Aquesta tarda en ullada ràpida a Les Caletes (Santa Susanna)...
12 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
inicialment a les roques més properes a la Riera, on sempre, però marxen al mar (no gaire lluny) per l'ocupació total de l'espai per banyistes que cerquen animalons amb salabres.
1 Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
uns 15 Gavians argentats (Larus michahellis)
mínim 10 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
dissabte, 28 de juliol del 2018
Àguila marcenca (Circaetus gallicus) a Arenys de Munt 28/7/2018 Fèlix Núñez, Font: ornitho.cat
1 Àguila marcenca (Circaetus gallicus) observada per Fèlix Núñez avui a Arenys de Munt.
També 1 Aligot comú (Buteo buteo) a Sant Cebrià de Vallalta.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Fèlix Núñez
També 1 Aligot comú (Buteo buteo) a Sant Cebrià de Vallalta.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Fèlix Núñez
Més sobre els Capironats marins (Reseda hookeri) de la platja de les Dunes (Santa Susanna) 28/7/2018
Han finalitzat la plantada de pals i cordes a la platja de Santa Susanna seguint escrupolosament el criteri escollit (opció B) http://natura-tordera.blogspot.com/2018/07/sobre-el-capironat-mari-reseda-hookeri.html … deixant fora del tancat bona part de la Reseda hookeri i de la vegetació psammòfila (també la part ja "netejada" pel tractor)
Per deixar-ho tot ben endreçat han tornat a passar el tractor per esborrar tot rastre de la vegetació psammòfila (Reseda hookeri inclosa) que ha quedat fora del tancat i que havia resistit la "neteja" de la setmana passada http://natura-tordera.blogspot.com/2018/07/el-tractor-neteja-bona-part-dels.html …
Entenc que això ha de formar part d'un estudi científic per veure quantes passades del tractor pot aguantar la Reseda hookeri abans de desaparèixer del tot cara a una futura gestió... Bona feina!
Com a mesura compensatòria, s'ha tancat un tram de platja sense psammòfiles i sense Reseda hookeri, però amb vegetació ruderal, inviable perquè és una zona afectada pels temporals de llevant (aquí recurrents), i ocupat per un xiquiparc... reconec que aquesta part m'ha descolocat.
El corb marí ja forma part del nostre litoral 26/7/2018 Ajuntament d'Arenys de Mar
El corb marí ja forma part del nostre litoral
Ajuntament d'Arenys de Mar 26/7/2018
Els corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) són aus estretament lligades al mar, de dimensions mitjanes, plomatge normalment enfosquit, membranes interdigitals i de bec llarg i estret. Son piscívores, s'alimenten bàsicament de peixos que capturen bussejant a prop del litoral, a vegades capbussant-se fins a 30 metres de fondària. Solen establir-se als illots rocallosos o penya-segats.
És una espècie protegida i, per tant, és objecte de mesures de conservació especials. Trobaríem aquesta au distribuïda per tot el Mediterrani, el Mar Negre i l’Atlàntic Nord, des de Noruega fins al Nord d’Àfrica. A Catalunya concretament en podríem veure alguns exemplars a la Costa Brava.
A Arenys som privilegiats i també els podem observar, especialment de juny a novembre. Els podem veure a la platja del Cavaió, a les petites roques prèvies al port, a les Roques d’en Lluc, però especialment a la platja de la Musclera, a la zona de l’antic espigó que franqueja amb Caldes d’Estrac.
Per poder seguir gaudint de la seva presència i protegir-los, des de l'àrea de Medi Ambient s’ha abalisat amb boies aquesta darrera zona amb el doble objectiu d’informar als banyistes del perill de bany a aquestes roques, així com per facilitar i respectar el descans d’aquestes aus. Com a mesura addicional, s’hi instal·larà un plafó informatiu sobre aquesta espècie.
Els arenyencs i arenyenques podem ajudar l’espècie tot respectant el seu entorn, evitant entrar en contacte amb aquestes zones de descans i no pescant-hi, així com mantenir el litoral net i lliure de residus -especialment de plàstics i xarxes-.
Si desitgeu més informació sobre aquestes aus, està previst que el biòleg Enric Badosa ofereixi una xerrada el dilluns 27 d’agost, a les 7 de la tarda, a l'espai de la Biblioplatja, situada a la platja de la Picòrdia.
Ajuntament d'Arenys de Mar 26/7/2018
Els corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) són aus estretament lligades al mar, de dimensions mitjanes, plomatge normalment enfosquit, membranes interdigitals i de bec llarg i estret. Son piscívores, s'alimenten bàsicament de peixos que capturen bussejant a prop del litoral, a vegades capbussant-se fins a 30 metres de fondària. Solen establir-se als illots rocallosos o penya-segats.
És una espècie protegida i, per tant, és objecte de mesures de conservació especials. Trobaríem aquesta au distribuïda per tot el Mediterrani, el Mar Negre i l’Atlàntic Nord, des de Noruega fins al Nord d’Àfrica. A Catalunya concretament en podríem veure alguns exemplars a la Costa Brava.
A Arenys som privilegiats i també els podem observar, especialment de juny a novembre. Els podem veure a la platja del Cavaió, a les petites roques prèvies al port, a les Roques d’en Lluc, però especialment a la platja de la Musclera, a la zona de l’antic espigó que franqueja amb Caldes d’Estrac.
Per poder seguir gaudint de la seva presència i protegir-los, des de l'àrea de Medi Ambient s’ha abalisat amb boies aquesta darrera zona amb el doble objectiu d’informar als banyistes del perill de bany a aquestes roques, així com per facilitar i respectar el descans d’aquestes aus. Com a mesura addicional, s’hi instal·larà un plafó informatiu sobre aquesta espècie.
Els arenyencs i arenyenques podem ajudar l’espècie tot respectant el seu entorn, evitant entrar en contacte amb aquestes zones de descans i no pescant-hi, així com mantenir el litoral net i lliure de residus -especialment de plàstics i xarxes-.
Si desitgeu més informació sobre aquestes aus, està previst que el biòleg Enric Badosa ofereixi una xerrada el dilluns 27 d’agost, a les 7 de la tarda, a l'espai de la Biblioplatja, situada a la platja de la Picòrdia.
Un molt bon article per llegir... Què passa amb la biodiversitat a Catalunya? 26/7/2018 Gabriel Borràs
Un articlet meu que no us deixarà indiferents. Mateu-me !!
Què passa amb la biodiversitat a Catalunya? https://laresistencia.cat/portfolio/que-passa-amb-la-biodiversitat-a-catalunya/ … via @Resistencia_cat
Què passa amb la biodiversitat a Catalunya?
La Resistència 26/7/2018
Vistes del Pedraforca i del vessant sud del Cadí. Foto: Gabriel Borràs.
[Un article de Gabriel Borràs.]
El dia 26 de juny d’enguany, el Departament de Territori i Sostenibilitat publicà una extensa notícia de set pàgines en referència a la presentació de les dades contingudes al darrer Informe sobre l’estat del Medi Ambient a Catalunya, corresponent al període 2011-2015. Voldria destacar, literal, el paràgraf següent de la nota de premsa:
♦ «En matèria de biodiversitat i patrimoni natural, el document mostra un augment de la superfície protegida a Catalunya de 3.928 hectàrees, que representa un 31,77% del total del territori (…). Quant a fauna, l’Indicador de la Vida al Planeta mostra que les 258 espècies d’animals salvatges monitoritzats a Catalunya estan en davallada en el període 2011-2015; concretament revela una reducció del 13% del nombre d’exemplars d’ocells, papallones, mamífers, rèptils i amfibis a Catalunya.»
Destaco aquest paràgraf per dues raons: i) enlloc no he vist, ni sentit, ni llegit cap queixa o plany sobre aquesta pèrdua de biodiversitat; ii) la redacció del text és poc encertada. Considero que no són raons supèrflues, cap de les dues. Com és possible que disposant de més d’un terç del territori de superfície protegida hi hagi una reducció del 13% del nombre d’espècies d’animals? I, alhora, si la superfície protegida a Catalunya fos sensiblement inferior a aquest 31,77%, què hauria passat: hagués disminuït més encara la biodiversitat?
Deixo la nota de premsa i agafo l’Informe en qüestió. Primer esglai, positiu: sis-centes tres pàgines! Si l’accés a la informació ambiental és un dret —que ho és—, podem estar-ne ben satisfets. Llegeixo detingudament el capítol 5: «Biodiversitat i patrimoni natural», pàgines 212 a 285. Segon esglai, negatiu: «L’indicador de la Vida al Planeta és un dels indicadors més importants per a l’avaluació de l’estat de conservació de la biodiversitat a escala global (…). La tendència negativa del període 2011-2015 representa la continuïtat de la tendència negativa observada des del 2002. Malgrat les limitacions dels programes de seguiment, les dades poblacionals incloses representen una mostra suficient per afirmar que a Catalunya, en conjunt, es perd biodiversitat i a un ritme preocupant» (la negreta, collita de qui us escriu). Segons l’Informe, els factors principals que expliquen la pèrdua global de biodiversitat són la fragmentació i la degradació dels hàbitats naturals, la sobreexplotació de les espècies, la contaminació ambiental, les espècies invasores, l’ús social de la natura i el canvi climàtic.
Per tant, perdem biodiversitat a un ritme preocupant des de fa 16 anys, pel cap baix. Ara bé, la perdem perquè només tenim un 31,77% del territori protegit, o bé la perdem perquè precisament tenim un 31,77% del territori protegit? Ep!, no us llanceu a la jugular a xuclar-me la sang. De cap manera no voldria fer entendre que no sigui necessari protegir el territori, sinó si la protecció del territori, tal com l’hem feta des de fa més de 25 anys, és un instrument prou potent per a frenar aquesta pèrdua de biodiversitat. Potser cal protegir més territori, o bé gestionar aquest territori protegit d’una manera diferent, o bé ampliar el ventall d’instruments que esmorteeixin aquesta minva de biodiversitat. És una invitació a la reflexió.
Una reflexió que vull compartir perquè sóc un sac de dubtes; mentre, per una banda, constatem la pèrdua de biodiversitat, per l’altra assistim expectants a notícies diverses sobre la presència d’espècies animals singulars a diversos indrets del país. Em refereixo a la famosa presència del linx ibèric en un camp de cirerers a Sant Climent del Llobregat, tocant l’autovia; a l’existència d’una població de llúdrigues al golf de Roses; a la reaparició dels hercs al Pirineu; a la població de llops al Ripollès, l’Alt Urgell i la Cerdanya; a l’existència de 5 parelles de falcons a Barcelona; a la colònia estable d’isards al massís de Montserrat; a les cigonyes, blauets, bitons i genetes a Flix; als óssos de l’Alt Pirineu i l’Aran… La presència d’aquests animals a Catalunya 25 anys enrere era absolutament impensable. La millora del medi —cas, per exemple, de la qualitat de l’aigua dels rius i de la costa— i la reintroducció «forçada» d’algunes espècies —cas de les cigonyes o de la llúdriga— segur que han estat determinants. Ara bé, quin paper hi ha tingut el territori protegit? No serà que tal vegada tenim un problema amb els programes de seguiment de la biodiversitat? O amb les espècies indicadores? O amb els valors de les observacions? Com expliquem a la gent —majoritàriament profana i ignorant de coneixements sobre la biodiversitat— aquesta contradicció? O no és una contradicció? Aquí ho deixo, tal com diu l’advocat del president Carles Puigdemont.
Vistes des de la Tossa d’Alp (a l’esquerra), Puigmal (centre) fins al Taga (Riber Freser, dreta). Foto: Gabriel Borràs.
Reprenem la lectura del capítol 5 de l’Informe…; els ulls se’m claven en el paràgraf següent:
♦ «Aquest context marcat per l’expansió de la massa forestal a causa de l’aforestació de conreus i l’abandonament de la gestió de molts boscos per manca de rendibilitat, semblaria oferir un marc favorable per a la conservació de la biodiversitat, però també té dues conseqüències negatives: d’una banda, la pèrdua de determinades pràctiques de gestió sostenible, que no permet mantenir l’harmonia del mosaic agroforestal; i, de l’altra, l’excés de boscos joves mancats de gestió, que pot comportar importants riscos ambientals (una major vulnerabilitat davant els grans incendis forestals) i una menor resiliència davant el canvi climàtic.»
Molt interessant… Ai las, resulta que un dels grans dogmes del conservacionisme del segle XX, a saber «prohibit fer res, que la Natura faci el seu camí», s’esfondra en el més profund dels abismes: la no intervenció comporta pèrdua de biodiversitat i incrementa riscos i vulnerabilitats. Per tant, a partir d’aquesta constatació, és molt agosarat plantejar que la manca d’intervenció en un 31,77% de la superfície del país considerada protegida comporta contribuir a la pèrdua de biodiversitat? O, si més no, al no increment d’aquesta biodiversitat?
És més, aquest plantejament no caldria circumscriure’l només a la superfície protegida, sinó a una gran part de la superfície forestal de Catalunya. Segons l’Informe, l’any 2015 el 65,17% del país és superfície forestal (més de 2 milions d’hectàrees) i els boscos suposen el 32,7% de la superfície de Catalunya (més d’1 milió d’hectàrees). La no intervenció de la superfície protegida es trasllada, per dissort, a la superfície forestal: només un 29,5% de la superfície forestal privada disposa d’instruments de planificació per a la gestió de les finques. Si el percentatge és baix, encara ho és més el de finques amb actuacions executades d’acord amb la planificació aprovada. En resum, tenim 2/3 parts de Catalunya amb un grau de no intervenció (no gestió) preocupant, amb conseqüències directes sobre la biodiversitat i els riscos. No torneu a llançar-vos a la jugular, que us veig a venir; de cap manera no estic dient que cal intervenir arreu, però em sembla que aquesta visió que la Natura és inviolable ignora els més de dos milions d’anys d’interacció entre l’espècie humana i l’entorn. L’Informe reconeix, en aquest sentit que
♦ «A Europa, l’ús intensiu del territori ha conduït a què en l’actualitat no existeixin pràcticament boscos del tot lliures d’intervenció humana, suficientment grans i que continguin tota la biodiversitat nativa, incloent poblacions viables d’espècies amb necessitat de grans espais. (…) A la conca mediterrània es considera que únicament el 2% de la vegetació original roman relativament inalterada (…) L’inventari de boscos singulars realitzat pel CREAF l’any 2010, quantificava la superfície dels boscos a Catalunya amb un elevat grau de maduresa en un 2% de la massa forestal».
Crec que és necessari, i fins i tot gosaria dir obligatori, repensar què hem de fer tots plegats per redreçar el rumb. Potser la nostra cultura urbana ha tingut una influència massa significativa en la concepció del territori que ens envolta. Una cultura que continua creient cegament que hi ha més biodiversitat en un bosc de faigs de la Garrotxa que en un herbassar marginal d’un marge de pedra de la Terra Alta; que tallar arbres és una violació; que roturar boscos per a fer-hi conreus és un atemptat; que cal fer el que calgui perquè una determinada espècie no desaparegui, tot i ignorant que les condicions ambientals del seu hàbitat fan impossible la seva supervivència. Una cultura urbana que brama quan sent les campanades de l’església o s’emprenya perquè les vaques protegeixen els vedells. Hem de reconèixer que involuntàriament creiem que la vacuna al formigó és deixar que la Natura faci, no tocar res. I no és això.
No, no és això, companys, i més encara amb la realitat dels impactes del canvi climàtic, que no fa sinó tensar encara més les diverses problemàtiques ja existents de fa temps: des de la desigualtat social a la insostenibilitat del model de creixement. Uns impactes que a Catalunya es resumeixen en una progressiva disminució de la disponibilitat d’aigua (vegeu aquí els resultats, les conclusions i les recomanacions del projecte Life MEDACC, Adaptant la Mediterrània al Canvi Climàtic). La pitjor mesura d’adaptació als impactes del canvi climàtic en relació a la disponibilitat de recursos hídrics, és la manca de gestió del territori; molt em temo que, amb la biodiversitat, pot estar passant una qüestió força semblant.
I, com diuen a Twitter, ara mateu-me! Salut.
Pla de la Riera de Santa Coloma (Maçanet de la Selva) 27/7/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir 27/7/2018 al Pla de la Riera de Santa Coloma (Maçanet de la Selva)...
mínim 350 Tòtils comuns (Alytes obstetricans)
2 Tornassolades petites (Apatura ilia)
4 Angelets (Leptidea sinapis)
2 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
mínim 350 Tòtils comuns (Alytes obstetricans)
2 Tornassolades petites (Apatura ilia)
4 Angelets (Leptidea sinapis)
2 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica) i niu entre Blanes i Lloret de Mar 28/7/2018 Autor ocult. Font: ornitho.cat
Niu ocupat d'Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica) observat avui per Autor ocult entre Blanes i Lloret de Mar (zona Santa Cristina-Pinya de Rosa sense concretar).
Font: www.ornitho.cat
Observador: Autor ocult
Font: www.ornitho.cat
Observador: Autor ocult
divendres, 27 de juliol del 2018
La darrera Barrella punxosa (Salsola kali) de la platja dels Pescadors (Pineda de Mar) 27/7/2018
Resistència!!! 
... la darrera Barrella punxosa (Salsola kali) de la platja dels Pescadors (Pineda de Mar)...
... la darrera Barrella punxosa (Salsola kali) de la platja dels Pescadors (Pineda de Mar)...
La Torre de Merola i voltants (Pineda de Mar) 27/7/2018
Aquesta tarda per la Torre de Merola i voltants (Pineda de Mar)...
desenes de Dragons comuns (Tarentola mauritanica)
unes 15 Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
unes 100 Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia)
arreu, boom poblacional coincidint amb la secada de llistonars i prats d'abellatge
unes 20 Morenetes meridionals (Aricia cramera)
unes 10 Blavetes comunes (Polyommatus icarus)
1 Migradora dels cards (Vanessa cardui)
1 Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii)
2 Papallones reina (Papilio machaon)
unes 10 Blanquetes de la col (Pieris rapae)
unes 15 Brunes boscanes (Pararge aegeria)
4 Margeneres comunes (Lasiommata megera)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
mínim 2 Ballesters (Apus melba)
uns 20 Falciots negres (Apus apus)
unes 20 Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
unes 10 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
1 Tórtora (Streptopelia turtur)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Merles (Turdus merula)
1 Trist (Cisticola juncidis)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
1 Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia)...
Morenetes meridionals (Aricia cramera)...
Blaveta comuna (Polyommatus icarus)...
Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii)...
Bruna boscana (Pararge aegeria)...
I per tot arreu, floreixen els aquí abundants Cards blaus (Echinops ritro subsp. ritro)...
Algunes imatges de la Torre de Merola i voltants (Pineda de Mar)...
Del 1956 a l'actualitat, la zona costanera del delta de la Tordera ha perdut 540.000 m2 de superfície de sorrals amb vegetació a les platges, un 83%. 27/7/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
#SabiesQue la zona costanera del delta de la Tordera ha perdut 540.000 m2 de superfície de sorrals amb vegetació a les platges? Això representa la pèrdua del 83% de l'àrea de sorrals de 1956. Destaca que Blanes, on hi havia el més extens, no en queda ni un!!!
Dominaven entre Blanes i Calella el Corynephorion i altres comunitats vegetals úniques clarament diferenciades de la resta del litoral català, ara s'han de cercar a França com a lloc més proper, i hi ha una una tímida iniciativa d'intentar recuperar-les, més o menys, a Malgrat.
Queden petits retalls i alguns taxons repartits a diferents platges de la zona (la de Santa Susanna amb la Reseda hookeri és només un exemple), i queden raconets tot i que degradats... viables. Recuperar aquestes comunitats hauria de ser prioritat en qualsevol actuació al Delta.
Els sorrals amb vegetació mantinguts des de 1956 (en groc al mapa) no volen dir que s'hagin mantingut les comunitats vegetals originals, i en la majoria (dels que queden) ara dominen les comunitats vegetals de dunes embrionàries dominades per Elymus farctus, llavors acompanyants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
