http://www.lightpollutionmap.info/#zoom=8&lat=5151727&lon=267345&layers=0BTFFFF
http://www.lightpollutionmap.info/#zoom=8&lat=5151727&lon=267345&layers=0BFFFTF
dijous, 15 de setembre del 2016
Contaminació lumínica: Light pollution map
Si voleu saber per què no es veuen la majoria dels estels des de casa vostra, feu una ullada al Light pollution map i amplieu el vostre municipi...
http://www.lightpollutionmap.info/#zoom=8&lat=5151727&lon=267345&layers=0BTFFFF
http://www.lightpollutionmap.info/#zoom=8&lat=5151727&lon=267345&layers=0BFFFTF
http://www.lightpollutionmap.info/#zoom=8&lat=5151727&lon=267345&layers=0BTFFFF
http://www.lightpollutionmap.info/#zoom=8&lat=5151727&lon=267345&layers=0BFFFTF
Pla de Grau (Malgrat de Mar) 14/9/2016 Jordi Torallas i Boucharlat. Font: ornitho.cat
Observacions de Jordi Torallas i Boucharlat d'aquest dimecres 14/9/2016 al Pla de Grau (Malgrat de Mar)...
2 Corriols petits (Charadrius dubius)
mínim 5 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
2 Corbs (Corvus corax)
1 Puput (Upupa epops)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
mínim 9 Garses (Pica pica)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Jordi Torallas i Boucharlat
2 Corriols petits (Charadrius dubius)
mínim 5 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
2 Corbs (Corvus corax)
1 Puput (Upupa epops)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
mínim 9 Garses (Pica pica)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Jordi Torallas i Boucharlat
Roca Grossa (Calella) 14/9/2016 Raül Calderon. Font: ornitho.cat
Observacions de Raül Calderon d'aquest dimecres 14/9/2016 a la Roca Grossa (Calella)...
uns 150 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
mínim 6 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Raül Calderon
uns 150 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
mínim 6 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Raül Calderon
Algunes observacions de pas migratori per Pineda de Mar 11-15/9/2016
Algunes observacions d'ocells en pas migratori costa avall per sobre de Pineda de Mar entre diumenge 11/9/2016 i avui 15/9/2016...
1 Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) l'11/9/2016 de matinada i molt sorollós sobre els edificis.
1 Arpella vulgar (Circus aeruginosus) femella el 14/9/2016
2 Aligots vespers (Pernis apivorus) el 14/9/2016
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus) el 14/9/2016
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) el 14/9/2016
Pas continu de centenars d'Orenetes vulgars (Hirundo rustica) tota la setmana i encara aquesta tarda.
Pas continu d'Orenetes cuablanques (Delichon urbicum) però en nombre inferior a les vulgars.
... com a més destacat.
1 Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) l'11/9/2016 de matinada i molt sorollós sobre els edificis.
1 Arpella vulgar (Circus aeruginosus) femella el 14/9/2016
2 Aligots vespers (Pernis apivorus) el 14/9/2016
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus) el 14/9/2016
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) el 14/9/2016
Pas continu de centenars d'Orenetes vulgars (Hirundo rustica) tota la setmana i encara aquesta tarda.
Pas continu d'Orenetes cuablanques (Delichon urbicum) però en nombre inferior a les vulgars.
... com a més destacat.
Roca Grossa (Calella) 12/9/2016 Carles Tobella. Font: ornitho.cat
Observacions de Carles Tobella d'aquest dilluns 12/9/2016 a la Roca Grossa (Calella)...
151 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
3 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
2 Gavines corses (Larus audouinii)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Carles Tobella
151 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
3 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
2 Gavines corses (Larus audouinii)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Carles Tobella
Quatre gotes més amb una tempesta amb més llamps que pluja 14/9/2016
5 mm a Calella, 5.2 mm a Sant Celoni, 2.1 mm a Tordera o 1.5 mm a Pineda de Mar com a més destacables de la nit de dimecres maquillen una mica la decepcionant pluja caiguada la matinada anterior.
Algunes notícies per llegir 15/9/2016...
Veuen tracte de favor municipal a alguns càmpings de Blanes
El Punt Avui 15/9/2016
Per la vicepresidenta de l'associació, el consistori no vol posar fi a casos de competència deslleial amb el nou POUM
Aladern (Voramar): “La majoria no som il·legals”
JORDI FERRER - BLANES
LA XIFRA
10 càmpings hi ha a Blanes, cinc dels quals a tocar de la platja de s'Abanell i cinc a l'interior del municipi.
Al llarg dels últims 15 anys, diversos càmpings de la zona del delta de la Tordera – concretament els càmpings Bellaterra, El Pinar i Blanc d’Eivissa– situats a la ribera de Blanes, han anat ocupant de forma il·legal i impune terrenys qualificats urbanísticament com a agrícoles.
En la majoria d’aquests casos, a més a més, aquestes parcel·les ocupades queden dins la zona de protecció contra inundacions (Q100) que fins a dia d’avui ha delimitat l’Agència Catalana de l’Aigua (A.C.A.): una franja de territori paral·lela al curs del riu en la que queda totalment prohibida la utilització del sòl com a estructura de càmping per l’elevat risc que suposa per la seguretat dels seus usuaris.
Davant d’aquesta estrambòtica situació, els diversos equips de govern que s’han succeït la darrera dècada al consistori blanenc -on cal recordar que hi han passat formacions de tots els colors: CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC, PP, PDB- així com l’A.C.A. -en mans de la Generalitat de Catalunya-, no han dut a terme cap mena d’acció correctiva per solucionar la situació.
Bé sigui per acció o omissió, l’activitat il·legal d’aquests càmpings ha perdurat il·legítimament aquests darrers anys fins a dia d’avui, en que l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (P.O.U.M.) torna a estar al damunt de la taula arrel d’una denúncia, precisament, de l’Associació de Càmpings de Blanes, que va presentar un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Blanes i el Departament de Territori de la Generalitat on s’impugnava l’estudi d’inundabilitat del P.O.U.M. aprovat l’any 2010 i que els obligava a establir mesures per tal de protegir-se de les crescudes de cabal del riu. Només així, segons indicava el P.O.U.M., s’hi permetrien els usos d’acampada.
Paral·lelament, l’Associació de Càmpings de Blanes va demanar també anular tota referència relativa a la delimitació del domini públic de la zona marítimo-terrestre (Z.M.T.) considerada com a provable i que regula la Llei de Costes, d’àmbit estatal, en un període en que aquesta s’estava revisant per part del llavors govern espanyol en mans del PSOE: la nova delimitació resseguia l’eix del vial de l’últim tram de l’Avinguda Madrid i hagués fet recular l’activitat dels càmpings situats des d’aquesta fita fins el mar, fent que tot aquesta franja de territori passés a ser considerada com a espai natural protegit d’ús públic.
El passat 18 de maig de 2015, doncs, el Tribunal de Justícia de Catalunya va tombar en bloc el P.O.U.M., moment en què, curiosament, s’obre un nou escenari: actualment existeix la possibilitat que l’Ajuntament de Blanes, que es troba en plena redacció del nou P.O.U.M. arrel de la denúncia, requalifiqui tots els terrenys ocupats il·legalment abans de l‘any 2005 pels càmpings, transformant-los en sòl que admet usos d’acampada i, per tant, legalitzant-ne així la seva situació.
Aquesta paradoxa es dóna justament amb l’actual consentiment per part de l’A.C.A i la Generalitat -que, casualment, en només cinc anys de diferència ha flexibilitzat el criteri de disposició de la zona inundable del riu La Tordera reduint-lo fins a 150 metres d’amplada- i gràcies també a l’aprovació d’una nova Llei de costes l’any 2013 (Llei 2/2013) per part del PP encara més permissiva amb l’ocupació i urbanització de terreny natural, reduint dràsticament la zona de servitud de protecció i amnistiant construccions i explotacions del sòl en domini públic tot allargant les concessions fins a 75 anys més.
El Punt Avui 15/9/2016
Per la vicepresidenta de l'associació, el consistori no vol posar fi a casos de competència deslleial amb el nou POUM
Aladern (Voramar): “La majoria no som il·legals”
Una imatge de l'entrada al càmping El Pinar de Blanes, el mes de juny. La CUP està en contra que l'ajuntament els legalitzi instal·lacions en terrenys agrícoles. Foto: JOAN SABARER.
La vicepresidenta de l'Associació de Càmpings de Blanes, Rosa Aladern, critica que l'Ajuntament posi al mateix sac tots els càmpings del municipi. Segons Aladern, directora i copropietària del càmping Voramar, l'Ajuntament té un tracte de favor cap a alguns dels establiments del sector que haurien ocupat terrenys agrícoles per ampliar les seves instal·lacions.
La setmana passada Aladern va entrar al registre de l'Ajuntament una carta per a la regidora d'Urbanisme, Pepa Celaya (PSC). Segons la responsable del Voramar, l'equip de govern no fa distincions entre els establiments que han ocupat de manera il·legal terrenys del municipi i els que, en principi, s'ajusten a la llei. En la carta, Aladern critica que “[Celaya] fa referència a càmpings que en els últims 25 anys han alterat la realitat urbanística [de Blanes] traient-ne un profit econòmic”. “En cap cas és la meva circumstància, ni la de molts dels meus companys de l'Associació de Càmpings de Blanes”, afirma. La propietària del càmping de Blanes, establert a l'avinguda Vila de Madrid, es refereix a les declaracions que Celaya va fer a aquest diari el dijous 1 d'aquest mes.
L'equip de govern de Blanes (el PSC, el Partit Demòcrata Català i ERC) ha presentat un ultimàtum als càmpings en situació il·legal. Alguns d'aquests establiments haurien d'enretirar-se 50 metres de la línia marítima i cedir un espai per fer una rotonda i un vial. És la proposta que els han fet arribar. Si no s'hi avenen, “ens veurem obligats a tancar-los les ampliacions”, va dir Celaya a aquest diari.
La propietària del càmping Voramar assenyala que, amb els treballs de redacció del nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), l'Ajuntament no vol posar fi a casos de competència deslleial ja que podrien mantenir l'activitat als espais ocupats.
Enriquiment il·lícit
En la carta, Aladern insta la regidora a explicar “de forma clara i transparent” que alguns càmpings fa molts anys que han deixat de pagar “impostos, contribucions, taxes de brossa..., enriquint-se de manera fraudulenta, cosa que [perjudica] la resta d'habitants de Blanes i és competència deslleial en el sector dels càmpings”.
El fet que suposadament alguns càmpings no paguin totes les taxes els permet oferir preus baixos. “Amb aquest greuge comparatiu, permeteu que puguin rebentar preus amb les conseqüències que se'n deriven. Aquesta connivència de l'Ajuntament ha provocat un greu perjudici respecte als que sí que estem en situació legal”, sosté Aladern.
LA FRASE
L'Ajuntament sempre ha posat tots els càmpings al mateix sac, i la majoria no som il·legals
Rosa Aladern
DIRECTORA DEL CÀMPING VORAMAR
10 càmpings hi ha a Blanes, cinc dels quals a tocar de la platja de s'Abanell i cinc a l'interior del municipi.
La CUP, en contra de la legalització de tres càmpings
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Blanes ha informat que votarà en contra de la legalització “i amnistia” proposada per l'actual equip de govern. En un comunicat, el grup és partidari que els càmpings Bellaterra, El Pinar i Blanc d'Eivissa no puguin mantenir oberta l'activitat ampliada des de fa temps i sense que, aparentment, s'hagin ajustat la legalitat. “Igual que es va fer fa uns anys, quan es va tancar una zona d'autocaravanes d'un dels càmpings, les instal·lacions ampliades en terrenys agrícoles ocupats de forma il·legal i impune [per a la seva activitat] haurien de ser tancades”, indiquen fonts de la CUP. La formació independentista (dos regidors de 21) sosté que l'Ajuntament de Blanes podria acabar requalificant uns terrenys ocupats il·legalment abans del 2005 i transformar-los en sòl que inclouria usos d'acampada. Això faria que es legalitzés la seva situació. Avancen que votaran en contra en l'avançament del nou POUM que prepara l'equip de govern.
La CUP recorda que les parcel·les ocupades pels tres càmpings queden “dins de la zona de protecció que fins al dia d'avui ha delimitat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). És una franja de territori paral·lela al curs del riu [Tordera] on queda totalment prohibida la utilització del sòl com a estructura de càmping per l'elevat risc que suposa per a la seguretat dels usuaris”, assenyalen els cupaires blanencs. Per la CUP, és un exemple “de l'abús continuat i la despietat contra l'espai natural del delta de la Tordera i el litoral costaner, un model que respon clarament a la conversió del sòl en un producte de consum més, a la recerca de les màximes plusvàlues econòmiques assolibles”.
Blanes al dia 14/9/2016
Al llarg dels últims 15 anys, diversos càmpings de la zona del delta de la Tordera – concretament els càmpings Bellaterra, El Pinar i Blanc d’Eivissa– situats a la ribera de Blanes, han anat ocupant de forma il·legal i impune terrenys qualificats urbanísticament com a agrícoles.
En la majoria d’aquests casos, a més a més, aquestes parcel·les ocupades queden dins la zona de protecció contra inundacions (Q100) que fins a dia d’avui ha delimitat l’Agència Catalana de l’Aigua (A.C.A.): una franja de territori paral·lela al curs del riu en la que queda totalment prohibida la utilització del sòl com a estructura de càmping per l’elevat risc que suposa per la seguretat dels seus usuaris.
Davant d’aquesta estrambòtica situació, els diversos equips de govern que s’han succeït la darrera dècada al consistori blanenc -on cal recordar que hi han passat formacions de tots els colors: CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC, PP, PDB- així com l’A.C.A. -en mans de la Generalitat de Catalunya-, no han dut a terme cap mena d’acció correctiva per solucionar la situació.
Bé sigui per acció o omissió, l’activitat il·legal d’aquests càmpings ha perdurat il·legítimament aquests darrers anys fins a dia d’avui, en que l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (P.O.U.M.) torna a estar al damunt de la taula arrel d’una denúncia, precisament, de l’Associació de Càmpings de Blanes, que va presentar un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Blanes i el Departament de Territori de la Generalitat on s’impugnava l’estudi d’inundabilitat del P.O.U.M. aprovat l’any 2010 i que els obligava a establir mesures per tal de protegir-se de les crescudes de cabal del riu. Només així, segons indicava el P.O.U.M., s’hi permetrien els usos d’acampada.
Paral·lelament, l’Associació de Càmpings de Blanes va demanar també anular tota referència relativa a la delimitació del domini públic de la zona marítimo-terrestre (Z.M.T.) considerada com a provable i que regula la Llei de Costes, d’àmbit estatal, en un període en que aquesta s’estava revisant per part del llavors govern espanyol en mans del PSOE: la nova delimitació resseguia l’eix del vial de l’últim tram de l’Avinguda Madrid i hagués fet recular l’activitat dels càmpings situats des d’aquesta fita fins el mar, fent que tot aquesta franja de territori passés a ser considerada com a espai natural protegit d’ús públic.
El passat 18 de maig de 2015, doncs, el Tribunal de Justícia de Catalunya va tombar en bloc el P.O.U.M., moment en què, curiosament, s’obre un nou escenari: actualment existeix la possibilitat que l’Ajuntament de Blanes, que es troba en plena redacció del nou P.O.U.M. arrel de la denúncia, requalifiqui tots els terrenys ocupats il·legalment abans de l‘any 2005 pels càmpings, transformant-los en sòl que admet usos d’acampada i, per tant, legalitzant-ne així la seva situació.
Aquesta paradoxa es dóna justament amb l’actual consentiment per part de l’A.C.A i la Generalitat -que, casualment, en només cinc anys de diferència ha flexibilitzat el criteri de disposició de la zona inundable del riu La Tordera reduint-lo fins a 150 metres d’amplada- i gràcies també a l’aprovació d’una nova Llei de costes l’any 2013 (Llei 2/2013) per part del PP encara més permissiva amb l’ocupació i urbanització de terreny natural, reduint dràsticament la zona de servitud de protecció i amnistiant construccions i explotacions del sòl en domini públic tot allargant les concessions fins a 75 anys més.
Davant d’aquesta situació, la CUP de Blanes “denunciem l’abús continu i despietat contra l’espai natural del Delta de la Tordera i el litoral costaner blanenc, model que respon clarament a la conversió del sòl en un producte de consum més, en busca de les màximes plusvàlues econòmiques assolibles”. Tot això, a costa de la destrucció i l’augment de la pressió urbanística sobre un espai natural malmès i maltractat sistemàticament amb la necessària connivència política a tots els nivells administratius possibles.
L’espai que conforma el Delta, majoritàriament ocupat per càmpings i estructures viàries, es troba inclòs en múltiples catàlegs de protecció de paisatge: Catàleg d’Espais d’Interès Natural i paisatgístic de la Costa Brava, el Sistema Territorial de la Selva, el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Ambiental, Paisatgístic, Arquitectònic i Historicoartístic i la Xarxa Natura 2000, entre altres, essent la zona humida de la Tordera un espai d’un altíssim valor científic, natural i ecològic i que, malgrat la seva dramàtica situació actual, és un dels principals punts de nidació de multitud d’aus migratòries de Catalunya.
És per aquest motiu que la CUP de Blanes votarem en contra de la legalització i amnistia proposada per l’actual equip de govern. Perquè entenem que hem de posar punt i final a la concepció mercantilista del territori, perquè hem d’apostar per una economia sostenible i hem de deixar de banda una economia basada en l’explotació dels recursos naturals amb una gran petjada ambiental sobre el territori que només beneficia uns pocs i perjudica a uns molts amb precarietat i temporalitat laboral. La legalització suposarà la perpetuació d’un model laboral, ambiental i turístic obsolet i insostenible, hipotecant la possibilitat de repensar un espai com el delta de la Tordera.
Text: CUP de Blanes
Ara.cat 14/9/2016
Núria Buenavetura, exdirectora general de Medi Natural del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, ha estat jutjada avui per haver concedit 3.000 llicències per caçar amb una tècnica prohibida per la UE. Buenaventura s’ha excusat explicant que seguia la recomanació del Síndic
El fiscal assegura que Núria Buenaventura, exdirectora general de Medi Natural del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, va actuar de manera errònia amb la concessió de 3.000 llicències de caça l’any 2009 i s’enfronta a vuit anys i mig d’inhabilitació. L’exdiputada d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) està acusada de prevaricació per haver dictat una resolució en què autoritzava la caça amb vesc –que es duu a terme amb una substància enganxifosa–, quan la Unió Europea l’havia prohibit i que va suposar la captura de 60.000 ocells fringíl·lids.
Durant el judici celebrat a la Ciutat de la Justícia, Buenaventura ha remarcat que ella va prendre aquesta decisió seguint una recomanació del Síndic de Greuges per a dur a terme una prova experimental per comprovar si aquesta mena de caça era prou selectiva i només atrapava les caderneres, els verderols, els pinsans i els passerells mascles o femelles.
El fiscal considera que una directiva europea ja prohibia, des del 1979, aquest mètode de caça i que la UE en va emetre un informe desfavorable l’any 2007. El fiscal ha sentenciat: “No hi havia cap mena de dubte, d'acord amb l’aplicació de les normes, que el mètode era massiu i estava prohibit”.
Un any abans, Buenaventura havia prohibit la caça amb vesc d’aquest tipus d’ocells petits, decisió que havia aixecat moltes queixes per part de la Federació Catalana de Caça al Síndic de Greuges. El síndic llavors es va adreçar a l’excàrrec d’ICV i li va suggerir que estudiés aquest mètode abans de prohibir-lo, moment en què Buenaventura va donar les llicències, excessives, segons els pèrits. L’acusada s’ha excusat explicant que “ la resolució del 2009 s’ajustava a dret, perquè la llei europea, espanyola i catalana diu que es poden fer aquesta mena de proves per temes d’investigació o educatius”. Ha afegit, a més, que no ho va fer sola, sinó “amb la participació dels serveis tècnics i jurídics de la Direcció General de Medi Natural per elaborar la resolució”.
Els pèrits que han declarat al judici, però, han explicat que la prova no va aportar cap novetat, perquè ja se sabia que la caça amb vesc no era selectiva i que l’estudi no disposava de prou criteri científic, perquè els caçadors eren els encarregats de recollir les dades.
L’acusació particular, representada per l’Associació Centre Legal per a la Defensa dels Animals, ha sol·licitat una pena de deu anys d’inhabilitació per a Bonaventura i l’acusen d’haver dictat la resolució abans d’aprovar un reglament necessari.
Per la seva banda, la defensa ha sol·licitat que Buenaventura sigui absolta. Al·leguen que va concedir les llicències com una prova que va servir de base perquè l’any 2010 es prohibís aquesta caça.
Avís a navegants: els alts càrrecs tècnics i jurídics que van assessorar-la, potser continuen "exercint"...
El Punt Avui 15/9/2016
La consellera d'Agricultura reconeix que la lluita contra el ‘tomicus' arriba tard en uns boscos “sense prou gestió forestal”
Els 100.000 euros d'ajut s'avançaran d'un pla de gestió per al 2017
ELENA FERRAN - DOSRIUS
Envoltada de bosc, la consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Meritxell Serret, va comprovar sobre el terreny l'impacte en les pinedes del Maresme. Va aprofitar la visita que va fer a la granja de can Gel per parlar de la crisi del sector lleter però també per anunciar les ajudes que les properes setmanes es publicaran per destinar recursos a lluitar contra la plaga que afecta ja unes 800 hectàrees dels boscos del Maresme i el Vallès Oriental. “S'ha promès agilitat perquè les plagues no entenen de límits i ens interessa posar el màxim de recursos per frenar-la”, assegurava la màxima responsable de la gestió forestal a Catalunya, que anunciava un ambiciós pla per a l'any vinent de 6,4 milions d'euros. Segons concretava la consellera, d'aquests ajuts es reservaran uns 100.000 euros únicament per tractar la plaga que afecta el pi pinyer i destinar a les associacions de propietaris per la neteja i gestió de les finques. La convocatòria dels ajuts, que són cofinançats amb els Fons Europeu Agrícola de Desenvolupalment Rural (Feader), es publicarà en breu perquès les associacions de propietaris en puguin fer les sol·licituds.
“Som conscients que l'òptim era actuar abans, però faltava la certesa de tenir els recursos i amb uns pressupostos prorrogats ens alenteix la gestió pels imprevistos”, reconeixia la consellera. Abans de l'estiu es va crear d'urgència una comissió tècnica que integra la Generalitat, la Diputació, el Consell Comarcal, el Centre de la Propietat Forestal i les associacions de propietaris forestals locals, per coordinar les actuacions i reclamar ajuts tècnics i econòmics per lluitar contra la plaga. Fins ara s'ha aconseguit la dotació extraordinària de la Generalitat i els propietaris reclamen la implicació econòmica també de la Diputació, que assegura que ha de valorar a fons els informes dels propietaris afectats.
La consellera, que va visitar ahir les instal·lacions de la granja lletera de can Gel, al municipi de Dosrius, va qualificar d'inacceptable i perjudicial per a Catalunya l'ordre d'ajuts excepcionals que prepara el Ministeri per al sector lleter.
LES FRASES
S'ha promès agilitat perquè les plagues no entenen de límits i ens interessa posar el màxim de recursos per frenar-la
L'ajut és per tallar els arbres malalts i per treure la fusta morta per la prevenció d'incendis
Meritxell Serret
CONSELLERA D'AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
Afectades x #plaga #forestal #sequera 800 ha de pi, de les quals 40 irreversibles #Maresme http://buff.ly/2cKbt6o
Ràdio Pineda 15/9/2016
Aquest divendres hi ha una reunió a Cabrera de Mar, entre els tècnics del Departament d'Agricultura de la Generalitat i regidors, jardiners i tècnics municipals del Maresme, per saber detectar les plagues que afecten el pinyer, en concret, el Tomicus, que està matant els pins de tota la comarca. Segons les primeres estimacions, hi ha 800 hectàrees afectades al Maresme i es considera que la situació és 'delicada'. Els tècnics volen mirar de frenar la mortaldat de pins pinyers, uns arbres que, debilitats per la sequera, no estan resistint la invasió de plagues com la processionària i l'escarabat Tomicus.
Segons els tècnics cal tallar milers d'arbres afectats i retirar tota la fusta abans del mes de febrer ja que l'insecte no està actiu a l'hivern. El cost estimat és de 1800€ per hectàrea i la Generalitat s'ha compromès a destinar-hi 100.000€ de forma extraordinària.
Les ADF's del Vallès i El Maresme consideren que la situació és greu com per reclamar un pla de suport tècnic, i iniciar de forma immediata a la tala d'arbres malalts i la retirada de la fusta ja que eleva encara més el risc d'incendi forestal.
La Selva TV 15/9/2016
Ràdio Arenys 15/9/2016
Per: Gemma Roig / Mar Sánchez
Així ho ha fet saber la cap de la demarcació de Costes a Catalunya del Ministeri de Medi Ambient, Maria Toledano, a l’alcaldessa, Annabel Moreno, i la regidora de Medi Ambient, Laia Martín, durant la visita que han fet aquest matí sobre el terreny.
Maria Toledano ha comprovat, juntament amb tècnics del departament, la importància d’arreglar i construir un pas entre les Roques d’en Lluch i la Musclera amb garanties i seguretat pel pas de les persones. I és que actualment, l’única possibilitat d’arribar a peu a la Musclera és travessant la via del tren i superar la penya pel lateral de la carretera. De fet, ja existia un projecte redactat el 2010 però al final els tècnics de Costes han optat per fer-ne un de nou que contempli la construcció d’una passera que en enllaci el final del passeig de les Roques d’en Lluch amb l’entrada del túnel, i un cop allà, es faci una passera elevada que connecti amb el pas de vianants que ja hi ha paral·lel a la carretera.
Actualment, l'única possibiliat d'arribar a peu a la platja de la Musclera és travessant la via del tren i superant la penya pel lateral de la carretera amb el perill i risc que això pot suposar pels vianants.
El Tot Mataró i Maresme 15/9/2016
També es va presentar el Pla Integral de Platges
La directora de Costes de l'Estat va anunciar a l'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, que l'organisme tornarà a avaluar l'estat del tram que uneix per platja Arenys de Mar i Caldetes.
Fa temps que hi ha un projecte del Ministeri que situa el pas per darrere les roques, sobretot a partir de la zona de les roques d’en Lluch què és on ja no hi ha platja.
L’Ajuntament ja va tenir una reunió el passat mes de juny amb ADIF amb Costes de la Generalitat, però tot i això estaven pendents de parlar amb Costes de l’Estat.
Annabel Moreno ha assenyalat que cal buscar la manera de passar la penya sobretot pel perill que representa en aquests moments que els vianants hagin de passar per la via del tren.
Val a dir que a la trobada també es va aprofitar per explicar a Costes de l’Estat el Pla Integral de Platges i, alhora, se’ls va donar detalls del projecte per naturalitzar la platja del Cavaió.
Annabel Moreno ha explicat que aquest és un objectiu a llarg termini, però que la idea és aconseguir un espai natural protegit a la zona de la platja on hi ha el Portinyol.
dimecres, 14 de setembre del 2016
Decepcionant la pluja d'aquest darrer episodi a la Baixa Tordera enmig de temperatures rècord 14/9/2016
I és que s'havia anunciat com l'episodi de pluges és important dels darrers mesos.
Tornem a quedar fora de les zones amb abundant precipitació... 4.4 mm a Tordera, 4.0 mm a Sant Celoni, 4.4 mm a Calella, 2.8 mm a Arbùcies, 9.8 mm a Vallgorguina, 22.0 mm a Canet de Mar,...
Les pluges passen de llarg a l'Alt Maresme però poden tornar
Ràdio Pineda 14/9/2016
La nuvolositat serà abundant a primeres hores del dia obrint-se clarianes al llarg del matí i durant la tarda. De matinada s'esperen precipitacions en forma de xàfecs de caire tempestuós de forta intensitat i localment abundats. Durant la resta del dia són probables ruixats febles i poc abundants. Els vents seran fluixos, força 2 a 3, de component variable. Mar en estat de maror amb mar de fons a tota la costa de la comarca. Les temperatures baixaran amb mínimes, que es registraran al final del dia, i que aniran dels 16 als 19 graus mentre que les màximes oscil·laran entre els 21 i els 24 graus.
Sigue la carrera del calentamiento, agosto de 2016 bate otro récord histórico
La Vanguardia 13/9/2016
El Instituto Goodard de la NASA muestra que el mes pasado fue el agosto más caluroso en el conjunto de la Tierra desde que existen registros
JOAQUIM ELCACHO 13/09/2016 10:00 | Actualizado a 13/09/2016 11:25
El cambio climático no da ni un solo mes de tregua. La estadística sobre aumento de las temperaturas sigue una escalada constante desde octubre de 2015 y los datos oficiales no hacen más que corroborar una realidad que muchos ciudadanos -en buena parte del planeta- están percibiendo en carne propia.
El Instituto Goddard de Estudios del Espacio (adscrito a la NASA) publica esta semana los datos que confirman que el mes pasado fue el agosto con temperaturas globales más altas en los últimos 136 años (es decir, desde que se dispone de datos de este tipo).
Los ciclos estacionales más habituales hasta ahora muestran que las temperaturas más altas en el conjunto del planeta se registran en los meses de julio. En cambio, este año, agosto ha igualado los niveles de calor de julio.
El primer semestre de 2016, el más cálido en la historia reciente de la Tierra
Comparado con años anteriores, agosto de 2016 ha sido 0,16 grados centígrados más caliente que el mes homónimo de 2014, que hasta ahora ostentaba el récord histórico de calor para esta época del año.
La clasificación mensual de temperaturas varía en muy pocas centésimas de grado y, por tanto, ofrece datos muy frágiles; por eso, para entender la evolución del cambio climático, lo realmente importante es la tendencia a largo plazo, ha explicado Gavin Schmidt, director del Instituto Goddard a través de una nota difundida por este organismo de la NASA.
En este sentido, no hay ninguna duda de que los datos a medio y largo plazo indican la preocupante evolución al alza de las temperaturas.
Hasta hace unos años, los récords mensuales de temperaturas más elevadas se batían de forma esporádica o intermitente. En cambio, el registro del mes pasado, que convierte a agosto de 2016 en el mes de agosto más cálido de la historia reciente de la Tierra, se suma a una lista de meses con récords de calor que es contante desde octubre de 2015.
El 2016 va en camino de marcar un nuevo récord anual de temperaturas elevadas, con un amplio margen de ventaja sobre las marcas anteriores
ANDREA THOMPSON
Climate Central
El análisis mensual que elabora el Instituto Goddard incluye datos de 6.300 estaciones meteorológicas de todo el mundo, incluyendo los datos automáticos que facilitan las boya de medición de temperatura de la superficia del mar y las estaciones de investigación antártica.
El registro moderno de la temperatura global comienza oficialmente alrededor de 1880 porque las observaciones anteriores a esa fecha no cubren suficientemente del planeta, según recuerda el Instituto Goddard.
“La temperatura del mes de agosto se situó 0,98˚C por encima de la media registrada entre los años 1951-1980, y 0,16˚C por encima de agosto de 2014, que era hasta ahora la más alta para un mes de agosto.
Estos nuevos datos ponen a 2016 en el camino de marcar un nuevo récord anual de temperaturas elevadas, con un amplio margen de ventaja sobre las marcas anteriores”, ha indicado Andrea Thompson en Climate Central, un portal en internet especializado en información sobre cambio climático.
Tornem a quedar fora de les zones amb abundant precipitació... 4.4 mm a Tordera, 4.0 mm a Sant Celoni, 4.4 mm a Calella, 2.8 mm a Arbùcies, 9.8 mm a Vallgorguina, 22.0 mm a Canet de Mar,...
Les pluges passen de llarg a l'Alt Maresme però poden tornar
Ràdio Pineda 14/9/2016
La nuvolositat serà abundant a primeres hores del dia obrint-se clarianes al llarg del matí i durant la tarda. De matinada s'esperen precipitacions en forma de xàfecs de caire tempestuós de forta intensitat i localment abundats. Durant la resta del dia són probables ruixats febles i poc abundants. Els vents seran fluixos, força 2 a 3, de component variable. Mar en estat de maror amb mar de fons a tota la costa de la comarca. Les temperatures baixaran amb mínimes, que es registraran al final del dia, i que aniran dels 16 als 19 graus mentre que les màximes oscil·laran entre els 21 i els 24 graus.
El sòl sec ha absorbit la pluja i poca aigua ha arribat als rius. Petita crescuda al #Besòs
Sigue la carrera del calentamiento, agosto de 2016 bate otro récord histórico
La Vanguardia 13/9/2016
El Instituto Goodard de la NASA muestra que el mes pasado fue el agosto más caluroso en el conjunto de la Tierra desde que existen registros
Agosto de 2016 ha superado el récord de temperaturas para este mes del año, que correspondía hasta ahora al agosto de 2014 (francescoch / Getty)
El cambio climático no da ni un solo mes de tregua. La estadística sobre aumento de las temperaturas sigue una escalada constante desde octubre de 2015 y los datos oficiales no hacen más que corroborar una realidad que muchos ciudadanos -en buena parte del planeta- están percibiendo en carne propia.
El Instituto Goddard de Estudios del Espacio (adscrito a la NASA) publica esta semana los datos que confirman que el mes pasado fue el agosto con temperaturas globales más altas en los últimos 136 años (es decir, desde que se dispone de datos de este tipo).
Anomalías térmicas por meses, con el agosto de 2016 como récord histórico (GISS)
El primer semestre de 2016, el más cálido en la historia reciente de la Tierra
Comparado con años anteriores, agosto de 2016 ha sido 0,16 grados centígrados más caliente que el mes homónimo de 2014, que hasta ahora ostentaba el récord histórico de calor para esta época del año.
La clasificación mensual de temperaturas varía en muy pocas centésimas de grado y, por tanto, ofrece datos muy frágiles; por eso, para entender la evolución del cambio climático, lo realmente importante es la tendencia a largo plazo, ha explicado Gavin Schmidt, director del Instituto Goddard a través de una nota difundida por este organismo de la NASA.
En este sentido, no hay ninguna duda de que los datos a medio y largo plazo indican la preocupante evolución al alza de las temperaturas.
Diferencias de temperaturas de agosto de 2016 respecto a la media climática para esta época del año (GISS)
El 2016 va en camino de marcar un nuevo récord anual de temperaturas elevadas, con un amplio margen de ventaja sobre las marcas anteriores
ANDREA THOMPSON
Climate Central
El análisis mensual que elabora el Instituto Goddard incluye datos de 6.300 estaciones meteorológicas de todo el mundo, incluyendo los datos automáticos que facilitan las boya de medición de temperatura de la superficia del mar y las estaciones de investigación antártica.
El registro moderno de la temperatura global comienza oficialmente alrededor de 1880 porque las observaciones anteriores a esa fecha no cubren suficientemente del planeta, según recuerda el Instituto Goddard.
El planeta vive desde octubre de 2015 en una escalada constante de récords de temperaturas mensuales (stevanovicigor / Getty)
“La temperatura del mes de agosto se situó 0,98˚C por encima de la media registrada entre los años 1951-1980, y 0,16˚C por encima de agosto de 2014, que era hasta ahora la más alta para un mes de agosto.
Estos nuevos datos ponen a 2016 en el camino de marcar un nuevo récord anual de temperaturas elevadas, con un amplio margen de ventaja sobre las marcas anteriores”, ha indicado Andrea Thompson en Climate Central, un portal en internet especializado en información sobre cambio climático.
Sobre els efectes de la sequera a la vegetació 14/9/2016...
Les sequeres acumulades des del desembre passen factura als boscos catalans
CREAF 14/9/2016
La tardor és la estació de l’any que ràpidament identifiquem amb les tonalitats vermelloses dels arbres i el «crec-crec» de les fulles caigudes. Tot i encara ser estiu, molts observadors i especialistes alerten que alguns boscos de Catalunya ja han començat a perdre la fulla.
Aquest mes de setembre es pot observar que els boscos de moltes comarques no es troben en un bon estat de salut a causa de la sequera acumulada des de l’hivern passat i agreujada durant l’estiu. Els ecòlegs del CREAF que treballen en la xarxa DeBosCat preveuen que les afectacions d’enguany seran com a mínim tan greus com les del 2012, que fins ara havia estat el pitjor any registrat des que va començar el projecte DeBosCat el 2010.
Els científics del CREAF i el cos d’ Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya han reprès aquest setembre el seguiment anual de l’estat de salut dels boscos de Catalunya, en el marc del projecte DeBosCat. Un cop finalitzi es realitzarà un informe que valorarà quins boscos presenten aquests efectes de la sequera. «Preveiem que en algunes zones hi haurà una afectació important, però sembla que els boscos de comarques com La Garrotxa i l’Alt Empordà, que en altres ocasions havien quedat malparats, enguany no presenten problemes» tranquil·litza Mireia Banqué, investigadora del CREAF.
Els efectes de la sequera apareixen abans en boscos de roure i faig
Algunes rouredes de la comarca d’Osona ja han pres la coloració marronosa, com també determinades regions de faig de l’Alta Ribagorça, el Berguedà i el Montseny on, fins i tot, havien perdut part de la fulla a l’agost. «La sequera té uns efectes més immediats en els arbres de fulla plana. Espècies com el roure o el faig avancen la seva estratègia de perdre la fulla i eviten la falta severa d’aigua» explica Mireia Banqué. Aquestes zones ja van patir un episodi d’estrès hídric sever l’any 2012.
Globalment no cal alarmar-se: l’avançament de la pèrdua de fulles fa que el període de creixement de l’arbre sigui menor, però no implica una mort directa de l’individu. Un cop arribi la primavera, si les condicions són bones, els arbres afectats rebrotaran i el verd cobrirà de nou els boscos.
L’acumulació de períodes secs repercuteix en l’estat dels pins, fins i tot anys després
Els pins no renoven tot el fullatge cada any, per tant han de sobreviure a la sequera d’una altra manera: resistint-la. Algunes espècies com el pi pinyer estan adaptades a climes secs i els efectes de la falta d’aigua no apareixen d’immediat, però sí que es van acumulant i poden manifestar-se a llarg termini. A més, a mesura que el pi pateix aquests períodes desfavorables, es va debilitant i pot morir per altres causes. «Creiem que al Maresme la mort actual de pins no es deu només a les sequeres presents, sinó que ha estat un cúmul de factors. Com que els arbres estan debilitats per la manca d’aigua, fongs i alguns insectes perforadors han aprofitat i els han infectat» declara Banqué des del CREAF. Ara queda esperar els resultats de la campanya DeBosCat a mitjans d’octubre que confirmin totes aquestes sospites.
Denuncien manca de recursos per evitar plagues als boscos maresmencs
Diari Maresme 14/9/2016
Per la seva banda, fonts de la Diputació de Bareclona han explicat a l’ACN que l’ens no s’ha fet enrere amb aquests ajudes sinó que l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals està pendent de rebre les demandes concretes de les finques on cal treballar. En aquest sentit, afegeixen que, quan així sigui, “es valorarà econòmicament la quantitat necessària per fer front a les sol·licituds de les dues associacions del Maresme”. Les mateixes fonts han assegurat que, de moment, es començarà a treballar amb la dotació econòmica que anualment reben les associacions en el marc del conveni per gestionar els boscos.
La Generalitat destinarà 100.000 euros al ‘Tomicus'
El Punt Avui 14/9/2016
Les associacions de propietaris forestals lamenten que la Diputació no hagi concretat cap partida extraordinària per fer-hi front
Reclamen un pla tècnic i econòmic per al 2017 per aturar la plaga del pi i reduir l'alt risc d'incendi
ELENA FERRAN - MATARÓ
La Generalitat s'ha compromès a obrir una línia directa d'ajuts als propietaris forestals per destinar-los a la lluita contra el tomicus, que està matant el pi pinyer. Avui està previst que la consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Meritxell Serret, en doni més detalls a la visita que té previst fer al Maresme i al Vallès, on la plaga s'està estenent i ja afecta prop de 800 hectàrees. La previsió és que les associacions de propietaris puguin demanar ajuts per un import de 100.000 euros per iniciar la neteja de boscos, segons van confirmar ahir fonts del departament de la conselleria. Els diners es tramitaran a través de les associacions de propietaris que han de presentar els plans tècnics per justificar que s'han de tractar.
“Ens estem adormint a la palla perquè el temps se'ns tira a sobre i s'han d'agilitzar les certificacions per acollir-nos als ajuts”, es lamentava el portaveu de l'associació de la Serralada Litoral, Pep Canals. Els tècnics recomanen la tala d'arbres i la retirada de la fusta morta dels boscos a partir del 15 de setembre i fins al febrer, quan l'insecte està més actiu, per mirar d'aturar la seva propagació.
Des de l'associació de propietaris de la Serralada Litoral lamentaven que la Diputació de Barcelona no hagi concretat cap línia d'ajut extraordinària per lluitar contra el Tomicus, limitant-se a les aportacions anuals de 70.000 euros que perceben les associacions. “S'hi van comprometre i ara es fan enrere”, assegurava molest Pep Canals, que assenyalava l'elevat cost del tractament per fer neteja a les propietats més petites.
El conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal, Josep Triadó, (PDC) assegurava ahir que amb els informes de les afectacions esperen “convèncer” la Diputació de la urgència tal com ja van reclamar els ajuntaments de la comarca que aquest estiu es van adherir per reclamar suport tècnic i econòmic de les administracions supramunicipals. “Confiem que sempre han respost i hem tingut la seva col·laboració”, apuntava el conseller comarcal, que es mostrava disposat a fer arribar els informes dels terrenys més afectats sobretot entre la zona de Mataró i Arenys de Mar..
Fonts de la Diputació, a través del seu gabinet de premsa, asseguraven ahir que no s'han fet enrere i que s'han fet les aportacions de cada any mentre estan en espera de rebre amb detall les afectacions per valorar els costos.
Des de les ADF del Maresme i del Vallès Oriental la situació és prou greu per reclamar un pla de suport tècnic i econòmic pel 2017 prou ampli per controlar el tomicus i retirar la fusta morta que s'acumula als boscos i que multiplica l'elevat risc d'incendis.
LA FRASE
Ens estem adormint a la palla perquè el temps se'ns tira a sobre i s'han d'agilitar les certificacions
Pep Canals
ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS DE LA SERRALADA LITORAL
LA XIFRA
1.800 Són els euros per hectàrea que les associacions estimen per fer neteja als boscos afectats
Xerrada tècnica a Cabrera de Mar
Des del Consell Comarcal es van promoure abans de l'estiu els tríptics informatius amb les recomanacions per aturar la plaga. Una informació adreçada tant a particulars com als ajuntaments per saber com posar fre a aquest insecte que acaba perforant i matant el pi.
Aquest divendres des del Consell Comarcal i amb col·laboració del Departament d'Agricultura de la Generalitat s'ha organitzat una xerrada informativa per tractar i identificar les plagues que afecten el pi pinyer al Maresme i saber-les tractar adequadament. La trobada requereix inscripció prèvia i s'adreça a regidors, tècnics de medi ambient, tècnics de serveis, tècnics de jardineria, caps de brigada de jardineria, i professionals de la jardineria i forestal. Durant el matí, els tècnics de la Generalitat Toni Torrell i Eloi Beules explicaran els detalls de com fer prevenció i tractament de plagues en parcel·les urbanes i zones verdes i la identificació de les diferents plagues que afecten les propietats forestals. La xerrada, la primera que es fa d'aquestes característiques, tindrà lloc a l'Ajuntament de Cabrera de Mar a partir de les 9 del matí.
Agricultura destinarà 6,4 milions d'euros a la gestió sostenible dels boscos catalans
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació 14/9/2016
100.000€ per prevenir l’expansió de la plaga del Tomicus
Ràdio Palafolls 14/9/2016
El departament d’Agricultura de la Generalitat s’ha compromès a destinar 100.000€ en concepte d’ajudes per al programa de prevenció de plagues, com la de l’escarbat Tomicus que està assolant essencialment les pinedes del Maresme, amb prop de 800 hectàrees afectades, i el Vallès.
El tècnic de Medi ambient de l’ajuntament de Palafolls, Oriol Bassa, ha explicat que la situació podria empitjorar de cara l’any vinent si no s’hi posa remei.
Segons Bassa, la millora manera de combatre la plaga té dos camins: d’una banda, caldria eliminar els peus de pi per hectàrea, retirant els que es trobin en més mal estat i de l’altra, es podria substituir els pins per un altre tipus d’arbre comú en els nostres boscos, les alzines.
Bassa ha explicat el procediment que han de seguir els propietaris afectats per a sol·licitar aquestes ajudes.
Les Associacions de Propietaris han informat a les ADF que la Diputació de Barcelona no aportarà recursos econòmics enguany per controlar la plaga del Tomicus, però Oriol Bassa s’ha mostrat convençut que s’ho repensaran i n’acabaran formant part. Les ADF del Maresme i el Vallès Oriental consideren que la situació és prou greu com per reclamar un pla de suport tècnic i econòmic per l’any que ve.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació destinarà 6.432.631 euros a la gestió forestal sostenible per al 2017. Aquests ajuts van destinats a actuacions silvícoles, prevenció d’incendis forestals i restauració del potencial forestal, inversions per la transformació i comercialització dels recursos forestals, redacció i revisió dels instruments d’ordenació forestal i a la xarxa viària per a la gestió dels boscos. Els ajuts, que es publicaran en breu al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), són cofinançats entre el Departament d’Agricultura, que aporta el 57%, i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupalment Rural (FEADER).
Els bombers perden 800 efectius a Catalunya tot i que el risc d’incendi es manté elevat
Ràdio Palafolls 13/9/2016
Les pluges dels últims dies han rebaixat lleugerament el risc d’incendi forestal a casa nostra, però l’amenaça segueix atemorint els cossos d’emergència. De fet, el sindicat CCOO dels Bombers ha denunciat que les prop de 800 persones de reforç que es contracten en temporada d’estiu ja han acabat la seva feina. El representant del sindicat Jaume Martí ha explicat que la temporada de risc ha acabat segons calendari, però que les condicions meteorològiques són encara de ple estiu.
Segons Martí, una ràpida intervenció dels cossos de seguretat és vital quan es declara un incendi per evitar que s’estengui. Des d’aquest setembre, això es fa més complicat.
Una altra crítica que fan des del sindicat és que des del 2009 només ha sortit una convocatòria de places de bombers professionals, i que els 150 que van obtenir la plaça encara estan pendents d’incorporació. Aquesta quantitat de nous bombers s’ha de repartir entre tots els parc de Catalunya, de manera que en el millor dels casos s’incorporarà una nova persona per cada torn. Durant els darrers anys molts treballadors s’han jubilat o han renunciat a la feina, fet que deixa la plantilla fixa gairebé sota mínims.
Jaume Martí ha aprofitat per recordar que la prohibició per fer foc seguirà vigent fins al 15 d’octubre, quan finalitza definitivament la campanya de prevenció contra incendis. He demanat especialment als veïns de les urbanitzacions, que per la seva proximitat amb zones forestals són un focus important d’incidents, que s’abstinguin de fer barbacoes o altres activitats que puguin comportar risc d’incendi. Per fer-ho, cal sol·licitar un permís al departament d’agricultura.
Las ADF del Maresme y Vallès Oriental piden un refuerzo en la prevención de incendios
La Vanguardia 12/9/2016
Aconsejan a la Generalitat y Diputació adaptar los planes de Vigilancia y Extinción a las condiciones ambientales, no a los calendarios
A primeros de septiembre finalizó la campaña del Plan de Vigilancia de la Diputació (PVI)de Barcelona (PVI), que a petición de Asociaciones de Defensa Forestal y Bomberos se prolongó hasta el cuatro de septiembre. Pese a ello, el mayor riesgo de incendio y las mayores temperaturas del verano se han detectado durante los últimos días, con las programaciones ya cerradas. Por ello, las ADF aconsejan adaptar los PVI a las condiciones ambientales y no a los calendarios, como según ellos funciona hasta ahora. Desde la Diputació, sin embargo, mantienen que no se trata de una cuestión de presupuesto, sino de operatividad.
Los planes extras de bomberos se terminaron a finales de agosto, y en algunos casos, por la acumulación de las horas extras realizadas por los bomberos forestales, estos comenzaron vacaciones semanas antes. Ante el cambio climático, la situación de hoy es alarmante aseguran desde la Federación de ADF del Maresme y Vallès Oriental: “estamos superando todos los máximos de temperaturas este verano en el Maresme y Vallès Oriental”, y la situación es similar en todo el centro y sur del país. Y, según la Agencia Comarcal de Meteorología del Maresme, Meteomar, no hay lluvia a la vista.
Desde la Federación de las ADF del Maresme piden a la Diputació de Barcelona y la Generalitat de Catalunya que emprendan de inmediato el refuerzo de los sistemas de prevención y extinción mientras no finalice el Alto Riesgo de Incendio Forestal, y para próximas anualidades, los planes de vigilancia y prevención se adapten a las condiciones ambientales reales del territorio, y no a los calendarios. “Somos conocedores de que es un esfuerzo suplementario, pero los bosques catalanes lo necesitan” insisten.
Programa de la Diputació
Jordi Bellapart, Gerente de Servicios de Espacios Naturales de la Diputació de Barcelona, detalla que “actuamos en función del número de personas que visitan el territorio, no es una cuestión de presupuesto”. La campaña de vigilancia de la Diputació “se dirige más hacia la información” que a los dispositivos de extinción. Bellapart, no obstante admite que el presupuesto, las estadísticas, las previsiones y los operativos “bajan mucho en septiembre” aunque asegura que “no tendríamos ningún problema en ampliar las fechas si fuera necesario”.
Mientras está activado el nivel Alfa 2 de prevención de incendios, la Diputació dedica los dispositivos de personal a labores de vigilancia y prevención de incendios. No obstante, fuera de temporada que concluye a primeros de septiembre, los efectivos forestales disminuyen en 200 personas y sólo queda activo el personal en plantilla de la Diputació, unas 50 personas, pese a que se mantenga la máxima alerta de prevención.
Control de las plagas que asolan las pinedas
La situación, según las ADF, se agrava cuando sumamos la sequía continuada y plaga del Tomicus que juntos ya han afectado gravemente cerca de 800 hectáreas de pino piñonero de la comarca del Maresme, y ahora ya hay varios municipios vallesanos afectados.
Al mismo tiempo, piden el compromiso de las administraciones en un plan de prevención y control de las plagas que afectan a los bosques de las dos comarcas, y para la eliminación inmediata de todos los árboles muertos, que incrementan exponencialmente el riesgo de incendio forestal en nuestro territorio.
En este sentido, la Diputació de Barcelona, ante las plagas que afectan la masa forestal de pinos piñoneros, asegura estar trabajando con los ayuntamientos y las dos asociaciones forestales de la zona para iniciar “de forma urgente y coordinada” las labores forestales que ayuden a combatir estas plagas. Además, el ente provincial, conjuntament con el Consell Comarcal del Maresme y el Departament d’Agricultura de la Generalitat, están cartografiando las zonas más afectadas, mientras los ayuntamientos intentan localizar a los propietarios de las arboledas enfermas. Una labor que juzgan complicada “dada la gran atomización de los bosques en propiedades muy pequeñas”.
La sequera i les altes temperatures ja posen en perill les collites
El9nou.cat 13/9/2016
Amenaça la producció de blat de moro i altres cereals per a farratges però també la mongeta
Ferran Polo
Les altes temperatures d’aquests dies i, sobretot, la falta de pluges que s’arrossega des de fa mesos al Vallès Oriental ja posa en perill les collita als camps.
L’amenaça recau en conreus molt diversos. Tant lligats al regadiu com el blat de moro, la mongeta del ganxet i altres productes d’horta (enciams, tomàquets...), com als de secà: cereals per a farratges, l’olivera i la vinya. Entre les zones més afectades, hi ha tota la franja que va de les Franqueses fins a Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera baixant també fins a la Roca. “Un setembre tan sec no s’havia vist mai”, diu Quim Cassà, coordinador d’Unió de Pagesos al Vallès Oriental. “Els pous no estan regenerats perquè fa anys que no plou com ho hauria de fer”.
“Amb les mongetes del ganxet, tothom està espantat perquè estan a punt de florir i si segueix fent aquest sol la cremarà”, explica Rosa Pruna, presidenta d’Asaja. “Encara hi ha aigua als pous però la gent té por”, afegeix Pruna. En alguns casos, alguns pagesos ja han començat a portar aigua amb cisternes. Això, a més, afecta els costos de producció, que augmenten. És el cas de Joan Gallifa, de Llerona, que conrea la mongeta del ganxet. Les altes temperatures accentuen el dèficit hídric. “Amb temperatures tan altes, hem de regar més. En lloc de cada quatre dies ho has de fer cada dos”, apunta Gallifa.
Les males perspectives ja van fer que molts agricultors limitessin la producció agrària. “Si plou, tothom s’anima a plantar. Aquest any, veient el panorama, molts ja no ho han fet”, explica Pruna. Ha passat a tot l’àmbit de Santa Maria de Palautordera. “Des del maig que ja no tenim aigua”, diu Josep Ribas, vicepresident d’Asaja i pagès de la zona. “Del riu, l’aigua que baixava anava pel consum de boca”, explica. Amb tot, lamenta que no s’adoptessin restriccions per limitar el consum d’aigua per a jardins o piscines. “No han tingut cap mena de restricció durant l’estiu. Han tingut aigua a dojo, mentre que la part agrícola ha quedat abandonada”, lamenta. Els pagesos estan pendents d’una reunió amb l’Ajuntament aquest setembre. “Potser quan es farà ja haurà plogut”, diu Ribas, que reclama al consistori la creació d’un consell de la pagesia. També ha passat a la zona de Llinars. “On hi havia poca aigua, ja no han fet res”, diu Pruna.
La manca de precipitacions també condiciona la ramaderia. Per exemple, en la producció de llet. “Les vaques mengen menys i fan menys llet. Estan molt més estressades”, diu Cassà. El sector vaquí també rep de retruc perquè hi ha menys producció de farratges i, per tant, obliga a comprar més aliment a fora, cosa que provoca un increment dels costos de producció en un sector ja molt collat pels baixos preus que es paguen de la llet.
Per Quim Cassà, la falta de pluja aquest setembre també condicionarà l’activitat agrària d’aquesta tardor i hivern. “Ara hauríem d’estar preparant els camps per sembrar a l’octubre i al novembre. Si no plou, haurem d’esperar a fer-ho fins al gener, quan el dia comença a ser més llarg”.
La manca de pluja dels darrers 12 mesos és històrica
TV3 13/9/2016
L'any pluviomètric 2015-2016 ha estat un dels més secs en 100 anys
CREAF 14/9/2016
La tardor és la estació de l’any que ràpidament identifiquem amb les tonalitats vermelloses dels arbres i el «crec-crec» de les fulles caigudes. Tot i encara ser estiu, molts observadors i especialistes alerten que alguns boscos de Catalunya ja han començat a perdre la fulla.
La investigadora del CREAF Mireia Banqué estudia l’estat de salut dels boscos al Maresme. Autor: José Luis Ordóñez (CREAF).
Aquest mes de setembre es pot observar que els boscos de moltes comarques no es troben en un bon estat de salut a causa de la sequera acumulada des de l’hivern passat i agreujada durant l’estiu. Els ecòlegs del CREAF que treballen en la xarxa DeBosCat preveuen que les afectacions d’enguany seran com a mínim tan greus com les del 2012, que fins ara havia estat el pitjor any registrat des que va començar el projecte DeBosCat el 2010.
Els científics del CREAF i el cos d’ Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya han reprès aquest setembre el seguiment anual de l’estat de salut dels boscos de Catalunya, en el marc del projecte DeBosCat. Un cop finalitzi es realitzarà un informe que valorarà quins boscos presenten aquests efectes de la sequera. «Preveiem que en algunes zones hi haurà una afectació important, però sembla que els boscos de comarques com La Garrotxa i l’Alt Empordà, que en altres ocasions havien quedat malparats, enguany no presenten problemes» tranquil·litza Mireia Banqué, investigadora del CREAF.
Molts dels pins pinyer afectats al Maresme per les successives sequeres han mort. Autor: José Luis Ordóñez (CREAF).
Els efectes de la sequera apareixen abans en boscos de roure i faig
Algunes rouredes de la comarca d’Osona ja han pres la coloració marronosa, com també determinades regions de faig de l’Alta Ribagorça, el Berguedà i el Montseny on, fins i tot, havien perdut part de la fulla a l’agost. «La sequera té uns efectes més immediats en els arbres de fulla plana. Espècies com el roure o el faig avancen la seva estratègia de perdre la fulla i eviten la falta severa d’aigua» explica Mireia Banqué. Aquestes zones ja van patir un episodi d’estrès hídric sever l’any 2012.
Globalment no cal alarmar-se: l’avançament de la pèrdua de fulles fa que el període de creixement de l’arbre sigui menor, però no implica una mort directa de l’individu. Un cop arribi la primavera, si les condicions són bones, els arbres afectats rebrotaran i el verd cobrirà de nou els boscos.
Faig (Fagus sylvatica) amb les fulles completament seques a la part superior. Autora: Mireia Banqué (CREAF).
Els pins no renoven tot el fullatge cada any, per tant han de sobreviure a la sequera d’una altra manera: resistint-la. Algunes espècies com el pi pinyer estan adaptades a climes secs i els efectes de la falta d’aigua no apareixen d’immediat, però sí que es van acumulant i poden manifestar-se a llarg termini. A més, a mesura que el pi pateix aquests períodes desfavorables, es va debilitant i pot morir per altres causes. «Creiem que al Maresme la mort actual de pins no es deu només a les sequeres presents, sinó que ha estat un cúmul de factors. Com que els arbres estan debilitats per la manca d’aigua, fongs i alguns insectes perforadors han aprofitat i els han infectat» declara Banqué des del CREAF. Ara queda esperar els resultats de la campanya DeBosCat a mitjans d’octubre que confirmin totes aquestes sospites.
Denuncien manca de recursos per evitar plagues als boscos maresmencs
Diari Maresme 14/9/2016
La Federació de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme i Sud-Est del Vallès Oriental ha denunciat la manca de recursos econòmics per a controlar la plaga de ‘Tomicus’ i per retirar la gran quantitat de fusta morta que s’està acumulant als boscos depi pinyer del Maresme. Les ADF asseguren a través d’un comunicat que la Diputació de Barcelona ha comunicat als propietaris que enguany no aportarà recursos concrets per combatre l’esmentada plaga.
La mateixa Federació de les ADF, que calcula que hi ha unes 800 hectàreesafectades, reclama a la Diputació que prepari un pla de suport tècnic i econòmic per al 2017 que sigui “suficient” per controlar aquesta i altres plagues forestals i, també, per retirar la fusta morta amb l’objectiu de “reduir l’alt risc d’incendi forestal i la propagació de plagues”.
Per la seva banda, fonts de la Diputació de Bareclona han explicat a l’ACN que l’ens no s’ha fet enrere amb aquests ajudes sinó que l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals està pendent de rebre les demandes concretes de les finques on cal treballar. En aquest sentit, afegeixen que, quan així sigui, “es valorarà econòmicament la quantitat necessària per fer front a les sol·licituds de les dues associacions del Maresme”. Les mateixes fonts han assegurat que, de moment, es començarà a treballar amb la dotació econòmica que anualment reben les associacions en el marc del conveni per gestionar els boscos.
La Generalitat destinarà 100.000 euros al ‘Tomicus'
El Punt Avui 14/9/2016
Les associacions de propietaris forestals lamenten que la Diputació no hagi concretat cap partida extraordinària per fer-hi front
Reclamen un pla tècnic i econòmic per al 2017 per aturar la plaga del pi i reduir l'alt risc d'incendi
ELENA FERRAN - MATARÓ
La Generalitat s'ha compromès a obrir una línia directa d'ajuts als propietaris forestals per destinar-los a la lluita contra el tomicus, que està matant el pi pinyer. Avui està previst que la consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Meritxell Serret, en doni més detalls a la visita que té previst fer al Maresme i al Vallès, on la plaga s'està estenent i ja afecta prop de 800 hectàrees. La previsió és que les associacions de propietaris puguin demanar ajuts per un import de 100.000 euros per iniciar la neteja de boscos, segons van confirmar ahir fonts del departament de la conselleria. Els diners es tramitaran a través de les associacions de propietaris que han de presentar els plans tècnics per justificar que s'han de tractar.
“Ens estem adormint a la palla perquè el temps se'ns tira a sobre i s'han d'agilitzar les certificacions per acollir-nos als ajuts”, es lamentava el portaveu de l'associació de la Serralada Litoral, Pep Canals. Els tècnics recomanen la tala d'arbres i la retirada de la fusta morta dels boscos a partir del 15 de setembre i fins al febrer, quan l'insecte està més actiu, per mirar d'aturar la seva propagació.
Des de l'associació de propietaris de la Serralada Litoral lamentaven que la Diputació de Barcelona no hagi concretat cap línia d'ajut extraordinària per lluitar contra el Tomicus, limitant-se a les aportacions anuals de 70.000 euros que perceben les associacions. “S'hi van comprometre i ara es fan enrere”, assegurava molest Pep Canals, que assenyalava l'elevat cost del tractament per fer neteja a les propietats més petites.
El conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal, Josep Triadó, (PDC) assegurava ahir que amb els informes de les afectacions esperen “convèncer” la Diputació de la urgència tal com ja van reclamar els ajuntaments de la comarca que aquest estiu es van adherir per reclamar suport tècnic i econòmic de les administracions supramunicipals. “Confiem que sempre han respost i hem tingut la seva col·laboració”, apuntava el conseller comarcal, que es mostrava disposat a fer arribar els informes dels terrenys més afectats sobretot entre la zona de Mataró i Arenys de Mar..
Fonts de la Diputació, a través del seu gabinet de premsa, asseguraven ahir que no s'han fet enrere i que s'han fet les aportacions de cada any mentre estan en espera de rebre amb detall les afectacions per valorar els costos.
Des de les ADF del Maresme i del Vallès Oriental la situació és prou greu per reclamar un pla de suport tècnic i econòmic pel 2017 prou ampli per controlar el tomicus i retirar la fusta morta que s'acumula als boscos i que multiplica l'elevat risc d'incendis.
LA FRASE
Ens estem adormint a la palla perquè el temps se'ns tira a sobre i s'han d'agilitar les certificacions
Pep Canals
ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS DE LA SERRALADA LITORAL
LA XIFRA
1.800 Són els euros per hectàrea que les associacions estimen per fer neteja als boscos afectats
Xerrada tècnica a Cabrera de Mar
Des del Consell Comarcal es van promoure abans de l'estiu els tríptics informatius amb les recomanacions per aturar la plaga. Una informació adreçada tant a particulars com als ajuntaments per saber com posar fre a aquest insecte que acaba perforant i matant el pi.
Aquest divendres des del Consell Comarcal i amb col·laboració del Departament d'Agricultura de la Generalitat s'ha organitzat una xerrada informativa per tractar i identificar les plagues que afecten el pi pinyer al Maresme i saber-les tractar adequadament. La trobada requereix inscripció prèvia i s'adreça a regidors, tècnics de medi ambient, tècnics de serveis, tècnics de jardineria, caps de brigada de jardineria, i professionals de la jardineria i forestal. Durant el matí, els tècnics de la Generalitat Toni Torrell i Eloi Beules explicaran els detalls de com fer prevenció i tractament de plagues en parcel·les urbanes i zones verdes i la identificació de les diferents plagues que afecten les propietats forestals. La xerrada, la primera que es fa d'aquestes característiques, tindrà lloc a l'Ajuntament de Cabrera de Mar a partir de les 9 del matí.
Agricultura destinarà 6,4 milions d'euros a la gestió sostenible dels boscos catalans
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació 14/9/2016
100.000 euros serviran exclusivament per combatre el decaïment del pi pinyer al Maresme i al Vallès Oriental
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació destinarà 6.432.631 euros a la gestió forestal sostenible per al 2017. Aquests ajuts van destinats a actuacions silvícoles, prevenció d’incendis forestals i restauració del potencial forestal, inversions per la transformació i comercialització dels recursos forestals, redacció i revisió dels instruments d’ordenació forestal i a la xarxa viària per a la gestió dels boscos.
Els ajuts d’aquesta convocatòria, que es publicaran en breu al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), són cofinançats entre el Departament d’Agricultura, que aporta el 57%, i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupalment Rural (FEADER).
La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha confirmat aquesta inversió, avui durant la seva visita territorial a les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. Serret ha explicat que aquests ajuts serviran per millorar la gestió forestal sostenible a Catalunya i que l’objectiu final és treballar conjuntament propietaris públics, privats, i administració per millorar la política forestal a Catalunya.
La consellera també ha assegurat que d’aquests nous ajuts es reservaran 100.000 euros que serviran per lluitar contra el decaïment del pi pinyer que afecta a les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.
El decaïment dels pins al Maresme i Vallès Oriental
El pi pinyer a les comarques del Maresme i del Vallès Oriental ha patit un fort decaïment per la sequera acumulada els darrers anys i la insuficient gestió dels boscos que ha provocat una excessiva densitat de l’arbrat amb el conseqüent augment de la competència per l’aigua i els nutrients.
Existeixen també causes immediates que originen aquesta situació com ara els atacs per processionària, fongs (principalment Thyropsis halepensis), i diversos perforadors, sobre tot Tomicus destruens.
Des del mes de maig hi ha una comissió tècnica formada per representants del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal del Maresme, del Centre de la Propietat Forestal i de les Associacions de Propietaris Forestals locals . Aquesta comissió es reuneix periòdicament per acordar actuacions dirigides a disminuir el decaïment del pi pinyer. La comissió es coordina amb tots els ajuntaments per tal de detectar les zones d’afectació i localitzar-ne els propietaris forestals i també ha editat un tríptic informatiu en el que es donen recomanacions a la propietat forestal.
A banda d’aquestes actuacions de caràcter immediat, la comissió treballarà també a mig termini per definir els objectius de les pinedes de pinyer al Maresme, considerant tant els escenaris de canvi climàtic com les perspectives econòmiques. Es pretén potenciar la gestió conjunta de finques forestals per superar la manca de gestió deguda a l’atomització de la propietat, promoure la planificació de les finques forestals i buscar millor sortida comercial a la fusta de pinyer.
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.
100.000€ per prevenir l’expansió de la plaga del Tomicus
Ràdio Palafolls 14/9/2016
El departament d’Agricultura de la Generalitat s’ha compromès a destinar 100.000€ en concepte d’ajudes per al programa de prevenció de plagues, com la de l’escarbat Tomicus que està assolant essencialment les pinedes del Maresme, amb prop de 800 hectàrees afectades, i el Vallès.
El tècnic de Medi ambient de l’ajuntament de Palafolls, Oriol Bassa, ha explicat que la situació podria empitjorar de cara l’any vinent si no s’hi posa remei.
Segons Bassa, la millora manera de combatre la plaga té dos camins: d’una banda, caldria eliminar els peus de pi per hectàrea, retirant els que es trobin en més mal estat i de l’altra, es podria substituir els pins per un altre tipus d’arbre comú en els nostres boscos, les alzines.
Bassa ha explicat el procediment que han de seguir els propietaris afectats per a sol·licitar aquestes ajudes.
Les Associacions de Propietaris han informat a les ADF que la Diputació de Barcelona no aportarà recursos econòmics enguany per controlar la plaga del Tomicus, però Oriol Bassa s’ha mostrat convençut que s’ho repensaran i n’acabaran formant part. Les ADF del Maresme i el Vallès Oriental consideren que la situació és prou greu com per reclamar un pla de suport tècnic i econòmic per l’any que ve.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació destinarà 6.432.631 euros a la gestió forestal sostenible per al 2017. Aquests ajuts van destinats a actuacions silvícoles, prevenció d’incendis forestals i restauració del potencial forestal, inversions per la transformació i comercialització dels recursos forestals, redacció i revisió dels instruments d’ordenació forestal i a la xarxa viària per a la gestió dels boscos. Els ajuts, que es publicaran en breu al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), són cofinançats entre el Departament d’Agricultura, que aporta el 57%, i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupalment Rural (FEADER).
Els bombers perden 800 efectius a Catalunya tot i que el risc d’incendi es manté elevat
Ràdio Palafolls 13/9/2016
Les pluges dels últims dies han rebaixat lleugerament el risc d’incendi forestal a casa nostra, però l’amenaça segueix atemorint els cossos d’emergència. De fet, el sindicat CCOO dels Bombers ha denunciat que les prop de 800 persones de reforç que es contracten en temporada d’estiu ja han acabat la seva feina. El representant del sindicat Jaume Martí ha explicat que la temporada de risc ha acabat segons calendari, però que les condicions meteorològiques són encara de ple estiu.
Segons Martí, una ràpida intervenció dels cossos de seguretat és vital quan es declara un incendi per evitar que s’estengui. Des d’aquest setembre, això es fa més complicat.
Una altra crítica que fan des del sindicat és que des del 2009 només ha sortit una convocatòria de places de bombers professionals, i que els 150 que van obtenir la plaça encara estan pendents d’incorporació. Aquesta quantitat de nous bombers s’ha de repartir entre tots els parc de Catalunya, de manera que en el millor dels casos s’incorporarà una nova persona per cada torn. Durant els darrers anys molts treballadors s’han jubilat o han renunciat a la feina, fet que deixa la plantilla fixa gairebé sota mínims.
Jaume Martí ha aprofitat per recordar que la prohibició per fer foc seguirà vigent fins al 15 d’octubre, quan finalitza definitivament la campanya de prevenció contra incendis. He demanat especialment als veïns de les urbanitzacions, que per la seva proximitat amb zones forestals són un focus important d’incidents, que s’abstinguin de fer barbacoes o altres activitats que puguin comportar risc d’incendi. Per fer-ho, cal sol·licitar un permís al departament d’agricultura.
Las ADF del Maresme y Vallès Oriental piden un refuerzo en la prevención de incendios
La Vanguardia 12/9/2016
Aconsejan a la Generalitat y Diputació adaptar los planes de Vigilancia y Extinción a las condiciones ambientales, no a los calendarios
A primeros de septiembre finalizó la campaña del Plan de Vigilancia de la Diputació (PVI)de Barcelona (PVI), que a petición de Asociaciones de Defensa Forestal y Bomberos se prolongó hasta el cuatro de septiembre. Pese a ello, el mayor riesgo de incendio y las mayores temperaturas del verano se han detectado durante los últimos días, con las programaciones ya cerradas. Por ello, las ADF aconsejan adaptar los PVI a las condiciones ambientales y no a los calendarios, como según ellos funciona hasta ahora. Desde la Diputació, sin embargo, mantienen que no se trata de una cuestión de presupuesto, sino de operatividad.
Los planes extras de bomberos se terminaron a finales de agosto, y en algunos casos, por la acumulación de las horas extras realizadas por los bomberos forestales, estos comenzaron vacaciones semanas antes. Ante el cambio climático, la situación de hoy es alarmante aseguran desde la Federación de ADF del Maresme y Vallès Oriental: “estamos superando todos los máximos de temperaturas este verano en el Maresme y Vallès Oriental”, y la situación es similar en todo el centro y sur del país. Y, según la Agencia Comarcal de Meteorología del Maresme, Meteomar, no hay lluvia a la vista.
Desde la Federación de las ADF del Maresme piden a la Diputació de Barcelona y la Generalitat de Catalunya que emprendan de inmediato el refuerzo de los sistemas de prevención y extinción mientras no finalice el Alto Riesgo de Incendio Forestal, y para próximas anualidades, los planes de vigilancia y prevención se adapten a las condiciones ambientales reales del territorio, y no a los calendarios. “Somos conocedores de que es un esfuerzo suplementario, pero los bosques catalanes lo necesitan” insisten.
Programa de la Diputació
Jordi Bellapart, Gerente de Servicios de Espacios Naturales de la Diputació de Barcelona, detalla que “actuamos en función del número de personas que visitan el territorio, no es una cuestión de presupuesto”. La campaña de vigilancia de la Diputació “se dirige más hacia la información” que a los dispositivos de extinción. Bellapart, no obstante admite que el presupuesto, las estadísticas, las previsiones y los operativos “bajan mucho en septiembre” aunque asegura que “no tendríamos ningún problema en ampliar las fechas si fuera necesario”.
Mientras está activado el nivel Alfa 2 de prevención de incendios, la Diputació dedica los dispositivos de personal a labores de vigilancia y prevención de incendios. No obstante, fuera de temporada que concluye a primeros de septiembre, los efectivos forestales disminuyen en 200 personas y sólo queda activo el personal en plantilla de la Diputació, unas 50 personas, pese a que se mantenga la máxima alerta de prevención.
Control de las plagas que asolan las pinedas
Los pinos enfermos se vuelven marrones y grisáceos (ccm)
Al mismo tiempo, piden el compromiso de las administraciones en un plan de prevención y control de las plagas que afectan a los bosques de las dos comarcas, y para la eliminación inmediata de todos los árboles muertos, que incrementan exponencialmente el riesgo de incendio forestal en nuestro territorio.
En este sentido, la Diputació de Barcelona, ante las plagas que afectan la masa forestal de pinos piñoneros, asegura estar trabajando con los ayuntamientos y las dos asociaciones forestales de la zona para iniciar “de forma urgente y coordinada” las labores forestales que ayuden a combatir estas plagas. Además, el ente provincial, conjuntament con el Consell Comarcal del Maresme y el Departament d’Agricultura de la Generalitat, están cartografiando las zonas más afectadas, mientras los ayuntamientos intentan localizar a los propietarios de las arboledas enfermas. Una labor que juzgan complicada “dada la gran atomización de los bosques en propiedades muy pequeñas”.
La sequera i les altes temperatures ja posen en perill les collites
El9nou.cat 13/9/2016
Amenaça la producció de blat de moro i altres cereals per a farratges però també la mongeta
Joan Gallifa ha portat cisternes d’aigua a la bassa per poder regar les mongeteres
GRISELDA ESCRIGAS
Les altes temperatures d’aquests dies i, sobretot, la falta de pluges que s’arrossega des de fa mesos al Vallès Oriental ja posa en perill les collita als camps.
L’amenaça recau en conreus molt diversos. Tant lligats al regadiu com el blat de moro, la mongeta del ganxet i altres productes d’horta (enciams, tomàquets...), com als de secà: cereals per a farratges, l’olivera i la vinya. Entre les zones més afectades, hi ha tota la franja que va de les Franqueses fins a Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera baixant també fins a la Roca. “Un setembre tan sec no s’havia vist mai”, diu Quim Cassà, coordinador d’Unió de Pagesos al Vallès Oriental. “Els pous no estan regenerats perquè fa anys que no plou com ho hauria de fer”.
“Amb les mongetes del ganxet, tothom està espantat perquè estan a punt de florir i si segueix fent aquest sol la cremarà”, explica Rosa Pruna, presidenta d’Asaja. “Encara hi ha aigua als pous però la gent té por”, afegeix Pruna. En alguns casos, alguns pagesos ja han començat a portar aigua amb cisternes. Això, a més, afecta els costos de producció, que augmenten. És el cas de Joan Gallifa, de Llerona, que conrea la mongeta del ganxet. Les altes temperatures accentuen el dèficit hídric. “Amb temperatures tan altes, hem de regar més. En lloc de cada quatre dies ho has de fer cada dos”, apunta Gallifa.
Les males perspectives ja van fer que molts agricultors limitessin la producció agrària. “Si plou, tothom s’anima a plantar. Aquest any, veient el panorama, molts ja no ho han fet”, explica Pruna. Ha passat a tot l’àmbit de Santa Maria de Palautordera. “Des del maig que ja no tenim aigua”, diu Josep Ribas, vicepresident d’Asaja i pagès de la zona. “Del riu, l’aigua que baixava anava pel consum de boca”, explica. Amb tot, lamenta que no s’adoptessin restriccions per limitar el consum d’aigua per a jardins o piscines. “No han tingut cap mena de restricció durant l’estiu. Han tingut aigua a dojo, mentre que la part agrícola ha quedat abandonada”, lamenta. Els pagesos estan pendents d’una reunió amb l’Ajuntament aquest setembre. “Potser quan es farà ja haurà plogut”, diu Ribas, que reclama al consistori la creació d’un consell de la pagesia. També ha passat a la zona de Llinars. “On hi havia poca aigua, ja no han fet res”, diu Pruna.
La manca de precipitacions també condiciona la ramaderia. Per exemple, en la producció de llet. “Les vaques mengen menys i fan menys llet. Estan molt més estressades”, diu Cassà. El sector vaquí també rep de retruc perquè hi ha menys producció de farratges i, per tant, obliga a comprar més aliment a fora, cosa que provoca un increment dels costos de producció en un sector ja molt collat pels baixos preus que es paguen de la llet.
Per Quim Cassà, la falta de pluja aquest setembre també condicionarà l’activitat agrària d’aquesta tardor i hivern. “Ara hauríem d’estar preparant els camps per sembrar a l’octubre i al novembre. Si no plou, haurem d’esperar a fer-ho fins al gener, quan el dia comença a ser més llarg”.
La manca de pluja dels darrers 12 mesos és històrica
TV3 13/9/2016
L'any pluviomètric 2015-2016 ha estat un dels més secs en 100 anys
Boscos secs a Collserola (Alfons Puertas)
L'anunci de la manca de pluges que pateix Catalunya no és pas nou. Des de fa unes setmanes ens fem ressò de la sequera meteorològica que viu el país i que és ben visible en els boscos i en els correus de secà.
Ara, ens arriba un nou balanç, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat): el de l'any pluviomètric o hidrològic, que comprèn el període de l'1 de setembre al 31 d'agost. Així,l'any 2015-2016 que acabem de tancat ha estat sec a més de la meitat de Catalunya amb una precipitació que en algunes zones ha arribat a ser la meitat de la registrada habitualment.
Un dels anys més secs en 100 anys
Els dos observatoris de referència amb més de 100 anys de dades -l'Observatori Fabra, a Barcelona, l'Observatori de l'Ebre, a Tortosa- han registrat tan poca pluja en aquest períoded'any pluviomètric que en tots dos casos pugen al podi dels més secs. En el cas de l'Observatori Fabra, amb 103 anys de dades, l'any pluviomètric 2015-2016 ha estat el segon més sec, amb només 365 l/m², tot just al darrere de l'any 2004-2005, amb un registre de 342 l/m². Durant l'any pluviomètric, a l'Observatori de l'Ebre s'han recollit 303 l/m², la tercera xifra de pluja més seca en 109 anys de dades. A més, en quatre estacions automàtiques Meteocatamb més de 20 anys de dades també ha estat l'any més sec. Són Fabra, Cabanes, Viladecans i Cabrils.
Rècord de dies sense pluja
Durant aquest període, de l'1 de setembre de 2015 al 31 d'agost de 2016, s'ha batut el rècord de nombre de dies consecutius sense pluja, inferior a 1l/m², a l'Observatori Fabra. Els 94 diessense precipitació entre el 4 de novembre de 2015 i el 5 de febrer de 2016 superen àmpliament els 85 dies de ratxa seca de l'any 1928.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
%20DSCN8414.JPG)
