(pdf 36 pàgines)
Autora: Júlia Torrell Recasens
Memòria del Treball Final de Grau
Facultat de Ciències
Universitat de Girona 2019
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treballs de camp. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treballs de camp. Mostrar tots els missatges
dilluns, 2 de desembre del 2019
dijous, 26 de setembre del 2019
Lectura recomanada sobre "l'ecologia del teclat"...¿Nos estamos alejando de la realidad? Historia natural, estaciones de campo y evolución de la ecología 1/6/2019 Carlos M. Herrera. Quercus 400 Juny 2019
Per llegir el text complert, recomanadíssim, accediu al PDF...
http://ebd06.ebd.csic.es/pdfs/Herrera.2019.Quercus.400.Roblehondo.40.pdf
Artículos de fondo
¿Nos estamos alejando de la realidad?
Historia natural, estaciones de campo y evolución de la ecología
Quercus 400 Junio 2019
Quercus.es 1/6/2019
El número 400 de Quercus coincide con los 40 años de la Estación de Campo de Roblehondo, una base científica situada en plena Sierra de Cazorla. Me ha parecido que la oportunidad era excelente para ofrecer mi visión del papel de la historia natural y las estaciones de campo en el desarrollo de la ecología.
Por Carlos M. Herrera
Cuando en 1978 inicié mis investigaciones en la Sierra de Cazorla usando como base de operaciones una casa forestal medio arruinada, nunca hubiera imaginado que cuatro décadas después tanto la vieja casa como yo íbamos a seguir anclados a ese áspero paisaje. Era impensable que la Casa Forestal de Roblehondo, con sus hendidos muros y un tejado lleno de goteras, pudiese experimentar la metamorfosis que la ha convertido en una casa confortable, la Estación de Campo de Roblehondo, administrada por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
También hubiera costado predecir la metamorfosis que iban a sufrir las investigaciones ecológicas. Los campos se han ido vaciando de ecólogos profesionales. Muchos cambiaron botas por zuecos de laboratorio, pellizas por batas y prismáticos por pipetas. Otros sueñan ecologías fantásticas frente a sus teclados. Hemos llegado a un momento en que resulta casi más fácil encontrar pasión por la naturaleza y los seres vivos entre personas profesionalmente ajenas a la biología que entre mis colegas los ecólogos profesionales. Por eso se hace necesario justificar lo obvio: que el conocimiento de la historia natural de los organismos ha jugado históricamente y debería seguir jugando un papel central en el conocimiento del mundo, el progreso de la ciencia ecológica, la conservación de la naturaleza y el bienestar de la sociedad (1).
Este contenido es un resumen / anticipo de una información cuyo texto completo se publica en la revista Quercus, tanto en su versión impresa como digital.
http://ebd06.ebd.csic.es/pdfs/Herrera.2019.Quercus.400.Roblehondo.40.pdf
Artículos de fondo
¿Nos estamos alejando de la realidad?
Historia natural, estaciones de campo y evolución de la ecología
Quercus 400 Junio 2019
Quercus.es 1/6/2019
Estación de Campo de Roblehondo, en plena Sierra de Cazorla, tras una nevada en 2018 (foto: Carlos Herrera).
Por Carlos M. Herrera
Cuando en 1978 inicié mis investigaciones en la Sierra de Cazorla usando como base de operaciones una casa forestal medio arruinada, nunca hubiera imaginado que cuatro décadas después tanto la vieja casa como yo íbamos a seguir anclados a ese áspero paisaje. Era impensable que la Casa Forestal de Roblehondo, con sus hendidos muros y un tejado lleno de goteras, pudiese experimentar la metamorfosis que la ha convertido en una casa confortable, la Estación de Campo de Roblehondo, administrada por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
También hubiera costado predecir la metamorfosis que iban a sufrir las investigaciones ecológicas. Los campos se han ido vaciando de ecólogos profesionales. Muchos cambiaron botas por zuecos de laboratorio, pellizas por batas y prismáticos por pipetas. Otros sueñan ecologías fantásticas frente a sus teclados. Hemos llegado a un momento en que resulta casi más fácil encontrar pasión por la naturaleza y los seres vivos entre personas profesionalmente ajenas a la biología que entre mis colegas los ecólogos profesionales. Por eso se hace necesario justificar lo obvio: que el conocimiento de la historia natural de los organismos ha jugado históricamente y debería seguir jugando un papel central en el conocimiento del mundo, el progreso de la ciencia ecológica, la conservación de la naturaleza y el bienestar de la sociedad (1).
Este contenido es un resumen / anticipo de una información cuyo texto completo se publica en la revista Quercus, tanto en su versión impresa como digital.
dimarts, 3 de setembre del 2019
Becat el projecte "Conservació del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) i la interacció amb la pesca recreativa". 27/8/2019 UdG
La Fundació Barcelona Zoo ha becat un projecte de conservació del corb marí emplomallat
Universitat de Girona 27/8/2019
En Carles Tobella, membre del Grup de Recerca Biologia Animal, rep una beca de recerca i conservació de la Fundació Barcelona Zoo per a desenvolupar el projecte "Conservació del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) i la interacció amb la pesca recreativa".
La Fundació Barcelona Zoo ha atorgat les beques que destina anualment a projectes de recerca, conservació, protecció i preservació de la fauna salvatge i la biodiversitat (PRIC). Aquest any s’han rebut fins a 29 sol·licituds, de les quals 11 projectes han estat seleccionats pel jurat. En Carles Tobella, membre del Grup de Recerca Biologia Animal, ha rebut una d'aquestes beques, per a desenvolupar el projecte "Conservació del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) i la interacció amb la pesca recreativa".
Més informació
Universitat de Girona 27/8/2019
En Carles Tobella, membre del Grup de Recerca Biologia Animal, rep una beca de recerca i conservació de la Fundació Barcelona Zoo per a desenvolupar el projecte "Conservació del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) i la interacció amb la pesca recreativa".
La Fundació Barcelona Zoo ha atorgat les beques que destina anualment a projectes de recerca, conservació, protecció i preservació de la fauna salvatge i la biodiversitat (PRIC). Aquest any s’han rebut fins a 29 sol·licituds, de les quals 11 projectes han estat seleccionats pel jurat. En Carles Tobella, membre del Grup de Recerca Biologia Animal, ha rebut una d'aquestes beques, per a desenvolupar el projecte "Conservació del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) i la interacció amb la pesca recreativa".
Més informació
dijous, 11 de juliol del 2019
Sobre la lectura d'anelles de Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) 10/7/2019 Pere Alzina. Font: Twitter.com
Ara que és temps de platja, estigueu amatents a l’observació dels corbs marins emplomallats i de les lectures de les anelles de colors amb sengles codis alfanumèrics. L’equip que lidera en C. Tobella i l’E. Badosa us ho agrairan (foto: @Avicultura_com )
Si veieu les anelles entreu-les a http://www.marquesespecials.cat
diumenge, 2 de juny del 2019
Evolució 2016-2019 de la barra de sorra de la desembocadura de la Tordera en fotografies 2/6/2019 Lidia Bartolomé. Font: Instagram
Impresionant seguiment (des del 2016) amb fotografies de l'evolució de la barra de la desembocadura de la Tordera https://www.instagram.com/p/Bx_srSKi35W/ fet per la @lidiabartolome ...
Insisteixo... Impresionant... Amb desenes i desenes de fotografies...
dimecres, 24 d’abril del 2019
Bibliografia: Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor. 2019 Pere Alzina i Bilbeny
(PDF 43 pàg)
Pere Alzina i Bilbeny
Consultor ambiental
Diputació de Barcelona
Xarxa de Parcs Naturals
2019
S'elabora el catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor
Diputació de Barcelona 21/4/2019
Siboc a la soca d'un arbre. Autor: Enric Badosa
L’objectiu d’aquest catàleg és inventariar el patrimoni de la fauna vertebrada, és a dir, peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers del Parc del Montnegre i el Corredor.
En aquesta relació actualitzada dels vertebrats que actualment viuen o s’han observat al Parc, s’han comptabilitzat 175 espècies de vertebrats; la majoria d’elles durant tot l’any (amfibis, rèptils, ocells residents i mamífers), però algunes només una part de l’any (diverses espècies de ratapinyades i ocells estivals reproductors). El grup més ben representat és el dels ocells nidificants (91 espècies), seguit dels mamífers (44 espècies: 17 ratapinyades i 27 mamífers “terrestres”), rèptils (18 espècies), amfibis (14 espècies) i peixos (8 espècies).
Lògicament, si es tenen en consideració les espècies d’ocells no nidificants (hivernants, estivals no reproductores i de pas) i les espècies antigues i/o dubtoses dels altres grups biològics restants, la riquesa específica s’incrementa notablement i, en certa manera, de forma poc acurada o artificiosa. La riquesa passaria de 175 espècies a 267.
L’elaboració del catàleg l’ha fet el biòleg Pere Alzina i Bilbeny amb treball exclusivament de gabinet, és a dir, que no s’ha realitzat treball de camp. Les fonts principals d’informació han estat l’Ornitho.cat, el Banc de dades de biodiversitat, diferents estudis previs encarregats pel Parc i informació matisada per experts en diferents grups de vertebrats.
De cada espècie es descriu la seva distribució de forma succinta i es relaciona amb les figures de protecció legal i del seu estat de conservació en funció de les categories de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN) sempre i quan existeixin en un marc català (peixos, ocells i ratapinyades). El catàleg inclou també les espècies exòtiques que s’han establert al Parc, de forma més o menys consolidada; i aquest tipus d’espècies representa un 9,7 % del total inventariat.
En els espais naturals tan propers a zones densament poblades com el Parc del Montnegre i el Corredor, segurament aquest catàleg es pot veure modificat en breu per la detecció de noves espècies tant autòctones com exòtiques. L’elevada freqüentació comporta riscos com un increment d’entrada d’espècies exòtiques, però també és una oportunitat per recollir informació; per això, animem els visitants a compartir les observacions de fauna i flora a través de NaturaList durant les seves visites al Parc i a consultar l’Aguait per saber les espècies de fauna i flora que s’han observat el darrer mes en aquest espai natural protegit.
Podeu consultar i descarregar-vos el catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor en aquest enllaç.
dilluns, 15 d’abril del 2019
Bibliografia: Anàlisi de conflictes socioambientals al delta de la Tordera. Treball de final de Grau UAB, Febrer 2019. Sophia Bergeler, Marta Mas, Laia Rodríguez
DOS CASOS D’ESTUDI: LA REGRESSIÓ DE LA LÍNIA DE COSTA I LA PRESÈNCIA DE CANYARS A MALGRAT DE MAR
(pdf 135 pàgines)
Autores: Sophia Bergeler, Marta Mas, Laia Rodríguez
Treball de final de Grau
Ciències Ambientals
Universitat Autònoma de Barcelona
Febrer 2019
dimarts, 5 de març del 2019
Sobre el Grup de Ciència Ciutadana sobre els ratpenats de Malgrat de Mar 5/3/2019 Ona Malgrat
[ÀUDIO] Entrevista amb Quim Aubanell, integrant del Grup de Ciència Ciutadana de Malgrat de Mar
Ona Malgrat 5/3/2019
Avui hem conegut el funcionament del Grup de Ciència Ciutadana sobre els ratpenats que impulsa l'Ajuntament de Malgrat de Mar. Està format per una desena de voluntaris que, entre altres, recullen cada 15 dies dades sobres les espècies de ratpenats que hi ha a la població. Els voluntaris han fet una formació prèvia de 20 hores amb el biòleg i expert en quiròpters, Jordi Serra-Cobo. Un dels voluntaris és en Quim Aubanell, que ha passat per Ona Malgrat per explicar-nos com funciona aquest grup.
àudio
Ona Malgrat 5/3/2019
Quim Aubanell als estudis d'Ona Malgrat
àudio
dimarts, 6 de novembre del 2018
Projectes d'ApS al Jardí Marimurtra i al delta de la Tordera 30/10/2018 UBtv
Carregant vídeo...
Projectes d'ApS al Jardí Marimurtra i al delta de la Tordera
UBtv 30/10/2018
Presentació dels Projectes d'ApS al Jardí Marimurtra i al delta de la Tordera a càrrec de Pau Gerez, cap d'estudis d'educació secundària del Col·legi Santa Maria de Blanes; el dia 19 d'octubre de 2018 a la Sala de Graus de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona.
Veure també...
ApS i Servei a la Comunitat al Manyanet Blanes
ApS del Col·legi Santa Maria de Blanes
dissabte, 6 d’octubre del 2018
Bibliografia: Anàlisi socioecològic i estudi de l'emplaçament de caixes niu de ratpenat al municipi de Malgrat de Mar 2018 UAB BATGRAT
(pdf 93 pàgines)
BATGRAT
Autors: Pau González, Ismael Navarro, Alejandro Putin
Treball de fi de Grau
Ciències Ambientals
Universitat Autònoma de Barcelona
Bellaterra, 2018
dilluns, 17 de setembre del 2018
Sobre el projecte de recerca de biodiversitat del Grup de Natura de la Vall d'Alfatà i sobre la Reseda hookeri a Santa Susanna 17/9/2018 Jordi Torallas. Font: Twitter.com
L'Ajuntament de #SantaSusanna em va demanar un text pel butlletí municipal, presentant el projecte de recerca de biodiversitat que fem al poble. Hi vaig incloure una informació, relacionada, però no acceptada. Van censurar l'escrit que ells mateixos m'havien sol·licitat. Aquest:
dimecres, 10 de febrer del 2016
ANÀLISI DE LES PLANTES I DE LA FAUNA VERTEBRADA A LA VALL DE FUIROSOS (MONTNEGRE, SERRALADA LITORAL CATALANA)
Montserrat Salvà i Catarineu
TESIS DOCTORAL
Director: Josep M. Panareda i Clopés
DOCTORAT: GEOGRAFIA FÍSICA I CANVI AMBIENTAL
DEP. DE GEOGRAFIA FÍSICA I ANÀLISI GEOGRÀFICA REGIONAL
UNIVERSITAT DE BARCELONA
MAIG, 2000
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
