UN COTXE BOLCA A MAS BAGES
Elmalgratenc.com 21/11/2016
foto: Policia Local
Segons ha informat la Policia Local de Malgrat de Mar, un cotxe ha bolcat a la carretera de Mas Bages, al Pla de Grau. L’incident ha tingut lloc aquest diumenge, pels volts de les cinc de la tarda. El conductor del vehicle sinistrat ha perdut el control degut a un excés de velocitat. Com a conseqüència de l’accident, l’home -veí d’una localitat propera- ha resultat ferit lleu i ha hagut de ser traslladat a l’hospital.
Es dóna el cas que no és la primera vegada que es produeixen fets similars en aquesta carrereta. A principis del passat mes d’octubre un cotxe va bolcar de matinada degut, també, a que sobrepassava el límit de velocitat permès en aquest punt. Els ocupants del vehicle van resultar ferits lleus.
L'alcalde de Tordera es queixa de que l'ACA els posa problemes quan volen aprovar un Pla parcial a zones inundables ...
Ràdio Tordera 21/11/2016
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat 10 milions d’euros en ajudes a ajuntaments, per tal de garantir l’abastament d’aigua a localitats que tenen problemes de qualitat o quantitat de subministrament. Aquest any, doncs, l’ACA finançarà parcialment 104 projectes corresponents a 84 municipis (sobretot petits) i que afectaran unes 400.000 persones. Així, es podrà evitar el subministrament en cisternes i es faran obres hidràuliques, valorades en gairebé 20 milions d’euros, per buscar noves fonts d’aigua o millorar les existents, evitant, per exemple, la contaminació per purins.
Tordera és un dels pobles que es beneficiarà de les ajudes de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquests diners serviran per portar aigua potable fins a la urbanització Niàgara Park i també per ampliar la potabilitzadora del municipi. Ho explica l’Alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia.
En una entrevista als Serveis Informatius d’aquesta emissora, Joan Carles Garcia també ha anunciat que, l’any vinent, hi haurà la possibilitat de construir una altra depuradora a Tordera. L’ACA ha redactat el projecte i, amb una partida de la Diputació de Barcelona destinada a plantes de tractament d’aigües, està previst que el 2017 es pugui tirar endavant la nova depuradora de la urbanització Àgora Park. Malgrat això, Garcia segueix essent molt crític amb l’Agència Catalana de l’Aigua.
L’ACA ha concedit els ajuts tenint en compte la mida dels municipis i el consum d’aigua. Els més importants arriben als 500.000 euros, com per exemple el que rebrà la Mancomunitat Intermunicipal del Penedès i Garraf, o el que tindrà Vidreres (La Selva) per connectar-se amb l’Artèria de la Costa Brava. Com Tordera, altres municipis beneficiats (algun amb més d’un projecte) són: Maçanet de la Selva, Vilobí d’Onyar, Caldes de Malavella, Viladrau, Cervià de Ter, Falset, Gandesa, Tàrrega, Sant Cugat del Vallès, Montcada i Reixac o Soriguera. Aquest últim, de menys de 400 habitants, té el rècord de projectes finançats amb més de 200.000 euros en total. La llista es va fer pública la setmana passada.
Els tres problemes principals que l’Agència Catalana de l’Aigua vol solucionar amb aquestes ajudes són: la millora de la qualitat de les aigües pels municipis amb fonts contaminades, ampliar i diversificar les fonts de captació i solucionar la manca de subministrament dels municipis no connectats a les xarxes regionals i que, en anys de sequera, requereixen camions cisterna.
Els propers 2017 i 2018, l’ACA tornarà a oferir 10 milions d’euros anuals dins el Pla de Gestió de l’Aigua, ja que Catalunya té més de 210 municipis (generalment petits o aïllats) amb problemes d’aigua.
Quan 35 persones (no mig centenar) tenen "el poble dividit", diu l'alcaldessa...
Cadena SER 21/11/2016
Unes 35 persones es van concentrar a Tossa de Mar per reclamar que es pugui celebrar la consulta per decidir si el poble vol o no vol el port esportiu que es planteja construir. La consulta, que s'havia de fer ahir, ha estat suspesa però l'alcaldessa diu que la vol fer d'aquí a un mes, com a molt tard, perquè divideix el poble.
La concentració va tenir poc suport. / ACN
La trobada, organitzada per la delegació local de l'assemblea nacional catalana, també va comptar amb el suport de la CUP (sense representació a l'Ajuntament) però no dels partits de l’oposició de Tossa ni de l’Associació Amics de Tossa, que recull firmes en contra del projecte.
El portaveu de la CUP, Jesús Elías, diu que no comparteixen el projecte però tampoc la suspensió que, respón, diuen, a una fòbia que té l'estat perquè els seus ciutadans decideixin democràticament sobre el futur del seu territori.
L'alcaldessa, Gisela Saladich, diu que vol que el poble voti d'aquí a un mes, com a molt tard, perquè s’està dividint la població.
El jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona va suspendre la consulta perquè necessitava l'autorització del govern central. Tossa la va tramitar emparant-se en la llei catalana de consultes, que va tombar el Tribunal Constitucional.
El projecte planteja construir un port amb capacitat per 400 amarradors i va acompanyat d'un hotel de 5 estrelles i 4 xalets de luxe. També implica fer un túnel a sota la muntanya.
El Español 21/11/2016
La entidad independentista se mete en el conflicto de Tossa de Mar y subleva a los vecinos
Cala de Es Codolar, donde se proyecta el puerto deportivo de Tossa de Mar (Girona) / CG
La Asamblea Nacional Catalana (ANC) ha metido la pata con el conflicto de la última cala virgen de Cataluña. La asociación independentista, en su afán de rapiñar adeptos para la causa de la secesión catalana, se ha metido como un pulpo en un garaje en el debate del nuevo puerto deportivo proyectado en Tossa de Mar (Girona).
Los independentistas convocaron una concentración el domingo en la localidad para protestar contra la suspensión cautelar de la consulta ciudadana sobre el proyecto, que arrasará la cala de Es Codolar, uno de los últimos espacios intocados de la Costa Brava. La anulación la dictó el juzgado contencioso administrativo número 2 de Girona a instancias de la delegación del Gobierno en Cataluña.
Rápida y veloz, la ANC convocó para el domingo una concentración con el lema Volem Votar (Queremos votar), que imita el eslogan independentista catalán que reclama un referéndum para decidir la separación de España.
"NO MEZCLEN COSAS"
Lo que no contaban los independentistas es que se ha generado un fuerte movimiento popular contra la obra. El grupo de ciudadanos, agrupados en torno a la plataforma Tossa Diu Prou, afearon a la ANC que metiera baza con una reivindicación supuestamente democrática, cuando la intervención urbanística atentaría contra varias normas autonómicas de protección.
"No participaremos en una manifestación en las que se mezclan conceptos y consultas que no guardan relación alguna", espetaron los ambientalistas. En este caso, la entidad que dirige Jordi Sànchez quedó fuera de juego y sola con sus reivindicaciones secesionistas.
Que si els fa mal veure una taca blanca al mapa del municipi (camps del Sot de la Torre) jo els convido a fer un gran Parc amb un gran estany per evitar inundacions i recollir aigües pluvials entre la Riera de Pineda i Poblenou, imitant el que van fer a Platja d'Aro...
El Punt Avui 22/11/2016
Els promotors anuncien que, si al mes de gener no han pogut comprar el 51% dels terrenys del PP1, es retiraran
L'Ajuntament manté que el desenvolupament urbanístic de la zona no s'aturarà
Imatge dels terrenys pertanyents al PP1, entre el barri del Poblenou i el centre de Pineda de Mar Foto: T.M.
TERESA MÁRQUEZ - PINEDA DE MAR
Els promotors de la gran zona comercial als terrenys del PP1 de Pineda, l'empresa francesa JPB Investissement, van anunciar en una reunió recent amb els propietaris que, si al gener no han aconseguit adquirir el 51% dels solars, es retiraran del projecte. L'anunci arriba després de prop de dos anys de negociacions per aconseguir la major part dels solars i durant els quals l'empresa ha pogut adquirir al voltant del 30% dels terrenys, segons fonts municipals.
L'espai total està molt fraccionat i se'l reparteixen una quarantena de propietaris, dels quals hi ha dues entitats bancàries, que serien les que ja haurien arribat a un acord amb els promotors. L'Ajuntament de Pineda va donar suport des del primer moment a la construcció de la gran àrea comercial per donar una nova sortida a uns terrenys on s'havia de desenvolupar una de les àrees residencials estratègiques (ARE) que el govern català va preveure en l'àmbit de país l'any 2009 i que finalment no va prosperar. En aquest sentit, es va signar un conveni el febrer del 2015 en què el consistori es comprometia a impulsar el desenvolupament urbanístic de la peça tan bon punt els promotors aconseguissin la majoria dels terrenys.
La regidora de Comunicació, Sílvia Biosca (PSC), diu que el compromís del consistori amb aquest desenvolupament “és ferm”. “Si es pot fer amb aquests promotors, es farà i, si no és amb ells, també es farà”, afirma la regidora, que hi afegeix que l'actuació a la zona del PP1 “fa massa anys que s'arrossega i cal una intervenció i un nou planejament per garantir el millor futur per a aquest espai”. Biosca va precisar que els propietaris han estat informats “en tot moment” dels passos fets.
LA FRASE
El desenvolupament urbanístic al PP1 es farà. Sigui amb aquests promotors o amb uns altres
Sílvia Biosca (PSC)
REGIDORA DE COMUNICACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE PINEDA DE MAR
LA XIFRA
51% dels terrenys és el percentatge mínim que ha de tenir la promotora per fer el projecte comercial a Pineda.
La proposta estel·lar del mandat
La transformació del PP1 en un motor comercial en l'àmbit comarcal és, sens dubte, el projecte estel·lar d'aquest mandat del govern que lidera el socialista Xavier Amor. Es tracta d'una aposta ambiciosa de xifres milionàries per revifar l'economia local d'un municipi que encapçala la llista en nombre d'aturats del Maresme. El març del 2015, el butlletí municipal A prop dedicava el tema central a parlar d'una inversió que suposaria 40 milions d'euros i comportaria 1.000 llocs de treball, inicialment es va parlar de 1.500. L'actuació d'espai comercial es concreta en 40.000 metres quadrats d'un total de superfície de 120.000 metres quadrats, que enllaçaria l'avinguda Hispanitat del barri del Poblenou amb el centre de Pineda. La resta de la zona es destinaria a usos residencials i hotelers, i es mantindria un gran pulmó verd al costat de la riera. El conveni amb JPB Investissement establia que, un cop aprovat el canvi de planejament urbanístic, la promotora disposava de 36 mesos per desenvolupar el projecte. Tot això, amb el vistiplau de la Generalitat.
Diners per "salvar" uns pins que o es cremaran tard o d'hora, o es talaran per fer més carreters, o... i llavors a ningú l'importa gaire. No seria millor potenciar les espècies autòctones (roures, alzines, suros, etc.) pròpies de la Comarca?...
Per fi els ajuts per treure pins
El Punt Avui 22/11/2016
La Generalitat publica els 100.000 euros per ajudar a netejar boscos i frenar el ‘Tomicus'
Reclamen agilitat un cop fetes les sol·licituds per treure la fusta morta
L'escarabat encara està molt actiu perquè no fa fred
ELENA FERRAN - MATARÓ
El que ja estava anunciat s'ha concretat. La Generalitat destina 100.000 euros extraordinaris exclusivament a frenar la plaga del Tomicus que està arrasant les pinedes del Maresme. Els ajuts publicats divendres al Diari Oficial de la Generalitat són cofinançats entre el Departament d'Agricultura, que n'aporta un 57%, i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural. Una convocatòria que s'inclou dins una partida de millora forestal dels boscos catalans.
Els ajuts es distribuiran a través de les associacions de propietaris forestals de la comarca, que fins al 27 de gener tenen temps de presentar les sol·licituds dels particulars per ajudar en els costos de neteja de les seves finques.
“Esperem que la burocràcia sigui ràpida per poder entrar al bosc com més aviat millor”, deia ahir el portaveu de l'associació Serralada Litoral, Pep Canals. Els treballs per treure la fusta morta del bosc on hi ha l'escarabat s'havien d'acabar a finals de febrer. “Si pelem els pins i els deixem sense escorça ens diuen que es podran allargar els treballs”, comenta Canals, que hi afegeix que ara l'insecte que perfora els arbres està molt actiu encara perquè no fa fred. “Hauria d'haver baixat al tronc, però amb aquestes temperatures encara s'està movent per les branques”, comenta.
Els propietaris cobraran 1.250 euros per cadascuna de les hectàrees que hagin de netejar d'arbres afectats. Segons la geolocalització que es va fer a tota la comarca és a la zona central, entre els municipis d'Argentona i Dosrius fins a Calella, on hi ha més focus. Dosrius i Arenys de Munt serien uns dels municipis que més extensió boscosa afectada tindrien. Des del Consell Comarcal s'ha creat una secció de boscos i s'ha constituït l'associació Maresme, per canalitzar també els ajuts d'ajuntaments que no estan a cap associació. Juntament amb la de la Serralada Litoral i la del Montnegre Corredor, han d'assessorar els propietaris per demanar els ajuts. El tècnic de Forest, Oriol Bassa, explica que alguns ajuntaments com el de Llavaneres han convocat els propietaris a una reunió mentre que d'altres s'hi han posat en contacte un a un. “Es tracta que es cobreixi al màxim la subvenció i que ningú deixi de demanar els ajuts”, indica Bassa. En el mateix sentit, assenyala el conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal, Josep Triadó, ja que aquesta subvenció de 100.000 euros es compartirà amb el Vallès. “Allà és una franja, però aquí tenim molt més pes”, assegura Triadó. Seran els tècnics de Boscos i Recursos Forestals els que, un cop fetes les sol·licituds, aixecaran acta i permetran començar la neteja a les finques. Després se certificaran i es pagaran els ajuts a través de l'associació.
LES XIFRES
600 són les hectàrees més afectades pel ‘Tomicus', que es concentren entre la zona d'Argentona i Calella.
1.250 són els euros amb què se subvencionen els propietaris per fer la neteja de cada hectàrea afectada.
Lectura recomanada...
La privatització de l'urbanisme: l'apropiació del litoral gironí
Diari de Girona 21/11/2016
La Costa Brava conté encara paratges d'una bellesa paisatgística singular que desperta l'interès i la cobdícia de molts inversors
Eduard De Ribot I Molinet
21.11.2016 | 16:01
L'objecte d´aquest article és denunciar públicament el silenciós, gradual i extens procés que s´està produint a tot el llarg del litoral gironí, d´intent de privatització de l´urbanisme i d´apropiació del paisatge i de la primera línia de costa. Un procés que es duu a terme amb la recent aparició de nous promotors i de compradors de terrenys àvids de beneficis, amb la connivència i participació de responsables polítics locals amb poca consciència i amb mínima sensibilitat ambiental.
La Costa Brava conté encara paratges excepcionals d´una bellesa paisatgística singular i inqüestionable que desperta l´interès i la cobdícia de molts inversors.
Els casos que es van descobrint i posant de manifest ben recentment són altament preocupants i constitueixen símptomes d´una gravíssima situació latent, que amenaça novament el nostre litoral, posant en perill el patrimoni natural, ambiental i paisatgístic, que és un patrimoni de tothom.
Em refereixo al cas del macroxalet del Golfet a Calella de Palafrugell, una immensa baluerna de 1.009 m2 construïts que ha desfigurat totalment el paisatge a la preciosa i fràgil cala del Golfet, edificat al fil del penya-segat i afectant la servitud de trànsit i el pas pel camí de ronda.
Em refereixo també al cas de la Cala Morisca a Tossa de Mar, novament objecte d´un conveni urbanístic per construir-hi una gran zona hotelera amb la destrucció d´un connector natural i una important massa d´alsina surera.
O al projecte de requalificació d´una gran zona de sòl no urbanitzable d´especial protecció, coberta de bosc de suros i pineda també a Tossa de Mar. Un projecte on es preveu la construcció d´un port de 424 amarradors a tocar de la deliciosa cala d´Es Codolar –25 dels quals per a embarcacions d´eslores de 30 a 100 metres– afectant un alguer de posidònia oceànica i amb un impacte paisatgístic crític que alterarà irreversiblement aquest indret preciós. Projecte amb edificacions hoteleres de 8.000 m2 de sostre i zona de xalets de luxe dalt del penya-segat a la zona dels Cards, i que ve precedit de la polèmica signatura d´un conveni urbanístic l´any 2012 preestablint l´operació especulativa pel mateix consistori municipal.
I es pot al·ludir també a les previsions del planejament urbanístic del municipi de Pals, actualment en tràmit, que permetran destruir les magnífiques pinedes dunars a la Platja de Pals als sectors de Rodors, els Jonquers i Puig Padrós, per implantar-hi 1.517 nous habitatges.
Jo sóc dels que pensa que hi ha coses, que hi ha elements, que són de tothom, que ningú no se´ls ha de poder apropiar, que no són privatitzables.
Jo sóc dels que creu que el paisatge és de tots, que ningú té dret a desfigurar-lo, ni atemptar-hi en contra, ni alterar-lo de manera greu i irreparable.
Crec que la primera línia de costa ens pertany també a tots els ciutadans i que no es pot ocupar ni privatitzar ni interrompre l´espai de la servitud de trànsit i de pas. Crec que s´han de recuperar els camins de ronda i que la natura, el medi ambient, les vistes del paisatge obert i natural, són de tothom.
Ningú té dret a construir apropiant-se del paisatge, de les vistes, de la primera línia de mar. Ningú té dret a apropiar-se dels penya-segats i dels espais verges del nostre litoral que configuren i li donen la seva pròpia identitat.
I tot això està passant cada vegada de forma més generalitzada a Palafrugell, a Pals, a Tossa de Mar i a tants altres llocs del nostre litoral, de manera silenciosa i gradual, davant la incredulitat i la sorpresa de la població, que comença a reaccionar amb la natural indignació.
I tot això està passant amb la connivència, quan no la participació activa, de tècnics i responsables polítics locals, que redacten, tramiten i signen convenis urbanístics en els que negocien, disposen i modifiquen l´ocupació, l´edificabilitat i demés paràmetres urbanístics dels terrenys afectats.
Jo sóc dels que pensa que la tècnica dels convenis urbanístics, tan estesa darrerament, en la qual es trafica, negocia i disposa de l´ordenació dels terrenys, és en bona part il·legal i també il·legítima. I crec que constitueix un procés de privatització de la funció pública de l´urbanisme, posant els interessos privats i de particulars per sobre del bé comú.
Crec que l´urbanisme ha d´ésser una potestat pública per l´ordenació del municipi, que ha d´estar al servei dels interessos generals de la població. I que no es pot privatitzar, transaccionar, negociar, en un despatx municipal, entre polítics i propietaris i promotors del sòl, allò que és de tothom.
I crec que cal denunciar públicament, en aquest moment, l´ús excessiu, generalitzat i dubtós de la tècnica dels convenis urbanístics per modificar i aprovar planejaments i atorgar requalificacions de sòl i increments d´edificabilitat i ocupació en funció dels interessos dels propietaris del sòl.
S´invoca sovint l´interès de la reactivació econòmica, la creació de llocs de treball, l´economia productiva o l´obtenció de recursos pel municipi.
A títol d´exemple, el POUM de Palafrugell de l´any 2006 anul·lat pels tribunals comptava amb una vintena de convenis urbanístics en els quals es regulaven, negociaven i es pactaven les requalificacions de sòl en aquest municipi, fixant-se fins i tot en força casos el preu de les mateixes.
Els resultats negatius comencen a estar a la vista de tothom. I les amenaces que suposen, si els projectes i convenis arriben a consolidar-se, posaran en risc la imatge, la naturalesa i la pròpia identitat de la nostra estimada Costa Brava.
Jo sóc dels que pensa que hi ha coses que només tenen preu i en canvi n´hi ha d´altres –les més importants–, que el que tenen, –sobretot–, és un immens valor.
I sens dubte, a la Costa Brava, el que té més valor, el que realment no té preu, és el paisatge, és la natura i és el medi ambient.
Per això l´hem de defensar –altra vegada– entre tots.
El Punt Avui 22/11/2016
La Generalitat publica els 100.000 euros per ajudar a netejar boscos i frenar el ‘Tomicus'
Reclamen agilitat un cop fetes les sol·licituds per treure la fusta morta
L'escarabat encara està molt actiu perquè no fa fred
Les clapes marronoses a les pinedes del Maresme indiquen l'afectació de l'escarabat Tomicus. Foto: O. BASSA.
ELENA FERRAN - MATARÓ
El que ja estava anunciat s'ha concretat. La Generalitat destina 100.000 euros extraordinaris exclusivament a frenar la plaga del Tomicus que està arrasant les pinedes del Maresme. Els ajuts publicats divendres al Diari Oficial de la Generalitat són cofinançats entre el Departament d'Agricultura, que n'aporta un 57%, i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural. Una convocatòria que s'inclou dins una partida de millora forestal dels boscos catalans.
Els ajuts es distribuiran a través de les associacions de propietaris forestals de la comarca, que fins al 27 de gener tenen temps de presentar les sol·licituds dels particulars per ajudar en els costos de neteja de les seves finques.
“Esperem que la burocràcia sigui ràpida per poder entrar al bosc com més aviat millor”, deia ahir el portaveu de l'associació Serralada Litoral, Pep Canals. Els treballs per treure la fusta morta del bosc on hi ha l'escarabat s'havien d'acabar a finals de febrer. “Si pelem els pins i els deixem sense escorça ens diuen que es podran allargar els treballs”, comenta Canals, que hi afegeix que ara l'insecte que perfora els arbres està molt actiu encara perquè no fa fred. “Hauria d'haver baixat al tronc, però amb aquestes temperatures encara s'està movent per les branques”, comenta.
Els propietaris cobraran 1.250 euros per cadascuna de les hectàrees que hagin de netejar d'arbres afectats. Segons la geolocalització que es va fer a tota la comarca és a la zona central, entre els municipis d'Argentona i Dosrius fins a Calella, on hi ha més focus. Dosrius i Arenys de Munt serien uns dels municipis que més extensió boscosa afectada tindrien. Des del Consell Comarcal s'ha creat una secció de boscos i s'ha constituït l'associació Maresme, per canalitzar també els ajuts d'ajuntaments que no estan a cap associació. Juntament amb la de la Serralada Litoral i la del Montnegre Corredor, han d'assessorar els propietaris per demanar els ajuts. El tècnic de Forest, Oriol Bassa, explica que alguns ajuntaments com el de Llavaneres han convocat els propietaris a una reunió mentre que d'altres s'hi han posat en contacte un a un. “Es tracta que es cobreixi al màxim la subvenció i que ningú deixi de demanar els ajuts”, indica Bassa. En el mateix sentit, assenyala el conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal, Josep Triadó, ja que aquesta subvenció de 100.000 euros es compartirà amb el Vallès. “Allà és una franja, però aquí tenim molt més pes”, assegura Triadó. Seran els tècnics de Boscos i Recursos Forestals els que, un cop fetes les sol·licituds, aixecaran acta i permetran començar la neteja a les finques. Després se certificaran i es pagaran els ajuts a través de l'associació.
LES XIFRES
600 són les hectàrees més afectades pel ‘Tomicus', que es concentren entre la zona d'Argentona i Calella.
1.250 són els euros amb què se subvencionen els propietaris per fer la neteja de cada hectàrea afectada.
Lectura recomanada...
La privatització de l'urbanisme: l'apropiació del litoral gironí
Diari de Girona 21/11/2016
La Costa Brava conté encara paratges d'una bellesa paisatgística singular que desperta l'interès i la cobdícia de molts inversors
Eduard De Ribot I Molinet
21.11.2016 | 16:01
L'objecte d´aquest article és denunciar públicament el silenciós, gradual i extens procés que s´està produint a tot el llarg del litoral gironí, d´intent de privatització de l´urbanisme i d´apropiació del paisatge i de la primera línia de costa. Un procés que es duu a terme amb la recent aparició de nous promotors i de compradors de terrenys àvids de beneficis, amb la connivència i participació de responsables polítics locals amb poca consciència i amb mínima sensibilitat ambiental.
La Costa Brava conté encara paratges excepcionals d´una bellesa paisatgística singular i inqüestionable que desperta l´interès i la cobdícia de molts inversors.
Els casos que es van descobrint i posant de manifest ben recentment són altament preocupants i constitueixen símptomes d´una gravíssima situació latent, que amenaça novament el nostre litoral, posant en perill el patrimoni natural, ambiental i paisatgístic, que és un patrimoni de tothom.
Em refereixo al cas del macroxalet del Golfet a Calella de Palafrugell, una immensa baluerna de 1.009 m2 construïts que ha desfigurat totalment el paisatge a la preciosa i fràgil cala del Golfet, edificat al fil del penya-segat i afectant la servitud de trànsit i el pas pel camí de ronda.
Em refereixo també al cas de la Cala Morisca a Tossa de Mar, novament objecte d´un conveni urbanístic per construir-hi una gran zona hotelera amb la destrucció d´un connector natural i una important massa d´alsina surera.
O al projecte de requalificació d´una gran zona de sòl no urbanitzable d´especial protecció, coberta de bosc de suros i pineda també a Tossa de Mar. Un projecte on es preveu la construcció d´un port de 424 amarradors a tocar de la deliciosa cala d´Es Codolar –25 dels quals per a embarcacions d´eslores de 30 a 100 metres– afectant un alguer de posidònia oceànica i amb un impacte paisatgístic crític que alterarà irreversiblement aquest indret preciós. Projecte amb edificacions hoteleres de 8.000 m2 de sostre i zona de xalets de luxe dalt del penya-segat a la zona dels Cards, i que ve precedit de la polèmica signatura d´un conveni urbanístic l´any 2012 preestablint l´operació especulativa pel mateix consistori municipal.
I es pot al·ludir també a les previsions del planejament urbanístic del municipi de Pals, actualment en tràmit, que permetran destruir les magnífiques pinedes dunars a la Platja de Pals als sectors de Rodors, els Jonquers i Puig Padrós, per implantar-hi 1.517 nous habitatges.
Jo sóc dels que pensa que hi ha coses, que hi ha elements, que són de tothom, que ningú no se´ls ha de poder apropiar, que no són privatitzables.
Jo sóc dels que creu que el paisatge és de tots, que ningú té dret a desfigurar-lo, ni atemptar-hi en contra, ni alterar-lo de manera greu i irreparable.
Crec que la primera línia de costa ens pertany també a tots els ciutadans i que no es pot ocupar ni privatitzar ni interrompre l´espai de la servitud de trànsit i de pas. Crec que s´han de recuperar els camins de ronda i que la natura, el medi ambient, les vistes del paisatge obert i natural, són de tothom.
Ningú té dret a construir apropiant-se del paisatge, de les vistes, de la primera línia de mar. Ningú té dret a apropiar-se dels penya-segats i dels espais verges del nostre litoral que configuren i li donen la seva pròpia identitat.
I tot això està passant cada vegada de forma més generalitzada a Palafrugell, a Pals, a Tossa de Mar i a tants altres llocs del nostre litoral, de manera silenciosa i gradual, davant la incredulitat i la sorpresa de la població, que comença a reaccionar amb la natural indignació.
I tot això està passant amb la connivència, quan no la participació activa, de tècnics i responsables polítics locals, que redacten, tramiten i signen convenis urbanístics en els que negocien, disposen i modifiquen l´ocupació, l´edificabilitat i demés paràmetres urbanístics dels terrenys afectats.
Jo sóc dels que pensa que la tècnica dels convenis urbanístics, tan estesa darrerament, en la qual es trafica, negocia i disposa de l´ordenació dels terrenys, és en bona part il·legal i també il·legítima. I crec que constitueix un procés de privatització de la funció pública de l´urbanisme, posant els interessos privats i de particulars per sobre del bé comú.
Crec que l´urbanisme ha d´ésser una potestat pública per l´ordenació del municipi, que ha d´estar al servei dels interessos generals de la població. I que no es pot privatitzar, transaccionar, negociar, en un despatx municipal, entre polítics i propietaris i promotors del sòl, allò que és de tothom.
I crec que cal denunciar públicament, en aquest moment, l´ús excessiu, generalitzat i dubtós de la tècnica dels convenis urbanístics per modificar i aprovar planejaments i atorgar requalificacions de sòl i increments d´edificabilitat i ocupació en funció dels interessos dels propietaris del sòl.
S´invoca sovint l´interès de la reactivació econòmica, la creació de llocs de treball, l´economia productiva o l´obtenció de recursos pel municipi.
A títol d´exemple, el POUM de Palafrugell de l´any 2006 anul·lat pels tribunals comptava amb una vintena de convenis urbanístics en els quals es regulaven, negociaven i es pactaven les requalificacions de sòl en aquest municipi, fixant-se fins i tot en força casos el preu de les mateixes.
Els resultats negatius comencen a estar a la vista de tothom. I les amenaces que suposen, si els projectes i convenis arriben a consolidar-se, posaran en risc la imatge, la naturalesa i la pròpia identitat de la nostra estimada Costa Brava.
Jo sóc dels que pensa que hi ha coses que només tenen preu i en canvi n´hi ha d´altres –les més importants–, que el que tenen, –sobretot–, és un immens valor.
I sens dubte, a la Costa Brava, el que té més valor, el que realment no té preu, és el paisatge, és la natura i és el medi ambient.
Per això l´hem de defensar –altra vegada– entre tots.
.jpg)
