dimarts, 5 de febrer del 2019

Hàbitats i comunitats vegetals a tocar de Breda 5/2/2019 Arnau Tolrà. Font: Twitter.com

Fil recomanable...
A tocar de Breda hi ha un deliciós ventall de comunitats vegetals originàries ben conservades. Des d'herbassars humits fins a formacions de roure africà, corroboren que una planificació més propera a la no intervenció compatibilitza la qualitat ambiental amb l'assentament humà.

Claps de verneda madura amb herbassars mesohigròfils associats, on hi destaca el botó d’or (Ranunculus arvensis) i el buixol (Anemone nemorosa). El lluer hi és sempre present a l’hivern i les heures sustenten diversos estols de tord ala-roig arribats d’Escandinàvia enllà.

Formacions arbustives pròpies de la Catalunya humida, dominades per l’aranyoner, el sanguinyol i l’arç blanc. Espais de transició de gran rellevància ecològica que cada cop escassegen més. Diversos pinsans borroners hi passen l’hivern de forma anual.

Nombroses zones humides, antigament ben representades per tota la plana, on s’hi reprodueixen gran diversitat d’amfibis i odonats, hi nidifica el cabusset i s’hi passeja la llúdriga. Algunes d’elles amb poblaments notables d’helòfits i Carex.

Una roureda pura de roure africà (Quercus canariensis), de fulles immenses i semi-perennifòlies, amb presència d’espècies pròpies d’estadis de maduresa i condicions edàfiques òptimes, com el boix grèvol i la moixera de pastor. On des d'uns anys ençà el cabirol hi torna a bordar.

Roureda de Can Verdalet (Tordera) 5/2/2019


Aquesta tarda per la Roureda de Can Verdalet (Tordera)...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Colltort (Jynx torquilla)
a la roureda seca i aclarida
1 Picot verd (Picus viridis)
mínim 1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
mínim 2 Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
2 Tudons (Columba palumbus)
2 Gaigs (Garrulus glandarius)
3 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
uns 20 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
mínim 2 Gratapalles (Emberiza cirlus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Bruels (Regulus ignicapilla)
mínim 1 Mallerenga petita (Periparus ater)
unes 10 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Gafarrons (Serinus serinus)

Continua corrent l'aigua (poc ja) pels canals però només lamina a petites zones (ni un 10% de l'inundable potencial). Accessos oberts, circulació motoritzada, gossos,... no ha canviat res.

Algunes imatges de la Roureda de Can Verdalte (Tordera)...


Bé, sí que ha canviat alguna cosa respecte el mes passat (a la zona menys accessible, a la propera a la carretera és una vergonya)...


dilluns, 4 de febrer del 2019

Pòster "Fauna amenaçada del Mar Mediterrani" 4/2/2019 Pelagicus

Gràcies al dibuixant Àlex Mascarell, 14 col·laboradors i les fundacions i , el pòster de Fauna amenaçada del Mar Mediterrani ja és una realitat! Disposem ja d’una nova eina de difusió ambiental per reivindicar que ocells marins són també rars i amenaçats!

Fotografia de la Tordera 3/2/2019 Xavier Serra. Font: Instagram


Can Jordà (Santa Susanna) 3/2/2019 Oriol Clarabuch i Raül Calderon. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Oriol Clarabuch i de Raül Calderon d'ahir diumenge 3/2/2019 a Can Jordà (Santa Susanna)...

1 Bruna de bosc (Pararge aegeria)

1 Aligot comú (Buteo buteo)
2 Gamarusos (Strix aluco)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
3 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
2 Picots verds (Picus viridis)
2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
2 Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
8 Tudons (Columba palumbus)
3 Gaigs (Garrulus glandarius)
1 Griva (Turdus viscivorus)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
6 Merles (Turdus merula)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
4 Cargolets (Troglodytes troglodytes)
3 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
uns 60 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
2 Lluers (Carduelis spinus)
3 Gratapalles (Emberiza cirlus)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
8 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
3 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
2 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 Bruel (Regulus ignicapilla)
1 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
1 Mallerenga petita (Periparus ater)
5 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
6 Mallerengues carboneres (Parus major)
1 Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
uns 10 Pardals comuns (Passer domesticus)

Font: www.ornitho.cat
Observadors: Oriol Clarabuch i Raül Calderon

Breda 3/2/2019 Jose Manuel Arcos. Font: ornitho.cat

Observacions de Jose Manuel Arcos d'ahir diumenge 3/2/2019 a Breda...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
Grives (Turdus viscivorus)
Merles (Turdus merula)
Cogullades vulgars (Galerida cristata)
Titelles (Anthus pratensis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Jose Manuel Arcos

Algunes notícies per llegir 2-4/2/2019...

Enric Sagristà Hace 3 horas
Article d'opinió al amb un resum de la xerrada "Desmuntant mites sobre la Tordera" que en i jo vàrem realitzar a el dia 11 de Gener. Enllaç:

Desmuntant mites sobre la Tordera
Diari de Blanes 2/2/2019

Organitzada per la CUP Tordera, el divendres 11/1/2019 l’Enric Sagristà, geòleg i investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), i en Javier Romera, naturalista local, van fer una xerrada a la Biblioteca de Tordera amb el títol “Desmuntant mites sobre la Tordera”.

Fent servir dades i documentació històrica, dades pròpies fruit dels treballs i seguiments realitzats a la zona, sempre amb referències a les peculiaritats locals, i interpel·lant al públic assistent mitjançant una aplicació on-line, es desmunten 8 dels falsos mites més estesos i repetits entre la població (4 sobre geologia i 4 sobre ecologia) que originen les principals confusions envers la Tordera i l’entorn natural en general i que generen les principals errades de gestió que patim en l’actualitat:

1) La Tordera és… una riera, un riu, un riu temporal, o entre un riu i una riera?

Existeix una gran confusió entre la població local en aquest tema, i es llisten i detallen tots els paràmetres i totes les peculiaritats sobre el funcionament de la Tordera i el per què es tracta d’un riu, desmentint les principals afirmacions errònies que es fan servir.

2) A què anomenem riu subterrani de la Tordera?

Hi ha la creença entre moltes persones que la veritable Tordera és un riu subterrani, una mena de canal o una gran cavitat sota terra per on circula o que emmagatzema l’aigua. S’expliquen les característiques geològiques de la conca que ho desmenteixen i les de l’aqüífer que realment tenim, així com el seu funcionament a nivell local.

3) A què es degut l’assecament del riu a l’estiu?

Des d’un procés natural propi del clima mediterrani, fins a les conseqüències derivades del canvi climàtic, s’han fet servir moltes afirmacions errònies per justificar que s’assequi el riu a l’estiu, normalitzant una anomalia àmpliament assumida per la major part de la població. Amb dades i registres històrics es demostra que és fals que la Tordera s’ha assecat a l’estiu sempre, o que plogui menys o diferent,  i que l’actual manca de cabal superficial és conseqüència d’una mala gestió i planificació del territori que origina una sobreexplotació dels aqüífers.

4) Les motes (canalització) són la causa o la solució?

Sempre s’ha dit que les motes són la solució a l’erosió de la plana al·luvial, a les inundacions i als trencs del riu, quan en realitat traslladen el problema o directament no funcionen com ens volen fer creure. Es detallen i es fonamenten amb dades algunes de les principals problemàtiques que originen, com l’enfonsament de la llera del riu i el retrocés de la plana deltaica.

5) La Tordera és un riu degradat?

Tota la vida ens han fet creure que la Tordera és un riu en mal estat de conservació perquè no s’assembla a lo que ens han dit que és un riu “ideal”, i que tots els rius són i funcionen igual. Amb abundants referències a les peculiaritats ecològiques del riu, es demostra que està avaluat de manera incorrecta i que no cal ser un riu rectilini o meandriformes “perfecte” per ser dels rius amb millor estat de conservació i amb més biodiversitat de tota Catalunya. Tot el contrari, la Tordera ho és per ser un riu anastomosat en bon estat de conservació, amb característiques pròpies i hàbitats singulars.

A la figura podem veure una imatge de la Tordera a la part superior, una d’un riu del tipus anastomosat a baix a l’esquerra i una d’un riu meandriforme a baix a la dreta. Els dos de baix es consideren rius en molt bon estat de conservació segons les seves característiques pròpies. La Tordera, com a riu clarament anastomosat, s’ha de valorar i gestionar com a tal, no segons les característiques pròpies d’un meandriforme. Aquest error és precisament el que està fent que la Tordera es consideri un riu degradat i que es gestioni pensant en la imatge d’un riu meandriforme. Amb aquest exemple desmuntem  dos dels principals mites de la Tordera i generem el missatge correcte que hauria de calar entre la població: “La Tordera és un RIU anastomosat però un riu i es troba en un estat de conservació MOLT BO i no pas degradat com es diu, per exemple per que no té bosc de ribera, quan precisament un riu anastomosat es caracteritza per l’absència de bosc de ribera a les zones pròximes a la llera.

6) S’ha de recuperar el bosc de ribera a la Baixa Tordera?

Primer s’exposen les fonts històriques i les evidències gràfiques que demostren que a la Tordera no es vol recuperar cap bosc de ribera perdut, així com les principals peculiaritats del riu i de les planes al·luvials per comprendre la seva funció i distribució real a la Tordera. I per altre banda s’expliquen els motius pels quals aquesta falsa “recuperació” no només no representa cap millora sinó que afecta negativament a la biodiversitat i a les característiques del riu.

7) Els estanys de Tordera (i el medi natural en general) estan protegits?

Existeix un gran abisme entre lo que la gent pensa que es protegeix o gestiona en matèria de medi natural i biodiversitat, i lo que es gestiona i com es gestiona en realitat, generant una falsa idea que “algú”, en algun lloc, es preocupa i té cura d’aquests temes. Es detallen les principals errades de gestió i algunes de les principals amenaces envers els espais naturals i la biodiversitat de Tordera, així com els principals tresors naturals que fan del municipi un lloc especial.

8) Esteu informats de la natura del vostre poble?

No només no s’informa correctament a la població sobre temes relacionats amb el medi natural del seu poble, sinó que es genera i fomenta un erroni “imaginari col·lectiu” que origina les principals errades i falsedats entorn la biodiversitat i la seva gestió, normalment de la mà d’algunes persones mediàtiques que gaudeixen d’una “presumpció de credibilitat” absoluta, essent en la majoria de casos l’única veu que arriba a la població malgrat haver estat desmentida. Es detallen els casos més greus i perjudicials.

La gran assistència de públic, l’interès i la sorpresa expressades en finalitzar l’acte envers els temes tractats, així com la manca de temps que van deixar alguns sense desenvolupar o debatre, fa que es plantegi la seva repetició en breu.

Firmat: Javier Romera i Enric Sagristà

-------------------------------------------

L'Observatori 3 feb.
Ahir a vam realitzar la sortida "Les aus hivernants al delta de la Tordera"! Esperem que hagueu après molt i sobretot que hagueu gaudit de l'activitat!! Moltes gràcies a tots els assistents i a la col·laboració de l' Fins a la propera!! 😀

Visitem el delta de la situada entre i , i forma una llacuna aïllada del mar en un espai natural protegit (Xarxa Natura 2000). Porteu prismàtics ! ▶️

Mémoire2Ville 2 feb.
1917. le premier bateau d’Espagne fait avec du béton armé dans les chantiers navals de Malgrat de Mar.

diumenge, 3 de febrer del 2019

La baixada de cabal a la Tordera més important del que portem d'any 3/2/2019

Important reculada del cabal de la Tordera a Fogars de la Selva (la més important del que portem d'any) malgrat la pluja d'ahir i les crescudetes a Sant Celoni i Riera de Santa Coloma... Només s'explica per les extraccions😏...

Veure també (tuit i comentaris)...

Javier Romera 30 ene.
Si les condicions meteorològiques a la conca de la Tordera no varien en dies i el cabal estava estable a uns 2 m3/s... Què fa disminuir repentinament el cabal ahir al matí? (Mateixa variació es veu altres dies també al matí)... Curiós.

Sobre el Lliri de neu (Galanthus nivalis) a la conca de la Tordera 3/2/2019 Arnau Tolrà. Font: Twitter.com

El lliri de neu, emblema de les comunitats ecològiques de la singular depressió de la Selva, emblanqueix exclusivament els sòls al·luvials poc alterats. Exhibint la reducció dels hàbitats fluvials a la mínima expressió; la marginalitat de les formacions originals de la regió.

2 Mosques grosses (Himantoglossum robertianum) a Ciutat Jardí (Palafolls) 2/2/2019 Laura Arjona. Font: ornitho.cat

2 Mosques grosses (Himantoglossum robertianum) obserbats per la Laura Arjona ahir dissabte 2/2/2019 a Ciutat Jardí (Palafolls).

Font: www.ornitho.cat
Observadora: Laura Arjona

Riells i Viabrea 2/2/2019 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir dissabte 2/2/2019 a Riells i Viabrea...

6 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Junts. Mengen borrons de pubescens.
1 Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
1m als aranyons.
1 Tord ala-roig (Turdus iliacus)
Als àlbers

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

4 gotes més aquest dissabte al vespre 2/2/2019

A les 4 gotes de la nit del 1-2/2/2019 s'afegeixen les d'aquest dissabte 2/2/2019 al vespre...


0.2 mm a Sant Celoni
2.6 mm a Breda
1.0 mm a Fogars de la Selva
2.1 mm a Tordera
0.0 mm a Tossa de Mar
0.4 mm a Blanes
2.7 mm a Malgrat de Mar
0.2 mm a Pineda de Mar
0.6 mm a Calella
0.4 mm a Canet de Mar
0.8 mm a Arenys de Munt

5 cm de neu a Puig Sesolles (Montseny 1.668m)
1.4 mm a Arbúcies
0.3 mm a Santa Coloma de Farners