diumenge, 22 de febrer del 2009

Desembocadura del riu Tordera 20/2/09


Aquest divendres a la desembocadura del riu Tordera amb en David Caballé...

1 fotja vulgar (Fulica atra)
43 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
8 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) femella
... com a més destacat.

Al mar...

7 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
3 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
2 mascarells (Morus bassanus)
53 entre baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan) i balears (P. mauretanicus)
>10 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavians argentats (Larus michahellis)

Al Pla de grau...

4 mussols comuns (Athene noctua)
1 aligot comú (Buteo buteo)
14 esplugabous (Bubulcus ibis)
... entre altres.

fotja vulgar (Fulica atra)
polla d'aigua (Gallinula chloropus)
xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
.
Sota una fusta, una granota pintada (Discoglossus pictus)...


I comença a créixer la vegetació a la platja, llàstima perquè no la deixaran...

Gravera de Palafolls i tram de riu proper 20/2/09

.
Aquest divendres amb en David Caballé a la gravera de Palafolls...

1 cabusset (Tachybaptus ruficollis)
14 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
>20 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
... com a més destacat.
.

Al tram de riu proper un grup de 13 bernats pescaires (Ardea cinerea) descansant, exemplars en migració...
.

Estany de Can Torrent (Tordera) 20/2/09. David Caballé

Aquest divendres a l’estany de Can Torrent (Tordera), en David Caballé ha vist...

2 cabussets (Tachybaptus ruficollis) escoltats
1 polla d’aigua (Gallinula chloropus)
>10 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
tords ala-roig (Turdus iliacus)
... entre altres.

Llacuna del Life de l’illa del riu (Tordera) 20/2/09. David Caballé

Aquest divendres a la llacuna del Life de l’illa del riu (Tordera), en David Caballé ha vist...

>40 roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
1 cabusset (Tachybaptus ruficollis) escoltat
1 ànec collverd (Anas platyrhynchos)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
7 cotolius (Lullula arborea)
2 becadells comuns (Gallinago gallinago)
... entre altres.

Òliba (Tyto alba) atropellada a Hostalric 20/2/09. David Caballé

Aquest divendres en David Caballé ha vist altre òliba (Tyto alba) atropellada, a la C-35 al seu pas per Hostalric.

La gespa del nou camp del RCD ESPANYOL a Cornellà serà de Tordera...

La gespa del nou camp del RCD ESPANYOL a Cornellà serà de Tordera...

el cesped de nuestro campo! (vídeo 1)

cesped de nuestro campo (vídeo 2)

divendres, 20 de febrer del 2009

Gavina cendrosa (Larus canus) i gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla) al Port d’Arenys de Mar 20/2/09. Enric Badosa

Avui al Port d’Arenys de Mar, l’Enric Badosa ha vist 1 gavina cendrosa (Larus canus) i 3 gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla).

Fotografies de Enric Badosa...
gavina cendrosa (Larus canus)
.

gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla)

Sobre la consulta popular sobre l'ARE de Tordera, 20/2/09...

Del grup municipal MApT (Moviment Alternatiu per Tordera) ...

triptic informatiu sobre ARE al Veïnat de Sant Pere
Moviment Alternatiu per Tordera
.

200901- Moció consulta popular ARE Sant Pere i Moció Festivitat Sant Antoni Abad
Moviment Alternatiu per Tordera


L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT PERE ORGANITZA AQUESTA TARDA UN ACTE INFORMATIU SOBRE L’ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA AL VEÏNAT.
Ràdio Tordera 20/2/09

L’Associació de Veïns de Sant Pere, amb l’objectiu d’informar de la propera consulta popular que s’ha organitzat el diumenge 1 de març, ha organitzat un acte informatiu sobre l’Àrea Residencial Estratègica al veïnat amb Agapit Borràs, Arquitecte urbanista especialista en aquest tema. Cal recordar que en l’assemblea del passat dimarts, la junta de l’Associació de Veïns de Sant Pere va decidir per majoria posicionar- se en contra de l’Àrea Residencial Estratègica. El vice-president de l’entitat, Josep Mediavilla ens parla sobre l’acte que preparen per aquesta tarda.

La sessió informativa tindrà lloc avui a les 7 de la tarda, al local de l’Associació de Veïns de Sant Pere.

Algunes notícies més per llegir 20/2/09...

Maresme. La Generalitat posa a licitació el projecte per aprofitar tota l'aigua de la depuradora de l'Alt Maresme
El Punt 20/2/09

Es preveu que es faci una xarxa de canonades per recarregar els aqüífers de la Tordera

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va confirmar ahir que ja s'ha posat a licitació el projecte que ha de permetre aprofitar tota l'aigua tractada a la depuradora de l'Alt Maresme que es va començar a construir al maig a l'antiga pedrera de Montpalau, a tocar de Pineda de Mar. La redacció del projecte s'ha pressupostat en uns 300.000 euros i es preveu la construcció d'una xarxa de canonades que permetran traslladar l'aigua fins al riu Tordera i recarregar-ne els aqüífers.
.

Les obres de construcció de l'EDAR de l'Alt Maresme a l'antiga pedrera de Montpalau. Foto: T.M.

Poc menys d'un any després d'anunciar-ho, l'ACA ha posat a licitació el projecte per reaprofitar el 100% de l'aigua tractada a l'EDAR de l'Alt Maresme. Aquest pas hauria de donar resposta a la reclamació del territori, que al seu dia ja va criticar que en una obra d'aquesta envergadura i cost –30 milions d'euros– no es preveiés el terciari. Fons de l'ACA van explicar ahir que el projecte que es posa ara a licitació correspon a la creació d'una xarxa de canonades que en un futur abocaran l'aigua tractada als aqüífers de la Tordera. La situació actual dels aqüífers és correcta, però la resolució de tirar endavant el terciari va coincidir amb l'època de sequera extrema que va viure Catalunya l'any passat, una circumstància que va afavorir la decisió.


OBRES A BON RITME
Vuit mesos després de l'inici de les obres de la depuradora de l'Alt Maresme, ja s'entreveu la magnitud de la construcció. De fet, l'adjudicatària treballa en dos dels tres àmbits diferenciats de l'obra: la canalització del passeig Marítim amb la instal·lació dels col·lectors que van quedar pendents i l'adequació de l'antiga pedrera del Montpalau, on s'emplaçarà l'EDAR. El tercer àmbit, que correspon a la millora de la planta de pretractament del costat del cementiri de Pineda, està previst que comenci a construir-se a la tardor, passada la temporada turística. Les previsions amb què treballa l'ACA són que l'EDAR pugui entrar en funcionament el 2010.


LA GENERALITAT POSA A LICITACIÓ EL PROJECTE PER APROFITAR TOTA L’AIGUA DE LA DEPURADORA DE L’ALT MARESME. L’EQUIPAMENT S’ESTÀ CONSTRUÏNT A L’ANTIGA PEDRERA DE MONTPALAU, DINS EL TERME MUNICIPAL DE TORDERA.
Ràdio Tordera 20/2/09

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va confirmar ahir que ja s’ha posat a licitació el projecte que ha de permetre aprofitar tota l’aigua tractada a la depuradora de l’Alt Maresme que es va començar a construir al maig a l’antiga pedrera de Montpalau, dins el terme municipal de Tordera. La redacció del projecte s’ha pressupostat en uns 300.000 euros i es preveu la construcció d’una xarxa de canonades que permetran traslladar l’aigua fins al riu Tordera i recarregar-ne els aqüífers. L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia explica en que consisteix aquesta actuació.

Vuit mesos després de l’inici de les obres de la depuradora de l’Alt Maresme, ja s’entreveu la magnitud de la construcció. De fet, l’adjudicatària treballa en dos dels tres àmbits diferenciats de l’obra: la canalització del passeig Marítim amb la instal·lació dels col·lectors que van quedar pendents i l’adequació de l’antiga pedrera del Montpalau, on s’emplaçarà l’EDAR. El tercer àmbit, que correspon a la millora de la planta de pretractament del costat del cementiri de Pineda, està previst que comenci a construir-se a la tardor, passada la temporada turística. Les previsions amb què treballa l’ACA són que l’EDAR pugui entrar en funcionament el 2010.

S'Agulla presenta al·legacions contra el port de Blanes pel finançament
Diari de Girona 20/2/09

"Falta un 35% del pressupost i no volem que quedi a mitges com la ciutat esportiva"
.

El port de Blanes, en l'actualitat. carles Colomer

BLANES MARTÍ SANTIAGO
L'entitat mediambiental blanenca s'Agulla, dedicada a la investigació biològica i a l'educació mediambiental ha presentat quatre al·legacions a les obres d'ampliació del port de Blanes. S'Agulla no s'oposa a la infraestructura ni qüestiona la decisió de materialitzar-la, sinó que ha revisat el projecte i ha constatat que hi ha aspectes que poden afectar la seva viabilitat.
En primer lloc, el portaveu de l'entitat, el biòleg Joan Mora Crespo, explica que la primera al·legació presentada fa referència al pressupost de l'obra. La Generalitat es va comprometre a entregar 22 milions d'euros per ampliar la instal·lació, però Mora comenta que la partida estimada és de 30 milions, de manera que "falta un 35% del pressupost i no volem que quedi a mitges com la ciutat esportiva".
Una altra de les al·legacions sol·licita tenir en compte les zones d'aparcament del port, així com els vials d'entrada i sortida. Actualment el port disposa d'un petit aparcament privat a prop del club de vela i un altre darrere la confraria. Mora argumenta que en preveure les activitats de creuers turístics amb l'ampliació del port, seria necessari aconseguir més places d'aparcament per facilitar que la gent pogués anar-hi amb el seu vehicle. "Si no hi ha lloc, la gent marxa", apunta. Fins i tot, el portaveu de s'Agulla demana la realització d'un "estudi seriós" que prevegu la possibilitat de crear un garatge subterrani.
Pel que fa als vials, el biòleg es queixa que actualment el vial d'entrada és el mateix que el de sortida i, a part, és estret.
S'Agulla també ha decidit presentar al·legacions pel que fa a la distribució de serveis que s'ha projectat en l'ampliació del nou port. Els membres d'aquesta entitat no entenen com l'activitat pesquera, que es realitza durant tot l'any i genera diversos oficis relacionats amb el mar, tingui projectats uns magatzems més petits que no pas el magatzem que es destinarà als creuers turístics, d'una major dimensió i "impacte visual".
Finalment, Mora comenta que la quarta al·legació presentada fa referència a la praderia de posidònia que hi ha just en l'emplaçament on està previst construir el nou espigó. Segons la cartografia ambiental realitzada pels experts de la Generalitat, el nou port no afectaria aquesta comunitat marina, però s'Agulla ho desmenteix. Els biòlegs de l'entitat han realitzat una cartografia ambiental pel seu compte i han descobert que l'espigó "anirà damunt la praderia de posidònia". El portaveu de la societat ambientalista explica que, precisament, la posidònia és una espècie protegida i que, per aquest motiu, "l'espigó està condicionat".
D'altra banda, s'Agulla es mostra preocupada per l'estabilitat de la muntanya del Convent un cop comencin les obres i tem que puguin ocasionar-s'hi despreniments.



El govern de Sant Pol es defensa de les crítiques rebudes per una tala d'arbres
Diari Maresme 20/2/09

L'Alcalde de Sant Pol de Mar, Manuel Mombiela (CiU), s'ha defensat de les crítiques aparegudes en una carta publicada al diari La Vanguardia, on es diu que una tala d'arbres a la zona dels Garrofers compta amb "el mutisme i el beneplàcit" del govern municipal.

La carta

En la carta, publicada ahir dijous 19 de febrer, es diu que "encara que l'obra sigui imposada per la Generalitat" - la interconnexió de la xarxa d'aigua potable amb la del Ter-Llobregat -, "no vol dir que l'Ajuntament no tingui la potestat d'exigir les seves regles per cuidar el poble". Finalment, l'autora de l'escrit demana "transparència, sinceritat i preocupació per Sant Pol, tant a nivell paisatgístic com a nivell urbanístic".

La resposta

Per la seva banda, l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar ha qualificat l'acusació "d'infundada" i "lamenta la distorsionada imatge que s'intenta donar de la nostra vila". Per Mombiela, l'obra que es critica "no és una altra que la que han de suportar per llei la majoria dels municipis de l'Alt Maresme". Segons l'alcalde, aquesta obra impulsada per la Generalitat de Catalunya, considerada d'interès general, es tracta d'una infraestructura d'àmbit nacional; també subjecte a l'article 47.4d de la llei d'Urbanisme.

Reforestació

Per acabar, Manuel Mombiela assegura que "l'Ajuntament de Sant Pol no només controla que el pas de les canonades sigui el projectat, sinó que vetlla perquè es compleixi l'estudi mediambiental que obliga a reforestar amb garanties tota la zona afectada", i afegeix que "el govern municipal resta a disposició de qui desitgi estar informat de veritat".

Ciutat i camp. Opinió, Diari Maresme 15/2/09, per Jordi Arcos

Ciutat i camp
Opinió, Diari Maresme 15/2/09

per Jordi Arcos


Segons es comenta últimament, el col.lectiu d'abelles i mosquits ha estat denunciat pels habitants de segones residències a la muntanya per les molestes picadures que duen a terme. Les primeres mesures preses han estat la incautació per part dels Mossos de tots els agullons i la detenció de tota bèstia que oposes resistència a l'autoritat.

Aquesta noticia un pèl surrealista avui en dia, podria semblar-nos completament normal de convertir-se en norma el tracte que reben els pagesos per part de tots aquells habitants de segones residències que es queixen de les molèsties provocades per l'activitat rural.

Donada l'evolució de la societat, podem distingir en el nostre mapa dos extrems diametralment oposats, a cada un d'aquest extrems se li ha atorgat una certa imatge tòpica, poguent distingir en el mapa de la civilització una dialèctica entre el camp i la ciutat.

En la ciutat la densitat de la població s'accentua i per tant tot s'ha fet pensant en l'home: els carrers, les vivendes, els serveis... A grans trets podriem parlar d'un espai antropomorfitzat.

En el camp en canvi s'hi projecta exactament el contrari, la natura creix a voluntat propia i l'unic que hi fa l'home es domar-la en certs llocs perque li resulti productiva. El camp, al no estar antropomorfitzat ens recorda que som part de la natura i resulta pels habitants de grans ciutats una espècie de refugi envers la dinàmica de la seva vida cosmopolita.

Un extrem necesita de l'altre i viceversa, el camp necesita de l'inversió i de l'avanç tecnològic que es du a terme a la ciutat, i la ciutat necessita el camp com a generador dels recursos bàsics.

No obstant, quan es troben aquests dos extrems es quan sorgeix el problema, i es que aquells que visiten el camp solament des de la seva vessant idil.lica o romàntica, com a lloc de pau i serenor, s'esgarrifen en veure els inconvenients del dur tràfec que hi ha diàriament en aquest.

Els animals no solament queden bé a la foto, també caguen i fan soroll. La sol.lució que proposen els denunciants és eliminar allò que els hi molesta en la seva estada al “camp”, però el que fan d'aquesta manera es antropomorfitzar un camp que d'aquesta manera sols deixarà de ser camp per arribar a ser un mer annex de la ciutat.

Mentre despotriquen contra grangers, obliden la facilitat amb la que compren carn fresca a la xarcuteria, llet al supermercat i tota una sèrie de productes que sorgeixen precisament gràcies al soroll i ferum que tan sofreixen al camp. L'escampeig humà en la seva imparable expansió, ja ni tolera allò que els don de menjar.

Per tant, no seria pas perniciós per aquells cosmopolites que visiten la muntanya un exercici d'ètica cartesiana i acceptar tota aquella activitat pròpia del lloc i respectar-la, i així potser evitarien que involuntariàment se'ls associi amb l'imatge de l'invasor, que no deixa de ser aquell que entra en un lloc i hi propaga les seves propies norme.

dijous, 19 de febrer del 2009

Les Llobateres (Sant Celoni) 19/2/09. David Caballé

Fotografies de David Caballé...
.

Avui a Les Llobateres (Sant Celoni) en David Caballé ha vist...

1 cabusset (Tachybaptus ruficollis) cantant
2 oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 fotja vulgar (Fulica atra)
Alguna polla d’aigua (Gallinula chloropus)
>10 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Algun repicatalons (Emberiza schoeniclus)
1 sit negre (Emberiza cia)
1 oca blanca domèstica
... entre altres.

cabusset (Tachybaptus ruficollis)
.
fotja vulgar (Fulica atra)
.
oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)
.
bitxac comú (Saxicola torquata)
.
bernat pescaire (Ardea cinerea)

Riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni) 19/2/09. David Caballé

Fotografies de David Caballé...
.

Com a novetats respecte ahir...

2 sits negres (Emberiza cia)
2 pardals de bardissa (Prunella modularis)
3 trist (Cisticola juncidis)
2 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
3 gavians argentats (Larus michahellis)
.
trist (Cisticola juncidis)
fotografia de David Caballé

Més sobre la consulta popular sobre l’ARE de Tordera, 19/2/09...

Butlletí extraordinari de l’Agrupació Socialista de Tordera - núm. 21 – Febrer (pdf)



També... lectura recomanable sobre les ARE...

Les ARE: males peces al teler de l'urbanisme català. (pdf)
CUP Sant Celoni

QUÈ EL POBLE DECIDEIXI SI VOL L'ARE
Neus Serra. CIU Malgrat de Mar

Algunes notícies més per llegir 19/2/09...

La depuradora de l'Alt Maresme reaprofitarà tota l'aigua
Diari Maresme 19/2/09

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha confirmat aquest dijous al matí, a Pineda, que la depuradora de l'Alt Maresme reaprofitarà tota l'aigua que passi per la planta i que s'ha obert el procés de licitació del projecte de redacció del tractament terciari de l'estació.

Anunci

Aquest anunci s'ha produït durant la visita a les obres de la depuradora que han realitzat aquest matí l'alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, la regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín, i el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Baron.

Redacció

La redacció d'aquest nou projecte comptarà amb un pressupost d'uns 300.000 euros i preveurà també la construcció d'una canonada per recarregar els aqüífers de la Tordera, tal i com estava previst inicialment.

Actuacions

Les obres de construcció de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) Maresme Nord van començar el mes de maig de 2008. Dels tres projectes diferenciats que contempla l'obra, s'han iniciat dos: la canalització del passeig Marítim amb la instal·lació dels col·lectors que hi mancaven i l'adequació de la pedrera del Montapalau on s'habilitarà la depuradora. El tercer projecte, que està previst que comenci el proper mes d'octubre, consistirà en intervenir a la planta de pretractament ubicada al costat del cementiri de Pineda. Els municipis maresmencs que es beneficiaran de la construcció de la depuradora són Calella, Santa Susanna, Malgrat, Palafolls i Pineda de Mar.


L'ACA inverteix cinc milions en el manteniment i la conservació de lleres
Diari de Girona 19/2/09

GIRONA DDG
L'Agència Catalana de l'Aigua ha aprovat un finançament de cinc milions d'euros per al manteniment i la conservació de lleres en tot el territori català. Es desenvoluparan més de 280 actuacions que milloraran la funcionalitat hidràulica dels cursos fluvials alhora que es mantindran els seus valors ambientals.

Les actuacions es distribueixen de la següent manera: 57 a la demarcació de Girona, 38 a Lleida, 36 a Llobregat-Foix, 32 a Tarragona, 28 a Terres de l'Ebre i 44 a Tordera-Besòs, així com també 53 actuacions previstes en el programa de l'Entitat Metropolitana per al 2009.

Aquestes actuacions comporten l'eliminació de vegetació i obstacles que alterin el funcionament hidràulic correcte del curs fluvial per prevenir les inundacions, lluitar contra espècies vegetals invasores i altres mesures dirigides a incrementar la qualitat dels espais fluvials.

D'aquesta manera, l'objectiu de la mesura és millorar la funcionalitat hidràulica dels cursos fluvials i la qualitat de l'entorn fluvial.

Cinc milions per al manteniment dels llits de riu
El Punt 19/2/09

L'Agència Catalana de l'Aigua destinarà cinc milions d'euros al manteniment i la conservació de llits de rius a tot Catalunya, un projecte que inclou més de 280 actuacions que milloraran la funcionalitat hidràulica dels cursos fluvials. D'aquestes actuacions, 57 corresponen a la demarcació de Girona; 38, a la de Lleida; 36, a la del Llobregat-Foix; 32, a la de Tarragona; 28, a la de les Terres de l'Ebre, i 44, a la demarcació de la Tordera-Besòs.

L'alcalde de Sant Feliu emet un decret que impedeix fer les proves de so al circuit
Diari de Girona 19/2/09

SANT FELIU DE BUIXALLEU E.B.
L'alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, Josep Roquet (CiU), va emetre dimarts un decret d'alcaldia on s'informa que els promotors de l'autòdrom no han presentat tota la documentació per poder aconseguir la llicència d'activitats i prohibeix, per tant, que es facin les proves de so de control ambiental al circuit automobilítisc que tenia previstes l'amo del circuit per ahir.

Aquest fet suposa una trava més perquè es pugui obrir aquest circuit, que està establert a Sant Feliu sense llicència d'activitats i que no ha pogut inaugurar-se perquè els veïns van denunciar molèsties de soroll quan s'hi feien proves.

Ara, els promotors han esgotat el termini per presentar la documentació i l'alcalde afirma que aviat es prendrà una determinació sobre el cas. El que pot passar és que s'arxivi la llicència i, per tant, que els promotors, tot i haver fet els tràmits exigits per l'Ajuntament canviant el tipus d'asfalt, entre altres coses, hagin de tornar a tramitar el permís per obrir. Diari de Girona va intentar posar-se ahir en contacte amb els promotors del circuit, que dies abans havien assegurat que ja havien presentat tots els papers, però no va ser possible.

dimecres, 18 de febrer del 2009

Riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni) 18/2/09. David Caballé

Fotografies de David Caballé...
.

Avui al Pla de la Verneda (Sant Celoni) en David Caballé ha vist...

1 agró blanc (Casmerodius albus) sedimentat al riu amb un bernat, immediatament marxa riu amunt
80-100 tords ala-roig (Turdus iliacus)
1 griva (Turdus viscivorus)
>10 tords comuns (Turdus philomelos)
2 puputs (Upupa epops)
2 reietons (Regulus regulus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 xivita (Tringa ochruros)
1 gavià argentat (Larus michahellis) adult
>50 estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
9 cotolius (Lullula arborea)
Algun sit negre (Emberiza cia)
1 durbec (Coccothraustes coccothraustes)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
>10 passerells comuns (Carduelis cannabina)
2 perdius roges (Alectoris rufa) molt confiades, segurament alliberades per repoblació cinegètica.
>10 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
1 blauet (Alcedo atthis)
Alguna cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Pardal de bardissa (Prunella modularis) escoltat
>5 bitxacs comuns (Saxicola torquata)
2 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
algun lluer (Carduelis spinus)
>25 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), pas important
... entre altres.

També abundants granotes verdes (Pelophylax perezi) com en dies anteriors a les ribes del riu.

Fotografies de David Caballé...
.
tord ala-roig (Turdus iliacus)
.
xivita (Tringa ochruros)
.
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)

pinsà comú (Fringilla coelebs)

Òliba (Tyto alba) a Riells i Viabrea 17/2/09. David Caballé

Ahir a la nit, a dos quarts de dotze, en David Caballé va escoltar una òliba (Tyto alba) a Riells i Viabrea.

Sobre l’ARE de Tordera 18/2/09...

L’Associació de Veïns del barri de Sant Pere diu no a l’ARE
Malgrat confidencial 18/2/09


En contra. Aquesta és la posició majoritària entre els membres l’Associació de Veïns del barri de Sant Pere de Tordera pel què fa a la l’Àrea Residencial Estratègica que es vol construir al veïnat.

La mateixa associació de veïns organitza per aquest divendres dia 20 una xerrada explicativa sobre les ARE. A l’acte informatiu hi assistirà Agapit Borràs (+), que és arquitecte urbanista. La sessió començarà a les set de la tarda i es farà al local de l’associació.

Tordera ha celebrar el dia 1 de març una consulta popular. Els veïns del municipi hauran de decidir si volen que es construeixi una Àrea Residencial Estratègica en una zona de 700 hectàrees, -formada en gran part per boscos i terrenys de conreu- al veïnat de Sant Pere.

La consulta serà de caràcter no vinculant, però els resultats es traslladaran a la Generalitat.

Campanya a Facebook

Per mostrar el rebuig a la construcció d’aquests més de 400 habitatges a Tordera, s’han endegat tot tipus de campanyes i els conseqüents debats. Algunes d'elles, aprofiten les noves i més reeixides eines virtuals. És el cas d’aquests dos enllaços: aquí i aquí.

Sobre el Projecte LIFE-Tordera 4/2/09

Enviat per David Caballé...

LIFE Tordera... un proyecto que ha muerto antes de nacer
El País.com 4/2/09

Otro de los temas tocados en el Pleno del pasado día 28, fué el proyecto Life. Montse Dediego preguntó al regidor de Medio Ambiente, Carles Aulet, sobre el estado de este proyecto que en el año 2000 recibió una dotación importante por parte de la Unión Europea para recuperar los acuiferos del rio Tordera.

La respuesta que se puede oir en el archivo de radio Tordera , es que aun no se ha hecho nada porqué la depuradora no funciona bien. Es decir 7 años después de solicitar una subvención para un proyecto que según se describe en la memoria debía estar terminado en un año y recibir la subvención correspondiente aun no se ha hecho nada. La web del proyecto Life ha desaparecido del mapa, al igual que las placas solares.

Dejo aquí algunas perlas publicadas por el propio Ayuntamiento en años posteriores, y si alguién me dice ahora que este Ayuntamiento no miente solamente puede ser por dos causas, o no sabe leer, o está sordo.

AÑO 2002

L'illa de la Tordera

En sortir de la vila, en direcció als aiguamolls, la Tordera té la peculiaritat d'haver-se subdividit en dos braços, dels quals el de la dreta és generalment més cabalós que el de l'esquerra.
Al mig queda una illa d'unes dimensions reduïdes (1,2 km², aproximadament) on, a la part baixa, la més propera al poble de Tordera, hi trobem un parc públic - El Prudenci Bertrana - on destaca una extensa plantació de plàtans i pollancres.Davant d'aquest parc hi trobarem la zona esportiva municipal.

Properament l'Ajuntament de Tordera té previst inciar una sèrie de millores en aquest espai per tal de recuperar la zona humida de la illa i les seves espècies autòctones. De la mateixa manera, el projecte de recuperació i millora de l'illa preveu convertir aquesta zona natural en un espai d'oci i passeig per als visitants.El projecte de recuperació de l'illa de la Tordera (OBSERVESE DONDE LLEVA EL LINK) ha rebut una subvenció de la Unió Europea -projecte LIFE- valorat en uns 300 milions de pessetes.

AÑO 2004

Dilluns, 29 de novembre de 2004 - 09:42h
M. Ambient i Hab.

Inauguració de les infrastructures del Projecte Life al riu Tordera

El nou projecte millorarà els nivells de laqüífer, i afavorirà la conservació de les zones humides

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, inaugurarà, el proper dilluns 29 de novembre, les infraestructures que permetran reutilitzar les aigües residuals del riu Tordera. Aquest Projecte contribueix a la recuperació dels nivells de laqüífer i a la conservació de les zones humides i els espais naturals de Tordera.La jornada dinauguració siniciarà amb una presentació del Projecte al Teatre Clavé de Tordera, a les 12:30 hores, i hi assistiran, a banda del conseller Milà i del director del Medi Natural, Ramon Luque, lalcalde de Tordera, Joan Carles Garcia. Un cop finalitzada la presentació, es farà una visita sobre el terreny per veure el funcionament de les noves infraestructures.El Projecte té com a finalitat reutilitzar les aigües provinents de lEstació Depuradora dAigües Residuals (EDAR) de Tordera, a través dun sistema natural daiguamolls que depuren laigua. Aquesta aigua neta i sanejada senvia riu amunt per recarregar laqüífer mateix i evitar que no estigui tan castigat. Laigua simpulsarà riu amunt amb unes bombes alimentades per lenergia subministrada mitjançant plaques solars.

Inaugurado a bombo y platillo y dando por hecho que el proyecto está en marcha.

Aqui os dejo el link al proyecto presentado a la Comunidad Economica Europea.

Y aquí el link a la web creada por el Ayuntamiento donde se debía encontrar la información sobre como va el proyecto en Tordera. www.aquifertordera.net . No lleva a ninguna parte como podreis comprobar.
.
Afegit personal (Xavi)…

La web del projecte no va ser creada per l’ajuntament com es diu, i no existeix ja perquè qui pagava el seu manteniment l’ha deixat de fer (no era cap administració pública).

dilluns, 16 de febrer del 2009