Ràdio Palafolls 12/12/2016
Els republicans han denunciat un descontrol en la gestió d’un terreny municipal a Mas Reixach. El terreny fa temps que l’ocupa una empresa de materials de construcció que pagava una quantitat mensual d’uns 600€ al consistori. Amb l’esclat de la crisi econòmica, que va afectar en primer moment al món de la construcció, el consistori i l’empresa van arribar a l’acord de pagament del lloguer en espècies, és a dir, en material de construcció.
Esquerra, però, assegura que des de llavors no hi ha hagut cap mena de control sobre els albarans dels intercanvis pel que es desconeix quin material s’ha utilitzat d’aquesta empresa ni on s’ha destinat, ni tant sols si es cobria el cost de 600€ al mes.
El portaveu dels republicans, Francesc Alemany, denuncia que aquesta operació no ha estat fiscalitzada en els últims anys i que els comptes municipals s’han tancat en fals.
Per tot plegat demana la creació d’una comissió d’investigació per tal de depurar les possibles responsabilitats tant polítiques com funcionarials d’aquest afer, que Alemany qualifica de molt greu.
El govern ha tret ferro de la situació. El regidor d’urbanisme, Josep Rueda, reconeix la deficiència de la situació i explica que l’empresa fa uns 20 anys que ocupa l’espai i que cada any s’ha renovat el decret d’ocupació, però que des del 2012, no s’ha renovat el títol d’habitabilitat. Rueda explica que un cop detectat el problema s’ha posat a mans del CCM per tal de poder regularitzar la situació.
El Consell actuarà com auditor per saber el material utilitzat d’aquesta empresa i valorar si l’intercanvi arriba als 40 mil€, que és la quantitat que deuria l’empresa per aquests últims 5 anys.
Els experts aposten pel biogàs i minimitzen els possibles problemes
Ràdio Palafolls 12/12/2016
Ràdio Palafolls ha preguntat a 3 professors universitaris sobre els beneficis i perjudicis d’una planta de biogàs com la que una empresa de PLF vol instal.lar al polígon d’en Puigverd.
Els tres coincideixen en posar de manifest els beneficis d’aquestes plantes que transformen la matèria orgànica en energia.
En valoren el fet de ser una energia renovable que reaprofita i converteix uns residus en energia.
El catedràtic d’Ingenieria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Xavier Flotats, hi veu tots els beneficis i pocs problemes. Apunta que l’únic inconvenient que podria existir seria de possibles olors un cop tractats els residus. Assegura, però, que si la planta està ben dissenyada, aquest risc es minimitza.
D’igual manera s’ha expressat el professor del Departament de Química i Biologia Ambiental de la Universitat Autonoma de BCN, David Gabriel, que assegura que si la instal.lació és l’adequada i el manteniment el correcte, com en qualsevol instal.lació industrial, no hi hauria d’haver cap problema d’emissions ni de pudors.
Tots els experts apunten que el principal problema que es podria donar és d’olors sobretot amb el fang que resulta un cop acabat el tractament. Unes pudors, però, que poden ser evitades amb un correcte tractament. De tota manera, Remei Aldrich, enginyera química i professora d’un màster d’Energies Renovables, explica que aquest fang pot ser reutilitzat a la pagesia i en valora l’alt poder fertilitzant. De fet a Aldrich no li preocuparia la instal.lació d’una planta cde biogàs a PLF i explica que a casa nostra hi ha desconfiança, perquè encara són instal.llacions desconegudes. Explica que a Alemanya n’hi ha ja 10 mil plantes, mentre que a Espanya no arriben a les 40.
Del possible impacte visual, els experts expliquen que són 3 grans cilindres, però recorden que estarien en un espai industrial i que podrien ser fins i tot mig soterrats.
A PLF la possible planta de biogàs ha aixecat molts recels de veïns i de partits polítics, que temen del possible impacte ambiental, paisatgístic, d’olors i fins i tot d’impacte de camions circulant al polígon.
El projecte de Bioiberica
L’empresa farmacèutica Bioibérica se centra en l’elaboració d’heparina. Per la producció d’aquest medicament anticoagulant utilitzen diverses restes de materials animals i fins ara, els residus orgànics que es produïen eren traslladats i gestionats a fora.
La companyia vol evitar externalitzar el tractament de les restes animals amb què treballa i construir, així, una planta de biogàs que permeti, alhora, gestionar les seves deixalles, amb el que s’estalviaren els costos de tractar-les fóra de Palafolls, i amb el que produirien, també, energia d’autoconsum, segons ha explicat l’Ajuntament.
Però per fer mes rendible la planta proposen que també s’hi tractin restes d’altres empreses. Un dels temors és, precisament, que l’acumulació de les restes a l’espera de ser tractades, provoquin olors molestes. El consistori manté, però, que les deixalles d’altres empreses no s’acumularien al municipi, sinó que es concentrarien a Granollers, pel que mantenen que, així, s’evitarien les males olors.
Les restes es traslladarien a diari amb un camió cisterna a la planta de Palafolls.
El projecte planteja crear una planta amb 3 grans dipòsits tancats i on cadascun compliria amb una funció específica de la producció de biogàs. En el primer s’emmagatzemaria la matèria animal. Segons manté el Consistori, s’hi injectaria tota la matèria orgànica utilitzada per Bioibérica juntament amb la que arribés de Granollers i passaria directament del camió al dipòsit.
En el segon magatzem, és on es tractarien tots els residus. Seria el digestor, tancat hermèticament, sense aire, on es tractarien les deixalles a través d’un procés que combina vapor amb electricitat.
Però com ja diu un dels principis de la ciència, la matèria ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Així, el seu tractament no faria desaparèixer al complet les deixalles. Un cop s’hagués obtingut energia, que s’utilitzaria per l’autoconsum de la companyia, quedarien restes de la matèria orgànica processada al digestor. Es tracta d’una espècie de fang que l’Ajuntament manté que es gestionaria fóra del municipi i que s’emportaria a diari un camió cisterna.
Per tal que la planta de biogàs, tal i com s’ha plantejat, pugui tirar endavant, però, cal modificar el planejament urbanístic actual, ja que, de moment, no permet la construcció d’una planta de les dimensions que planteja la farmacèutica.
Una Ha de maíz se bebe 9 millones de litros de agua. No sé si nos podemos permitir este tipo de cultivos.Produce 10 mil kilos.
Agricultura catalana: "El repte d’adaptar-se al #canviclimàtic" http://ow.ly/yZXb3075nEX @irtacat @agriurb @agriculturacat @TarpunaCoop
La sembra del blat de moro genèticament modificat ocupa el 46% de les hectàrees de cultiu a Catalunya http://www.naciodigital.cat/noticia/121072/catalunya/capital/europea/dels/transgenics …
Catalunya, capital europea dels transgènics
Nació Digital 11/12/2016
La sembra del blat de moro genèticament modificat ocupa el 46% de les hectàrees de cultiu
Països com França, Alemanya o Itàlia han prohibit aquests cultius, però les multinacionals troben poca resistència política per introduir el transgènic a l'estat espanyol
Un camp de blat de moro, a Granollers de la Plana | Adrià Costa
El Flavr Savr va obrir el camí que poc després prendria el blat de moro, modificat genèticament per blindar la planta de les plagues i per aconseguir, teòricament, un major rendiment de les collites. En aquest context, la multinacional Montsanto va treure el MON 810, la varietat de panís que en les darreres dècades s’ha anat estenent pel món i que s’ha convertit en l’únic cereal transgènic que es comercialitza a la Unió Europea.
Partidaris i detractors dels cultius modificats
La dels transgènics és una història de controvèrsies i batalles argumentals que, avui, dues dècades després de la seva eclosió, encara no han cessat. Mai no hi ha hagut pau en aquest tema, i els informes que van apareixent revifen periòdicament el debat entre partidaris i detractors de la modificació genètica dels aliments.
El darrer cas s’ha viscut aquest 2016 amb la publicació d’un informe de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estat Units, que extreia dues conclusions després de revisar investigacions sobre l’impacte dels transgènics d’ençà que es van començar a utilitzar. La primera és que els aliments genèticament modificats són tan segurs com els que es produeixen a partir de cultius convencionals. I, la segona, és que els transgènics comencen a fer-se resistents a diversos insecticides i herbicides provocant, d’aquesta manera, “un problema agronòmic”. Lluny de tancar el debat, el document manté la polèmica sobre la modificació genètica, que divideix experts en la matèria.
Membres de la plataforma "Transgènics Fora" a uns camps experimentals de blat transgènic a Gimenells i el Pla de la Font (Segrià). Foto: Ivan G. Costa/Userda
El catedràtic de la Universitat de Lleida en Producció Vegetal i Ciència Forestal, Jaume Lloveras, assegura a NacióDigital que el debat del transgènic està “superat” i que la modificació genètica és una solució vàlida per combatre la plaga del barrinador, l’insecte que perfora el blat de moro i que danya el cultiu. “La vall de l’Ebre el pateix, i per això és necessària la biotecnologia”, assegura Lloveras, que destaca, no obstant, que els efectes dels transgènics no es noten de manera significativa en les zones on no existeix la plaga.
El professor de la Universitat de Lleida i expert en Química Agrícola, Jose Ramon Olarieta, comparteix aquesta darrera opinió de Lloveras, però argumenta en contra del blat de moro genèticament modificat perquè aquestes varietats “contaminen les arrels amb l’insecticida que porta incorporat”, alhora que alerta de la immunitat que van guanyant les plagues a la genètica, un fet que, segons apunta, pot augmentar la producció del transgènic a casa nostra.
A Espanya no hi ha resistència política a la introducció dels transgènics
Olarieta recorda que Catalunya és la nació europea on es cultiva més cereal modificat, de manera que el que passi aquí afecta els números de les grans companyies, que tenen interès en que es continuï sembrant al Principat. “Si cau la producció aquí cau a tota Europa”, diu el professor.
En aquesta mateixa tessitura es posiciona Carles Mencos, responsable nacional d’agricultura ecològica d’Unió de Pagesos, que creu que la capacitat de l’estat espanyol per frenar les pressions de les grans multinacionals és molt menor a la que tenen altres països d’Europa com França o Alemanya, on hi ha una prohibició temporal de la sembra de transgènics. Mencos atribueix aquesta “debilitat” a la poca incidència que té a la societat espanyola i catalana el debat sobre els aliments modificats genèticament. Així, assegura que la ciutadania d’altres indrets del continent tenen més informació sobre aquesta qüestió i, per tant, més criteri a l’hora d’opinar i decidir. “Si el polític sent que aquest tema el pot beneficiar electoralment, pot plantar més cara que no pas si veu que la ciutadania no es mulla”, assegura el sindicalista.
EL BLAT DE MORO TRANSGÈNIC PER HECTÀREES L'ANY 2015
Fes clic sobre cada comarca per saber-ne més
EL BLAT DE MORO TRANSGÈNIC PER PERCENTATGE L'ANY 2015
Fes clic a cada comarca per llegir més informació
Des del 2003, a Catalunya s’ha passat del 13% de superfície de blat de moro transgènic al 46% de l’any 2015, un creixement que va tenir el seu punt àlgid el 2012, quan un 56% de les hectàrees havien estat sembrades amb producte adaptat per aturar les plagues. Especialment revelador és el salt que va fer el transgènic en un any concret, del 2003 al 2004.
En aquest període salta del 13% al 38%, una diferència que s’explica per la incorporació al registre espanyol de les quatre primeres varietats del MON 810, un fet que va fer créixer el nombre de pagesos que van començar a sembrar transgènic. A partir d’aquest moment, el creixement ha estat progressiu fins a l’actualitat, quan gairebé la meitat de les hectàrees no han estat sembrades de manera convencional.
Aquesta dada s’explica en base a l’afectació de la plaga del barrinador (també dit taladre), que a Catalunya castiga sobretot les demarcacions de Girona i de Lleida, on hi ha regadiu.
L'EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE DE BLAT DE MORO TRANSGÈNIC EN %
En funció de l’any i del lloc, la plaga que es “menja” el blat de moro té major o menor incidència. En les zones on aquest problema és més important, com la costa empordanesa i les terres de Ponent, el barrinador pot provocar pèrdues d'entre el 25% i el 30% de la collita, una davallada que s’evita, a casa nostra, amb el transgènic, una eina vàlida, segons explica Lloveras, per als pagesos que han de lluitar contra l’insecte. L’afirmació és rebatuda per Mencos, que exposa altres sistemes per evitar la plaga com els sulfats o les rotacions de cultiu, una praxis que frena la plaga.
És però el transgènic una opció que pot anar a menys en els propers anys? La pregunta no es pot respondre amb seguretat, apunta el catedràtic, ja que aquest és un factor que depèn molt de l’evolució dels preus. Així, “si el pagès creu que pot tenir benefici a l’hora de sembrar blat de moro degut a les condicions del mercat, ho farà”, i si ho fa en indrets on hi ha plaga, haurà d’utilitzar transgènics. Olarieta, per la seva banda, alerta de l’oferta creixent de les varietats de les llavors transgèniques que s’ofereixen al pagès, que va en detriment de les llavors convencionals.
Tanmateix, algunes organitzacions com “Som lo que sembrem” treballen des de fa anys en la recuperació de varietats pròpies enfrontant-se, d’aquesta manera, a les patents i “a la manipulació dels organismes vius”. Ras i curt, la plataforma planta cara al monopoli de les llavors, una lluita contra la multinacional Montsanto que a la pràctica esdevé una batalla de David contra Goliat.
El monopoli de les llavors, una qüestió de diners
Que el mercat estigui en mans de pocs s’explica per la quantitat de diners que fan falta per pagar les proves que garanteixin que aquell producte genèticament modificat és apte per ser comercialitzat. “La vinculació entre transgènics i monopoli és certa. Qui digui això té raó”, assegura Lloveras, que explica que les investigacions i els assajos que s’han de fer per poder arribar a posar al mercat un producte transgènic pot suposar un cost que oscil·la entre els cinc i els 20 milions d’euros, uns diners que només tenen la possibilitat d’invertir les grans companyies.
A aquesta qüestió se li suma l’obligatorietat de pagar la patent en el cas que es guardin les llavors d’un any a l’altre o de tornar-les a comprar. Els tres experts consultats per aquest diari coincideixen en el fet que les multinacionals fan negoci amb aquest sistema de royalties. Molts pagesos renoven cada any el sac de llavors atès que no tenen la seguretat que el gen protector que s’injecta al blat de moro tingui la mateixa eficiència que en la primera sembrada. “Es donen casos de cultius amb llavors guardades que han reduït la seva producció un 20% en un any”, apunta Olarieta, que recorda la contaminació que provoca el blat de moro transgènic en terrenys on se’n sembra d’ecològic. El representant d’Unió de Pagesos creu que aquesta contaminació, que es produeix per l’aire, és culpa del Govern de la Generalitat i del seu poc interès per regular l’ús dels transgènics a Catalunya.
L'executiu català no té competències per prohibir-ne els cultius, però sí que hi pot posar requisits i condicions, una cosa que, diu Mencos, no fa. El representant d'Unió de Pagesos posa l’exemple del País Basc, on els agricultors tenen més dificultats per utilitzar blat de moro genèticament modificat ja que han de presentar documentacions que a Catalunya no fan falta. “Aquí hi ha un factor de comoditat que facilita el treball amb transgènics”, assegura. Tanmateix, la Generalitat només pot posar matisos a la sembra del transgènic, permesa pel govern espanyol, que s’acull a la legislació europea per acceptar aquests cultius.
Lloveras puntualitza que és l’Autoritat Europa de Seguretat Alimentària (EPSA) la qui dóna els permisos per comercialitzar transgènics o no, i recorda que el gener del 2015 l’Eurocambra va aprovar una nova legislació (després de tenir-la bloquejada durant quatre anys) que donava llibertat als països per prohibir o permetre’n l’ús als seus territoris. La majoria d’estats s’hi ha negat, i només Espanya, Portugal, República Txeca, Eslovàquia i Romania tenen el veto aixecat al blat de moro modificat.
No obstant, Lloveras també acusa la Unió Europea de ser “hipòcrita” en aquest tema, ja que exigeix molta documentació per acceptar l’ús d’un producte transgènic “però en canvi importa milions de tones de soja transgènica de països d’altres continents”.
Són dolents els transgènics per a la salut humana?
Parlar de transgènics és també fer-ho de l’afectació que tenen sobre la salut de les persones. En aquest debat és parteix sovint de la falsa idea que el transgènic no arriba a les persones, una premissa que és rebatuda per Lloveras, que assegura que el 25% del blat de moro modificat està destinat al consum humà. Només cal llegir les etiquetes de molts productes del supermercat per veure-hi la vinculació d’alguns additius amb els transgènics.
Malgrat això, el catedràtic assegura que no hi ha cap estudi seriós que conclogui que els derivats del panís modificat genèticament sigui perjudicial per a la salut, un argument que és avalat per l'estudi de l'acadèmia americana, un dels més exhaustius fets fins ara. Vol dir això que hi ha consens entre partidaris i detractors de la genètica? No. La polarització manté les posicions allunyades. Les idees i els valors són diferents, i el debat continuarà.
.jpg)
