dimarts, 24 de setembre del 2019

Sobre la Roureda de Can Verdalet (Tordera) i "la gestió" dels boscos a Catalunya 24/9/2019

Veure també... https://twitter.com/XavierRomeraC/status/1176530308923101185

Ha passat més d'un any i mig de la tala d'aproximadament un terç de la Roureda de Can Verdalet (Tordera) amb el coneixement i vistiplau d'Agricultura (sense supervisió) i Ajuntament (propietari) http://natura-tordera.blogspot.com/2018/03/talen-la-roureda-de-can-verdalet.html i ja es poden apreciar algunes de les seves conseqüències.


En síntesi va consistir en l'explotació forestal típica i habitual (la norma, no l'excepció) que prima el rendiment a la preservació de l'habitat o dels seus valors naturals, amb la retirada dels peus rendibles i de major port, deixant els joves per a una futura explotació, i amb l'obertura de nous camins.

Avui la imatge és diferent i la vegetació ja amaga les principals cicatrius, però també un dels principals efectes sobre la seva composició i estructura vegetal en passar d'un bosc madur, ombrívol i humit (de caràcter eurosiberiá), a un rejovenit, assolellat i sec (de caràcter mediterrani)...


A més d'alguns Roures pènols (Quercus robur) i africans (Quercus canariensis), Freixes (Fraxinus angustifolia) i Oms (Ulmus minor) talats, espècies que fins l'any passat dominaven el sotabosc com el Ginebró (Juniperus communis), el Boix grèvol (Ilex aquifolium), l'Arç blanc (Crataegus monogyna) i la Moixera de pastor (Sorbus torminalis), entre altres, amb prou feina es recuperen a alguns racons...


Altres espècies com el Marcòlic (Lilium martagon) o fins i tot el Corniol (Aquilegia vulgaris) no semblen haver resistit (si més no, no detectats encara). Al seu lloc, ha hagut una important entrada d'espècies exòtiques, ruderals i mediterrànies de l'entorn, més afavorides per les noves característiques de l'espai.


Altre de les moltes conseqüències ha estat la desaparició de grans quantitats de fusta morta típica d'un bosc madur ben estructurat, amb una més que evident afectació per a la fauna, com l'Escanyapolls o Cèrvol volador (Lucanus cervus). Aquesta d'avui és una femella morta...


Que ningú s'enganyi... quan alguns Tècnics forestals, bombers i polítics volen fer passar l'explotació forestal com a gestió per al manteniment i millora de la biodiversitat dels boscos en bon estat, en realitat i a la pràctica parlem d'això, i és la norma.

És fascinant com alguns han comprat aquest relat i l'han donat credibilitat a segons quins personatges pel simple fet de ser "tècnics" del que sigui. Això no només ha passat i està passant a la Roureda de Can Verdalet (XN2000) sinó que és el que està passant amb totes les rouredes de la zona.

I lluny de rectificar o prendre mesures per evitar que torni a passar, us estan colant que és per evitar incendis forestals, minimitzar riscos, millorar la biodiversitat i fer viable el manteniment dels boscos de Catalunya sense distincions (tot el contrari)...


dilluns, 23 de setembre del 2019

La dessalinitzadora de la Tordera (Blanes) funcionarà, ara, al 75% de la seva capacitat per abastir l'AMB 23/9/2019

La Baixa Tordera. Un territori qe ni s'abasteix (ni l'afecta) ni suministra d'aigua als territoris veïns amb l'aigua dels embassaments sinó dels aqüífers de la Tordera, però que gestiona els recursos hídrics segons el nivell dels embassaments i les necessitats de l'AMB i el Ter
😏


La de la Tordera (Blanes) ara funciona al 75%... Ara... no per evitar la sobreexplotació dels aqüífers que abasteixen tot l'Alt Maresme i Selva Marítima o per garantir el cabal ecològic del riu ZEC XN2000 que durant l'estiu (i lo que queda
😏
) ha estat sec, sinó per abastir l'AMB.


. incrementa la producció d'aigua #dessalinitzada arran del descens de reserves als #embassaments del sistema #Ter #Llobregat bit.ly/353WyLF

L'ACA incrementa la producció d'aigua dessalinitzada arran del descens de reserves als embassaments del sistema Ter Llobregat
ACA 23/9/2019
Del. Girona

Amb un volum per sota del 60% (menys de 367 hectòmetres cúbics emmagatzemats), la dessalinitzadora del Llobregat ha començat a produir al 70% i la de la Tordera al 75% de la seva capacitat

Aquesta mesura s’aplica amb l’objectiu d’alentir el descens de les reserves i optimitzar al màxim els recursos naturals d’aigua disponibles

També es comprovarà l’estat dels pous destinats a l’abastament d’aigua en situacions de sequera, les instal·lacions de regeneració d’aigua, entre d’altres


L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha incrementat el règim de funcionament de les plantes dessalinitzadores catalanes, arran del descens de reserves dels embassaments que formen part del sistema Ter-Llobregat. Després d’un estiu sec i calorós sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, el volum d’aigua en el sistema que abasteix a 5 milions d’habitants s’ha situat per sota del 60%, amb 367 hectòmetres cúbics emmagatzemats.
Per aquest motiu, l’ACA ha incrementat la producció d’aigua dessalinitzada a la planta del Llobregat fins el 70% (durant les darreres setmanes funcionava al 20%, tenint en compte que a la primavera estava al 10%) i a la dessalinitzadora de la Tordera fins el 75% (en les darreres setmanes estava al 50%, mentre que a la primavera el seu funcionament era del 35%).

Es pren aquesta mesura al situar-se les reserves del sistema Ter Llobregat en la fase de prealerta (per sota del 60%, amb 367 hm3), tal i com defineix el Pla de sequera, per així optimitzar al màxim les reserves naturals d’aigua disponibles (embassaments i aigües subterrànies) i allunyar al màxim l’entrada en escenaris que comportarien mesures més restrictives.

La fase de prealerta preveu l’adopció de mesures preventives davant el descens de reserves, com l’increment de la producció d’aigua dessalinitzada, la comprovació de l’estat de les captacions subterrànies per complementar l'abastament d’aigua; l’anàlisi de l’estat de les instal·lacions de reutilització d'aigua; la  comprovació dels plans d'emergència dels ens locals, entre d’altres. També s’intensificarà el seguiment de l'estat de les reserves i es duran a terme accions d'informació i sensibilització orientades a afavorir l'estalvi i el consum responsable d’aigua.

Per a més informació podeu consultar la web sobre la sequera.

Rapinyaires entre Malgrat de Mar i Tordera 23/9/2019

Aquest migdia entre Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera per l'N-II...

1 Aligot vesper (Pernis apivorus)
sobre Fibracolor (Tordera). També 4 Cornelles negres (Corvus corone)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
a Palafolls
1 Falcó mostatxut (Falco subbuteo)
sobre Can Verdalet (Tordera)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
al Pla de Pineda (Malgrat de Mar)

Pla del Repiaix (Breda) 22/9/2019 David Caballé. Font: ornitho.cat

Observacions de David Caballé d'ahir diumenge 22/9/2019 al Pla del Repiaix (Breda)...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Falcó mostatxut (Falco subbuteo)
4 Cornelles negres (Corvus corone)

Font: www.ornitho.cat
Observador: David Caballé

Pluja 22/9/2019


Tempesta la nit de diumenge 22/9/2019 que ha deixat força registres sobretot al litoral...

1.0 mm a Vallgorguina
0.8 mm a Sant Celoni
0.5 mm a Montnegre
0.4 mm a La Batllòria
0.0 mm a Breda
7.0 mm a Fogars de la Selva
3.0 mm a Tordera
53.2 mm a Tossa de Mar
23.4 mm a Lloret de Mar
21.2 mm a Blanes
13.2 mm a Malgrat de Mar
17.1 mm a Santa Susanna
33.0 mm a Pineda de Mar
25.0 mm a Calella
2.2 mm a Sant Pol de Mar
8.4 mm a Canet de Mar
3.6 mm a Arenys de Mar
2.0 mm a Arenys de Mar
0.2 mm a Arenys de Munt

0.3 mm a Sant Hilari Sacalm
21.6 mm a Arbúcies
0.1 mm a Santa Coloma de Farners
4.6 mm a Llagostera

diumenge, 22 de setembre del 2019

Sobre les llúdrigues (Lutra lutra) a la Tordera durant l'estiu 21/9/2019 Arnau Tolrà. Font: Twitter.com

Durant l'estiatge els ecosistemes fluvials mediterranis canvien profundament, reduint l'àrea habitable per la llúdriga però també oferint-li noves oportunitats. Les tolles esdevenen reservoris d'aliment fàcil i les serps, amfibis i crancs passen a ser ítems nutricis fonamentals.

En respuesta a
Tot i això, durant aquest període la llúdriga recula forçosament cap als trams amb major estabilitat i bon estat de conservació. Aquí un rascador i tobogan de l'espècie, indicador de refugi estival/zona de cria, i l'hàbitat seleccionat.