dissabte, 22 d’agost del 2009

Anellament de blauets (Alcedo atthis) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 22/8/09. Enric Badosa

Aquest matí amb l’Enric Badosa al tram del Perxistor (Sant Feliu de Buixalleu)...

4 blauets (Alcedo atthis) joves anellats i un possible cinquè rebotat a la xarxa.
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea), una anellada
4 oriols (Oriolus oriolus) junts
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
raspinell comú (Certhia brachydactyla)
tudons (Columba palumbus)
merles (Turdus merula)
tords comuns (Turdus philomelos)
... entre altres.


Imatge dels 4 blauets (Alcedo atthis) anellats...


cuereta torrentera (Motacilla cinerea) anellada...



algunes imatges dels blauets (Alcedo atthis)...


Territ menut (Calidris minuta) a la desembocadura del riu Tordera 21/8/09. F. Xavier Macià Valverde i Xavi Larruy

Aquest divendres en F. Xavier Macià Valverde i en Xavi Larruy han vist un territ menut (Calidris minuta) juvenil a la desembocadura del riu Tordera.

divendres, 21 d’agost del 2009

Algunes notícies més per llegir 21/8/09...

Les entitats naturistes estudien emprendre accions legals contra l'ordenaça de Malgrat de Mar i rebutgen "guetos nudistes" a la platja
Malgrat Confidencial 21/8/09

Les entitats naturistes reclamen llibertat per poder anar despullat. És per això que rebutgen les ordenances de convivència ciutadana que preveuen multes per anar nu.
En aquest sentit, el president del Club Català de Naturisme, Joaquim Plana, ha explicat a MC que estan parlant amb el seu advocat per decidir si és convenient emprendre accions legals contra l’ordenança de civisme de Malgrat de Mar.
Aquesta norma preveu multes de fins a 200 euros per anar nu fora de les zones autoritzades, tot i que fins el moment mai s’ha sancionat ningú per aquest motiu. Plana explica que aquestes normatives municipals són il·legals ja que contradiuen lleis superiors com la resolució del Parlament de Catalunya que insta a treure totes les traves per a la pràctica del nudisme. A més recorda que la Constitució Espanyola prohibeix les normes basades en creences morals i que en la reforma del Codi Penal de 1995 es va abolir el delicte "d’escàndol públic".
Abans d’emprendre accions legals, però, l’entitat parlarà amb l’alcaldessa del municipi. Joaquim Plana i Conxita Campoy es reuniran el dia 4 de setembre.Des de la Federació Espanyola de Naturisme ja s’ha començat una batalla contra normatives que persegueixen el nudisme com ara l’ordenança municipal de Cádiz que preveu multes d’entre 100 i 750 euros per anar despullat.
Ara, aquesta lluita s’està iniciant a Catalunya contra ordenances de convivència com la de Malgrat de Mar .
Tant el Club Català de Naturisme com les entitats més importants de Catalunya a favor del dret a anar nu, coincideixen en una altra qüestió. Rebutgen la delimitació d’espais específics per a la pràctica del nudisme. Reclamen llibertat i manifesten que no volen que es facin guetos.
En aquest sentit, no els convenç la proposta d’Esquerra de Malgrat de Mar de delimitar un espai a la platja del municipi on poder anar nu.
El President del Club Català de Naturisme valora positivament que el grup vulgui fer alguna cosa per arreglar "aquesta incoherència d’una ordenança il·legal que pretén delimitar el nudisme quan per llei no es pot fer". Ara bé, diu que prefereixen "no separar espais i que el nudisme es practiqui amb llibertat i normalitat" tal i com s’ha fet fins ara, per exemple, a la zona del Delta de La Tordera.
Fa uns dies, Plana va visitar el municipi per conèixer de primera mà la situació. Ho va fer acompanyat de la regidora i portaveu d’Esquerra de Malgrat de Mar Teresa Verdaguer, qui li va expressar la necessitat de donar una solució als nudistes del Delta de La Tordera. Segons va dir-li Verdaguer, la proposta d’Esquerra va sorgir després que alguns banyistes els diguessin que se sentien atemorits davant la possibilitat que se’ls multés per anar nus.
Precisament, alguns dels usuaris d'aquest espai amb els qui ha pogut parlar MC, han manifestat no haver tingut mai cap problema per practicar el nudisme. Han dit desconèixer aquest punt de l'ordenança municipal i s'han manifestat contraris a la delimitació d'una zona exclusiva per a ells.Segons Joaquim Plana, la proposta d’Esquerra hauria de ser l’últim recurs. Abans "cal lluitar per eliminar aquest punt de l’ordenança de convivència ciutadana". La línia de pensament del Club Català de Naturisme coincideix amb la de la Federació Espanyola i amb el de les entitats més representatives en aquest àmbit que també defensen que es pugui anar nu amb total llibertat.
És el cas d’una altra de les entitats més actives en defensa de la nuesa, l’associació Addan, que també es manifesta contrària a la delimitació d’espais on poder anar despullats. L’entitat explica que, després de la despenalització de la nuesa, si es "volgués regular altre cop la nuesa i la lliure indumentària, caldria fer un altre decret de llei a nivell espanyol". Addan reclama a totes les persones que practiquen el nudisme que "no ens deixem enganyar, ni admetem guetos ni altres espais reservats, com no admetríem que es regulés l’estança a certs llocs de persones en funció del color dels seus ulls, de si són dones o homes (...) o a causa de qualsevol altra variable humana". Addan també fa esment a les Resolucions 245/V i 899/V del Parlament de Catalunya que insten a suprimir els obstacles reglamentaris que impedeixen l’expressió en nuesa de les persones.Un cas particular, pel que fa a les entitats naturistes catalanes, és el de l’Associació Amics de la Platja del Torn. Aquesta entitat ha estat i és una de mes més actives en defensar el dret a anar despullat i a que no hi hagi cap impediment legal per poder anar-hi. Igual que el Club Català de Naturisme és membre de la Federació Espanyola. La seva història, però, està completament lligada a un espai ben delimitat: la platja del Torn, prop de l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona).
Tal i com expliquen, l’entitat es va formar "per defensar-se d’una Administració adversa al nudisme i del propietari del terreny que envolta la platja que posava molts obstacles per accedir-hi". Amb la seva lluita van aconseguir que les administracions s’obrissin a la promoció i la defensa del naturisme. Actualment, lamenten que, tot plegat, pugui tornar enere en alguns municipis. També van fer canviar de parer el propietari dels terrenys annexos a la platja que no només va eliminar tots els obstacles sinó que va veure-hi una oportunitat de negoci i va obrir un càmping naturista. A més la zona ha estat declarada "Espai Natural Protegit".

Finalitza l'alerta per l'onada de calor però continua el risc d'incendi
Diari Maresme 21/8/09

.

El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (Cecat) va desactivar ahir dijous, a última hora de la tarda, la fase d'alerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) per l'onada de calor.

Descens tèrmic

Les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) indiquen que durant els dos propers dies les temperatures baixaran de manera lenta i progressiva, tot i que diumenge i dilluns tornaran a pujar lleugerament, però sense arribar als valors dels darrers dies.

Risc d'incendi

Malgrat que les previsions indiquen aquest lleuger descens tèrmic, continua havent-hi un alt risc d'incendi forestal. Per aquest motiu, Protecció civil manté la fase d'alerta de l'Infocat i ha amplicat la restricció de les activitats a les zones forestals. Per la seva banda, la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha ampliat l'àmbit territorial on s'han denegat les autoritzacions de fer foc i prohibeix les activitats de risc d'incendi, els treballs que generin restes vegetals i les activitats recreatives en zona forestal del Maresme i d'altres comarques catalanes.

Calella i Pineda de Mar prometen als veïns de Can Carreras que resoldran quaranta anys de deficiències
El Punt 21/8/09

Els dos consistoris volen normalitzar la urbanització, on viuen 800 persones

La urbanització de Can Carreras, a cavall de Pineda i Calella. Foto: T.M.

La urbanització de Can Carreras, a cavall de Calella i Pineda, podria encetar finalment la via de solució als problemes que arrossega des de fa quaranta anys. La nova llei d'urbanitzacions i, en especial, els ajuts econòmics que se'n deriven per posar-se al dia, han fet decidir els dos alcaldes, que ahir es van reunir amb els veïns per exposar-los la nova situació i les demandes a resoldre. La més important: un sistema de sanejament que posi fi a l'abocament de les aigües brutes a la muntanya.

La urbanització de Can Carreras ha estat històricament el problema no resolt de Calella i Pineda. Compartir una urbanització no legalitzada ha tibat les relacions i ha eternitzat les millores quan la comunicació entre els dos ajuntaments no era l'adequada. Finalment, i aprofitant la recent aprovació de la nova llei d'urbanitzacions pel Parlament, els dos municipis han decidit posar fil a l'agulla. La llei pretén reconèixer les urbanitzacions en els planejaments urbanístics, dotar-les d'instruments de gestió perquè es puguin incorporar en el sistema urbà i facilitar que aconsegueixin els serveis bàsics, com ara xarxa d'aigua i clavegueram. Per poder facilitar el procés, el govern ha obert una línia d'ajuts a fons perdut per valor de 10 milions d'euros anuals que servirà per portar a terme una vintena d'actuacions.

Reunió amb els veïns

Ahir a la tarda, l'alcalde de Pineda, Xavier Amor (PSC), i el de Calella, Josep Maia Juhé (PSC), van oficialitzar la proposta de col·laboració fent una reunió amb els veïns. Actualment hi viuen unes 800 persones i moltes d'elles s'hi han acabat instal·lant com a primera residència. El president de l'associació de veïns Raül Gutiérrez explicava que la trobada havia estat «molt positiva». «Els dos alcaldes s'han compromès a sol·licitar un ajut econòmic a la Generalitat per poder desenvolupar un pla de millores a la zona», recorda Gutiérrez, que hi afegeix que «en cas de no obtenir els diners, han assegurat que els mateixos consistoris assumirien la despesa». La principal mancança que destaquen els veïns és l'absència d'un clavegueram en condicions que provoca l'abocament de les aigües brutes a la muntanya. La il·luminació dels carrers i la construcció de voreres també s'inclouen dins el paquet de peticions. Segons Gutiérrez, els veïns «són conscients» que hauran d'assumir part de la despesa que ocasionin les millores previstes. «Fa molts anys que les reclamem», afirma.

Medi Ambient substitueix els eucaliptus per espècies autòctones a una finca de Fuirosos
L’Actualitat del Baix Montseny 21/8/09

El Departament de Medi Ambient ha substituït els arbres de la finca d'eucaliptus més gran de Catalunya, situada a Ca n'Oller de Furiosos, al terme de Sant Celoni, per arbres d'espècies autòctones. Segons la Generalitat, aquest és el primer canvi d'espècie en un bosc d'eucaliptus que es fa a Catalunya, i la gestió que s'ha iniciat podrà servir de referència a altres propietats amb plantacions similars. Els treballs silvícoles i de reforestació que s'hi has desenvolupat han costat 281.000 euros, i, de moment, assenyala el Departament, "els planters s'han adaptat molt bé al medi".
Medi Ambient assegura que l'objectiu principal del projecte ha estat canviar l'espècie principal del bosc d'una manera progressiva "per aconseguir-ne un de millor adaptat ecològicament i amb una major biodiversitat, que respongui a les característiques ambientals de la zona i que augmenti la rendibilitat de la finca". Amb una plantació d'espècies autòctones adaptades al medi, assenyala, es vol compatibilitzar els diferents usos i funcions del bosc, com el productiu, el protector, el paisatgístic i de lleure, per assegurar-ne la pervivència al llarg dels anys.
Per a la plantació, s'han utilitzat 21.510 plançons d'alzina surera, pi pinastre, pi pinyer, cirerer, roure africà, castanyer, vern i freixe. En un primer moment, es van eliminar rebrots d'eucaliptus de 36 hectàrees de bosc i després es van plantar els plançons. En la resta de les hectàrees de la finca, es van realitzar altres treballs silvícoles i es va obrir una franja tallafocs per a la prevenció d'incendis. Fins ara, explica el Departament, s'han eliminat els eucaliptus que estaven pitjor adaptats i patien més els efectes de les gelades. D'aquí a uns anys, quan es vegi el resultat del canvi d'espècie, i amb els ingressos que generin noves tallades d'eucaliptus, continuaran els treballs de substitució, ja que segons Medi Ambient "és l'alternativa més viable econòmicament i ecològicament".
La finca Ca n'Oller de Furiosos va patir un incendi forestal l'any 1973 que va destruir l'arbrat en una superfície de 165 hectàrees. Un any després, es va començar a reforestar amb eucaliptus, ja que, en aquell temps, es van elaborar estudis de viabilitat d'aquesta espècie i se n'esperava un bon resultat. Amb la creació del Pla d'espais d'interès natural, l'any 1992, la finca va entrar a formar part de l'Espai d'Interès Nacional del Montnegre-Corredor, i l'any 2006 es va incloure dins dels espais proposats per formar part de la xarxa Natura 2000 de la regió mediterrània com a lloc d'importància comunitària (LIC). Aquest espai té diversos hàbitats d'interès comunitari com són vernedes, suredes, castanyedes i rouredes ibèriques de roure valencià i roure africà.
Amb el temps, però, segons el Departament, s'ha vist que els eucaliptus no estan del tot ben adaptats ecològicament a la zona, bàsicament perquè s'ha observat que, en uns rodals determinats, els eucaliptus no suporten les gelades que es produeixen amb una certa freqüència a la zona, i perquè el creixement és baix comparat amb l'esperat inicialment. També hi ha el condicionant que la rendibilitat de l'espècie s'ha reduït al llarg del temps.
A Catalunya, hi ha unes 2.500 hectàrees poblades amb plantacions d'eucaliptus. La majoria d'aquestes plantacions estan en la mateixa situació que la finca on treballa ara el Departament de Medi Ambient i Habitatge. En alguns casos, explica el govern català, hi ha hagut un abandonament perquè aprofitar els eucaliptus dóna als propietaris molt poc benefici i canviar d'espècie és molt costós econòmicament.

dijous, 20 d’agost del 2009

Òliba (Tyto alba) a Sant Cebrià de Fogars de la Selva 17/8/09. David Caballé

1 òliba (Tyto alba) escoltada per en David Caballé a Sant Cebrià de Fogars de la Selva aquest dilluns.

Falcons de la reina (Falco eleonorae) a Santa Susanna 16/8/09. David Caballé

Aquest diumenge en David Caballé observa mínim 5 falcons de la Reina (Falco eleonorae) a Santa Susanna (entre les urbanitzacions Can Torrent i La Vall), en vol crepuscular i capturant aliment en vol, varies fases.

També...

1 xot (Otus scops)
1 mallerenga petita (Parus ater)

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) a Pagès de Dalt (Breda) 18/8/09. David Caballé

2 enganyapastors (Caprimulgus europaeus) a Pagès de Dalt (Breda) aquest dimarts observats per David Caballé.

Riu Tordera aigües avall del Perxistor (Fogars de la Selva) 10, 12 i 17/8/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

dilluns 10/8/09...

1 cuereta groga (Motacilla flava) en vol escoltada, primera observació postnupcial a la zona.

dimecres 12/8/09...

1 papamosques gris (Muscicapa striata)
>3 tallarols grossos (Sylvia borin)
1 durbec (Coccothraustes coccothraustes)
3 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)

dilluns 17/8/09...

1 aligot vesper (Pernis apivorus) volant riu amunt
4 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) i diàriament observat
picot garser petit (Dendrocopos minor) quasi cada dia escoltat
durbecs (Coccothraustes coccothraustes) quasi cada dia escoltats

Les Llobateres (Sant Celoni) 11, 13 i 16/8/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

dimarts 11/8/09...

3 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)

dijous 13/8/09...

3 esplugabous (Bubulcus ibis), primera observació postnupcial
7 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
3 corriols petits (Charadrius dubius)
6 xivitones (Actitis hypoleucos)

diumenge 16/8/09...

2 oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
3 esplugabous (Bubulcus ibis)
8 martinets blancs (Egretta garzetta)
3 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 agró roig (Ardea purpurea)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
4 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
2 xivites (Tringa ochropus)

dimecres, 19 d’agost del 2009

diumenge, 16 d’agost del 2009

Algunes curiositats sobre les tortugues aquàtiques de l’estany de Cal Raba (Tordera) 15/8/09

Una de les tortugues de rierol (Mauremys leprosa) capturades avui...
.


Durant tota la setmana s’ha realitzat un seguiment intensiu de l’estany de Cal Raba (Tordera) dins el treball iniciat l’any passat d’estudi i seguiment dels quelonis aquàtics de la baixa Tordera, mitjançant trampes, captures manuals i observació d’exemplars assolellant-se, i a tots i cadascun dels racons de l’espai. Com a resultats parcials més significatius d’aquest any a aquest estany...

S’han invertit les proporcions entre les espècies autòctones (Mauremys leprosa i Emys orbicularis) i les al·lòctones (Trachemys scripta), essent aquest any més abundant les primeres, mentre que l’any passat ho eren les al·lòctones, i gràcies a les abundants captures realitzades.

No ha augmentat el nombre d’exemplars de les espècies autòctones, ja que majoritàriament s’han capturat exemplars marcats l’any passat. Les escasses captures d’exemplars sense marcar es corresponen segurament a comptabilitzats el 2008 mitjançant recompte visual però no capturats. A més, tots aquests exemplars han estat recapturats a l’igual que els de l’any passat vàries vegades fins que, aquests darrers dies, només es produïen recaptures. Així doncs, la població de tortugues de rierol (Mauremys leprosa) de l’estany de Cal Raba no supera els 34 exemplars, i la de tortugues d’estany (Emys orbicularis) es troba entre 4 i 6 exemplars diferents, tots adults i capturats o recapturats entre els dos anys.

L’èxit reproductiu d’enguany de les 2 espècies autòctones pressents a l’estany ha estat nul, amb cap nou nat (o exemplar nascut enguany) detectat durant les 4 setmanes de seguiment (en 4 mesos diferents). S’han detectat postes i nou nats de Trachemys scripta mesos enrere però no han sobreviscut i ara només es capturen o visualitzen exemplars adults. L’any passat per contra, la captura de nou nats de Mauremys leprosa i de Trachemys scripta es va donar al llarg dels mesos.

Per contra, ha hagut una elevada supervivència dels exemplars de Mauremys leprosa marcats l’any passat com a nou nats i que han estat recapturats enguany amb un creixement important.

La presència durant més temps d’aigua a l’estany i l’augment del nivell de l’aigua a tot l’estany no sembla haver contribuït a l’èxit reproductor però sí a la supervivència dels nou nats de l’any passat, mentre que l’any passat es va detectar una manca absoluta d’exemplars de curta edat coincidint amb els llargs períodes de sequera que van deixar sense aigua a l’estany durant la major part de l’any.

Pel que fa a les tortugues d’estany (Emys orbicularis), es constata un any més la seva presència a l’estany, tant mascles com femelles, però també la seva manca de reproducció, essent tots els exemplars adults.

Degut a la presència a l’espai d’hàbitats idonis per a la supervivència i reproducció de les dues espècies autòctones, i d’una variada i abundant font d’aliment, s’apunten com a possibles causes de la nul·la reproducció d’enguany... o l’inundació de les zones de posta degut a les importants pluges d’enguany, o una elevada depredació de postes principalment degut a l’assentament aquest any a l’espai d’una important població de senglars (Sus scrofa).

La absència cada vegada major d’exemplars de Trachemys scripta, implica una major observació d’exemplars autòctons assolellant-se (que no implica un major nombre a l’espai) i, suposadament, una menor competència pels recursos tròfics i d’espais idonis d’assolellament. Aquest fet però no es pot assegurar fins que no es pugui detectar una millora en les poblacions autòctones, tant en nombre d’exemplars com en la seva relació d’edats, i no relacionada amb la pèrdua de postes.

Un any més, es constata l’aïllament actual d’aquest estany amb la resta de masses d’aigua amb presencia de quelonis aquàtics, principalment el riu Tordera, sense cap recaptura d’exemplars marcats a l’estany fora d’aquest, i amb una única recaptura d’un exemplar de Mauremys leprosa marcat l’any passat a l’estació d’aforament de Fogars de la Selva però que segurament hagi estat capturat primer i alliberat desprès d’un lloc a l’altre. Això es degut a que totes dues localitats són zones importants de retirada i alliberament d’exemplars degut a la seva elevada freqüentació. Per contra, a altres espais de la baixa Tordera es continuen detectant desplaçaments tant entre les masses d’aigua i els trams de riu adjacents, com entre diferents trams de riu. Aquest fet també pot ser la causa de la diferenciació existent entre les estructures de població de Mauremys leprosa de Cal Raba (amb abundants adults enfront escassetat de juvenils i absència de grups d’edats intermedis) i la resta de masses d’aigua estudiades (amb abundants juvenils i presència de tots els grups d’edats), ja que no existeix una connexió entre poblacions que permeti corregir aquesta diferència.

Cara l’any vinent es recomanable continuar amb les captures de tortugues aquàtiques exòtiques, ja que el mètode ha estat molt efectiu (malgrat implicar un elevat esforç personal, el descens de Trachemys scripta a l’estany de Cal Raba ha estat espectacular) i que malauradament encara s’observen alguns exemplars nedant o assolellant-se. Per altre banda, la irrupció cada vegada major d’espècies exòtiques als mercats locals autoritzats i l’augment de la població del municipi, indiquen un necessari seguiment i control d’aquestes espècies al medi natural degut al fort impacte negatiu que causen a les autòctones i a l’hàbitat. Les senyalitzacions al respecte, l’informació a la ciutadania o la sensibilització mitjançant xerrades o sortides, han resultat mesures ineficaces a altres espais on s’han aplicat degut a una manca de gestió (vigilància, continuïtat de les actuacions,...), a l’augment del negoci amb les espècies exòtiques, a la inexistència d’un centre de recollida de mascotes accessible a la població (proper), i a l’impossibilitat d’arribar a tota la població, principalment a aquella que ignora les senyalitzacions i que mostra una manca absoluta de voluntat o respecte.

Referent a les espècies autòctones, tant Mauremys leprosa com Emys orbicularis, és necessari continuar amb el seu seguiment a l’igual que al conjunt de espais de la Baixa Tordera per poder respondre a tots els interrogants apareguts i per poder conèixer i resoldre les problemàtiques que afecten a la seva supervivència. Especialment important és conèixer les causes de la manca d’èxit reproductor d’Emys orbicularis i definir més acuradament una relació entre l’èxit reproductor de Mauremys leprosa i el règim hídric de l’estany. Altre factor important és determinar la relació entre les poblacions de quelonis aquàtics i la recent aparició de senglars (Sus scrofa) i la seva possible incompatibilitat a un espai tan reduït com aquest. En aquest darrer cas s’ha d’estudiar la possibilitat de controlar la seva població mitjançant actuacions amb l’associació de caçadors, l’ajuntament i els cossos de seguretat degut a que l’espai es troba a una zona de seguretat i adjacent a una via de comunicació i una zona habitada.

Es descarta la possibilitat d’un reforç de les poblacions autòctones amb exemplars d’espais excedents (localitzats i també estudiats enguany) degut a la supervivència dels exemplars adults reproductors presents a l’estany i fins que no es determinin i corregeixin les causes de manca d’èxit reproductor d’aquestes.

Per contra, és molt recomanable corregir les causes d’impermeabilitat de l’espai que aquests darrers anys han provocat l’aïllament de l’estany amb el riu Tordera (manca de connectivitat amb la principal massa d’aigua amb presència de quelonis aquàtics autòctons i eix principal de desplaçaments d’exemplars entre diferents masses d’aigua de la Conca del Tordera). Degut a que no s’han adoptat cap mena de mesures correctores a les diferents i abundants actuacions urbanístiques de l’entorn adjacent a l’estany de Cal Raba durant els darrers anys, a la degradació dels cursos d’aigua propers, a l’augment d’elements artificials (tanques metàl·liques o d’obra principalment) entre l’estany i el riu, així com a les diferents activitats irregulars aparegudes en terrenys intermedis entre les dues masses d’aigua, és necessària l’adopció de mesures que possibilitin el correcte desplaçament de la fauna, ja sigui amb la retirada o adaptació d’elements artificials, ja sigui amb la recuperació ecològica del curs d’aigua que connecta l’estany amb el riu, o mitjançant la creació de passos de fauna que facin permeables les vies de comunicació (via del tren, principalment).

Altre factor a tenir en compte, però que sobrepassa l’àmbit de l’estany, és l’ús dels espais aquàtics protegits per part de la població, especialment la manca de regulació i gestió que pateixen tots i cadascun dels espais i que afecta molt negativament tan a la fauna autòctona local com a l’hàbitat.

Pel que fa a la qualitat de l’aigua, no s’ha detectat cap afectació important, ni sobre la massa d’aigua, ni sobre la fauna aquàtica, que és molt variada i algunes espècies d’amfibis i macroinvertebrats són molt abundants. La abundància i permanència d’aigua a l’estany ve donada per la precipitació local, amb la recollida per un torrent i emmagatzemada a la depressió que conforma l’estany. El seu assecament estival permet l’absència de peixos a l’estany (factor molt positiu per als amfibis i rèptils), però no evita la presència i abundància de crancs vermells americans (Procambarus clarkii) que també afecten a la resta d’espècies aquàtiques, a l’hàbitat i a la qualitat de l’aigua quan aquesta escasseja.

Malgrat sigui una empresa impossible l’eliminació total del cranc vermell americà, es podria estudiar la possibilitat d’una retirada important d’exemplars periòdica, ja que s’ha demostrat fàcil i efectiva a altres espais aquàtics (fent disminuir considerablement la seva densitat i millorant la qualitat de l’aigua i les poblacions de moltes espècies aquàtiques d’amfibis i macroinvertebrats), ja que l’estany de Cal Raba és un espai actualment aïllat d’altres masses d’aigua (motiu pel qual la seva efectivitat és major i més duradora), i ja que s’afavoriria no només a les poblacions de quelonis aquàtics autòctons, també a la resta d’espècies animals i vegetals de l’espai.

Per últim, cal ressaltat l’absoluta manca d’interès de totes i cadascuna de les administracions competents, directa o indirectament, envers les tortugues aquàtiques autòctones i les zones humides protegides de Tordera, l’estany de Cal Raba inclòs. Malgrat existir una legislació per a la protecció d’aquestes espècies i d’aquests espais, tant a nivell europeu, autonòmic o municipal, la realitat és que no existeix cap voluntat d’aplicar-la per part de cap de les administracions. Tot al contrari, existeix una voluntat de transformar aquests espais en zones lúdiques sense cap mena de gestió encaminada a la protecció dels seus valors naturals, i molt preocupant és la manca de coneixement i d’interès que mostren els tècnics, funcionaris i càrrecs de les diferents Administracions i Departaments, i alguns privats, sobre els quelonis aquàtics, sobre la seva distribució i sobre els seus requeriments ecològics, però que decideixen sobre la gestió i/o protecció d’aquests espais aquàtics.
.
Rastres de senglars (Sus scrofa) a l'estany...
.

Una de les granotes verdes (Pelophylax perezi) d'avui...

granotes pintades (Discoglossus pictus)...