divendres, 3 de juliol del 2009

Anellament de polls d’òliba (Tyto alba) a Tordera 2/7/09. Jose Moreno i Enric Badosa


Ahir es van anellar 3 polls d’òliba (Tyto alba) a un indret de Tordera, a un nou territori per l’espècie.

Fotografia de Jose Moreno

Una cançó per escoltar...

Pau Alabajos - Contra el ciment

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=GS3T5FopQzc
YouTube

Barris de segona que veuen passar el temps
platges asfaltades, formigó per tot arreu
grues i bastides, edificis, gratacels,
que eclipsen el sol de migdia.

.
Anem a la deriva sembla que hem perdut el Nord
hem venut el territori com sempre al pitjor postor
hem deixat que la cobdícia, ens sepulte les arrels
sota muntanyes de runa.

.
Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

.
Platges i més platges, centenars de camps de golf,
centres comercials enormes, hotels i urbanitzacions,
paradís de la rajola, pàtria d'especuladors,
pirates de traje i corbata.

.
L'horta és devastada, sense cap contemplació,
mentre s'ompli les butxaques, un polític qualsevol,
que no entén de ideologies, ni projectes de futur,
que no té vergonya ni escrúpols.

.
Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció
és l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu,
contra el ciment, que s'apodera del paisatge.

Riu Tordera al seu pas pel Pla de Can Simó (Fogars de la Selva) 3/7/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

3 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 xivites (Tringa ochropus)
>5 corriols petits (Charadrius dubius)
>5 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
2 blauets (Alcedo atthis)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea), 1 juvenil i 1 adult

3 tortugues de rierol (Mauremys leprosa), 1 gran i 2 petites
1 tortuga d’aigua americana (Trachemys scripta) petita
2 perca americana o black bass (Micropterus salmoides) juvenils

Les Llobateres (Sant Celoni) 3/7/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

5 bernats pescaires (Ardea cinerea)
3 oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
6 corriols petits (Charadrius dubius)
1 blauet (Alcedo atthis)
5 balquers (Acrocephalus scirpaceus), 4 polls demanant i aconseguint menjar de l' adult

Zona rocosa entre Cala de Fenals i Cala Boadella (Lloret de Mar) 2/7/09. Àlex Giménez

Observacions d’Àlex Giménez...

11 Corbs marins Emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
Gavians argentats (Larus michahellis) amb joves de l'any
9 Gavines vulgars (Larus ridibundus)
33 Gavines corses (Larus audouinii), totes direcció Blanes
3 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
2 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Ballesters (Apus melba) al nucli urbà de Lloret de Mar 2/7/09. Àlex Giménez

Ahir l’Àlex Giménez va veure 5 ballesters (Apus melba) al nucli urbà de Lloret de Mar

Riells i Viabrea 1/7/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

2 durbecs (Coccothraustes coccothraustes) reclamant en vol alt
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)

Historial de la gavina corsa (Larus audouinii) amb anella AMWT

Rebut l’historial de la gavina corsa (Larus audouinii) d’ahir a la desembocadura del Tordera amb anella de lectura a distància AMWT.

Desembocadura del riu Tordera 2/7/09 i vespre del 1/7/09

Enviat per Raül Aymí, de l’ICO. Moltes gràcies...

AMWT 6144214

22/06/03 (poll) P.Banya,St. Carles de la Ràpita (Tarragona)
40º35' N 0º40' E D.ORO / PNDE

08/06/05 Platja Magarola, Prat de Llobregat (B)
41º20' N 2º05' E V.Pedrocchi

10/06/05 Platja Magarola, Prat de Llobregat (B)
41º20' N 2º05' E V.Pedrocchi

13/06/05 Platja Magarola, Prat de Llobregat (B)
41º20' N 2º05' E V.Pedrocchi

10/07/05 Platja de l'Arana, Prat de Llobregat (B)
41º20' N 2º05' E V.Pedrocchi

02/07/09 Desembocadura Tordera, Blanes (Girona)
41º39'N 2º46'E Xavier Romera

Els ous en un forat. Programa “El medi ambient” 29/6/09

Ho trobareu aquí...

Els ous en un forat

Sobre les dragues de sorra per a regenerar platges 3/7/09

Algunes notícies d’aquests darrers dies, i la resposta a la data de la vinyeta al final...

Pescadors d'Arenys de Mar bloquegen la draga que extreu la sorra del fons marí
Diari Maresme 3/7/09
.

.

La confraria de pescadors Sant Elm d'Arenys de Mar va bloquejar ahir dijous el dragatge que extreu la sorra del fons marí que des d'aquesta setmana regenera la platja del municipi.

Rebuig

La Confraria rebutja l'execució de l'actual projecte de regeneració de platges al Maresme a càrrec del Ministeri de Medi Ambient, perquè consideren que aquests programes "són absolutament inútils", destrueixen l'ecosistema marí, comporten "un atur biològic de 18 mesos" i graven l'economia del país. Malgrat tot, els pescadors han aclarit que també volen que hi hagi platges al Maresme, però que aquestes "siguin estables i duradores en el temps".

Els pescadors bloquegen el vaixell que regenera les platges del Maresme
El Punt 3/7/09

Protesten per l'impacte que suposa extreure la sorra del fons marí

Els pescadors d'Arenys de Mar van bloquejar ahir durant una hora el vaixell que draga la sorra del fons marí per abocar-la a les platges del Baix Maresme. Setmanes abans ja ho havien fet els pescadors de Montgat per expressar el malestar per les regeneracions que, una vegada més, s'estant fent malmetent el medi ambient.
Els pescadors d'Arenys de Mar van bloquejar ahir durant una hora el vaixell que draga la sorra del fons marí per abocar-la a les platges del Baix Maresme. Setmanes abans ja ho havien fet els pescadors de Montgat per expressar el malestar per les regeneracions que, una vegada més, s'estant fent malmetent el medi ambient.
.

Les barques dels pescadors encerclen el vaixell draga ahir al matí a Arenys de Mar. Foto: RÀDIO ARENYS.

Durant prop d'una hora una desena d'embarcacions de la confraria de Sant Elm d'Arenys de Mar van encerclar ahir al migdia el vaixell que s'encarrega d'abocar la sorra a les platges del Maresme. Va ser un acte de protesta per les actuacions que, una vegada més, s'estan duent a terme al litoral de la comarca per regenerar les platges amb sorra extreta del fons marí.

El patró major de la confraria, Mauricio Pulido, es va queixar que, un cop més, es demostrarà que aquestes aportacions de sorra no serveixen per res perquè no es fa cap actuació ni infraestructura per fer les platges més estables i la sorra torna a desaparèixer amb el següent temporal. «Només fan que llençar diners en temps de crisi i malmetre el medi en què hem de treballar», deia.

Només fa unes setmanes que els pescadors de Montgat també van bloquejar l'embarcació que extreia la sorra del Masnou per portar-la fins a la Barceloneta. Des que van començar els treballs de regeneració a les platges del Maresme que el sector pesquer s'ha queixat de les dificultats amb què es troben per sortir a pescar. De fet, des de la demarcació de Costes es va assegurar que s'han donat ordres a la tripulació del vaixell d'interferir el menys possible en la zona de pesca mentre circulen amunt i avall carregant la sorra que extreuen a prop dels ports on queda acumulada.

El vaixell que extreu la sorra de la bocana del port d'Arenys de Mar i que ahir va ser encerclat pels pescadors està portant des de fa un parell de dies la sorra fins a Vilassar de Mar. El bloqueig dels pescadors no es va allargar gaire més d'una hora per por de represàlies, ja que altres vegades, com en el bloqueig al port de Barcelona, algunes barques van ser multades.

Amb accions contundents com aquesta es pretén cridar l'atenció dels ciutadans pel que consideren una «aberració».Els pescadors estan en espera de reunir-se la setmana vinent amb el secretari de Medi Marí, Juan José Martín Fragueiro, per demanar explicacions i aclarir aspectes com les compensacions que per primer cop hi hauria per l'última regeneració, que es va fer el a la comarca el 2005.


Costes comença la regeneració de la platja d'Arenys de Mar
Diari Maresme 1/7/09

El Departament de Costes de l'Estat ha començat aquest dimecres al matí la regeneració de la platja de la Picòrdia d'Arenys de Mar.

Extracció de sorra

Aquest projecte, que també es porta a terme en altres platges del Maresme, permetrà guanyar metres de platja al davant de l'estació de Renfe d'Arenys. Aquest dimecres les actuacions han començat amb l'extracció de sorra amb l'objectiu de traspassar 50.000 metres cúbics de sorra a les platges de ponent del port d'Arenys i 100.000 metres cúbics a la platja de Vilassar.

Buidatge de sorra

A més, en aquesta mateixa actuació, Costes durà a terme el buidatge de sorra de la part baixa de la Riera després que el consistori arenyenc insistís en "la necessitat de fer-ho abans, tenint en compte que a finals d'estiu arriben les habituals pluges torrencials pròpies del clima mediterrani".

Pescadores se quejan de la regeneración de las playas
El Periódico de Catalunya 2/7/09

La veintena de barcos mariscadores de la Cofradía de Arenys de Mar inician hoy una serie de protestas contra la regeneración de las playas que, aseguran, destroza el medio natural. Los pescadores amenazan con «medidas más contundentes» contra el barco draga que desde ayer extrae arena de la bocana del puerto de Arenys de Mar, y que «destroza el esfuerzo impuesto por los mariscadores», asegura Mauricio Pulido, presidente de la cofradía.
Se cumplen exactamente 16 meses de la decisión de los mariscadores de autoimponerse un periodo de veda, sin subvención oficial, de 18 meses para permitir la regeneración natural de la «petxina lluenta», la almeja típica del litoral del Maresme. «A falta de dos meses para tener los primeros resultados», lamenta Pulido, «la draga empieza a succionar indiscriminadamente todo lo que pilla del fondo marino». H

Sense sorra encara a s'Abanell
El Punt 3/7/09

Un tram de s'Abanell gairebé sense sorra. Foto: J.C.

L'Estat encara no ha començat l'aportació de sorra a la platja de s'Abanell de Blanes, quan ja s'està en ple mes de juliol. L'Ajuntament havia afirmat fa un parell de setmanes que l'aportació començaria a finals de juny, però el mateix dia el subdelegat del govern estatal, Francesc Francisco-Busquets, va afirmar que l'aportació es faria el mes de juliol. Dimarts passat, l'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU); el regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), i el regidor de Medi Ambient, Celestino Lillo (PP) van viatjar a Madrid per reunir-se amb representants de Costes, que els van donar una data definitiva per començar l'aportació de sorra. Tot i així, el consistori no vol fer pública la data facilitada pel govern estatal perquè no vol tornar a haver de veure com els terminis s'incompleixen ni coresponsabilitzar-se indirectament d'un altre incompliment. Tot i això, és força probable que el vaixell que ha de portar la sorra des del Maresme comenci a treballar la setmana vinent.

L'aportació de sorra d'aquest any a s'Abanell serà de 250.000 metres cúbics, superior a la feta l'any passat, que va ser de 160.000 metres cúbics. El 2008, però, l'aportació es va fer el mes de maig perquè no calia fer un altre estudi d'impacte ambiental, ja que es va treure del Tordera, d'on ja se n'havia tret altres vegades.

...........................................................

Sobre la vinyeta...

Sobre les dragues de sorra per a regenerar platges 1/7/09


Extreta del llibre EL MARESME, EN VIU, Museo Comarcal del Maresme-Mataró (Secció de Ciènceis Naturals), 1992.

Fragments del text...


22 anys desprès d’aquelles primeres extraccions, desprès de repetides dragues i aportacions de sorra inútils, desprès de tant mal ocasionat, desprès de tants diners, desprès de tantes pèrdues, desprès... tot continua igual.

Feu números.

No hi ha manera, encara avui hi ha qui ho justifica.

No s’aprèn.

Algunes notícies més per llegir 2 i 3/7/09...

El Pla de Desenvolupament Turístic de Tordera recull una setantena de mesures
Diari Maresme 2/7/09

La Regidoria de Promoció de Tordera va presentar dilluns, 29 de juny, el nou Pla de Desenvolupament per a fomentar el potencial turístic del municipi.

Tres línies

En aquest sentit, el Pla de Desenvolupament Turístic establirà diferents accions que fomentin els productes existents i potencials del municipi en aquest àmbit. Segons informa el regidor de l'àrea, Bernat Costas, el pla estableix tres línies bàsiques d'actuació turística: la natura, l'esport i la identitat.

Potencial

Per al regidor, "aquest potencial existent permetrà oferir més opcions turístiques d'interior al gran nombre de places hoteleres de l'entorn del municipi - des de Calella fins a Lloret de Mar -. A més, l'estudi també revela la necessitat d'aprofitar l'impacte del mercat dels diumenges de Tordera per desenvolupar altres activitats paral·leles que dimensionin turísticament el municipi a través de les oportunitats existents en matèria esportiva, cultural, de patrimoni o de natura.

74 mesures

El Pla de desenvolupament turístic de Tordera recull 74 mesures per aplicar fins l'any 2011, entre les quals destaquen enguany la nova senyalització de camins rurals, la creació de noves rutes de senderisme, la difusió del mercat entre oficines de turisme i agències operadores, la creació d'una oficina de turisme local i l'establiment de contactes amb entitats de turisme ornitològic per dimensionar les moltes possibilitats que Tordera ofereix en aquest àmbit.


L'Ajuntament de Blanes vol una estació nàutica abans de finalitzar el mandat
Diari de Girona 2/7/09

El govern també s'ha marcat l'objectiu d'aconseguir el distintiu de Turisme Cultural i Turisme de Natura per a la població

BLANES MARTÍ SANTIAGO
L'àrea de Turisme de Blanes, que gestiona el regidor del PDB Fernando Gómez, s'ha proposat tres objectius a assolir durant els dos anys que queden per finalitzar l'actual mandat: aconseguir una estació nàutica, el distintiu de Turisme Cultural i el de Turisme de Natura.
Gómez ha assegurat que en la propera reunió del Patronat de Turisme inclourà en l'ordre del dia un punt per parlar sobre l'estació nàutica. I és que aquest projecte necessitarà les sinergies entre empresaris, ja que tant les activitats nàutiques com l'allotjament forçosament s'hauran de gestionar i comercialitzar de forma conjunta entre les empreses que formin part d'aquest consorci.
Ara bé, Blanes s'enfronta amb un problema que haurà de resoldre amb l'Associació Espanyola d'Estacions Nàutiques (AEEN) per tal de poder disposar d'aquest producte. Es tracta de la distància amb un altre consorci d'aquest estil ja existent a Santa Sussanna, a poc més de 10 quilòmetres. El Reglament de Règim Intern de l'AEEN especifica que s'ha de mantenir una distància de 40 quilòmetres entre estacions nàutiques. No obstant això, els estatuts de l'AEEN permetrien a Blanes sol·licitar la seva adhesió si Santa Sussanna en dóna el consentiment.
Segons els criteris de l'AEEN per valorar la idoneïtat d'una població a l'hora de possibilitar la creació d'una estació nàutica es dóna la particularitat que Blanes compleix tots els requisits tret el de la distància amb un altre estació: disposa d'un centre mèdic, està a menys de dues hores d'una càmera hiperbàrica -n'hi ha una a l'hospital de Palamós i dues a Barcelona-, una de les activitats nàutiques de la població -la navegació a vela- té una tradició a la zona i repercussió en l'àmbit estatal i, a més, la vila disposa d'un element que la caracteritza i la posiciona com a lloc de pràctica d'activitats nàutiques com és el Club de Vela.
Per aquest motiu la regidoria de Turisme vol apostar per aconseguir adherir-se a l'AEEN. Cal afegir també que la vila, en l'àmbit empresarial, disposa de l'Associació d'Hostaleria, que serviria per crear el consorci de l'estació nàutica precisament perquè, entre altres aspectes l'AEEN reclama la inclusió d'un mínim de quatre empreses de tres tipologies nàutiques, en les quals s'inclogui el lloguer de material i formació, empreses d'allotjament i empreses de tres tipus d'activitats complementàries a les que es desenvolupin a l'estació nàutica.
La funció d'aquest producte principalment se centra en la desestacionalització de la demanda, realitzar la promoció i la comercialització de l'estació nàutica, la gestió conjunta dels serveis complementaris oferint un servei diferencial com el transport des dels allotjaments a la base nàutica, la vigilància de platges i la informació de la oferta.
Les quatre fases a seguir
Per optar a l'estació nàutica Blanes haurà de superar quatre fases: una d'aproximació en què realitzarà la memòria per a la sol·licitud, una segona d'accés condicionada a la realització d'una auditoria per part de l'AENN, una tercera de consolidació que es durà a terme un any després de la seva incorporació i una quarta de manteniment a partir del segon any d'adhesió.


EL MINISTERI DE FOMENT APROVA EL TRAÇAT DE L’A-2 ENTRE TORDERA I MAÇANET DE LA SELVA. L’OBRA TINDRÀ UN PRESSUPOST DE 260 MILIONS D’EUROS.
Ràdio Tordera 2/7/09

.

El ministeri de Foment ha aprovat definitivament el traçat de l’A-2 entre Tordera i Maçanet de la Selva, projecte que està pressupostat en 260 milions euros. Aquest era l’últim tram pendent a la comarca de la Selva per aprovar, tot i que ara el que enllaça Sils amb Maçanet està aturat després de problemes amb les empreses que havien de fer l’obra.

El tram entre Tordera i Maçanet té una longitud aproximada de 8,5 quilòmetres, amb la qual cosa el cost per quilòmetre del projecte és de més de 30 milions d’euros. Foment ha inclòs algunes prescripcions a complimentar en la redacció del projecte de construcció, com són la correcció de titularitats i superfícies afectades, segons el que s’ha exposat en algunes al·legacions i la garantia d’accés a totes les finques. L’aprovació de Foment també dóna llum verd a la incoació de l’expedient d’expropiació dels terrenys necessaris per a l’execució de les obres.

Respecte d’aquest traçat de l’A-2 encara hi ha un recurs de l’Ajuntament de Blanes a l’Audiència Nacional pendent de resoldre, ja que encara és motiu de controvèrsia entre aquest municipi i Tordera.

Les obres de l’A-2 a la Selva no van al ritme esperat. El tram entre Caldes i Sils va amb retard i ara s’espera que s’acabi el primer semestre de l’any vinent. El tram Sils-Maçanet està aturat.

Troben una tortuga de les Antilles als estanys de Sils
Diari de Girona 3/7/09

L'entitat mediambiental Orchis va capturar-la i li va costar molt poder-ne determinar l'espècie, que només habita a Cuba

L'exemplar capturat per l'entitat naturalista del Maresme i la Selva aquesta setmana. orchis

E.BATLLE
Membres de l'associació mediambiental Orchis han capturat per primer cop a Catalunya un exemplar de l'anomenada tortuga de les Antillesa l'Estany de Sils mentre estaven fent un estudi de seguiment d'aquests rèptils a la zona dels Estanys. Es tracta d'una espècie forana i, per tant, que representa un perill per a la tortuga autòctona, l'Emys orbicularis, a causa de la seva agressivitat i la grandària que pot assolir.
La tortuga capturada aquesta setmana per l'entitat de biòlegs i naturalistes de la Selva i el Maresme té més de deu anys, explica un dels membres de l'entitat Orchis, Javier Romera, i es tracta d'un exemplar de l'espècie s'anomena científicament Trachemys decussata decussata i es coneix popularment com a tortuga de les Antilles o bé, jicotea cubana.
I és que, com explica Romera, la primera de la seva espècie descrita i identificada pel moment a Catalunya i, de moment, tot i que només en van capturar un exemplar, "no es pot descartar que n'hi hagi més" a la zona dels Estanys de Sils o a la resta de la conca de la Tordera.
Pel que fa a la seva procedència, la hipòtesi més clara pel membres de l'entitat Orchis és que aquesta tortuga entrés al mercat juntament amb algunes de les de Florida -que també són una amenaça per a l'autòctona- i que, per error, se n'inclogués una d'aquestes i algú l'adquirís. D'altra banda, tampoc descarten que tot i haver-hi molt control pel que fa animals exòtics, hagi pogut entrar al país de forma il·legal.
L'estudi que està duent a terme l'entitat Orchis a l'Estany de Sils es va començar a principis d'aquest any amb la col·laboració de la Fundació Acció Natura i, des de llavors, ja s'han identificat almenys sis espècies exòtiques en aquesta zona, que són un fort perill per als centenars d'exemplars d'autòctones que hi ha a la zona.
.
Difícil d'identificar
La Tortuga de les Antilles capturada ha estat la que per ara ha dificultat més la feina dels naturalistes, ja que en un inici, no sabien de quina espècie de rèptil es tractava. Per això, va ser necessària, remarca Romera, l'ajuda d'una persona molt entesa que resideix a Tordera (Maresme) i que va costar-li molt esbrinar-ho, ja que no és un espècie "comercial". Finalment, la "va poder identificar com una tortuga de les Antilles".
Pel que fa a la seva morfologia, cal destacar que és una tortuga que té una closca que pot arribar a fer 39 centímetres, és natural de la zona de les Antilles i habita en cursos d'aigua dolça, com ara en estanys. D'altra banda, cal destacar que és omnívora i s'alimenta de plantes aquàtiques i petits invertebrats i vertebrats. Sol pondre ous entre els mesos d'abril i juny i les cries, quan neixen, tenen un color clar i a mesura que es fa adultes, el verd i groc, se'ls enfosqueix.
.
Ara aquest exemplar de Sils està custodiat per l'entitat Orchys i llavors, els Agents Rurals se n'hauran de fer càrrec, ja que en ser una espècie forana no pot reintroduir-se al medi natural d'on s'ha capturat, és a dir, a l'Estany de Sils.

dijous, 2 de juliol del 2009

Riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni) 2/7/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
>10 corriols petits (Charadrius dubius)
2 xivites (Tringa ochropus)
unes 20 tórtores (Streptopelia turtur)
4 cornelles (Corvus corone)
3 capsigranys (Lanius senator), 3 territoris controlats a la zona
alguns passerells comuns (Carduelis cannabina) joves
1 cruixidell (Miliaria calandra) jove

Urb. Parc dels Prínceps I (Fogars de la Selva) 1/7/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

3 durbecs (Coccothraustes coccothraustes), possible grup familiar, joves i adults
1 pica-soques blau (Sitta europaea)

Les Llobateres (Sant Celoni) 30/6/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

2 oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
1 oca domèstica (Anser anser dom.)
4 xivites (Tringa ochropus)
>5 corriols petits (Charadrius dubius)
5 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)

Desembocadura del riu Tordera 2/7/09 i vespre del 1/7/09

.
Aquest migdia a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...

2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
>5 corriols petits (Charadrius dubius) – continua la posta
algunes cueretes blanques (Motacilla alba)
>25 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>10 polles d’aigua (Gallinula chloropus), 2 joves
6 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
mínim 1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
17 gavines corses (Larus audouinii)
– Lectura d’anella PVC blanc amb lletres negres AMWT
8 gavines vulgars (Larus ridibundus) adultes
>50 gavians argentats (Larus michahellis), la majoria joves
- lectura de l’anella PVC taronja amb lletres negres B6LJ (Illes Balears)
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
7 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
... entre altres.
.
bernats pescaires (Ardea cinerea)...
.

martinet blanc (Egretta garzetta)...



corriol petit (Charadrius dubius) a la posta de la platja...


gavines vulgars (Larus ridibundus)...


gavines corses (Larus audouinii)...


Lectura d’anella PVC blanc amb lletres negres AMWT...


gavians argentats (Larus michahellis) joves i lectura de l’anella PVC taronja amb lletres negres B6LJ (Illes Balears)...

polles d'aigua (Gallinula chloropus) joves amb un gavià argentat (Larus michahellis)...


ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...
.



Ahir al vespre en visita ràpida, com a més destacat...

Cant de granotes verdes (Pelophylax perezi)
1 serp d’aigua (Natrix maura)
>20 conills (Oryctolagus cuniculus) a la llera del riu
2 mussols comuns (Athene noctua)
centenars de ratpenats (sense identificar)

Milans negres (Milvus migrans) sobre Tordera 2/7/09

Aquest matí s’han vist 2 milans negres (Milvus migrans) en vol baix sobre el riu a l’alçada del nucli urbà de Tordera, aigües avall.

Ballesters (Apus melba) al nucli urbà de Tordera 2/7/09

Aquest matí a primera hora hi havia 8 ballesters (Apus melba) sobrevolant el nucli urbà de Tordera, a més de decenes de falciots negres (Apus apus), orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i vulgars (Hirundo rustica).

dimecres, 1 de juliol del 2009

Sobre les dragues de sorra per a regenerar platges 1/7/09


Ara que toca “més regeneracions de platges”...

Sabeu de quin any és aquesta vinyeta???

a.- 1986

b.- 1988

c.- 1990
.
d.- 1992

Algunes notícies més per llegir 30/6/09 i 1/7/09...

Es cala foc en un canyissar de Malgrat de Mar, prop d’una benzinera
Malgrat confidencial 30/6/09 (Vídeo)

TORDERA APOSTA PER EL MERCAT, L’ENTORN NATURAL, L’ESPORT I LA HISTÒRIA LOCAL PER A LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DEL MUNICIPI.
Ràdio Tordera 30/6/09

La Regidoria de Promoció de la Vila va presentar ahir el Pla de Desenvolupament Turístic de Tordera. Aquest pla defineix les possibilitats turístiques del municipi i que passen, per redimensionar les oportunitats paisatgístiques, naturals i esportives de Tordera.

En aquest sentit, es proposa crear de rutes de senderisme i millorar les existents, crear circuits de BTT, oferir l’oportunitat d’estudiar les aus que viuen o aprofiten les zones humides en els viatges migratoris, elaborar un producte turístic amb base històrica, potenciar la gastronomia i redimensionar el mercat com a producte exclusiu de Tordera. El regidor de promoció de la vila explica les actuacions a seguir a partir d’ara.

La presentació del nou Pla de Desenvolupament Turístic de Tordera va comptar amb la xerrada del tècnic Xavier Donaire qui va destacar el potencial turístic del municipi.

El Pla de Desenvolupament Turístic de Tordera es va començar a redactar a l’octubre de 2008 amb l’objectiu de localitzar i convertir en atractius turístics els diferents recursos existents a Tordera. El municipi vol esdevenir en un futur proper un pol d’atracció turística i defensa que disposa dels recursos propis suficients per singularitzar-se davant l’oferta actual.

Els pescadors es queixen que els vaixells que regeneren les platges no els deixen treballar
El Punt 1/7/09

Costes diu que ja ha ordenat que no s'interfereixi a la zona de pesca tot i que no la senyalitzarà com reclama el sector
.
El vaixell que des de fa dies està aparcat davant la platja Palomares de Vilassar de Mar. Foto: E.F.

Els pescadors es queixen perquè des que han començat els treballs per regenerar les platges del Baix Maresme ho tenen molt complicat per sortir a treballar. Reclamen des que el vaixell draga es va instal·lar davant les costes de Premià que es senyalitzi la zona per saber on es poden aturar a tirar les xarxes. Segons denuncien els dos vaixells que estan actuant a les costes del Baix Maresme «es mouen amunt i avall per allà on volen». Costes diu que ja ha donat ordres perquè no s'interfereixi a la zona de pesca tot i que assegura que no cal senyalitzar-ho. Per la seva part, els veïns de Cabrera estan indignats i ja han anunciat que tallaran l'N-II aquest diumenge per denunciar el retard de la regeneració i l'incompliment del port de Mataró de fer les aportacions de sorra.

Els pescadors de la confraria Verge del Carme de Montgat apleguen professionals dels ports de Premià de Mar i el Masnou. Són una trentena de barques que feinegen a la costa del Baix Maresme i que una vegada més han sortit perjudicades pels treballs de regeneració de les platges. El patró major de la confraria de Montgat, Josep Hernández, es queixa de les dificultats amb què es troben per sortir a la mar i tirar les xarxes.

«El vaixell va amunt i avall per allà on vol i des del primer dia que reclamem que hauria d'estar senyalitzat amb balises», denuncia el representant dels pescadors. Els entrebancs han anat augmentant, ja que, segons explica Hernández, a més del primer vaixell que es va instal·lar davant de Premià per extreure sorra, després se n'hi va afegir un segon entre el Masnou i Montgat que es dedicava a extreure sorra per portar-la fins a la Barceloneta. Des del primer dia que el vaixell va començar a treballar a les costes de Premià que els pescadors reclamen una millor senyalització i informació de les actuacions previstes d'aquestes embarcacions que extreuen la sorra del fons marí per dipositar-la a les platges.

Ahir des de la demarcació de Costes es va reconèixer que s'han donat ordres perquè a partir d'ara no s'interfereixi a la zona on hi ha activitat pesquera, sense necessitat de senyalitzar el camp d'actuació.

Bloquejar el vaixell

El malestar dels pescadors a la zona on s'està treballant va provocar ja fa setmanes que els pescadors bloquegessin tirant les xarxes el vaixell, que no va poder treballar durant un matí. Aquesta mesura de pressió va servir perquè des de Costes es prometessin indemnitzacions econòmiques pels perjudicis ocasionats. Unes compensacions que segons Hernández, només són de paraula i caldrà veure si es materialitzen. Segons explica el patró major aquestes no són les úniques ajudes que els han promès. De fet, coincidint amb la nova regeneració es va anunciar al sector que l'Estat compensaria els pescadors afectats per la regeneració de les platges que es va portar a terme el 2005. Fins ara mai s'han donat compensacions als pescadors per aquest tipus d'actuacions.

Des de la confraria esperaven solucions per als treballs que encara queden pendents al Baix Maresme i si no, amenaçaven de tornar a bloquejar el vaixell que fa les aportacions de sorra a la platja. El que tampoc entenen els pescadors és la manca d'informació sobre el calendari previst per aquests treballs. Costes tampoc ha facilitat fins ara quines són les actuacions previstes i tot i que va anunciar un ordre en les intervencions començant per Cabrera de Mar, després ha canviat els plans i ho ha fet per Premià de Mar, on encara s'han d'acabar les obres.

El vaixell que des de fa dies està aturat davant de Premià de Mar no treballa per ara en aquesta zona. No serà fins al 22 de juliol que el vaixell draga posarà sorra a la platja de Cabrera, una de les més malmeses pels temporals d'hivern que van deixar-la sense sorra.

Tallaran l'N-II a Cabrera

Els veïns de Cabrera de Mar estan indignats i ja han anunciat que aquest diumenge sortiran a tallar l'N-II com a senyal de protesta davant un fet evident: és l'estiu i no tenen un pam de platja. La manifestació es farà a les rotondes entre Cabrera i Vilassar i la del polígon. Els més afectats són els veïns de Bonamar i Costamar, on hi ha 250 pisos, just davant de la platja. El president de Costamar, Ricard Domènech, explicava ahir que estan molestos sobretot per l'incompliment del port de Mataró, que els darrers quatre anys hauria d'haver abocat fins a 200.000 metres cúbics de sorra a la platja de Cabrera. «Ara diuen que n'hi posaran 300.000, però si haguessin fet la feina quan tocava ja la tindríem, la sorra, i això ens ho estalviaríem tots», afegeix. Els veïns estan molestos i s'han reunit amb el nou alcalde, Joan Vilà, de Gent per Cabrera, per demanar que sigui l'Ajuntament qui es querelli amb el port perquè incompleix la llei. No només això, sinó que els veïns de Cabrera han vist com el seu municipi quedava a la cua tot i que havien de ser els primers de rebre les aportacions que fa l'Estat amb el vaixell que draga la sorra del fons marí.

Una onada de calor provinent del nord d´Àfrica arriba a Girona
Diari de Girona 1/7/09

Medi Ambient recomana extremar les precaucions per l'alt risc d'incendis forestals

GIRONA R.R.B.
El Servei Meteorològic de Catalunya va alertar ahir de l'onada de calor que es preveu que entre avui i divendres afecti el territori català, amb més força a les zones de l'interior. El causant és una massa d'aire procedent del nord d'Àfrica que ha de fer pujar, i força, les temperatures: a Girona ciutat podrien superar els 36,5 graus. El Departament de Salut va anunciar que avui activarà la fase 2 d'alerta del Pla d'actuació per prevenir els efectes de l'onada de calor sobre la salut, i el de Medi Ambient va recomanar extremar les precaucions per l'alt risc d'incendis.
Tot i que la calor afectarà tot el país, l'augment tèrmic es notarà especialment a les comarques interiors, ja que es preveu que la marinada freni la pujada de la temperatura prop del litoral, on malgrat tot augmentarà la sensació de xafogor. I les nits seran ben càlides. Per tot plegat es preveu superar el llindar de l'onada de calor, o el que és el mateix, superar el percentil 98 de la temperatura màxima diària d'estiu durant 3 dies seguits o més.
La massa càlida s'ha de començar a enretirar de cara al cap de setmana, sobretot a partir de diumenge. El Govern va recordar ahir que per qualsevol dubte relacionat amb els efectes per la salut de l'onada de calor es pot trucar a Sanitat Respon (902 111 444), i va recomanar evitar els treballs que puguin generar guspires les hores centrals del dia.


Alerten d'una onada de calor, amb temperatures de 36 graus fins a aquest divendres
El Punt 1/7/09

El Servei Meteorològic de Catalunya ha alertat que des d'avui i fins divendres se superarà el llindar d'onada de calor per l'arribada d'una massa d'aire càlid procedent del nord d'Àfrica. Les temperatures més elevades es registraran sobretot a l'interior, però la xafogor serà a tot el país. A Girona es podrien superar els 36,5 graus; a Tarragona, els 31,3ºC; a Lleida, els 38ºC, i a Barcelona, els 33,1ºC. Les altes temperatures també es mantindran a la nit, amb valors per sobre dels 22 graus. El cap de setmana encara es notaran els efectes d'aquesta onada de calor, i fins diumenge les temperatures no començaran a baixar d'una manera més important.

Apartaments, cases rurals i càmpings també perden turistes
Diari de Girona 1/7/09

Els establiments no hotelers de les comarques de Girona baixen un 3,7% les pernoctacions al maig
El dels càmpings és l'allotjament que millor està aguantant la crisi. diari de girona

GIRONA ALBERT SOLER
Tots els establiments extrahotelers de les comarques de Girona van obtenir el passat mes de maig menys pernoctacions que al maig de 2008. Tant càmpings, com apartaments de lloguer, com cases de turisme rural van obtenir índexs negatius respecte al maig de l'any passat, amb descensos similars a l'experimentat pels hotels, que va ser del 5,2% segons les dades de l'INE ofertes fa una setmana.Ahir va donar a conèixer les xifres de la resta d'establiments turístics. Els càmpings perden un 2,2% de pernoctacions respecte al maig de 2008, i arriben a les 413.044. Els apartaments, amb 124.913 pernoctacions, perden un 7,6%. I les cases de turisme rural, amb 27.493 pernoctacions, pateixen un descens del 6,8%. El descens de tots tres tipus d'allotjament en conjunt va ser del 3,7%, gràcies que el subsector dels càmpings -el que menys baixa- és el més important en números absoluts.Curiosament és en els càmpings en l'únic on s'ha complert la previsió d'augment del turisme de proximitat a causa de la crisi. Les pernoctacions de turistes nacionals als càmpings gironins van augmentar un 7,7% al maig, si bé el descens de les d'estrangers va ser més acusat, fins el punt de provocar el decreixement respecte a ?l'any 2008.

Pessimista estudi realitzat per la UAB.

L'Índex UAB d'Activitat Turística preveu que el 2009 acabarà amb una caiguda del 5,7% de l'activitat turística a Catalunya, provocada, entre altres factors, per un descens important de l'arribada de turistes estrangers, especialment d'Itàlia, França i d'Alemanya. L'estudi fa també una projecció sobre el sector turístic espanyol, on preveu una davallada de més de 3,8 milions de turistes procedents de l'estranger. L'estudi, que es va donar a conèixer ahir, arriba a la vuitena edició.barcelona a.s.

dimarts, 30 de juny del 2009

Sobre la tortuga exòtica sense identificar


Ajuda en identificació de tortuga exòtica

És una “tortuga de las Antillas” o “Jicotea cubana” (Trachemys decussata decussata), escassa i gens habitual al comerç o com mascota, raríssima i primera observació al medi natural per a tota Catalunya. Capturada a l’estany de Sils.

Natural de Cuba, Isla de Pinos, Gran Caimán i Caimán Brac, pot arribar als 39cms de closca (la capturada fa 19). Habita a qualsevol massa d’aigua, però mostra predilecció per aquelles amb abundant vegetació.

Trobareu informació d’aquesta espècie aquí...

http://www.damisela.com/zoo/rep/tortugas/cripto/emy/decussata/index.htm

http://www.gazette-tortue.com/tortue/newsletter/Avril2007.php#decussata

http://www.inseparabile.com/trachemis.htm

http://www.chelonia.org/TdecussataJHs1M.jpg

http://nlbif.eti.uva.nl/bis/turtles.php?selected=beschrijving&menuentry=soorten&record=Trachemys%20decussata

Per a la seva identificació vull donar les gràcies a un veí de Tordera, aficionat a les tortugues d’aigua exòtiques i que a casa seva te una veritable col·lecció (enorme).

A tall d’exemple...
.

Comentem des de fa un temps el perill que aquest comerç representa, hi ha de tot i no són pocs els aficionats (ni les espècies), i tard o d’hora acaben al medi natural deixades anar. Per exemple, aquesta mossegadora (una de les que té a casa) només fa 3 anys d’edat!!! I tela marinera lo que ha costat treure-la de l’aigua sense perdre un dit de la mà (la més gran l’hem deixat tranquil·la ;) ) ...

Tordera... destí turístic

El mercat setmanal, l'entorn natural, l'esport i la història local són factors clau per a la promoció turística de Tordera
El Punt 30/6/09

Tordera vol esdevenir en un futur proper un pol d'atracció turística i defensa que disposa dels recursos propis suficients per singularitzar-se davant l'oferta actual. El regidor de Promoció de la Vila, Bernat Costas (ERC), va presidir ahir amb l'alcalde, Joan Carles Garcia (CiU), la presentació del pla de desenvolupament turístic de Tordera, acompanyat de representants de la Diputació i de la Generalitat. Segons Costas, les principals estratègies a seguir pivotaran sobre quatre conceptes: el mercat setmanal, l'atractiu natural i paisatgístic, la gastronomia, la singularitat de la història local i la pràctica de l'esport. «Som una població amb un gran potencial que pretén atraure els visitants, especialment de proximitat, que fan estada a altres municipis veïns», va exposar el regidor, el qual va avançar que el consistori sol·licitarà també el segell turístic de destinació esportiva.

En aquest sentit, la transformació en excursió o en sortida organitzada d'una cita setmanal, com ara el concorregut mercat dels diumenges, «és un àmbit que cal estudiar». En la mateixa direcció hi ha la posada en marxa tant de les rutes de senderisme, aprofitant la proximitat al parc de Montnegre i el Corredor –algunes de camins tradicionals i consolidats i d'altres de noves–, com de BTT o d'observació de les aus, aprofitant les zones humides i l'illa del riu Tordera. «Un cop establertes les estratègies a desenvolupar, les accions seran continuades», va dir Bernat Costas, que va posar com a exemple les noves senyalitzacions del mercat o la publicació de tríptics informatius en diferents llengües.


EL PROTAGONISTA

BERNAT COSTAS

REGIDOR DE PROMOCIÓ DE LA VILA DE TORDERA

«Tordera disposa d'un actiu turístic i d'atracció innegable, i és un bon moment per donar-lo a conèixer»

dilluns, 29 de juny del 2009

Ajuda en identificació de tortuga exòtica


Tortuga exòtica capturada al medi natural, agraeixo qualsevol aclariment per a la seva identificació (espècie i subespècie).

Moltes gràcies.

Les Llobateres (Sant Celoni) 29/6/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

5 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca)
1 ànec mut (Cairina moschata)
1 xivitona (Actitis hypoleucos
>3 corriols petits (Charadrius dubius)
1 xivita (Tringa ochropus)
3 blauets (Alcedo atthis) i polls peixats per adult
2 balquers (Acrocephalus arundinaceus)

Programa “Espai Terra” de TV3, 22/6/09... Sobre les Costes del Maresme

http://www.tv3.cat/videos/1330119

Penós programa de desinformació i promoció turística per a l’ús (i abús) dels recursos naturals de Catalunya des d’una perspectiva urbana i institucional.

Al programa del 22/6/09 es veuen obligats (per les circumstàncies) a mostrar, ni que sigui de passada, la desembocadura i delta del riu Tordera per explicar el retrocés de la costa del Maresme (centre i sud, clar).

Aus marines davant la platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 27/6/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

2 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
12 gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavines corses (Larus audouinii)
gavians argentats (Larus michahellis)
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Algunes notícies més per llegir 26-29/6/09...

Un foc a Blanes obliga a tallar la línia 1 del servei ferroviari de Rodalies
Diari de Girona 29/6/09

BLANES DDG
Un foc en unes canyes va obligar a tallar durant una hora i mitja de la tarda d'ahir el trànsit ferroviari entre Blanes i Maçanet de la Selva. L'incendi es va produir entre el riu Tordera i la via del tren a Blanes, i els bombers, per precaució, van demanar a Adif que tallés el subministrament elèctric a la catenària entre Blanes i Maçanet. Tres combois de la línia 1 de Rodalies de Renfe es van veure afectats per aquest tall i els passatgers van ser traslladats en autocar entre les dues estacions selvatanes.
El foc es va originar en una de zona de canyes sobre un quart de set de la tarda. Aleshores, segons van informar fonts d'Adif, els bombers van sol·licitar que es tallés el subministrament elèctric a la catenària per si les flames arribaven fins a la via. Així, el trànsit de trens per Blanes i fins a Maçanet va quedar interromput fins que els bombers van haver apagat totalment el foc, que va cremar uns 200 metres quadrats de canya segons els bombers.
Així, mitja hora després de rebre l'avís, els bombers ja tenien el foc controlat i, vint minuts abans de les vuit del vespre, el van donar per extingit. Hi van intervenir un total de sis dotacions.
Cinc minuts després de tenir apagat el foc, Adif va reestablir el subministrament elèctric i els trens van poder tornar a circular pel tram selvatà de la línia 1 de Rodalies. Els passatgers que es van veure afectats van ser traslladats en autocar entre le dues poblacions.
Aquest no va ser l'únic incendi que es va produir ahir a les comarques gironines. Un d'ells es va originar passada la mitjanit, quan es van cremar 100 metres quadrats de matoll a Castelló d'Empúries. Els bombers també van intervenir a dos quarts de tres de la tarda per un foc a la xemeneia en un bar de l'avinguda de Riells de l'Escala.


VAMMA
Diari Maresme 26/6/09. L’entrevista

La platja de Calella va acollir el passat 14 de juny la primera neteja del fons marí de la temporada 2009, a càrrec del Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient (VAMMA). Parlem amb els membres d'aquesta entitat que amb la seva tasca també ens consciencien de la importància de preservar el fons marí del nostre litoral.
.

.

En què consisteixen les neteges del fons marí?
En extreure tot allò del fons del mar que, per les seves característiques, pot arribar a ser tòxic o nociu per al bon desenvolupament dels ecosistemes marins. També s’ha d’extreure tot allò que no forma part de l’ecosistema marí i que són aportacions externes, fetes majoritàriament per l’home.

Quines són les persones que en formen part?
Qualsevol persona que, de manera altruista, pugui donar un matí per la natura. Persones que tinguin interès per la conservació de la natura i que vulguin participar en una jornada que contribueix a la millora del medi ambient. Com a requisit indispensable: tenir qualsevol titulació subaquàtica i l’assegurança de busseig en vigor.

Com evolucionen les neteges any rere any?
És evident que cada any les aigües i el fons del mar estan més nets. Any rere any, es va veient la tasca que s’ha anat fent al fons del mar; es nota els llocs on és la sisena vegada que es fa una neteja de fons marí, en relació a llocs on es fa per primera o segona vegada.

Creieu que la ciutadania es va conscienciant de la importància d’evitar els abocaments?
Si, les jornades ajuden a que els banyistes que són a la platja vegin com els voluntaris es posen a l’aigua i treuen un munt de deixalles i s’adonen de les sorprenents coses que poden arribar a sortir. És però una tasca feixuga i molt lenta, i serà gràcies a l’educació a les escoles que, en conscienciar el jovent, aconseguirem els millors èxits. Cal insistir, però, que tant s’embruta el mar per les deixalles que s’aboquen directament com per les que es llencen a rius i rieres.

Cada any s’hi afegeixen més municipis maresmencs i la Selva. Creieu que en un futur tot el Maresme formarà part de la campanya?
Nosaltres voldríem que així fos, perquè seria molt bo per a tothom.

Quins són els residus més perillosos?
Bateries de cotxe i de vaixells, piles, ploms, uralites per la seva toxicitat. Ferros rovellats de tot tipus pel perill que comporten per als banyistes. Xarxes i altres residus a la deriva, que per la seva dinàmica tenen tendència a destrossar els ecosistemes amb els seus moviments.

Abans de cada immersió celebreu un col·loqui on s’informa als nous participants sobre l’objectiu de la neteja i les seves limitacions. Què expliqueu?
Es fa una petita explicació esmentant quin són els materials nocius, tòxics o perillosos que cal treure fora de l’aigua, tot i que estiguin colonitzats per petits invertebrats marins atès que hem de prioritzar l’ecosistema sobre un petit nucli colonitzador. També s’explica que s’ha extreure tot aquell material que no sigui propi del medi marí com botelles de plàstic, de vidre, llaunes, etc... A més s’informa als participants de les normes de seguretat subaquàtiques i de les normes de seguretat de la neteja de VAMMA (temps, cota màxima i anar en parella o tres).

Considereu que teniu prou suport institucional?
Tenim prou suport institucional, però ens agradaria tenir-ne més per ampliar activitats.

Com va sorgir la creació de VAMMA?
VAMMA va néixer a Pineda de Mar, al Consell Municipal de Medi Ambient, però atès que vam començar a tenir membres que provenien de diversos municipis, ens va semblar més adequat sortir-ne i organitzar-nos de manera independent.
Entre les diverses activitats que hem dut a terme, destaquem les següents: Anellament d’ocells amb participació de joves i infants; Reproducció de flora local a un viver: aloc, ginesta, lavatera olbia, roure, alzina, castanyer; Plantada de recuperació de flora amb participació d’escoles; Participació a fires i exposicions; Redacció i edició de llibrets informatius sobre el fons marí adreçats a escoles; Xerrades a escoles primàries i secundàries sobre estudis de biologia; Batejos de submarinisme per a infants; Passejada botànico-històrica per observar la natura; Recollida d’aigües fluvials per estalviar aigua a un edifici; Neteges del fons marí i Seguiment regular de la situació del fons marí durant tot l’any.

Les immersions duren uns tres quarts d’hora. Per quin motiu no es supera l’hora?
És una de les normes de seguretat que l’entitat ha establert. Es fa un llistat dels submarinistes que es posen a l’aigua on es revisa que la titulació corresponent estigui al dia. Abans d’entrar a l’aigua tots el participants signen la entrada i en sortir han de tornar a signar per controlar que tots el submarinistes són fora de l’aigua. La mínima unitat de busseig és la parella, si una parella entra a l’aigua l’ultima i tarda més de 45’ en sortir, s’activa el dispositiu del grup especial de rescat (G.E.R.) que inicia la recerca de la parella. Fins que no surt tothom de l’aigua, no es desactiva el pla de seguretat. A més, per a una cota de 10 m. de fondària només tenim aire per a una hora i, per seguretat, sempre hem de deixar un romanent d’aire de seguretat que equival als 15’. Tot i això l’entitat sempre porta un metge especialista en accidents i una infermera titulada.

A més, les trobades són obertes a tota la ciutadania. Com poden col·laborar els/les ciutadans/es que no són submarinistes?
Hi ha dues maneres de col·laborar. La primera, des de l’entitat, fent-se voluntari sabent que això comporta molta feina i dedicació. A més, també es pot col·laborar ajudant als submarinistes a carregar els seus equips i ajudar-los quan surten de l’aigua a pujar les bosses amb les deixalles.

Esteu preparant un estudi sobre el fons marí del nostre litoral? En què consisteix?
S’està fent un seguiment del fons marí a unes profunditats entre 6 i 30 metres per veure com evolucionen algunes de les praderies de posidònia que tenim controlades. A més també quan es fan les neteges es pot observar la diversitat de fauna i flora i podem comprovar com augmenten o disminueixen.

Quins organitzadors privats us donen un suport més decidit?
VAMMA té una subvenció de la VOLCAM (entitat d’ajuda al voluntariat de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani) de la CAM (Caixa d’Estalvis del Mediterrani) per fer les neteges del fons marí als municipis on la CAM té una agència. Gràcies a això any rere any, podem continuar fent les neteges i les diferents actuacions per al medi ambient que VAMMA realitza. A més el CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes) està col·laborant amb la nostra entitat des del principi i supervisa la part científica. També comptem amb el suport dels ajuntaments de les poblacions on es realitzen les diferents actuacions.

Com poden contactar amb vosaltres les persones interessades?
Les persones que estiguin interessades en contactar amb nosaltres, poden dirigir-se a la nostra pàgina web http://www.vamma.org/ o a través del telèfon de l’entitat: 695399542 o través del nostre correu electrònic: vammapineda@yahoo.es

Quins projectes futurs té VAMMA? Quins altres objectius fora del mar teniu?
Hem realitzat conjuntament amb el CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques) i el CEAB un llibret que parla de la diversitat del fons marí del litoral mediterrani català. Aquest llibret està dissenyat per què que els professors d’instituts i escoles que ho sol·licitin puguin fer una explicació científica, documentada i entenedora als infants. Aquest llibrets es distribueixen gratuïtament als instituts i escoles que ho sol·licitin. Arran d’aquest llibret està previst fer-ne un altre molt més senzill per tal de fer-lo arribar als infants més petits de cicle infantil i cicle inicial que servirà per explicar el fons marí mediterrani.
També està previst, arran de la plantada d’aloc i recollida de llavors del CEIP Sant Pau de Sant Pol de mar, fer més actuacions d’aquest tipus amb les escoles o entitats que ho demanin. És per això que VAMMA disposa d’un nou viver adequat per tenir les plantes en millors condicions per a garantir el seu cultiu.
La passada primavera vam organitzar una passejada per parlar de la flora i la història locals i educar els participants en la classificació de les flors boscanes i en la necessitat de conservar la natura. Va ser una prova pilot i pensem que, a partir de l’experiència, és una activitat a continuar.


Els municipis gasten tres milions d'euros en la neteja de platges de la Costa Brava
El Punt 28/6/09

Els ajuntaments han donat més de 200 concessions, dels quals una setantena són guinguetes de begudes i menjar
.

Una imatge de la platja de Sant Pol de S'Agaro, divendres al matí, amb una gran quantitat de banyistes. Foto: O.PINILLA.

Els municipis de la Costa Brava gasten uns tres milions d'euros en mantenir les platges netes, segons dades ofertes pels ajuntaments gironins, que ja tenen aprovats els plans d'usos de les platges, que regulen els serveis que s'hi poden instal·lar. En total, s'han donat més de 200 concessions per a negocis a peu de platja, que s'adjudiquen a través d'una subhasta que té el preu fixat pel govern espanyol. Així, hi ha una setantena de guinguetes de venda de begudes i menjar per la costa gironina, així com una quarantena de punts de lloguer de gandules i para-sols, i 35 punts on es poden llogar patins o caiacs, entre d'altres. Pel que fa als preus, disposat d'una gandula o un para-sol tot el dia costa uns cinc euros, mentre que un patí costa quinze euros l'hora de mitjana.

Els quioscos de platja, els punts de lloguer de gandules o els patins són les instal·lacions més típiques de les platges catalanes, però en els últims anys s'hi han introduït altres negocis com ara el surf de vela i el surf d'estel, i fins i tot altres activitats com el torpedo bus o el passeig amb Segway pels passejos marítims.

Totes aquestes activitats, però, necessiten un permís per poder-se instal·lar i paguen un import per estar a la platja tot l'estiu. Aquest any gairebé totes les parades ja estan muntades i en funcionament. Quan acabi la temporada s'hauran de desmuntar, com es marca en els Plans d'Usos de Platges que aproven els ajuntaments i que després envien al servei de Costes.

Pel que fa a la posada a punt de les platges, els ajuntaments –que a banda de donar permís per a diversos negocis, també instal·len els seus serveis– gastaran aquest any tres milions d'euros en la neteja, sense comptar el que inverteixen en salvament marítim i posada a punt. Les anàlisis que fa setmanalment la Generalitat sobre l'aigua conclou que la qualitat és excel·lent.

Costa Brava Cues i platges plenes per tancar el cap de setmana
Diari de Girona 29/6/09

La calor d'aquest cap de setmana va tornar a portar ahir gent a les platges de la Costa Brava

Al litoral, la majoria de les temperatures no van superar els 29 graus. A l'interior sí que es van superar els 30 graus, on Girona va repetir la màxima amb 32,4. A la tarda, com és costum, es van repetir les cues en direcció cap a Barcelona, amb 11 quilòmetres a Calonge. També n'hi va haver a Santa Cristina i a Maçanet de la Selva.

Els experts veuen la crisi com una bona oportunitat per redissenyar el model turístic
Diari de Girona 28/6/09

Experts coincideixen en el fet que és hora de redissenyar el model turístic sense oblidar el "sol i platja"

No del tot optimistes, però en absolut pessimistes, diferents experts analitzen per a Diari de Girona els efectes de la crisi sobre el sector turístic gironí. Amb divergències de matisos, coincideixen, però, que és el moment d'apostar definitivament i de forma contundent per l'oferta complementària. De tota manera, tots ells destaquen també que de cap manera això ha de siginificar abandonar l'actiu principal de la zona, que és el sol i les platges.

ALBERT SOLER GIRONA
Més que a una crisi turística, ens enfrontem a un descens de la demanda, cosa que sembla més important del que és en ralitat, a causa dels excel·lents anys anteriors. Aquest descens, de tota manera, pot servir per acabar de redissenyar l'oferta turística de les comarques gironines i la Costa Brava, de manera que pot tenir finalment un efecte positiu si empresaris i institucions fan els deures. Aquesta és la principal conclusió en la qual coincideixen diversos experts consultats per Diari de Girona, que en aquesta ocasió ha volgut fugir de les opinions dels empresaris i representants de les institucions per conèixer el pensament dels teòrics.
Lluís Mundet, degà de la Facultat de Turisme de la UdG, reconeix que "de moment sembla que hi ha una disminució de la demanda turística", però recalca que això "no ha de provocar el pànic, perquè venim d'uns anys anteriors amb unes xifres que no eren normals". Mundet es mostra convençut que el sector dels apartaments tindrà una bona temporada, mentre que càmpings i hotels dependran sobretot de les reserves de darrera hora". El degà ressalta a més que "mai hem de renunciar a l'anomenat sol i platja, però sha de complementar -de fet ja s'està fent- amb una oferta complementària, que a les comarques de Girona és de tal qualitat que dubto que existeixi a cap altre lloc del món". Mundet es declara "optimista" respecte el futur del turisme, perquè "s'estan fent les coses molt bé; ho noto quan en viatjar a d'altres països ens pregunten de quina manera ho fem, perquè volen copiar-ho".
Joan Miquel Gomis, de la Universitat Oberta de Catalunya, creu que efectivament hi haurà un descens de la demanda, però que "és un moment per analitzar l'evolució de la conjuntura amb detall, ja que pot haver-hi moviments imprevistos derivats de la crisi i elfactor substitució". Posa com exemple que turistes als quals la crisi ha fet "canviar les seves prioritats de vacances i finalment decidir-se per la Costa Brava, per proximitat o preu". Per Gomis, "l'actual crisi internacional pot forçar a replantejar un model que evidencia les seves mancances". "Les èpoques de crisis són generadores de creativitat perquè les dificultats obliguen a afrontar els problemes sense criteris pre-establerts i amb visió innovadora", afegeix.
Josep Antoni Donaire, expert en turisme i també professor de la UdG, pronostica que "és possible que la crisi afecti més els hotels i una mica menys els càmpings, mentre que segurament els apartaments faran una temporada acceptable". Donaire opina que "la Costa Brava ja s'està redissenyant des de fa molts anys", però que de tota manera ara "és un bon moment per accelerar determinats processos i també per obrir nous camins". Uns nous camins que resumeix d'aquesta manera: Apostar pel short break (estades curtes de tres o quatre dies que realitzen els europeus durant tot l'any), integrar de forma més decidida els elements culturals i naturals en l'oferta turística (nou Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, la Reserva del Cap de Creus, o el nucli medieval de Pals, etc), millorar les relacions entre els nuclis de la Costa Brava i afavorir els fluxos interns i externs (especialment amb Barcelona), mantenir la renovació de la planta hotelera i millorar la qualitat i la quantitat dels hotels del litoral i enfortir l'oferta d'activitats lúdiques públiques i privades.
Josep Capellà, director de l'empresa DCB Turisme i Desenvolupament Local, coincideix en trobar aspectes positius a la situació de crisi: "el mercat interior i de segona residència crec que es mantindrà i fins i tot augmentarà lleugerament, ja que la crisi farà que es renunciï a viatges de vacances a l'exterior". Al seu parer, "l'orientació del model turístic de la Costa Brava s'ha de basar en la qualitat, la integració dels productes turístics amb el territori, la incorporació dels recursos naturals i patrimonials en els productes turístics, la innovació en la creació i gestió del producte i l'eficàcia en la promoció i comunicació".
Com els anterior enquestats, trobaria un error deixa de banda el sol i platja, que és el principal actiu, si bé troba que "el gran repte de la Costa Brava és posicionar-se com a destí turístic per altres tipus d'experiències relacionades amb la descoberta del territori, del medi marí, del patrimoni cultural o relacionades amb la qualitat de vida .


............................................

El preu de la dessalinització
El Punt 28/6/09

El cost de l'aigua de la dessalinitzadora del Prat és un dels grans motius dels que defensen que no funcioni al 100%, ja que no es vol augmentar la tarifa a Barcelona. Però des del 2004 Blanes, Lloret i Tossa paguen més per l'aigua a causa de la dessalinitzadora de la Tordera

La nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat començarà a funcionar a mitjan mes vinent, si bé inicialment en període de proves. El debat a l'entorn de la infraestructura se centra ara en si ha de funcionar sempre al 100% o si ho ha de fer només quan els pantans baixin de determinats nivells, com defensa l'esborrany del pla de gestió de sequeres. Si es dóna aquest últim cas, de rebot el Ter en sortirà perjudicat. La promesa del conseller de Medi Ambient i Habitatge de reduir progressivament el transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona serà més difícil de complir, perquè per aconseguir-ho es comptava amb els 60 hm³ que pot generar la dessalinitzadora del Prat. En canvi, si s'opta per fer funcionar la infraestructura a ple rendiment, el cost de l'aigua es dispararà pels costos energètics que té produir-la, amb inconvenients afegits com ara l'augment d'emissions de CO2. A hores d'ara ningú no vol assumir el sobrecost que tindria aquesta aigua, i ja s'ha assegurat que no s'apujarà el preu de la tarifa a l'àrea metropolitana de Barcelona. I aquest és un dels temors de les entitats que reclamen reduir el transvasament del Ter: que els criteris econòmics prevalguin sobre tots els altres.

El cas de la Tordera

Però el 2004, quan es va posar en servei la dessalinitzadora de la Tordera per millorar l'estat de l'aqüífer i la qualitat del subministrament, la situació va ser molt diferent. A partir d'aleshores, a Lloret, Tossa, Blanes i alguns municipis de l'Alt Maresme, el preu de l'aigua es va doblar. Si bé la dessalinitzadora es va construir en gran part amb fons europeus, els costos d'explotació van fer passar els preus del subministrament en alta, en el cas de Lloret, dels 0,20 cèntims per metre cúbic als 0,34 cèntims, i amb una proporció semblant a la resta. Segons l'acord amb l'ACA, dels 10 hm³ que genera la dessalinitzadora, 5,5 hm³ són per al Consell Comarcal del Maresme, 2,5 hm³ per al Consorci de la Costa Brava –que la porta a Lloret i Tossa– i 2 hm³ per a Blanes. Això fins i tot va generar diversos contenciosos de l'Ajuntament de Blanes –que no estava d'acord amb el preu– amb l'ACA, que ja s'han resolt.

A partir del 2007 es va aplicar la tarifa d'utilització de l'aqüífer, que va permetre repartir els costos entre més municipis, i reduir així el cost de l'aigua dessalinitzada, però fent pagar un preu per agafar-la dels pous, una situació única a Catalunya però que no ha fet canviar les quantitats globals.


...........................................

L'inici del desdoblament de la N-II entre Maçanet de la Selva i Tordera es retarda mig any més
Diari de Girona 27/6/09

El desdoblament de la N-II en aquest tram es preveia a mitjans del 2010, però encara cal licitar i tramitar les expropiacions corresponents


El tram de la N-II entre Maçanet i Tordera, en l'actualitat. FOTO: Carles Colomer

XARXA VIÀRIA
L'Estat preveia començar el desdoblament de la N-II al seu pas per Tordera i Maçanet de la Selva a mitjans d'aquest any, però tot just ara s'ha aprovat de forma definitiva el projecte del traçat i, per tant, aquest termini s'allarga i amb tota probabilitat les obres de la futura A-2 començaran a principis del 2011.


MAÇANET/TORDERA/BLANES E.BATLLE
L'últim tram de la N-II a la comarca de la Selva que queda per començar-hi les obres de desdoblament de la futura autovia A-2 és el que transcorre entre Maçanet de la Selva i Tordera. Aquest, segons les previsions de l'Estat espanyol s'havia d'iniciar a mitjans d'aquest any, però tot just ara s'acaba d'aprovar l'expedient d'informació pública, així com el projecte de traçat d'aquest tram de forma definitiva.
Aquest fet suposa, segons fonts de la Subdelegació del Govern a Girona, que els treballs de desdoblament de la N-II, anant bé, es puguin iniciar a principis de l'any que ve. Per tant, ara encara queda treure a licitació les obres i començar els tràmits per a les expropiacions per construir aquesta via, cosa que es durà a terme en aquest mig any de diferència.
Aquest tram de futura autovia té 8,5 quilòmetres de longitud i serà el més car de tota la comarca, amb gairebé un pressupost de 260 milions d'euros. Aquest encariment es deu a la complexitat i a l'orografia d'aquest tram selvatà que transcorre per Tordera, Blanes i Maçanet de la Selva. Cal recordar que les al·legacions que van fer els municipis en aquest tram es basaven principalment en temes d'impacte ambiental, ja que la carretera passa per indrets d'alt valor ecològic.
A Blanes, per exemple, la futura autovia A-2 havia propiciat molt rebuig, ja que es preveia que circulés molt a prop del paratge del Vilar, fet que va suscitar que l'Ajuntament de Blanes presentés tres contenciosos contra el traçat de desdoblament de la carretera, dels que encara en queda un per resoldre, la resta han estat desestimats. Tot i això, el nou projecte preveu una redefinició del traçat a Blanes i, per tant, l'autovia passarà a 500 metres del Vilar.
A Maçanet, en canvi, tal com explicava ahir l'alcalde, Alfons Soms (PSC), hi ha satisfacció pel traçat, ja que "inclou les nostres al·legacions" però, a causa de la demora, i pel fet que el tram de Sils a Maçanet està aturat ha propiciat, explica Soms, que es canviï el punt d'enllaç entre ambdós trams, que ara se situa a prop de la urbanització de Montbarbat.
Demora massa habitual
Pel que fa al retard en les obres, Soms assegura que "és un fet que l'experiència ens demostra, que sempre van amb retard, tot i que s'accelerés". Aquesta demora és habitual en les obres de desdoblament de la Nacional II en els trams que afecten la Selva, ja que en aquests moments, ja fa nou mesos que el de Maçanet a Sils es troba aturat; el de Sils a Caldes s'està executant a marxa lenta i l'únic que s'ha inaugurat va de Fornells de la Selva a Riudellots de la Selva, va acumular dos anys de retard i es va inaugurar el 2007.
En tancar aquesta edició del diari va ser impossible localitzar l'alcalde de Blanes, Josep Trias, i el de Tordera, Joan Carles Garcia.

Les obres de l'N-II de Tordera a Maçanet costaran 260 milions, i a Sils continuen aturades
El Punt 27/6/09

L'Estat aprova definitivament el projecte del desdoblament

Les obres a Maçanet estan actualment aturades. Foto: O. MAS.

Foment ha aprovat definitivament el traçat de l'A-2 entre Tordera i Maçanet de la Selva, projecte que està pressupostat en 260.235.052,86 euros. Aquest era l'últim tram pendent a la comarca de la Selva per aprovar, tot i que ara el que enllaça Sils amb Maçanet està aturat després de problemes amb les empreses que havien de fer l'obra.

Aquest tram té una longitud aproximada de 8,5 quilòmetres, amb la qual cosa el cost per quilòmetre del projecte és de més de 30 milions d'euros. Foment ha inclòs algunes prescripcions a complimentar en la redacció del projecte de construcció, com són la correcció de titularitats i superfícies afectades, segons el que s'ha exposat en algunes al·legacions i la garantia d'accés a totes les finques. L'aprovació de Foment també dóna llum verd a la incoació de l'expedient d'expropiació dels terrenys necessaris per a l'execució de les obres.

Respecte d'aquest traçat de l'A-2 encara hi ha un recurs de l'Ajuntament de Blanes a l'Audiencia Nacional pendent de resoldre, ja que encara és motiu de controvèrsia entre aquest municipi i Tordera.

Ara, les obres de l'A-2 a la Selva no van al ritme esperat. El tram entre Caldes i Sils va amb retard i ara s'espera que s'acabi el primer semestre de l'any vinent. El tram Sils-Maçanet està aturat.




Foment desbloquejarà el traspàs de la N-II
Diari Maresme 23/6/09

El ministre de Foment, José Blanco, ha assegurat avui al Senat que desbloquejarà el traspàs de la carretera Nacional II "de forma imminent".

Pregunta de CiU

Segons ha informat l'ACN, aquesta ha estat la resposta de Blanco a la pregunta formulada en aquest sentit per la portaveu adjunta de CiU al Senat, Montserrat Candini. Blanco també ha dit que actuarà amb la mateixa determinació que ha mostrat en altres assumptes del seu departament, com ara el traspàs de Rodalies a la Generalitat, la contractació de l'estació del TGV a La Sagrera o l'impuls de la nova T-1 de l'Aeroport del Prat.

400 milions

Per la seva banda, Candini li ha recordat que ja fa quinze mesos que el conseller Nadal i la llavors titular de Foment, Magdalena Álvarez, van acordar el traspàs amb una dotació de 400 milions d'euros que s'havien de transferir a la Generalitat.

El govern planeja una tercera via per creuar el Vallès entre l'AP-7 i el quart cinturó
El Punt 29/6/09

(...)

... Seria també un gran eix interurbà l'últim tram de la C-35 entre Sant Celoni i Maçanet, que reconvertir-lo en autovia costa 131 milions d'euros. La Generalitat pagarà els 309 milions que costa tota la via.

.............................

Una trentena d'entitats de caça podrien plegar per l'augment de les assegurances
Diari de Girona 28/6/09

El president de la Federació lamenta que se'ls acusi com a causant d'accidents de trànsit


GIRONA ACN/DDG
Trenta societats de caçadors gironins hauran de plegar aquesta temporada, ofegats per l'augment de les pòlisses, si no s'abaixa el preu de les assegurances. El president de la Federació de Caça de Girona, Carles Dilmé, ha alertat que en els darrers anys s'han registrat increments exorbitants de les quantitats que els demanen les companyies, que en alguns casos arriben a multiplicar-se per deu. La raó d'aquests augments és que encara es considera els caçadors responsables d'accidents de trànsit que causen els senglars. "No entenem aquesta situació", lamenta Carles Dilmé. Les colles més afectades es troben a les comarques del Baix Empordà i la Selva.
L'any 2005 la legislació de caça va canviar i, a partir d'aleshores, les colles només estaven obligades a fer-se càrrec dels accidents de trànsit amb senglars si el sinistre tenia lloc mentre es feia la cacera. Això significa que, durant una batuda, si un senglar creua la carretera i topa amb un vehicle, els caçadors són qui hauran d'assumir la responsabilitat civil del cas.
"A partir d'aleshores, nosaltres som responsables en l'acció de caçar", indica Carles Dilmé. Tot i això, però, algunes colles de caçadors han vist com se'ls anava incrementant progressivament el preu que han de pagar per les assegurances. La raó és que encara se'ls considera responsables de la majoria de sinistres en què es troben involucrats els senglars.
Pagar deu cops més
El president de la Federació de Caça explica que "malgrat que la majoria dels accidents passen de nit, quan nosaltres no cacem, se'ns condemna i se'ns sentencia a pagar la responsabilitat". La situació ha comportat que, a les comarques on es registren més accidents de senglars -el Baix Empordà i la Selva- les assegurances que han de pagar les colles s'hagin anat incrementant de manera exorbitant."En alguns casos, ens trobem amb augments que se situen fins a deu cops més del que es pagava", lamenta Carles Dilmé. El president de la Federació de Caça de Girona treu xifres que exemplifiquen aquesta situació. Així, hi ha colles que han passat de pagar 444 euros a 3.500, 509 euros a 5.175, 1.070 euros a 4.500, 1.400 euros a 5.000 ó 2.000 euros a 8.000 de pòlissa de responsabilitat civil."Arreu de la demarcació aquesta problemàtica afecta trenta colles de caçadors i, si la situació no millora, a partir d'aquesta temporada hauran de deixar de caçar perquè no podran fer front als elevats preus", declara Carles Dilmé. En total, a les comarques gironines actualment hi ha registrades 170 colles.
La reserva funciona
D'altra banda, Carles Dilmé també s'ha referit a la reserva de caça que la Federació de Caçadors de Girona va impulsar a la finca del Mas Pils a Rabós d'Empordà. En concret, les proves de cria d'espècies (com perdius i conills) s'han portat a terme en una àrea d'unes 1.000 hectàrees de la finca.De moment estan donant bons resultats. "El que volem és ensenyar a les societats de caçadors que, si es millora l'hàbitat, els animals es multipliquen i es pot portar a terme una caça de qualitat", conclou Carles Dilmé.

...............................

"Hi ha una espècie de palmera que mata les larves del morrut"
Diari de Girona 28/6/09

Catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. Des del 2006 Josep Jacas, juntament amb una trentena d'investigadors experts en matèria agrària de vuit centres repartits entre València, Canàries, Múrcia i Andalusia, treballen en un projecte coordinat sobre l'escarabat morrut, la seva arribada i l'afectació a Espanya.

ANNA TARRÉS GIRONA
En motiu de la Jornada Tècnica celebrada fa uns dies a Santa Coloma de Farners per parlar de les novetats en la lluita contra aquesta plaga, el catedràtic Josep Jacas, va apuntar alguns resultats de les investigacions realitzades des de fa tres anys.
Quines han estat les línies desenvolupades aquests anys?
Hem tractat temes de biologia del morrut, el motiu per què arriba aquí i per què ataca les palmeres canàries, perquè és un hoste amb el qual no hi ha experiència i no se sabia com funcionava la plaga, i hem fet treballs de control.
Respecte als treballs biològics què s'ha concretat?
Hem vist que hi ha un moment en què l'activitat del morrut és molt baixa, fet relacionat amb la temperatura i fotoperíode. Un altre aspecte és el que fa referència al rang d'hostes. Hi havia dos espècies de palmeres que ens preocupaven, perquè la Unió Europea els havia declarat com a hostes del morrut, però no estava del tot clar.
Quines palmeres són?
Un és el margalló i l'altra la washingtònia en les seves dues espècies més utilitzades en jardineria, que són la robusta i la filífera.
Després de l'estudi hi heu trobat diferències?
Sí. En el cas de la filífera, quan nosaltres intentàvem infestar-la no ho aconseguíem, i de fet no ho vam aconseguir mai. El que vam veure és que té mecanismes de resistència antibiòtica que mata les larves que poden penetrar a dins la corona. En el cas del margalló hi ha una resistència, però no és suficient per eliminar les larves. De totes maneres, una palmera intacta sí té fenòmens, probablement relacionats amb la repelència, pels quals el morrut no la vol per fer la posta.
En tasques de control heu aconseguit bons productes?
Hi ha una pintura insecticida que porta un microencapsulat que fa que el producte tingui un efecte més llarg que el que s'aconsegueix amb una pulvorització normal. La persistència dura fins a sis mesos i és molt interessant, perquè protegeix les palmeres més temps.
Què resulta més beneficiós?
Un dels últims resultats obtinguts són els d'un treball de camp realitzat en una parcel·la amb 400 palemeres, on hem aplicat diferents tractaments i hem vist que fent el que sigui sempre és beneficiós, perquè hem aconseguit salvar el 80% de les palmeres. Ara bé, el més beneficiós és la prevenció. És la clau per poder salvar una palmera: s'hauria d'evitar la infestació.