Riu Tordera al seu pas per La Júlia (Tordera) 24/3/08. Enric Badosa

riu Tordera a la Júlia amb el Montseny nevat de fons. Fotografia d’Enric Badosa

.

Avui al riu Tordera a l’alçada de La Júlia (Tordera), l’Enric Badosa ha vist com a més destacat...

4 bernats pescaires (Ardea cinerea), 2 parelles d’adults
3 corriols petits (Charadrius dubius)
6 xivites (Tringa ochropus)
1 arpella vulgar (Circus aeruginosus)
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
1 ànec mut (Cairina moschata)
i pas de orenetes cuablanques (Delichon urbica), vulgars (Hirundo rustica) i ballesters (Apus melba)
.

àguila marcenca (Circaetus gallicus) Fotografia d'Enric Badosa

ànec mut (Cairina moschata) Fotografia d'Enric Badosa

Ànec blanc (Tadorna tadorna) sobre la desembocadura i riu Tordera 24/3/08

.
Aquest matí un ànec blanc (Tadorna tadorna) ha passat volant riu amunt, des de la desembocadura, i a poc més de 5m sobre l’aigua, a l’alçada del camp de tir de Malgrat i aigües avall.

A aquest tram de riu també 39 cames llargues (Himantopus himantopus) molt repartits com a més destacat.
.

A la desembocadura del riu Tordera...

.


A la llacuna 14 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), unes 15 polles d’aigua (Gallinula chloropus), abundants cueretes grogues (Motacilla flava) i blanques (Motacilla alba), més de 100 orenetes vulgars (Hirundo rustica) i cuablanques (Delichon urbica),... com a més destacat. L’augment del nivell de l’aigua i el fet que la llacuna arriba molt amunt i amb abundant vegetació, dificulta molt l’observació d’aus.

Al mar pas cap al nord d’almenys 17 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) amb els seus batecs ràpids de les ales, i almenys 7 a l’aigua però molt lluny de la sorra.

. cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)

Gravera de Palafolls 24/3/08

Aquest matí a primera hora a la gravera de Palafolls...

Més de 300 orenetes vulgars (Hirundo rustica) a les tiges de la vegetació inundada i repartides per totes les ribes.

Impressionant imatge d’un esparver vulgar (Accipiter nisus) jove que ha sortit de ves a saber on, ha agafat una de les orenetes que descansava a una tija de boga amb un vol molt ràpid, i que se l’ha emportat a les canyes. Ha aixecat de cop a totes les orenetes, xivites i cames llargues, i aquestes han marxat riu amunt.

Altres observacions...

3 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
24 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
9 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
4 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
6 cames llargues (Himantopus himantopus)
>15 xivites (Tringa ochropus)
>30 cueretes grogues (Motacilla flava)
... entre altres.
.

orenetes vulgars (Hirundo rustica)
.
esparver vulgar (Accipiter nisus) amagat a les canyes

cames llargues (Himantopus himantopus)

cuereta groga (Motacilla flava)

tudó (Columba palumbus) i estornell vulgar (Sturnus vulgaris)... curiosa parella.

Nova infracció de la Normativa Municipal en Tordera que afecta greument a un espai natural... Destrucció del canyís de l’estany de Can Torrent 23/3/08

Al sector sud-oest de l’estany de Can Torrent (Tordera) es trobava el canyissar més extens del Pla de Sant Esteve, d’uns 5.600m2 compactes de forma rectangular i envoltat d’un canal d’aigua, un bosc de ribera i un camp de conreu. Avui he fet una visita a la zona i m’he trobat això... ha estat eliminada la cobertura de canyís i s’han llaurat els terrenys...

Fotografies intercalades amb comparativa del canyissar ara i abans...
.

Un espai teòricament “protegit”...

Es tractava d’una zona “protegida” pel Pla General d’Ordenació Urbana Municipal (PGOUM) com a “Àrees d’Interès Natural Específic”, el que implica que no es poden alterar els valors naturals de l’espai, que s’ha de respectar la vegetació creant una franja sense treballar al voltant, que no es pot modificar l’ús del terreny, i que només es poden realitzar en ell treballs de manteniment, pedagògics o científics.

Podeu veure la Normativa Municipal referida al TÍTOL VII. NORMATIVES RELATIVES AL SÒL NO URBANITZABLE (Pàg. 21)...

http://tordera.arxius.net/NORMATIVA/TITOL-VII.pdf

Podeu veure el Plànol Normatiu aquí...

http://tordera.arxius.net/PLANOLS/SERIE-5000/15-5000.pdf

Aquí s’indica la localització del canyissar...

.

Podem llegir entre altres coses…

La finalitat del Pla General en aquestes àrees és de màxima protecció per tal de preservar els seus valors
biològics, per tant els terrenys inclosos dins d’aquesta denominació no poden ser dedicats a utilitzacions
que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o lesionin els valors específics objecte de la protecció del Pla General.

En aquestes àrees es prioritza la preservació de les espècies vegetals que hi habiten i de la seva diversitat. Quant a les comunitats vegetals, qualsevol actuació vetllarà per la preservació de la seva composició específica i estructura tot permetent l'evolució de la vegetació actual cap a la vegetació potencial.

En la concessió de llicències o autoritzacions per a qualsevol activitat que es pugui dur a terme en aquest
espai, caldrà tenir en compte el seu possible impacte negatiu sobre la fauna, especialment durant les
èpoques de cria.


Paisatgísticament (a més de ambientalment) es contradiu totalment amb les intencions de atreure turisme al poble tal i com es diu darrerament. De fet es troba en el Itinerari de Lleure “Estany de Can Torrent” d’aquest mateix PGOUM. Ho podeu veure aquí...

http://tordera.arxius.net/PLANOLS/PLANOLS/ITINERARIS%20DE%20LLEURE.pdf
.
(més endavant podreu veure que no es respecta i s’està alterant tot l’entorn)


Valor ecològic de l’espai...


El canyissar de l’estany de Can Torrent...
.

És un retall de vegetació aquàtica típica de la regió, de grans dimensions (cada vegada menys freqüent a la baixa Tordera) i amb característiques pròpies. Trobem entre altres espècies ... canyís (Pharagmites comunis), boga (Thypha latifolia), càrex (Carex riparia), lliri groc (Iris pseudacorus),...

És un espai molt important per a l’hivernada d’aus (formacions de dormidors, font d’alimentació, refugi,...) Veieu “Anellament científic al canyissar de Can Torrent” (més endavant).

És un espai molt important per al refugi i descans de multitud d’aus migradores

És un espai molt important per a la nidificació de moltes aus...

Martinet menut (Ixobrychus minutus)... http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=IXOMIN

Balquer (Acrocephalus arundinaceus)… http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=ACRARU

Trist (Cisticola juncidis)… http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=CISJUN

Rascló (Rallus aquaticus)… http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=RALAQU

… entre molts alters.

És, juntament al canal adjacent, una zona inundable important de refugi i reproducció per a moltes espècies d’amfibis (tritons palmats, reinetes, gripau d’esperons, granotetes de punts,...)

És un espai important per a tota la fauna en general present al Pla de Sant Esteve i que precisen d’aquest ambient concret (entre altres) per sobreviure. Podeu veure alguns del valors naturals de la zona (Pla de Sant Esteve i Estany de Can Torrent) aquí...

Pla de Sant Esteve (Tordera) 1/10/07
Cabirol (Capreolus capreolus) a l'estany de Can Torrent (Tordera) 7/1/08
Pla de Sant Esteve (Tordera) 8/1/08


Anellament científic al canyissar de Can Torrent...

Durant aquests darrers 2 hiverns, el Grup d’anellament PARUS http://www.parusnatura.org/anellament.html ha estat realitzant jornades d’anellament científic a aquest canyissar.

.

Podeu veure els resultats de l’anellament científic de l’hivern 2006/07 aquí...

http://www.parusnatura.org/Totestiu_2.pdf (pàg. 17)

Podeu veure els resultats de l’anellament científic d’aquest hivern 2007/08 aquí...

Anellament a l'estany de Can Torrent (Tordera) 16/11/07
Anellament a l'estany de Can Torrent (Tordera) 27/11/07
Anellament a l'estany de Can Torrent (Tordera) 6/12/07
Anellament a l'estany de Can Torrent (Tordera) 14/12/07
Anellament a l'estany de Can Torrent (Tordera) 29/12/07
Anellament a l'estany de Can Torrent (Tordera) 11/1/08


Actitud de l’ajuntament de Tordera davant això...


Aquest és un altre exemple de l’interès real de l’ajuntament de Tordera envers les zones naturals i envers els valors naturals del poble.

L’obligació de l’ajuntament és, teòricament, la de fer complir la Normativa, i no la d’incomplir-la o permetre que es faci. Aquest és un exemple del que pot passar...

Darrerament s’ha aprovat la restauració de l’Estany de la Júlia amb un pressupost total de 44.000 Euros (10.000 dels quals subvenció de la Fundació Territori i Paisatge de la Caixa Catalunya).

Abans i desprès de l’estany de la Júlia...
.

Tot això (restauració de l’espai amb un cost elevat a càrrec dels ciutadans) ha arribat desprès de...

Negar els fets, tant a Ple municipal com a mitjans de comunicació.

Justificar les actuacions, admetent que el propietari ho va fer amb permís dels regidors implicats.

Carregar en contra de qui va denunciar els fets i de qui ho va publicar als mitjans de comunicació.

Requeriment de Medi Natural i Agència Catalana de l’Aigua per restituir l’espai.

Sanció al propietari dels terrenys (va comprar-los per fer un viver d’arbres ornamentals) per import de 6.000 Euros.

Deixar perdre biodiversitat a aquest espai degut a la demora de les actuacions de restauració (ja fa més de 2 any i no s’esperen les obres de restauració fins d’aquí a finals d’any. A això s’haurà d’afegir el temps que trigui la flora i fauna en recuperar l’estat anterior).

No admetre els errors i no defensar els interessos generals de tota la població.

... entre altres.

No hagués estat més fàcil actuar correctament des d’un començament? Ni el propietari, ni els ciutadans, ni els actius naturals de l’espai haurien d’haver pagar les conseqüències d’un ajuntament que no fa la seva feina... gestionar correctament el seu poble (veieu la Normativa Municipal).

En aquests moments la situació del canyissar de Can Torrent és reversible, s’haurà perdut un any de nidificació i molt provablement un proper d’hivernada, però la vegetació pot torna a ocupar l’espai si es permet la seva regeneració natural.

Però si no s’actua d’immediat i es permeten altres usos (que es desconeixen ara per ara... conreu? Horta?... ???), tornarem a perdre temps, biodiversitat i calers... tots.


Altres exemples a la mateixa zona...


La zona de l’estany de Can Torrent no deixa de rebre alteracions, tot i que actualment és una de les zones humides millor conservades i amb major biodiversitat de Tordera (tant vegetal, com animal, com paisatgística). Aquests són dos exemples que coincideixen amb el mateix Itinerari de Lleure “Estany de Can Torrent”...

.

Salze de Sant Esteve.

Parcela considerada també com Àrea d’Interès Natural Específic al PGOUM, un bosc de ribera inundable amb un salze de dimensions monumentals que es va omplir de runes i es va transformar en una horta amb un arbre gran, però malalt... pel pare d’una antiga regidora.
.

localització
.

Fotografies de abans i ara...

Nova horta il·legal.

A tocar de la sínia i el canyissar, adquisició d’una parcel·la per part d’un treballador de l’ajuntament i la seva família, en terreny qualificats com a Agrícola Al·luvial (trobareu la normativa a la pàg. 13 del Títol VII, amb enllaç més amunt), amb una nova edificació on no es podia, amb segregació de finca per sota el mínim admissible, etc, etc, etc,...
.

localització
.
fotografies de abans i desprès, i obres de construcció...
.

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) empassant-se una anguila (Anguilla anguilla) a la desembocadura del riu Tordera 23/3/08

Aiguabarreig del riu Tordera i riera de Vallmanya (Tordera) 23/3/08

Avui a l’aiguabarreig format per les crescudes del riu Tordera i la riera de Vallmanya, sota la pluja i com a més destacat...

2 cigonyes blanques (Ciconia ciconia)
9 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
6 martinets de nit (Nycticorax nycticorax) adults
8 cames llargues (Himantopus himantopus)
5 xivites (Tringa ochropus)
2 xivitones (Actitis hypoleucos)

Molt a prop, sobre el terciari del Projecte Life de Tordera...

2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus), una parella, fent l’aleta.
2 puputs (Upupa epops)
... com a més destacat.

Pluges i calamarsada a la baixa Tordera 22-23/3/08

desembocadura del riu Tordera

Sobre la calamarsada d’ahir, podeu llegir algunes notícies…

La calamarsa emblanquina Girona i Salt i obliga a circular amb cadenes a Tordera
Diari de Girona 23/3/08

(...)

El Servei Meteorològic de Catalunya anunciava a primera hora de la tarda que les calamarsades o el calabruix podien tornar-se a repetir, i així va passar a la zona de Tordera, on cap a les cinc la meteorologia va obligar els turismes que transitaven per la C-32 i la N-II entre aquest municipi i Santa Susanna (Maresme) a circular amb cadenes.

(...)

De fet, a la tarda van ser Tordera i algunes poblacions del Maresme les que més van resultar afectades per la calamarsada. Segons va informar la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, en aquesta comarca els Bombers de la Generalitat van rebre fins a 25 avisos per calamarsades entre les quatre i dos quarts de sis de la tarda.

(...)

Una calamarsada obliga a tallar l'autopista C-32, al Maresme
El Punt 23/3/08

Una calamarsada a mitja tarda va provocar problemes greus de trànsit a la comarca del Maresme. L'autopista C-32 es va haver de tallar durant una estona per netejar la calçada, que era plena de gel, i a la zona nord de la comarca es necessitaven cadenes per circular. A l'N-II, a Tordera, també era obligatori. La tempesta va afectar diferents poblacions i els bombers van haver de fer 25 sortides per retirar aigua d'edificis. A Malgrat, la calamarsada va afectar greument els conreus.

Pedra, fred i cadenes per circular per l'autopista C-32 i l'N-II, a l'alçada de Tordera. Aquestes van ser les conseqüències de la calamarsada que ahir a la tarda va enfarinar el litoral maresmenc. La circulació va ser complicada perquè les cadenes eren necessàries per circular per la C-32 entre Santa Susanna i Tordera, segons va informar el Servei Català de Trànsit. Aquest tram de la C-32 també va estar restringit al pas de vehicles pesants. L'ús de cadenes també era obligatori a la N-II, de Tordera cap a Girona, on els vehicles pesants tampoc podien circular. Canet de Mar i Sant Iscle, amb gairebé 30 centímetres, van ser alguna de les poblacions més afectades pel fenomen que va anar de nord a sud de la comarca. La carretera que uneix Arenys de Mar i Arenys de Munt també es va haver de tallar durant una estona.

Els efectes negatius de la calamarsada ja s'han començat a sentir. Des de la Cooperativa de Malgrat, Ramon Hernández, explicava ahir a la tarda que «ha fet molt de mal». Els pagesos asseguren que la pedregada pot haver malmès un milió i mig d'escaroles que ja estaven pràcticament a punt per a l'exportació.


El pla d'emergències per neu afecta a La Selva
Diari de Girona 23/3/08


Podeu veure el programa “El temps” de tv3 on es veuen algunes fotografies i l’abast de les precipitacions a la zona...

Primeres pluges al matí i migdia…El temps Migdia 22/03/2008

Pluges i calamarsada de dissabte…Temps vespre 22/03/2008

Pluges encara al diumenge...El temps migdia 23/03/2008


Avui continuava plovent però menys que ahir, i en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera es podia veure la llacuna plena d’aigua i el riu arribant amb aigua (no gaire, però per primera vegada des de mitjans de la primavera de l’any passat).

El riu en el seu conjunt ha augmentat el seu cabal, i es veuen els efectes de les crescudes d’algunes rieres que hi desemboquen amb abundant transports de restes vegetals i brossa escampades pel llit del riu.

Els estanys de Cal Raba i de Can Torrent, secs totalment des de començaments de l’any passat han recollit abundant aigua però només s’han format petits tolls a les cubetes centrals i parts més deprimides del canals.

desembocadura del riu Tordera plena d'aigua
.

riu Tordera a Palafolls
.

tolls a un sector de l'estany de Can Torrent

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DE 2008

DISPONIBLE EL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DE 2008...

http://www.meteocat.com/pagines/butlleti_mensual/any2008/Butlleti%20febrer08.pdf


A la baixa Tordera la temperatura ha esta d’uns 9ºC de mitjana, 1ºC per sobre de la climàtica, i s’han recollit aproximadament uns 30mm de precipitació però mal repartida al territori, un 70% de la mitjana climàtica mensual.