dimarts, 17 d’abril del 2018

Més sobre la tala de la Roureda de Can Verdalet 16/4/2018

Ja fa més de dues setmanes de la tala de bona part la Roureda de Can Verdelet (Tordera) i tot continua igual... l'Ajuntament de Tordera (propietari de l'espai alterat) no ha fet res de lo que es va comprometre d'urgència (tancar accessos i carrils oberts, retirada del brancatge més voluminós que afecta a les zones inundables i, sobretot, recuperar les cotes naturals d'inundació alterades) a l'espera d'una restauració exhaustiva posterior a requeriment del Departament de Territori.

Tampoc el Departament d'Agricultura sembla complir la seva paraula i continuen les feines als terrenys adjacents tot i l'anunci d'obertura d'expedient i d'aturada (i nul·litat) del permís de tala.

En visita més calmada a tota la Roureda es constata que els danys són majors dels inicialment observats d'urgència, la zona afectada més greument és d'aproximàdament 1/3 de tot l'espai "protegit" però també hi ha unes 2 ha (les més al nord) on les tales i obertures de nous carrils es van quedar a mitges (van anar directament cap als exemplars de grans dimensions, alguns centenaris, de roures i freixes que resten tombats o amuntegats a l'espera de la retirada que es va aturar tard (tot i el coneixement de totes les Administracions afectades) però a temps per a les zones no afectades (perquè va sortir a premsa, vaja).

I és que tot i el drama de la tala, cal recordar que gran part de la Roureda no ha estat talada (drenada sí, però) i no hem de caure en l'error de donar-ho tot per perdut o fer servir la destrossa per oblidar que la resta continua sense protecció i amb mancances de gestió (recuperar les cotes naturals d'inundació és urgent... ja!... de moment s'ha perdut aquest darrer episodi de precipitacions).

Aquí podeu veure la zona no talada.

Cal un treball exhaustiu de la zona per determinar l'abast real de les feines il·legals realitzades (altre incompliment de TOTES les administarcions afectades).

A continuació, més imatges de la zona afectada (més d'un 1/3 del total de la Roureda)...

Continuen treballant per la zona tot i l'anunci de l'aturada per part d'Agricultura...


Continua tot drenat (la pluja abundant d'aquests dies ha entollat els terrenys però aquest es drena ràpidament) i siusplau, que ningú torni a fer servir l'absurda excusa de la sequera. Les roderes dels camins oberts funcionen com canals de desguàs cap als antics canals (també drenats que abans s'omplien d'aigua, sobreeixien i laminaven, i que ara drenen tot l'espai pel canal ampliat sota la carretera)...


Canal ampliat i enfonsat que drena TOTA la Roureda, talada o no...


I algunes imatges de la zona afectada (més d'un 1/3 de l'espai "protegit")...

dilluns, 16 d’abril del 2018

La Tordera avui 16/4/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

La Tordera avui Amplada: 64m Alçada: 36cm Cabal: 24 m3/s Nivell aqüífer: alt Desembocadura: Oberta La Tordera, tot i haver reduït el seu cabal, segueix en episodi de crescuda, aportant enormes quantitats de sediment a les platges!!

Caixes niu per combatre la processionària a Tordera 16/4/2018 Ajuntament de Tordera

Ajuntament de Tordera   Hace 3 horas
El departament de Medi Ambient amb la col·laboració dels alumnes de l'IES Lluís Companys treballem plegats per combatre la processionària mitjançant la fabricació i la instal·lació de caixes niu per a mallerengues

Alumnes de l’Institut Lluís Companys instal·len noves caixes nius per afavorir l’arribada d’aus insectívores que evitin la proliferació de la processionària
Ràdio Tordera 16/4/2018


Amb l’objectiu de combatre la plaga de la processionària, l’Ajuntament de Tordera va posar en funcionament una prova pilot consistent en fer un programa alternatiu per al control de la població de la processionària, més proper a l’àmbit de la lluita integral de plagues.

Les actuacions a realitzar van consistir en afavorir el control de la dinàmica poblacional d’aquest insecte autòcton, mitjançant la instal·lació de caixes niu per a les aus insectívores; l’eliminació del nius detectats a l’arbrat privat, mitjançant el compliment dels requeriments enviats als propietaris dels pins afectats

El passat divendres, alumnes de l’Institut Lluís Companys van començar a instal·lar noves caixes niu seguint els criteris de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia) per ubicar-les a les zones del municipi on s’alerta d’una presencia considerable de nius. En Tordera compta actualment amb 147 caixes distribuïdes a les zones de Mas Mora, Sant Daniel, les Farreres i Tordera Parc. Durant les properes setmanes s’instal·laran 20 caixes més a la zona de Terra Brava. Explicava la iniciativa Joan Carles Barrera, professor de l’institut.

Àudio

Aquest any s’ha ampliat el projecte per tal de construir caixes niu per ratpenats.

Xoriguer comú (Falco tinnunculus) al niu de la Riera dels Frares (Calella) 16/4/2018

Un any més, 1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) entrant i sortint del niu del pont de l'autopista a la Riera dels Frares (Calella).

També 1 Toixó (Meles meles) atropellat a la sortida de l'autopista C-32.

Arenys de Mar 15/4/2018 Pere Alzina i Bilbeny. Font: ornitho.cat

Observacions d'en Pere Alzina i Bilbeny d'ahir 15/4/2018 a Arenys de Mar...

3 Aligots comuns (Buteo buteo)
part alta d'Arenys de Mar
2 Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
1 Puput (Upupa epops)
2 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
10 Tudons (Columba palumbus)
2 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
2 Gaigs (Garrulus glandarius)
1 Garsa (Pica pica)
1 Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Gafarró (Serinus serinus)
1 Cadernera (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Alzina i Bilbeny

Pòlits cantaires (Numenius phaeopus) al Pla de Grau (Malgrat de Mar) 15/4/2018 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

2 Pòlits cantaires (Numenius phaeopus) fotografiats per l'Enric Badosa ahir 15/4/2018 al Pla de Grau (Malgrat de Mar)...


Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa

Desembocadura de la Tordera 15/4/2018 Oriol Soler Ferrer. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Oriol Soler Ferrer d'ahir 15/4/2018 a la desembocadura de la Tordera...

mínim 100 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
mínim 20 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
2 Gavines corses (Larus audouinii)
unes 20 Gavines menudes (Hydrocoloeus minutus)
unes 5 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 5 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
mínim 20 Gavians argentats (Larus michahellis)
3 Ànecs blancs (Tadorna tadorna)
al mar
uns 10 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Cames llargues (Himantopus himantopus)
1 Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
1 Puput (Upupa epops)
1 Ballester (Apus melba)
unes 20 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
mínim 10 Tudons (Columba palumbus)
uns 5 Coloms roquers (Columba livia)
unes 30 Garses (Pica pica)
3 Merles (Turdus merula)
2 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
3 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
mínim 10 Rossinyols bords (Cettia cetti)
uns 5 Trists (Cisticola juncidis)
1 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
2 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
uns 30 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
mínim 20 Pardals comuns (Passer domesticus)
2 Verdums (Carduelis chloris)
uns 20 Gafarrons (Serinus serinus)
unes 10 Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Oriol Soler Ferrer

Santa Maria de Palautordera 15/4/2018 Oscar Bargalló. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Oscar Bargalló d'ahir 15/4/2018 a Santa Maria de Palautordera...

1 Mostela (Mustela nivalis)
1 Llebre europea (Lepus europaeus)

2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Oscar Bargalló

La platja de Blanes genera 19,1 milions 16/4/2018 El Punt Avui

La platja de Blanes genera 19,1 milions
El Punt Avui 16/4/2018

Un estudi del CEAB conclou que més de la meitat dels banyistes gasten en menjar i begudes

Les zones de bany analitzades reben 1,5 milions d’usuaris

L’autor demana millores a la Punta de la Tordera

La platja de Blanes genera 19,1 milions, entre s'Abanell i la Punta de la Tordera Foto: Arxiu.

JORDI FERRER - BLANES
Un treball del geòleg i investigador del Centre d’Estudis Aquàtics de Blanes (CEAB) Enric Sagristà conclou que l’activitat a la platja de s’Abanell genera 19,1 milions d’euros durant la temporada d’estiu –entre els mesos de juny i setembre–. L’impacte es calcula a partir de la suma entre les platges de s’Abanell (la zona central de bany) i de la Punta de la Tordera, a tocar de la desembocadura.

Les dades sobre l’impacte econòmic que genera l’activitat a la platja s’extreuen de 516 enquestes presencials fetes entre el juliol i l’agost del 2015. La despesa a la platja inclouria “una tovallola, una revista o un diari”, i no s’hi compta l’allotjament ni el transport. Els enquestadors van demanar a visitants i residents on s’allotjaven i què compraven durant l’estona de bany, entre altres qüestions.

A banda de les enquestes, Sagristà i els seus col·laboradors van fer un estudi de freqüentació. Del 6 de juny al 18 de setembre del 2015, van calcular el nombre de banyistes que hi havia, hora per hora, des de les nou del matí fins a les vuit del vespre en dos punts de s’Abanell (la platja urbana) i en dos punts de la Punta de la Tordera (la platja semiurbana). S’Abanell, entre la roca de sa Palomera i el carrer Mercè Rodoreda (el final de la via per al trànsit rodat), fa 32.000 metres quadrats, i la platja semiurbana, amb els càmpings a tocar, en fa 21.560.

Les platges blanenques atreuen gairebé 1,5 milions d’usuaris, entre s’Abanell (900.000) i la Punta de la Tordera (575.000). Les dades de l’estudi no inclouen ni la cala Sant Francesc ni la platja de la badia de Blanes (entre sa Palomera i el port).

Les preguntes als banyistes i l’estudi de freqüentació van permetre conèixer que la platja genera 19,1 milions (11 a s’Abanell i 8,1 a la Punta de la Tordera). A s’Abanell, un 56% dels 900.000 usuaris (502.500) gasten en menjar i beguda. De mitjana, 14,40 euros. Pel que fa a la Punta de la Tordera, el 17% dels usuaris (96.642) fan despesa en compres (fins a 11,97 euros de mitjana).

“Més atractiva”

Tenint en compte la superfície de les dues platges, Sagristà considera que la Punta de la Tordera dona bons resultats –els 8,1 milions esmentats– i és partidari que disposi de més serveis. “Es podria mirar de netejar-la i posar-hi serveis mínims. Al final de l’avinguda de Madrid, s’hi podrien col·locar uns lavabos públics, un parell de dutxes i una rampa d’accés per a discapacitats. Amb quatre serveis, seria més atractiva per a la gent de Blanes que no hi va i per a la gent de fora que va a altres llocs.”

L’estudi, titulat Anàlisi socioeconòmica de les platges de s’Abanell i de la Punta de la Tordera: percepció, freqüentació i despesa directa, formarà part de la tesi de Sagristà, científic predoctoral des del 2015 i investigador del CEAB, un centre d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que depèn del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

LA XIFRA

516 enquestes van fer Sagristà i els seus col·laboradors entre el juliol i l’agost del 2015 per a l’anàlisi socioeconòmica.

L’allotjament dels banyistes

L’anàlisi revela d’on venen i on s’allotgen els banyistes de Blanes, el portal de la Costa Brava i al límit amb Malgrat de Mar (Maresme). Segons l’estudi, el 85% dels banyistes de s’Abanell són de Blanes, un percentatge molt més elevat respecte al que concentra la Punta de la Tordera (un 59%). A les dues platges, els visitants de fora de l’Estat provenen, majoritàriament, dels Països Baixos, Alemanya i l’Estat francès.

Sagristà explica que les persones enquestades valoren de Blanes “la bellesa del paisatge i el fet que en un costat hi hagi un penya-segat [a prop del castell de Sant Joan] i en l’altre, la desembocadura d’un riu”. Els usuaris de s’Abanell dormen a la seva segona residència (32%) o en un apartament (28%). A prop del riu, un 52% dels usuaris fan nit en un càmping i un 14% en un hotel.

L’estudi conclou que les dues platges no estan saturades, tret d’algun dia “en hora punta al pic de l’estiu”. A la platja urbana, la gent hi sol anar entre les deu i les onze del matí, i a la semiurbana, entre les nou i les deu.

El Punt Avui 16/4/2018

El 20% dels usuaris amb vehicle diuen que no hi tornaran per la zona blava

A s’Abanell paguen 5,46 euros al dia

Sagristà, a les instal·lacions del CEAB, amb un plafó de l’estudi sobre la platja de Blanes, fa uns dies. Foto: JOAN SABATER.

J. FERRER - BLANES
El fet de pagar per aparcar és un dels maldecaps que sorgeixen a l’hora d’anar a la platja de Blanes, segons les dades recollides per l’investigador del Centre d’Estudis Aquàtics de Blanes (CEAB) Enric Sagristà. “La gent, en general, ens ha dit que està bastant disgustada amb aquest tema: amb el fet d’haver de pagar per anar a la platja.”

Dels 1,5 milions d’usuaris de la platja de Blanes, entre un 15% i un 20% utilitzen el cotxe per anar-hi. I, d’aquest grup, “un 20% diuen que no hi tornaran pel fet d’haver de pagar”, diu Sagristà. Segons l’estudi, els usuaris de s’Abanell paguen 5,46 euros diaris per aparcar el vehicle i els de la platja de la Punta de la Tordera, 7,78.

El geòleg es planteja si l’Ajuntament podria introduir algun canvi en l’aparcament. “Caldria veure si el consistori hi guanya més amb el que li genera [la zona blava] o bé si hi guanyaria més eliminant el pàrquing. Llavors la gent potser gastaria més en coses com ara el menjar, el beure i l’entreteniment.”

En principi, l’Ajuntament permetrà que les 1.121 places que té en concessió a Saba als antics pavellons i al barri de la Plantera (a prop de s’Abanell) siguin gratuïtes a partir del 15 de juny –ja ho són del 16 de setembre al 15 de juny–. En el ple del desembre passat, la majoria dels grups de l’oposició van tombar la proposta d’apujar el preu del pàrquing subterrani del passeig, que també gestiona Saba.

“La millor tarifa”

Sagristà assenyala que, de mitjana, un dia de pàrquing a l’estiu a la Costa Brava costa 10 euros. A Blanes, en val 6. “Blanes té la millor tarifa de la Costa Brava, però la gent és molt reticent a pagar.”

diumenge, 15 d’abril del 2018

Àguila marcenca (Circaetus gallicus) a Can Carreres (Calella) 15/4/2018 Hugo Framis. Font: ornitho.cat

1 Àguila marcenca (Circaetus gallicus) observada per Hugo Framis avui sota Can Carreres (Calella).

També...

Ballesters (Apus melba)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Hugo Framis

Rossinyol (Luscinia megarhynchos) a Riells i Viabrea 15/4/2018 David Caballà. Font: ornitho.cat

1 Rossinyol (Luscinia megarhynchos) escoltat per David Caballé avui a Riells i Viabrea.

Comentari: Primer cant

Font: www.ornitho.cat
Observador: David Caballé

Santa Susanna 15/4/2018 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Antoni Abad d'avui a la Riera de Santa Susanna...

1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
2 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Picots verds (Picus viridis)
uns 2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
Tudons (Columba palumbus)
mínim 2 Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
uns 2 Gratapalles (Emberiza cirlus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
unes 2 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
mínim 1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Bruels (Regulus ignicapilla)
1 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
Mallerengues petites (Periparus ater)
Mallerengues carboneres (Parus major)
mínim 2 Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad