Riu Tordera a Fogars de la Selva, i plans de Can Gelmar i Can Miró Vell (Fogars de la Selva) 13/12/07

Aquest migdia al tram final del riu Tordera per Fogars de la Selva i ribes...

Pla de Can Miró Vell...

Un pla agrícola amb abundants plantacions lineals de plàtans i pollancres, plantacions forestals de jardineria, camps de conreu i pastures, entre el riu Tordera i un extens bosc mediterrani dominat per alzines sureres, pins pinyers i roures...
.

.

Pla de Can Gelmar...

Extens meandre entre la via del tren i el riu Tordera amb camps de cultiu i plantacions lineals de pollancres i plàtans, i algunes casetes i un mas en runes...

.

.
Entre el Pla de Can Gelmar i el riu, pinedes de pi pinyer i brolles sobre terreny sorrenc...

.

.

El riu Tordera...

Sens dubte, el tram baix del riu Tordera (un cop superat el tram mig entre Hostalric i Fogars amunt) millor conservat i amb major biodiversitat durant tot l’any. Aquest tram de riu conserva aigua durant tot l’any, o a la llera del riu o a les basses. Abundants sorres i còdols, amb basses i illes fruit d’avingudes, amb abundant vegetació, totalment envoltat de boscos de ribera i bosc mediterrani humit, el Pla de Can Gelmar a la riba nord, i els Plans de Can Miró Vell i Can Simó a la riba sud...
.

.

Entre els Plans de Can Miró Vell i de Can Simó, a la riba sud del riu, un conjunt d’afloraments rocosos verticals amb abundants esquerdes i forats, i totalment coberts de bosc humit de alzines, alzines sureres, roures,... i a un d’aquests afloraments rocosos... l’entrada de l’antic canal de la Júlia que recollia l’aigua per al Molí de la Júlia (ja al municipi de Tordera)...

..

Es tracta del tram del riu més inaccessible i poc freqüentat, i de la mateixa manera... el més desconegut.

Espècies observades avui...

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) – 3 volant riu amunt
Esplugabous (Bubulcus ibis) – 31 al Pla de Can Miró Vell
Martinet blanc (Egretta garzetta) – 2 al riu per separat
Bernat pescaire (Ardea cinerea) – 3, 1 al Pla de Can Miró Vell i 2 al riu
Aligot comú (Buteo buteo) – 2, 1 a cada Pla.

Xoriguer comú (Falco tinnunculus) – 1 volant sobre el riu
Falcó pelegrí (Falco peregrinus) – 1 volant sobre el Pla de Can Miró Vell
Perdiu roja (Alectoris rufa) – 2 al Pla de Can Miró Vell
Faisà (Phasianus colchicus) – 1 femella al Pla de Can Gelmar
Fredeluga (Vanellus vanellus) – 5 al Pla de Can Gelmar
Becada (Scolopax rusticola) – 2 aixecats al riu
Becadell comú (Gallinago gallinago) – 4 aixecats al riu, potser 5

Tudó (Columba palumbus) - >50

Picot verd (Picus viridis) – 3
Picot garser gros (Dendrocopos major) – 1 a la rocassa
Picot garser petit (Dendrocopos minor)- 2 al Pla de Can Miró Vell

Alosa vulgar (Alauda arvensis) – aprox. 80 al Pla de Can Gelmar
Cotoliu (Lullula arborea) – 5 al riu
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta) – 2 al riu

Titella (Anthus pratensis) - >35
Cuereta blanca (Motacilla alba) - >30 al Pla de Can Miró Vell, 2 al riu
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) – 9 al riu

Pardal de bardissa (Prunella modularis) – 3
Pit-roig (Erithacus rubecula) – >40
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) – 5 al Pla de Can Miró Vell
Bitxac comú (Saxicola torquata) – 3 al Pla de Can Gelmar, 1 al riu
Merla (Turdus merula) – 2 al Pla de Can Miró Vell, 1 a la rocassa
Tord comú (Turdus philomelos) – 1, potser 2, al riu

Rossinyol bord (Cettia cetti) - >20

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) – 8 al Pla de Can Gelmar
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) – 2 al Pla de Can Gelmar
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) - >20
Bruel (Regulus ignicapillus) – 2 al Pla de Can Gelmar

Mallerenga blava (Parus caeruleus) – >25
Mallerenga carbonera (Parus major) – 1 al Pla de Can Miró Vell
Pica-soques blau (Sitta europaea) – 1 al Pla de Can Gelmar
Gaig (Garrulus glandarius) – 2 al Pla de Can Gelmar

Garsa (Pica pica) - >30
Cornella (Corvus corone) – 3 al Pla de Can Miró Vell
Pardal xarrec (Passer montanus) - >25
Pardal comú (Passer domesticus) - 15
Pinsà comú (Fringilla coelebs) - >80

Garrafó (Serinus serinus) – 3 al riu

Cadernera (Carduelis carduelis) – 5 al Pla de Can Miró Vell
Passerell comú (Carduelis cannabina) – 21 al Pla de Can Miró Vell

Cruixidell (Miliaria calandra) – 2 al Pla de Can Gelmar

Gratapalles (Emberiza cirlus) – 4 al Pla de Can Gelmar
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) - >90

Impressionants imatges d’un esplugabous caçant un talp (Talpa europaea) i empassant-s’ho viu, i d’un cabirol (Capreolus capreolus) creuant el riu i ficant-se a unes bardisses de la rocassa.

Afegir que el diumenge 9/12/07 fent-se de nit, vaig veure un gamarús (Strix aluco) volant baix sobre el riu a l’alçada de la rocassa, i que al Pla de Can Miró Vell hi ha un dormidor de més de 50 garses (Pica pica) i almeny 5 cornelles (Corvus corone) a uns pins de jardineria.
.

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
.

Cornella (Corvus corone)
.

Martinet blanc (Egretta garzetta)

.

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
.

Esplugabous (Bubulcus ibis) desprès d'empassar-se un talp
.

Trobats sota les pedres 3 tòtils (Alytes obstetricans) i una granoteta de punts (Pelodytes punctatus)...
.

Tòtils (Alytes obstetricans)

.

Garnoteta de punts (Pelodytes punctatus)

Butlletí Naturalista octubre 2007. Alfons Delgado

Ja podeu accedir al Butlletí Naturalista de l'octubre del 2007 de La Selva i comarques veïnes editat per Alfons Delgado aquí...

Butlletí Naturalista octubre 2007

Ardeidae II... Esplugabous (Bubulcus ibis)

.

L’esplugabous (Bubulcus ibis) és l’ardeid més abundant de la Baixa Tordera, i tot i que es pot veure durant tot l’any, és durant els mesos freds quan ens arriben d’altres llocs on nidifica.

Podeu veure la seva distribució a Catalunya aquí...

http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=BUBIBI

De color blanc, amb les potes fosques i el bec de groc a ataronjat, més petit que un bernat pescaire (Ardea cinerea) i més gran que una gavina (Larus ridibundus), de moviments poc àgils i normalment en grups petits d’entre 5 o 30.

Aquí podeu comparar les mides (a la primera fotografia amb un bernat pescaire, i a la segona amb un martinet blanc (al centre) i gavines vulgars)...
.

.

A diferència de la resta d’ardeids, l’esplugabous no depèn de l’aigua ja que s’alimenta de petits invertebrats, petits rèptils i amfibis majoritàriament, els quals busca als camps o a qualsevol altre lloc degut al seu caràcter oportunista. Tot i això, sobretot durant les migracions i per passar les nits, busca llocs amb aigua com la resta d’aus aquàtiques.
.

Esplugabous amb un gripau corredor (Epidalea calamita).
.
Quan es desplacen ho fan normalment en grups, i els veurem volar a no gaire alçada, amb els colls encongits, les potes enrera i amb moviments lents de les ales (no tant però com els martinets o bernats)...
.

.

Durant el dia els podem veure a qualsevol camp o herbassar, a les hortes, a granges de vaques, amb ramats d’ovelles, a abocadors, darrera dels tractors,... a qualsevol lloc on puguin buscar el seu aliment...

..

Però a les tardes s’agrupen per passar la nit en llocs amb aigua on es senten més protegits i segurs, o a una illa a l’interior d’una llacuna o a les branques més altes d’un bosc de ribera (cas aquest últim a les nostres terres). Actualment es coneixen 3 d’aquests dormidors, un a Santa Maria de Palautordera, altre a Tordera, i un de nova aparició a la desembocadura del riu.

Exemples de dormidors...

.

Uns bons llocs per veure’ls durant aquests dies d’hivern són l’abocador de Santa Maria de Palautordera, els camps que envolten el municipi de Tordera, als camps propers a la carretera de Blanes a Tordera , i les hortes del Pla de Grau o de la Pomereda, al voltant de la desembocadura del riu Tordera.
.

Amb què els podem confondre?...

Martinet blanc (Egretta garzetta)...

.

De mida una mica més gran, amb el bec negre, el coll llarg i els peus grocs. Molt més dependent de l’aigua que l’esplugabos, degut a la seva alimentació basada en petits peixos (majoritàriament), no tan nombrós i amb moviments més elegants. Sol associar-se als esplugabous als dormidors, tot i que els podem veure sols o en parelles passant les nits a una bassa, estany o plantació de pollancres.

El seu vol és més elegant, i el moviment de les ales més lent...

.
Agró blanc (Egretta alba)...
.

.

Molt més gran i amb un coll molt llarg, normalment sempre a llocs amb aigua on pesca peixos i amfibis, molt escàs però que es pot veure a qualsevol lloc amb aigua.

L’únic que ens pot confondre és el seu mateix color blanc i bec groc.

Martinet ros (Ardeola ralloides)...
.

.
D’un tamany semblant, però amb plomatge groguenc-ocre i bec gris o fosc, molt menys nombrós, molt dependent de l’aigua i només pressent als mesos càlids o durant els passos migratoris.

Només el podem confondre pel color blanc de les ales quan vola...
.

.
Altres ardeids...
.

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

.

Tot i que més difícil, el podem confondre amb altres ardeis de mida similar com el martinet de nit (Nycticorax nycticorax) o el martinet menut (Ixobrychus minutus), pressent a les zones humides als mesos càlids o durant els passos migratoris, en poc nombre.

En aquests casos però, els colors i les postures són molt diferents a els de l’esplugabous.

Desembocadura del riu Tordera 11/12/07 Enric Badosa

Aquesta dimarts tarda l’Enric Badosa ha observat a la desembocadura del riu Tordera com a més destacat...

1 cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
>100 baldrigues (Puffinus sp.)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 blauet (Alcedo atthis)

Continua la llacuna seca i plena de peixos morts o agonitzant, i ha vist com un rascló (Rallus aquaticus) sortia del canyís per menjar peix.

També els habituals a la zona.

Algunes notícies per llegir d'avui 11/12/07

.

I som al desembre... quina sequera!!!...

.

Dotze comarques estan en situació d'un risc molt alt d'incendis forestals

Podeu ampliar la notícia aquí...

Risc d'incendi forestal

Enllaç al Mapa del Pla Alfa

Enllaç al Mapa de risc d'incendis

.

Dolent pel bosc, però també pel camp...

La sequera posa en perill els cereals

UP critica que els pressupostos del Govern pel 2008 doten amb 20 milions menys dels previstos en el Programa de Desenvolupament Rural.

Una de cal...

El Consell Comarcal engega una campanya per a l'estalvi d'aigua

...i una de sorra...

Lloret ha de complementar els cabals d'aigua per satisfer la demanda

.........................................................................

i més sobre el retrocés de la costa...

L'Ajuntament dubta que la Generalitat arregli el passeig de s'Abanell descalçat

Concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva”

El Projecte Selwa organitza el primer concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva”

Veure notícia

Trobareu les bases del concurs aquí...

http://www.webgipal.net/sils/download/Concurs_fotografic_SELWA.pdf

Descoberta una nova espècie per al fons marí català...

S’estudia al fons sorrenc davant el Delta del Tordera...


Investiguen a Blanes una espècie de cuc marí descoberta a la costa catalana 10.12.2007 JORDI COLOMER

Per què no s'havia descobert?

Cicle de vida peculiar

El «pare» del cuc

Es dirà «rogeri»

«¿Qué bicho es éste?»

Sobre la pujada del nivell del mar 10/12/07

El Delta del Tordera... amb el de l’Ebre i el Llobregat, una de les zones més afectades...

El canvi climàtic, poca broma 10.12.2007

El canvi climàtic obligarà a canviar el clavegueram i afectarà la Zona Franca 10.12.2007 SALVADOR GARCIA-ARBÓS

El dormidor d'esplugabous (Bubulcus ibis) de Santa Maria de Palautordera 9/12/07. David Caballé

Aquesta tarda en David Caballé ha pogut contar almenys 280 esplugabous (Bubulcus ibis) al dormidor de Santa Maria de Palautordera, tot i que podrien ser uns pocs més, tal i com diu, perque alguns s'amagen darrere dels altres.

Ja són almenys 3 els dormidors d'esplugabous a la Tordera... aquest, el de la desembocadura (amb uns 15 o 20 només), i el de l'estany de Cal Raba (amb 159 contats aquesta tarda).

Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 8/12/07

.

Aquest matí a la platja en regeneració de la Pomereda (Malgrat de Mar) i camps propers amb en David Caballé...

Més de 100 garrafons (Serinus serinus), més de 50 caderneres (Carduelis carduelis), mínim 14 trist (Cisticola juncidis), almenys 5 tallarols capnegres (Sylvia melanocephala), uns 5 verdums (Carduelis spinus), unes 10 titelles (Anthus pratensis), més de 50 pardals comuns (Passer domesticus) i uns 20 pardals xarrecs (Passer montanus), més de 50 estornells vulgars (Sturnus vulgaris), pit-roig (Erithacus rubecula), repicatalons (Emberiza schoeniclus), bitxac comú (Saxicola torquata), cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), pinsà comú (Fringilla coelebs), cuereta blanca (Motacilla alba), mallerenga blava (Parus caeruleus), uns 15 passerells comuns (Carduelis cannabina), un gratapalles (Emberiza cirlus), tórtores turques (Streptopelia decaocto), una puput (Upupa epops) i escoltat un lluer (Carduelis spinus).

En menys de 200 m de camp al costat de la carretera, 4 barraques amb reclams (gàbies amb verdums, pinsans i caderneres, i uns pocs verdums i caderneres lligades a una canya amb fil de nylon) per caçar ocells amb xarxa... ocellaires.

Al mar uns 5 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis), 5 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) i 2 emplomallats (Phalacrocorax aristotelis), més de 25 mascarells (Sula bassana), unes 10 gavines capnegres (Larus melanocephalus), gavines vulgars (Larus ridibundus) i gavians argentats (Larus michahellis).

Desembocadura del riu Tordera 8/12/07

.

Aquest matí a la desembocadura del riu Tordera amb David Caballé…

Al mar abundants xatracs becllargs (Sterna sandvicensis), mínim 15. Uns 40 mascarells (Sula bassana), 2 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan) i 10 balears (Puffinus mauretanicus), unes 25 gavines capnegres (Larus melanocephalus) amb les vulgars (Larus ridibundus) i els gavians argentats (Larus michahellis), pas continu de corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) cap al sud, mínim 42, i 4 emplomallats (Phalacrocorax aristotelis).

Uns 50 ànecs collverd (Anas platyrhynchos) al mar degut a la poca aigua de la desembocadura, i amb ells però una mica més allunyat de la platja, un cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)...
.

cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

. Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)

.

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)

.

Mascarell (Sula bassana)
.

A la llacuna, pràcticament seca i plena de peixos morts...

15 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) que amb la nostra arribada marxen riu amunt, un martinet blanc (Egretta garzetta) i un bernat pescaire (Ardea cinerea) que marxen al bosc de ribera, una fredeluga (Vanellus vanellus), abundants cueretes blanques (Motacilla alba),... i menjant peixos morts més de 25 polles d’aigua (Gallinula chloropus) i 4 rasclons (Rallus aquaticus)...

Un dels rasclons (Rallus aquaticus) amb una polla d'aigua (Gallinula chloropus) darrera

.

Fredeluga (Vanellus vanellus)

.

Martinet blanc (Egretta garzetta)

.
Els rasclons són molt més difícils de veure que les polles d’aigua degut a que romanen amagats entre el canyís i surten molt poc. Avui, per la poca aigua i que l’aliment fàcil (els peixos morts en aquest cas) es troben fora del canyís, s’han pogut veure molt bé...
.

.

Al bosc de ribera i al camí...

Pit-roig (Erithacus rubecula), cargolet (Troglodytes troglodytes), rossinyol bord (Cettia cetti), tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), mosquiter comú (Phylloscopus collybita), mellerenga blava (Parus caeruleus), pardal comú (Passer domesticus), pinsà comú (Fringilla coelebs), garrafó (Serinus serinus), repicatalons (Emberiza schoeniclus), merla (Turdus merula), garsa (Pica pica) i tudó (Columba palumbus).

A les hortes properes i al canyar del riu...

Desenes d’estornells vulgars (Sturnus vulgaris), cueretes blanques (Motacilla alba),...

.

tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
.

pinsà comú (Fringilla coelebs)

Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) sobre Santa Susanna 7/12/07. David Caballé

En David Caballé ha pogut veure 5 roquerols (Ptyonoprogne rupestris) sobre el nucli urbà de Santa Susanna.

Es tracta d’una espècie semblant a l’oreneta cuablanca o l’oreneta de ribera, d’escassa nidificació al nostre territori, però sedentària (no migra cap al sud) o amb algunes arribades de llocs més freds.

Per altre banda, a les afores del poble, també ha observat un xoriguer comú (Falco tinnunculus) i alguns lluers (Carduelis spinus) com a més destacat.

Document "Función, problemática y riesgos en los ríos" per Alfredo Ollero

Tant als processos participatius del Consell de Conca, com des de la mateixa Agència Catalana de l’Aigua, o expressat per alguns dels seus tècnics, es parla molt de retornar al riu Tordera el seu perfil natural i la seva sinuositat com una de les mesures necessàries per complir els objectius de la DMA (Directiva Marc de l’Aigua) i per evitar riscos en cas de crescudes sobtades (Torderades), entre altres.

Val a dir que, si realment s’ho prenen seriosament (les administracions), es tracta d’una mesura ambiciosa i realment efectiva, que trenca i fa un gir de 180º a les polítiques que fins ara s’han dut a terme, i que mira de corregir precisament les “errònies” actuacions que fins ara s’han fet al riu Tordera (esculleres, canalitzacions, neteges, artificialització, ajardinament,...) amb l’idea principal de retornar al riu allò que era (i ha de ser) seu.

Malauradament, aquest tipus d’actuacions depenen més de la voluntat política i econòmica dels municipis (que majoritàriament actuen com a gestors de les immobiliàries), dels sectors econòmics i empresarials (autèntics gestors del nostre territori) i en molts casos de la voluntat especulativa d’alguns propietaris dels terrenys adjacents al riu, que dels tècnics de determinades administracions públiques.

Ja s’ha expressat la dificultat de realitzar aquesta mena d’actuacions, tant pel preu (pressupostos destinats) com per la manca de voluntat d’alguns dels actors necessaris (propietaris, ajuntaments,... fins i tot en alguns casos la mateixa societat civil) que, erròniament, continuen amb una manera de pensar conservadora respecte al riu i el medi en general.

També s’ha expressat la necessitat de acords, tant amb gremis com amb propietaris, mitjançant fundacions, entitats de custòdia, o amb la mateixa administració... de manera que aquests costos i reticències disminueixin... una feina llarga, molt llarga, i difícil.

Caldrà doncs, creuar els dits i buscar complicitats (tant als nostres ajuntaments com a entitats, propietaris i empresaris) per arribar a veure un riu Tordera mínimament recuperat i amb vida pròpia, com sempre havia estat, i com hauria de ser en un futur.

En la següent presentació resumida (Power-Point) de Alfredo Ollero Ojeda, Professor Titular de Geografia Física de la Universitat de Saragossa i Fundació Nueva Cultura del Agua, podeu veure els motius, funcions, problemàtiques, solucions, errors comuns, riscos i mesures a prendre per a la recuperació dels nostres rius, de manera resumida i esquemàtica però... molt aclaridora...

http://www.unizar.es/fnca/docu/docu191.pdf