Desembocadura del riu Tordera 14/9/09. Àlex Giménez

Observacions de l’Àlex Giménez ahir a la desembocadura del riu Tordera...

Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
6 Xatracs Becllargs (Sterna sandvicensis)
9 Baldrigues cendroses (Calonectris diomedea)
1 Batallaire (Philomachus pugnax)
2 Corriols grossos (Charadrius hiaticula)
1 Oriol (Oriolus Oriolus) mascle.
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
1 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
7 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica) i cuablanques (Delichon urbica) al mar en migració
Cueretes blanques (Motacilla alba)
13 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
4 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
11 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
3 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)

Urbanització La Vall (Santa Susanna) 13/9/09. David Caballé

Observacions i fotografies de David Caballé d’aquest diumenge a l’urbanització La Vall (Santa Susanna)...

Pas de rapinyaires...

1 àguila pescadora (Pandion haliaetus)

2 arpelles vulgars (Circus aeruginosus) mascle i femella

2 aligots vespers (Pernis apivorus)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
.

tudó (Columba palumbus)...

.

.

gafarró (Serinus serinus)...

.

Sortida herpetològica nocturna al Pla de la Júlia (Tordera) 14/9/09

Aquest dilluns a la nit pel Pla de la Júlia (Tordera), aprofitant la pluja...

Gripaus d’esperons (Pelobates cultripes)
Gripaus comuns (Bufo bufo)
Gripaus corredors (Bufo calamita)
Tòtils (Alytes obstreticans)
Reinetes (Hyla meridionalis)
Granotes verdes (Pelophylax perezi)
Granotes pintades (Discoglossus pictus)

I és que aquesta pluja arriba desprès de moltes setmanes seques i coincidint amb la màxima activitat nocturna dels amfibis, finals d’estiu i principis de tardor... si voleu saber quins hi ha al costat de casa vostra, aprofiteu aquesta setmana (potser la millor de l’any) i ens trobem a una de les millors àrees herpetològiques de Catalunya.

També al Pla de la Júlia...

2 mussols comuns (Athene noctua)
1 òliba (Tyto alba)
.

Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)...

.
.

gripau comú (Bufo bufo)...

.
.

gripau corredor (Bufo calamita)...
.

.
tòtil (Alytes obstreticans)...
.
.
reineta (Hyla meridionalis)...
.

.
granota pintada (Discoglossus pictus)...
.

.
granota verda (Pelophylax perezi)...
.

Algunes notícies més per llegir 15/9/09...

Recuperen espècies vegetals extingides fa més de seixanta anys de les costes del Maresme
El Punt 15/9/09

Una imatge de la replantació feta a Arenys de Mar.

L'obra social de Caixa Catalunya ha aconseguit recuperar unes quantes espècies gairebé extingides a diverses platges del Maresme. En alguns casos, les espècies vegetals recuperades per mitjà d'aquestes actuacions de reintroducció de l'obra social de Caixa Catalunya –amb voluntaris locals– o gràcies al seu retorn a les platges de manera natural a través de temporals marins, representen les úniques poblacions romanents al Maresme i, fins i tot, a la costa catalana.

Per exemple, entre la flora recuperada al Maresme, destaca el cas de la travarada marina, pràcticament extingida a l'inici del conveni i que ara és present amb una dotzena d'individus a la platja de Malgrat de Mar.

Les actuacions dutes a terme s'emmarquen en un conveni de col·laboració de vuit anys que l'obra social de Caixa Catalunya manté amb diversos ajuntaments del Maresme. En concret els de Malgrat de Mar, Vilassar de Mar, Arenys de Mar i Canet de Mar.

Aquest pla de conservació va néixer a partir de la constatació de l'estat preocupant de les platges de la comarca. De fet, segons estudis de Caixa Catalunya, a les platges entre el Besos i la Tordera, s'han extingit prop d'un 43% d'espècies vegetals exclusives de sorra que hi havia fa seixanta anys.

Per aquest motiu, l'obra social de Caixa Catalunya va fer una aposta decidida per a la protecció de les darreres mostres existents d'aquest tipus de vegetació al Maresme, així com a tot el litoral català. De fet, i segons constata el director de l'àrea de medi ambient de l'obra social de Caixa Catalunya, Miquel Rafa, «recuperant aquesta vegetació dunar, les platges resultants són més resistents i sostenibles, ja que suporten millor l'erosió marina i la desaparició de la sorra, fet molt important tenint en compte els efectes desastrosos dels temporals marins».


Acaba la regeneració de s'Abanell però manca l'informe de Costes
Diari de Girona 15/9/09

La draga ha estat treballant un mes abocant sorra en un tram de poc menys d'un quilòmetre que va quedar malmès pels temporals

La platja de s'Abanell, amb l'aportació dels 250.000 m3 de sorra, ahir a la tarda. carles colomer

MARTÍ SANTIAGO
La regeneració de la platja de s'Abanell ja ha finalitzat després que durant pràcticament un mes una draga hagi abocat 250.000 metres cúbics de sorra a la zona que va quedar afectada després dels temporals de l'any passat. No obstant això, el consistori està pendent de l'informe que ha de realitzar la Direcció General de Costes per valorar com s'ha produït aquesta regeneració.

Malgrat que el volum d'arena aportat ha servit per regenerar uns 700 metres de platja a les acaballes de la temporada estiuenca servirà a Blanes per mantenir la seva imatge de poble costaner. Cal recordar que paral·lelament a la regeneració s'han estat executant les obres d'emergència de reparació del passeig marítim per evitar que tant la ciutadania com els turistes no poguessin disposar d'aquesta zona lúdica.

En aquesta ocasió, la regeneració de la platja s'ha realitzat amb l'aportació de sorra extreta d'Arenys de Mar en comptes d'obtenir-la del delta de la Tordera.

Remodelació de l'espai

A banda de les diferents obres d'arranjament que s'han efectuat a la zona, el govern (CiU, PDB, PP) té prevista la remodelació d'aquest espai turístic en el qual invertirà gairebé 7 milions d'euros i que consistirà, entre altres accions, en la pacificació del trànsit pels carrers turístics donant prioritat als vianants. En canvi, el passeig de s'Abanell, juntament amb el carrer Cristòfol Colom, seran els encarregats d'absorbir el trànsit rodat. Abans, però, caldrà que l'Ajuntament aprovi el Pla General i redacti els projectes definitius per engegar les obres.

Agró blanc (Casmerodius albus) a Les Llobateres (Sant Celoni) 14/9/09. Jordi Novell

Fotografia de Jordi Novell d'un agró blanc (Casmerodius albus) ahir a Les Llobateres (Sant Celoni).

Niu d’oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) a Calella 15/8/09. Jose Moreno

El passat 15/8/09 en Jose Moreno va descobrir un niu d’oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) sota un pas de l’autopista C-32 a Calella.

No és una zona nova de nidificació per a l’espècie, que nia a gairebé tots els viaductes de l’autopista al seu pas per l’alt Maresme, però la curiositat és que es troba fixat sobre metall (de l’interior del pas).

Cigonya blanca (Ciconia ciconia) al centre urbà de Tordera 13/9/09

Aquest vespre s’ha aturat una cigonya blanca (Ciconia ciconia) a l’edifici alt del centre urbà de Tordera per passar la nit, fent parada durant la seva migració cap al sud.

Si la voleu veure, aquesta nit o demà al matí a primera hora abans no marxi, des de la bifurcació dels carrers de Sant Ramon i de Les Espases hi ha la millor vista...
.

Estany de Cal Raba (Tordera) 13/9/09

Aquesta tarda a l’estany de Cal Raba (Tordera), només queda un petit toll de fang a la part central de la cubeta, i tot i així...

1 ànec collverd (Anas platyrhynchos)
5 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 cueretes grogues (Motacilla flava)
>10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)

1 tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
1 tortuga d’aigua americana (Trachemys scripta)
granotes verdes (Pelophylax perezi)

Molts crancs vermells americans (Procambarus clarkii), força moviment d’odonats que crida l’atenció, arreu...

Anax imperator
Orthetrum brunneum
Lestes viridis
Sympetrum fonscolombii
Crocothemis erythraea
Ischnura graellsii

I observats pel canyissar i bosc de ribera...

Mínim 4 teixidors (Remiz pendulinus)
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
3 puputs (Upupa epops)
1 gaig (Garrulus glandarius)
>5 mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
mallerengues blaves (Parus caeruleus)
tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
mínim 2 tallaretes vulgars (Sylvia communis)
1 bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
pardals comuns (Passer domesticus)
rossinyols bords (Cettia cetti)
merles (Turdus merula)
tudons (Columba palumbus)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
mallerengues carboneres (Parus major)
raspinells comuns (Certhia brachydactyla)

Sota una fusta, un ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)
.

tortuga d’aigua americana (Trachemys scripta)...

.

tortuga de rierol (Mauremys leprosa)...
.

Lestes viridis...

Ischnura graellsii...

Anax imperator...

Sympetrum fonscolombii..

cranc vermell americà (Procambarus clarkii)...

ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)...

Aligots vespers (Pernis apivorus) sobre el veïnat de Sant Pere (Tordera) 13/9/09

Aquesta tarda s’han vist fins a 6 aligots vespers (Pernis apivorus) en vol baix migrant sobre el veïnat de Sant Pere (Tordera) direcció sud-oest, un darrera de l’altre a poca distància.

Sobre la regeneració artificial de les platges 12/9/09...

L'aportació de sorra a s'Abanell ha finalitzat
El Punt 12/9/09
.


Els treballs d'aportació de 250.000 metres cúbics de sorra per regenerar la platja de s'Abanell de Blanes ja s'han acabat. Aquesta aportació ha servit per regenerar 700 metres de la platja, malmesa pels temporals. Les tasques d'aportació, que s'han realitzat mitjançant un vaixell draga, han durat aproximadament un mes.

Còlit gris (Oenanthe oenanthe) al Pla de la Verneda (Sant Celoni) 10/9/09. David Caballé

En David Caballé ha vist avui un còlit gris (Oenanthe oenanthe) al Pla de la Verneda (Sant Celoni). Primera observació postnupcial.

La Baixa Tordera a Espai terra 9/9/09

Reportatge de la Baixa Tordera al programa Espai terra 9/9/09 de TV3...

REPORTATGE ESPAI TERRA 09/09/2009
.
Penós, és la segona vegada que enllaço aquest programa i amb la mateixa sensació expressada... penós!!!

Aquest programa NO mostra els espais naturals, simplement com abusar d’ells.

Podem resumir (irònicament) el reportatge d’aquesta manera... hi ha una desembocadura per jugar amb els gossos (no és un espai natural amb fauna protegida, vaja) i lo més important del tram final del riu és l’estació d’aforament de Fogars (l’estructura artificial que trenca en dos el riu)... aquesta és l'imatge que transmet TV3 del tram final del riu. I per cert, d'entre moltes coses... de ramats d'ovelles hi ha un munt aquí. No té desperdici tot el reportatge!!!

Si documentar-se d'un espai per fer un reportatge és fer un vol per sobre...

Les Llobateres (Sant Celoni) 9/9/09. Jordi Novell

Observacions i fotografia de Jordi Novell...

uns 20 bernats pescaires (Ardea cinerea)
5 martinets blancs (Egretta garzetta)

A dos quarts de tres, fins que una persona amb el seu gos els ha aixecat a tots.

Fotografia d'un martinet blanc (Egretta garzetta)...

Les Llobateres (Sant Celoni) 8/9/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

2 oques egípcies (Alopochen aegyptiacus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 agró roig (Ardea purpurea) juvenil
5 xivitones (Actitis hypoleucos)
1 cabusset (Tachybaptus ruficollis) adult

Algunes notícies més per llegir 6 i 7/9/09...

5ena neteja del fons marí a Malgrat de Mar
Malgrat Confidencial 6/9/09 (Vídeo)

Una xarxa de radars d'alta freqüència permetria caçar a l'acte els infractors
EL punt 7/9/09

Hi ha en marxa una prova pilot a Barcelona i en un futur se'n podrien instal·lar a Calafell, als caps de Salou i Tortosa
Imatge del radar del port del Masnou. Foto: CEDIDA.

Capitania Marítima de Tarragona, on treballa un equip d'inspectors de medi ambient que diàriament fa controls preventius als vaixells a partir dels llibres de registre de tot el moviment de combustible, confia que la futura instal·lació de radars d'alta freqüència (HF) a la costa tarragonina, una tecnologia en fase de proves al litoral de Barcelona, permetrà detectar gairebé a l'acte les infraccions per vessaments d'hidrocarburs i evitar que els responsables se'n surtin amb impunitat. Bàsicament, aquests radars determinen l'altura de les onades i, en enregistrar qualsevol variació en un punt concret, s'hi pot detectar la presència d'elements flotants com ara restes de fuel o d'hidrocarbur. A Tarragona proposarien instal·lar-ne a Calafell, a Salou i al delta de l'Ebre.

L'objectiu últim és armar tota la costa mediterrània estatal amb aquesta nova tecnologia, incloent-hi l'arxipèlag balear. Aquest és el «somni» del capità marítim de Tarragona, Fernando Collado, que a més és el conseller de la direcció general de la Marina Mercant per a la façana mediterrània espanyola. Les estacions de radar HF monitoren els corrents superficials i les onades. Amb l'acció d'algun element flotant, com pot ser una massa d'hidrocarbur, el radar no només obté informació sobre els canvis en l'altura de les ones, que és el que permet sospitar que hi hagi hagut algun tipus de vessament, sinó que també, a partir de les dades dels corrents, permet preveure les possibles trajectòries de la massa d'hidrocarbur en relació amb la costa, cosa que permetria planificar els treballs de prevenció i recollida de manera més eficaç. Sobre els infractors, Collado explica que combinant tota aquesta informació amb la del sistema d'identificació automàtica dels vaixells (AIS, segons la sigla anglesa), que permet controlar des dels ports la posició, la velocitat i la direcció dels vaixells de més de 300 tones de càrrega, seria molt difícil que el culpable d'un hipotètic abocament aconseguís escapolir-se sense pagar pel dany ocasionat. «I en el pitjor dels casos, encara que no l'identifiquéssim, podríem saber a quina zona de la costa es dirigeix el vessament i quins mitjans hem de fer servir, cosa que és importantíssima», conclou Collado.

A 200 quilòmetres

El projecte d'instal·lació de radars a tota la costa mediterrània depèn, però, de molts agents i administracions, i per això Capitania Marítima de Tarragona no s'atreveix a donar una data per poder tenir operatius radars en tres punts del litoral tarragoní, que podrien ser Segur de Calafell i els caps de Salou i Tortosa, a l'extrem oriental del delta de l'Ebre. Per poder comprendre una superfície marítima ben delimitada –el senyal del radar té un abast de fins a 200 quilòmetres en relació amb la costa– «es necessiten sempre dues antenes, que entrecreuen les dades», afirmen fonts de l'empresa Qualitas Remos, que comercialitza radars HF. Per tant, un hipotètic radar a l'àrea del Delta podria complementar-se amb un altre al nord de la costa castellonenca.

De moment, Qualitas Remos té signat un conveni amb el Departament de Política Territorial de la Generalitat, l'organisme Ports de l'Estat, l'Autoritat Portuària de Barcelona, l'ACA, el Servei Meteorològic de Catalunya i Clabsa, empresa mixta de l'Ajuntament de Barcelona, que ha permès enguany instal·lar dues estacions de radar HF als ports de Barcelona i el Masnou per fer un assaig sobre la nova tecnologia, sobre una àrea d'observació d'uns 1.000 km². Dels resultats obtinguts dependrà la implantació a tot el litoral català i mediterrani.

Fàcils d'implantar

Les antenes del radar, segons el disseny patentat per la firma californiana Codar Ocean Sensors (COS), fan poc més de 2 metres de llarg. S'instal·len a terra, en llocs escarpats com els que acostumen a envoltar els fars, i no necessiten cap més element a l'aigua, per la qual cosa és un sistema relativament senzill d'implantar –des de fa quatre anys també hi ha en funcionament dues estacions COS a la costa gallega– que ha d'impulsar la lluita contra la contaminació per part dels vaixells. No es pot ignorar, però, que la major part de la contaminació marítima prové d'emissions des de terra.

«Més coordinació»

La multitud de signants del conveni per a la prova pilot de Barcelona, on un dels dos radars és actualment inservible arran d'un temporal i el podrien reparar aquesta setmana mateix, és simptomàtica de la multilateralitat de què depèn el futur del projecte de vigilància i gestió de la costa a través dels radars HF. El cap de la Capitania Marítima de Tarragona, però, afirma que «algú ha d'estirar el carro» i advoca per tenir més coordinació no només entre els agents que operen a Catalunya sinó també entre els estats: «La nostra aspiració és que si un vaixell fa una infracció en una zona sota jurisdicció espanyola, quan arribi a un port francès el puguin retenir i sancionar, i a l'inrevés.» Actualment, les coses no van així, i la descoordinació afavoreix els que embruten.

Sympetrum fonscolombii, fotografia de Jordi Novell

Sympetrum fonscolombii, fotografia de Jordi Novell d’aquest odonat al riu Tordera, sota el Pont Trencat de Sant Celoni.

Mussols comuns (Athene noctua) atropellats a Palafolls 6/9/09

Aquest migdia hi havia 2 mussols comuns (Athene noctua) atropellats a l’N-II al seu pas per l’enllaç en obres amb l’autopista C-32, a Palafolls.

Riells i Viabrea 5 i 6/9/09. David Caballé

Observacions de David Caballé des de casa seva a Riells i Viabrea, avui 6/9/09...

6 orenetes cua-rogenques (Hirundo daurica), 2 adultes i 4 juvenils aturades als cables elèctrics
34 abellerols (Merops apiaster) migrant
1 oreneta de ribera (Riparia riparia)

Ahir 5/9/09...

Xivitones (Actitis hypoleucos) escoltades en vol nocturn

Urbanització La Vall (Santa Susanna) 5/9/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
4 orenetes cua-rogenques (Hirundo daurica)

Pas de ballesters (Apus melba) sobre Riells i Viabrea 4/9/09. David Caballé

Observació de David Caballé...

uns 800 ballesters (Apus melba) en vol sobre Riells i Viabrea, concentració mai vista, interès numèric.