Des de dissabte passat, dues persones realitzen treballs a les urbanitzacions de Sant Cebrià de Vallalta recollint la brancada que hi ha per tots els camins i marges. Aquesta tasca s’emmarca dins el seguit d’actuacions que es venen realitzant des de l’endemà del temporal de neu del passat 8 de març.
Aquests treballs també comporten que actualment dos operaris de la brigada municipal estiguin diàriament cremant restes vegetals al final del carrer Puigmal. Cal recordar que el departament de Medi Ambient ha concedit un permís de crema extraordinària fins dimecres 31 de març. D’altra banda, s’han començat a elaborar els informes i la documentació necessària per a que Sant Cebrià pugui acollir-se a les ajudes que dóna la Generalitat per a minimitzar el risc d’incendi forestal.
Els ajuntaments d'Arbúcies, Breda, Massanes, Riells i Viabrea, Sant Feliu i Sant Hilari es podran acollir a una línia d'ajuts específics per a les despeses extraordinàries ocasionades per la nevada. La Generalitat va publicar ahir, dijous, aquesta ordre que es refereix a municipis que es van veure afectats per un tall al subministrament elèctric de més de 24 hores. El Decret també estableix que el conjunt de municipis del Baix Montseny es poden acollir a una línia de subvencions per a la realització de plans d'ocupació per a la neteja de boscos i zones arbrades.
El conseller de Governació Jordi Ausàs, va presentar ahir a Santa Coloma de Farners, els ajuts aprovats per la Generalitat per als municipis afectats per la nevada del 8 de març. En la trobada s’han estudiat les línies d’ajudes creades i s’han proposat futures solucions.
.
Aquestes ajudes representaran per Tordera, una subvenció econòmica de 22.500€ per pagar les despeses extraordinàries arran del temporal.
.
Les ajudes arriben després que molts alcaldes de les comarques gironines afectats pel temporal van signar un manifest en què asseguraven que es van sentir sols en la gestió del temporal i també després que alguns alcaldes, com ara el de Lloret de Mar, van qualificar d’insuficients les ajudes aprovades pel govern.
Un informe de la federació d'ADF manté que prop del 55% de les 21.550 hectàrees estan afectades
Els efectes del temporal als boscos de Ciutat Jardí, a Palafolls. Foto: O.BASSA.
El temporal de neu i vent del passat dia 8 ha passat factura a la comarca del Maresme i en especial a la zona forestal. Un primer informe del Consell Comarcal i la Federació d'Associacions de Defensa Forestal (ADF) posa preu a les pèrdues i eleva la xifra a prop de 36 milions d'euros. Això significa que el 54,81% de la massa forestal de la comarca –integrada per 21.550 hectàrees– ha estat afectada, i un 16% «molt intensament». Els principals problemes que demanen una solució d'urgència corresponen a la neteja i condicionament tant de les franges de protecció perimetral com de la xarxa bàsica de camins de prevenció d'incendis.
«En algunes zones de bosc de la comarca sembla com si un gegant hi hagués passat la mà, deixant darrere seu desenes d'arbres caiguts.» L'enginyer forestal Oriol Bassa, responsable de l'informe, no estalvia adjectius pel que considera un dels episodis de desastre natural més importants dels que han viscut fins ara els boscos del Maresme. De les 21.550 hectàrees de massa forestal, un 54,81% han rebut les conseqüències del temporal i d'aquestes, un 16% de manera molt intensa. «Els àmbits amb una major incidència es focalitzen entre Sant Iscle i Sant Cebrià fins a Palafolls, Malgrat i Tordera, i entre Llavaneres i Sant Vicenç i Vilassar de Dalt i Teià», especifica Bassa, que afegeix que «a la resta de la comarca també hi ha senyals evidents del temporal».
La xarxa contra incendis
Els arbres arrencats i les branques trencades han malmès les franges perimetrals de seguretat i la xarxa bàsica de camins de protecció contra els incendis. Una situació que encara es complica més quan queden poques setmanes perquè les temperatures assoleixin valors més alts. «La presència de tota aquesta biomassa en el subsol dels boscos dispara el risc d'incendis al Maresme», apunta l'enginyer forestal, que recorda que la comarca era l'única de Catalunya que disposava d'una xarxa de prevenció d'incendis a tots els municipis. «Una situació que s'ha capgirat del tot, però que demana solucions ràpides, sense demora de cap tipus», insisteix Oriol Bassa. Pel que fa a les espècies, la més afectada pel temporal ha estat el pi bord, seguit de l'alzina i del pi pinyoner», matisa l'enginyer forestal.
Continua la recollida de reclamacions contra Endesa
El Consell Comarcal del Maresme va activar poc després del temporal del dia 8 una línia d'atenció als ciutadans afectats pels talls de subministrament elèctric. Les persones interessades podien tramitar la seva reclamació a través de l'Oficina Comarcal d'Informació al Consumidor, situada en el mateix edifici de l'administració. Calia que omplissin el formulari que es troba en el web del Consell Comarcal amb les dades personals i els danys ocasionats per la falta de llum. De moment, 430 abonats de Fecsa Endesa han fet ús del servei i el període de recopilació de les denúncies s'ha ampliat fins al 6 d'abril. El Consell Comarcal, d'altra banda, ja s'ha reunit amb la companyia elèctrica Endesa i hi està negociant una via d'atenció ràpida i eficaç d'aquestes reclamacions. En qualsevol cas, està previst que la tercera setmana d'abril l'Oficina Comarcal d'Informació al Consumidor ja podrà començar a donar una resposta als usuaris que han fet arribar la seva reclamació sobre quin és l'estat del procés del seu cas.
Visita de Joan Boada
L'informe elaborat pel Consell Comarcal i la Federació de les ADF es dóna a conèixer un dia abans de la visita del secretari d'Interior, Joan Boada, i el director dels serveis territorials de Governació a Barcelona, Joan Rabasseda, que avui es reuneix a Mataró amb els alcaldes afectats pel temporal. La trobada ha de servir per analitzar la situació de cada municipi i donar-hi resposta a través de les diferents línies d'ajut anunciades per la Generalitat. En tot cas, i segons fonts de la mateixa Federació d'ADF, per «posar a to» la xarxa de prevenció d'incendis del Maresme caldrien uns 800.000 euros, xifra que dubten que pugui cobrir el govern català.
19 milions en inversió El Punt 30/3/10
Ports de la Generalitat va invertir 19 milions d'euros en infraestructures portuàries i en optimització dels serveis a tot Catalunya, un augment del 111,6% respecte a l'exercici del 2008.
A les comarques gironines s'ha adjudicat l'ampliació del port pesquer de Blanes per un import de 22,7 milions i la construcció del nou dic exempt del port de Llançà per valor de 4 milions d'euros. Pel que fa a les reformes de llotges, s'ha continuat desenvolupant el pla de millora de les llotges del peix de Catalunya, que suposa una inversió de 3,8 milions d'euros. A les comarques gironines s'han reformat les llotges de Blanes i Roses, i s'han començat les obres a la de Sant Feliu de Guíxols. També s'han realitzat urbanitzacions i millores dels accessos als ports de Roses i Blanes, i s'ha instal·lat una gasolinera a l'Estartit.
Hostalric impulsa gran un projecte turístic que implica tots els municipis de la TorderaL’Actualitat del Baix Montseny 30/3/10
L'Ajuntment d'Hostalric va acollir la setmana passada la presentació del projecte de la 'Ruta de la Tordera' als alcaldes dels diferents municipis que es poden veure afavorits per aquesta iniciativa. L'acte va ser organitzat per l'equip promotor del projecte, format per l'Ajuntament d'Hostalric, el projecte Selwa i l'Observa-tori de la Tordera. L'alcalde d'Hostalric, Josep Antoni Frias, va exposar l'interès del projecte i el director de l'Observatori de la Tordera, Martí Boada, va presentar la proposta tècnica.
La proposta va tenir molt bona acollida entre els assistents i en aquest sentit, segons ha pogut saber aquest setmanari, està previst signar aviat un document d'adhesió que servirà per començar a cercar el finançament.
La proposta de 'Ruta de la Tordera' es concreta en un projecte turístic on resseguint el curs del riu i dels seus principals afluents, el visitant pugui conèixer el territori, les costums, la història, el patrimoni natural i cultural, els pobles, etc. Això ha de reportar beneficis a l'economia de cada municipi en forma de pernoctacions, consumició en bars i restaurants, increment de ventes en el comerç local, lloguers i guiatges, etc. La ruta ha de ser un itinerari senyalitzat, de baixa dificultat i pendents suaus, que l'usuari podrà recórrer a peu o en bicicleta, i que permetrà descobrir la conca resseguint el seu curs principal i un dels seus afluents principals, la riera d'Arbúcies.
A més, a banda de l'itinerari senderista i cicloturista, a cada municipi s'habilitaran centres d'interpretació temàtics que explicaran aspectes relacionats amb la Tordera. El concepte general és que cada municipi tingui un espai de recepció de la ruta i que, alhora, la seva exposició pugui aprofundir més en algun aspecte concret del riu.
Com a exemples, algunes de les temàtiques per municipi podria ser que a Hostalric s'hi estableixi un Centre d'Inter-pretació molt centrat en l'educació ambiental. A Sant Celoni, per la tasca que està desenvolupant amb l'Observatori, podria establir-se el Centre Científic. I a Fogars de la Sel-va, aprofitant el museu municipal, es podria habilitar una part de l'exposició centrada en les torderades. La ruta també incorpora petits itineraris que poden ser interessants a nivell municipal perquè poden servir com a zones de passeig per a la població local.
La proposta de 'Ruta de la Tordera', per la seva naturalesa lineal, tindrà el seu inici en diversos punts, com per exemple al seu naixement al Montseny, a les Fonts de Sant Marçal, o a la pròpia riera d'Arbúcies. L'itinerari principal constaria d'uns 65 quilòmetres, que és la longitud del riu, mentre que el braç de la riera d'Arbúcies serien uns 19 quilòmetres.
L'itinerari principal del recorregut, començant pel seu naixement, s'iniciaria a l'alçada de les fonts de Sant Marçal i descendiria en direcció sud-est pels terrenys forestals i accidentats del Montseny en els municipis de Montseny, Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera fins a Sant Celoni. A partir de Sant Celoni, l'itinerari seria molt més planer i en aquest cas els paisatges esdevenen molt més agrícoles i industrials, recorrent també els municipis de Riells i Viabrea, Hostalric, Fogars de la Selva per arribar fins a Tordera. Finalment, s'arriba a la desembocadura del riu.
Aquesta iniciativa de turisme fluvial té alguns precedents a Catalunya però es troba més desenvolupada a Europa amb exemples com la 'Ruta del Danubi', la 'Ruta del Roina', o la 'Ruta pel canal du Midi francès', que enllaça el Medi-terrani amb l'Atlàntic.
.
.
.
.
.
.
.
Foto: ADF's del Maresme
.jpg)
