dissabte, 18 de març del 2017

Observacions submarines entre Blanes i Tossa de Mar 1-10/3/2017 Enric Badosa. Font: Observadors del mar

1 Tripterygion melanurus, Cala Sant Francesc (Blanes) 8/3/2017

Tripterygion delaisi, Cala Sant Francesc (Blanes) 1/3/2017

Tripterygion delaisi, Mar menuda (Tossa de Mar) 10/3/2017

Gobius paganellus, Mar Menuda (Tossa de Mar) 10/3/2017

Cladocora caespitosa, Mar Menuda (Tossa de Mar) 10/3/2017
És una colònia que fa un metre de diàmetre i està plena d'epífits. Sembla força sana

Observador i fotografies: Enric Badosa

Vidriol europeu (Anguis fragilis) a la Riera de Pineda (Tordera) 17/3/2017

Vidriol europeu (Anguis fragilis)

1er Vidriol europeu (Anguis fragilis) de l'any ahir a la tarda en visita ràpida a la Riera de Pineda al seu pas pel Molí de Can Marquès (Tordera).

També per la zona, molt actives ja...

desenes de Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

Breu resum de l'acte d'ahir 17/3/2017 organitzat per la CUP Blanes sobre el Delta de la Tordera

Es tracta d'un molt breu resum, no un llistat detallat de tot el contingut de l'acte, i vist des del meu propi punt de vista...


En primer lloc destacar la no conformitat amb el títol de l'acte... Qui ha matat la Tordera?... en cap moment la Tordera està morta, ans el contrari, la Tordera i el seu Delta encara avui, i tot i les moltes agressions que ha patit i pateix, és refugi d'una biodiversistat envejable a nivell de país com va detallar l'Enric Badosa, amb multitud d'espècies que aquí tenen les seves poblacions més importants de Catalunya quan no endèmiques com el Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi): amfibis com el Gripau d'esperons (Pelobates cultripes) o el Tritó palmat (Lissotriton helveticus), rèptils com la Tortuga de rierol (Mauremys leprosa), peixos autòctons com la Bagra catalana (Squalius laietanus) o el Barb de muntanya (Barbus meridionalis), ocells com el Corriol petit (Charadrius dubius), i un llarg etc. A més a més la presència d'espècies com la Llúgriga (Lutra lutra) i de multitud d'aus migratòries que fan parada i descans a les seves zones humides ens mostren el seu important potencial de recuperació.

La Noemí Pineda va exposar la complexitat i la dificultat de gestió del territori i del desgavell normatiu i competencial que afecta a una correcta planificació del territori, així com els problemes detectats envers les Taules de treball per tractar problemàtiques del territori on els perfils polítics predominen sobre els tècnics fins a monopolitzar els actes i les reunions de treball.

L'Enric Badosa va fer una breu exposició històrica i descriptiva de la Tordera i del seu Delta i dels seus valors naturals. També va incidir molt en la necessitat d'implicar-se des del territori en la seva protecció i gestió amb una frase molt encertada... No vindran els americans a solucionar-nos els problemes... en clara referència als sempre sol·licitats i mai concedits ajuts europeus i projectes Life.

A l'acte es van tractar diversos temes que afecten a la qualitat ecològica del riu, el Delta i les platges com la gestió de l'aigua i com assequem la Tordera, els pegots amb caràcter d'urgència per tractar la problemàtica de la costa, la responsabilitat o no dels polítics de torn als municipis, la no coincidència entre els temps electorals o turístics i els temps ecològics o de correcta gestió del territori, etc...

Es torna a constatar com a tots els actes similars sobre aquests temes la escassa assistència de públic i gairebé sempre els mateixos. Així mateix es constata que es continua demanant solucions sense aportar cap proposta concreta per posar sobre la taula, essent més fàcil la crítica que la implicació.

Es demana des del públic assistent la existència d'algun punt d'informació de referència "oficial" sobre aquests temes a l'abanst de la població en general, a la vegada que es comenta l'existència de llocs webs a l'abast de qui vulgui però sempre de manera altruista per part d'alguns dels assistents. També es demana més incidència en l'educació i difusió dels valors naturals de l'espai a les escoles del territori que, com molt encertadament comenta un dels assistents... van als Aiguamolls de l'Empordà a veure el que tenen a tocar.

També es comenta la no voluntat per part de les administracions (totes, locals principalment) de donar valor a l'indret per evitar-se problemes i presa de decisions al respecte, entenent el riu o el seu Delta com a llocs marginals allunyats de la població que així ho acaba percebent i assumint. De la mateixa manera, es comenta la no responsabilitat absuluta per part dels polítics de torn que al cap i a la fi han estat escollits per la població. Es comenta la necessitat d'implicar-se políticament i socialment en aquests temes però també que no cal militar i embolicar-se en temes de partit (de qualsevol) com els succeeix a molts dels regidors locals.

Es constata que cal definir què volem que sigui la Tordera i el seu Delta (un lloc urbanitzat? un parc temàtic? un intent de recuperar o potenciar les seves pròpies característiques? un lloc on passejar els gossos i fer esport?...) abans d'assitir a una Taula de treball on els polítics de torn prenguin les seves pròpies decissions amb interessos locals i/o electorals i no de territori.

Si algun dels assistents, ponents o organitzadors de l'acte volen rectificar, modificar, ampliar o corretgir aquest resum... endavant.

Sobre el Delta de la Tordera i les platges 16 i 17/3/2017

S’aprova la creació d’una taula de treball sobre el Delta de La Tordera s’aprova per unanimitat dels grups municipals

Es constituirà una taula de treball per recuperar l'equilibri el Delta de La Tordera i de les platges
Ajuntament de Malgrat de Mar 17/3/2017


L'Ajuntament va aprovar anit en el ple ordinari del mes de març la creació d'una taula de treball sobre el Delta de La Tordera per estudiar i redactar un pla d'actuació integral de la recuperació del Delta de La Tordera, de la Platja de la Conca i de La Punta de La Tordera, i de la platja d'Abanell de Blanes. La proposta del govern municipal, JXM, ERC, PDeCAT i CUP, es va aprovar per unanimitat amb el suport de l'oposició, PSC i PP.

La proposta de creació d'una taula de treball té com a objectiu redactar un pla d'actuació integral de recuperació del Delta de La Tordera, de la Platja de la Conca i de la Punta de La Tordera, així com de la platja d'Abanell de Blanes. La iniciativa contempla que aquest pla proposi quines han de ser les accions que s'han de portar a terme per retornar l'equilibir al Delta de La Tordera i les platges, així com que coordini les figures de planejament i protecció conjunta d'aquest espai natural.

La proposta aprovada ahir aposta perquè a la taula de treball hi hagi representació dels ajuntaments de Malgrat de Mar, Blanes, Tordera i Palafolls, així com de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), la Direcció General de Costes de la Generalitat, la Demarcació de Costes de l'Estat espanyol a Catalunya, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, l'Observatori de la Tordera, entitats mediambientals i els propietaris dels càmpings afectats a banda i banda del riu.

La proposta aprovada

 El Delta de La Tordera és una àrea de 312,22 hectàrees que s’estén entre els municipis de Blanes, Malgrat de Mar, Tordera i Palafolls. Malgrat l’estat d’alteració de les seves característiques naturals, segueix suposant un hàbitat de gran interès per diferents espècies de fauna i un gran suport al moviment de les aus en els seus fluxos migratoris. En aquest sentit cal destacar que la llera i desembocadura de la Tordera es troba inclosa dins els espais que conformen la Xarxa Natura 2000.

Tanmateix, l’equilibri i l’adequada gestió del curs fluvial en el seu tram baix és també imprescindible per a la dinàmica litoral, ja que el riu Tordera proporciona el sediment que nodreix les platges de l’Alt Maresme i Blanes.

En la darrera dècada, tan les platges de l’entorn de la desembocadura de la Tordera a Malgrat com la Platja de S’Abanell, dins del terme municipal de Blanes, han patit un greu problema d’erosió que, en els darrers anys, s’ha accentuat encara més i cronificat en el temps, formant part de l’agenda social i turística d’ambdós municipis la gestió, a cada temporada d’estiu, del problema de manca de sorra en aquestes platges.

Les platges, a banda d’un ecosistema natural en si mateix i d’un espai d’oci per a la població, exerceixen una funció natural de protecció de les terres situades just darrera del sistema dunar. La pèrdua d’aquesta funcionalitat per part de les platges té conseqüències negatives per a les infraestructures i establiments localitzats a primera línia de mar.

En els darrers anys, per tal de fer front a la regressió de la costa en aquest entorn del Delta, s’han dut a terme actuacions successives per part de les Administracions i d’altres a títol particular, ja sigui fent aportacions de sorra mitjançant l’ús d’un vaixell draga, ja sigui instal·lant espigons i esculleres. Totes aquestes actuacions s’han realitzat en anys diferents, en enclavaments diferents, mitjançant estratègies i sistemes també diferents, amb la voluntat de recuperar platja o de protegir instal·lacions. Tanmateix moltes d’aquestes actuacions han acabat essent perjudicials per a l’objectiu que perseguien.

Grups d’experts han estudiat el què succeeix al Delta i conclouen en diferents solucions estructurals per arranjar el problema de la pèrdua de sorra de la platja i que suposen canvis de gestió i actuacions en la zona del Delta.

Atès que l’afectació de les diferents mesures que es proposen des de l’àmbit científic afecten a diferents administracions, municipis i propietats, se’n deriva la necessitat de crear un lloc de trobada on coordinar accions, mètodes i finançament de les actuacions.

L’actual situació de degradació i pressió constant dels actors públics i privats sobre l’espai deltaic fa necessari la planificació conjunta i territorial de l’espai, la coordinació de les actuacions, així com les accions de sensibilització natural i, en definitiva, la potencial recuperació de les funcions del Delta.


L’Estat dóna llargues a l’informe ambiental de l’escullera de Malgrat
Ràdio Palafolls 17/3/2017

(febrer 2017) Visita del Delegat del Govern espanyol, Enric Millo (mig), amb la cap de la Demarcació de Costes, Maria Toledano (dreta) i l’alcaldessa de Malgrat, Carme Ponsa Esquerra. RP

Fa tres setmanes que la cap de la Demarcació de Costes, Maria Toledano, es va comprometre amb l’Ajuntament de Malgrat a elaborar un informe sobre l’impacte ambiental de l’escullera envers el Delta de la Tordera. Ara, en una reunió ahir entre els dos organismes, es va es va tornar a posar sobre la taula la situació de les obres a la zona dels Càmpings, una actuació que, per cert, encara no s’ha executat.

Al respecte, Costes encara no hauria començat la redacció de l’anàlisi, i tres setmanes després de la visita institucional, insten al consistori malgratenc a fer la petició formalment.

En declaracions a aquesta emissora de la regidora de Mediambient, Mireia Castellà,  ha assegurat que també els van enviar la demanda per correu electrònic. En l’última reunió que han mantingut, l’Ajuntament els ha demanat l’estat del document. Tres setmanes després, encara no s’ha començat a redactar i Costes reclama que presentin la petició per registre i formalment.

La regidoria de Mediambient confia en què  Costes esperarà a haver entregat l’informe a l’Ajuntament per començar les obres. Tot i això, no hi ha res signat al respecte, pel que no es pot assegurar que els treballs no comencin abans. A més, lamenten que no se’ls hagués comunicat abans que realitzessin una petició formal.

El consistori confia en què la redacció del document serà ràpida i que en 15 dies podrien començar els treballs. Abans, però, presentaran l’informe  i es reuniran amb els sectors afectats per la construcció de l’escullera: pescadors, pagesos i càmpings.

Fins ara, s’estaven enderrocant dos edificis de càmpings en mal estat i Telefònica està retirant els pals de fusta del cablejat. Un  cop això estigui enllestit, les obres ja podrien començar. En la reunió amb Costes van aprofitar per convidar-les a formar part de la Taula sobre el Delta de la Tordera que es va aprovar ahir al ple. Blanes i Tordera ja en formen part, només hi falta Palafolls.


Ràdio Pineda 16/3/2017


Els camions de gran tonatge i les retroexcavadores continuen treballant per fer les obres de reparació del passeig Marítim de Pineda, afectat pels temporals d'aquest hivern. Les obres van a càrrec del Ministeri de Medi Ambient, unes obres per les quals van anunciar amb una inversió aproximada d'un milió d'euros. Alhora, durant aquesta setmana també hi treballen operaris del Consell Comarcal arreglant el registre de clavegueram afectat pel segon temporal. L'alcalde de Pineda, Xavier Amor, s'ha mostrat satisfet de l'inici de les obres al Passeig per part del Ministeri, i amb la previsió que puguin estar a punt per l'estiu. També ha explicat que, mentre el Ministeri fa les obres, des de l'Ajuntament prepararan tots els treballs que hauran d'anar a càrrec del consistori (carrils bici i de vianants, mobiliari urbà, enllumenat, jardineria i jocs infantils)

El cost de les obres que haurà d'assumir l'Ajuntament puja uns 400.000€. Xavier Amor ha explicat que l'Ajuntament ja està mirant línies d'ajuda i cercant subvencions per finançar-ho.  Tot i així, Amor ha dit que reclamen «un estudi rigorós i a fons per una solució definitiva. Això no ho vull deixar passar i aquesta és la nostra batalla», ha dit l'alcalde.

Tots els portaveus polítics de l'Ajuntament de Pineda, han valorat positivament l'inici de les obres, però també han posat l'accent en definit un pla del litoral que sigui capaç de resistir els temporals.

El regidor-portaveu d'ERC-JxP, Pere Aragonès, ha dit que tots els portaveus coincideixen en «la urgència de les obres» però també ha dit que «caldrà afrontar una solució estructural per protegir la platja en un futur i que s'afronti el debat per garantir més seguretat al passeig».

El regidor-portaveu del PDECAT, Francesc Horta, a l'equip de govern, ha dit que «estan contents perquè cal donar una resposta als pinedencs i al sector hoteler i turístic per tenir a punt aquesta infraestructura» i ha dit que fer l'escullera és necessari.

El portaveu del PP, Diego Sánchez, ha dit que «el Ministeri està complint el compromís de fer els treballs abans de l'estiu» i ha qualificat les obres com a «molt bona notícia, sobretot pels pinedencs» ja que l'actuació havia de ser urgent.

El portaveu de Pineda Sí Pot, Josep Lluís Fernández, ha dit que les obres cal fer-les però ha insistit en que «cal un pla seriós de gestió del litoral i del territori per afavorir que les rieres portin sorra a les platges». També ha dit que «seria un error tornar a instal.lar infraestructures arran de costa com ara jocs infantils o un carri bici, davant el risc que un altre temporal el torni a arrassar».

El regidor-portaveu d'Iniciativa-Vers Esquerra Unida i Alternativa, Marcos Ortega, ha dit que «el Ministeri ha reaccionat ràpid per les pressions de tots els partits» però ha insistit en «trobar una solució a llarg termini, sostenible i ecològica».

El regidor de Ciutadans, Xavier Lacruz, ha dit que el més important «és que tos els partits han treballat per l'inici de les obres, independentment del color polític de cadascú».

Les obres del Ministeri consisteixen en la construcció de dues esculleres als dos trams de passeig afectats; un de 150 metres, des de la Riera i fins l'escullera actual que va resistir el temporal; i un segon tram, fins l'alçada del carrer Tribala, de 90m més de llargada. La previsió és que aquests treballs acabin en dos mesos, segons la previsió que el Ministeri de Medi Ambient ha comunicat a l'Ajuntament de Pineda. Un cop acabats els treballs del Ministeri, l'Ajuntament de Pineda s'encarregarà de fer les obres de reposició del carril bici i el de vianants, l'enllumenat, mobiliari urbà, jardineria i jocs infantils. El primer objectiu serà que a l'estiu, els vianants i bicicletes puguin passar amb normalitat per tot el passeig Marítim.


Algunes notícies per llegir 17/3/2017...

La millora del passeig fluvial i la reforma del Camí Ral, els dos grans projectes de la regidoria d’Obres i Serveis per aquesta legislatura
Ràdio Tordera 17/3/2017


A finals de l’any passat, Carles Aulet va tornar a l’Ajuntament de Tordera com a regidor, per ocupar la plaça que va deixar Marc Unió per motius personals i professionals. Aulet s’encarrega de les regidories d’Obres i Serveis i Pagesia, dues àrees que ja havia dirigit anteriorment. I durant el que queda d’aquesta legislatura haurà de culminar dos projectes importants: la reforma del Camí Ral i la millora del passeig fluvial. Tant un com l’altre s’estan acabant de redactar.

El projecte més immediat i que s’ha de dur a terme durant aquest any és la millora del passeig fluvial, que s’inclou dins la ruta de la Tourdera, la via verda que resseguirà tot el riu Tordera i que ha d’unir, a peu o en bicicleta, el Montseny (on neix) i la Mediterrània (on desemboca). En el tram torderenc, els treballs previstos són: col·locar nova senyalització, millorar el tram que passa pel carrer Puigvert i construir dos ponts abans d’arribar a l’empresa Torho. Ho explica Carles Aulet.

aulet projectes 1

Inicialment, el tram de passeig fluvial que passa pel centre de Tordera es va il·luminar amb llums que funcionaven amb energia solar. Aulet diu que insistiran perquè es recuperi aquesta il·luminació.

aulet projectes 2

Pel que fa al projecte de reforma del Camí Ral, que està previst executar-lo durant el 2018, té l’objectiu de millorar la mobilitat dels vianants.

aulet projectes 3

Els projectes de millora del passeig fluvial i reforma del Camí Ral estan subvencionats per la Diputació de Barcelona.


Malgrat reclamarà a l’ACA que canalitzi la Riera
Ràdio Palafolls 17/3/2017


L’alcaldessa de Malgrat, Carme Ponsa, s’ha reunit aquest dijous amb el delegat de la Generalitat a Barcelona, Miquel Àngel Escobar, en un trobada en què l’alcaldessa li ha traslladat diverses peticions. Al respecte, Carme Ponsa ha demanat el compromís a la Generalitat per tal que actuï com a mediador i insti i a l’Agència Catalana de l’Aigua a què actuï al tram final de la riera. Es tracta de la desembocadura que es troba a l’inici del Passeig Marítim a l’alçada de l’Avinguda Verge de Montserrat.

Reproductor d'àudio

Segons Ponsa es tracta d’una demanda històrica. Ja hi ha un projecte redactat amb un cost d’execució d’uns 2 milions d’euros. L’alcaldessa assegura que és competència de l’ACA i apunta que quan creix el volum de l’aigua, la canalització de l’aigua no funciona correctament.

Reproductor d'àudio

L’Ajuntament de Malgrat treu aquest projecte de l calaix i tornarà a demanar a l’Agència Catalana de l’Aigua la seva execució. Aquest dijous han posat la primera pedra de la reclamació, amb la petició al delegat de la Generalitat esperen que aplani el terreny per la reunió amb l’ACA del proper 5 d’abril en la que demanaran directament que recuperin el projecte.

El delegat s’ha desplaçat a Malgrat per assistir a la Junta Local de Seguretat. Aprofitant l’ocasió ha mantingut una breu reunió amb l’alcaldessa durant la qual li ha traslladat altres demandes. A banda de l’actuació en la riera, ha sol·licitat la contractació o el traslladat d’una traductora dins la policia local durant la temporada turística per agilitzar les denúncies i els aldarulls. L’altra tema central ha sigut els danys del temporal i la situació de la zona dels càmpings.



divendres, 17 de març del 2017

El Síndic recomana que es desestimi el projecte del port de Tossa perquè és contrari a la normativa i al Pla territorial 17/3/2017

El Síndic recomana que es desestimi el projecte del port de Tossa perquè és contrari a la normativa i al Pla territorial
Síndic 17/3/2017

Tant el Pla territorial parcial de les comarques gironines (PTPCG) com el Pla d'ordenació urbanística municipal classifiquen els terrenys com a sòl no urbanitzable i de protecció especial

El mateix Departament de Territori afirma que el Pla de ports de Catalunya 2007-2015 no en preveia la construcció

L'Ajuntament no té competència per a l'objectiu de la consulta

Després de quatre mesos recopilant i analitzant la informació facilitada per l'Ajuntament de Tossa de Mar i per la Secretaria de Medi  Ambient del Departament de Territori i Sostenibilitat, el Síndic ha emès una resolució clara sobre el projecte d'un port nou a l'esmentada localitat gironina.

Així, el Síndic considera que la construcció d'un moll a Tossa de Mar, juntament amb els accessos corresponents, un hotel de cinc estrelles i quatre habitatges, és incoherent amb la normativa i el planejament territorial i urbanístic vigent. Per tant, recomana que es desestimi la proposta amb celeritat i s’aturi el procés de manera immediata, ara que encara està en una fase preliminar.

La resolució detalla que el Pla territorial parcial de les comarques gironines (PTPCG) atorga als terrenys de costa que confronten amb la ubicació del port la categoria de sòl de protecció especial, que ha de mantenir la condició d'espai no urbanitzat i ha de ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d'ordenació urbanística municipal. En aquesta mateixa línia, el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Tossa de Mar classifica els espais de Cars i Vinya d'en Puig (afectats pel pla) com a sòl no urbanitzable (sòl rural de protecció forestal).

Pel que fa a la possible necessitat de disposar d'un port en aquest punt de la comarca de la Selva, l'informe conté diversos arguments contraris a aquesta idea. Primer, el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) estableix que la nova construcció de ports haurà d'evitar l'afectació directa dels espais de Natura 2000. Segon, el Pla de ports de Catalunya ha de donar una atenció preferent envers la conservació del litoral i la gestió correcta del medi ambient. I, tercer, el pla de ports de Catalunya 2007-2015 no preveia la construcció d'aquest nou port a Tossa de Mar. El Síndic ha demanat al Departament de territori que el nou Pla de ports tingui en compte els factors mediambientals esmentats.

El Síndic també ha recomanat a l’Ajuntament de Tossa que s'abstingui de reiniciar els tràmits per fer una consulta ciutadana sobre la construcció del port. Més concretament, la pregunta versa sobre si  s'està d'acord amb l'inici o no de la tramitació d'una modificació del POUM que possibiliti la construcció d'un nou port. Segons la resolució, en aquest cas, la consulta mancaria de sentit, ja que demanar que els veïns es pronunciïn sobre una qüestió que queda fora de l'àmbit de decisió municipal pot crear expectatives innecessàries.  La competència en matèria de ports correspon en exclusiva a la Generalitat.

6 Cames llargues (Himantopus himantopus) a la desembocadura de la Tordera 16/3/2017 Pau Barnés. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografies de Pau Barnés d'aquest dijous 16/3/2017 a la desembocadura de la Tordera...

6 Cames llargues (Himantopus himantopus)...

mínim 6 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)...

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Pau Barnés

Cornelles negres (Corvus corone) a l'Estany de Can Torrent (Tordera) 16/3/2017 Xavi Escobar. Font: ornitho.cat

4 Cornelles negres (Corvus corone) observades per Xavi Escobar aquest dijous 16/3/2017 a l'Estany de Can Torrent (Tordera).

Font: www.ornitho.cat
Observador: Xavi Escobar

dijous, 16 de març del 2017

2 Gavines corses (Larus audouinii) a la Platja de Poblenou (Pineda de Mar) 16/3/2017

Aquesta tarda passejant per la Platja de Poblenou (Pineda de Mar), molt poc moviment en general i com a més destacat 2 Gavines corses (Larus audouinii) adultes, juntes però marxen de seguida, i 1 Gavina capnegra (Larus melanocephalus) amb plomatge d'estiu.

Sot de la Torre (Pineda de Mar) 16/3/2017


Aquesta tarda fent un tomb pels camps del Sot de la Torre (Pineda de Mar), entre Poblenou, Les Creus i la Riera, i reconec que cercant el Cucut reial (Clamator glandarius) d'aquest matí...

desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
uns 20 Dragons comuns (Tarentola mauritanica)

2 Esplugabous (Bubulcus ibis)
2 Perdius roges (Alectoris rufa)
Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Puput (Upupa epops)
uns 10 Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
unes 30 Garses (Pica pica)
unes 6 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
3 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
mínim 5 Merles (Turdus merula)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
mínim 2 Trists (Cisticola juncidis)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
mínim 9 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
uns 20 Pardals xarrecs (Passer montanus)
uns 10 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Gafarrons (Serinus serinus)
mínim 4 Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)...

Algunes imatges del Sot de la Torre (Pineda de Mar)...


 Aquí deixo una foto... hi ha un ocell vigilant tots els meus moviment...


Si l'has trobat i si l'has identificat... felicitats!

Demà posaré l'ampliació i l'espècie ;)...

Gaig (Garrulus glandarius) a sota a l'esquerra de la fotografia. Espècie típica forestal que ja ocupa tota la plana agrícola litoral i en clara expansió, és també ja típica i normal fins a la platja, hortes, jardins, casc urbà i a qualsevol indret fora de la muntanya tot l'any. A Poblenou (Pineda de Mar) nien a un grup d'arbres entre la via del tren i la platja, i al centre urbà.

Canvi de lloc per l'acte "Qui ha matat la Tordera?" de demà 17/3/2017 a Blanes. CUP Blanes

Atenció! Canvi d'emplaçament de l'acte! Finalment no serem a sinó a la Sala de Plens de No us despisteu!

Deu haver un error. Poseu-vos en contacte, si us plau, amb la Gràcies!

DENÚNCIA: Estat lamentable de Cala Bona (Tossa de Mar) 16/3/2017 Carmen Ríos, Guia Turística

Tossa en Acció ha añadido 4 fotos nuevas — me siento conmocionado(a) en Tossa, Cataluna, Spain.
55 min
BON DIA,
ENS ENVIEN AQUEST ESCRIT PER A FER-NE DIFUSIÓ.
COM A PLATAFORMA CIUTADANA HEM CREGUT CONVENIENT PUBLICAR-LO:
Hola,
Todos que vivimos en esta zona de la Costa Brava hemos de luchar para preservar lo poco que nos queda de naturaleza.
Hace 2 semanas que envié este escrito y fotos al ayuntamiento de Tossa de Mar y no han dado señal de vida.
A ver si a través vuestro puedan hacer algo para limpiar esta zona y prohibir un bar cuchitril que abren en verano para más tarde en invierno dejar la estructura tirada por el bosque y cala.
Es vergonzoso el estado actual.
Gracias.
Carmen Ríos
Guia Turísica
____
Buenas tardes,
Deseo con este correo expresar el lamentable estado de la Cala Bona, que es un sitio paradisiaco e único. Un gran reclamo para Tossa de Mar, una cala virgen.
Desde hace un tiempo atrás estamos trayendo grupos de senderismo a Tossa de Mar. Realizamos el trayecto desde Tossa a Cala Pola y volvemos por Coll Sastre.
Después del recorrido les dejamos tiempo para comer y hacer compras que siempre es muy apreciado e importante para Tossa de Mar.
Los grupos son turistas escandinavos muy respetuosos con el medio ambiente. Pero se quedan atónitos cuando llegan a este sitio tan bonito y ven el estado tan degradado de la cala.
En el bosque también hay restos de flotadores de goma.
Suelo ir recogiendo basura cuando salgo con los grupos y los dejo en la Cala Pola, donde hay un contenedor.
Espero que puedan hacer algo para mejorar el aspecto de esta tan bonita cala.
Adjunto las fotos de hace 10 dias.
Saludos cordiales,
Carmen Ríos
Guia turística

Algunes notícies per llegir 13-16/3/2017...



Treballs per combatre la plaga de l'escarabat Tomicus a Can Jalpí
Amuntv Televisió 13/3/2017

S'està treballant per combatre la plaga de l'escarabat Tomicus al parc públic situat per sobre de Jalpí aventura. Aquesta actuació està enmarcada en un conveni signat entre l’Ajuntament d’Arenys de Munt i l’Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor, i amb la col•laboració i supervisió de la Diputació de Barcelona.

La plaga que afecta als pins del nostre municipi és produïda per el Tomicus destruens un escarabat perforador, que generalment afecta als pins afeblits per diferents raons, com per exemple: sequera, altres plagues, malures, etc.

Els treballs de gestió forestal s'estan duent a terme a tota la finca municipal, de 17,49 Hectarees i fortament afectada, i estan comportant una forta aclarida en l’arbrat. Es preveu que durin 3 setmanes, en les quals es tallaran entre 1000 i 1200 pins morts o afeblits, i també es farà una aclarida dels pins allà on siguin massa densos, per disminuir la competència per la manca d’aigua, i l’afavoriment del regenerat d’alzines.

Per altra banda, a l’esplanada al costat de l’àrea d’esbarjo per a gossos de Can Jalpí s’emmagatzemaran de manera provisional els arbres tallats, abans de la seva trituració en estella per a biomassa.


L’Ajuntament d’Arenys de Munt vol dinamitzar el parc de Can Jalpí
Ràdio Arenys 15/3/2017

Can Jalpí Arenys de Munt ( Foto: Quim puig - Diari El Punt Avui )

Per aquest motiu, han elaborat un pla d’actuació que preveu diferents millores en serveis, mobiliari urbà i infraestructures que hi ha a la zona verda de propietat municipal de l’entorn del castell.

El regidor  de Promoció Econòmica, Josep Sánchez, ha explicat que la idea és aconseguir que el parc de Can Jalpí es converteixi en un punt atractiu turístic, ja que s’han fet poques actuacions en els darrers 10 anys. Entre altres coses, es vol millorar l’enllumenat i posar-lo en altres indrets com el camí que porta cap a l’arbre de Guernika. També es vol canviar la zona de jocs infantils, una de les més concorregudes del parc, i canviar les baranes de fusta i netejar els camins, entre altres coses. Per altra banda, també es posarà a licitació el servei de guingueta. Josep Sánchez ha destacat que es tracta d’un pla que feia molt temps que es volia tirar endavant.

A més, en el parc s’està fent una prova pilot per instal·lar-hi una fira infantil. Aquesta prova s’està fent aquests darrers caps de setmana i aquest pròxim també es repetirà. La fira, de petites dimensions, està al costat de la pista de petanca. Si funciona, la idea és traslladar la fira de Sant Martí a Can Jalpí en comptes de posar-la a la zona industrial.

D’altra banda, també està previst reobrir la zona del Far on es feien les sortides amb ruc, ja que s’ha tancat la concessió a una empresa d’ensinistrament de gossos.


Ràdio Pineda 16/3/2017


Avui comença el període de prohibició de fer foc al bosc, que es perllongarà fins el 15 d'octubre. La Generalitat vol amb aquesta mesura prevenir els incendis forestals. Al Maresme, amb 24.000 hectàrees de boscos (el 65% del territori), tenim 23 milions d'arbres o el que és el mateix, 54 arbres per cada habitant, segons dades del Consell Comarcal. De fet, són dades que alerten dels efectes que una guspira podria desencadenar en el territori. Una alarma que es dispara aquest any davant de l'acumulació de fusta morta als boscos pels efectes de la sequera i de l'escarabat Tomicus.

les prediccions meteorològiques apunten que tindrem una primavera i un estiu una mica més humits de l'habitual, també marquen dies de temperatures elevades i activitat tempestuosa. Davant d'això, des del Consell Comarcal del Maresme es demana extremar les mesures de prevenció i davant de qualsevol columna de foc, trucar ràpidament al telèfon d'emergències 112.


No és fàcil explicar la complexitat. Ho intenten a l'efecte papallona: Regenerar boscos cremats vía


L'EFECTE PAPALLONA 14/3/2017

Catalunya és un país de boscos i els canvis d'hàbits els posen en risc. El bosc és ara més vulnerable que mai i en paguem les conseqüències, amb forts incendis any rere any. Dels boscos se'n treballa la prevenció i el control d'incendis, però també se'n gestiona la regeneració després d'un foc. La Universitat de Girona estudia justament això i incideix en la fauna. I a Vilafranca miren d'utilitzar la biomassa que genera la poda de la vinya.


Resulta que l'ajuntament de Sant Pol continua promovent gossos, també a les seves platges (accediu a l'enllaç), tot i el serial d'aquest estiu...

Ajuntament de Sant Pol de Mar 15/3/2017

Diumenge 19 de març

Sant Pol de Mar acollirà el seu segon canicross i bikejoring el proper 19 de Març. Prova puntuable per L’Open Solidari Gosesport, i Copa Maresme que son campionats populars de canicross per difondre la universalitat i solidaritat del nostre esport. La integritat dels beneficis de les curses que formen el campionat aniran destinades a organitzacions sense ànim de lucre que dediquen els seus esforços a diversos fins socials com: la cura dels animals abandonats, la recerca de cures per malalties o l’ajuda a persones sense recursos, entre d’altres.

Informació i inscripcions a: http://www.canicross-santpol.com/

Sobre la prolongació de l'autopista C-32 entre Tordera i Tossa de Mar 15/3/2017 MOBcat. Font: Twitter.com

Empreses en favor del ALLARGAMENT DE CONCESSIÓ AUTOPISTA C-32 amb la LLORET-BLANES. Insostenibilitat pel benefici interès PRIVAT