dissabte, 18 de juliol del 2009

Riu a l'alçada de Tordera 18/7/09


Avui al riu Tordera entre els plans de Can Serra i de La Júlia (Tordera), com a més destacat...

1 milà negre (Milvus migrans)
3 cornelles (Corvus corone)
5 martinets blancs (Egretta garzetta) junts
>500 gavians argentats (Larus michahellis)
1 gavina vulgar (Larus ridibundus)
5 corriols petits (Charadrius dubius)
>40 cueretes blanques (Motacilla alba)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
1 ànec mut (Cairina moschata)
14 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
trist (Cisticola juncidis)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
tórtores (Streptopelia turtur)
tudons (Columba palumbus)
merles (Turdus merula)
bitxacs comuns (Saxicola torquata)
abellerols (Merops apiaster)
1 puput (Upupa epops)
... entre altres.

milà negre (Milvus migrans)...

Gravera de Palafolls i aiguabarreig de la riera de Vallmanya amb el riu Tordera 16-18/7/09


Aquest darrers dies per la gravera de Palafolls i l’aiguabarreig de la riera de Vallmanya amb el riu Tordera, com a més destacat...

1 agró roig (Ardea purpurea)
3 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
>10 corriols petits (Charadrius dubius)
>15 xivites (Tringa ochropus)
2 cames llargues (Himantopus himantopus)
>65 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>20 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
- construcció de nous nius i alguns polls acabats de néixer –
>10 cabussets (Tachybaptus ruficollis), 5 adults i polls
gavians argentats (Larus michahellis)
mínim 5 gavines vulgars (Larus ridibundus)
becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>10 trist (Cisticola juncidis)
5 abellerols (Merops apiaster)
... entre altres.

Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
1 tortuga d’aigua americana – de Florida - (Trachemys scripta)
serps verdes (Malpolon monspessulanus)
serps d’aigua (Natrix maura)
sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
granotes verdes (Pelophylax perezi)
granotes pintades (Discoglossus pictus)
gripaus corredors (Bufo calamita)

granotes verdes (Pelophylax perezi)...
.

granotes pintades (Discoglossus pictus)...


serp d'aigua (Natrix maura)...


poll de polla d'aigua (Gallinula chloropus), tota una preciositat...


nius de polla d'aigua en construcció que apareixen d'un dia per l'altre...

Algunes notícies més per llegir 18/7/09...

L'amo dels cavalls de Sant Cebrià denuncia que l'Ajuntament els hi ha «robat»
El Punt 18/7/09

Guillem de Pallejà assegura que no li van concedir temps material per treure els animals de la finca
.

Trasllat dels cavalls de la finca de Can Mates, i Guillem de Pallejà. Foto: T.M.

El propietari de la dotzena de cavalls salvatges que dilluns van ser traslladats de la finca de Can Mates de Sant Cebrià a una hípica de Sant Pol ha denunciat l'Ajuntament perquè considera que li ha «robat» els animals. Guillem de Pallejà va interposar ahir una demanda en els jutjats d'Arenys en què consta que no va tenir temps material per treure els animals de la finca, que es va actuar a la seva esquena i que s'obrien «expressament» els tancats de la masia per on sortien els cavalls. De Pallejà diu que estan censats, que són de pastura i que el lloc on els han tancat no és l'adequat, ja que són uns animals «que han viscut sempre lliures».

«Dimarts la policia local de Sant Hilari, on visc, em va fer arribar la notificació feta per la policia de Sant Cebrià que els cavalls havien estat traslladats a l'hípica el dia abans.» Guillem de Pallejà es mostra enutjat i molt crític amb l'actuació municipal per fer fora de la finca de Can Mates els animals i ubicar-los en un centre en què, segons defensa, «poden arribar a morir». «Són animals de pastura, lliures, que mai no s'han alimentat amb pinso i que poden emmalaltir i morir-se», es lamenta. Apunta que el valor econòmic de cadascun dels exemplars pot arribar als 8.000 euros. El propietari defensa que no va tenir temps material per anar a buscar els animals i traslladar-los a una altra finca que té a Sant Hilari. Argumenta que fins dimecres va estar hospitalitzat per una operació i manté que l'acció «s'ha fet sabent en tot moment que no podria reaccionar». Diu que ahir es va desplaçar fins al centre eqüestre de Sant Pol on hi ha els cavalls i no va trobar ningú de la direcció. Al cap d'unes hores va anar al jutjat d'Arenys de Mar per interposar una denúncia contra l'Ajuntament de Sant Cebrià.

Perdre la finca

Guillem de Pallejà recorda que la finca de Can Mates, que té 170 hectàrees, ha estat sempre de la seva família. «Fa vint anys que practico la ramaderia ecològica i en fa cinc que vaig voler tirar endavant un projecte complementari a la finca que incloïa esports de muntanya», explica. Entre aquests esports hi havia un circuït de motos i quads que va ser motiu de queixes d'uns determinats sectors del poble, incloent-hi partits polítics. «Allò que inicialment el consistori va veure amb bons ulls després ho va rebutjar sense cap argument legal», diu; i afegeix que ho va fer «quan jo ja havia tirat endavant una gran inversió i tenia deutes importants per afrontar». Segons Pallejà, no va poder cobrir el préstec demanat a l'actual propietari de la finca i aquesta va ser posada a subhasta. «Amb una taxació de 10 milions d'euros, es va vendre per només 450.000 euros al mateix home que m'havia fet el préstec», es lamenta, i destaca que aquest tampoc li va concedir temps per treure de la casa els efectes personals, «que encara hi deuen ser». Finalment, sempre segons De Pallejà, el propietari actual de Can Mates «només vol especular amb la finca». De Pallejà admet que hi ha hagut episodis en què els cavalls han superat els límits de la finca i han arribat al poble. «Cada vegada que m'han avisat he baixat per recuperar els animals, però vull que quedi clar que la finca està tancada i no he estat pas jo qui ha obert les tanques als animals», manté, i assenyala com a responsables directes el col·lectiu de caçadors de Sant Cebrià. «Contra els quals tinc testimonis i he cursat diverses denúncies», diu.

Controvertit

Guillem de Pallejà jura que recuperarà els cavalls «sigui com sigui» i que vol recuperar la finca. «La situació econòmica no hi acompanya, però estem parlant d'una casa familiar que mai no havia estat en mans d'altres persones», apunta. Admet que la seva relació amb determinats sectors del poble i amb el govern local no és bona. «Em van animar a tirar endavant el projecte d'esports de muntanya i quan ja ho tenia tot a punt es van treure de la màniga la prohibició per perjudicar-me», denuncia. Ha posat el cas en mans dels advocats i ha estat víctima de moobing, afirma.


Notícia anterior relacionada...

Capturen els cavalls salvatges que campaven al seu aire per Sant Cebrià

El Punt 14/7/09

divendres, 17 de juliol del 2009

Inseparable (Agapornis sp.) al centre urbà de Tordera 17/7/09

Aquesta tarda s’ha deixat veure i sentir un inseparable (Agapornis sp.) per les teulades i antenes del centre urbà de Tordera...
.

Es tracta d’un gènere d’aus exòtiques de mida petita, amb moltes espècies i hibridacions possibles, molt comuna al mercat, i aquesta podria ser, possiblement, un Agapornis personatus o alguna hibridació propera (cap lleugerament negre).

Urbanització Rocagrossa de Lloret de Mar 17/7/09. Àlex Giménez

Observacions de l’Àlex Gimènez a una zona boscosa de l’urbanització Rocagrossa de Lloret de Mar...

2 Mosquiters Pàl·lids (Phylloscopus bonelli)
4 Cotxes Fumades (Phoenicurus ochruros)
2 Gratapalles (Emberiza cirlus)

Al cel:

9 Orenetes Vulgars ( Hirundo rustica)
3 Orenetes Cuablanques (Delichon urbica)
3 Ballesters (Apus melba)
>20 Falciots Negres (Apus apus)
>50 Gavians Argentats (Larus michahellis)
1 Gavina Vulgar (Larus ridibundus)

Més de la meitat de taurons i rajades capturats a Catalunya no s’etiqueten correctament abans d’arribar al consumidor

Més de la meitat de taurons i rajades capturats a Catalunya no s’etiqueten correctament abans d’arribar al consumidor
CRAM 17/7/09

L'informe "Taurons i rajades: contribució a la seva conservació i ordenació de les pesqueries" realitzat per la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), en col·laboració amb Obra Social Caja Madrid, demostra que el 52% dels taurons i rajades que arriben a les llotges catalanes no són etiquetats correctament en el procés anterior a la seva venda a les peixateries.

Aquest fet provoca el desconeixement del consumidor sobre els productes que consumeix, a més de reduir la fiabilitat de les dades de pesca disponibles per a la gestió pesquera i per a l'estudi de les poblacions de peixos cartilaginosos, la major part dels quals es troben amenaçats al Mediterrani.

El resultat es desprèn de l'anàlisi de les captures desembarcades a dos llotges de Catalunya entre el juliol del 2008 i l'abril del 2009. Ara, la Fundació CRAM distribuirà una guia d'identificació de peixos cartilaginosos a les principals confraries catalanes per a reduir l'error d'etiquetatge i 200 pósters informatius a peixateries i mercats catalans, alertant al consumidor de la importància i vulnerabilitat de taurons i rajades. A més, l'informe es posarà a disposició de les administracions.

De les 47 espècies de taurons i 34 de rajades que habiten al Mediterrani el 42% es troben amenaçades amb l'extinció. Degut al seu creixement lent i a la seva tardana maduresa sexual són unes espècies extremadament vulnerables a la pesca.

Descarrega l'estudi complet.

Sobre la proposta de resolució del trasllat del camp de tir La Gaviota de Malgrat de Mar. YouTube 8/7/09

Ho trobareu aquí...

Maimí sobre la proposta de resolució del trasllat del camp de tir La Gaviota de Malgrat de Mar
Canal Parlament/YouTube 8/7/09

Sobre la temporada de caça 2009-2010...

Ho trobareu aquí...

Caça temporada 2009-2010
La Natura a la comarca de la Selva

Algunes notícies més per llegir 17/7/09...

Enxampen sis homes fent pesca furtiva amb un aparell elèctric al Tordera
Diari de Girona 17/7/09

Feien servir xarxes il·legals i amb descàrregues elèctriques deixaven els peixos inmobilitzats

FOGARS DE LA SELVA E.B.
La policia de Fogars de la Selva va enxampar sis persones de nacionalitat xinesa amb domicili a Mataró que realitzaven pesca furtiva al riu Tordera, a prop de l'església de Sant Cebrià de Fogars de la Selva entre uns meandres. Els agents van poder localitzar aquests pescadors il·legals gràcies a una trucada d'un veí de la zona, que explica que va veure un noi xinès al riu Tordera que "estava dins l'aigua i en veure'm va quedar parat", explica. Aquest individu utilitzava un "estri que anava fregant a la sorra" i que produïa descàrrega elèctrica, com una mena de detector de metall, destaca, i anava amb d'altres homes, que també pescaven.
El veí també explica que l'episodi es va produir a finals d'aquesta primavera i considera que "és una barbaritat el que feien".
Als furtius, com van assegurar fonts policials de Fogars de la Selva, només se'ls va poder aplicar una sanció administrativa perquè en el moment de confiscar-los els estris no duien peixos a sobre. Els agents rurals de Santa Coloma de Farners també van participar en aquesta operació i asseguren que els estris que utilitzaven aquests sis individus eren molt casolans. Entre els elements que se'ls va confiscar hi ha un bidó, xarxes i estris de pesca, cosa que pels agents rurals i la policia indica que "no eren un pescadors professionals".


L'Estat afirma que en sis anys haurà acabat totes les obres de la xarxa viària gironina
El Punt 17/7/09

El subdelegat Francesc Francisco-Busquets diu que Foment té poca part de culpa en els retards dels diversos projectes

Les obres de desdoblament de l'N-II, aturades ahir en el tram entre Sils i Caldes. Foto: LLUÍS SERRAT.

El subdelegat del govern estatal a Girona, Francesc Francisco-Busquets, va posar ahir una nova data de finalització de tots els projectes que l'Estat ha de fer a Girona: sis anys, set a molt estirar. El 2015, afirma el subdelegat, s'haurà desdoblat tota la carretera N-II des de Tordera fins a la Jonquera; s'haurà desdoblat l'N-260 entre Besalú i Figueres; s'haurà desdoblat la carretera de l'A-2 a l'aeroport de Girona; s'haurà fet el túnel de Toses; i s'haurà condicionat el tram entre Olot i Ripoll. En referència als successius retards que acumulen aquests projectes, Francisco-Busquets va admetre que el Ministeri de Foment té part de culpa, però creu que aquesta és «poca», i en responsabilitza la voluntat d'incloure totes les reclamacions que fa el territori.

El subdelegat va fer referència als recents problemes que hi ha hagut amb el desdoblament del tram de l'N-II entre Sils i Caldes, on el concurs de creditors d'una de les empreses que formaven l'UTE de les obres obligarà a tenir els treballs aturats durant tres mesos com a mínim. Francisco-Busquets va explicar que tenen fins a quatre empreses en cartera per agafar el relleu, però que els aspectes burocràtics obligaran a tenir aquest temps les obres aturades. A més, va afegir que aviat començaran els treballs entre Maçanet i Tordera. Pel que fa als diversos endarreriments, va afirmar que «totes les carreteres que fa l'Estat es fan amb molta cura, i això a vegades comporta uns retards que són inevitables». Va dir que la voluntat és incloure en els traçats les màximes demandes possibles del territori i els ajuntaments, i va insistir que això té en bona part la culpa que els projectes avancin tan lentament, i va posar com a exemple el projecte d'ampliació a 4 carrils de l'AP-7 entre Fornells i Vilademuls. Malgrat tot, va acceptar que l'Estat mateix també té una part d'aquesta culpa.

L'Estat diu que la N-II estarà tota desdoblada d'aquí a sis anys

Diari de Girona 17/7/09

El sudelegat del Govern assegura que en aquest període finalitzaran totes les obres previstes a la província com el túnel de Tosses

J.SÁEZ GIRONA
El subdelegat del Govern estatal a Girona, Francesc Francisco-Busquets, va sorprendre ahir en un acte organitzat per Acesa per informar sobre l'estat de les obres a l'autopista, en afirmar que finalitzaran totes les obres de desdoblament a la N-II al seu pas per les comarques de Girona en sis anys. Des de Tordera fins a la Jonquera. De la matexia manera, el subdelegat va ampliar la seva afirmació incloent-hi totes les obres que l'Estat té previst a la província. Obres com el Túnel de Tosses, amb la variant de Ribes de Fresser inclosa, o la carretera de Figueres a Besalú. "Crec que és un termini acceptable, segons m'han assegurat els experts, per poder-la tenir acabada", va dir el subdelegat de l'Estat.
Per tant, si les previsions de l'Estat es compleixen, la demarcació tindrà una autovia de dos carrils en cada sentit des de Tordera i fins a la Jonquera, i una autopista de tres carrils en cada sentit en tot el seu traçat pel 2015. De fet, la finalització de l'execució d'aquesta infraestructura està previst per finals de 2011.
Francesc Francisco-Busquets va fer aquestes declaracions després que la setmana passada se sabés que el desdoblament de la N-II, entre Sils i Caldes de Malavella estaven aturades. Un nou retard d'un projecte que aleshores semblava no tenir fi. Almenys fins ahir. Respecte al tram de la Selva va explicar que les obres estaran aturades entre dos i sis mesos per problemes amb una constructora però va explicar que ja han contactat amb tres o quatre empreses noves que podran reprendre el projecte.
D'altra banda, l'afirmació del subdelegat del subdelegat del Govern també inclou el Túnel de Tosses, la carretera de Figueres a Besalú, la C-156 entre l'aeroport i Fornells de la Selva i la via que va d'Olot a Ripoll. Respecte aquesta última carretera va matissar que segurament l'obra podria trigar, encara, set anys.
"Jo ho voldria creure"
El president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, va celebrar, amb cert escepticisme, l'anunci optimista de Francesc Francisco-Busquets: "Jo voldria creure'm que en sis anys estarà fet i pressionarem perquè sigui així perquè Girona està a la cua de les infraestructures". De la mateixa manera, Espadalé va apuntar que part de la culpa dels retards en les obres recau en els entrebancs que es posen a qualsevol projecte de la demarcació. "Els problemes que tenim a Catalunya no els tenim enlloc", va afirmar. Estem abonats, va afegir "a la cultura del no i exigim molt". No obstant, va matisar que aquesta exigència permet desenvolupar "uns projectes mediambientalment extraordinaris". L'ampliació de l'autopista a les comarques de Girona està dividit en quatre trams. El primer, entre Maçanet i Fornells de la Selva, ja està en obres, mentre que els altres dos entre Vilademuls i Figueres sud i, Figueres sud i la Jonquera començaran a l'octubre. El quart, la circumval·lació de Girona que anirà de Fornells a Vilademuls, és el que es presenta com el més complicat per l'enllaç de Fornells. No obstant, la concessionària es posa el desembre de 2011 com a data límit.
El director General d'Acesa, Josep Lluís Giménez, va explicar ahir que el Ministeri de Foment ja els ha donat el seu vist-i-plau als dos projectes per ampliar un tercer carril en cada sentit de la marxa des de Vilademuls fins a Figueres. Durant aquest mes de juliol, la concessionària ja licitarà les obres i, d'aquesta manera, pretén començar les obres a l'octubre.
D'altra banda, respecte als 18,7 quilòmetres (37 en total) del tram entre Maçanet i Fornells de la Selva va explicar que en total ja s'han finalitzat 10, tal i com us avançàvem ahir des del Diari de Girona. Giménez va comentar que a partir de desembre obriran el tercer carril d'aquest subtram finalitzat entre l'àrea de servei del Gironès i l'enllaç de Fornells. La previsió d'aquest primer traçat ampliat finalitzarà al juliol de 2010, tal i com estava previst.
La variant dels enllaços
El tram que es presenta com a més complicat serà la circumval·lació de Girona que anirà de Fornbells de la Selva fins a Vilademuls i que tindrà quatre carrils en cada sentit. De moment, el projecte continua pendent d'aprovació. El director de Projectes i Obres d'Acesa, Josep Armengol, va explicar que el Ministeri de Foment esta últimant les darreres prescripcions de la supervisió. La concessionària preveula licitació de les obres pel quart trimestre de 2009 i, iniciar les obres el primer trimestre de l 2010, per Setmana Santa. El termini d'execució de les obres és de24 mesos. Per tant, aquest útli tram podria estar enllestit a finals de 2011 o principis de 2012. "Depén de l'enllaç de Fornells" va dir.

De sa Palomera al cel
El Punt 17/7/09
Una imatge espectacular dels focs de l'any passat. Foto: MANEL LLADÓ.

Platges, terrasses, passejos, el moll esportiu i el comercial i les muntanyes de Sant Joan i de la Penya, es tornaran a omplir de gom a gom (entre 120.000 i 150.000 persones diàries) per gaudir del Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava, un dels espectacles pirotècnics amb més prestigi a nivell mundial. El concurs, que enguany arriba a la seva 39a edició, tornarà a tenir la roca de sa Palomera com a plataforma de llançament d'uns focs que es dispararan cada dia, del 22 al 27 de juliol, a dos quarts d'onze de la nit.

En aquesta edició, les empreses participants seran, per ordre de participació, la pirotècnica Valenciana –guanyadora de l'edició del 2008–, la italiana Martarello, la polonesa Surex, la madrilenya Vulcano, la valenciana Portugués i, finalment, l'australiana Show Fx.

Per al bon desenvolupament del concurs, els organitzadors aconsellen als espectadors utilitzar les zones d'aparcament gratuïtes habilitades per a l'ocasió, tenint en compte que els carrers del centre de la vila es tallaran, aproximadament, tres hores abans de l'inici dels focs.

A. VENTURA

dimecres, 15 de juliol del 2009

Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus) a Tossa de Mar, 12 i 13/7/09. Àlex Giménez

1 Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus) a Tossa de Mar observat per l’Àlex Giménez el diumenge i el dilluns passat, molt confiat i al mateix lloc.

Els pescadors no rebran compensacions per l'impacte de regenerar les platges. 15/7/09

Els pescadors no rebran compensacions per l'impacte de regenerar les platges
El Punt 15/7/09

No hi haurà cap mena de compensació econòmica per als pescadors que feinegen a prop de la costa i que es veuen més afectats pels treballs de regeneració de les platges amb sorra del fons marí. La reunió que van mantenir les confraries d'Arenys de Mar i de Montgat amb el secretari general del Mar del Ministeri de Medi Ambient, Juan Carlos Martín Fragueiro, no va servir per arribar a cap acord. Ni compensacions ni tampoc el compromís que no es farà cap més regeneració a les costes del Maresme. Aquestes eren dues de les condicions que posava el sector. Si l'administració acordava no fer més regeneracions es deixaven de costat les peticions perquè els indemnitzin per l'impacte que suposa l'extracció de sorra del fons marí. Els pescadors reclamaven la xifra de 700.000 euros en compensacions, però l'únic que van aconseguir en la trobada que van mantenir dilluns va ser l'elaboració d'un pla de gestió del sector. L'objectiu seria prendre mesures per garantir la viabilitat de les embarcacions d'art menor, les més afectades per la regeneració de les platges. Algunes actuacions podrien ser la creació de reserves marines per protegir l'ecosistema o l'elaboració d'un estudi sobre el nombre d'embarcacions i, si fos necessari, l'afavoriment de les prejubilacions.

Durant aquest mes de juliol es constituirà un grup de treball, format per representats del Ministeri de Medi Ambient, la direcció general de Pesca i el sector pesquer, que es posarà a treballar al setembre i començarà a aplicar mesures abans de final d'any.

dimarts, 14 de juliol del 2009

Algunes notícies més per llegir 13 i 14/7/09...

Capturen els cavalls salvatges que campaven al seu aire per Sant Cebrià
El Punt 14/7/09

Els dotze animals van ser escoltats ahir per la policia local fins a una hípica de Sant Pol

Imatge dels cavalls salvatges escoltats per la policia local de Sant Cebrià. Foto: T.M.

La dotzena de cavalls salvatges que des de feia cinc anys vagaven al seu aire per Sant Cebrià de Vallalta ja no són un problema. Els animals van ser escoltats ahir per la policia local i protecció civil fins a una hípica de Sant Pol perquè passin la quarantena demanada pel veterinari i esperin un nou destí. Els cavalls, segons l'Ajuntament, són propietat del marquès Guillem de Pallejà, que fins fa poc era propietari d'una gran finca al municipi per on passejaven sense control els animals, que sovint baixaven fins al centre del poble i havien provocat més d'un ensurt a conductors i veïns. Algun se l'havien trobat al jardí menjant-se'ls les flors.

«Salvatges, sense ferrar i sense control.» Així definia ahir el cap de la policia local de Sant Cebrià, Jordi Nogueras, la dotzena de cavalls que durant anys han viscut lliures a la finca de Can Mates, propietat fins fa poc del marquès Guillem de Pallejà. Aquests animals han estat protagonistes més d'una vegada d'ensurts i problemes a la població, perquè en nombroses ocasions superaven els límits de la finca i s'apropaven al centre del poble sense que ningú no ho pogués evitar. Les denúncies dels veïns es multiplicaven i la policia local, l'únic que podia fer era foragitar-los dels carrers del municipi. De Pallejà, segons asseguren fonts municipals, havia estat informat de la situació i sancionat administrativament, però no havia solucionat el problema.

El canvi de propietat de la finca va propiciar des del primer moment una millor entesa amb el nou amo per trobar un lloc als cavalls. Sense anar més lluny, a finals de juny es va fer una batuda coordinada entre la policia local i els membres de protecció civil, la brigada municipal i els mateixos propietaris de la finca de Can Mates. Es va habilitar un espai per tenir controlats i tancats els animals. Tot i això, els cavalls han de passar una quarantena per determinar quin és el seu estat de salut. Segons Nogueras, el tècnic de salut dels animals va determinar, però, que calia traslladar els cavalls a un espai condicionat. Finalment es va acceptar deixar en pupil·latge els cavalls en una hípica propera, el centre eqüestre Golinons, que es farà càrrec dels animals durant el període de control. Des del consistori es farà un requeriment al propietari dels animals perquè se'n faci càrrec, amb el pagament previ de les despeses ocasionades pel manteniment i el trasllat. En cas que l'amo no en vulgui saber res, el més segur és que el consistori els cedeixi a la mateixa hípica on estan des d'ahir.

Una transhumància en ple juliol

Efectius de la policia local de Sant Cebrià de Vallalta i un membre del cos de Protecció Civil van acompanyar ahir a primera hora de la tarda per camins de terra la dotzena de cavalls tancats des de fa deu dies a la finca de Can Mates. Els animals, custodiats en tot moment per personal de l'hípica, van fer passar moments delicats a la comitiva quan, en més d'una ocasió, trencaven la fila i s'endinsaven entre els arbres. Afortunadament el trajecte, d'uns cinc quilòmetres, entre Sant Cebrià i Sant Pol, es va fer amb normalitat. El punt àlgid de la passejada, però, el va protagonitzar l'únic dels cavalls que havia estat foragitat de la manada i campava sol per les muntanyes de Sant Cebrià. La seva incorporació al grup es va complicar pel rebuig del cap de la manada, que es negava a fer-li un lloc.


ESCASSA ASSISTÈNCIA AL RIU TORDERA DAVANT LA CONVOCATÒRIA DE LES JERC EN MOTIU DE LA CONCENTRACIÓ BIG JUMP 2009 PER LA CONSERVACIÓ DELS RIUS EUROPEUS.
Ràdio Tordera 13/7/09

Les joventuts d’esquerra republicana van organitzar el passat dissabte a La Tordera una concentració en motiu del Big Jump 2009. L’acte va comptar amb la presència d’unes quinze persones que reivindicaven la conservació dels rius. El Big Jump és una iniciativa europea que promou un banyada en diferents rius per reivindicar que l’any 2015, la Directiva Marc de l’Aigua sigui una realitat i els rius europeus estiguin nets per al seu ús i perquè la població en pugui gaudir sense que això suposi un problema per a la seva salut.

En l’acte de dissabte organitzat per les Joventuts d’Esquerra Republicana de Tordera es va llegir un manifest en favor de la millora de l’estat dels rius i de la conservació de la biodiversitat. Aquesta iniciativa pretenia cridar l’atenció sobre la necessitat d’arribar al bon estat de les aigües continentals europees, tal i com queda recollit en la Directiva Marc de l’Aigua.

dilluns, 13 de juliol del 2009

Algunes notícies més per llegir 13/7/09...

Fogars demana una subvenció de 460.000 euros per 'Viure al Poble'
L'Actualitat del Baix Montseny 13/7/09

L'Ajuntament de Fogars de la Selva ha demanat una subvenció de 460.918,62 euros per finançar el 50 per cent dels projectes presentats al Programa Viure al Poble del FEDER. Les actuacions s'eleven als 921.837,24 euros i inclouen l'equipament del Museu (170.203,32 euros), una intervenció arqueològica (51.633,92), la recuperació pedrera Sant Corneli (90.000,00), l'adequació del Camí Serra de Marina (320.000,00), la urbanització de la plaça Serra de Marina (230.000,00), i l'adequació de l'itinerari de la Tordera (60.000,00).
.
Els projectes, per ser subvencionats pel programa en municipis de fins a 2.000 habitants s'han de destinar a la regeneració de zones urbanes i rurals degradades; millora, conservació i dotació d'equipaments, monuments, paratges d'interès cultural i de restauració de béns mobles de museus i conjunts historico-artístics; actuacions per a la recuperació d'espais naturals de l'entorn urbà; o millora dels accessos a espais d'interès turístic.


El promotor del Circuit de Sant Feliu de Buixalleu es querellarà contra l'alcalde
L'Actualitat del Baix Montseny 13/7/09

Eduard Blanch, impulsor del Circuit de la Selva de Sant Feliu de Buixalleu, presentarà una querella criminal contra l'alcalde, Josep Roquet, el secretari i els tècnics municipals de l'Ajuntament per "abús de poder, prevaricació i assetjament". Segons Blanch, "hem tingut un any i mig de paciència i ens estan boicotejant l'obertura quan tot està en regla". El promotor del circuit afirma que disposa de la documentació necessària per obrir però se li estan buscant complicacions per intentar que el projecte fracassi. "Ens van fer canviar l'asfalt quan no calia perquè són conscients de la nostra situació econòmica", explica Blanc, que assenyala que el circuit ha suposat una inversió que supera els 3 milions d'euros dels quals no n'ha pogut recuperar res perquè no hi pot haver activitat. Blanch es reunirà dilluns vinents amb els seus advocats per perfilar la querella que dirigeix contra l'alcalde, secretari i tècnics ja que considera que aquests darrers "han infringit totes les normes i han fet cas a una decisió política i no tècnica". Per això, planteja una denúncia milionària per danys i perjudicis. Blanch també assenyala que de bon principi es va demanar un permís d'obra per portar a terme una activitat de pràctica de l'esport a motor i pràctica d ela conducció amb una capacitat que s'ajusta a la normativa. "Si l'Ajuntament no volia el circuit, no s'entén perquè ens va donar la llicència d'obres i ens va cobrar", denuncia el promotor, que assegura que "més de 20 poblacions de Catalunya s'han posat en contacte amb mi per demanar que hi faci un circuit". Segons Blanch, aquests equipaments aporten riquesa als municipis ja siguin benzineres o restaurants, a més de difondre el seu nom. A banda de la querella, Blanch també ha anunciat que no descarta convocar noves mobilitzacions.

Un policia local d'Arbúcies troba una tortuga protegida enmig del carrer
Diari de Girona 13/7/09

L'agent estava fora de servei i va dur l'animal fins a la comissaria local mentre es busca el seu propietari
.

La tortuga que va trobar l´agent de la Policia Local d´Arbúcies. ESTEVE PUIG

ARBÚCIES ESTEVE PUIG
Un agent de la Policia Local d'Arbúcies que estava fora de servei va interceptar una tortuga al carrer Mossén Antón Serres, de la mateixa localitat de la comarca de la Selva. Els fets van succeir el 10 de juliol i l'agent va portar la tortuga, que sembla d'una espècie protegida, a la comissaria de la policia local. El cos policial està intentant esbrinar qui és el propietari de l'animal.
.

........................................


La producció ecològica engresca 39 pagesos i empreses gironines en un any i ja n'hi ha 165
El Punt 13/7/09

El nombre d'explotacions ramaderes s'ha doblat, situant-se en 77, però ha baixat la superfície de conreu en 342 hectàrees

El mercat de productes agroecològics va a l'alça i ho demostra l'increment del nombre de pagesos i empreses gironines que s'han incorporat a aquest sector. Actualment ja hi ha 165 que s'hi dediquen, 39 dels quals s'hi han afegit el darrer any. La mateixa dinàmica s'ha produït a les explotacions ramaderes. El nombre de les que es dediquen a la producció ecològica s'ha doblat, i ja n'hi ha 77. Tan sols s'ha detectat un retrocés en la superfície de conreu destinada a aquest tipus de producció: s'ha passat de 9.190 hectàrees a 8.848, segons les darreres dades del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Tot i aquestes dades positives, l'agricultura i la ramaderia ecològica continuen sent minoritàries davant el sistema convencional –no arriben a representar ni el 10% del total.

La producció ecològica comprèn totes les activitats de producció, elaboració, manipulació i comercialització d'aquest tipus de producte. El seu mètode d'obtenció es basa en l'ús de les tècniques més naturals que siguin possibles. A més, permet fer un gran estalvi d'energia, perquè no empra productes d'origen químic. També cal dir, però, que els conreus i explotacions ecològiques no tenen tanta productivitat com els conreus que utilitzen el sistema convencional. Això repercuteix en un increment del preu en la majoria de casos. No obstant això, el consumidor valora cada cop més aquest tipus de producte i el mercat ecològic s'ha increment el 20% els darrers anys.

Analitzant les darreres dades del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), a finals del 2008 hi havia 101 pagesos a la demarcació dedicats al cultiu ecològic, 31 més que l'any anterior. I aquesta dinàmica alcista s'ha mantingut al llarg dels anys. I és que el 1995 –any de les dades més antigues que ofereix el DAR– només hi havia 10 pagesos que haguessin apostat per aquest sector.

El mateix s'ha produït pel que fa a empreses que elaboren o manipulen productes ecològics. El 1995 n'hi havia 5. Ara ja en són 52 (amb la incorporació de 8 de noves el darrer any).

Tot plegat situa Girona com la segona demarcació amb més superfície de conreu ecològic (8.848 hectàrees) i explotacions ramaderes (77), després de Lleida en tots dos casos.

Pel que fa a les activitats industrials, la més important és l'envasat de productes hortofrutícoles, la transformació de grans, l'elaboració de llet, formatges i derivats làctics i els productes carnis.

Natural.

La producció d'aliments ecològics transformats, com ara embotits, formatge, pa, vi, oli o productes carnis, entre d'altres, ha de seguir uns criteris molt estrictes. El producte s'obtindrà principalment a partir d'ingredients d'origen agrari (sense tenir en compte l'aigua i la sal que s'hi hagi d'afegir). Només es poden utilitzar additius, aromatitzants, oligoelements, vitamines o altres micronutrients si això té un ús nutricional específic i si han estat autoritzats per a la producció ecològica. Només es faran servir ingredients agrícoles no ecològics si n'està permès l'ús i no hi podrà haver simultàniament un ingredient ecològic i el mateix ingredient obtingut de forma no ecològica. Tampoc no es permet utilitzar substàncies o tècniques que reconstitueixin propietats que s'hagin perdut en la transformació i emmagatzematge dels aliments o bé que corregeixin les conseqüències d'una actuació negligent.

SALVADOR NOGUÉ I MONTSE PICAÑOL

«L'agricultura és esclava de la indústria química»


En Salvador Nogué i la Montse Picañol es dediquen des de fa tres anys a l'agricultura ecològica. Ho compaginen amb altres feines per poder tirar endavant la família perquè el camp no dóna prou diners. Tenen 33 hectàrees, on cultiven cereal i farratge ecològic, que es destina a l'alimentació de ramats d'animals també ecològics.

–Per què van decidir convertir-se a l'agricultura ecològica?

–«Venim d'una família de pagès de vàries generacions. En l'agricultura tradicional, si no tens grans latifundis i produccions importants no té'n surts. Pels pagesos petits com ara nosaltres, l'agricultura ecològica és gairebé l'única sortida.»

–Com ha estat aquest canvi?

–«Hem passat d'un extrem a l'altre. Abans hi posàvem tot tipus d'herbicides i la terra s'havia empobrit. Ens vam adonar que amb l'agricultura tradicional deixes de ser pagès. Ja no ets l'amo, sinó un treballador. Et venen la grana, ja amb tots els productes químics que hi has de posar. Amb l'agricultura ecològica tu decideixes, perquè s'ha de fer rotació de cultius.»

–Satisfets, doncs.

–«La conversió ha estat molt dificultosa, sobretot econòmicament. Quan veus que les herbes se't mengen el camp... A vegades penses que t'has equivocat, perquè vas a contracorrent. Però nosaltres seguim creient en l'antiga filosofia dels pagesos de protegir el medi. Ara l'agricultura només busca rendiments i els pagesos són esclaus de la indústria química. I se li ha de donar més importància al que mengem.»

–Se senten amb poc suport?

–«L'administració no hi creu, en l'agricultura ecològica. Dóna ajuts perquè hi obliga la Unió Europea. Però no es fan campanyes informatives. La gent no sap per què una síndria val 30 cèntims i una altra 50. Potser la síndria ecològica no serà tan maca i serà més cara. Però la gent no sap valorar el perquè d'aquestes diferències, perquè no té prou informació per poder decidir. Els ecològics tenim una batalla molt dura. Creiem que és molt correcte que ens controlin per garantir que fem producció ecològica. Però als que hi tiren herbicides, no se'ls fa un control tan estricte.»

LES DADES

Operadors en agricultura ecològica

Productors: 101
Elaboradors: 52
Importadors: 2
Comercialitzadors: 9
Total: 164

Superfície de conreus

8.848 hectàrees

Activitats industrials

Envasat de fruita i hortalisses: 10
Pa i pastisseria: 3
Escorxadors: 3
Olis i greixos: 3
Envasat del gra i transformació: 5
Fruita seca: 2
Preparats alimentaris: 2
Te i cafè: 1
Productes carnis: 3
Xocolata: 2
Llet i formatge: 4
Plantes medicinals: 1

Explotacions ramaderes

Vaquí: 38
Oví: 15
Cabrum: 11
Equí: 4
Avicultura: 6
Porcí: 2
Apicultura: 1
Total: 77

Bestiar a l'aire lliure

El bestiar ecològic ha de disposar de prou espai perquè els animals tinguin llibertat de moviments i accés permanent a zones a l'aire lliure. El nombre d'animals serà limitat per garantir la pastura i perquè el sòl no es deteriori amb els excrements. Cal mantenir-lo aïllat del bestiar no ecològic. Se'ls ha de proporcionar una dieta equilibrada, amb aliments procedents de cultiu ecològic. La reproducció ha de ser per mètodes naturals (tot i que es permet la inseminació artificial) i sols s'utilitzen medicaments i antibiòtics sota condicions estrictes.

Rotació de cultius

Les llavors per a la producció agrària ecològica han de procedir de conreu ecològic. Encara no hi ha gaire varietats disponibles i es poden utilitzar llavors no ecològiques amb l'autorització prèvia del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Per garantir la fertilitat del sòl cal una rotació plurianual de cultius. Els fertilitzants han de ser bàsicament orgànics i s'han de produir a la finca mateix amb matèries d'origen conegut. La prevenció de plagues es fa de manera natural i només es poden utilitzar productes fitosanitaris autoritzats.

Productes «bio»

Les denominacions bio- i eco-, utilitzades de manera aïllada o combinada, es poden emprar per a l'etiquetatge i publicitat d'un producte ecològic quan aquest compleix els requisits establerts per la normativa. No es pot usar cap d'aquests termes, incloent-hi les marques registrades, quan això pugui induir a error al consumidor i en realitat no es tracti d'un producte ecològic. Les indicacions obligatòries que han d'aparèixer a l'etiqueta són el codi identificador de l'entitat de control i certificació (en el nostre país el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) i el logotip comunitari. Aquest es podrà usar en l'etiquetatge, la presentació i la publicitat dels productes que compleixin la normativa europea de producció agroalimentària ecològica.

20% menys de producció

La realitat ha demostrat que el conreus ecològics no assoleixen els nivells de productivitat dels conreus convencionals. En concret, s'estima que hi ha una disminució mitjana en la producció del 20%. En alguns conreus específics, com ara la patata, la disminució pot ser superior i tot. Això és degut a la menor quantitat de matèria orgànica disponible a les finques ecològiques i a una gestió fitosanitària menys agressiva que la convencional. D'altra banda, es necessita molta més mà d'obra i cal una major diversitat de l'estructura de la finca per fer front a totes les feines que cal fer: preparar adobs ecològics, controlar i expurgar de males herbes els conreus, fer-ne un seguiment periòdic i realitzar la tasca de comercialització directa del producte.

Qui ho controla?

En el cas de Catalunya, l'autoritat única de control és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Totes les empreses que intervinguin en el procés, des de la producció inicial fins que el producte està llest per al consum, han de passar de manera obligatòria pel sistema de control i certificació. Aquesta verificació s'ha de produir almenys una vegada a l'any, a excepció dels majoristes que només treballen amb productes envasats.

Creix el mercat

El mercat de productes ecològics presenta un creixement sostingut que se situa en un 20% els darrers anys. L'augment s'atribueix a una major conscienciació del consumidor quant als beneficis nutricionals i ambientals d'aquests productes. Cal destacar que el preu sol ser superior al dels productes no ecològics. Això és degut al fet que la producció té un major cost i és necessari aquest sobrepreu per aconseguir un equilibri entre ingressos i despeses.

Com es fa la transició?

Per dur a terme la transició d'un conreu o d'una explotació animal convencional al sistema de producció ecològica és necessari un procés d'adaptació. La normativa estableix períodes de conversió específics per als diferents tipus de cultiu o de producció animal. És important que, si només part de l'explotació o conreu es dedica a la producció ecològica, aquesta estigui totalment separada de la resta. I els aliments o animals produïts durant la fase de conversió no es podran posar a la venda utilitzant les indicacions de producció ecològica en l'etiquetatge ni en la publicitat fins que el procés no hagi acabat. Durant aquest temps cal organitzar una bona rotació de conreus, millorar la qualitat de les pastures, fer assajos de fertilització i reduir les aportacions de fora de la finca, entre d'altres.

Importació d'altres països

El desenvolupament del sector ha propiciat un comerç internacional de productes ecològics cada cop més important. La normativa europea permet que els estats importin productes de països tercers sempre que s'hagin obtingut de conformitat amb els requisits establerts i especificant-ne la procedència en l'etiquetatge. En concret, els productes importats han d'estar coberts per un certificat emès per l'autoritat o organisme de control del país d'origen. En aquest sentit, la Comissió Europea ha dreçat una llista de països tercers que compleixen els requisits de la producció ecològica. Els que no consten en aquesta llista, han de passar prèviament per un sistema de control que garanteixi al consumidor final que aquell producte compleix amb la normativa.

............................................
.
Lent, tard, i a batzegades
El Punt 13/7/09

El 1993, l'aleshores ministre Josep Borrell va anunciar el desdoblament de l'N-II de Tordera a Girona. Setze anys després, només s'han fet 8 dels 100 quilòmetres i les obres estan parades
.
Les obres de l'N-II entre Sils i Caldes, que han quedat aturades. Foto: LLUÍS SERRAT.

«Una inversió de vital importància.» Així va definir l'aleshores ministre de MOPTMA Josep Borrell, en una visita al Maresme el 12 de desembre, el desdoblament de l'N-II entre Tordera i Girona. Ja s'estava redactant el projecte i la intenció era subhastar l'obra entre el 1994 i el 1995. Han passat setze anys de l'anunci i només s'han desdoblat vuit quilòmetres del centenar que en té la via entre Blanes i la Jonquera. Són els que hi ha entre Fornells i Caldes, unes obres que es van fer en dos trams, i es van inaugurar a final del 2008, dos anys més tard del previst. Els altres dos trams on havien començat obres –entre Caldes i Sils, i entre Sils i Maçanet– s'han aturat per problemes amb les empreses adjudicatàries. Això posa en dubte la tàctica de treballar en trams de pocs quilòmetres en comptes de licitar tota l'obra de Tordera a Girona de cop, com estava previst anys enrere. Ha alentit els projectes, si bé també és veritat que ha permès definir millor els traçats escoltant les necessitats locals.

Projecte paral·lel

De fet, les intencions inicials de l'Estat eren fer una autovia gairebé nova fins a la Jonquera que anés paral·lela a l'AP-7. La idea era del 1993, i havia d'estar acabada el 2007, però la Generalitat va respondre que era més lògic aprofitar el traçat existent de l'N-II i desdoblar-lo. La discussió que si s'havia de fer una autovia nova o ampliar l'N-II va durar uns anys, fins que el 2000 el Ministeri de Foment es va posar com a límit el 2006 per tenir tota la carretera amb quatre carrils, de Tordera a la Jonquera. Poc després es va crear una comissió en què es van adherir diverses associacions de la societat civil –patronals, sindicats, gremis...– per reclamar que es concretessin els projectes i hi hagués partides pressupostàries per executar-los. Finalment, el 2004 van començar les obres entre Fornells i Caldes. Els trams de la Selva van més avançats, i els del nord encara estan en fase d'estudis informatius.

LA CRONOLOGIA

Desembre del 1993

El ministre Josep Borrell anuncia que el projecte de desdoblament de l'N-II entre Tordera i Girona se subhastarà com a molt tard el 1995

Setembre del 1998

Presenten l'avantprojecte, que preveu fer una via gairebé tota nova

Octubre del 2001

L'Estat diu que les obres són «imminents»

Abril del 2002

Una comissió ciutadana reclama celeritat per desdoblar la via

Març del 2004

Comencen les obres en el tram entre Fornells i l'aeroport

Desembre del 2008

La ministra Magdalena Álvarez inaugura, en una visita fugaç, el desdoblament entre Fornells i Caldes

diumenge, 12 de juliol del 2009

Tram final de la riera de Vallmanya (Tordera) 12/7/09


Avui al tram final de la riera de Vallmanya (Tordera), com a més destacat...

>50 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
cueretes blanques (Motacilla alba)
6 xivites (Tringa ochropus)
... entre altres.

I tortugues de rierol (Mauremys leprosa)...
.


Gravera de Palafolls 11 i 12/7/09


Aquest dos dies hi havia, amés de la resta de dies anteriors, 2 cames llargues (Himantopus himantopus) a la gravera de Palafolls ...

Desembocadura del riu Tordera 12/7/09


Aquesta tarda a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...

1 martinet blanc (Egretta garzetta)
8 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
- ni rastre dels pollets però els adults amb actitud de distracció -
2 puputs (Upupa epops)
gavians argentats (Larus michahellis)
... i gràcies!!!! És diumenge.

corriol petit (Charadrius dubius)...


martinet blanc (Egretta garzetta) i polla d'aigua (Gallinula chloropus)...


puput (Upupa epops)...

Riu Tordera entre Palafolls i Tordera 11 i 12/7/09


Ahir i avui pel riu Tordera entre els municipis de Palafolls i Tordera, com a més destacat...

1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
5 xivites (Tringa ochropus)
>10 corriols petits (Charadrius dubius)
>5 puputs (Upupa epops)
2 cornelles (Corvus corone)
1 milà negre (Milvus migrans), ahir
gavians argentats (Larus michahellis)
2 gavines vulgars (Larus ridibundus)
6 tórtores (Streptopelia turtur)
gafarrons (Serinus serinus)
caderneres (Carduelis carduelis)
>5 trist (Cisticola juncidis)
rossinyol bord (Cettia cetti)
merla (Turdus merula)
... entre altres.

gripaus corredors (Bufo calamita), arreu, amagats a la sorra
granotes verdes (Pelophylax perezi)
granotes pintades (Discoglossus pictus)
sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
.
gripau corredor (Bufo calamita)...
.
.
Tot i que pel riu no baixa aigua, encara resten alguns tolls amb aigua on es concentren centenars de bagres, barbs de muntanya, anguiles, carpes i gambusies... esperant la mort...
.


Imatges de les obres del viaducte de la C-32 sobre el riu Tordera...


Doncs amés de les obres en sí mateixes, ara hi ha altre accés a la llera del riu que abans no hi era, i inevitablement...