dissabte, 15 de maig del 2010

Algunes notícies més per llegir 15/5/10...

L'Ajuntament manté que va ser La Gaviota qui el va informar que marxava a Tordera
El Punt 15/5/10
.
La regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Malgrat, Lluïsa Mèrida (PSC), ha assegurat que va ser el president del club de tir La Gaviota, Francisco Machado, qui va informar l'Ajuntament de la possibilitat de marxar a Tordera un cop acabada l'activitat a les instal·lacions actuals del municipi. Mèrida especifica que en la sol·licitud que els van entregar Machado deia que «estem en disposició de donar-los un termini per finalitzar l'activitat que actualment es duu a terme ja que en breu s'obrirà una instal·lació com la nostra a Tordera». En tot cas, la regidora també explica que fa un any va tenir una conversa amb la regidora d'Urbanisme de Tordera, Rosa M. Salarichs, per confirmar que s'estava construint un camp de tir a Tordera. Finalment, des del consistori malgratenc puntualitza que en cap cas el camp de tir La Gaviota es trasllada a Tordera, sinó que «tanca les instal·lacions de Malgrat i els aficionats tindran unes instal·lacions a Tordera per continuar la seva activitat». «L'Ajuntament ni coneix ni ha d'entrar en el funcionament d'aquest camp de tir de Tordera», destaca.
.

Costes reomplirà altre cop les platges del Maresme dragant el fons marí
El Punt 15/5/10
.
A partir del 20 de maig un vaixell començarà a extreure sorra davant les costes de Premià i Masnou
.


La platja que es va regenerar a Cabrera de Mar ha desaparegut aquest hivern. Foto: E.F.
.
Les platges del Baix Maresme que s'han quedat sense sorra pels temporals d'hivern es tornaran a regenerar amb sorra del fons marí. Així ho ha decidit el Ministeri de Medi Ambient, que ha anunciat que a partir del 20 de maig un vaixell draga començarà a treballar davant les costes de Premià i Masnou. La primera actuació serà per portar sorra a la Barceloneta, però a darrere hi ha el compromís de reomplir les platges del Baix Maresme. Són les mateixes que es van regenerar l'estiu passat, però que els temporals han fet desaparèixer. L'actuació que es va fer aleshores va costar prop de nou milions d'euros.
.
Un estiu més es podrà veure el vaixell draga fent viatges amunt i avall del litoral del Maresme. La primera actuació està previst que comenci davant les costes de Premià i el Masnou, d'on l'estiu passat ja es va extreure sorra per portar-la també cap a Barcelona. En aquesta ocasió l'abocaran a la platja del Bogatell, però a continuació es faran extraccions a tocar dels ports de Premià de Mar, el Masnou i Mataró per reomplir les platges del Baix Maresme que s'han quedat sense sorra després dels temporals d'hivern. Una de les més afectades és la de Cabrera de Mar, on la Generalitat ja s'havia compromès a abocar-hi prop de 100.000 m³ abans de l'estiu, complint la normativa de fer els transvasaments d'un costat a l'altre del port, del qual és l'accionista majoritari.
.
En aquest mateix sentit, l'actuació de Costes preveu que el vaixell es traslladi fins a la bocana del port d'Arenys de Mar, on l'any passat també es va extreure sorra per abocar-la a les platges que hi ha a ponent del port, com és la de les roques d'en Lluc. El patró major de la confraria d'Arenys de Mar, Mauricio Pulido, va conèixer l'actuació que es portarà a terme els dies vinents en una reunió que va mantenir amb el nou cap de la demarcació de Costes, Javier Uzcanga.
.
L'actuació que es va fer l'any passat a les costes del Maresme va representar una inversió de més de nou milions d'euros per abocar sorra a les platges del Baix Maresme. Aleshores, es van posar 500.000 m³ de sorra a les platges dels municipis de Cabrera, Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat que amb els temporals han quedat en no-res.
.
Els alcaldes reclamen espigons
.
Ara fa just un any que el Ministeri de Medi Ambient afirmava que l'única solució per estabilitzar les platges del Maresme és abocar-hi cada any més sorra. Així es descartava un cop més la possibilitat de construir-hi espigons, tal com no es cansen de demanar els alcaldes del Baix Maresme, per retenir la sorra que s'aboca cada estiu. Segons afirmava aleshores el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes, Miguel Velasco, la construcció d'aquestes barreres per estabilitzar el litoral sortia massa cara i tampoc era adequada per les característiques de la costa maresmenca.
.
Des de la demarcació de Costes es mantenen converses amb la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient per trobar-hi solucions. L'afectació dels temporals a la costa no només s'endú la sorra que tornen a reposar amb l'extracció del fons marí, sinó que afecta també l'estabilitat de la línia de tren. En aquest sentit, el president d'Adif va assegurar que es prendrien mesures perquè la situació no es repetís. Els alcaldes confien que es recuperi la possibilitat de construir-hi espigons.
.
Pescadors indignats
.
«En plena crisi i estem llençant el diners. Això no ho entén ningú.» El patró major del port d'Arenys de Mar, Mauricio Pulido, lamenta que una vegada més es llencin els diners públics per posar sorra que la mar es tornarà a endur amb un altre temporal. Un cop més, el sector pesquer en sortirà malparat pel greu impacte que segons els pescadors tenen aquestes extraccions de sorra del fons marí. Per això, reclamen a Costes que es facin actuacions menys agressives, com estableix la llei, per portar la sorra d'un costat a l'altre dels ports o amb camions o a través d'un bypass bombejant i duent la sorra amb canonades.

divendres, 14 de maig del 2010

Abellerols (Merops apiaster) a Arenys de Mar 14/5/10. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat
.
Observació i fotografia: Enric Badosa
.
3 abellerols (Merops apiaster) menjen insectes a un fil de telefon a Arenys de Mar.
.
abellerol (Merops apiaster)...
.

Àguila pescadora (Pandion haliaetus) al riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni) 14/5/10. David Caballé

Font: www.ornitho.cat
.
Observació: David Caballé
.
1 àguila pescadora (Pandion haliaetus) en vol riu Tordera amunt al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni) direcció sud-est.

Àguila marcenca (Circaetus gallicus) a Sant Feliu de Buixalleu 13/5/10. David Caballé

Font: www.ornitho.cat
.
Observació: David Caballé
.
una àguila marcenca (Circaetus gallicus) a Sant Feliu de Buixalleu.

Aligots vespers (Pernis apivorus) migrant per Hostalric 14/5/10. David Caballé

Font: www.ornitho.cat
.
Observació: David Caballé
.
un grup d'11 aligots vespers (Pernis apivorus) migrant per Hostalric.

Esparver vulgar (Accipiter nisus) a Malgrat de Mar 11 i 12/5/10. David Caballé

Font: www.ornitho.cat
.
Observació: David Caballé
.
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) pels vols de l'N-II a Malgrat de Mar.

Falcó mostatxut (Falco subbuteo) a Canet de Mar 13/5/10. David Caballé

Font: www.ornitho.cat
.
Observació: David Caballé
.
Un falcó mostatxut (Falco subbuteo) aturat en un fil elèctric aguantant la tempesta.

Sobre el camp de tir La Gaviota. ERC de Malgrat de Mar 14/5/10

Sobre el camp de tir La Gaviota
ERC de Malgrat de Mar 14/5/10
.
La moció presentada en el Ple del 6 de maig pels tres grups de l’oposició (ERC-CiU- ICV-EUA) per instar a l’Ajuntament de Malgrat a reubicar o clausurar el camp de tir La Gaviota és una acció més de les moltes que s’han fet per intentar reconduir el tema i solucionar-lo d’una vegada.
.
Fa molts anys que és de tots conegut els impactes ambientals negatius que genera el camp de tir situat just en el marge dret de la Tordera. L’auditoria ambiental de Malgrat que es va fer amb l’objectiu de fer front a problemàtiques ambientals detectades en el municipi va tenir com a resultat l’aprovació l’any 2003 de l’Agenda 21 de Malgrat. Aquest document entre d’altres contempla “preservar l’entorn de la Tordera i altres espais de ribera”, i entre les accions que contempla a realitzar en el nostre poble hi ha la d'avaluar i corregir l’impacte ambiental del camp de tir.
.

Segons l’Agenda 21, la prioritat d’aquesta acció és ALTA i el termini por porta-la a terme CURT i ja han passat més de 7 anys i segueix igual... Durant tots aquests anys el tema ha estat denunciat i la situació irregular del camp de tir en multituds de publicacions ha estat denunciada per persones a nivell individual, per grups ecologistes i grups polítics municipals.
.
Segons va manifestar la portaveu d’ERC Teresa Verdaguer:
.
“En el Plenari ha estat denunciat per part d’ERC diverses vegades i els senyors del PSC sempre han tirat pilotes fora. Amb tants anys de desídia per part seva, les normatives han anat canviant, per bé, tot i que vostès les han ignorat. Actualment hi ha lleis que recolzen les zones humides que estan dins la Xarxa Natura 2000, i el tram de la Tordera està dins aquesta Xarxa i està prohibit l’ús de munició que contingui plom i també la pràctica del tir esportiu”.
.

El camp de tir la Gaviota no té llicencia d’activitats vigent, el permís es remunta als anys 80 i no s’ha renovat tal com és obligat per llei.
.
El passat desembre el Parlament de Catalunya va donar compliment a la resolució 500/VIII sobre l’emplaçament del camp de tir La Gaviota i exposa entre d’altres “que l’òrgan ambiental competent en tramitar i resoldre la llicència ambiental és el local”. ERC va demanar en el Plenari una solució que permeti l’activitat i la preservació de l’entorn dels espais de ribera de la Tordera. Esperem que la notícia que el camp de tir La Gaviota a finals d’anys es reubicarà en el municipi de Tordera sigui una realitat.
.
Moció d'ERC, CiU i ICV sobre el camp de tir La Gaviota (maig 2010)
.
Descarrega't l'arxiu

Ballesters (Apus melba) passant la nit al centre urbà de Tordera 14/5/10

Aquesta nit hi ha 2 ballesters (Apus melba) penjats de la façana de l'edifici alt de Tordera al carrer de Les Creus, per passar la nit.

El camp de tir de Malgrat tancarà a principi d'any, trobi un altre espai o no. El Punt 14/5/10

El camp de tir de Malgrat tancarà a principi d'any, trobi un altre espai o no
El Punt 14/5/10
.
L'entitat assegura que el trasllat a Tordera no està confirmat malgrat el que va anunciar el consistori
.

Imatge d'arxiu d'alguns socis del club de tir La Gaviota de Malgrat. Foto: LL. CRUSET.
.

El camp de tir La Gaviota de Malgrat, situat a la llera del riu Tordera, tancarà a principi d'any. I ho farà tant si ha trobat un espai alternatiu com si no. La controvertida activitat esportiva ha anat acumulant detractors des de fa més de vint anys i les darreres setmanes ha tornat a protagonitzar noves queixes. L'acusen tant de contaminació mediambiental a través dels perdigons de ferro que van a parar al riu com de contaminació acústica pel soroll de les armes. L'anunci fet en l'últim ple pel govern de Malgrat que l'activitat es traslladaria al nou camp de tir construït a Tordera ha estat desmentit pels responsables de l'entitat.
.
Trenta-un anys després de començar l'activitat i demonitzat per una part de la població, especialment per les entitats ecologistes i mediambientals, el camp de tir La Gaviota de Malgrat es clausurarà a principi del 2011. Així ho va confirmar ahir el president, Francisco Machado, que va assegurar que el tancament «és una decisió inamovible i ferma es trobi o no una nova ubicació». «La normativa actual no ens permet continuar exercint el tir al plat a la zona humida on som ara i davant de tantes pressions hem decidit plegar», apunta el representant, que es mostra molest pel que considera una campanya de desprestigi «amb interessos particulars i amb exageracions de tota mena» per fer-los fora. En qualsevol cas, Machado explica que s'ha parlat amb l'equip de govern local de Malgrat per estudiar possibles alternatives «però el municipi no disposa de terrenys adequats lluny del nucli urbà». Tot i això, no descarta arribar a un acord amb l'Ajuntament que resolgués «d'una vegada per totes un conflicte que sorgeix cada quatre anys».
.
En el darrer ple municipal, la regidora de Medi Ambient, Lluïsa Mèrida (PSC), va anunciar que l'entitat havia entrat una instància a l'Ajuntament en la qual mantenia que tancava l'activitat a finals d'any i que marxava al camp de tir municipal que és a punt d'obrir a Tordera, als terrenys de Can Peira. Francisco Machado ho desmenteix. «Nosaltres no hem parlat amb l'Ajuntament de Tordera i les converses que hem pogut tenir, totes informals, han estat amb alguns dels membres de l'entitat que gestionarà el nou camp», comenta el president del club de tir.
.
Conflicte no resolt entre administracions
.
El debat sobre quina administració havia d'actuar per reconduir el camp de tir de Malgrat continua viu. Des del consistori malgratenc sempre s'ha defensat que la competència correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que és qui gestiona la zona de la riera, que és on hi ha la instal·lació. Des de la Generalitat es defensa que la llicència d'activitats és potestat del consistori i que li correspon a ell exigir el compliment de la normativa. En qualsevol cas, el club de tir La Gaviota funciona amb una llicència que es va treure els anys vuitanta i que ningú no ha renovat. Segons explica el seu president, el club disposa en l'actualitat d'un centenar de socis, alguns dels quals provenen de llocs com Llançà o Mataró. A més, Francisco Machado defensa que el desconeixement sobre aquest esport no ha ajudat gens a crear una bona imatge. «La majoria dels que ens critiquen, mai han trepitjat el camp i no han vist com funcionem», diu.
.
Tordera diu que no en sap res
.
El consistori de Tordera va respondre amb sorpresa a l'anunci fet en el ple de Malgrat sobre el trasllat del camp de tir La Gaviota a l'equipament municipal que s'ha d'habilitar a Can Peira. «Ningú de Malgrat ens ha trucat, ni s'ha interessat sobre el procediment que caldria seguir perquè una entitat d'un municipi veí pogués accedir al nostre servei», van puntualitzar fonts municipals. Les mateixes fonts van afegir que la instal·lació serà gestionada per l'associació de caçadors i que està pendent dels darrers permisos per poder exercir l'activitat amb total normalitat. «Els aficionats al tir al plat de la zona es coneixen i potser hi ha hagut converses entre ells, però en cap cas res d'oficial», precisen des del consistori. Des de l'Ajuntament s'afegeix que dotar el municipi d'un camp de tir ha estat una tasca llarga i complexa, atès que es tracta d'una activitat que no es pot situar a qualsevol lloc.

Més sobre el passeig marítim de s'Abanell (Blanes) 14/5/10...

Blanes i la Generalitat s'enfronten per les obres de S'Abanell
Diari de Girona 14/5/10
.
El Govern dóna la remodelació per acabada i el regidor creu que falten «detalls importants»
.

Un dels accessos que encara no han estat acabats a S'Abanell. acn
.

BLANES ACN/DDG
L'Ajuntament de Blanes i la Generalitat de Catalunya no es posen d'acord sobre qui ha d'acabar les obres que el Govern català ha fet al passeig marítim de S'Abanell, a la zona dels càmpings. Des de l'Ajuntament s'afirma que encara falten "alguns detalls importants" i la Generalitat creu que és el consistori qui ha d'instal·lar els elements que falten.
.

Les obres, que s'han dut a terme per enfortir un passeig que s'ha esfondrat diverses vegades pels temporals de llevant que hi ha a l'hivern, han deixat descoberts quatre accessos de la platja al passeig de fins a 3 metres de desnivell. I a causa de la forta pendent, Protecció Civil ha hagut de tancar-los perquè la gent no caigui.
.

L'Ajuntament de Blanes assegura que s'havia arribat a l'acord, tot i no ser per escrit, de construir unes escales que permetessin l'accés segur dels vianants a la zona de platges. "Vam acordar reforçar el passeig i construir-hi uns accessos perquè la gent pogués baixar a la platja sense problemes", va explicar Celestino Lillo, regidor de Medi Ambient.
.

La Generalitat, però, dóna per acabades les obres. Segons va explicar el regidor de Medi Ambient, l'Ajuntament ha rebut una carta firmada pel president de Ports, Manel Nadal, on s'informa que les obres es van acabar l'abril passat i que no és competència del Govern acabar de construir-hi les escales. "L'únic missatge que hem rebut és un no rotund", es va queixar Lillo, que va afegir que en els darrers dies, tant ell com l'alcalde, Josep Trias, van intentar posar-se en contacte, sense sort, amb els responsables de la Generalitat.
.

Per la seva banda, el president de Ports, Manel Nadal, va reiterar que la Generalitat ha complert tot el que s'havia parlat de fer en el projecte. "Hem complert abastament el nostre compromís", va afirmar Nadal. "Fins i tot, hem deixat uns passos, a petició de l'Ajuntament, per poder accedir a la platja, bàsicament per a la gent del càmpig. I l'Ajuntament es va comprometre a adequar-los amb una escala o una rampa de fusta, i esperem que les posin", va afegir.
.

El resultat d'aquest malentès són quatre accessos del passeig a la platja que han quedat sense tapar i que, en alguns punts, tenen desnivells de fins a tres metres. "És molt perillós", va afirmar Lillo. "Cada dia hi ha persones que no tenen cap accés a la platja en aquests 200 metres de passeig i salten per aquestes obertures", va afegir Lillo. L'alçada, però, no és l'únic perill. L'escullera que després de les obres s'ha situat sota els accessos fa augmentar, segons Lillo, la perillositat de la zona.
.

Protecció Civil ha emès un informe advertint dels perills d'aquesta situació i ha demanat a l'Ajuntament de Blanes que "tanqui totalment" els accessos per evitar que la gent caigui mentre no s'arribi a una solució. De moment, l'accés està restringit amb unes tanques, però l'Ajuntament està preparant unes altres tanques de ferro, més sòlides, que evitin el pas. Finalment, Lillo també va informar que l'Estat ha negat l'aportació de sorra habitual a S'Abanell.
.


Blanes exigeix a la Generalitat que acabi les obres de s'Abanell
El Punt 14/5/10
.
El govern les considera finalitzades, però el consistori vol que hi faci els accessos
.
El passeig de s'Abanell de Blanes continua essent font de conflictes. La Generalitat ha donat per finalitzades les obres que ha fet aquests mesos en el tram del passeig que depèn del govern català i que han consistit a fer una escullera per enfortir la resistència als temporals. L'Ajuntament, però, considera que la Generalitat ha incomplert el compromís verbal de posar les escales d'accés a la platja i ara ha hagut de tancar aquests accessos perquè hi ha desnivells de fins a tres metres.
.
L'Ajuntament i la Generalitat no es posen d'acord sobre qui ha d'acabar les obres de reforç del passeig de s'Abanell que s'han dut a terme els últims mesos davant de la zona dels càmpings, que depèn del govern català. La Generalitat ha deixat descoberts quatre accessos de la platja al passeig de fins a tres metres de desnivell, i Protecció Civil ha hagut de tancar-ne tres i fer una mena de rampa de terra i sorra en un altre perquè la gent no caigui.
.
El regidor de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP), ha criticat que la Generalitat no hagi complert l'acord de construir escales. «Vam acordar reforçar el passeig i construir-hi uns accessos perquè la gent pogués baixar a la platja sense problemes», assegura Lillo. La Generalitat, però, considera que les obres estan acabades i que la seva actuació al passeig de s'Abanell ja està acabada. Segons assegura Lillo, el consistori ha rebut una carta signada pel president de Ports, Manel Nadal, en la qual informa que les obres es van acabar l'abril passat i que no és competència de la Generalitat acabar de construir les escales». «L'únic missatge que hem rebut és un no rotund», es queixa Lillo. Si la Generalitat persisteix en la seva posició, Lillo assenyala que l'Ajuntament haurà de buscar una alternativa, però es lamenta que «massa coses» han d'assumir ja els ajuntaments «que haurien de fer les administracions superiors». Segons la Generalitat, pertoca a l'Ajuntament fer les rampes d'accés.
.
Sense més sorra
.
L'Estat ha negat l'aportació de sorra per a la platja de s'Abanell al·legant que aquest any no ha calgut fer cap obra d'emergència a la zona. «Hem de passar amb el que tenim», es lamenta Lillo

Més sobre les infraestructures que trinxen el territori 14/5/10...

CIU TEM QUE LA RETALLADA DE L’ESTAT EN INFRAESTRUCTURES AFECTI LA N-II I DIU QUE AQUESTA OBRA ÉS INAPLAÇABLE.
Ràdio Tordera 14/5/10
.
L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia i representants locals dels 12 municipis més que limiten amb la N-II en el tram Tordera a Fornells de la Selva, han comparegut aquest divendres per exigir a l’Estat que la retallada en matèria d’infraestructures anunciada el passat dimecres pel president de l’executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no afecti la N-II al seu pas per la demarcació. A més, han anunciat que constitueixen una comissió de seguiment per “pressionar” l’Estat per tal que compleixi els compromisos aprovats per unanimitat el passat 21 d’abril al Congrés. Escoltem Joan Carles Garcia.
.
Cal recordar que entre els compromisos adoptats hi ha desencallar aquest 2010 el tram Tordera-Caldes de Malavella, on des de fa més d’un any hi ha aturats el trams Maçanet-Sils i Sils-Caldes, de més de 11,5 quilòmetres.
.

CiU mobilitza els municipis per vigilar que l'Estat enllesteixi l'N-II de Fornells de la Selva a Tordera
El Punt 14/5/10
. Alcaldes, regidors i periodistes a la roda de premsa de CiU aquest migdia a la seu de Convergència a Girona. Foto: TANIA TÀPIA/ACN.
.

La retallada de la despesa pública anunciada pel president del govern estatal, José Luis Rodríguez Zapatero, preocupa CiU, perquè no afecti el desdoblament de l'N-II a les comarques gironines, especialment entre Tordera i Fornella de la Selva. Alcaldes i regidors de CiU del tram sud de l'N-II van reunir-se ahir a Girona per anunciar un seguiment del projecte i van dir que, malgrat els compromisos del ministre de Foment, José Blanco, no es creuran res fins que no vegin que les obres engeguen.
.
«El nostre objectiu és sacsejar d'Orriols fins a Tordera i Blanes, perquè tot es mogui, fins que es licitin les obres i entrin les màquines», va dir el diputat de CiU al Congrés, Jordi Xuclà, en la roda de premsa d'ahir, que va reunir alcaldes i regidors dels dotze municipis pels qual passa la carretera N-II.
.
El viaducte, lleparà.
.
En resposta a una pregunta dels periodistes, Xuclà va deixar entreveure que d'entre els projectes de l'Estat a les comarques gironines, el que, de ben segur caurà dels pressupostos serà el viaducte del tren a Girona, ja que no es tracta de cap obra d'interès general.

Sant Celoni treu a concurs les obres de construcció del pont sobre la Tordera. L'Actualitat del Baix Montseny 13/5/10

Sant Celoni treu a concurs les obres de construcció del pont sobre la Tordera
L'Actualitat del Baix Montseny 13/5/10
.
L'Ajuntament de Sant Celoni ha tret a concurs la construcció d'un pont sobre el riu Tordera a la Batllòria. Es tracta d'una actuació que compta amb un pressupost de fins a 1.416.963,46 euros, IVA inclòs, i que s'haurà d'executar amb un temps màxim de 5 mesos. El nou pont connectarà el camí de la riba esquerra del riu, davant del camp de futbol de la Batllòria, amb el camí ja existent al marge dret, paral·lel a l'autopista AP-7, a l'alçada del pas que travessa aquesta via per sota.
.
En total el pont tindrà fins a 100 metres de longitud total i dues llums de 50 m amb pila de fust únic sobre la llera del riu. El pont tindrà un cantell constant d'1,5 metres al llarg de 3 metres des de l'estrep. Després dels 30 metres el cantell serà variable, entre 1,5 i 2,75 metres, fins a la pila.
.
Segons el projecte constructiu, l'objectiu de la construcció d'aquest pont és comunicar el nucli de la Batllòria amb el Montnegre per facilitar l'accés a peu al parc. En aquest sentit s'explica el fet que el pont es construirà prop del nucli de la població per fer mínima la distància dels itineraris a peu. El projecte també recorda que a la banda sud, a l'altre costat del riu, ja hi existeix una pista de servei en bon estat que permet els desplaçaments seguint el curs del riu, que connecta, a més, amb els camins que donen accés al parc. En aquest sentit, també es garanteix la possibilitat de travessar l'autopista, amb passos inferiors.
.
Finalment, el projecte estableix la il·luminació que haurà de tenir el pont i els seus accessos i remarca que la instal·lació estarà formada per una distribució homogènia de punts de llum i projectors per aconseguir un nivell lumínic suficient a totes les zones.

Les dragues iniciaran la regeneració de les platges del Maresme aviat. El Periódico de Catalunya 14/5/10

Vaja!!!! Per llençar més calers al mar i fer malbé la vida marina no hi ha retallades!!!... Fins que no es prenguin seriosament la seva feina, dubto molt de qualsevol cosa. I per cert, aquestes partides entren a l'apartat de Medi Ambient o de Turisme i Economia???
.
Les dragues iniciaran la regeneració de les platges del Maresme aviat
El Periódico de Catalunya 14/5/10
.
Alcaldes, pescadors i ecologistes demanen una solució a la pèrdua periòdica de sorra
.

Un tram del litoral de Cabrera en què ha desaparegut la platja, ahir. Foto: anna mas
.
El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) va confirmar ahir que abans de l’estiu tornarà a portar a terme una actuació d’urgència a la costa del Maresme amb l’objectiu de regenerar les platges danyades pels temporals. La intervenció, segons fonts oficials, serà similar a la del 2009, que va tenir un pressupost superior als 12 milions d’euros.
.
La primera extracció de sorra començarà cap al 20 de maig davant les costes de Barcelona i la segona, a principis de juny a Arenys de Mar (Maresme), va informar ahir a aquest diari el MARM. El procediment serà idèntic al de l’any passat: vaixells draga absorbiran sorra de les zones del fons marí amb més acumulació i l’expulsaran a les platges fetes malbé arran del primer temporal del 2010, al gener, que va engolir gran part dels 350.000 metres cúbics de sorra aportats el setembre del 2009, i devastades després de la tempesta del març passat.
.
SORPRESA / L’acció, encara sense un calendari establert, es va rebre ahir amb sorpresa als municipis més afectats, com Cabrera, Vilassar, Premià, el Masnou, Montgat, Caldetes i Arenys de Mar, que encara no disposaven de cap notificació oficial. En aquestes poblacions els alcaldes recolzen la investigació de noves fórmules, com ara espigons submergits que garanteixin l’estabilitat de les platges. En cas contrari «cada regeneració serà com llençar diner públic», va opinar l’alcalde de Premià, Miquel Buch (CiU).
.
Dues iniciatives aprovades pel Parlament de Catalunya insten a estudiar un sistema que consolidi el volum de sorra i impedeixi l’efecte barrera dels dics portuaris. A més a més, una proposta ja disposa de 2,5 milions aprovats en una esmena als pressupostos generals. Tot i així, els alcaldes lamenten que el MARM «sigui contundent en la seva oposició als espigons submergits», segons va confirmar Joan Vilà (GxC), alcalde de Cabrera.
.
CONTROVÈRSIA / L’enèsima restitució de sorra al litoral del Maresme comportarà una gran controvèrsia. Ens municipals, grups ecologistes i confraries de pescadors lamenten l’elevat cost d’una operació que al seu entendre és ineficaç i perjudicial per al medi natural. Ahir, la portaveu de Greenpeace, Anna Rosa Martínez, va dubtar que el nou projecte tingui «una declaració d’impacte ambiental», mentre que Mauricio Pulido, patró major de la confraria de pescadors d’Arenys de Mar, que l’estiu passat va protestar bloquejant l’actuació d’un vaixell draga, manté que aquestes màquines causen «un dany irreparable al fons marí».

dijous, 13 de maig del 2010

Costes reactiva la conversió de part de quatre càmpings de Blanes en domini públic. El Punt 13/5/10

Costes reactiva la conversió de part de quatre càmpings de Blanes en domini públic
El Punt 13/5/10
.
Costes ha decidit tirar endavant finalment la conversió de part de quatre càmpings de Blanes (el Voramar, el Bellaterra, el Pinar i el Blanes) en terrenys de domini maritimoterrestre i ha posat el projecte a exposició pública, tot i l'oposició que desperta a Blanes. Ara els càmpings tenen un mes per presentar al·legacions a un pla que consideren un «espoli».
.
Costes ha posat aquesta setmana a exposició pública l'expedient d'afitament amb el qual vol ampliar la zona de domini maritimoterrestre del delta de la Tordera a Blanes, la qual cosa afectaria de manera total o important fins a quatre càmpings del municipi: el Blanes, el Voramar, el Bellaterra i el Pinar. Això implicaria, en principi, que els càmpings haurien de desaparèixer d'aquesta zona, tot i que sembla clar que la possibilitat amb més números d'esdevenir realitat seria que l'Estat concedís una concessió a trenta anys als càmpings perquè continuessin la seva activitat.
.
L'àrea afectada comprèn la zona situada entre l'avinguda de la Vila de Madrid, el carrer Nil Fabra i la platja, i el motiu de la decisió de Costes, que fa que aquest sigui el moment per tirar-ho endavant, és el nou projecte del passeig de s'Abanell, sobre el qual fa poques setmanes l'alcalde va anunciar que Costes l'enviaria aviat a l'Ajuntament. En aquest projecte el passeig s'endarrerirà segurament uns sis metres, i això serà aprofitat per Costes per ampliar la línia de domini maritimoterrestre fins més endins.
.
Els càmpings, òbviament, no veuen gens bé aquest atermenament perquè els perjudica, com tampoc ho veu bé l'Ajuntament, com ha recordat en diverses vegades. El consistori ha recollit aquesta nova delimitació de Costes dins del nou POUM, però sempre ha dit que era per imperatiu legal.
.
«Això és un espoli»
.
El president dels càmpings de Blanes, Joaquim Rabassa, assenyala que els afectats faran al·legacions al projecte, i afirma que en la recent visita del conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, se li va fer saber, per mitjà dels càmpings, de les intencions de Costes. «Ens va dir que no sabia si es podria intentar fer alguna cosa per aturar-ho», diu Rabassa. «Això és un espoli, així de clar, encara que els facin una concessió de trenta anys», remarca el president dels càmpings, que recorda que tots els propietaris han fet les coses «legalment». «L'has comprat i tens uns títols de propietat, això és un espoli i una desgràcia d'uns companys d'ofici que no està justificada de cap manera», sentencia Rabassa.

Sobre el "temut" mosquit tigre (Aedes albopictus) 13/5/10...

Val la pena començar amb un dels comentaris “molt encertat” d'una de les notícies...
.
Si van informant d'aquesta manera sobre el mosquit tigre, anirem malament. Ja s'havia utilitzant anteriorment aquesta foto. Només que el pobre animalet que hi apareix no és un mosquit tigre, sinó una inofensiva mosca escorpí (Panorpa comunis). Res a veure amb el mosquit tigre. Hi ha crisis de qualitat, d'informació acurada, de seny????.
.

El mosquit tigremossega la Costa Brava
Diari de Girona 13/5/10
.
La plaga es va extendre durant l'any passat a l'Escala i Platja d'Aro, i des del 2008 a la Selva marítima, Vidreres i Maçanet
..
Un exemplar de mosquit tigre capturat el setembre de 2008 a Blanes. diari de girona
.
GIRONA JOFRE SÁEZ
El mosquit tigre continua avançant pels racons més humits de la Costa Brava. Un estudi del Departament de Medi Ambient ha constatat que aquest petit però ferotge insecte s'ha extés fins a l'Escala i Platja d'Aro durant el 2009. Des del 2004, quan es va detectar per primera vegada a Sant Cugat, tot i que s'estima que ja va ser detectat el 2001, aquesta espècie de mosquit ha anat conquerint territori fins a amenaçar 120 municipis catalans que formen part de 14 comarques diferents.
.
Segons les conclusions a les quals ha arribat la Direcció General del Medi Natural, l'insecte es va detectar per primera vegada a les comarques de Girona l'any 2008. La seva presència es va comprovar als municipis de la Selva marítima -Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, així com Vidreres i Maçanet de la Selva-.
.
Durant l'any passat els ous van superar la comarca de la Selva i han fet un salt cap al litoral de l'Alt i Baix Empordà. Amb l'arrribada del mes de maig s'incia el període d'activitat del mosquit tigre asiàtic fins al novembre. Tot i que en els mesos d'agost i setembre és quan hi ha una major densitat d'aquesta espècie d'insecte. Sobretot durant el setembre, quan hi ha un nombre màxim de municipis afectats per la plaga.
.
De les investigacions fetes fins ara s'ha constatat que el més important i efectiu per frenar la ràpida proliferació d'aquest insecte és evitar la posta d'ous i el creixement de les larves aquàtiques. Un objectiu que s'aconsegueix eliminant els punts d'aigua on poden desenvolupar-se, com per exemple tots els recipients exteirors, com ara galledes, plats de sota els testos o safareigs.
.
De l'estudi també es desprèn que mentre que les temperatures mínimes condicionen l'eclosió dels ous hivernants, la pluja no és imprescindible per al seu desenvolupament. "Els efectes negatius sobre la població són una pèrdua de la qualitat de vida a causa de les nombroses picades, però els riscos sanitaris per transmissió de malalties són molt reduïts", s'afirma en el document. No obstant això, no estan "absents", ja que l'any 2007 es va detectar a Itàlia un brot de Chikungunya, que provoca febre, a causa d'una picada daquest mosquit.
.

Medi Ambient diu que a l'Escala i Platja d'Aro hi ha el mosquit tigre
El Punt 13/5/10
.
El Departament de Medi Ambient ha presentat el seu informe anual de seguiment de la població de mosquit tigre, en què es constata que la seva presència s'ha detectat per primera vegada en 33 municipis catalans més. En total, són 120 ja els municipis on hi ha el mosquit tigre. Entre aquests hi ha l'Escala i Platja d'Aro, que se sumen així als pobles de la Selva on ja s'havia detectat l'any passat: Blanes, Lloret, Tossa, Vidreres i Maçanet de la Selva. El departament aconsella no tenir punts d'aigua envasada per frenar l'expansió de l'espècie.
.
Notícies relacionades
.
El mosquit tigre ja s'ha establert en dotze municipis de la demarcació
El Punt 13/4/10

dimecres, 12 de maig del 2010

Boscarler pintat gros (Locustella naevia) atropellat a Breda 10/5/10. David Caballé

Fotografies d'en David Caballé d'un boscarler pintat gros (Locustella naevia) atropellat a Breda aquest dilluns...
.

Estat actual dels boscos de Blanes, fotografies de Francesc Jiménez.

Fotografies de Francesc Jiménez fent una volta pels boscos del Turó de Motells, Tres Turons i El Vilar (Blanes)...
.

Àguiles pescadores (Pandion haliaetus) al Pla de Gasserans (Sant Feliu de Buixalleu) 11/5/10. David Caballé

Aquest dilluns en David Caballé observa 2 àguiles pescadores (Pandion haliaetus) volant sobre el Pla de Gasserans (Sant Feliu de Buixalleu), una d'elles fent l'aleta i caçant, i marxen juntes cap al sud-oest.

Gaig blau (Coracias garrulus) als secans de Breda 11/5/10. David Caballé

Aquest dimarts en David Caballé ha vist un gaig blau (Coracias garrulus) aturat a un fil elèctric als secans de Breda.

Falcó mostatxut (Falco subbuteo) a Hostalric 11/5/10. David Caballé

1 falcó mostatxut (Falco subbuteo) a Hostalric observat per David Caballé aquests dimarts.

Astor (Accipiter gentilis) a Riells i Viabrea 12/5/10. David Caballé

Aquest dimecres en David Caballé ha vist un astor (Accipiter gentilis) perseguint en vol un tudó (Columba palumbus) a Riells i Viabrea.

Martinets de nit (Nycticorax nycticorax) sobre el centre urbà de Tordera 10/5/10

Aquest dilluns a la nit han passat volant 2 martinets de nit (Nycticorax nycticorax) direcció sud a poca alçada sobre el centre urbà de Tordera.

Pla de la Verneda (Sant Celoni) 10/5/10. David Caballé

Observacions de David Caballé d'aquest dilluns al Pla de la Verneda (Sant Celoni)...
.
uns 4 capsigranys (Lanius senator)
construcció d'un niu
2 colltorts (Jynx torquilla)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
4 bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta)
1 ànec collverd (Anas platyrhynchos)

Desembocadura del riu Tordera 10/5/10. Joan Bernils

Font: www.ornitho.cat
.
Observador: Joan Bernils
.
5 corriols grossos (Charadrius hiaticula)
5 cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
1 gamba roja vulgar (Tringa totanus)
4 gavines corses (Larus audouinii)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavians argentats (Larus michahellis)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 martinet ros (Ardeola ralloides)
2 orenetes de ribera (Riparia riparia)
1 oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
orenetes vulgars (Hirundo rustica)
falciots negres (Apus apus)
1 picot verd (Picus viridis)
1 trist (Cisticola juncidis)
1 rossinyol (Luscinia megarhynchos)
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 polla d'aigua (Gallinula chloropus)
... entre altres.
.
Al mar...
.
2 ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus)
1 xatrac comú (Sterna hirundo)
5 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
1 baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)
baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavians argentats (Larus michahellis)

Desembocadura del riu Tordera 8/5/10. Daniel Roca

Font:www.ornitho.cat
.
Observador: Daniel Roca
.
6 ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus)
unes 25 baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)
1 baldrigua balear (Puffinus mauretanicus)
>30 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
>10 gavines corses (Larus audouinii)
uns 20 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
8 territs tresdits (Calidris alba)
2 gambes roges vulgars (Tringa totanus)
1 corriol gros (Charadrius hiaticula)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
1 cuereta groga (Motacilla flava)
1 còlit gris (Oenanthe oenanthe)
4 bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)
1 tallarol gros (Sylvia borin)
1 tallareta vulgar (Sylvia communis)
3 tórtores (Streptopelia turtur)
1 mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)

Enllaços d'interès... Costa Brava Natura.

Recull de notícies relacionades amb la Natura de la Costa Brava...
.
http://costabravanatura.blogspot.com/
.
Benvinguts a Costa Brava Natura.
.

Blog de medi ambient per debatre, difondre i compartir opinions i notícies sobre l'entorn natural, la biodiversitat i la geologia de la Costa Brava..El blog està obert a comentaris, suggerencies i crítiques constructives.
.
Gràcies i Salut!

dilluns, 10 de maig del 2010

Gravera de Palafolls 9/5/10

.
Aquest matí en visita ràpida a la gravera de Palafolls amb en David Caballé, com a més destacat...
.
1 xarrasclet (Anas querquedula) mascle
1 fotja vulgar (Fulica atra)
mínim 5 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
mínim 9 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
4 parelles, 3 nius ocupats i una amb 3 polls
3 llocades diferents d'ànec collverd (Anas platyrhynchos)
1 martinet blanc (Egretta alba)
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
>5 trist (Cisticola juncidis)
1 rossinyol (Luscinia megarhynchos)
... entre altres.
.
I decenes de granotes verdes (Pelophylax perezi) cantant.
.
xarrasclet (Anas querquedula)...
.
.
fotja vulgar (Fulica atra)...
.
.
cabussets (Tachybaptus ruficollis)...
.

Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 9/5/10



.
Aquest matí a la Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) amb en David Caballé, un corriol petit (Charadrius dubius) fent vols de distracció, segurament amb el niu a prop, com a més destacat.
.
Ens ha sobtat el poquíssim moviment d'aus d'avui, però hem caigut de seguida en la causa... el núvol de cendra del volcà islandès Eyjafjalla ha cancel·lat els vols pel tancament de l'espai aeri, i les aus no han pogut volar fins aquí... jeje, una mica d'humor sarcàstic.

Pla d'en Grau (Malgrat de Mar) 9/5/10

.
Aquest matí pel Pla d'en Grau i Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) amb en David Caballé, com a més destacat...
.
1 corriol gros (Charadrius hiaticula)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
mínim 5 cogullades vulgars (Galerida cristata)
alguna cuereta groga (Motacilla flava), dos o tres
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
2 esplugabous (Bubulcus ibis)
.
xoriguer comú (Falco tinnunculus)...
.

Desembocadura del riu Tordera 9/5/10

.
Aquest matí en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera (Blanes-Malgrat de Mar) amb en David Caballé, com a més destacat...
.
4 xatracs comuns (Sterna hirundo) junts
1 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
unes 20 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
10 gavines capnegres (Larus melanocephalus) sedimentades
almenys 1 gavina corsa (Larus audouinii) al riu
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 martinet ros (Egretta alba)
almenys 1 gamba roja vulgar (Tringa totanus)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
3 ànecs collverds (Anas platyhrynchos) volant
... entre altres.
.
gamba roja vulgar (Tringa totanus) a la platja...
.

Gaig blau (Coracias garrulus) a Tordera 9/5/10. Enric Badosa

Avui l'Enric Badosa ha vist un gaig blau (Coracias garrulus) volant sobre un camp proper al veïnat de Sant Pere (Tordera) mentre anava per l'N-II.

Mínim 30 martinets blancs (Egretta garzetta) al Pla d'Anyells (Tordera) 9/5/10

Aquest matí amb en David Caballé hem pogut veure un grup de mínim 30 martinets blancs (Egretta garzetta) junts alimentant-se al Pla d'Anyells (Tordera). Entre ells almenys 2 esplugabous (Bubulcus ibis) en plomatge nupcial.
.
Val a dir que avui es podien veure martinets blancs (Egretta garzetta) aturats a pràcticament tots els camps inundats i zones humides per on hem passat o migrant ... avui, i dies enrera, es nota que hi ha força pas migratori de l'espècie per la zona.

Pla de la Verneda (Sant Celoni) 8/5/10. David Caballé

Observacions d'en David Caballé d'aquest dissabte al riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni)...
.
2 colltorts (Jynx torquilla) cantant
1 capsigrany (Lanius senator)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
mínim 1 corriol petit (Charadrius dubius)
4 xivitones (Actitis hypoleucos)
... entre altres.

diumenge, 9 de maig del 2010

Una notícia de fa 20 anys... vul dir... de fa 10 anys... vull dir... de fa 5 anys... vull dir... de l'any passat... vull dir... d'avui 9/5/10...

El Punt 9/5/10
.
Encarrega a una empresa que faci l'estudi ambiental abans de presentar la demanda judicial
.

La platja de Cabrera aquest hivern era inexistent davant dels pisos Costamar. Foto: E.F.

.

Cabrera de Mar ha decidit tirar pel dret i encarregar a una empresa que faci l'estudi ambiental per avaluar els danys ocasionats tots aquests anys a la platja per l'impacte que suposa la barrera del port de Mataró. Aquest és el pas previ per presentar el contenciós per l'incompliment amb el transvasament de sorra. Tot i que la Generalitat, major accionista del port, té el compromís de posar per primera vegada sorra a la platja aquest estiu, encara no hi ha cap data. L'Ajuntament només aturarà la demanda si les administracions competents fan alguna proposta més enllà d'anar posant sorra cada estiu, és a dir construir espigons.
.

El govern de Cabrera ha decidit tirar endavant i gastar-se 38.000 euros del pressupost municipal perquè una empresa faci l'estudi ambiental de la platja i determini els danys ocasionats des que es va construir el port de Mataró. «Sabem que serà llarg, però estem convençuts que és el camí a seguir», afirmava l'alcalde, Joan Vilà (GentxCabrera). Aquest estudi permetrà presentar la demanda judicial per l'incompliment de transvasar la sorra d'un costat a l'altre del port.

.
L'alcalde reitera que aniran fins al final sempre que no es presenti una proposta per fer la platja més estable amb la construcció d'espigons. Des de l'Ajuntament es va presentar al Ministeri de Medi Ambient una proposta de fer cinc espigons que es va descartar. Amb els últims temporals, i els efectes en la via del tren, Adif va anunciar mesures per reforçar la via al pas per Cabrera. Segons explica l'alcalde, les converses que s'han reprès entre la Generalitat i els ministeris de Foment i Medi Ambient podrien derivar en un espigó de prova davant la platja de Cabrera.

.
Front comú, a mitges

.
Els alcaldes del Baix Maresme van fer front comú arran de les destrosses dels temporals de l'hivern passat a les seves platges. Tot i que en un primer moment es va dir que farien un estudi d'impacte conjunt de les platges, el cert és que es va deixar sobre la taula. L'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert (PSC), reconeix que es va deixar aturat perquè el govern espanyol ja en tenia un de fet i la Generalitat també treballava en el seu. «Esperem conèixer ara les solucions més sostenibles que es presentin, que no siguin portar sorra cada any», explicava Gisbert.

.
L'alcalde de Cabrera, per la seva banda, considera que «ha quedat sol» i per això no s'amaga en reconèixer que va pel seu compte presentant el contenciós. A la vegada, però, recorda que Cabrera, «tot i el poc pes polític», és la més perjudicada.

.
«Moltes promeses però la sorra no arriba»

.
«Som al mes de maig i moltes promeses però la sorra no arriba.» L'alcalde de Cabrera, Joan Vilà, tem que el transvasament anunciat per la Generalitat arribi tard i malament, en plena temporada de bany, com ja va passar l'estiu passat quan l'Estat va posar sorra a corre-cuita. En la reunió que la setmana passada va mantenir l'alcalde amb el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, es va confirmar que s'està buscant el vaixell draga per poder fer el transvasament. El gerent del port de Mataró, Joan Bellavista, explica que el grup de treball liderat per la direcció general de Ports, negociant amb l'Estat i els alcaldes de la zona, s'encarregarà de dir-los com i quan s'ha de fer el transvasament de sorra, el primer que portarà a terme el port de Mataró.