dijous, 1 de desembre del 2016

Els Agents Rurals visiten l'Illa del riu (Tordera) i comuniquen a Territori la presència de residus i runes 1/12/2016

Fa unes setmanes es publicaven al blog unes fotografies de runes i deixalles escampades per l'illa del riu com a exemple de molts dels espais naturals "protegits" de Tordera...

Els espais naturals "protegits" de Tordera... un gran abocador a l'aire lliure 11/11/2016

Avui, i és una llàstima que sigui "notícia" (Agents als espais "protegits" de Tordera, vaja, i ho dic amb pena, no per criticar gratuïtament), els Agents Rurals visiten, constaten la presència de residus i runes a l'espai i ho comuniquen al Departament.

Animo als Agents a continuar amb la seva tasca, i tant de bo que no sigui la seva darrera visita de treball als espais PEIN i XN2000 de Tordera que tant els necessiten...

Agents Rurals visiten zona i constaten presència residus i runes. Ho comuniquen pq faci les gestions pertinents

Continua la sequera a la Baixa Tordera amb un novembre amb poca precipitació 1/12/2016

Ens trobem dins el quart any consecutiu de sequera a la Baixa Tordera, 40 mesos ja (39 mesos amb precipitacions molt inferiors a la mitjana climàtica de la zona).

Les precipitacions del passat mes d'octubre, lleugerament superiors a la mitjana (i gràcies a un únic episodi de pluges que va afectar principalment a la meitat centre-sud del Maresme) només ha estat un miratge i un petit respir temporal per a la vegetació i per algunes zones humides (basses, estanys, riu,...) que encara pateixen els efectes negatius de la manca de precipitacions generoses.

El novembre s'ha caracteritzat per una distribució molt irregular de la precipitació
Servei Meteorològic de Catalunya 1/12/2016

El període s’ha de qualificar de termomètricament càlid a bona part de Catalunya, i normal o fred al Pirineu i extrem occidental del país

El mes ha estat molt plujós a àmplies zones de la vall de l’Ebre i vessant sud del Pirineu, a les serres de l’Albera i Montserrat, i punts de la Costa Daurada i del Prepirineu, i sec al quadrant nord-oriental i delta de l’Ebre

Continua llegint aquí.

dimecres, 30 de novembre del 2016

Breda 27/11/2016 Jose Manuel Arcos. Font: ornitho.cat

Observacions de Jose Manuel Arcos d'aquest diumenge 27/11/2016 a Breda...

Esparvers vulgars (Accipiter nisus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
Titelles (Anthus pratensis)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
mínim 25 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Merles (Turdus merula)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Jose Manuel Arcos

Desembocadura de la Tordera 29/11/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest dimarts 29/11/2016 a la desembocadura de la Tordera...

3 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
3 Mascarells (Morus bassanus)
2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
mínim 20 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 Gavià fosc (Larus fuscus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
mínim 250 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
mínim 12 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
2 Territs variants (Calidris alpina)
Comentari : Intent fugaç d'aturar-se a la platja, segueixen costa amunt.

1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
11 Fredelugues (Vanellus vanellus)
Comentari : Arriben 14:10h, després d'una llarga estona intentant aturar-se enfilen direcció nord.
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
4 Esplugabous (Bubulcus ibis)
1 Xarxet comú (Anas crecca)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
mínim 1 Blauet (Alcedo atthis)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
uns 45 Tudons (Columba palumbus)
Comentari : Aixecats dues vegades pel nisus.
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Picot verd (Picus viridis)
unes 15 Merles (Turdus merula)
Garses (Pica pica)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
1 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Trists (Cisticola juncidis)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 29/11/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest dimarts 29/11/2016 a la Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar)...

41 Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
Comentari : Alimentant-se a la vegetació psammòfila.
1 Estornell negre (Sturnus unicolor)
Comentari : Alimentant-se a la vegetació psammòfila.
uns 25 Verdums (Carduelis chloris)
Comentari : Alimentant-se a la vegetació psammòfila.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Desembocadura de la Tordera 30/11/2016


Aquest migdia en ullada ràpida a la desembocadura de la Tordera, com a més destacat...

5 Xarxets comuns (Anas crecca)
uns 30 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 Cabussets (Tachybaptus ruficollis)
unes 10 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
3 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 Blauet (Alcedo atthis)
2 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) riu amunt
... entre altres.

Un darrer ruixat per finalitzar el novembre 29/11/2016


Per finalitzar un novembre amb no gaire precipitació a la Baixa Tordera, quatre gotes més aquest dimarts 29/11/2016 ...

0.6 mm a Sant Celoni
2.0 mm a Breda
1.2 mm a Blanes
0.4 mm a Pineda de Mar
0.4 mm a Calella
0.2 mm a Vallgorguina

Algunes notícies per llegir 29 i 30/11/2016...

Me gusta · 4 h cerca de Tossa 
 
IMPORTANT: La Universitat Politècnica de Catalunya desmenteix que tingui cap acord amb els promotors del port de Tossa per fer una Escola Nautica.

#DiemNO #DiemPROU #ProuMENTIDES


Els defensors del port de Tossa precisen que a l'escola nàutica faria fins a grau superior
Diari de Girona 29/11/2016

Els defensors del projecte del port de Tossa, que inclou entre altres, un hotel de cinc estrelles, quatre xalets o una zona comercial, van aclarir ahir que, en cas de fer-se el port, l'escola nàutica que es podria instal·lar a la població oferiria estudis de fins a grau superior, i no un primer grau dels estudis de nàutica que es realitzen a Barcelona.

Segons va concretar el director de campanya del Sí, Jordi Canal, en cas d'aprovar-se el projecte, el centre educatiu que es crearia a Tossa, vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) seria de «caràcter professional» i s'hi realitzaria «fins al grau superior». «Seria com el que hi ha l'Ametlla de Mar, una escola encarada a una vessant professional», va aclarir Canal, qui va destacar que això suposaria que uns 500 estudiants i una cinquantena de professors viurien a la vila selvatana d'octubre a juny.


La planta de biogàs enfronta govern i oposició a Palafolls
El Punt Avui 30/11/2016

Les instal·lacions que vol construir l'empresa Bioibèrica requereixen un canvi de planejament urbanístic

ERC exigeix més transparència i precisió sobre un projecte “que no s'ha explicat bé”

Imatge de les instal·lacions que Bioibèrica té al polígon industrial Mas Puigvert de Palafolls Foto: T.M.

TERESA MÁRQUEZ - PALAFOLLS
L'empresa de components farmacèutics Bioibèrica de Palafolls fa anys que vol construir dins les seves instal·lacions una planta de biogàs que permeti generar energia a partir del tractament de residus animals amb què treballa. El projecte inicial preveia unes instal·lacions d'autoconsum, però posteriorment la firma internacional va plantejar un equipament més gran i amb una inversió més elevada.

Per dotar de ple funcionament aquesta nova planta cal que l'Ajuntament avali un canvi de planejament urbanístic que permeti la importació de residus provinents de l'exterior, i no només dels generats per la mateixa Bioibèrica. Una modificació que, si es fa, afectarà tot el polígon industrial. La construcció de la gran planta de biogàs ja es va sotmetre a aprovació del ple el juliol del 2015 i, malgrat que va ser aprovada pel govern del PSC i ICV-EUiA, posteriorment es va anul·lar l'acord perquè el PP va impugnar-lo al·legant que un dels regidors del PSC, Josep Ribas, també era un alt càrrec de l'empresa Bioibèrica i es generava incompatibilitat d'interessos. El projecte es va guardar en un calaix però no es va oblidar i l'actual govern, amb els mateixos partits però sense el regidor Ribas, vol aprovar-lo, aquest cop sense entrebancs. L'alcalde, Valentí Agustí (PSC), defensa que es tracta d'un projecte que té el vistiplau d'Urbanisme i minimitza els efectes que pot tenir a la zona. “Els residus es tractarien en una planta a Granollers i es traslladarien a Palafolls per convertir-los en gas”, afirma, i hi afegeix: “En cap cas s'està parlant d'acumular residus, i s'ha demanat la col·laboració d'un catedràtic de química de la UAB perquè assessori sobre el projecte.”

Arguments en contra

El principal grup de l'oposició, ERC, critica la pressa amb què es vol aprovar un projecte “que no s'ha explicat correctament i que té manca de transparència”. El portaveu republicà, Francesc Alemany, assegura que l'ampliació de la planta respon a la voluntat de l'empresa d'amortitzar la inversió que farà però que la proposta genera unes conseqüències importants per a la zona. “Hi haurà un impacte greu sobre la mobilitat en un polígon ja prou saturat i cal un estudi seriós sobre l'impacte ambiental que suposaran les noves instal·lacions”, comenta. Alemany precisa que el seu grup no està en contra del projecte però que no firmaran “un xec en blanc” sense tenir “tota la informació”.

A més, el grup republicà critica que l'Ajuntament hagi estat convidat en dues ocasions per Bioibèrica a viatjar a Alemanya per veure plantes de biogàs. En el darrer viatge també hi van prendre part altres regidors i alguns veïns de la zona. “A ningú no se li fa estranya aquesta invitació?”, es pregunta el portaveu, que reclama “un debat obert per tractar el projecte”.

LA FRASE

Els residus es tractarien a Granollers i es traslladarien a Palafolls per convertir-los en gas
Valentí Agustí (PSC)
ALCALDE DE PALAFOLLS

LA FRASE

No estem en contra del projecte però no signarem un xec en blanc d'una proposta que no s'ha explicat
Francesc Alemany
PORTAVEU D'ERC A L'AJUNTAMENT DE PALAFOLLS


Tordera demanarà assessorament extern per prevenir la plaga del Tomicus
Ràdio Tordera 29/11/2016


El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació destinarà una partida exclusiva de 100.000 euros per combatre el decaïment del pi pinyer al Maresme i al Vallès Oriental, afectat pel Tomicus. El passat mes de maig, el Consell Comarcal del Maresme va alertar que les pinedes maresmenques de pi pinyer es troben en perill de mort a causa de la sequera, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims que, en el seu conjunt, han provocat que aquests arbres siguin més vulnerables a les plagues. A Tordera, els pins pinyers no estan afectats. Malgrat això, en la darrer consell d’alcaldes, els especialistes del consell comarcal, van alertar a Joan Carles Garcia que tard o d’hora la plaga arribarà al municipi.

No conforme amb les conclusions dels tècnics comarcals, l’alcalde Joan Carles Garcia ha demanat assessorament extern per saber com es pot prevenir el decaïment dels pins.

En el conjunt de Catalunya el departament destinarà un total de 5.926.351 euros a la gestió forestal sostenible per al 2017. Segons informen fonts de la Generalitat, els ajuts van destinats a actuacions silvícoles, prevenció d’incendis forestals i restauració del potencial forestal, inversions per la transformació i comercialització dels recursos forestals, redacció i revisió dels instruments d’ordenació forestal i a la xarxa viària per a la gestió dels boscos.

Les partides més importants d’aquesta nova convocatòria publicada al DOGC es destinaran a les infraestructures en la prevenció d’incendis que portin a terme les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i a la transformació i comercialització dels recursos forestals.

dimarts, 29 de novembre del 2016

Algunes notícies per llegir 28 i 29/11/2016...

Ens han comunicat que la tortuga rescatada pels nostres regatistes de la III Copa Synera, ja s'ha recuperat.

Tortuga Synera
Club Nàutic d'Arenys de Mar 28/11/2016


Ens han comunicat que la tortuga rescatada pels nostres regatistes de la III Copa Synera, ja s'ha recuperat. La tortuga va ser trobada ferida i enganxada amb un palet i una xarxa. La Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) l'ha alliberat en aigües mediterrànies. Des del Club volem recordar que s'ha de respectar el medi ambient i difondre-ho a tothom.



La tortuga 'Synera' torna al mar
Ràdio Arenys 29/11/2016

La tortuga va ser trobada per regatistes arenyencs el passat octubre (foto: Club Nàutic)

La tortuga ‘Careta Careta’ que els regatistes del Club Nàutic d’Arenys van rescatar a principis d’octubre abans de començar la Copa Synera ja s’ha recuperat de les ferides. Els responsables del Centre de Recuperació d’Animals Marins l’han retornat aquest cap de setmana al mar.

Recordem que els regatistes arenyencs van salvar l’animal que estava enganxat en una corda lligada en un palet. El vicecomodor del Club Nàutic, Joaquim Arnaus, ha explicat que tots van estar pendents de l’estat de la tortuga i que no els va importar ajornar l’inici de la prova. Els esportistes van tenir cura de l’animal, que tenia una aleta ferida, fins que van arribar tècnics del Centre de Recuperació d’Animals Marins per emportar-se-la. Arnaus ha afirmat que la idea de l’entitat era apadrinar la tortuga, a qui ja li han posat el nom de ‘Synera’.

Arnaus ha destacat que és habitual que els regatistes es trobin amb tortugues, dofins i balenes quan naveguen a alta mar. Malauradament, però, cada vegada en veuen menys per culpa de la contaminació i la brossa que hi va a parar.

La tortuga ‘Careta Careta’ és l’espècie més comuna al Mediterrani. Actualment està classificada com un dels animals marins en perill d’extinció. A Catalunya, està declarada com a espècie protegida des del 1988.


La sorra del fons marí davant la costa d’Arenys de Mar té una bona qualitat
Ràdio Arenys 29/11/2016

La draga ha perjudicat les petxines i part de l'alguer (foto: Fede Cedó)

Tot i l’acció dels vaixells i la draga, gaudeix d’una bona salut. Així ho determinen les mostres que s’han extret uns pescadors de Badalona aquests darrers mesos per encàrrec de Ministeri de Medi Ambient.

Els pescadors badalonins han extret mostres de 2.500 punts des de Portbou fins al Llobregat. En concret, es paraven en els punts marcats en un GPS i llançaven la draga que recollia les mostres. En aquestes extraccions han pogut comprovar com l’estat de la sorra al litoral d’Arenys de Mar és “bo”, amb un fang “ros agradable de tocar”. Aquesta situació es manté més o menys igual fins a arribar a Badalona, on sortia de color negre i amb olor de contaminació i gasolina.

Les mostres que anaven traient les ficaven en bosses, les etiquetaven i cada 15 dies les enviaven a Madrid on s’estan analitzant. Ramon Costa també espera que amb aquestes feines es pugui fer una reflexió sobre la cura que cal tenir del fons del mar, un fons que ha patit molt els darrers anys per accions com les del vaixell draga que a Arenys de Mar s’ha emportat molta vida d’animals i també part de l’alguer.

Els pescadors de Badalona creuen que aquestes extraccions serviran al Ministeri per treballar en la regeneració de les platges i analitzar quin tipus de sediments es troben a la costa catalana.


Els pescadors amenacen de no fer veda fins que Madrid pagui els ajuts
Diari de Girona 29/11/2016

El president de les Confraries de Pescadors de Catalunya i patró major de la confraria de Blanes veu «del tot injust» que els mariners d'arrossegament hagin d'assumir amb el seu atur unes interrupcions que són «necessàries» en àmbit biològic


Els pescadors d'arrossegament catalans amenacen de no fer la veda biològica si Madrid no els assegura per escrit que cobraran un ajut. Fa tres anys que porten fent aquestes interrupcions i en cap d'ells han cobrat els diners que els correspon per llei. Segons va denunciar ahir el president de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors de Catalunya i també patró major de la confraria de Blanes, Eusebi Esgleas, les aturades són necessàries en àmbit biològic. Ara bé, va subratllar que «és del tot injust que els mariners ho hagin de pagar amb el seu atur». «És una qüestió de supervivència per a ells i per a les empreses que s'hi dediquen», va afegir.

Fa quinze dies, els pescadors van tenir una reunió amb representants del Ministeri d'Agricultura i Pesca sense arribar a un acord. Esgleas va considerar que «clama al cel» poder tenir un ajut per a la supervivència de les empreses i pels treballadors. Així mateix, va remarcar que en el cas dels treballadors el fet de gastar atur comporta que no puguin jubilar-se quan els tocaria. El president de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors de Catalunya també va explicar que els que sí que faran veda seran els pescadors d'encerclament, perquè la mida de l'anxova o la sardina que estan pescant ja és molt justa i cal deixar que hi hagi exemplars més grans. En el cas de Girona i Barcelona, els pescadors pararan del 2 de desembre al 8 de gener (amb aquests dos dies inclosos), mentre que els de Tarragona ho faran uns quinze dies més tard.

En canvi, els pescadors d'arrossegament catalans, que es dediquen sobretot a la captura de la gamba, ja han dit que no pensen fer la veda de forma voluntària si des del Ministeri d'Agricultura i Pesca no es comprometen per escrit a pagar-los els ajuts que els corresponen. «Ens podran obligar a fer veda, això d'obligar està bastant de moda, i a més ho veiem necessari, però voluntàriament no ho farem si no ens prometen que cobrarem l'ajut corresponent que marca la Comissió Europea», va manifestar Esgleas. També va afirmar que no compten en cobrar els ajuts dels últims tres anys perquè «des de Madrid no s'ha acceptat mai que se'ns pagaria».

No han cobrat per cap any

La llei que es va aprovar el 2014 deia que, de forma retroactiva, es podia pagar l'ajut del 2013 i que només es podria fer durant un període de set anys. Tot i això, de moment els pescadors d'arrossegament catalans no han cobrat per cap any de veda (des de llavors). Esgleas va recordar que les vedes són competència del Govern espanyol però que el 60% de l'ajut s'assumeix des de Brussel·les.

La falta de Govern central dels últims mesos tampoc hi ha ajudat, va admetre Esgleas, que va confiar que amb el nou executiu es pugui arribar a concretar un acord, segons va assegurar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio.


La flota d’arrossegament d’Arenys es reunirà per decidir si fa veda el mes de febrer
Ràdio Arenys 29/11/2016

En principi, la veda d'arrossegamet sí que es farà

Diverses confraries han dit que no la faran. El motiu és que els pescadors no han cobrat les aturades que han fet aquests darrers tres anys.

Algunes de les confraries que han anunciat que no faran la veda l’any que ve són les de Blanes i Roses. Tot i que consideren que són absolutament necessàries, diuen que sense les ajudes és, econòmicament, inviable per a les empreses. Entre altres coses, exigeixen que quedi reflectit per escrit que cobraran. El patró major de la Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar, Antoni Marzoa, ha afirmat que les administracions s’han de “mullar” i assegurar que aquells que facin l’aturada acabaran cobrant.

El que sí que faran l’aturada a partir de la setmana que ve seran els d’encerclament. Marzoa ha explicat, però, que l’autorització del Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca també està arribant amb retard.

Entre altres coses, els pescadors demanen que els diners que reben durant el mes que estan aturats, i que cobren a través de l’atur, no se’ls descompti després de la prestació. Actualment, es cobra uns 45 euros al dia per tripulant.


Tordera farà arribar l'aigua potable fins a Niàgara Parc
El Punt Avui 29/11/2016

El municipi és l'únic beneficiari del Maresme d'una subvenció de l'ACA per connectar la xarxa amb la urbanització

L'Ajuntament alerta que caldrà ampliar la potabilitzadora en un temps futur

La planta potabilitzadora de Tordera ubicada en ple nucli urbà del municipi, a la zona del mercat de fruita Foto: AJ. TORDERA.

TERESA MÁRQUEZ - TORDERA
Tordera és l'únic municipi del Maresme beneficiari d'una subvenció de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) destinada a pal·liar els problemes d'abastament d'aigua. En concret, els diners aprovats pel Departament de Territori i Sostenibilitat es destinaran a la urbanització Niàgara Parc, un nucli de població que ha patit diversos episodis de manca de subministrament durant l'estiu; el més important, ara fa dos anys. L'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia (PDECat), explica que la inversió prevista suposa garantir la connexió des de l'estació d'aigua potable, en ple centre del poble, fins a Niàgara Parc, i també la construcció d'un nou pou d'abastament a la urbanització de Can Domènec. “L'actuació a Niàgara Parc hauria de resoldre els problemes d'aigua, però també evidencia que la planta potabilitzadora està arribant al límit i necessita una ampliació”, apunta Garcia, que recorda que la instal·lació va entrar en funcionament el 2013.

La connexió té un cost de prop de 50.000 euros, dels quals l'ACA n'aporta 33.867, i el pou té un pressupost també d'uns 50.000 euros, dels quals el departament n'aporta 33.781. Inicialment, les instal·lacions que estan ubicades en ple centre del municipi, al costat dels pous de captació, a la zona del mercat de la fruita, al costat de l'associació de gent gran l'Esplai, es va posar en marxa per cobrir les necessitats del nucli urbà, Sant Andreu, Sant Jaume i Fibracolor, i en un futur connectar-la al veïnat de Sant Pere i a les urbanitzacions. La decisió de tirar endavant la construcció va venir forçada per trobar una solució definitiva als episodis d'excés de ferro i manganès a l'aigua, que feia que de manera habitual de les aixetes sortís un líquid marronós.

La nova planta, tal com es va dissenyar, tracta l'aigua de dos pous de captació, i no només d'un, com passava fins llavors. Els dipòsits havien de permetre filtrar els components que duia l'aigua i distribuir-la ja tractada amb el clor suficient perquè arribés a les llars en bones condicions.

Paral·lelament a la construcció de la potabilitzadora, que va anar a càrrec de la gestora del servei, Aqualia, amb un cost d'1,2 milions d'euros dels quals l'Ajuntament va haver de pagar uns 450.000 i va obtenir una subvenció de la Diputació, s'hi va afegir el canvi de vàlvules de sectorització del municipi.

Aquesta intervenció va permetre millorar l'actuació dels tècnics a la xarxa en cas d'avaria, perquè quan es trenca alguna canalització només deixa sense aigua els carrers per on passa, i no gran part de la població, com abans.

LA FRASE

L'actuació hauria de resoldre els problemes, però evidencia que la potabilitzadora està arribant al límit
Joan C. Garcia (PDECat)
ALCALDE DE TORDERA

LA XIFRA

67.648 euros aportarà l'ACA per connectar la potabilitzadora amb la urbanització Niàgara Parc i per construir un pou.


El ple de l’Ajuntament de Tordera aprova una moció de suport al Pla Integral de Mobilitat al Maresme que està redactant la Generalitat
Ràdio Tordera 28/11/2016


Els grups polítics amb representació al ple de l’Ajuntament de Tordera van aprovar, la setmana passada, una moció sobre la mobilitat a la nostra comarca. El text recull que el Pla Integral de Mobilitat al Maresme, que s’està redactant des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, haurà de contenir, per força, un seguit de consideracions i propostes que fan referència, entre altres: a l’actualització dels estudis de demanda de mobilitat al corredor del Maresme (millorar la connectivitat de l’Alt Maresme amb Girona, adequar les estacions de Renfe per a persones amb mobilitat reduïda o disposar de zones d’aparcament a prop de les estacions); a mesures sobre la xarxa de transport públic per carretera (millorar l’oferta de transport públic interurbà amb autobús –posant èmfasi en les connexions amb les estacions de tren i la millora del servei de bus nit a la comarca-); a mesures sobre la xarxa viària (determinar la configuració i mobilitat de l’N-II o definir la C-32 contemplant la gratuïtat pels maresmencs), i a la redacció i execució d’un carril bici. A més, aquesta moció sobre la mobilitat al Maresme també contempla que el pla integral de modificació per a la comarca ha de ser refinançat amb el retorn dels 97,2 milions d’euros rebuts a Foment el 2011, com a primer pagament del traspàs de l’N-II, i que la Generalitat va dedicar a altres fins amb el compromís de retornar-los al Maresme.

El regidor del PP, Xavier Martín, recordava durant la seva intervenció al plenari que aquesta qüestió fa anys que es treballa des del Consell Comarcal del Maresme. Diu que és una de les comarques més perjudicades en inversions, tot i comptar amb una situació estratègica.

Salvador Giralt, regidor de Som Tordera, destaca que la mobilitat és un tema prioritari pel futur del Maresme.

Des del PSC, el regidor Rafa Delgado assenyala la importància que els partits polítics de la comarca estiguin units, ja que diu que és la única manera d’aconseguir les coses.

Xavier Pla, regidor d’ERC+Gent de Tordera, anima les entitats a seguir pressionant perquè la Generalitat dugui a terme allò al qual es va comprometre. Remarca la importància d’aquest acord i creu que el Maresme s’ha de fer valer com a comarca.

La regidora de transports de l’Ajuntament de Tordera, Sílvia Català, va recordar durant el plenari que les administracions de la comarca estan lluitant, des de fa anys, per aconseguir una mobilitat adequada, sostenible i segura. També va remarcar que les obres s’han de finançar segons el conveni de traspàs de l’N-II a la Generalitat per part de l’estat, amb un cost de 400 milions d’euros. En aquest sentit, Català destacava les següents actuacions.

L’Alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, va voler posar en valor que la moció, al nostre municipi, s’hagués presentat al ple conjuntament per tots els partits que hi són representats.

La moció es va aprovar per unanimitat de tots els partits amb representació al plenari municipal, inclòs el regidor Jose Carlos Villaro, ara regidor no adscrit a cap grup.


ERC alerta que el nou vial a Mas Reixach acumularà la sortida de camions
Ràdio Palafolls 29/11/2016


En les últimes setmanes s’han conegut algunes de les propostes que el govern municipal vol incloure en els pressupostos de l’any que ve. Entre ells, una de les principals actuacions pel 2017: les obres del polígon d’en Puigverd i Mas Reixach, que preveuen obrir un carril de sortida pels camions a al zona Mas Reixach.  El trànsit entraria al polígon per l’actual entrada de la nacional2, a tocar de Tordera, mentre que la sortida es faria per aquest nou vial encarat a Mas Reixach.

El portaveu dels republicans, Francesc Alemany, ha retret que s’hagi rescatat del calaix aquesta idea després que el govern es comprometés a no concentrar la sortida de vehicles a la rotonda de Mas Reixach. A més, també apunta a la manca d’infraestructures del polígon tant de llum com de serveis pels transportistes, una mancança que solucionarien les obres previstes però que, apunta, que arriben tard.

Alemany manté que, pel que fa a la circulació de vehicles al polígon, Tordera ja es va avançar a Palafolls quan va prohibir la sortida de camions dins el seu terme municipal i els va desviar cap a Palafolls. Tot plegat, diu, evidencia una gestió que qualifica d’ineficient.

De fet, els veïns de la urbanització Mas Reixach es mostren preocupats per la construcció del nou vial que, diuen, concentrarà la majoria del trànsit de camions a la rotonda d’accés del veïnat.

Les obres tindrien un cost de 2 milions i mig d’euros, tal i com va apuntar l’alcalde Valentí Agust, i es podrien desencallar de cara el proper ja que el consistir apunta que ara les empreses poden fer front a les quotes per finançar el projecte.

L’altre tema que s’estudia d’incloure en els pressupostos és la instal·lació de càmeres de seguretat. ERC, però, apunta que és un tema delicat i alerta que es pot caure en la demagògia. Així, queden a l’espera de rebre més informació per fer una valoració fonamentada.

dilluns, 28 de novembre del 2016

Petits brots verds al turó del Vilar (Blanes) després de l'incendi del 24/7/2016 Anna Aulet. Font: Twitter.com

Petits rebrots verds de vida enmig del paisatge negre i desolador del pas de les flames de l'incendi del 24/07/16 al turó del Vilar (Blanes)

Algunes notícies per llegir 27 i 28/11/2016...

Per cert, cansa que sempre es confongui Delta amb Desembocadura a la premsa, sembla una batalla perduda (no és "càmpings a banda i banda del delta", sinó de la desembocadura. Els càmpings formen part del delta, etc.)...

Segon intent de protegir el delta, a Blanes
El Punt Avui 28/11/2016

El ple aprova crear una taula de treball per retornar l'equilibri al delta de la Tordera

El delta de la Tordera, amb càmpings a banda i banda. Foto: EPA.

N. FORNS - BLANES
L'Ajuntament de Blanes va aprovar per unanimitat crear i convocar una taula de treball sobre el delta de la Tordera, amb representació dels ajuntaments implicats (els de Blanes, Malgrat, Tordera i Palafolls), l'ACA, la direcció general de Costes, una representació del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), entitats mediambientals i representants dels propietaris afectats a banda i banda del riu. La creació d'aquesta taula es va aprovar a iniciativa dels grups d'ICV-EUiA i Batega, que van exposar que malgrat que ja es va aprovar constituir aquesta taula, per ple, el 2013, no es va arribar a convocar mai. Víctor Catalán (ICV) va recordar que l'espai del delta de la Tordera s'ha anat degradant molt en els últims quinze anys. “Demanem que aquest cop sí que ens ho agafem seriosament”, va dir, en referència al primer intent, del 2013. La taula hauria de proposar mesures per retornar l'equilibri al delta de la Tordera i a la platja.


Els pescadors de i volen protegir una superfície de 9 milles marines durant un any per afavorir la regeneració de .

Els catalans d'arrossegament amenacen de no fer veda. Denuncien que en 3 anys no han cobrat les ajudes promeses.

Indignació i ressentiment dels pescadors catalans. Escolta-ho aquí.



Catalunya al dia. Catalunya ràdio 28/11/2016 

Els pescadors d'arrossegament catalans amenacen de no aturar la flota perquè encara no han cobrat les aturades dels últims tres anys que els havien promès. Consideren que les vedes són absolutament necessàries per garantir els recursos, però diuen que sense ajudes les empreses són inviables. Asseguren que el govern de Madrid els dóna allargues per acabar de finançar aquestes aturades biològiques que, en un 60%, es pagarien des de la Unió Europea. En parlem amb el president de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors de Catalunya, Eusebi Esgleas.


El Punt Avui 27/11/2016

La majoria de municipis del Maresme per on passa l'autopista C-32 inclouen en els pressupostos l'IBI que podran computar sencer per primer cop el 2017

Reclamen uns 2,7 milions que valoren com “un acte de justícia”


TERESA MÁRQUEZ - MATARÓ
Un estudi de la Diputació va confirmar fa pocs dies que a l'agost del 2016 “caducava” la bonificació del 95% de l'IBI a les concessionàries de diverses autopistes de peatge, incloent-hi la C-32, que els permetia pagar una quantitat irrisòria –el 5%– per ocupar els terrenys dels diferents municipis per on passava la via ràpida. Segons l'informe les concessions, que es va anar allargant fins a l'any 2021, incloïen una clàusula en què s'especificava que l'exempció del pagament de l'anomenada contribució, l'impost més important per als Ajuntaments, ja no seria vàlida durant l'exercici de l'any 2017. Les empreses que gestionen les vies ràpides catalanes construïdes abans del 1988 gaudien d'una situació privilegiada a partir d'una llei franquista del 1972. La situació la compartien fins ara Acesa i Invicat, mentre que altres concessionàries de vies ràpides com Autema, Aucat i Túnel del Cadí ja estaven obligades a pagar l'IBI corresponent des de feia temps. La informació facilitada per la Diputació als consistoris afectats els ha omplert d'alegria, no exempta de cert recel per uns diners que tot i que reclamen com a seus, encara no tenen de manera segura. Tot i així, i fent un exercici d'optimisme, la majoria ja han inclòs o inclouran la quantitat complerta de l'IBI de l'autopista en els seus comptes.

Un dels casos més paradigmàtics correspon a Arenys de Mar, que des del primer moment ha reclamat –sense èxit– el pagament de l'impost. “No hi volem renunciar perquè ens serà de gran ajuda per no apujar impostos, i esperem que aquesta vegada no hi hagi una renovació de l'exempció”, va dir fa uns dies el regidor d'Hisenda, Ramon Vinyes (PSC). Arenys de Mar és la població que pot obtenir més diners de la concessionària: 350.000 euros. Hi segueix Mataró, amb 348.000, Palafolls, amb 280.000, Sant Pol de Mar, amb 270.000, i Calella, amb 212.000. A la part baixa de la llista hi ha Cabrils, amb 21.170 euros, seguit de Vilassar de Dalt, amb 32.000, i Alella, Montgat i el Masnou, amb 30.000 euros cadascun.

Els alcaldes parlen

Els alcaldes consultats no volen perdre l'oportunitat d'aconseguir ingressos per a unes arques municipals que encara es ressenten de la crisi. N'hi ha, però, com és el cas de Caldes, que expliquen que el tram afectat per l'autopista “és tan minúscul que no arriba al quilòmetre i no es cobra res”. L'alcaldessa, Rosa Pou (ERC), lamenta que no es puguin beneficiar de l'aplicació de l'impost. D'altra banda, l'alcalde de Teià, Andreu Bosch (ERC), recorda que en la seva primera etapa al capdavant del govern el consistori va fer mans i mànigues per obtenir el pagament de l'IBI i no se'n va sortir. “Hem de fer el càlcul perquè es tracta d'una reivindicació històrica i un greuge per als Ajuntaments que cal resoldre”, sentencia.

Tot i l'escenari propici que planteja la Diputació, segons fonts de l'ens avui per avui no tenen constància que les concessionàries afectades hagin fet cap moviment. “Seria agosarat preveure res, però el cert és que tradicionalment aquestes empreses han presentat batalla en els tribunals per evitar pagar l'IBI”, comenten les mateixes fonts. En cas que presentin un recurs contenciós administratiu, la Diputació assegura que el pagament quedaria congelat fins que hi hagués una sentència ferma.

Primers intents vàlids

La lluita per recuperar l'IBI de l'autopista la va començar la Diputació a instàncies dels Ajuntaments, el 2009. Primer van reclamar l'import corresponent al període 1999-2002 amb un resultat molt positiu perquè els consistoris que es van emparar sota el paraigua de la Diputació van obtenir sentències positives. La segona tongada de reclamacions, compreses en el període 2003-2006 pujava al voltant de 7 milions d'euros dels quals alguns consistoris també van aconseguir que el jutge els donés la raó.

La galleda d'aigua freda va arribar l'any 2011, quan el Tribunal Suprem (TS) va donar la raó a l'Estat espanyol com a titular de les autopistes i, consegüentment, va desestimar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) a la qual s'aferraven els consistoris per poder reclamar els pagaments retardats. A causa de la veu de la més alta instància judicial, el TSJM va començar a desestimar les demandes que fins llavors havia anat acceptant i la Diputació va haver de recomanar que els Ajuntaments es guardessin les demandes en un calaix fins que arribessin temps millors.

LA FRASE

Es tracta d'una reivindicació històrica i un greuge per als Ajuntaments que cal resoldre
Andreu Bosch (ERC)
ALCALDE DE TEIÀ

LA XIFRA

2,7 milions és el que els ajuntaments demanen pel 100% de l'IBI de l'autopista C-32 corresponent a l'exercici 2017.

L'exemple de la ciutat de Mataró

Mataró va ser un dels municipis beneficiats en el primer període de cobrament de l'IBI per l'autopista. El raonament que feia servir el consistori era que el tram inaugurat el 1994, de Mataró a Palafolls, corresponia a una concessió nova i que, per tant, no es podia beneficiar de les exempcions que la llei franquista permetia a les vies ràpides inaugurades abans del 1988. El 2008 Mataró va aconseguir una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que li va permetre cobrar 1.404.958,23 euros més 479.445,59 euros en concepte d'interessos de les quantitats pendents d'IBI del període 1996-2003. La resta de recursos contenciosos interposats per l'Ajuntament en aquest sentit van acabar tenint sentències desfavorables. Concretament, van presentar reclamacions respecte a l'IBI dels períodes: 2004-2007, per 1.045.455,89 euros; 2008-2009 per 632.717,62; i 2010-2011 per 652.830,06. El consistori ha inclòs en els comptes del 2017 la quantitat que espera cobrar de l'IBI i que puja a 348.399,69 euros. El 2016 va facturar 17.419,98 euros corresponents al 5% de l'IBI.


Europa press 23/11/2016


Organizaciones ambientales han alertado al Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente de los efectos que está produciendo la masificación del uso deportivo en áreas protegidas y han pedido que establezcan una serie de medidas de prevención, control y la armonización normativa para el uso deportivo de áreas protegidas.

Así, entre las medidas que proponen plantean realizar campañas de sensibilización sobre los problemas que supone el uso público "masificado" y "a menudo descontrolado" de los espacios protegidos e insta a introducir en el currículum escolar de la función que desempeñan los espacios naturales y el conocimiento de los valores que albergan, así como establecer un observatorio científico sobre el impacto del uso público en las áreas protegidas. 

Las organizaciones Amigos de la Tierra, Asociación Centaurea, Asociación Redmontañas, Asociación Reforesta, Ecologistas en Acción, Fondo Natural, Mountain Wilderness, SEO/BirdLife, y la Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos han mantenido un encuentro con el MAPAMA y el Organismo Autónomo Parques Nacionales para analizar esta cuestión.

En ese marco, han explicado como la expansión y el "frecuente descontrol" en las zonas de protegidas de actividades como ciclismo fuera de pista, competiciones, masificación "indiscriminada" de la escalada en roca, suponen "amenazas crecientes" para la conservación de estos espacios. Si bien, han reconocido que estas actividades tienen escaso impacto sobre la naturaleza cuando se practican a pequeña escala pero los efectos adversos "se disparan" cuando la práctica se masifica o es inadecuada.

Además, destaca que "solo una parte reducida" del territorio español tiene "alguna figura de protección", por lo que hay "una mayoría del territorio apto" para realizar actividades deportivas sin comprometer la conservación de los recursos naturales.

A este respecto, recuerdan que el Comité Olímpico Español (COE) recomienda "no organizar eventos deportivos en espacios naturales protegidos", frente a la proliferación exponencial en la práctica de actividades recreativas en espacios protegidos, como el descenso en bicicleta todo terreno (BTT) por senderos o fuera de ellos, las carreras por montaña o la escalada en roca.

A estos eventos se suman otras actividades más tradicionales que ya existían en los mismos espacios y que a veces generan conflictos de uso entre colectivos y procesos globales que inciden negativamente en los ecosistemas, como el cambio climático, la deforestación, los procesos erosivos por causas naturales, las especies invasoras, etcétera, todo lo cual interacciona con el uso público masificado incrementando su gravedad y favoreciendo los cambios irreversibles.

"En modo alguno se trata de impedir el uso y disfrute de los espacios naturales, sino de restituir a las áreas protegidas su función básica de conservación, siendo la zonificación de los espacios protegidos la que debe establecer dónde, cuándo, en qué medida y cómo ha de accederse a las distintas áreas que los integran", señalan.

Finalmente, entre las recomendaciones aconsejan evitar los periodos críticos para la reproducción de las especies, los horarios nocturnos y el tránsito por las zonas húmedas y zonas de cumbres. En definitiva, instan a aplicar el principio de precaución, es decir que cuando haya dudas sobre el impacto de determinadas prácticas o eventos no se autoricen.


És per això pel que volen la Tourdera per espais PEIN i XN2000?...


Nació Digital 27/11/2016

Els guanyadors competiran al Campionat d'Espanya de Múixing.

Un dels participants al Campionat de Catalunya de Múixing Terra a Hostalric | Jordi Massaguer

Hostalric ha viscut un gran Campionat de Catalunya de Múixing Terra. El campionat s'ha fet aquest cap de setmana amb més d'un centenar de participants i ha decidit els campions i campiones de Catalunya en múixing i canicross de la present temporada 2016-17 i ha estat de molt alt nivell ja que hi han participat múixers catalans amb perspectiva internacional. La prova ha estat puntuable per a la 23a Lliga Catalana de múixing i per a la 11a Lliga Catalana de Canicross. Els guanyadors a Hostalric competiran al Campionat d'Espanya de Múixing.

El lliurament de premis s'ha fet aquest migdia al pavelló esportiu municipal en presència de l'alcalde d'Hostalric, Josep Frias i del regidor d'Esports, Jordi Massaguer. L'alcalde '’Hostalric ha destacat que "estic molt agraït a la Federació Catalana d'Esports d'Hivern que s'hagi fixat en Hostalric per al desenvolupament d'aquest campionat. Han estat dos dies de proves molt dures ja que la pluja ha deixat fang i aquest element no és habitual en aquest tipus de competicions, però al capdavall ha representat una experiència diferent". També ha destacat la feina feta per la Policia Local, l'ADF i Protecció Civil ja que han treballat de valent per al bon desenvolupament de la prova. "Ha quedat demostrat que som un poble petit però molt capaç d'organitzar esdeveniments com aquest".

Els hostalriquencs, David Pararol i Natàlia Camps han quedat campions en les categories que han disputat. Els participants a la cursa han utilitzat trineus, patinets o BTT, tirats per un, dos, tres, quatre o més gossos. La cursa del Campionat de Catalunya de Múixing terra ha estat organitzada per Club Canicross Gos Esport Catalunya, delegat de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern i ha comptat amb la col·laboració de Gos Net Sport Hostalric, Arion i l'Ajuntament d’Hostalric.

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Arenys de Mar 27/11/2016 Julián Lorente González. Font: Facebook.com

https://www.facebook.com/pere.bilbeny?hc_ref=NEWSFEED



Julián Lorente González
27/11/2016

Arenys de Mar.
Platja del Cavaió.

diumenge, 27 de novembre del 2016

El projecte del port de Tossa inclou una zona comercial i una escola nàutica. 27/11/2016 Diari de Girona

El projecte del port de Tossa inclou una zona comercial i una escola nàutica
Diari de Girona 27/11/2016

Segons el director de campanya del «Sí», Jordi Canal, si s'executés l'obra, es farien locals de restauració, botigues, bars de copes o una discoteca davant mateix de la zona portuària, un miler de noves places d'aparcament i un centre universitari vinculat a la UPC


Quatre gotes més aquest dissabte 26/11/2016 a la Baixa Tordera


Aquest dissabte han caigut quatre gotes (majoritàriament dècimes) a la Baixa Tordera, amb plugims aquí i allà sense gaire importància que tanquen una setmana amb més pronòstics i anuncis que quantitats recollides. Ahir...

10.0 mm a Breda com a més destacable
0.6 mm a Sant Celoni
0.4 mm a Blanes
0.5 mm a Pineda de Mar
1.2 mm a Calella
0.4 mm a Canet de Mar
0.5 mm a Arenys de Munt
1.0 mm a Vallgorguina

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Roca Grossa (Calella) 26/11/2016 Javier Zuazola. Font: Twitter.com

Cormorans a Calella

Vidriol europeu (Anguis fragilis) i Salamandres comunes (Salamandra salamandra) a Santa Maria de Palautordera 26/11/2016 Eva Rodellas. Font:ornitho.cat

3 Salamandres comunes (Salamandra salamandra) esclafades al camí i 1 Vidriol europeu (Anguis fragilis) observades per Eva Rodellas aquest dissabte 26/11/2016 a Santa Maria de Palautordera.

Font: www.ornitho.cat
Observadora: Eva Rodellas

Colltort (Jynx torquilla) a Blanes 25/11/2016 Josep M. Bas. Font: ornitho.cat

Mínim 1 Colltort (Jynx torquilla) observat per Josep M. Bas a Blanes (Les Planes-Santuari del Vilar) aquest divendres 25/11/2016.

També mínim 2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major).

Font: www.ornitho.cat
Observador: Josep M. Bas