dissabte, 21 de novembre del 2009

Anellament a l’estany de Can Torrent (Tordera) 20/11/09. Grup PARUS


Aquest divendres al vespre-nit el grup d’anellament PARUS ha estat anellant al dormidor del canyissar de l’estany de Can Torrent (Tordera)...

Nit de repicatalons
Grup d’anellament PARUS 21/11/09

Van ser un total de 94 ocells capturats (entre anellaments i controls) de 10 espècies diferents...

Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Verdums (Carduelis chloris)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Bitxacs comuns (Saxicola torquata)
Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Trist (Cisticola juncidis)
Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Mallerenga blava (Parus caeruleus)

I a destacar el control d’un repicatalons amb anella francesa (MUSEUM PARIS).
També un mussol comú (Athene noctua) que va rebotar a una de les xarxes quan intentava capturar un dels ocells, i que més tard s'escoltava a prop.

Pels voltants del canyissar abans de l'anellament...
.

3 aligots comuns (Buteo buteo) volant junts
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
9 cotolius (Lullula arborea)
4 esplugabous (Bubulcus ibis) volant
3 cornelles (Corvus corone)
2 picots verds (Picus viridis)
Merles (Turdus merula)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Gaig (Garrulus glandarius)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Garses (Pica pica)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Bitxacs comuns (Saxicola torquata)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia var. domestica)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Trist (Cisticola juncidis)

Pla de la Verneda (Sant Celoni) 20/11/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 aligot comú (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) tipus femella caçant cueretes insistentment
1 picot garser petit (Dendrocopos minor) femella
4 cotolius (Lullula arborea)
1 griva (Turdus viscivorus)
>5 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
>30 titelles (Anthus pratensis)
4 lluers (Carduelis spinus)
1 passerell comú (Carduelis cannabina)
2 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 sit negre (Emberiza cia)

divendres, 20 de novembre del 2009

Desembocadura del riu Tordera 20/11/09



Aquest matí a primera hora a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat…

1 boscala mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
>50 esplugabous (Bubulcus ibis)
1 blauet (Alcedo atthis)
5 rasclons (Rallus aquaticus)
Polles d’aigua (Gallinula chloropus)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>10 titelles (Anthus pratensis)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
6 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
71 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), sedimentats a la llera de la llacuna i que amb les primeres llums del dia es distribueixen en totes direccions. Màxim nombre d'aquest any.
18 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) al mar
1 picot verd (Picus viridis)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
... entre altres.

titelles (Anthus pratensis)...
.

bernat pescaire (Ardea cinerea)...


merla (Turdus merula)...





Gravera de Palafolls 20/11/09


Continua seca la gravera de Palafolls, i ja es veu el viaducte de la prolongació de l'autopista C-32.
En visita llampec, com a més destacat un xoriguer comú (Falco tinnunculus) sobrevolant la zona.

dimecres, 18 de novembre del 2009

Ja han arribat els tords ala-rojos (Turdus iliacus). Pla de la Verneda (Sant Celoni) 18/11/09. David Caballé

Avui en David Caballé ha observat un tord ala-roig (Turdus iliacus) al Pla de la Verneda (Sant Celoni), primera observació postnupcial de l’espècie.

També...

1 aligot comú (Buteo buteo)
Grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)

Font: http://www.ornitho.cat

Algunes notícies més per llegir 18/11/09...

L’ESTAT COMENÇA ELS ACTES D’OCUPACIÓ EN EL TRAM DE L’N-II ENTRE TORDERA I MAÇANET.
Ràdio Tordera 18/11/09

El Ministeri de Foment va anunciar ahir al butlletí oficial de l’Estat (BOE) l’aixecament de les actes prèvies a les expropiacions de terrenys a Blanes, Maçanet de la Selva i Tordera per dur a terme el desdoblament de l’actual N-II que passarà a ser l’Autovia del Nord-est A-2, Barcelona-frontera francesa.

En total l’Estat s’apropiarà de 803.527 metres quadrats de terrenys corresponents a 7 finques de Blanes, 58 de Maçanet i 68 de Tordera. El 88,34% d’aquestes expropiacions serà definitiva, l’1,18% serà temporal i el 10,48% correspondrà a terres de pas o servitud.

Foment ha convocat els propietaris afectats per a dur a terme la confiscació de les hisendes el 9 i 10 de desembre a l’Ajuntament de Maçanet, el 14, 15 i 16 de desembre a l’Ajuntament de Tordera i el 16 i 17 de desembre a l’Ajuntament Blanes.


L'alcalde fotògraf
El Punt 18/11/09. EL REPORTATGE

L'arxiu de Malgrat de Mar rep la cessió del fons de Juli Cardona corresponent al primer terç de segle XX



Foto: FONS JULI CARDONA-ARXIU MUNICIPAL DE MALGRAT.

mestres d'aixa. Una de les imatges que correspon al fons fotogràfic que la família de Juli Cardona i Girons, exalcalde de Malgrat, ha cedit a l'arxiu municipal i que permet recrear la vida i els oficis al municipi de principis del segle XX.

Centenars de plaques de vidre amb imatges capturades de la quotidianitat d'un Malgrat antic. De principis del segle XX. Quan tot anava més lent i la vida s'escolava sense canvis tan sobtats. Aquest és el llegat que la família de l'exalcalde del municipi Juli Cardona i Girons ha deixat en mans de l'Arxiu Municipal perquè el catalogui i l'endreci i en pugui fer un ús divulgatiu. Cardona, que va portar la vara d'alcalde escassament dos anys, del 1909 al 1911, va patir directament els esdeveniments de la Setmana Tràgica, va rebutjar de ple la proposta de dur l'aigua del riu Tordera a Barcelona i va haver d'afrontar una pedregada històrica que va deixar el poble en la misèria. Aquest enginyer industrial, però, va compaginar la seva tasca a l'Ajuntament –i la va continuar un cop fora– amb l'art de la fotografia. En aquell temps, dedicar-se a capturar imatges era tasca pròpia de gent amb recursos i, també, amb la capacitat suficient per veure que la seva distracció esdevindria en un futur un document històric de primer ordre.

El material que ara descansa a les instal·lacions de l'arxiu està en un bon estat de conservació, segons assegura l'arxiver Josep Maria Crosas. Caldrà, això sí, un temps prudencial per conèixer a fons què amaguen totes les capses i fer un inventari acurat de les plaques de vidre. «S'han de netejar una per una, classificar-les per dates i temes, ordenar-les i digitalitzar-les per a una futura consulta», especifica el tècnic. Crosas, però, destaca sense cap mena de dubte que es tracta d'una de les cessions més importants que ha rebut mai l'arxiu. En bona part perquè omple el buit que hi havia fins ara d'imatges corresponents al primer terç del segle XX. «Hi ha fotografies de l'interior de l'església parroquial amb el retaule del segle XVIII abans que no fos cremada durant la Guerra Civil», comenta l'arxiver. D'altra banda, el fons de Juli Cardona també permetrà restituir l'autoria de moltes imatges que s'han publicat en alguna ocasió sense citar-ne la font. A més, no es tracta tan sols d'un material vinculat amb Malgrat de Mar sinó que Juli Cardona viatjava amb certa assiduïtat i duia la càmera, fet que ha permès també conservar documents visuals de les seves estades, com ara a Montserrat. La cessió de les plaques ha estat el fructífer final d'unes negociacions entre l'Ajuntament i el fill de Juli Cardona, Antoni Cardona Cumella, i els néts de l'exalcalde, Esperança, Antoni, Jaume i Cels. Josep Maria Crosas valora en especial la bona predisposició de la família a l'hora de fer cessió d'aquest material. «És un gest que els honora i que permetrà reconstruir amb més precisió una part de la història de Malgrat de Mar de la qual fins ara no disposàvem», considera. Des de l'arxiu municipal no es descarta que un cop catalogada la documentació fotogràfica es pugui organitzar una exposició semblant a la que es va fer en el seu dia amb altres fons notables, com el de Josep Bechdejú o el més recent d'Antoni Poch.



El consistori mataroní enceta un Pla 'B' per a reduir la presència d'estornells a la Rambla
Diari Maresme 18/11/09


L'Ajuntament de Mataró utilitzarà petards i un falcó ensinistrat per a reduir encara més la presència d'estornells a La Rambla.

Nous mètodes

La campanya de control d'estornells que el consistori mataroní va iniciar a finals del passat mes d'agost incorpora ara dos nous mètodes amb la finalitat de reduir encara més la presència dels ocells.

Petards i falcó

Aquesta setmana provarà amb petards pujats als arbres amb guies telescòpiques. Al llarg de la nit s'explotaran uns 4 o 5 petards que només fan soroll i no desprenen cap residu. Dilluns vinent es farà una altra prova amb un falcó ensinistrat. Els mitjans que s'han utilitzat fins al moment han estat els dispositius acústics i el làser mòbil.

Objectiu

Segons els responsables municipals, l'objectiu d'aquesta iniciativa és foragitar els estornells que passen la nit a La Rambla, a la plaça de Les Tereses, a la Residència Municipal Sant Josep i a la plaça de l'Havana i evitar-ne els problemes higiènics, sanitaris i de molèsties que produeixen, a causa dels excrements i del soroll que emeten quan avisen als altres perquè han trobat un lloc on niar. Una altra de les conseqüències negatives de l'arribada d'aquests ocells a la ciutat és que foragiten els pardals del seu hàbitat natural.

Dades

Segons les dades facilitades, la campanya per combatre aquesta problemàtica ha fet que disminuïssin el nombre d'ocells que arriben al municipi, que ha passat de 3.000 a 1.000 o 1.500, segons el dia, i actualment a la Rambla es queda a dormir una colònia d'entre 200 o 300 exemplars. Aquesta és la tercera campanya que es fa per foragitar els estornells al municipi, des de la primera que es va realitzar l'any 2004.


L'Alt Empordà és la zona que concentra més senglars
Diari de Girona 18/11/09

Les comarques de Girona són les que concentren més població de senglars de tot Catalunya

ACN/DDG
L'Alt Empordà és la zona que concentra més densitat de senglars de tot Catalunya, amb una població de dotze animals per cada 100 hectàrees. Per contra, el Garraf i les comarques de l'Aran i l'Alt Pallars són els llocs on se'n troben menys, amb poblacions 1,5 exemplars. Segons posa de manifest l'estudi anual que elabora el Departament de Medi Ambient, i on hi han pres part 120 colles de cacera, la població es podria estar estabilitzant en algunes zones del país. Tot i això, el Departament insisteix que cal mantenir les captures fins al mes de febrer per consolidar aquesta estabilització i reduir els danys als conreus o els accidents de trànsit provocats per l'espècie.

Des de fa onze anys, diverses colles de caçadors de senglars i tècnics coordinats per l'Àrea d'Activitats Cinegètiques del Departament elaboren un estudi per saber la població d'aquesta espècie a Catalunya. Aquest any, hi han pres part 120 colles de caçadors i s'han estudiat disset zones del país.

Les dades de l'estudi posen de manifest que, en general, la població de senglars ha tendit a estabilitzar-se. De fet, a totes les zones estudiades, els exemplars o bé s'han mantingut o bé han disminuït. Tot i això, hi ha algunes comarques i serralades on encara s'enregistren valors de densitat alts o molt alts.

El programa de seguiment posa de manifest que les zones que concentren majors densitats de població són l'Alt Empordà (amb dotze exemplars per cada 100 hectàrees), el Montnegre i el Corredor (amb 7,5 exemplars), la zona volcànica de la Garrotxa (amb 6,5 exemplars) o el Montseny (amb sis exemplars).

Per contra, a l'altre costat de la balança s'hi troben serralades i zones de muntanya com Sant Llorenç de Munt i l'Obac, el Montsant-Serra de Prades, o el Priorat i el Baix Camp, amb tres exemplars per cada 100 hectàrees; els ports de Tortosa-Beseit, amb dos exemplars, o el Boumort i l'Alt Pallars i l'Aran, on s'estima que la població és de 1,5 exemplars.


Girona, on hi ha més población

Per demarcacions, les comarques de Girona són les que concentren més població de senglars de tot Catalunya. Pel que fa a Barcelona, mentre que al nord s'hi troben densitats molt elevades, a la resta d'àrees aquestes disminueixen i arriben a ser baixes.

A Tarragona, el programa de seguiment conclou que es mantenen les densitats moderades, tot i que amb una lleugera tendència global ascendent. Per últim, les dades recollides a les comarques del nord de Lleida conclouen que la densitat del senglar és baixa.

Amb les dades a la mà, el Departament de Medi Ambient insisteix que cal mantenir les captures durant tota la temporada per estabilitzar les poblacions de senglar, evitar malalties en l'espècie i reduir tant els danys a conreus com els accidents de trànsit que provoquen aquests animals. Per això, el Departament ha mantingut l'autorització hàbil per caçar des del 6 de setembre passat fins al proper 28 de febrer del 2010.

El programa de seguiment de senglars es porta a terme anualment de manera ininterrompuda. En concret, es porta a terme a vuit parcs naturals i espais d'interès natural, cinc reserves nacionals de caça i quatre sectors que inclouen diverses àrees privades de caça.

dimarts, 17 de novembre del 2009

ANUNCI d'informació pública del Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i del seu informe de sostenibilitat

Benvolgudes / Benvolguts,

D'acord amb l'anunci d'informació pública que us annexem, aquest divendres passat dia 13 de novembre s'ha iniciat el tràmit d'informació pública del Programa de Mesures del Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i del seu informe de sostenibilitat ambiental.

Aquest Programa de Mesures estarà sis mesos a la vostra disposició amb l'objectiu que tingueu prou temps per a analitzar-lo i presentar les observacions i/o al.legacions que creieu necessàries.

DOGC núm. 5505 - 13/11/2009

Agència Catalana de l'Aigua

ANUNCI d'informació pública del Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i del seu informe de sostenibilitat ambiental.

https://www.gencat.cat/diari/5505/09294145.htm https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5505/09294145.pdf

Cordialment,

Gabriel Borràs Calvo
Coordinador d'Àrees
Agència Catalana de l'Aigua

.................................

Ho trobareu aquí…

http://aca.gencat.cat:8002/scripts/legislacio/resultatprojectes.asp#programamesures

Termini de 6 mesos obert, dins el tràmit d'informació pública (Data d'inici: 14/11/2009)

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA... Planificació de l'espai fluvial a la conca de la Tordera. 2005. ACA

Planificació de l'espai fluvial a la conca de la Tordera
2005. Agència Catalana de l’Aigua

.

Objecte:

Planificació d'actuacions i zonificació de l'espai fluvial de la conca de la Tordera a partir del seu coneixement holístic (caracteritzat i diagnosticat), des de tres vessants principalment: dinàmica fluvial, inundabilitat i ambiental.

Trobareu els Documents de la Planificació de l'espai fluvial de la conca de La Tordera aquí...

http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/peftordera/index.htm

Algunes notícies més per llegir 17/11/09...

Una de com es diu “recuperació ambiental” a “urbanitzar” un riu...

SEGUEIXEN A BON RITME LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ D’UN PASSEIG FLUVIAL AL MARGE DRET DE LA TORDERA, FINANÇADES PEL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL.
Ràdio Tordera 17/11/09

Segueix a bon ritme la construcció d’un passeig fluvial al marge dret de la Tordera, un dels projectes finançats pel Fons Estatal d’Inversió Local aprovats en la convocatòria de principis d’aquest any 2009 i que ha d’estar enllestit abans d’acabar l’any. L’obra consisteix en un passeig de 4 quilòmetres de llarg i 3 d’ampla, que comença a la desembocadura de la riera de Vallmanya (també coneguda com Can Roquet) i acaba a la zona de La Roca, prop de l’empresa Torho.

Joan Borrell, responsable de l’empresa encarregada de les obres, ens parla del projecte de construcció del passeig fluvial.

Borrell destaca algunes de les actuacions que s’han de dur a terme al llarg dels 4 quilòmetres de passeig.

L’objectiu del Fons Estatal d’Inversió Local és afavorir aquelles inversions en infraestructures productives i de tipus social que dinamitzin a curt termini l’activitat econòmica i que incideixin directament en la creació de llocs de treball. En la nova convocatòria del 2010, centrada en les noves tecnologies, les energies renovables, el turisme sostenible, el desenvolupament empresarial o l’atenció a la dependència, Tordera rebrà 1 milió sis cents mil euros per al desenvolupament de nous projectes.


.................................

Una d’un bitxo exòtic que mata una planta exòtica...

L'escarabat morrut colonitza aquesta tardor 42 palmeres més de la Selva
Diari de Girona 17/11/09

Augmenta la incidència en els municipis però l'insecte no s'estén a d'altres comarques
.

Una de les palmeres afectades per l'escarabat morrut. diari de girona

GIRONA J. SÁEZ
Girona és manté, i amb gran diferència, com la província catalana menys afectada per la plaga de l'escarabat morrut. No obstant això, aquest insecte que devora les palmeres fins a matar-les s'ha estès amb força durant aquest mes d'octubre. Aquestes últimes dades, que facilita el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), indiquen que des de setembre s'ha passat de 79 a 121 el nombre de palmeres afectades a les comarques de Girona.
Lloret de Mar és manté com el municipi amb més arbres afectats durant l'estiu. Durant el mes d'agost es van recomptar un total de 39 palmeres colonitzades per l'escarabat morrut. Les dades actualitzades d'octubre diuen que ja n'hi ha 44. El llistat de pobles afectats el segueix Blanes amb 32, seguit per Fogars de la Selva i Maçanet de la Selva amb 12 i 15 palmeres afectades per l'insecte.


No s'estén territorialment


No obstant això, tot i haver una major incidència, la seva extensió només s'ha produït en les palmeres dels municipis que ja han patit prèviament les conseqüències d'aquesta plaga. En total a Catalunya hi ha 4.330 palmeres colonitzades per aquest insecte. Barcelona, la província més afectada, té 2.862 arbres afectats, seguit de Tarragona amb 1.347. Les comarques de Girona es troben a la cua, amb 121 palmeres colonitzades.

......................................

Una que està de moda...

Actes d'ocupació en el tram de l'N-II Tordera-Maçanet
El Punt 17/11/09

La demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya va anunciar ahir la convocatòria el mes de desembre per a l'aixecament d'actes prèvies a l'ocupació dels béns afectats per les obres de desdoblament de l'N-II entre Tordera i Maçanet.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Estany de Cal Raba (Tordera) 15/11/09


Aquest vespre en visita ràpida a l’estany de Cal Raba (Tordera)...

>100 repicatalons (Emberiza schoeniclus) entren al dormidor del canyissar
2 picots verds (Picus viridis)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
1 aligot comú (Buteo buteo) en vol alt direcció nord
3 puputs (Upupa epops)
Mínim 1 titella (Anthus pratensis)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
Uns 10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mallerengues blaves (Parus caeruleus)
Merles (Turdus merula)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
1 gaig (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)

Tot i les dates, encara algunes tortugues aquàtiques...

1 tortuga d’estany (Emys orbicularis), un control.
1 tortuga d’aigua americana – de Florida – (Trachemys scripta elegans)

Cant de reinetes (Hyla meridionalis)

I uns 50 ratpenats (sense identificar) sobre la bassa principal i el canyissar.

tortuga d’estany (Emys orbicularis)...
..
tortuga d’aigua americana – de Florida – (Trachemys scripta elegans)...
.


A propòsit de la tala d’arbres a l’estany de Cal Raba (Tordera) 15/11/09


Aquests darrers dies he rebut molts correus de demanda d’informació i denúncia referits a la tala de la pollancreda de l’estany de Cal Raba, i tot i que he procurat respondre personalment a cadascun dels correus rebuts, intento fer un petit resum a continuació aprofitant que unànimement els dubtes i les demandes són les mateixes. Tanmateix, les respostes són aplicables a qualsevol espai del PEIN dels que hi ha a TOTA la conca...

És PEIN?

Sí, tal i com es mostra als “magnífics” cartells nous sobre els espais naturals de Tordera.

Poden talar els arbres?

Sí, ja que tot i ser un EIN (Espai d’Interès Natural) és un espai de titularitat privada amb una activitat agroforestal totalment legal.

En aquest cas es tracta d’una plantació lineal de pollancres que, al seu dia, es van plantar per ser talats, exactament igual que es sembra un camp de blat i que tard o d’hora es sega.

Ho fan de manera correcta?

Sí, la tala. Com a qualsevol conreu, es recullen els vegetals anteriorment plantats. Únicament han de respectar els arbres autòctons i no alterar les característiques humides de l’espai (zona inundable). Per a qualsevol dubte es poden consultar les normatives al respecte que, si voleu, us la poden facilitar les administracions a consulta vostra, teniu tot el dret del món.

Es pot realitzar aquesta activitat econòmica a un espai EIN?

Un EIN és un espai “protegit” amb l’objectiu de “mantenir” els valors naturals d’aquell determinat espai, a grosso modo. No és ni una reserva natural, ni un terreny on no es pot fer res. Les activitats econòmiques (com en aquest cas l’aprofitament forestal) estan permeses i regulades per les diferents administracions. En tot cas, hauria de ser un Pla de Gestió d’aquests espais el que regulés aquesta i altres activitats dintre dels límits de l’EIN o zones d’influència, però aquest Pla no existeix. En aquest cas només es regula a base de la Normativa sectorial “general” i de cadascuna de les administracions competents. Per què no hi ha un Pla de Gestió? Bona pregunta, però qui a ha de respondre i donar les explicacions al respecte són les administracions que no ho fan.

Per respondre una mica més concret a la pregunta...

Si la plantació és anterior a la seva inclusió als límits del PEIN, sí. De fet la normativa insta al manteniment de les activitats que s’hi desenvolupen i, en tot cas, a la seva “no expansió” o manteniment dels “valors naturals de l’espai”.

Si es tracta d’un espai dins els límits del PEIN que es vol “transformar” en una plantació lineal, no. En aquest cas es tracta d’una transformació i no està contemplada en cap normativa, tot el contrari. En aquest cas s’alteren els valors naturals objecte de la seva inclusió al PEIN.

En un tercer supòsit... que la plantació s’hagi produït a posterior de la inclusió dels terrenys al límit del PEIN, llavors el problema o la irregularitat va ser al seu dia i pel fet de transformar les característiques naturals de l’espai. Però no la seva tala posterior.

És compatible aquesta activitat econòmica amb els valors naturals de l’espai?

Depèn de l’espai i dels valors naturals objecte de protecció.

Si es tracta d’un EIN de grans dimensions i amb uns valors naturals “no afectats” per l’activitat (per exemple el Parc del Montnegre), doncs és totalment compatible i fins i tot recomanable des d’alguns punts de vista.

Si es tracta d’un EIN de reduïdes dimensions amb l’objectiu de “protegir” uns determinats valors naturals de, precisament, activitats econòmiques com aquesta (per exemple qualsevol estany, bosc de ribera o prat de dall, etc. dins del PEIN), llavors és totalment incompatible, ja que el resultat és la pèrdua, en aquest cas, de superficie humida natural i de les especies animals i vegetals lligades a aquests ambients aigualosos.

Tot plegat sembla una contradicció. Llavors, com pot donar-se aquesta mena de situacions?

Per una manca de rigor, sensibilitat i coherència per part de TOTES les administracions competents i, en alguns casos, per interessos particulars. O dit d’altre manera més entenedora... perquè aquests espais del PEIN no tenen darrera cap administració que vetlli per la seva correcta gestió, tan sols es limiten a etiquetar l’espai com EIN, XN2000 o lo que sigui, sumar hectàrees teòricament protegides, i esperar que ningú els recrimini res. I si aquest darrer cas es dona, doncs aplicar tot lo abans esmentat.

Una plantació lineal de pollancres representa un dels valors naturals de l’espai?

En aquest cas no. Com a molt alberga al seu sotabosc algunes espècies animals i vegetals amb valor natural i objecte de protecció (en aquest cas animals i plantes aquàtiques, de ribera, o de transició) i gràcies al caràcter d’inundació temporal dels terrenys, però els pollancres no. De fet, el manteniment i la tala d’aquesta mena de plantacions altera o perjudica a aquestes espècies.

Una plantació lineal de pollancres és un substitutiu del bosc de ribera autòcton?

En aquest cas no. La seva plantació va representar l’alteració d’un hàbitat natural i el que ha fet és impedir el desenvolupament natural de la resta d’hàbitats d’ambients aquàtics a aquests terrenys dintre de l’EIN.

Algunes espècies animals i vegetals poden trobar a aquesta mena de plantacions un hàbitat idoni per a alguna de les etapes de la seva vida (reproducció, alimentació, refugi,...), principalment aquelles amb un caràcter oportunista o amb pocs requeriments ecològics, i en la majoria dels casos gràcies a la proximitat d’altres hàbitats sí naturals i autòctons, per exemple un canyissar, una bassa, un prat de dall, un bosc de ribera,..., però representa una alteració greu per a les espècies més sensibles (i objecte de protecció) i una disminució important d’espai natural disponible (cal recordar que estem parlant d’espais petits, de molt poques hectàrees “teòriques” i de amb prou feina 4 o 5 naturals).

La tala dels arbres i la manca d’ombra perjudica al manteniment de l’aigua entollada?

Taxativament no. Tot el contrari, els pollancres representen uns autèntics eixugadors del terreny degut a la seva elevada transpiració foliar i al seu creixement ràpid.

És més, és aquesta ombra i recobriment forestal la principal causa de disminució d’hàbitat disponible per a la majoria d’espècies aquàtiques lligades a aquest espai i objecte de protecció. Posem com exemple les tortugues aquàtiques... en dos anys d’estudi i seguiment MAI s’ha localitzat ni capturat cap exemplar a l’interior de la pollancreda, tot i l’esforç de trampeig i cerca visual, fins i tot amb nivells d’aigua important. Es pot aplicar a la resta d’espècies dependents dels ambients aquàtics mediterranis (els nostres).

Cal tornar a plantar l’espai talat?

Si del que es tracta és de protegir i mantenir les espècies objecte de protecció amb la seva inclusió al PEIN, no. Tot el contrari, ojalà no plantin res i ho deixin com ha quedat, que de manera natural es recuperin les espècies autòctones lligades als ambients humits i d’inundació temporal.

Hi ha un greu problema de percepció sobre els boscos... que un espai més natural és aquell que més s’assembla a un bosc,... o dit d’altre manera, que a més arbres, més natural... totalment fals. Tan natural és un bosc que un erm, toll, camp, herbassar, prat,... sense cap arbre, i fins i tot alberguen més biodiversitat (nombre total d’espècies) i espècies amenaçades (lligades a hàbitats oberts) que qualsevol bosc de les nostres terres. Fins i tot mantenint intactes els boscos, si moltes espècies no disposen d’ambients naturals lliures d’arbres, simplement desapareixen, incloses aquelles que necessiten el bosc.

A d’haver bosc?... sí. Però també camps sense arbres. I posats a escollir tipus de boscos, els autòctons, no els artificials com aquest.

Perd l’estany de Cal Raba animals?

No, com a molt alguns que aprofitaven els pollancres de manera oportunista, però que deixen el seu lloc a altres més valuosos i necessitats d’espais humits oberts.

És més lleig l’estany de Cal Raba?

No, tan maco és una plantació de pollancres com un camp d’inundació temporal, o com un herbassar, o com una bosquina, o com un aiguamoll.

Si aquests espais naturals no t’agraden és, simplement, que no t’agraden els espais naturals autòctons, però no ha de ser causa de substituir-los per altres exòtics d’altres terres.

Aquí hi ha un greu problema de percepció per part de la població en general que perjudica greument al manteniment i protecció dels espais naturals del nostre país, i que necessita d’un canvi important si no volem perdre les nostres espècies, els nostres hàbitats i, fins i tot, na nostra identitat.

Alguns aclariments al respecte...

Aquesta mena de situacions (que la gent s’esveri quan veu maquinària talant una plantació de pollancres) són fruit d’una sèrie de situacions produïdes per les administracions competents al respecte...

No s’explica res, i si alguna vegada es fa, de manera poc entenedora i per sortir del pas.

Hi ha una deixadesa absoluta envers els valors naturals dels EINs de Tordera, i molt especialment de les zones humides, per part de propietaris, administracions i mitjans de comunicació locals. Si fessin bé la seva feina no es trobarien amb aquestes consultes (que em consta que han rebut) i és un fet consumat que tenen una imatge poc favorable (per dir-ho suaument) de qualsevol ciutadà que es preocupa per aquests temes... s’ho han guanyat a pols.

No hi ha cap protecció “real” dels espais naturals de Tordera i això la gent ho veu dia a dia, havent arribat a que cap ni un dels espais EIN del municipi es troba en bon estat de conservació o no ha patit o pateix agressions als seus valors naturals, tots i cadascun d’ells. Difícilment es pot respondre de manera “creïble” a qualsevol consulta sobre la gestió d’aquests espais.

Aquestes consultes no haurien d’arribar fora dels conductes “oficials”, ja que correspon a les administracions respondre i donar la cara envers aquestes qüestions. I fer-ho bé i de manera entenedora. Han estat aquestes mateixes administracions les que han optat per aquestes competències i, això sempre s’ha de recordar, els funcionaris que les representen han arribat als seus càrrecs de responsabilitat de manera voluntària, o fins i tot “s’han trencat les banyes” per arribar-hi. Si són on són, és per fer la seva feina a més de per cobrar, dic jo.

Aquest blog no pertany a cap administració, ni a cap entitat, ni a cap col·lectiu, i per tant no està obligat a fer la feina que li corresponen a elles. Simplement és un recull d’observacions de natura per part d’observadors amb la voluntat de compartir i donar a conèixer els valors naturals de la Baixa Tordera, les seves problemàtiques i mancances, les notícies que influeixen sobre ella, opinions, etc, etc, etc,... tal i com s’esmenta a la seva presentació, i al servei de qui ho vulgui i ho necessiti. En aquest sentit és d’agrair les consultes rebudes i que de bon grat es contesten, per part meva i lo millor que pugui, però mai se’m pot exigir a nivell personal i voluntari fer la feina de qui sí cobra per fer-ho i teòricament s’ha compromès. Són aquestes persones les que, per càrrec o feina, han de respondre sobre les agressions que pateixen els espais naturals, i a les que sí s’ha d’exigir. A quest blog li correspon ser una eina de difusió, consulta o comprensió dels valors naturals i de tot allò que l’afecti, i en aquest sentit es compleix sobradament i de manera totalment altruista i desinteressada per part meva i de qualsevol persona que hi participi. Però mai es pot “exigir” fer la feina dels altres.

Tot plegat una pena, i ho dic amb tota sinceritat.

Si alguna persona vol corregir, ampliar o contrastar qualsevol de les afirmacions que s’han fet al respecte, té tot el dret a fer-ho i serà ben rebuda qualsevol crítica, ja que aquesta és la funció d’aquest blog. Tots aprenem de tots.

Xavi

Dragons comuns (Tarentola mauritanica) al centre urbà de Tordera 15/11/09

Un dels dragons comuns (Tarentola mauritanica) d’aquest vespre

Encara es poden veure els abundants dragons comuns (Tarentola mauritanica) que viuen arreu del centre urbà de Tordera, i és que, tot i les dates, tenim unes temperatures molt agradables.

Algunes notícies més per llegir 15/11/09...

Blanes es reserva el dret a presentar al·legacions contra els límits de Costes
Diari de Girona 15/11/09

En la votació del POUM va afegir una clàusula per poder negociar la futura línia maritimoterrestre

BLANES MARTÍ SANTIAGO
L'aprovació del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Blanes no significa que el consistori estigui d'acord amb el futur límit de la Zona Maritimoterrestre (ZMT) que proposa la Direcció General de Costes i que comporta l'expropiació d'una part de terreny de quatre càmpings. Poc abans de procedir a la votació del Pla General, el regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), va manar al vicesecretari que fixés en l'acta de la sessió una clàusula que actuarà com a "salvaguarda" del consistori per negociar el límit ZMT amb Costes.
Aquesta disposició d'última hora, que compta amb el beneplàcit dels empresaris turístics afectats, permetrà que l'Ajuntament es reservi el dret a presentar les al·legacions que estimi oportú en contra la futura definició de la línia maritimoterrestre que està prevista que arribi fins a l'avinguda Vila de Madrid. D'aquesta manera el govern (CiU, PDB, PP) espera poder influir en el nou atermenament, ja que una vegada sigui oficial en tot aquell espai integrat dins la línia maritimoterrestre caldrà que tant l'Ajuntament com els propietaris dels terrenys demanin permís a la Direcció General de Costes per poder realitzar qualsevol actuació.
A dia d'avui, la Direcció General de Costes encara no ha enviat al govern la delimitació proposada però Gibert espera rebre-la "a principis de l'any 2010". Per aquest motiu insisteix a anomenar la línia ZMT acotada en el nou pla general com a "línia probable" donant per fet que existeixen possibilitats de negociar-la.
Ara bé, com que aquesta norma urbanística s'enviarà a totes les administracions resultava necessari, per obtenir el vistiplau, que es dibuixés en els mapes del Pla General la línia maritimoterrestre.

..............................

Un estudi topogràfic demostra que el bosc de Sant Joan de Blanes s'està infravalorant
Diari de Girona 15/11/09

L'Ajuntament considera que les 8 hectàrees valen 2,6 milions mentre que la taxació de la propietat indica que en costarien 25



En el bosc de Sant Joan a Blanes s'han invertit 16.500 euros. carles colomer

MARTÍ SANTIAGO
La fundació Carl Faust, propietària del bosc de Sant Joan de Blanes, disposa d'un estudi topogràfic que demostra que el consistori està infravalorant el valor de les 8 hectàrees que haurà d'expropiar. Es tracta d'un estudi bàsic per determinar el preu d'aquesta finca, que s'ha elaborat realitzant 200 medicions als 8.0875,53 metres quadrats de terreny.
Sense disposar de cap estudi topogràfic, el govern de Blanes (CiU, PDB, PP) considera que la finca de la fundació està situada en "un terreny amb pendent molt pronunciat, aproximadament d'un 60% de pendent en la vessant est de la muntanya, i superior al 80% en la vessant nord". En canvi, l'anàlisi topogràfic que l'empresa Infraplan ha realitzat a la fundació Carl Faust contradiu les mesures del consistori i demostra que tan sols un 5% de les vuit hectàrees té un pendent superior al 80%. Així mateix, constata que només un 21,5% de la propietat té un desnivell superior al 60%.
El director de la fundació, Jordi Masbernat, sospita que el govern està "devaluant a propòsit" el terreny. Remarca que mentre la taxació efectuada per una empresa aliena al patronat de l'entitat fixa el preu de la finca en 25 milions d'euros -sense incloure-hi el valor dels arbres-, l'Ajuntament considera que en val 2,6, tot i que inicialment assegurava que no en costava més d'1,3.
La sospita de Masbernat es veu reforçada si es té en compte que l'última oferta de l'Ajuntament per compensar l'expropiació de les vuit hectàrees era entregar a la fundació un terreny de només 2.200 metres quadrats al costat del centre d'atenció primària de la Plantera on s'hi podria edificar. Aquesta permuta, però, també minusvalorava el valor del terreny perquè ni era proporcional al nombre de metres a expropiar ni havia tingut en compte el valor afegit del bosc. I és que és necessari mencionar que el valor d'una parcel·la de terreny ve donat tant per l'ús que es fa d'aquesta com pel que es fa a les finques que l'envolten. En el cas del bosc de Sant Joan, i com reconeix l'Ajuntament en el seu informe, hi ha "una urbanització dels anys 70, per a edificacions de cases aïllades".
La fundació Carl Faust porta invertits més de 16.500 euros en la realització d'estudis que demostren que la valoració de la finca feta per l'Ajuntament és inferior al seu cost real. Per aquest motiu, l'entitat ha sol·licitat que sigui un jutge qui dictamini el preu de la propietat.
En aquest punt és precís recordar que la finca del jardí botànic Pinya de Rosa va ser adquirida per un particular que va desemborsar 24 milions tot i tractar-se d'un paratge integrat dins un pla d'espais d'interès natural (PEIN).