar 17 fites. I segons van explicar els tècnics de Costes de l'Estat, la fitació d'ahir era un acte de delimitació provisional, que encara haurà de passar nombrosos tràmits per convertir-se en definitiu. De fet, Costes va mostrar la seva proposta sobre el terreny i ara caldrà veure què hi diuen els afectats i les parts implicades. Segons fonts de l'Estat, la proposta es basa en estudis geomorfològics de la zona, en què s'ha detectat que el mar està guanyant terreny a la terra i per això cal convertir en domini públic tota la zona. D'altra banda, els tècnics van comentar que s'estudiarà cada cas perquè els càmpings puguin continuar la seva activitat a través d'una concessió administrativa.

Entre aquests tràmits que queden hi ha la presentació d'al·legacions. De fet, ahir es va obrir el termini i hi haurà 15 dies perquè les persones afectades enviïn les seves propostes i arguments. Els propietaris dels quatre càmpings afectats -càmping Blanes, Vora-Mar, El Pinar i Bella Terra- ja van anunciar que en presentaran, i el Departament de Política Territorial i Obres públiques, present en l'atermenament, també jo farà.

L'ànim dels propietaris dels càmpings, però, està tocat, ja que veuen perillar els seus negocis, tot i que esperem que puguin resoldre la qüestió amb les al·legacions. "Aquesta marca suposa que tot el terreny del meu càmping passarà a ser de l'Estat. Què faré doncs amb el meu negoci?", va denunciar Antoni Trincheria, propietari del càmping Blanes, afectat íntegrament per l'atermenament. "Presentarem al·legacions i tenim recursos suficients per rebatre els arguments de Costes", va reivindicar Trincheria.

Els representants van assegurar, a més, que l'atermenament proposat els farà perdre entre un 25% i un 30% de les places de càmpings que disposen actualment. "És un atermenament injust i que en un futur perjudicarà l'activitat dels càmpings", va afirmar el president de l'Associació de càmpings de Blanes, Joaquim Rabassa. Segons Rabassa, amb aquesta proposta de delimitació, l'Estat està fent "una espoliació amb la llei a la mà".

En finalitzar la fitació, tots els assistents van haver de signar l'acta i, a més, van decidir mostrar la seva disconformitat. Així, la Generalitat, l'Ajuntament i els representants dels càmpings van mostrar oficialment la seva disconformitat en l'acta després de signar la proposta de l'Estat.

Acomiadaments

Per altra banda, Trincheria va explicar que els responsables dels quatre càmpings afectats per l'atermenament estan estudiant la possibilitat de presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). "Si aquest atermenament tira endavant, ens haurem de replantejar la viabilitat del negoci", va afirmar. Tot i que no va voler concretar en quants llocs de treball podria repercutir l'ERO, el propietari va assegurar que si la proposta d'atermenament de l'Estat tira endavant, la "situació jurídica dels càmpings quedarà molt malmesa" i hauran de buscar vies alternatives per mantenir l'activitat econòmica de l'empresa. Finalment, els propietaris van denunciar que el que hauria de fer Costes és millorar la platja de S'Abanell amb més sorra, perquè aquest és el reclam dels càmpings.
.
CiU recorda al tripartit l'acord per resoldre la falta de platges
El Punt 15/10/10
.
CiU, a través del diputat maresmenc Benet Maimí, ha recordat en un comunicat que el tripartit ha fet cas omís de l'acord pres per unanimitat al Parlament per trobar una solució definitiva a la desaparició de les platges al Baix Maresme. Maimí puntualitza que a partir de la proposta convergent –que recollia la construcció d'espigons submarins– presentada el febrer el govern va anunciar la creació d'una comissió de treball integrada per totes les administracions afectades per l'erosió del litoral, del treball de la qual no s'ha informat públicament. El diputat també exigeix que es donin a conèixer el contingut de les reunions mantingudes entre l'Estat i la Generalitat en aquest àmbit i que s'han fet “al marge dels ajuntaments”. “És evident que en aquestes trobades no s'ha tingut en compte els afectats, la gent del territori, que a la fi són els que pateixen la mala gestió dels governs”, recull. Maimí demana la unió de totes les forces polítiques “per agilitzar els mecanismes que tinguin al seu abast per evitar mals majors davant la desprotecció que té ara la costa del Maresme”.

Pel polític, amb els 23 milions d'euros que s'han gastat en cinc anys en la regeneració de les platges malmeses pels temporals “ja es podria haver consolidat una solució que fos definitiva”.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Delimitat el domini públic maritimo-terrestre dels càmpings de Blanes 14/10/10

L'Estat marca les fites que delimiten el domini públic marítimo-terrestre dels càmpings de Blanes
aragirona.cat 14/10/10
.
Generalitat, ajuntament i càmpings mostren oficialment la seva disconformitat i firmen en contra de la proposta
.
Primer pas per materialitzar la delimitació del domini públic marítimo-terrestre a la zona dels càmpings de Blanes. Aquest dimarts s'han marcat les fites sobre terreny. Es tracta d'una proposta polèmica perquè suposa la cessió de bona part dels terrenys dels càmpings a l'Estat. Fins i tot, en cas del càmping de Blanes i del càmping Vora-mar suposa la cessió de la totalitat del terreny. Els propietaris dels càmpings s'oposen a la proposta i asseguren que l'atermenament els faria perdre un 25% de les places de càmping que disposen. Aprofitant l'acte d'afitament d'aquest matí, Generalitat, ajuntament i càmpings han firmat en contra de la proposta. També han advertit que presentaran al·legacions.
.

Joquim Rabassa, diu que l'Estat està fent 'una expoliació amb la llei a la mà' © ACN
.

A les onze del matí, puntuals. Un grup de tècnics de Costes ha començat a marcar una per una les fites que delimiten el domini públic marítimo-terrestre a la zona dels càmpings Blanes sota l'atenta mirada dels propietaris afectats per l'atermenament. Feia mesos que s'esperava aquest dia. De fet, la trobada s'havia de fer abans de l'estiu però finalment, i per no perjudicar la temporada turística, es va arribar a l'acord de posposar-la fins a l'octubre.

En total, s'han col·locat disset fites. Durant les hores que ha durat l'afitament, alguns propietaris no han pogut dissimular el seu enuig a l'hora de mirar-les. 'Aquesta marca suposa que tot el terreny del meu càmping passarà a ser de l'Estat', s'ha queixat el propietari del càmping Blanes, Antoni Trincheria. 'Què faré doncs amb el meu negoci?', ha dit preocupat.


La proposta d'atermenament de l'Estat suposa la cessió de bona part dels terrenys dels càmpings i en dos casos, el del càmping Blanes i Vora-Mar, implica la cessió de la totalitat dels terrenys. 'L'atermenament arriba en el cas del meu càmping fins a 200 metres respecte a la platja', ha explicat Trincheria.

Els propietaris dels quatre càmpings afectats -càmping Blanes, Vora-Mar, El Pinar i Bella Terra- s'oposen fermament a la proposta i asseguren que l'atermenament que proposa l'Estat els farà perdre entre un 25 i un 30% de les places de càmpings que disposen actualment. 'És un atermenament injust i que en un futur perjudicarà l'activitat dels càmpings', ha afirmat el president de l'Associació de càmpings de Blanes, Joaquim Rabassa. Segons Rabassa, amb aquesta proposta de delimitació del domini públic marítimo-terrestre l'Estat està fent 'una espoliació amb la llei a la mà'.


Aprofitant l'acte d'afitament d'aquest matí, Generalitat, ajuntament i càmpings han firmat en contra de l'atermenament. A partir d'avui, i durant quinze dies, s'obre el termini per presentar al·legacions a la proposta que fa l'Estat. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DTOP), l'ajuntament i els càmpings ja han avançat que faran constar per escrit la seva queixa formal. Falta saber si l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) -també implicada en el procés perquè l'atermenament afecta part de la zona del riu- presentarà al·legacions.


Els càmpings estudien presentar un ERO


El propietari del càmping Blanes, Antoni Trincheria, ha explicat que els responsables dels quatre càmpings afectats per l'atermenament estan estudiant la possibilitat de presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). 'Si aquest atermenament tira endavant, ens haurem de replantejar la viabilitat del negoci', ha afirmat Trincheria. Tot i que no ha volgut concretar en quants llocs de treball podria repercutir l'ERO, el propietari ha assegurat que si la proposta d'atermenament de l'Estat tira endavant, la 'situació jurídica dels càmpings quedarà molt malmesa' i hauran de buscar vies alternatives per mantenir l'activitat econòmica de l'empresa.

Lectura recomanada... Ètica ornitològica

No em puc estar d'enllaçar això...

Ètica ornitològica
Del bloc "La Natura a la comarca de la Selva", de l'Alfons Delgado

ERC de Malgrat de Mar demana urbanitzar lo que queda de delta 13/10/10

ERC demana prioritzar la reordenació de la zona del delta de la Tordera
ERC Malgrat de Mar 13/10/10
.
El Ple d’octubre va emetre l'informe favorable del projecte de Passeig similar al ja construït davant del municipi. Es tracta del tram-I que va des de la plaça Xesco Boix fins al camí Mas Bages. El Ple va demanar a la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient que procedeixi a l’aprovació i execució de les obres d’un cost de 9.598.728 €. La redacció original del projecte l’any 1998, abastava des de la plaça Xesco Boix fins al delta de la Tordera, i posteriorment i per raons d’ordre pressupostari es va preveure la seva realització en dos trams: tram-I i tram-II
.

La zona dels càmpings ha quedat inundada amb el temporal
.
El Ple d’octubre va emetre l'informe favorable del projecte de Passeig similar al ja construït davant del municipi. Es tracta del tram-I que va des de la plaça Xesco Boix fins al camí Mas Bages. El Ple va demanar a la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient que procedeixi a l’aprovació i execució de les obres d’un cost de 9.598.728 €.


La redacció original del projecte l’any 1998, abastava des de la plaça Xesco Boix fins al delta de la Tordera, i posteriorment i per raons d’ordre pressupostari es va preveure la seva realització en dos trams: tram-I i tram-II.


tram-I: des de la plaça Xesco Boix (pas a nivell Abat Oliba) fins el camí de Mas Bages


tram-II: des del camí de Mas Bages fins la delta de la Tordera


El Ple en sessió del 18.12.2003 per unanimitat dels 17 regidors va resoldre manifestar a la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient el compromís de l'Ajuntament de Malgrat d’adquirir els terrenys de titularitat privada afectats per aquest “projecte de restitució mediambiental del delta del riu Tordera tant del tram-I com del tram-II”.


Han passat 7 anys i com diu la dita, el més calent està a l'aigüera. Des d’ERC defensem la millora urbanística del tram proposat sempre que no condicioni la segona fase de l’obra de restitució ambiental del delta de la Tordera, perquè és la joia de la corona del municipi, una zona de gran potencial ecològic, mediambiental i a la vegada econòmic per al poble de Malgrat.


Actualment, el tram-I (camí de la Pomareda) és millorable, però és una zona que compta amb accesibilitat i serveis a les empreses, càmpings i a l'equipament municipal (pistes d'atletisme), el tram disposa d'una circulació fluida de vehicles i un accés fácil a la platja. En canvi, a la zona del delta de la Tordera és urgent reordenar uns càmpings que fa molts anys que esperen resoldre una situació complicada tant pel que fa a la seguretat com a l'accessibilitat, agreujada per la problemàtica dels temporals que els deixa sense platja i malmet moltes vegades les seves instal.lacions.


A l’entorn del delta de la Tordera s’ofereixen 2.686 unitats d’acampada que representen unes 10.774 persones en època d’estiu. Per ERC és urgent començar a posar fil a l’agulla per resoldre una situació enquistada de fa anys, per aquest motiu ERC va qüestionar la necessitat de començar el Passeig pel tram-I i va demanar al PSC que pressionés al Ministeri per la realització del projecte en el tram-II.

Més sobre la llevantada 13/10/10

LA POLICIA LOCAL RECOMANA EXTREMAR LES PRECAUCIONS DAVANT L’ALERTA DE FORT VENT. S’HAN TALLAT L’ACCÉS EN ALGUNES RIERES COM LA MINA D’OR I DE VALL DE MARIA.
Ràdio Tordera 13/10/10
.

Com a conseqüència de la pluja caiguda ahir, la policia local va procedir a tancar i senyalitzar amb cinta policial diverses rieres. En concret, la riera de Vall de Maria al Veïnat de Sant Pere des de l’urbanització Tordera Park, la riera de la Mina d’Or al veïnat Sant Tou baixa al límit de la seva capacitat i La Riera de l’Estany de Can Torrent al veïnat St. Andreu. D’altra Banda, a la carretera N-II al quilòmetre 683 es va actuar en un bassal i una petita esllavissada.

Es manté activat el pla Procicat, en fase d’alerta, pel risc de vent fort a les comarques del litoral i prelitoral de Barcelona i Tarragona. Les ratxes poden superar els 90 quilòmetres per hora. La policia recomana no accedir a les rieres del municipi, i extremar les precaucions a les cases, davant l’alerta de fort vent.

Pel que fa a les pluges, que aquest dilluns han provocat problemes importants a la Costa Brava, avui seran protagonistes a les comarques del litoral central i del sud de Catalunya. Aquesta matinada, els bombers han hagut de fer 42 sortides. La majoria, a la regió metropolitana sud, sobretot al Baix Llobregat i al Barcelonès. Les actuacions s’han fet per inundació de baixos, acumulació d’aigua a la via, i per la caiguda de cables, arbres o branques. Des de l’inici del temporal, s’han atès 556 serveis relacionats amb els aiguats.
.

CONTINUA L’ALERTA PER L’ESTAT D’ALGUNES RIERES DEL MUNICIPI.
Ràdio Tordera 13/10/10
.

La policia local de Tordera continua en alerta davant l’estat de diverses rieres del municipi. En aquesta hora, la riera de Vall de Maria continua tallada, la riera de Sant Tou es troba al límit de la seva capacitat. La pluja de les darreres hores, també ha provocat un fet poc habitual, en aquest moments l’aigua del riu Tordera també circula per el braç esquerra del riu. En aquesta sentit, s’ha tallat l’accés al pas esquerra del riu a l’altura de Can Serra. L’inspector de la policia local, Jordi Casas ens explica quina és la situació en aquest moments.

Ahir, la policia local de Tordera va actuar a la carretera N-II al quilometre 683 en un bassal i una petita esllavissada. Aquest dimarts, s’havia activat una alerta pel risc de vent fort. Les ratxes van superar en alguns indrets els 90 quilòmetres hora. L’inspector de la policia local, Jordi Casas assegura que el vent no va provocar problemes a Tordera.

Protecció Civil manté activades fins aquest matí les alertes pel vent, l’estat del mar i les pluges. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, el temporal de mar es mantindrà actiu durant tot el dia, encara que perdrà força. El risc de pluges es concentra aquest matí sobretot a les comarques de l’Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l’Estany, Selva i Maresme. Des de l’inici d’aquest temporal, la matinada de diumenge, els bombers han efectuat 949 sortides, la majoria per arbres caiguts i sanejament de façanes.
.
Desactiven les alertes Procicat
Diari Maresme 13/10/10
.
Protecció Civil ha desactivat aquest dimecres al matí les fases d’alerta dels plans d’emergència activats per l’episodi de meteorologia adversa, que ha afectat Catalunya des del passat dissabte 9 d’octubre. Amb aquesta mesura queda desactivada l’alerta del pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya (Inuncat) i la fase d’alerta del pla Procicat per Estat de la Mar i del Pla Procicat per Risc de Vent. Des de dissabte passat, els Bombers de la Generalitat han efectuat més d’un miler de serveis a Catalunya.

Previsions

Les alertes han estat desactivades per la millora en les previsions meteorològiques efectuades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i la disminució d’incidències al territori associades a l’episodi de risc per estat de la mar, a l’episodi de vents i al risc per pluges.

Inuncat

Posteriorment, a les 11 del matí, Protecció Civil ha tornat a activar la fase d’alerta del Pla Inuncat davant el risc de desbordament de rius i rieres a la comarca del Baix Empordà.

Més d’un miler de serveis

Des del passat dissabte, 9 d’octubre, fins avui dimecres, 13 d’octubre, els Bombers de la Generalitat han hagut de realitzar 1.061 serveis vinculats a l’episodi de meteorologia adversa. Al Maresme, els bombers han hagut d’efectuar més d’un centenar d’actuacions, especialment a causa del fort vent, de prop de 80 km/h o fins i tot superior, que ha provocat com en el cas de Premià de Dalt i d’altres municipis maresmencs la caiguda d’arbres, problemes a tendalls, cornises, etc. A més, el temporal de llevant també s’ha endut bona part de les platges del Baix Maresme, confirmant les denúncies que en aquest sentit fan reiteradament els municipis maresmencs afectats.
.
Balanç final del temporal
Servei Meteorològic de Catalunya 13/10/10

dimecres, 13 d’octubre del 2010

La llevantada al YouTube 12/10/10

Temporal a Calella
YouTube 12/10/10
Curiosa imatge de 2 corbs marins emplomallats a la Roca Grossa de Calella


.

Las playas de Blanes azotadas por el temporal.
YouTube 12/10/10



.

Temporal marítimo en Sant Pol de Mar
YouTube 12/10/10

Altre notícia de la llevantada 13/10/10

L'onatge danya platges recuperades fa poc
El Periódico 13/10/10

El litoral de la Costa Brava i el Maresme és el més castigat pel temporal

Barcelona va registrar ahir ratxes de vent de fins a 100 quilòmetres per hora
.


El pont del Pilar va acabar ahir com havia començat: amb mal temps. El temporal de pluja i fort vent de Llevant que ha castigat Catalunya durant els quatre dies festius -i que ha obligat els bombers de la Generalitat a fer més de 900 actuacions-,

es va acarnissar ahir sobre el litoral -sobretot al Maresme i a la Costa Brava-, on l'onatge es va empassar platges regenerades aquest mateix estiu. A la ciutat de Barcelona, l'Observatori Fabra va registrar una ràfega de vent de fins a 100 quilòmetres per hora, mentre que a Cabrils (Maresme) va arribar als 97.

La impotència i el malestar eren ahir manifestos entre alcaldes i residents de municipis afectats per la desaparició de la sorra de les platges, que avui faran un balanç detallat de la situació. Només al Maresme, recuperar els punts danyats pels vendavals ha suposat aquest any una despesa de 12 milions.

Polítics, tècnics municipals, veïns i curiosos van recórrer ahir platges i ports de la Costa Brava assotats dilluns per onades de fins a 8 metres per comprovar els desperfectes. Una inspecció que també van fer alcaldes de localitats com ara la Jonquera (Alt Empordà), que en a penes 48 hores va acumular precipitacions de 200 litres. La conclusió generalitzada és que, encara que la llevantada ha castigat el litoral, les destrosses no han estat excessives.

En alguns punts de Roses, com ara la Platja de la Punta, el fort onatge es va emportar la major part de la sorra amb què s'havia regenerat aquest estiu. En l'aparcament situat al costat del passeig marítim, el mar encara trencava amb força contra els murs, despullats de qualsevol protecció.

Tot i la llarga llista d'incidències

-des de les esllavissades i les crescudes de rieres viscudes dissabte a l'Anoia i al Baix Llobregat fins a les destrosses en passejos marítims de l'Empordà- el cert és que l'episodi no ha causat grans estralls. «S'ha de reconèixer que ens ha acompanyat la sort», admetia ahir el director general de Protecció Civil, Josep Ramon Mora. «La resposta d'ajuntaments, cossos operatius i mitjans de comunicació ha estat molt bona i la ciutadania, que majoritàriament s'ha quedat a casa, ha reaccionat de manera excel·lent», va destacar.

Divendres passat, quan es va confirmar que el temporal podia ser important, la direcció general no les tenia totes. «Ens preocupava molt, perquè els dies de mal temps havien de coincidir amb un pont que comporta una gran mobilitat», va reconèixer Mora.

RESERVES D'AIGUA / Però la llevantada també ha tingut aspectes positius. El pantà de Boadella, que subministra aigua a Figueres i a les principals poblacions de l'Alt Empordà, ha passat de tenir unes reserves del 26% al 42% de la seva capacitat en a penes tres dies. Unes aportacions que han fet pujar el nivell de l'embassament en més de 5 metres i que poden aconseguir que fregui la meitat de la seva capacitat (61 hectòmetres cúbics) en els pròxims dies.

La previsió, va indicar el director general de Protecció Civil, és que durant la jornada d'avui es puguin anar desactivant els programes d'emergències Inuncat, per pluges fortes, i Procicat, per vent i alteracions marítimes.

Més ganes que encert perquè s'acabi el temporal

I és que, almenys a la Tordera, ha estat plovent la tarda de dimarts i tota la nit, i amb ganes!, la Tordera baixa plena, i aquest matí de dimecres continua plovent... però l'autèntica notícia és les ganes de que això s'acabi...
.
La llevantada s'acaba i els pobles afectats es recuperen
El Punt 13/10/10
.
Les pluges es van mantenir fins ahir al migdia i a la Garrotxa és on van ser més fortes
.
Les onades van ser la principal atracció a tota la costa, on els pobles més afectats anaven desguassant l'aigua acumulada
.


La platja de s'Abanell de Blanes, ahir al migdia. Foto: JOAN CASTRO.
.

Aquest temporal ja és història. Les pluges d'ahir al matí a bona part de les comarques gironines i el fort onatge que es va mantenir ahir a tota la costa van servir per acabar amb un episodi que, tot i haver deixat grans quantitats d'aigua, no ha provocat danys personals destacats. Només l'home desaparegut a Cotlliure, a la Catalunya Nord, que ahir els serveis de recerca no van poder seguir buscant a causa de les males condicions meteorològiques. Els danys materials més importants es van concentrar dilluns al matí a la Jonquera, on el Llobregat d'Empordà es va endur tres cotxes, i a primera línia de costa, amb passejos inundats com els de Roses o l'Estartit. En aquests dos municipis ahir s'anava recuperant la normalitat i l'aigua s'anava desguassant mica en mica. A Roses es va poder tornar a obrir bona part del passeig, i a la zona del Freu de l'Estartit encara hi havia molta aigua embassada. Segons l'alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, els problemes més greus són a la zona de Griells, on el temporal ha fet desaparèixer encara més la poca platja que hi quedava. En d'altres pobles també hi havia rastres de la llevantada, i a Blanes el passeig de s'Abanell va tornar a quedar ple de sorra, igual que alguna part del de Sant Antoni de Calonge. Molts curiosos es van apropar a primera línia per veure les destrosses i el mal estat de la mar.


El Fluvià, ple


Respecte a les precipitacions, abans del migdia va ploure en bona part del territori. A l'Alt Empordà en molt poca quantitat, mentre que a la Garrotxa es van superar els 30 litres per metre quadrat. Això va fer que el Fluvià baixés molt ple, ja que havia recollit també les aigües de tots aquests dies, i que superés els 500 m³/s a Garrigàs a la matinada. Durant el dia es va estabilitzar al voltant de 250 m³/s. El Ter va voltar els 80 m³/s tot el dia, mentre que la Muga va tenir una baixada espectacular i va portar una mitjana d'uns 50 m³/s.
Al Baix Empordà i Gironès les pluges del matí van superar els 20 l/m², i també en algunes zones de la Selva i el Ripollès. Al vespre va tornar a ploure prop del mar, precipitacions que avui es podrien repetir, tot i que no seran abundants i de mica en mica tornarà el bon temps.


http://www.tv3.cat/videos/3146090
TV3 12/10/10


El temporal a la baixa dimecres


Les pròximes hores el vent seguirà bufant a la costa, però sembla que el temporal té les hores comptades. Aquest dimecres ja hi haurà clarianes a ponent que a la tarda també arribaran a la costa. Les temperatures aniran a la baixa i l'ambient serà més fresc.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

NOTÍCIA SORPRESA 12/10/10... Vaja! Vaja! Tornem a estar sense platja!

La primera llevantada s'endú la sorra de les platges
El Punt 12/10/10
.
Només dos mesos i mig després de la regeneració, les onades trinxen el litoral en punts de Premià, Vilassar i Cabrera de Mar

La situació es podria agreujar pel fort onatge previst per les properes hores
.


Les onades arribaven pràcticament al passeig marítim de Premià de Mar, ahir al matí. Foto: G.ARIÑO.
.

Dos mesos i mig. Aquest és el temps que ha durat la sorra a les platges de Premià, Vilassar i Cabrera. A finals de juliol, una draga treballava a contrarellotge per regenerar el litoral i crear espai on els banyistes poguessin posar la tovallola. Un procediment criticat per ajuntaments i sectors socials pel fet de considerar-ho poc consistent. Doncs, un cop més, el temps els ha donat la raó i els 2,2 milions gastats per l'administració a principis d'estiu han marxat mar endins amb el primer temporal de llevant. En els darrers cinc anys, l'Estat i la Generalitat han invertit fins a 23 milions d'euros a dragar el fons marí per aconseguir sorra per col·locar-la a les platges.


La situació ahir al matí era força gràfica. Un dels punts més castigats, com ja és habitual, era Cabrera de Mar, on les onades ja picaven amb força contra el mur de pedres construït per salvaguardar el passeig marítim i la via del tren. A Premià de Mar, de la franja de quinze metres de sorra que es va habilitar davant del nucli antic –amb protesta veïnal inclosa– amb prou feines hi quedava ahir un espai de menys de dos metres. En alguns punts, fins i tot, les onades més violentes aconseguien arribar fins al límit del passeig. A Vilassar, la zona al voltant de l'estació és la que es va veure més afectada. “Si això continua així és possible que en pocs dies ens quedem sense passeig, ara ja estem totalment desprotegits”, lamentava ahir Joaquim Ferrer (CiU), alcalde de Vilassar de Mar, que recorda que aquest any ha invertit en fanals nous al passeig i hi ha fet un ascensor. “Ho lamento molt, esperem que la comissió que ha creat l'Estat serveixi per trobar solucions definitives”, va aportar ahir el batlle de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU). Qui va parlar més clar, però, va ser l'alcalde de Cabrera, Joan Vilà, que va assegurar que “això no té cap resolució possible fins que la Generalitat pugui decidir, a banda de l'Estat, si construeix espigons submarins”. De fet, els espigons submergits són la proposta que més ha sonat com a solució a llarg termini. El Ministeri de Medi Ambient, però, mai ha fet cap moviment públic en favor de prendre mesures definitives. El nou cap de la demarcació de Costes, Javier Uzcanga, va prometre al juny crear una comissió a tres bandes (Estat, Generalitat i ajuntaments) per debatre el problema de fons.


La previsió meteorològica per al dia d'avui no permet ser gaire optimista. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, es preveu “un temporal d'onatge a tota la costa catalana amb onades de més de 2,5 metres i puntualment per sobre de 4 metres”.


“La propera llevantada picarà contra el passeig”
Joaquim Ferrer
alcalde de vilassar de mar

Més sobre la urbanització dels cursos fluvials 12/10/10, ara la Riera de Pineda

Pineda recupera la idea de fer un passeig a la riera
El Punt 12/10/10

Inicia el procés per dotar d'un vial per a vianants el costat esquerre de la carretera d'Hortsavinyà i deixa per a una segona fase un carril per a bicicletes
.

El passeig de ribera a Pineda inclou un vial per a vianants i un per a bicis. Foto: T.M.
.

L'accés segur a peu per la carretera d'Hortsavinyà en direcció al parc de Montnegre-Corredor és una assignatura pendent a Pineda des de fa anys. En el darrer ple es va encetar el procés que ha de culminar amb la creació d'un passeig per a vianants al marge dret de la riera i d'un vial per a bicicletes a l'altre costat de la carretera, paral·lel als camps de conreu. La regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín (ERC), va explicar que tot i emmirallar-se en un projecte inicial del 2005, la nova proposta abandona la idea d'unificar en un mateix espai, al costat esquerre de la riera, persones i bicicletes. “Hem entès que seria anar en contra dels hàbits de la gent, que puja i baixa per la banda de la carretera”, assenyala.


En dues fases


L'impuls al projecte coincideix amb les obres de canalització que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fa en aquest àmbit cap a la depuradora de l'Alt Maresme. “Estem en converses amb l'empresa adjudicatària perquè ens ajudi a condicionar l'espai per a vianants, arrencant els canyissers i aplanant el vial”, exposa, però afegeix: “Tot i això no creiem que es comenci a actuar fins a principis del 2011, perquè el projecte que s'ha d'aprovar també ha d'incloure el vial per a les bicis”. A més, el condicionament no es pot executar fins que les obres de la depuradora s'hagin acabat del tot. Precisament, la proposta d'aquest vial de circulació –que es faria en una segona fase– només té inicialment el beneplàcit dels agricultors propietaris dels diferents terrenys afectats, als quals se'ls hauria d'expropiar un màxim de 2,5 metres d'amplada del terreny per habilitar els carrils.


Malgrat la ferma voluntat del govern local d'executar l'obra, sense l'ajuda econòmica de les administracions, com ara la Generalitat i la Diputació, serà prou difícil. “La nostra aposta és garantir un accés segur al parc natural en aquests 2,5 quilòmetres que separen l'IES Joan Coromines i el pont de l'autopista”, insisteix Palacín.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

La patata calenta de la DMA

I és que s'han endeutat i s'han carregat els cursos fluvials a lo bèstia, vaja!!!

Ni ACA, ni ATLL ni DMAH... “Que sigui altre qui s'encarregui de complir la DMA (Directiva Marc de l'Aigua) que jo em rento les mans”... I serem nosaltres, vaja!

Mireu el vídeo, val la pena... i faig un apunt que no es diu... la canonada també es per portar aigua de la Tordera (de pou), perquè es retorna el cabal del Ter, no????...

http://www.tv3.cat/videos/3134650/El-deute-de-la-sequera