dissabte, 30 de juliol del 2016
Òliba (Tyto alba) a Poble Nou de Pineda de Mar 29/7/2016
Una Òliba (Tyto alba) volant silenciosament i a tocar de l'asfalt Av. Mediterrani amunt a Poble Nou de Pineda de Mar aquest divendres nit, a tocar de la platja... allò que menys t'esperes mentre estàs assegut a una terrassa.
Incendi entre Sant Celoni i Hostalric 30/7/2016
#Bomberscat treballa amb 3 dotacions en un foc de matolls al marge de l'AP-7 a Hostalric
Retención de 2 km por un incendio en #AP7 km 103 (Sant Celoni - Hostalric) -> Girona
... i és que avui serà un dia difícil...
Com a conseqüència de l'activació del Pla Alfa a nivell 2 a les 11h. iniciarem vigilància forestal fins a les 19h.
divendres, 29 de juliol del 2016
4art vídeo d'un Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) pescant sota l'aigua a la Costa Brava 10/7/2016
Corb Marí, Platja d'Aro 09 07 16
Eloi Ayuso Carreras
Publicat el 10 jul. 2016
Amb la platja ben plena de gent, gravant fadrins petits...... apareix una una ombra que es submergeix
3er vídeo d'un Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) pescant sota l'aigua a la Costa Brava 17/7/2016
Phalacrocorax aristotelis
Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Capella
Publicat el 17 jul. 2016
Phalacrocorax aristotelis fishing in Costa Brava (Girona)
Els boscos d'El Vilar i Sant Pere Incendi 24.07.2016. Vídeo d'Aturem C-32
https://youtu.be/fZpFue4YU6U El nostre estimat bosc resisteix, nosaltres també. Perquè: Si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui? @aturemc32
Agrair el reconeixement rebut per @Blanes_cat durant les tasques d'extinció #IFBlanes realitzades per les #adfcat.
Més sobre els peixos morts a la desembocadura de la Tordera 29/7/2016
El text és reiteratiu (tall i pega) a totes les notícies publicades a qualsevol mitjà, blog o web, amb la vergonyosa actititud per part de l'ACA en aquest sentit que sembla més emprenyada en haber de desplaçar un tècnic al lloc i donar explicacions que en saber què i perquè ha passat, però aquí es poden veure més fotografies...
La desembocadura de la Tordera acumula desenes de peixos morts
Diari de Girona 29/7/2016
L'Agència Catalana de l'Aigua atribueix la mortaldat a la manca d'oxigen en l'aigua
BLANES | DDG
La desembocadura del riu Tordera s'ha convertit en una trampa mortal per a desenes de peixos. L'Agència Catalana de l'Aigua ja n'està al corrent i tot apunta que els peixos haurien mort per anòxia de l'aigua, és a dir, manca d'oxigen a l'aigua. En tot cas, l'ACA ha agafat una mostra de l'aigua de la desembocadura per analitzar-la al laboratori i descartar, definitivament, que hagi estat un abocament que hagi alterat la qualitat de l'aigua. La majoria de peixos morts són llises, anguiles i carpes.
L'Agència Catalana de l'Aigua ha informat que la desembocadura de la Tordera s'ha convertit en una bassa sense regeneració d'aigua: per una banda, la Tordera es troba seca uns cinc quilòmetres més amunt; mentre que per l'altra, l'aigua no arriba al mar, cosa que ha provocat un estancament sense regeneració de l'aigua.
D'aquesta manera, els peixos hi han quedat atrapats ja que tampoc hi ha cap tipus d'aportació d'aigua -ni lateral-.
L'Agència Catalana de l'Aigua ha posat en coneixement de l'Ajuntament de Malgrat de Mar el resultat de la inspecció ocular que hi ha realitzat l'inspector de l'organisme; i també als serveis de salvament marítim.
En tot cas, l'Agència Catalana de l'Aigua també ha puntualitzat que la bassa que hauria de ser la desembocadura al mar de la Tordera es troba en la zona maritimo-terrestre, de manera que l'administració que hi té la competència és el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
L’ACA apunta que els peixos morts apareguts al Delta de la Tordera són per causes naturals
Ajuntament de Blanes 29/7/2016
Dimecres passat es va detectar la mort de peixos en aquest indret, i el mateix dia tècnics de l’ACA van fer una inspecció i van recollir mostres per determinar-ne la causa
Inspectors de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han confirmat avui al matí a l’Ajuntament de Blanes que la hipòtesi en què segueixen treballant és que els centenars de peixos que van aparèixer morts al Delta de la Tordera es deu a causes naturals. El mateix dia en què es va detectar la seva presència, dimecres passat 27 de juliol, tècnics de l’ACA van inspeccionar la zona i van recollir mostres d’aigua i de peixos.
El tipus de peixos que s’han trobat són bàsicament llises, carpes i anguiles, i la zona on s’han trobat és de domini públic marítimo-terrestre. Per aquest motiu, qui té la competència per actuar és el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Els inspectors de l’ACA ja han avisat a Salvament Marítim d’aquest fet, i ara la responsables de fer alguna actuació és aquesta administració, com per exemple retirar els peixos morts de l’aigua i traslladar-los on correspongui.
La desembocadura de la Tordera acumula desenes de peixos morts
Diari de Girona 29/7/2016
L'Agència Catalana de l'Aigua atribueix la mortaldat a la manca d'oxigen en l'aigua
BLANES | DDG
La desembocadura del riu Tordera s'ha convertit en una trampa mortal per a desenes de peixos. L'Agència Catalana de l'Aigua ja n'està al corrent i tot apunta que els peixos haurien mort per anòxia de l'aigua, és a dir, manca d'oxigen a l'aigua. En tot cas, l'ACA ha agafat una mostra de l'aigua de la desembocadura per analitzar-la al laboratori i descartar, definitivament, que hagi estat un abocament que hagi alterat la qualitat de l'aigua. La majoria de peixos morts són llises, anguiles i carpes.
L'Agència Catalana de l'Aigua ha informat que la desembocadura de la Tordera s'ha convertit en una bassa sense regeneració d'aigua: per una banda, la Tordera es troba seca uns cinc quilòmetres més amunt; mentre que per l'altra, l'aigua no arriba al mar, cosa que ha provocat un estancament sense regeneració de l'aigua.
D'aquesta manera, els peixos hi han quedat atrapats ja que tampoc hi ha cap tipus d'aportació d'aigua -ni lateral-.
L'Agència Catalana de l'Aigua ha posat en coneixement de l'Ajuntament de Malgrat de Mar el resultat de la inspecció ocular que hi ha realitzat l'inspector de l'organisme; i també als serveis de salvament marítim.
En tot cas, l'Agència Catalana de l'Aigua també ha puntualitzat que la bassa que hauria de ser la desembocadura al mar de la Tordera es troba en la zona maritimo-terrestre, de manera que l'administració que hi té la competència és el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
L’ACA apunta que els peixos morts apareguts al Delta de la Tordera són per causes naturals
Ajuntament de Blanes 29/7/2016
Dimecres passat es va detectar la mort de peixos en aquest indret, i el mateix dia tècnics de l’ACA van fer una inspecció i van recollir mostres per determinar-ne la causa
Inspectors de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han confirmat avui al matí a l’Ajuntament de Blanes que la hipòtesi en què segueixen treballant és que els centenars de peixos que van aparèixer morts al Delta de la Tordera es deu a causes naturals. El mateix dia en què es va detectar la seva presència, dimecres passat 27 de juliol, tècnics de l’ACA van inspeccionar la zona i van recollir mostres d’aigua i de peixos.
Delta de la Tordera, 29 juliol al migdia
Les primeres hipòtesis en què se segueix treballant és que tot apunta a una causa natural, ja que en aquest tram del riu no hi ha constància de cap abocament d’aigües residuals conegut. En aquest sentit, els peixos haurien mort perquè en aquest tram de la Tordera hi ha molt poca aigua i ha quedat estancada. Això, sumat a les altes temperatures i a la presència de molts peixos fa que l’aigua hagi quedat sense oxigen, el què es coneix com anèxia.
El tipus de peixos que s’han trobat són bàsicament llises, carpes i anguiles, i la zona on s’han trobat és de domini públic marítimo-terrestre. Per aquest motiu, qui té la competència per actuar és el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Els inspectors de l’ACA ja han avisat a Salvament Marítim d’aquest fet, i ara la responsables de fer alguna actuació és aquesta administració, com per exemple retirar els peixos morts de l’aigua i traslladar-los on correspongui.
Poca broma amb aquesta... Tortuga mossegadora (Chelydra serpentina) a Banyoles 29/7/2016
Doncs sí... poca broma amb aquesta tortuga que no només és un perill per a les espècies autòctones, sinó que també per a les persones...
Capturen una tortuga a l'Estany de Banyoles que era un perill per la seva mossegada
Diari de Girona 29/7/2016
L'exemplar, d'uns 20 centímetres, és d'una espècie exòtica que pot arribar a pesar 16 quilos quan és adult
ACN | BANYOLES
Tècnics del Consorci de l’Estany han atrapat una tortuga mossegadora (‘Chelydra serpentina’) en una cuneta inundada a prop de l’Estany de Banyoles després que algú l’alliberés. És un exemplar jove que fa uns 20 centímetres però quan és adult pot arribar a pesar 16 quilos. A banda de ser una espècie exòtica originària d'Amèrica del Nord té una mossegada molt potent i per tant era un autèntic perill per a qualsevol persona que l’hagués tocat pensant-se que era una inofensiva tortuga d’aigua. La van descobrir per casualitat i gràcies a tenir coneixements d’aquests amfibis la van identificar. “Té la cua i la closca amb protuberàncies similars a un cocodril petit i el cap i el coll és com el d’una serp, que li permet disparar ràpidament i atrapar la presa”, explica el director tècnic del Consorci de l’Estany, Miquel Campos. És la tercera que troben a la zona en els últims quinze anys.
“No convé trobar-nos aquesta tortuga a la natura perquè s’adapta fàcilment a l’entorn i perquè algú podria prendre mal”. Amb aquestes paraules, el director tècnic del Consorci de l’Estany, Miquel Campos, subratllava que ha estat una sort poder localitzar-lo i atrapar-lo. En declaracions a l’ACN, ha explicat que va ser una descoberta fortuïta, que no s’esperaven, mentre dimarts passat inspeccionaven una cuneta inundada al costat de la carretera de circumval·lació de l’Estany i a l’altra banda de la sortida del camp de regates de rem. Estava mig enterrada entre el llot i la fullaraca però les protuberàncies a la closca la van delatar. Ara estan pendents de traslladar-la al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (Alt Empordà) on podrà viure en captivitat.
Calculen que té entre 3 i 4 anys –fa 20 centímetres de llarg- però podria arribar a doblar aquesta mida quan sigui adult -és un mascle- arribant a superar els 16 quilos de pes i fins a 36 quilos en captivitat. Destaca per ser una tortuga d’aigua de color marronós, d’aspecte robust i amb detalls similars a un cocodril petit –la cua i la closca tenen protuberàncies-. Viu en llocs ombrívols i entollats, normalment enterrada entre el fang i la vegetació, on s’alimenta d’invertebrats com ara peixos, granotes o libèl·lules. Quan són adults, poden arribar a menjar polls d’ocells. Però si per alguna cosa destaca és per tenir una mossegada potent, gràcies als llavis altament tallants que, combinats amb un coll de serp retràctil i àgil, el converteixen en un hàbil caçador. Unes característiques que agraden molt als aficionats de terraris.
Es pot comprar per uns 25 o 35 euros en el cas de tenir un any i el seu preu augmenta de valor com més gran és. El comerç d’aquests animals exòtics està molt poc regulat i és difícil de controlar sobretot per la comercialització per Internet entre particulars. Els experts recorden que si s’allibera de forma fortuïta o intencionada al medi natural pot generar greus problemes ambientals a banda de ser un perill per a les persones. Un missatge que també ha volgut donar l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. “És lícit perdre l’interès per un animal o perquè desconeixia que era tan agressiva, però cal ser responsable i evitar alliberar-la en un entorn com l’estany perquè pot ser un perill”, afirma el batlle.
Així ho demostra el que va succeir l’any 2013 en una petita població bavaresa a Alemanya. Va aparèixer un exemplar de tortuga mossegadora que va atacar un nen de vuit anys. Li va arrencar un tros de taló d’Aquil·les mentre nedava en un llac i va fer disparar les alarmes. Algú també l’havia alliberat.
La tercera que capturen en 15 anys
No és la primera vegada que atrapen un exemplar d’aquesta espècie a l’Estany de Banyoles, un indret amb una gran biodiversitat. L’any 2001 van capturar un mascle de 13 quilos i l’any 2014 un altre exemplar en un rec de Banyoles.
Aquesta espècie, però, és una excepció ja que el 86% de les captures de tortuga exòtica que ve fent el Consorci de l’Estany des de l’any 2006 –sobretot durant els dos últims projectes LIFE Estany 2001-2013 i el que està vigent, el Potamo Fauna- són de l’espècie de florida o d’orelles vermelles. Entre les 650 tortugues que s’han capturar en aquests deu últims anys, també s’han detectat 7 altres espècies o sub-espècies, com ara la falsa tortuga mapa o la tortuga pintada.
Una dada positiva és que actualment es capturen més individus de tortuga d’estany i de rierol, les dues espècies autòctones, que d’exòtica. De moment n’han localitzat 37 enfront de les 11 d’espècies de fora. Això es deu, segons el consorci, a la bona aclimatització de les tortugues d’estany procedents dels alliberaments que van començar l’any 2011 i també als bons resultats de la campanya de control i captura d’exemplars.
Capturen a l'Estany de Banyoles una tortuga mossegadora, una espècie exòtica i un perill per a la població
El Punt Avui 29/7/2016
L'exemplar, d'uns 20 centímetres i amb protuberàncies com un cocodril i cap i cua de serp, pot arribar a pesar 16 quilos quan és adult
Capturen una tortuga a l'Estany de Banyoles que era un perill per la seva mossegada
Diari de Girona 29/7/2016
L'exemplar, d'uns 20 centímetres, és d'una espècie exòtica que pot arribar a pesar 16 quilos quan és adult
ACN | BANYOLES
Tècnics del Consorci de l’Estany han atrapat una tortuga mossegadora (‘Chelydra serpentina’) en una cuneta inundada a prop de l’Estany de Banyoles després que algú l’alliberés. És un exemplar jove que fa uns 20 centímetres però quan és adult pot arribar a pesar 16 quilos. A banda de ser una espècie exòtica originària d'Amèrica del Nord té una mossegada molt potent i per tant era un autèntic perill per a qualsevol persona que l’hagués tocat pensant-se que era una inofensiva tortuga d’aigua. La van descobrir per casualitat i gràcies a tenir coneixements d’aquests amfibis la van identificar. “Té la cua i la closca amb protuberàncies similars a un cocodril petit i el cap i el coll és com el d’una serp, que li permet disparar ràpidament i atrapar la presa”, explica el director tècnic del Consorci de l’Estany, Miquel Campos. És la tercera que troben a la zona en els últims quinze anys.
“No convé trobar-nos aquesta tortuga a la natura perquè s’adapta fàcilment a l’entorn i perquè algú podria prendre mal”. Amb aquestes paraules, el director tècnic del Consorci de l’Estany, Miquel Campos, subratllava que ha estat una sort poder localitzar-lo i atrapar-lo. En declaracions a l’ACN, ha explicat que va ser una descoberta fortuïta, que no s’esperaven, mentre dimarts passat inspeccionaven una cuneta inundada al costat de la carretera de circumval·lació de l’Estany i a l’altra banda de la sortida del camp de regates de rem. Estava mig enterrada entre el llot i la fullaraca però les protuberàncies a la closca la van delatar. Ara estan pendents de traslladar-la al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (Alt Empordà) on podrà viure en captivitat.
Calculen que té entre 3 i 4 anys –fa 20 centímetres de llarg- però podria arribar a doblar aquesta mida quan sigui adult -és un mascle- arribant a superar els 16 quilos de pes i fins a 36 quilos en captivitat. Destaca per ser una tortuga d’aigua de color marronós, d’aspecte robust i amb detalls similars a un cocodril petit –la cua i la closca tenen protuberàncies-. Viu en llocs ombrívols i entollats, normalment enterrada entre el fang i la vegetació, on s’alimenta d’invertebrats com ara peixos, granotes o libèl·lules. Quan són adults, poden arribar a menjar polls d’ocells. Però si per alguna cosa destaca és per tenir una mossegada potent, gràcies als llavis altament tallants que, combinats amb un coll de serp retràctil i àgil, el converteixen en un hàbil caçador. Unes característiques que agraden molt als aficionats de terraris.
Es pot comprar per uns 25 o 35 euros en el cas de tenir un any i el seu preu augmenta de valor com més gran és. El comerç d’aquests animals exòtics està molt poc regulat i és difícil de controlar sobretot per la comercialització per Internet entre particulars. Els experts recorden que si s’allibera de forma fortuïta o intencionada al medi natural pot generar greus problemes ambientals a banda de ser un perill per a les persones. Un missatge que també ha volgut donar l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. “És lícit perdre l’interès per un animal o perquè desconeixia que era tan agressiva, però cal ser responsable i evitar alliberar-la en un entorn com l’estany perquè pot ser un perill”, afirma el batlle.
Així ho demostra el que va succeir l’any 2013 en una petita població bavaresa a Alemanya. Va aparèixer un exemplar de tortuga mossegadora que va atacar un nen de vuit anys. Li va arrencar un tros de taló d’Aquil·les mentre nedava en un llac i va fer disparar les alarmes. Algú també l’havia alliberat.
La tercera que capturen en 15 anys
No és la primera vegada que atrapen un exemplar d’aquesta espècie a l’Estany de Banyoles, un indret amb una gran biodiversitat. L’any 2001 van capturar un mascle de 13 quilos i l’any 2014 un altre exemplar en un rec de Banyoles.
Aquesta espècie, però, és una excepció ja que el 86% de les captures de tortuga exòtica que ve fent el Consorci de l’Estany des de l’any 2006 –sobretot durant els dos últims projectes LIFE Estany 2001-2013 i el que està vigent, el Potamo Fauna- són de l’espècie de florida o d’orelles vermelles. Entre les 650 tortugues que s’han capturar en aquests deu últims anys, també s’han detectat 7 altres espècies o sub-espècies, com ara la falsa tortuga mapa o la tortuga pintada.
Una dada positiva és que actualment es capturen més individus de tortuga d’estany i de rierol, les dues espècies autòctones, que d’exòtica. De moment n’han localitzat 37 enfront de les 11 d’espècies de fora. Això es deu, segons el consorci, a la bona aclimatització de les tortugues d’estany procedents dels alliberaments que van començar l’any 2011 i també als bons resultats de la campanya de control i captura d’exemplars.
Capturen a l'Estany de Banyoles una tortuga mossegadora, una espècie exòtica i un perill per a la població
El Punt Avui 29/7/2016
L'exemplar, d'uns 20 centímetres i amb protuberàncies com un cocodril i cap i cua de serp, pot arribar a pesar 16 quilos quan és adult
Quan l'ACA i Territori són els principals agressors del Medi Natural fluvial 29/7/2016
O quan es tracten els rius i rieres com simples canonades a l'aire lliure per al desguàs i al Medi Natural com un ens perillós contra el que s'ha d'intervenir...
L'Agència Catalana de l'Aigua aprova el programa de conservació de lleres 2016
Comunicat de premsa GenCat 29/7/2016
Les actuacions, que executarà l’Agència Catalana de l’Aigua al llarg de 557,34 km dins la trama no urbana dels rius, suposaran una inversió de 700.000 euros
A banda, en el període 2016 i 2017 es destinaran 600.000 euros a la convocatòria de subvencions per a la conservació de lleres públiques en la trama urbana, que executen les administracions locals
L'Agència Catalana de l'Aigua aprova el programa de conservació de lleres 2016
Comunicat de premsa GenCat 29/7/2016
Les actuacions, que executarà l’Agència Catalana de l’Aigua al llarg de 557,34 km dins la trama no urbana dels rius, suposaran una inversió de 700.000 euros
A banda, en el període 2016 i 2017 es destinaran 600.000 euros a la convocatòria de subvencions per a la conservació de lleres públiques en la trama urbana, que executen les administracions locals
Actuació de manteniment realitzada el 2015 a la conca de la Muga.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat durant la darrera reunió del consell d’administració del mes de juliol les actuacions de manteniment i conservació de lleres públiques del districte de conca fluvial de Catalunya per a l’any 2016.
Les actuacions que executarà l’ACA en els trams no urbans dels rius del districte de la conca fluvial (les conques internes), es desenvoluparan en 15 tots ells ubicats en d’àrees de risc potencial significatiu d’inundació.
Prioritat a les zones de major risc
Aquestes actuacions han estat programades atenent a criteris de prioritat en funció de les àrees de major risc d’inundació i de les zones que ajuden a minimitzar el risc en els trams inundables més crítics. L’execució de les actuacions en tots els àmbits territorials s’articularà mitjançant l’encàrrec de gestió a l’empresa pública Forestal Catalana, SA.
Pel que fa a les actuacions de manteniment del rius dins els trams urbans, que correspon executar als ajuntaments, la despesa s’articularà a través de la corresponent convocatòria de subvenció.
Suport als ajuntaments
Les actuacions en trams urbans estaran finançades en un 80% per part de l’ACA, en tant que el 20% restant l’aportarien els ajuntaments beneficiaris de la corresponent convocatòria de subvencions. Aquests ajuts s’atorguen mitjançant convenis entre l’ACA i els ens locals beneficiaris.
Atesa la complexitat de tot el procés de subvencions, la valoració de les sol·licituds i l’execució de les actuacions, es preveu una convocatòria per als períodes 2016 i 2017. Durant 2016 es preveu dur a terme actuacions amb una aportació total màxima per part de l’ACA de 200.000 euros, mentre que el 2017 s’hi destinaran 400.000 euros.
Garantir la seguretat i minimitzar el risc d’inundació
Els programes de manteniment i conservació de lleres públiques tenen per objecte preveure les actuacions necessàries per vetllar pel manteniment en bones condicions de desguàs de les lleres públiques, mitjançant una adequada gestió de la vegetació de ribera i la neteja dels elements que poden acumular-se a l’espai fluvial per motius naturals, com poden ser els temporals de vent o pluja. Per aquest motiu, es consideren essencials per minimitzar els riscs per als béns i les persones en episodis de fortes precipitacions i riuades.
Les actuacions de manteniment i conservació de lleres es formulen per donar continuïtat a la política de manteniment de lleres públiques que d’ençà l’any 2001 l’Agència desenvolupa al districte de conca fluvial de Catalunya, on té les competències pròpies per dur a terme aquest tipus d’actuacions.
Annex: Àrees de risc potencial significatiu d’inundació (ARPSI) on l’ACA desenvoluparà les actuacions dins els trams no urbans dels rius de les conques internes de Catalunya
Demarcació Girona
|
Arpsi Fluvial
|
Arpsi Costaner
|
Km totals
|
ARPSI fluvial- Rieres de la Costa Brava Nord i costanera de Girona Nord.
|
18,46
|
9,32
|
27,78
|
ARPSI- Riu la Muga i la Mugueta i costanera d'Empuriabrava-Santa Margarida
|
56,73
|
6
|
62,73
|
ARPSI- Conca del Riu Fluvià i rieres litoral i costanera de Sant Martí d'Empúries
|
8,97
|
2,06
|
11,03
|
ARPSI- Conca del riu Ter-Daró i costanera Girona Centre
|
74,25
|
2,98
|
77,23
|
ARPSI- Rieres de la Costa Brava Sud
|
21,18
|
0,63
|
21,81
|
Demarcació Tordera Besòs
|
Km totals
| ||
ARPSI- Conca del riu la Tordera
|
37,51
|
2,2
|
39,71
|
ARPSI- Rieres del Maresme i costanera del Maresme
|
12,56
|
4,08
|
16,64
|
ARPSI - Conca del Besòs
|
74,25
|
0
|
74,25
|
Demarcació Llobregat-Foix
|
Km totals
| ||
ARPSI-Conca del Llobregat i rieres litorals i costanera del Prat de Llobregat
|
62,18
|
4,13
|
66,31
|
ARPSI- Conca de les rieres del Garraf i costanera de Gavà
|
16,12
|
4,41
|
20,53
|
ARPSI- Conca del Foix
|
5,18
|
0
|
5,18
|
Demarcació de Tarragona
|
Km totals
| ||
ARPSI- Conca de les rieres de Tarragona Nord i costanera de Torredembarra-Cunit ARPSI- Conca del Gaià
|
12,93
|
42,55
|
57,27
|
ARPSI-Conca del Francolí
|
18,05
|
1,55
|
19,6
|
ARPSI-Conca de les rieres Meridionals i costaneres de Vila-Seca, Vilafortuny-Salou i Montroig-La Llosa
|
26,68
|
14,4
|
41,08
|
Demarcació de Terres Ebre
|
Km totals
| ||
ARPSI costanera Alcanar-Sant Carles de la Ràpita
|
0
|
16,19
|
16,19
|
TOTAL quilòmetres ARPSI al districte de conca fluvial
|
557,34
|
Barcelona, 29 de juliol de 2016
dijous, 28 de juliol del 2016
221 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a la Roca Grossa (Calella) 24/7/2016 Carles Tobella. Font: ornitho.cat
221 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) observats per Carles Tobella al dormidor de la Roca Grossa (Calella) aquest diumenge 27/7/2016
També...
1 Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
4 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
3 Gavines corses (Larus audouinii)
12 Gavians argentats (Larus michahellis)
4 Coloms roquers (Columba livia)
4 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Carles Tobella
També...
1 Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
4 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
3 Gavines corses (Larus audouinii)
12 Gavians argentats (Larus michahellis)
4 Coloms roquers (Columba livia)
4 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Carles Tobella
Port de Blanes 14/7/2016 Carles Tobella. Font: ornitho.cat
Observacions de Carles Tobella del passat 14/7/2016 al Port de Blanes...
9 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
3 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
15 Ballesters (Apus melba)
5 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Carles Tobella
9 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
3 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
15 Ballesters (Apus melba)
5 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Carles Tobella
Sobre els peixos morts a la desembocadura de la Tordera 28/7/2016
Ahir publicava aquesta entrada...
Milers de peixos morts a la desembocadura de la Tordera 27/7/2016
De tot el que he llegit avui, i abans de reproduir-la sencera, copio la part més "curiosa" d'una notícia que no té desperdici des del começament ...
Els peixos morts, sobretot llises, anguiles i carpes, no seran retirats per l'ACA perquè, segons l'ens, "no suposen cap risc de contaminació de les aigües i, a més, la zona on han mort no és de domini públic hidràulic i, per tant, no és de la seva competència, sinó que depèn del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient".
L'ACA apunta que els peixos del delta han mort per causa natural
Malgratcomunicacio.cat 28/7/2016
L'inspector de l'Agència Catalana de l'Aigua, que aquest matí ha recollit mostres de l'aigua del delta, apunta que el centenar d'exemplars que s'hi han trobat morts s'haurien quedat sense oxigen en aigua estanca i que, per això, han mort. L'ACA analitzarà una mostra de l'aigua al laboratori per acabar de descartar que la qualitat de l'aigua s'hagi pogut alterar.
Un inspector de l'ACA ha fet una inspecció ocular aquest matí al delta de la Tordera i ha recollit mostres de l'aigua, després que els bombers alertessin la Policia Local de la presència de centenars de peixos morts al delta de la Tordera. La policia s'ha posat de seguida en contacte amb els Agents Rurals, que ja en tenia constància des d'ahir al vespre, i ho ha comunicat a la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament.
La inspecció ocular feta per l'inspector de l'ACA aquest matí ha permès deduir que, en principi, la causa més probable de la mort dels exemplars ha estat l'anoxia de l'aigua a la matinada. Segons l'ACA, aquesta bassa no té regeneració d'aigua perquè "d'una banda, uns 5 quilòmetres amunt de la Tordera ja queda seca i, de l'altra, no hi ha connectivitat de la bassa amb l'aigua de mar". Aquests dos factors generen una aigua estanca amb una concentració de peixos, que no poden escarar quan les condicions els són desfavorables. En aquest sentit, l'Agència Catalana de l'Aigua ha apuntat que la tmperatura de l'aigua era de gairebé 28ºC aquest matí. L'ACA també remarca que "la bassa no té cap aportació d'aigua lateral ni rep cap abocament d'aigües residuals conegut".
Els peixos morts, sobretot llises, anguiles i carpes, no seran retirats per l'ACA perquè, segons l'ens, "no suposen cap risc de contaminació de les aigües i, a més, la zona on han mort no és de domini públic hidràulic i, per tant, no és de la seva competència, sinó que depèn del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient"
Milers de peixos morts a la desembocadura de la Tordera 27/7/2016
De tot el que he llegit avui, i abans de reproduir-la sencera, copio la part més "curiosa" d'una notícia que no té desperdici des del começament ...
Els peixos morts, sobretot llises, anguiles i carpes, no seran retirats per l'ACA perquè, segons l'ens, "no suposen cap risc de contaminació de les aigües i, a més, la zona on han mort no és de domini públic hidràulic i, per tant, no és de la seva competència, sinó que depèn del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient".
L'ACA apunta que els peixos del delta han mort per causa natural
Malgratcomunicacio.cat 28/7/2016
Alguns dels exemplars que s'han trobat morts al delta de la Tordera.
Un inspector de l'ACA ha fet una inspecció ocular aquest matí al delta de la Tordera i ha recollit mostres de l'aigua, després que els bombers alertessin la Policia Local de la presència de centenars de peixos morts al delta de la Tordera. La policia s'ha posat de seguida en contacte amb els Agents Rurals, que ja en tenia constància des d'ahir al vespre, i ho ha comunicat a la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament.
La inspecció ocular feta per l'inspector de l'ACA aquest matí ha permès deduir que, en principi, la causa més probable de la mort dels exemplars ha estat l'anoxia de l'aigua a la matinada. Segons l'ACA, aquesta bassa no té regeneració d'aigua perquè "d'una banda, uns 5 quilòmetres amunt de la Tordera ja queda seca i, de l'altra, no hi ha connectivitat de la bassa amb l'aigua de mar". Aquests dos factors generen una aigua estanca amb una concentració de peixos, que no poden escarar quan les condicions els són desfavorables. En aquest sentit, l'Agència Catalana de l'Aigua ha apuntat que la tmperatura de l'aigua era de gairebé 28ºC aquest matí. L'ACA també remarca que "la bassa no té cap aportació d'aigua lateral ni rep cap abocament d'aigües residuals conegut".
Els peixos morts, sobretot llises, anguiles i carpes, no seran retirats per l'ACA perquè, segons l'ens, "no suposen cap risc de contaminació de les aigües i, a més, la zona on han mort no és de domini públic hidràulic i, per tant, no és de la seva competència, sinó que depèn del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient"
No és només manca de sediments... Temporals, platges i altres xorrades.
No us amoïneu... la canterella del retrocés de la platja, les demandes de regeneració i la lluita entre administracions locals, autonòmica i estatal per dir la barbaritat més grossa per solucionar el problema, tard o d’hora, la tornarem a tenir fins a la sopa... tant punt hi hagi una llevantada... com cada any des de fa dècades... any rere any... i tornarem a escoltar a diari paraules com “draga”, “extraccions”, “espigons·, “esculleres”, “insostenible”, “passeig marítim”, “desperfectes”, i un llarguíssim etcètera... no us amoïneu... arribarà segur, com els incendis forestals a l’estiu.
D’aquí a no gaire temps tornarem a escoltar i llegir que hi ha una pèrdua de sorra anual constant a les platges per manca d’aportacions naturals de sediments del riu (aquí podeu informar-vos del tema de manera clara i entenedora), i lluny de preocupar-se per solucionar problemes, les nostres administracions cercaran la millor manera d’empitjorar la situació amb pegots inútils a mig termini (però pagant nosaltres i d’efecte immediat per salvar els mobles de la temporada) i contraproduents a llarg termini (deixant el mort a qui ocupi el càrrec després), i per suposat, tornarem a veure com es barallen entre elles per no sortir perjudicades de cara al seu electorat quan decideixin a on sí i a on no s’actuarà aquesta vegada... temps al temps.
Com que cada any és el mateix (cansa escoltar les mateixes xorrades una i una altre vegada), i per animar la festa una miqueta (això s’anomena “sarcasme”), val la pena que sapiguem tots un petit detall abans de la representació teatral que ens haurem d’empassar per força...
No és només manca de sediments
I és que, com ja he dit anteriorment, la manca de sediments que hauria d’aportar la Tordera per al manteniment de la línia de costa serà no només la principal causa exposada per totes les administracions per justificar dragues, extraccions i aportacions artificials d’àrids provinents d’allà on no sobren, sinó que a més a més serà l’excusa perfecta per no haver de parlar de les pròpies misèries... de tots i cadascun dels qui exigiran actuacions “urgents i definitives” amb més insistència i com a víctimes d’una situació que ells no han creat, diran.
Doncs bé, el primer que s’ha de saber és que la causa principal (quan no única) de que quan l’onatge d’una llevantada s’emporti la sorra deixant al municipi sense platja per als turistes, de que hi hagi desperfectes als passejos marítims, als equipaments i serveis instal·lats a la platja, o en el pitjor dels cassos de que hi hagi danys personals... i això s’ha de saber... és la pròpia administració, els càrrecs públics que prenen les decisions i els diferents lobbys de pressió (hotelers i restauradors principalment) que han urbanitzat un espai que mai hauria d’haver-se ocupat. I s’ha de saber no per culpar ningú pels errors dels passat, sinó perquè encara avui volen i demanen cometre els mateixos errors.
La platja no només és on trenquen les onades
Quan la gent “normal” pensa en la platja, visualitza automàticament un sorral aplanat idoni per plantar l’ombrel·la i estendre la tovallola entre les onades i els primers signes artificials que es troben mirant terra endins, normalment un passeig marítim, la tanca d’un càmping, una esplanada de terra on aparcar el cotxe o grans blocs i pedres que protegeixen als anteriors... feu la proba i visualitzeu la platja on heu estat recentment.
Ningú pensa en una platja quan veu el que hi ha darrera d’aquests elements artificials, sinó que pensa automàticament que allò és part del municipi, càmping o carretera “a primera línia de costa” o “a tocar de la platja”, i evidentment ningú pensa que allà on ara has aparcat, passejat o menjat, no fa gaire temps era la platja on prenien el sol els estiuejants.
I és que resulta que la platja no només ha perdut terreny per la banda de mar, sinó que l’ha fet principalment pel darrera, i si quan la llevantada s’emporta la sorra mar endins desapareix la platja, és única i exclusivament perquè la major part d’aquesta es troba sota el passeig, sota l’aparcament, sota la carretera i sota el xiringuito on t’has pres la canya.
S’ha urbanitzat sobre la platja
Ara parlaré de com s’ha ocupat (i urbanitzat) la costa del Delta de la Tordera i de la Plana litoral de l’Alt Maresme (aquí podeu informar-vos de què entenem per Delta i Plana litoral per no contribuir a la confusió generalitzada al respecte).
Originàriament, quan la major part de la costa era natural, hi havia una platja ample, seguida d’un sistema dunar ampli i lineal trencat únicament pel riu i rieres quan trencaven cap a mar, i a continuació una plana inundable ocupada bàsicament per aiguamolls, alguns estanys o gorgs, i segurament algunes vernedes. Per fer-ho més entenedor podeu veure els següents dibuixos (no rigueu, són simples però útils)...
L’extensió de cadascun d’aquests ecosistemes variava costa amunt o avall però més o menys mantenien sempre aquest ordre.
Fa uns quants segles, principalment amb l’explosió demogràfica de l’Edat Mitjana i endavant, gairebé tota la plana litoral i gairebé tot el delta es van transformar en camps de conreu i hortes, i allà on el terreny era més baix i inundable es va omplir amb sorra de les dunes principalment que es barrejava amb els llims i fangs de l’interior. Com a resultat d’aquella transformació, el sistema dunar va quedar reduït a un petit cordó que separava la platja (gens productiva) de la fèrtil i productiva plana agrícola litoral...
Allà on el sistema dunar era molt més ample i extens i no s’ocupava o transformava en conreus, amb el temps va representar un greu problema per aquells que vivien o treballaven a prop, ja que amb el vent dominant de mar cap a terra la sorra (i les dunes) avançaven terra endins empassant-se cases i cultius. Fa un parell de segles, com a molts altres llocs del litoral, es va decidir plantar milers i milers de pins pinyers a les dunes perquè les arrels i el brancatge dels arbres fixessin la sorra i així evitar el seu desplaçament. Com a resultat d’aquelles actuacions de defensa es van formar extenses pinedes ocupant el sistema dunar entre la platja i la plana agrícola interior, i d’aquí venen “Pineda de Mar”, “Els Pins” de Santa Susanna i de Malgrat de Mar, o “Els Pins” de Blanes, per exemple, i moltes vegades trobem restes d’aquestes antigues pinedes enmig d’hotels, carrers, patis particulars o fins i tot càmpings (això també és ironia)...
Ja sigui amb un cordó estret de dunes o amb una pineda litoral entre la platja i els camps de conreu i antics edificis de pescadors, l’ocupació i transformació de la costa va ser similar pel que fa al tema que ens ocupa.
Fa molts anys, amb l’arribada de la revolució industrial a casa nostra, es va incorporar el ferrocarril com a mitjà de transport de mercaderies i persones, i el Maresme va ser una comarca pionera a nivell estatal. Primer de Barcelona a Mataró, i posteriorment de Mataró cap a Blanes, es va fer passar la via del ferrocarril per la costa, concretament per primera línia de costa, i a casa nostra, com majoritàriament a la resta del Maresme, per sobre del cordó de dunes que separava la platja de la plana agrícola, evitant tant el sorral susceptible de quedar mar endins i els conreu inundables...
A la segona meitat del segle passat, com a gairebé tota la costa catalana, van començar a sortir apartaments, hotels i càmpings com bolets sense cap mena d’ordre o planificació, simplement s’ocupava i edificava aquell camp de conreu més proper a la platja que es volia, separat de la via del tren per un camí de sorra, en ocasions ni això, i enmig o cerclant camps i hortes que amb el temps, degut a que la població local va passar de l’activitat agrícola a la construcció i als serveis relacionats amb el turisme, van quedar com erms abandonats a l’espera de ser edificats...
Els clients d’aquells hotelers i restauradors pioners simplement creuaven a peu el camí i la via del tren per anar a la platja, encara ample i amb algunes dunes residuals a tocar de les vies.
Els més afortunats, allà on la platja era molt més ample o quan la via del tren passava pel mig de la pineda deixant més espai entre la platja i la via, edificaven o ocupaven directament l’espai més proper a mar a ran de platja.
Amb el temps, totes aquestes edificacions i ocupacions es van “legalitzar” i es van ordenar uns espais caòtics i en moltes ocasions sense sentit ni serveis (enllumenat, clavegueram,...) amb els respectius Planejaments d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) dels anys 80 i 90, es van asfaltar els camins de terra, es va dotar de serveis a tot l’entramat urbà creat, es va limitar l’accés a la platja amb tanques i passos subterranis per motius de seguretat,... i com a conseqüència indirecta d’aquesta urbanització definitiva de tota la primera línia de costa (antiga plana agrícola, pineda o dunes), els que havien de desplaçar-se d’altres llocs cap a la platja, necessitaven aparcaments i camins d’accés directe a la mateixa platja, en paral·lel a la via del tren i recorrent tota la costa de punta a punta per evitar la zona urbanitzada, i s’aboquen milers i milers de tones de terra, grava i runa per transformar part de la platja (sorra) en terreny dur i transitable...
Més recentment, entre els 90 i primers d’aquets segle però en ocasions fa tan sols un parell d’anys, i emparant-se en la moda i engany dels passejos marítims com excusa per a urbanitzar espais “no urbanitzables” (Zones marítim-terrestre) de la mateixa manera que ara es volen fer servir els passejos fluvials per urbanitzar el Domini Públic Hidràhulic dels rius, s’asfalten els camins i aparcaments, es tanca també per motius de seguretat la banda marítima de la via del tren, es creen carrils bici i passejos amb paviments i blocs de formigó, s’omple l’espai de mobiliari urbà (bancs, papereres, faroles, fonts,...) es planten milers de plantes, arbres, fins i tot gespa amb reg automàtic, i per suposat s’instal·len equipaments i serveis de tota mena i amb qualsevol objectiu... tot, absolutament tot, a sobre de la platja perquè no queda cap altre lloc per on fer-ho passar tot...
Com a resultat final de tot plegat, la platja “útil” per plantar l'ombrel·la i estendre la tovallola, agradi o no, queda reduïda a una petita franja de sorra entre l’onatge i milers i milers d’artefactes artificials, just la franja que con explico més endavant correspon a la part de la platja original que de manera natural i cíclica desapareix i apareix depenent del temporals i de les aportacions naturals de sediments.
Igual algú pensa que no... que ell ha anat a una platja molt més ample davant Pineda, Santa Susanna o Malgrat tot i haver passeig marítim, camins asfaltats i aparcaments... doncs sí, però simplement perquè gran part de la sorra que veu prové d’una antiga ampliació artificial (amb el respectiu dragatge i transport des d’altre lloc) directament a aquella platja o d’altre costa amunt i que la corrent a depositat allà, i segurament amb l’excusa de que hi ha un retrocés de la costa per manca de sediments.
I si penseu en Calella, per exemple, heu de recordar (clica aquí) que les seves platges creixen perquè recullen tots els àrids que des de fa més de 30 anys s’aboquen des de Blanes a Pineda per ampliar platges i que la corrent dominant acaba transportant costa avall fins que topen amb les roques del far, exactament igual que les platges que creixen a la part nord de qualsevol port esportiu del Maresme. De fet, sempre he dit que cada vegada que un ajuntament com el de Blanes, Malgrat, Santa Susanna o Pineda ha demanat la draga per a les seves platges, en realitat estaven ampliant la de Calella.
Potser penseu que exagero o m’invento alguna cosa... només heu de clicar a l’etiqueta “historia” de sota aquest post i accedireu a desenes de fotografies i textos que corroboren tot el que heu llegit fins ara i tot el que llegireu a continuació.
Les llevantades i els temporals són part natural de la costa
A veure si comencem a parlar correctament... les platges NO desapareixen per culpa dels temporals o de l’onatge fort... són part indispensable i indestriable de la dinàmica natural de qualsevol platja, natural o artificial, aquí i a qualsevol lloc.
Les platges desapareixen perquè han estat reduïdes a la seva mínima expressió després d’ocupar i urbanitzar la major part d’elles i perquè s’ha anul·lat la seva dinàmica natural d’aprimament i recuperació cíclica...
Per explicar-me recupero el primer dibuix...
La diferència principal entre la platja i el sistema dunar és que a les dunes s’amuntega la sorra i arrelen plantes permanents perquè l’onatge fort no se l’emporta, mentre que a la platja l’onatge dels temporals es poden portar la sorra i les plantes són anuals o colonitzadores, mai permanents. És per aquest motiu que el sistema dunar no està a tocar de l’aigua i només avança cap a mar quan no perillen pels temporals perquè la platja ha crescut abans. Si retrocediu a l’inici del post, veureu que la via del tren es va fer passar majoritàriament pel sistema dunar més proper a la platja... això vol dir que fa més de cent anys, quan encara no hi havia problemes de sediments, les onades podien trencar gairebé a la via del tren, i ara recupereu de dalt tot el que hi ha entre la via del tren i la platja en l’actualitat i pregunteu-vos si és normal o no que l’onatge arribi i faci malbé el mobiliari urbà. No és culpa de la manca de sediments, oi?
Quan hi ha una forta llevantada, que agradi o no hi ha vàries cada any, l’onatge fort penetra platja amunt i arrossega grans quantitats de sorra mar endins cada vegada que retrocedeix. Depenent de la mida de les onades i de la durada del temporal, la platja pot retrocedir més o menys, però sempre retrocedeix i la sorra s’acumula sota l’aigua...
Quan la llevantada passa i es recupera l’onatge suau, les onades empenyen la sorra poc a poc del fons cap a la platja a la vegada que la corrent dominant (de nord a sud) desplaça aquest moviment i l’empenya costa avall. Poc a poc però de manera constant, la platja recupera la seva amplada original alimentant-se dels àrids que va perdre la platja d’una miqueta més amunt, i de la mateixa manera la platja d’una miqueta més avall s’alimenta dels àrids que va perdre aquesta amb la llevantada anterior...
Però, què passa quan la platja que està amunt no pot alimentar la que està a sota perquè l’onatge de la llevantada topava amb roques o amb un passeig marítim cimentat i no acumulava sediments al mar?... Doncs que s’ha trencat la dinàmica natural d’aprimament i recuperació cíclica i cada vegada que hi ha una llevantada s’amplifica i empitjora la situació tant a la zona sense platja com a la següent costa avall.
Ara recupero el dibuix de la situació actual (platja ocupada i urbanitzada) i digueu-me... Què penseu vosaltres que passarà amb la propera llevantada?...
Quina és la causa dels desperfectes en el mobiliari urbà de la platja?... La llevantada?... La manca de sediments del riu?... O l’ocupació i urbanització de la platja per part dels qui “exigeixen” solucions als altres?
Com he dit al començament, no és només manca de sediments.
Això no és d'ara
Un error freqüent de tothom és pensar que aquesta problemàtica és actual... coses que pasen perquè fa molts anys que la Tordera no aporta sediments... FALS!
El principal pecat de les nostres administracions no és cometre errors, sinó cometre errors sabent que és un error. I és que no poden donar l'excusa de que no ho sabien. Hi ha mooolts anys de diferència entre aquestes dues fotografies...
Altre error també freqüent és pensar que sempre ha hagut platges amples on ara es volen "recuperar"... També FALS!
S'ha urbanitzat tant al límit que ara cal ampliar la platja artificialment (no recuperar) perquè s'ha ocupat sencera. Aquestes són fotografies dels anys 1982 i 1984 de Malgrat...
Com ja he comentat anteriorment, la manca d'aportació de sediments de la Tordera no és excusa suficient per amagar les pròpies misèries.
La propera vegada que el vostre alcalde o regidor demani solucions a altre administració perquè s’ha deteriorat el passeig marítim o perquè els turistes no tenen platges per a Setmana Santa i els lobbys hotelers exigeixen actuacions, quan diguin que ells tenen la solució màgica malmetent el medi natural sense tocar ni un mil·límetre el seu urbanisme, aquell dia que arribarà tard o d’hora, recordeu aquest post i entendreu perquè parlo sempre de xorrades.
No fa gaire li vaig dir a una persona que si volia àrids per ampliar platges, el millor lloc per trobar-los era sota el passeig marítim, els carrers, els càmpings i els camps propers... milions i milions de metres cúbics de sorra gratis que ni s’han de portar de cap altre lloc, ni s’han de dragar de cap zona del litoral, ni s’han de treure de cap riu o espai natural protegit.
I que si els preocupa molt el risc d’inundacions en cas de Torderada, que treguin sorra d’un d’aquests camps propers que a més a més de per abocar-les a la platja, reculli l’aigua de les crecudes laminant i evitant inundacions a zones urbanitzades... No crec que sapigués ni de què li parlava.
Aquí teniu unes poquetes imatges per pensar sobre aquest tema...
D’aquí a no gaire temps tornarem a escoltar i llegir que hi ha una pèrdua de sorra anual constant a les platges per manca d’aportacions naturals de sediments del riu (aquí podeu informar-vos del tema de manera clara i entenedora), i lluny de preocupar-se per solucionar problemes, les nostres administracions cercaran la millor manera d’empitjorar la situació amb pegots inútils a mig termini (però pagant nosaltres i d’efecte immediat per salvar els mobles de la temporada) i contraproduents a llarg termini (deixant el mort a qui ocupi el càrrec després), i per suposat, tornarem a veure com es barallen entre elles per no sortir perjudicades de cara al seu electorat quan decideixin a on sí i a on no s’actuarà aquesta vegada... temps al temps.
Com que cada any és el mateix (cansa escoltar les mateixes xorrades una i una altre vegada), i per animar la festa una miqueta (això s’anomena “sarcasme”), val la pena que sapiguem tots un petit detall abans de la representació teatral que ens haurem d’empassar per força...
No és només manca de sediments
I és que, com ja he dit anteriorment, la manca de sediments que hauria d’aportar la Tordera per al manteniment de la línia de costa serà no només la principal causa exposada per totes les administracions per justificar dragues, extraccions i aportacions artificials d’àrids provinents d’allà on no sobren, sinó que a més a més serà l’excusa perfecta per no haver de parlar de les pròpies misèries... de tots i cadascun dels qui exigiran actuacions “urgents i definitives” amb més insistència i com a víctimes d’una situació que ells no han creat, diran.
Doncs bé, el primer que s’ha de saber és que la causa principal (quan no única) de que quan l’onatge d’una llevantada s’emporti la sorra deixant al municipi sense platja per als turistes, de que hi hagi desperfectes als passejos marítims, als equipaments i serveis instal·lats a la platja, o en el pitjor dels cassos de que hi hagi danys personals... i això s’ha de saber... és la pròpia administració, els càrrecs públics que prenen les decisions i els diferents lobbys de pressió (hotelers i restauradors principalment) que han urbanitzat un espai que mai hauria d’haver-se ocupat. I s’ha de saber no per culpar ningú pels errors dels passat, sinó perquè encara avui volen i demanen cometre els mateixos errors.
La platja no només és on trenquen les onades
Quan la gent “normal” pensa en la platja, visualitza automàticament un sorral aplanat idoni per plantar l’ombrel·la i estendre la tovallola entre les onades i els primers signes artificials que es troben mirant terra endins, normalment un passeig marítim, la tanca d’un càmping, una esplanada de terra on aparcar el cotxe o grans blocs i pedres que protegeixen als anteriors... feu la proba i visualitzeu la platja on heu estat recentment.
Ningú pensa en una platja quan veu el que hi ha darrera d’aquests elements artificials, sinó que pensa automàticament que allò és part del municipi, càmping o carretera “a primera línia de costa” o “a tocar de la platja”, i evidentment ningú pensa que allà on ara has aparcat, passejat o menjat, no fa gaire temps era la platja on prenien el sol els estiuejants.
I és que resulta que la platja no només ha perdut terreny per la banda de mar, sinó que l’ha fet principalment pel darrera, i si quan la llevantada s’emporta la sorra mar endins desapareix la platja, és única i exclusivament perquè la major part d’aquesta es troba sota el passeig, sota l’aparcament, sota la carretera i sota el xiringuito on t’has pres la canya.
S’ha urbanitzat sobre la platja
Ara parlaré de com s’ha ocupat (i urbanitzat) la costa del Delta de la Tordera i de la Plana litoral de l’Alt Maresme (aquí podeu informar-vos de què entenem per Delta i Plana litoral per no contribuir a la confusió generalitzada al respecte).
Originàriament, quan la major part de la costa era natural, hi havia una platja ample, seguida d’un sistema dunar ampli i lineal trencat únicament pel riu i rieres quan trencaven cap a mar, i a continuació una plana inundable ocupada bàsicament per aiguamolls, alguns estanys o gorgs, i segurament algunes vernedes. Per fer-ho més entenedor podeu veure els següents dibuixos (no rigueu, són simples però útils)...
L’extensió de cadascun d’aquests ecosistemes variava costa amunt o avall però més o menys mantenien sempre aquest ordre.
Fa uns quants segles, principalment amb l’explosió demogràfica de l’Edat Mitjana i endavant, gairebé tota la plana litoral i gairebé tot el delta es van transformar en camps de conreu i hortes, i allà on el terreny era més baix i inundable es va omplir amb sorra de les dunes principalment que es barrejava amb els llims i fangs de l’interior. Com a resultat d’aquella transformació, el sistema dunar va quedar reduït a un petit cordó que separava la platja (gens productiva) de la fèrtil i productiva plana agrícola litoral...
Allà on el sistema dunar era molt més ample i extens i no s’ocupava o transformava en conreus, amb el temps va representar un greu problema per aquells que vivien o treballaven a prop, ja que amb el vent dominant de mar cap a terra la sorra (i les dunes) avançaven terra endins empassant-se cases i cultius. Fa un parell de segles, com a molts altres llocs del litoral, es va decidir plantar milers i milers de pins pinyers a les dunes perquè les arrels i el brancatge dels arbres fixessin la sorra i així evitar el seu desplaçament. Com a resultat d’aquelles actuacions de defensa es van formar extenses pinedes ocupant el sistema dunar entre la platja i la plana agrícola interior, i d’aquí venen “Pineda de Mar”, “Els Pins” de Santa Susanna i de Malgrat de Mar, o “Els Pins” de Blanes, per exemple, i moltes vegades trobem restes d’aquestes antigues pinedes enmig d’hotels, carrers, patis particulars o fins i tot càmpings (això també és ironia)...
Ja sigui amb un cordó estret de dunes o amb una pineda litoral entre la platja i els camps de conreu i antics edificis de pescadors, l’ocupació i transformació de la costa va ser similar pel que fa al tema que ens ocupa.
Fa molts anys, amb l’arribada de la revolució industrial a casa nostra, es va incorporar el ferrocarril com a mitjà de transport de mercaderies i persones, i el Maresme va ser una comarca pionera a nivell estatal. Primer de Barcelona a Mataró, i posteriorment de Mataró cap a Blanes, es va fer passar la via del ferrocarril per la costa, concretament per primera línia de costa, i a casa nostra, com majoritàriament a la resta del Maresme, per sobre del cordó de dunes que separava la platja de la plana agrícola, evitant tant el sorral susceptible de quedar mar endins i els conreu inundables...
A la segona meitat del segle passat, com a gairebé tota la costa catalana, van començar a sortir apartaments, hotels i càmpings com bolets sense cap mena d’ordre o planificació, simplement s’ocupava i edificava aquell camp de conreu més proper a la platja que es volia, separat de la via del tren per un camí de sorra, en ocasions ni això, i enmig o cerclant camps i hortes que amb el temps, degut a que la població local va passar de l’activitat agrícola a la construcció i als serveis relacionats amb el turisme, van quedar com erms abandonats a l’espera de ser edificats...
Els clients d’aquells hotelers i restauradors pioners simplement creuaven a peu el camí i la via del tren per anar a la platja, encara ample i amb algunes dunes residuals a tocar de les vies.
Els més afortunats, allà on la platja era molt més ample o quan la via del tren passava pel mig de la pineda deixant més espai entre la platja i la via, edificaven o ocupaven directament l’espai més proper a mar a ran de platja.
Amb el temps, totes aquestes edificacions i ocupacions es van “legalitzar” i es van ordenar uns espais caòtics i en moltes ocasions sense sentit ni serveis (enllumenat, clavegueram,...) amb els respectius Planejaments d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) dels anys 80 i 90, es van asfaltar els camins de terra, es va dotar de serveis a tot l’entramat urbà creat, es va limitar l’accés a la platja amb tanques i passos subterranis per motius de seguretat,... i com a conseqüència indirecta d’aquesta urbanització definitiva de tota la primera línia de costa (antiga plana agrícola, pineda o dunes), els que havien de desplaçar-se d’altres llocs cap a la platja, necessitaven aparcaments i camins d’accés directe a la mateixa platja, en paral·lel a la via del tren i recorrent tota la costa de punta a punta per evitar la zona urbanitzada, i s’aboquen milers i milers de tones de terra, grava i runa per transformar part de la platja (sorra) en terreny dur i transitable...
Més recentment, entre els 90 i primers d’aquets segle però en ocasions fa tan sols un parell d’anys, i emparant-se en la moda i engany dels passejos marítims com excusa per a urbanitzar espais “no urbanitzables” (Zones marítim-terrestre) de la mateixa manera que ara es volen fer servir els passejos fluvials per urbanitzar el Domini Públic Hidràhulic dels rius, s’asfalten els camins i aparcaments, es tanca també per motius de seguretat la banda marítima de la via del tren, es creen carrils bici i passejos amb paviments i blocs de formigó, s’omple l’espai de mobiliari urbà (bancs, papereres, faroles, fonts,...) es planten milers de plantes, arbres, fins i tot gespa amb reg automàtic, i per suposat s’instal·len equipaments i serveis de tota mena i amb qualsevol objectiu... tot, absolutament tot, a sobre de la platja perquè no queda cap altre lloc per on fer-ho passar tot...
Com a resultat final de tot plegat, la platja “útil” per plantar l'ombrel·la i estendre la tovallola, agradi o no, queda reduïda a una petita franja de sorra entre l’onatge i milers i milers d’artefactes artificials, just la franja que con explico més endavant correspon a la part de la platja original que de manera natural i cíclica desapareix i apareix depenent del temporals i de les aportacions naturals de sediments.
Igual algú pensa que no... que ell ha anat a una platja molt més ample davant Pineda, Santa Susanna o Malgrat tot i haver passeig marítim, camins asfaltats i aparcaments... doncs sí, però simplement perquè gran part de la sorra que veu prové d’una antiga ampliació artificial (amb el respectiu dragatge i transport des d’altre lloc) directament a aquella platja o d’altre costa amunt i que la corrent a depositat allà, i segurament amb l’excusa de que hi ha un retrocés de la costa per manca de sediments.
I si penseu en Calella, per exemple, heu de recordar (clica aquí) que les seves platges creixen perquè recullen tots els àrids que des de fa més de 30 anys s’aboquen des de Blanes a Pineda per ampliar platges i que la corrent dominant acaba transportant costa avall fins que topen amb les roques del far, exactament igual que les platges que creixen a la part nord de qualsevol port esportiu del Maresme. De fet, sempre he dit que cada vegada que un ajuntament com el de Blanes, Malgrat, Santa Susanna o Pineda ha demanat la draga per a les seves platges, en realitat estaven ampliant la de Calella.
Potser penseu que exagero o m’invento alguna cosa... només heu de clicar a l’etiqueta “historia” de sota aquest post i accedireu a desenes de fotografies i textos que corroboren tot el que heu llegit fins ara i tot el que llegireu a continuació.
Les llevantades i els temporals són part natural de la costa
A veure si comencem a parlar correctament... les platges NO desapareixen per culpa dels temporals o de l’onatge fort... són part indispensable i indestriable de la dinàmica natural de qualsevol platja, natural o artificial, aquí i a qualsevol lloc.
Les platges desapareixen perquè han estat reduïdes a la seva mínima expressió després d’ocupar i urbanitzar la major part d’elles i perquè s’ha anul·lat la seva dinàmica natural d’aprimament i recuperació cíclica...
Per explicar-me recupero el primer dibuix...
La diferència principal entre la platja i el sistema dunar és que a les dunes s’amuntega la sorra i arrelen plantes permanents perquè l’onatge fort no se l’emporta, mentre que a la platja l’onatge dels temporals es poden portar la sorra i les plantes són anuals o colonitzadores, mai permanents. És per aquest motiu que el sistema dunar no està a tocar de l’aigua i només avança cap a mar quan no perillen pels temporals perquè la platja ha crescut abans. Si retrocediu a l’inici del post, veureu que la via del tren es va fer passar majoritàriament pel sistema dunar més proper a la platja... això vol dir que fa més de cent anys, quan encara no hi havia problemes de sediments, les onades podien trencar gairebé a la via del tren, i ara recupereu de dalt tot el que hi ha entre la via del tren i la platja en l’actualitat i pregunteu-vos si és normal o no que l’onatge arribi i faci malbé el mobiliari urbà. No és culpa de la manca de sediments, oi?
Quan hi ha una forta llevantada, que agradi o no hi ha vàries cada any, l’onatge fort penetra platja amunt i arrossega grans quantitats de sorra mar endins cada vegada que retrocedeix. Depenent de la mida de les onades i de la durada del temporal, la platja pot retrocedir més o menys, però sempre retrocedeix i la sorra s’acumula sota l’aigua...
Quan la llevantada passa i es recupera l’onatge suau, les onades empenyen la sorra poc a poc del fons cap a la platja a la vegada que la corrent dominant (de nord a sud) desplaça aquest moviment i l’empenya costa avall. Poc a poc però de manera constant, la platja recupera la seva amplada original alimentant-se dels àrids que va perdre la platja d’una miqueta més amunt, i de la mateixa manera la platja d’una miqueta més avall s’alimenta dels àrids que va perdre aquesta amb la llevantada anterior...
Però, què passa quan la platja que està amunt no pot alimentar la que està a sota perquè l’onatge de la llevantada topava amb roques o amb un passeig marítim cimentat i no acumulava sediments al mar?... Doncs que s’ha trencat la dinàmica natural d’aprimament i recuperació cíclica i cada vegada que hi ha una llevantada s’amplifica i empitjora la situació tant a la zona sense platja com a la següent costa avall.
Ara recupero el dibuix de la situació actual (platja ocupada i urbanitzada) i digueu-me... Què penseu vosaltres que passarà amb la propera llevantada?...
Quina és la causa dels desperfectes en el mobiliari urbà de la platja?... La llevantada?... La manca de sediments del riu?... O l’ocupació i urbanització de la platja per part dels qui “exigeixen” solucions als altres?
Com he dit al començament, no és només manca de sediments.
Això no és d'ara
Un error freqüent de tothom és pensar que aquesta problemàtica és actual... coses que pasen perquè fa molts anys que la Tordera no aporta sediments... FALS!
El principal pecat de les nostres administracions no és cometre errors, sinó cometre errors sabent que és un error. I és que no poden donar l'excusa de que no ho sabien. Hi ha mooolts anys de diferència entre aquestes dues fotografies...
Altre error també freqüent és pensar que sempre ha hagut platges amples on ara es volen "recuperar"... També FALS!
S'ha urbanitzat tant al límit que ara cal ampliar la platja artificialment (no recuperar) perquè s'ha ocupat sencera. Aquestes són fotografies dels anys 1982 i 1984 de Malgrat...
Com ja he comentat anteriorment, la manca d'aportació de sediments de la Tordera no és excusa suficient per amagar les pròpies misèries.
La propera vegada que el vostre alcalde o regidor demani solucions a altre administració perquè s’ha deteriorat el passeig marítim o perquè els turistes no tenen platges per a Setmana Santa i els lobbys hotelers exigeixen actuacions, quan diguin que ells tenen la solució màgica malmetent el medi natural sense tocar ni un mil·límetre el seu urbanisme, aquell dia que arribarà tard o d’hora, recordeu aquest post i entendreu perquè parlo sempre de xorrades.
No fa gaire li vaig dir a una persona que si volia àrids per ampliar platges, el millor lloc per trobar-los era sota el passeig marítim, els carrers, els càmpings i els camps propers... milions i milions de metres cúbics de sorra gratis que ni s’han de portar de cap altre lloc, ni s’han de dragar de cap zona del litoral, ni s’han de treure de cap riu o espai natural protegit.
I que si els preocupa molt el risc d’inundacions en cas de Torderada, que treguin sorra d’un d’aquests camps propers que a més a més de per abocar-les a la platja, reculli l’aigua de les crecudes laminant i evitant inundacions a zones urbanitzades... No crec que sapigués ni de què li parlava.
Aquí teniu unes poquetes imatges per pensar sobre aquest tema...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-3.jpg)
