La distribució de la precipitació ha estat molt irregular al juliol
Nota de premsa del Servei Meteorològic de Catalunya 1/8/2016
El període s’ha de qualificar de termomètricament càlid a bona part de Catalunya, especialment a l’extrem nord-oriental, Prepirineu, Catalunya Central i Prelitoral
La distribució de la precipitació ha estat irregular si bé a gran part del territori ha estat sec o molt sec
dilluns, 1 d’agost del 2016
Santa Susanna 20/7/2016 James Manresa i Paddon. Font: ornitho.cat
Observacions de del passat 20/7/2016 a la part alta de Santa Susanna...
1 Serp de collaret (Natrix natrix)
1 Eriçó comú (Erinaceus europaeus)
1 Esquirol (Sciurus vulgaris)
Font: www.ornitho.cat
Observador: James Manresa i Paddon
1 Serp de collaret (Natrix natrix)
1 Eriçó comú (Erinaceus europaeus)
1 Esquirol (Sciurus vulgaris)
Font: www.ornitho.cat
Observador: James Manresa i Paddon
mínim 88 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Sant Pol de Mar 29/7/2016 Àlex Domec. Font: ornitho.cat
mínim 88 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) observats per l'Àlex Domec a Sant Pol de Mar el divendres 29/7/2016.
Comentari :A les Roques de la Murtra. 13 exemplars anellats amb els codis E01, E06, E12, E29, E34, E35, E38, E43, E52, E53, E54, E59 i H44.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
Comentari :A les Roques de la Murtra. 13 exemplars anellats amb els codis E01, E06, E12, E29, E34, E35, E38, E43, E52, E53, E54, E59 i H44.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
Dues notícies per llegir 31/7/2016 i 1/7/2016
Extreuen 131 quilos de deixalles del fons marí de Blanes
Diari de Girona 31/7/2016
L'acció, a càrrec d'una trentena de submarinistes voluntaris, s'emmarca dins una campanya per evitar que es llencin residus a l'aigua i arriba després del concurs de focs
ACN | BLANES
Una trentena de submarinistes voluntaris han extret aquest diumenge fins a 131 quilos de deixalles del fons marí de Blanes. L'acció s'emmarca dins la campanya de sensibilització 'Per Focs la mar també brilla!' i s'ha fet als voltants de la roca Sa Palomera, punt emblemàtic des d'on es fa el conegut concurs de focs artificials d'aquest municipi.
En les tasques de neteja hi han participat diverses entitats que han volgut posar de manifest que els castells de foc es poden fer d'una manera més respectuosa amb el medi ambient i sensibilitzar la població de què els lavabos no són papereres i que el seu ús indegut fa que arribin al mar residus no biodegradables com les tovalloletes, les compreses o els bastonets de cotó.
Aquesta acció ha estat organitzada per l'entitat ambiental S'Agulla, el club de submarinisme Mola Mola i el Club Vela Blanes, que en un sol matí han aconseguit treure del fons marí 40 quilos de plàstics, 25 quilos de paper, 8 quilos de llaunes i altres metalls, 8 quilos de tovalloletes i compreses, 20 quilos de pneumàtics, 15 quilos de canonades de PVC i 15 quilos de fibra de vidre.
Els residus han estat classificats en una parada al passeig de mar, on s'ha informat als ciutadans de la problemàtica associada a aquests residus i com canviant l'hàbit de llençar plàstics als lavabos es pot contribuir a la preservació del medi ambient.
L'extracció de deixalles del fons marí d'aquest diumenge és la primera part de la campanya 'Per Focs la mar també brilla!', que seguirà amb la creació d'una mostra itinerant feta amb plafons informatius que l'entitat S'Agulla exposarà a biblioteques municipals i centres educatius de la zona per conscienciar de la problemàtica dels plàstics al mar per promoure un canvi d'hàbits.
Segons un comunicat de S'Agulla, l'organització d'aquesta iniciativa s'ha fet amb el suport de la CUP de Blanes, dins la seva campanya de finançament d'entitats locals 'Diners al carrer'; el centre de submarinisme Blanes-Sub; la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques (FECDAS), i l'Ajuntament de Blanes.
ICV de Lloret vol controlar el soroll de Can Juncadella
Diari de Girona 1/8/2016
El grup ha presentat una al·legació al mapa de capacitat acústica perquè s'hi inclogui Cadiretes
LLORET DE MAR | DDG
El grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Lloret de Mar, que està a l'oposició, ha presentat una al·legació al mapa de capacitat acústica del municipi perquè s'hi inclogui l'espai d'interès natural del massís de Cadiretes. El regidor de la formació, Miguel Gracia, ha explicat que l'objectiu de la incorporació del massís al mapa de capacitat acústica és que la finca de Can Juncadella quedi sota aquesta regulació.
"El propietari de Can Juncadella ha d'entendre que es troba dins d'una zona natural protegida i, que si urbanísticament fa el que vol, que almenys se'l controli amb el soroll", ha declarat Miguel Gracia, en referència als diferents expedients urbanístics que li ha obert l'Ajuntament de Lloret de Mar.
El regidor ecosocialista ha explicat que el mapa acústic de Lloret de Mar ha deixat de banda l'espai protegit del massís de Cadiretes que es troba dins el terme del municipi. En total, es tracta d'una peça de 98,02 hectàrees, moltes de les quals estan incloses a la finca de Can Juncadella, ha precisat el regidor de Lloret de Mar Miguel Gracia.
La voluntat d'ICV-EUiA amb la presentació d'aquesta al·legació és que el consistori de Lloret de Mar inclogui la limitació d'immissions sonores d'aquest espai i, per tant, es pugui controlar.
Segons el regidor, amb aquesta regulació aplicada a l'espai protegit del massís de Cadiretes el propietari de Can Juncadella no podria realitzar les festes privades que organitza, com tampoc tirar focs d'artifici; o almenys, fer-ho a menys decibels.
Miguel Gracia ha expressat també la seva estranyesa perquè l'Ajuntament de Lloret no ha inclòs directament el massís de Cadiretes a dins del mapa de capacitat acústica -ha concretat que les emissions sonores en un espai natural es poden regular i permeten unes immissions baixes.
Diari de Girona 31/7/2016
L'acció, a càrrec d'una trentena de submarinistes voluntaris, s'emmarca dins una campanya per evitar que es llencin residus a l'aigua i arriba després del concurs de focs
Voluntaris separen les deixalles recollides del fons marí de Blanes S'Agulla
Una trentena de submarinistes voluntaris han extret aquest diumenge fins a 131 quilos de deixalles del fons marí de Blanes. L'acció s'emmarca dins la campanya de sensibilització 'Per Focs la mar també brilla!' i s'ha fet als voltants de la roca Sa Palomera, punt emblemàtic des d'on es fa el conegut concurs de focs artificials d'aquest municipi.
En les tasques de neteja hi han participat diverses entitats que han volgut posar de manifest que els castells de foc es poden fer d'una manera més respectuosa amb el medi ambient i sensibilitzar la població de què els lavabos no són papereres i que el seu ús indegut fa que arribin al mar residus no biodegradables com les tovalloletes, les compreses o els bastonets de cotó.
Aquesta acció ha estat organitzada per l'entitat ambiental S'Agulla, el club de submarinisme Mola Mola i el Club Vela Blanes, que en un sol matí han aconseguit treure del fons marí 40 quilos de plàstics, 25 quilos de paper, 8 quilos de llaunes i altres metalls, 8 quilos de tovalloletes i compreses, 20 quilos de pneumàtics, 15 quilos de canonades de PVC i 15 quilos de fibra de vidre.
Els residus han estat classificats en una parada al passeig de mar, on s'ha informat als ciutadans de la problemàtica associada a aquests residus i com canviant l'hàbit de llençar plàstics als lavabos es pot contribuir a la preservació del medi ambient.
L'extracció de deixalles del fons marí d'aquest diumenge és la primera part de la campanya 'Per Focs la mar també brilla!', que seguirà amb la creació d'una mostra itinerant feta amb plafons informatius que l'entitat S'Agulla exposarà a biblioteques municipals i centres educatius de la zona per conscienciar de la problemàtica dels plàstics al mar per promoure un canvi d'hàbits.
Segons un comunicat de S'Agulla, l'organització d'aquesta iniciativa s'ha fet amb el suport de la CUP de Blanes, dins la seva campanya de finançament d'entitats locals 'Diners al carrer'; el centre de submarinisme Blanes-Sub; la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques (FECDAS), i l'Ajuntament de Blanes.
ICV de Lloret vol controlar el soroll de Can Juncadella
Diari de Girona 1/8/2016
El grup ha presentat una al·legació al mapa de capacitat acústica perquè s'hi inclogui Cadiretes
Imatge d'arxiu de la finca de Can Juncadella
El grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Lloret de Mar, que està a l'oposició, ha presentat una al·legació al mapa de capacitat acústica del municipi perquè s'hi inclogui l'espai d'interès natural del massís de Cadiretes. El regidor de la formació, Miguel Gracia, ha explicat que l'objectiu de la incorporació del massís al mapa de capacitat acústica és que la finca de Can Juncadella quedi sota aquesta regulació.
"El propietari de Can Juncadella ha d'entendre que es troba dins d'una zona natural protegida i, que si urbanísticament fa el que vol, que almenys se'l controli amb el soroll", ha declarat Miguel Gracia, en referència als diferents expedients urbanístics que li ha obert l'Ajuntament de Lloret de Mar.
El regidor ecosocialista ha explicat que el mapa acústic de Lloret de Mar ha deixat de banda l'espai protegit del massís de Cadiretes que es troba dins el terme del municipi. En total, es tracta d'una peça de 98,02 hectàrees, moltes de les quals estan incloses a la finca de Can Juncadella, ha precisat el regidor de Lloret de Mar Miguel Gracia.
La voluntat d'ICV-EUiA amb la presentació d'aquesta al·legació és que el consistori de Lloret de Mar inclogui la limitació d'immissions sonores d'aquest espai i, per tant, es pugui controlar.
Segons el regidor, amb aquesta regulació aplicada a l'espai protegit del massís de Cadiretes el propietari de Can Juncadella no podria realitzar les festes privades que organitza, com tampoc tirar focs d'artifici; o almenys, fer-ho a menys decibels.
Miguel Gracia ha expressat també la seva estranyesa perquè l'Ajuntament de Lloret no ha inclòs directament el massís de Cadiretes a dins del mapa de capacitat acústica -ha concretat que les emissions sonores en un espai natural es poden regular i permeten unes immissions baixes.
Superfície forestal de Catalunya... 3 enllaços d'interès relacionats 1/8/2016
Superfície forestal
Observatori forestal de Catalunya
Cliqueu a l'enllaç per accedir a la pàgina web i ampliar informació
A Catalunya la superfície forestal és de 2.058.113 ha, segons la 4a edició del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC-4, any 2009)
Ecologia i conservació dels ocells forestals
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Cliqueu a l'enllaç per accedir a la pàgina web i ampliar informació
Revista Catalunya Forestal n.128 Juliol 2016
Forestal.cat
Cliqueu a l'enllaç per accedir a la pàgina web i ampliar informació
Observatori forestal de Catalunya
Cliqueu a l'enllaç per accedir a la pàgina web i ampliar informació
A Catalunya la superfície forestal és de 2.058.113 ha, segons la 4a edició del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC-4, any 2009)
Ecologia i conservació dels ocells forestals
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Cliqueu a l'enllaç per accedir a la pàgina web i ampliar informació
Un manual de gestió de la biodiversitat en boscos catalans
Revista Catalunya Forestal n.128 Juliol 2016
Forestal.cat
Cliqueu a l'enllaç per accedir a la pàgina web i ampliar informació
diumenge, 31 de juliol del 2016
A on es fiquen les Tortugues de rierol (Mauremys leprosa) del riu quan ja no queda aigua enlloc? 31/7/2016
Una Tortugues de rierol (Mauremys leprosa) trobada avui a la llera seca de la Tordera
Si aneu a la Tordera aquests dies, constatareu que a gairebé tot el tram baix i a molts trams mitjans l'aigua ni es veu ni s'olora, i al seu pas pel municipi de Tordera no és cap excepció...
Malgrat això, i com vaig escriure l'altre dia sobre les concentracions d'exemplars als punts d'aigua permanent en cas de sequera, les Tortugues de rierol (Mauremys leprosa) es poden desplaçar per tot el riu cercant tolls o bassetes on trobar aigua.
Però, què passa si tambè s'assequen aquest punts d'aigua pel prolongament de la sequera?...
Aquests petits tolls ja no poden fer de refugi a les desenes de tortugues que hi havia fa uns dies, i fins i tot es poden veure desenes de capgrossos de Granota verda ibèrica (Pelophylax perezi) agonitzant...
Si hi ha un toll o bassa proper amb aigua abundant, la majoria d'exemplars caminaran cap a elles, però tard o d'hora algunes acaben decidint estiar o cercar altre hàbitat alternatiu. O això, o necessitaran aquests hàbitats per fer parada quan les distàncies són importants.
Repartits per tota la llera de la Tordera hi ha racons ombrívols amb abundant vegetació, a vegades enmig d'hàbitats molt més secs com sorrals o herbassars secs, i normalment associats a bosquines de salzes, gatells, freixes o canyes...
És aquí, aixecant herba i branques, on trobarem les Tortugues de rierol (Mauremys leprosa) de la Tordera que passen el dia amagades a l'ombra i la humitat que els ofereix la frondosa vegetació herbàcia, ja sigui esperant el retorn de l'aigua estancada a bassetes i tolls, ja sigui de camí (normalment nocturn) cap a altre tram del riu amb aigua en desplaçament estacional...
Ara són més vulnerables (els gossos deslligats són un grau problema) i quan més difícil resulta localitzar-les ja que la seva estratègia de supervivènvia és, ara, el mimetisme... es queden totalment immòbils sota i entre la vegetació i semblen més pedres o branques que no pas un ésser viu.
Segona Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) trobada avui a la llera seca de la Tordera
Ja hi ha juvenils de Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis) per tot arreu 31/7/2016 Tordera
Ja hi ha juvenils de Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis) per tot arreu. Avui a Tordera es poden veure pels carrers del poble, als aparcaments, als camps,...
Treuen 130 quilos de deixalles del fons marí de Blanes. 324.cat 31/7/2016
Treuen 130 quilos de deixalles del fons marí de Blanes
324.cat 31/7/2016
Blanes ha celebrat aquesta setmana el concurs de focs artificials. Els petards es llancen prop del mar i moltes restes cauen dins de l'aigua. Avui, diverses entitats han organitzat una neteja del fons marí per posar de manifest que els castells de foc es poden fer de manera més respectuosa amb el medi ambient
dissabte, 30 de juliol del 2016
Estany de Can Torrent i entorn (Tordera) 29/7/2016
Aquest divendres migdia i tarda per interior de l'estany de Can Torrent i voltants... calor sofocant que com dirian alguns amaga fins i tot a les sargantanes. Malgrat això, com a més destacat dins l'estany...
4 Granotes pintades (Discoglossus pictus)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
mínim 2 Oriols (Oriolus oriolus)
mínim 1 Tord comú (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Tudons (Columba palumbus)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Trists (Cisticola juncidis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
... entre altres..
Granota pintada (Discoglossus pictus)
Molt més animat els voltants de l'estany...
Com a més destacat...
unes 40 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)
unes 10 Granotes pintades (Discoglossus pictus)
uns 50 capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans) dins un pou.
1 Serp verda (Malpolon monspessulanus)
desenes de Dragons comuns (Tarentola mauritanica)
mínim 11 Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis), arreu.
5 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
mínim 3 Cabussets (Tachybaptus ruficollis)
mínim 3 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
mínim 2 Boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
mínim 1 Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
mínim 2 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
mínim 2 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
2 Òlibes (Tyto alba), a 2 rues diferents
15 Mussols comuns (Athene noctua), es podria dir que cada Mas té els seus
unes 13 Tórtores (Streptopelia turtur)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
mínim 3 Capsigranys (Lanius senator)
3 Picots verds (Picus viridis)
Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Trists (Cisticola juncidis)
Merles (Turdus merula)
Tudons (Columba palumbus)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Coloms roquers (Columba livia)
Ballesters (Apus melba)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Falciots negres (Apus apus)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Bruels (Regulus ignicapilla)
mínim 1 Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)
Dragó comú (Tarentola mauritanica)
Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)
Algunes imatges de l'Estany de Can Torrent...
Algunes imatges de l'entorn de l'estany...
Aquí les Òlibes (Tyto alba) sempre són abundants i els seus llocs de nidificació coneguts de sobres des de fa anys, però avui només he vist 2. una gairebé em toca la cara quan ha sortit volant en mirar dins un forn antic.
Són fàcils de localitzar cercant les abundants egagròpiles, antigues i recents, i plomes sota d'on s'amagen...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)











