divendres, 25 de novembre del 2016

Aquest cop sí, la Tordera trenca la barra de sorra de la desembocadura 25/11/2016


Tot i que les pluges no han estat molt generoses aquesta setmana, torna a baixar aigua pel tram final del riu (més gràcies a les pluges del mes passat que van contribuir a millorar els nivells freàtics de l'aqüífer i a la manca d'extraccions per a reg dels camps de blat de moro, que no pas gràcies a la llevantada d'abans-d'ahir).

Water in the Tordera!


I aquest cop sí, s'ha trencat la barra de sorra de la desembocadura, que s'ha connectat amb el mar per la riba de Blanes...

dijous, 24 de novembre del 2016

Moció d’ICV-EUiA i Batega per Blanes per demanar una Taula de treball sobre el Delta de La Tordera 24/11/2016 Blanesaldia.com

Moció d’ICV-EUiA i Batega per Blanes per demanar una Taula de treball sobre el Delta de La Tordera
Blanesaldia.com 24/11/2016

Arxiu Blanesaldia.com / Xavier Pou

Text de la moció que presenten avui al ple de l’Ajuntament de Blanes els grups municipals d’ICV-EUiA i Batega per Blanes per la protecció i gestió conjunta del delta de la Tordera.

El Delta de la Tordera és una àrea de 312,22 hectàrees que s’estenen entre els municipis de Blanes, Malgrat de Mar, Tordera i Palafolls. Malgrat el seu estat de degradació, segueix suposant una important reserva natural i un gran recolzament al moviment migratori de les aus en els seus fluxes.

Tanmateix, l’equilibri i correcta gestió del curs fluvial en el seu tram baix és imprescindible per a la dinàmica litoral, ja que el riu Tordera és la font i origen de les platges de Blanes i l’Alt Maresme.

En la darrera dècada, la Platja de S’Abanell, dins del terme municipal de Blanes, ha patit un greu problema d’erosió que, en els darrers anys, s’ha accentuat encara més i cronificat en el temps, formant part de l’agenda social i turística del poble la gestió a cada temporada d’estiu del problema de manca de sorra les platges.

A més del problema mediambiental que pateix al no desenvolupar la funció natural de platja com a sistema dunar, suposa un problema de protecció de les infraestructures que depenen directament de la platja, com són el Passeig de Mar, i els establiments i habitatges a primera línia de Mar.

En els darrers anys, hi ha hagut actuacions per part dels diferents equips de govern i administracions superiors per tal de mitigar aquest problema, fent aportacions de sorra mitjançant draga o cantera per recuperar part de la platja, cada any en llocs diferents o mitjançant estratègies i sistemes també diferents, però tanmateix hi ha hagut actuacions que han sigut perjudicials per a la recuperació natural de l’espai.

L’any 2007, un grup d’experts redacta l’Informe sobre el estado de la Playa de S’Abanell, en el qual se’n fa una diagnosi i una presa en consideració de diferents solucions estructurals per a arranjar el problema de la pèrdua de sorra de la platja i que suposen canvis de gestió i actuacions en la zona del Delta.

El Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques Gironines, aprovat per la Diputació de Girona, va proposar la inclusió del Delta de la Tordera i el seu curs fluvial baix en les figures de protecció PEIN, així com la necessitat de la redacció d’un Pla Especial de Protecció del Paisatge i del Medi Natural, així com la revisió de les figures de planejament urbanístic que afecten al seu entorn.

El Ple Ordinari de 30 de maig de 2013, l’Ajuntament de Blanes va aprovar la creació de la Taula del Delta de la Tordera, amb la participació dels Ajuntaments de Blanes, Malgrat, Tordera i Palafolls, així com les associacions d’hostaleria d’ambdós municipis costaners, i les entitats mediambientals de la zona. També hi eren convidats Costes de l’Estat, i l’ACA. Malgrat haver-se aprovat per unanimitat, no es va reunir mai.

Donat que l’afectació de les diferents mesures que es proposen afecten a diferents administracions, municipis i propietats, se’n deriva la necessitat de crear un lloc de trobada on coordinar accions, mètodes i finançament de les actuacions.

L’actual situació de degradació i pressió constant dels actors públics i privats sobre l’espai deltaic fa necessari la planificació conjunta i territorial de l’espai, la coordinació de les actuacions com el camí fluvial proposat tant per vianants com ciclistes, així com les actuacions de sensibilització natural i la seva recuperació.

Es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords:

Primer. La creació i convocatòria d’una Taula de treball sobre el Delta de La Tordera, en què hi tinguin representació l’Ajuntament de Blanes, Malgrat, Tordera i Palafolls; l’Agència Catalana de l’Aigua; la Direcció General de Costes, una representació del CEAB; entitats mediambientals, i representació dels propietaris de càmpings afectats a banda i banda del riu.

Segon. Que aquesta Taula de treball sobre el Delta de La Tordera tingui com a objecte, entre d’altres, la redacció i estudi d’un pla d’actuació integral de recuperació del Delta de La Tordera i la Platja de S’Abanell, que contempli les mesures necessàries per retornar l’equilibri al Delta de La Tordera i la platja, així com coordini les figures de planejament i protecció conjunt del Delta.

Tercer. Traslladar i notificar el present acord a les administracions anteriorment citades.

Molta menys pluja a la Baixa Tordera de la pronosticada aquest 23/11/2016


Aquí per veure el vídeo... https://twitter.com/meteocat/status/801746701765738496
Resum de la precipitació que va caure ahir dimecres. S'aprecia la línia de torbonada que va afectar bona part del país.


Al final la tempesta va marxar de la Baixa Tordera tan ràpid com va arribar i les precipitacions no van ser tan generoses com a altres zones del país...

21.0 mm a Sant Celoni
17.4 mm a Breda
14.6 mm a Blanes
17.2 mm a Pineda de Mar
13.0 mm a Calella
17.2 mm a Canet de Mar
20.5 mm a Arenys de Munt
24.8 mm a Vallgorguina

Això sí, la llevantada ens deixa fort onatge al litoral...

de'n @TinoValduvieco...


Aquí per veure el vídeo... https://twitter.com/PLlloret/status/801676969708572673
Bon dia La natura construeix i destrueix de forma meravellosa. Molta precaució, avui "platja en construcció"

Sobre el Port de Tossa de Mar... TORNA PANDORA 24/11/2016 Diari de Girona

TORNA PANDORA
Diari de Girona 24/11/2016

ins cap a la meitat del segle XX el poble de Tossa era imatge d'un treball fort i heroic a mar oberta, unes comunicacions que li donaven un allunyament mai merescut, i paradoxalment hi trobaven acolliment uns cercles culturals destinats a omplir una pàgina molt important de la història de l'art aquí mateix. Un artista va dir-li paradís. Una silueta de vila amb estètica molt estimada ara ja és coneguda a tot el món. Tot això Tossa s'ho ha treballat pacientment al llarg d'uns quants moments o fites de creixement. Un d'aquests moments va ser quan una productora cinematogràfica es va enamorar de Tossa per venir-hi a filmar una pel·lícula amb primeres figures. L'any 1952 es va estrenar Pandora, amb Ava Gardner i companyia, tot de gran record. Però pel·lícules apart, ens fixarem en el nom, només.

Pandora era un personatge mitològic de la Grècia antigua, una dona que tenia una curiositat terrible i això havia de resultar-li fatal: portada per aquesta curiositat va obrir una caixa misteriosa que el déu Zeus li havia confiat a ella; a dintre hi havia tots els mals i es varen escampar per la terra.

Com una altra capsa de Pandora, aquest últim temps s'ha obert una informació que ha escampat estranyesa i basarda. S'han donat detalls d'un projecte que portaria tots els mals possibles a aquest litoral. El lector ja haurà llegit i rellegit detalls de la futura construcció d'un port, un hotel de cinc estrelles, quatre habitatges de luxe i un túnel de comunicació a la zona d'Es Codolar i els Cards. A més, en el mateix lot, encapçalant-lo, hi va la rectificació de tot un pla general, dues paraules que haurien de ser sagrades pel que representen de fidelitat a uns principis establerts, acordats, per ser respectats durant un cicle llarg de temps.

Ara és el moment de recordar que l'any 2006 es va signar aquí la «Carta de Tossa», un document elaborat per uns bons responsables del món naturalista amb el propòsit de protegir els espais paisatgístics. I deuen ser incomptables les aspiracions, com aquesta, de la bona consciència que voldria un país,un paisatge, lliure d'agressors. Tot aquest tema tan llefiscós del projecte citat fereix més la sensibilitat perquè ara ben recentment s'ha produït una excel·lent notícia en l'altre sentit : un ple de la Diputació de Girona ha aprovat per unanimitat el compromís de donar suport a la candidatura dels camins de ronda de la Costa Brava com a «paisatge cultural», que hauria de ser declarat per la Unesco. Són 22 els municipis del litoral gironí que s'estimen el seu tram de camí de ronda com una part d'aquest conjunt irrepetible que va de Blanes a Portbou, que a partir d'ara vetllaràn més que mai per la conservació i millorament del seu paisatge singular, sempre fràgil i sempre sota les urpes fosques d'algun negociant. Tossa, què farà?

Al darrere de la serenitat de Tossa, l'autèntica, en aquests moments de xafardejar la capsa dels projectes urbanístics, esperem veure-hi la fortalesa i la contundència de les institucions superiors aportant al paisatge l'última paraula que ha de retornar la més alta confiança que la ciutadania ha de tenir posada en l'autoritat competent.

Sobre la Vespa asiàtica (Vespa velutina) a Sant Celoni 23 i 24/11/2016...

Localitzat a Sant Celoni el niu de la vespa velutina
Nació Digital 23/11/2016

S'ha avistat al capdamunt d'un arbre plataner a la llera del Pertegàs

El niu de la vespa velutina a la llera del Pertegàs | Anura Montseny

Des que a principis d'aquest mes de novembre es va detectar la presència de la vespa velutina al Baix Montseny i, especialment a Sant Celoni i Gualba, que si li estava seguint el rastre per descobrir on niaven. El vent i la pluja d'aquests darrers dies ha provocat la caiguda massiva de fulles que ha facilitat posar al descobert el niu, clarament visible, en un dels plataners que hi ha a la llera del Pertegàs.

Els agents rurals ja fa uns dies que el van avistar i recentment també ho ha fet Antoni Armengol, de l'empresa de control de plagues Anura Montseny, que és qui també va avisar la presència d'aquesta vespa d'origen asiàtic al Baix Montseny. Reitera que "ha vingut per quedar-se i ens haurem d'anar acostumant amb aquest nou paisatge". Es tracta d'un niu de grans dimensions que ara no hi ha cap vespa però que hi han conviscut al vostant de mil vuit-centes vespes i les que han sobreviscut estant hivernant i, "segurament no massa lluny d'aquí", explica Antoni Armengol.

Que el niu s'hagi localitzat al capdamunt d'un platan no es gens estrany ja que el seixanta per cent dels casos trobats han niat en zones fresques i arbres alts i sempre evitant les coníferes. Tal com ja vam informar a BaixMontseny.info, la vespa velutina es mostra molt pacífica amb els humans i els seus objectius predilectes són els eixams d'abelles de la mel cosa que provoca molts problemes als apicultors, però també s'alimenten d'insectes polinitzadors.


El niu de VESPA VELUTINA amb garsa, per apreciar la mida.

Hola al final de l'enllaç i ha les notes que m'han conduit al niu :)

Anura. Control de plagues al Baix Montseny

317 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a la façana SE de l'Hotel Santa Mónica (Calella) 24/11/2016

Aquest matí a primera hora hi havia 311 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a la façana Sud-Est de l'Hotel Santa Mónica (Calella) i 6 més volant a prop.

A mig matí només uns 50 a la façana i molts volant per tota la zona hotelera entre la Creu Groga i la Riera.

dimecres, 23 de novembre del 2016

Algunes notícies per llegir 22 i 23/11/2016...

Els Agents Rurals intervenen a Vallgorguina amfibis i rèptils de fauna salvatge protegida
Nació Digital 22/11/2016

Les espècies haurien arribat al medi natural a través d’un particular de Vallgorguina

Exemplar de Lluert identificat en unes les instal.lacions privades | DARP-CAR

Agents Rurals de l'Àrea Regional de Barcelona, del Grup de Suport de Fauna i Flora i del Grup Especial de Col·laboració amb l'Administració de Justícia, han dut a terme un operatiu especial per tal d'intervenir i retirar els exemplars de fauna salvatge protegida que es trobaven albergats en unes instal·lacions situades al municipi de Vallgorguina.

Les investigacions d'aquest presumpte delicte contra la fauna s'han dut a terme sota la direcció del Jutjat d'Instrucció nº4 de Granollers i van començar arrel de la comunicació del Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona. Des del Parc posaven en coneixement la trobada, a diferents llocs, d'individus de tritó alpí dins dels àmbits del Parc del Montnegre i Corredor. Aquesta espècie té una distribució disjunta, amb unes poblacions contínues al centre d’Europa i un nucli aïllat situat a la Serralada Cantàbrica, motiu pel qual, es va sospitar que poguessin haver estat introduïts i alliberats en el territori català sense cap tipus de control administratiu.

Durant la investigació del cas es va localitzar, a Vallgorguina, unes instal·lacions idònies per a albergar amfibis i rèptils i també es va haver d'esbrinar qui era el seu responsable. Sota control judicial, es va dur a terme una entrada i escorcoll de les instal·lacions i es van localitzar un total de 122 exemplars pertanyents a les espècies Lissotriton helveticus, Ichthyosaura alpestris, Alytes obstetricans, Salamandra salamandra, Lacerta bilineata, Testudo graeca i Testudo marginata. En la identificació va participar personal tècnic del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Fauna protegida

Aquestes espècies de la fauna salvatge es troben protegides arreu de l'Estat espanyol i algunes són originàries de Catalunya. Ichthyosaura i Testudo graeca són espècies que es troben incloses en el Catàleg estatal d'espècies amenaçades a la categoria de vulnerable.

L'alliberament incontrolat d'amfibis al medi natural pot comportar un perjudici greu per a la població autòctona, atès que s'han trobat poblacions introduïdes en territori català amb presència d’agents patògens que poden provocar la mort massiva de diverses espècies d’amfibis. De fet, s'estan duent a terme anàlisis per descartar que els amfibis intervinguts puguin ser portadors o no d’aquests agents infecciosos (Batrachochytrium dendrobatidis y Ranavirus spp). L'alliberament i reintroducció incontrolat al medi natural d'amfibis portadors d'aquests agents infecciosos augmenta el risc de transmissió a les espècies autòctones.

Algunes de les tortugues protegides que van localitzar Agents Rurals Foto: DARP-CAR

La investigació segueix oberta i ara cal determinar si els tritons alpins trobats a diferents llocs dins dels àmbits del Parc del Montnegre i Corredor podien procedir de les instal·lacions esmentades i si hi havia relació alguna amb la persona investigada. Els animals intervinguts es troben al Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya.


La caiguda d’un arbre deixa sense llum a veïns de la urbanització Sant Llop
Ràdio Tordera 22/11/2016


El vent i la pluja van provocar ahir a la nit la caiguda d’ un arbre sobre una línia d’alta tensió a la urbanització Sant Llop a Hortsavinyà. Una dotació de bombers va actuar sobre el terreny.

Aquesta incidència va deixar durant unes hores sense llum a diversos veïns de la urbanització Sant Llop i masies de la zona. Tècnics d’Endesa hi van treballar per restablir el subministrament.


La tempesta a l'Alt Maresme deixa sense llum 4.000 abonats
El Punt Avui 23/11/2016

El Museu del Turisme de Calella es va inundar per segona vegada

TERESA MÁRQUEZ - CALELLA
La intensa però curta tempesta, amb una important càrrega elèctrica, que va afectar a primera hora del matí de dimarts la zona de l'Alt Maresme va tenir algunes conseqüències destacades a la zona, però cap de gravetat. Fonts de la companyia elèctrica Endesa van confirmar ahir que a les sis del matí es van comptabilitzar un total de 4.000 abonats que s'havien quedat sense llum, la meitat dels quals, de Sant Cebrià de Vallalta. Les mateixes fonts ho van atribuir al sistema de seguretat de la xarxa juntament amb el trencament de l'aïllant d'una de les línies. El subministrament es va anar recuperant de manera gradual fins a les nou del matí.

Un altre dels fets destacats va ser la inundació del terra del Museu del Turisme de Calella, situat a la planta semisubterrània de la fàbrica Llobet. Es dóna el cas que és la segona vegada en poques setmanes, i fonts municipals ho atribueixen tant a l'aiguat sobtat com a les obres que s'estan fent a l'edifici per a la nova escola Carles Salicrú. Les mateixes fonts van assegurar que l'aigua no havia malmès cap material. El meteoròleg del Consell Comarcal del Maresme, Quim Serra, va confirmar la intensitat i la curta durada de la pluja –amb valors d'entre 15 i 19 litres per m² en mitja hora– i va advertir que avui les previsions indiquen que hi haurà aiguats més importants.


Les ajudes per frenar la plaga del Tomicus només cobriran 70 de les 300 hectàrees afectades
Ràdio Calella 22/11/2016


La Generalitat de Catalunya ha publicat els ajuts que destinarà al Maresme per frenar la plaga de l’escarabat que està arrasant els boscos de pinedes. Són 100.000 euros de dotació extraordinària, dels quals el Departament d’Agricultura n’aporta el 57% i la resta provenen del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural.

La partida s’inclou dins una partida de millora forestal dels boscos catalans. Al Maresme, un 65% del territori són zones boscoses, la qual cosa fa necessària una bona i eficaç gestió forestal, sempre però molt més per la presència d’aquest insecte que perfora els arbres, i que continua actiu perquè les temperatures encara són altes.

A Calella, es calcula que hi ha una seixantena de propietaris forestals, responsables d’intervenir per netejar el seu bosc de les pinedes afectades pel Tomicus. Les ajudes que concedeix la Generalitat de Catalunya es distribuiran a través de les associacions de propietaris forestals, i per beneficiar-se’n doncs és imprescindible que s’hi inscriguin.

L’Associació de Propietaris Forestals del Maresme, de recent creació, és una de les entitats que faran de paraigües, juntament amb la de la Serralada Litoral i la del Montnegre Corredor, tot i que l’àmbit d’actuació d’aquestes dues no arriba a terme municipal.

Oriol Bassa, tècnic forestal de l’Associació de Propietaris Forestals del Maresme, ha dit que amb aquesta quantitat de diners tot just n’hi ha per començar a treballar. “Tenim unes 300 hectàrees afectades i això en cobriria unes 70. Però pel canvi climàtic i la sequera arribarem a unes 3 o 4 mil hectàrees. És una acció que comença ara però s’haurà de treballar en els propers anys“.

Bassa ha dit que cal valoritzar la fusta de pi que es traurà del bosc per aconseguir també aportació de capital privat. També ha explicat perquè de cop aquest escarabat, que sempre ha viscut al Maresme, ha matat gran quantitat de pins. Bassa: “No ens pensàvem que el Tomicus, un escarabat autòcton que sempre ha estat aquí i fins ara els arbres s’havien autodefensat, amb el canvi climàtic els arbres estan més debilitats i vulnerables, i en no poder-se defensar, que causés tants estralls. Però ara ja comencem a entendre la magnitud dels danys“.

El 99% dels boscos maresmencs són de propietat privada i els propietaris han de minimitzar els riscos en cas d’incendi forestal i inundacions.


Els ajuts contra el “Tomicus” ja es poden demanar
Ràdio Palafolls 22/11/2016


La intenció de la Generalitat de destinar 100.000 euros en ajuts per frenar l’expansió de l’escarabat i retirar els pins afectats ja és una realitat. Ja s’havia anunciat, però ara  la injecció extraordinària ja s’ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat.

Els ajuts es distribuiran a través de les associacions de propietaris forestals de la comarca. Els palafollencs, per accedir  a la subvenció, s’han d’adherir o bé a l’Associació del Montnegre Corredor  o la del Maresme. Les associacions tenen temps fins el 27 de gener per presentar les sol·licituds dels particulars.

L’ajuda es destinarà a netejar les finques per treure els pins morts i les associacions demanen que s’agilitzin les gestions burocràtiques per poder treure els arbres malalts quan abans millor. Una neteja que consistirà en 1.250 euros per hectàrea.

De fet, com ja va informar Ràdio Palafolls la setmana passada, la plaga que s’havia detectat inicialment al Baix Maresme ja ha arribat a la zona després que els serveis tècnics de l’Ajuntament detectessin una pineda afectada a Sant Genís.

L’escarabat encara es manté actiu per les temperatures que no acaben de baixar, però es preveu que els treballs per treure la fusta morta s’enllesteixin a finals de febrer.

Els propietaris de Palafolls s’han de posar en contacte o bé amb les associacions o amb l’Ajuntament que els posarà en contacte amb les organitzacions per tramitar les sol·licituds quan abans millor.

La inversió està cofinançada per Departament d’Agricultura juntament amb el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural. En total es calcula que són 600 les hectàrees més afectadels pel “Tomicus”, sobretot en la zona entre Argentona i Calella.

Moviment d'aus marines davant la platja de Poblenou (Pineda de Mar) 23/11/2016

Aquest migdia hi ha força moviment d'aus marines davant la platja de Poblenou (Pineda de Mar)...

1 Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) volant costa avall
2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) costa amunt
mínim 3 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) costa amunt
mínim 2 Mascarells (Morus bassanus) costa avall
unes 50 Gavines capnegres (Larus melanocephalus) costa amunt
unes 150 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) la majoria costa amunt
uns 100 Gavians argentats (Larus michahellis) la majoria costa amunt

Uns 180 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) entre Calella i Poblenou (Pineda de Mar) 23/11/2016

Aquest matí entre Poblenou (Pineda de Mar) i la Creu Groga (Calella) hi havia uns 180 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris), xifra conservadora, volant sobre o entre els edificis.

Illa del riu (Tordera) 22/11/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà a l'illa del riu (Tordera) aquest dimarts 22/11/2016...

mínim 114 Pardals roquers (Petronia petronia), un sol grup
12 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
1 Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
mínim 35 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
2 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
1 Perdiu roja (Alectoris rufa)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Can Jordà (Santa Susanna) 19 i 20/11/2016 Oriol Clarabuch. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Oriol Clarabuch a Can Jordà (Santa Susanna)...

Dissabte 19/11/2016...

4 Lluers (Carduelis spinus)
2 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
2 Tudons (Columba palumbus)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Titella (Anthus pratensis)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
2 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
2 Cargolets (Troglodytes troglodytes)
3 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
uns 15 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
3 Merles (Turdus merula)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
5 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
4 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
3 Bruels (Regulus ignicapilla)
3 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
2 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
2 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
4 Mallerengues carboneres (Parus major)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
3 Gaigs (Garrulus glandarius)
3 Pardals comuns (Passer domesticus)
6 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
2 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
2 Verdums (Carduelis chloris)
1 Gratapalles (Emberiza cirlus)

Diumenge 20/11/2016...

1 Lluer (Carduelis spinus)
1 Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
2 Gamarusos (Strix aluco)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
2 Titelles (Anthus pratensis)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
1 Tudó (Columba palumbus)
1 Gratapalles (Emberiza cirlus)
1 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
5 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
uns 15 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
2 Merles (Turdus merula)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
3 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
5 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
6 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
2 Bruels (Regulus ignicapilla)
9 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
1 Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
3 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
3 Gaigs (Garrulus glandarius)
2 Pardals comuns (Passer domesticus)
5 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)
2 Verdums (Carduelis chloris)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Oriol Clarabuch

dimarts, 22 de novembre del 2016

Possible origen dels trions alpins (Ichthyosaura alpestris) detectats al Montnegre 22/11/2016

Els Agents Rurals intervenen 122 exemplars de rèptils i amfibis protegits a Vallgorguina
El9nou.cat 22/11/2016

Els Agents Rurals han intervingut a Vallgorguina 122 exemplars d’amfibis i rèptils d’espècies de fauna salvatge protegida.

Exemplars de tortugues recuperades a Vallgorguina. Foto: Agents Rurals

Es tracta d’una delicte contra la fauna que s’ha investigat sota la direcció del Jutjat d’Instrucció número 4 de Granollers. Els Agents Rurals van trobar a Vallgorguina unes instal·lacions preparades per albergar amfibis i rèptils.

A partir de l’autorització judicial, es va fer una entrada i escorcoll a les instal·lacions on s’han trobat els 122 exemplars d’espècies com el tritó palmat, el tritó alpí, el tòtil, la salamandra comú, el llangardaix verd occidental, la tortuga mora i la tortuga grega o marginada. Tots els animals han estat traslladats al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya.

ARRENCADA DE LA INVESTIGACIÓ

La investigació dels Agents Rurals va iniciar-se després de la troballa per part de tècnics del Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona d’exemplars de tritó alpí en rieres del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Es tracta d’una espècie que només es troba en punts del centre d’Europa i de manera aïllada a la Serralada Cantàbrica. Per aquest motiu, es va sospitar que havien estat reintroduïts al medi natural sense cap mena de control administratiu.

Ara se segueix investigant per saber si els tritons alpins localitzats al Parc del Montnegre i el Corredor podien provenir d’aquesta instal·lació de Vallgorguina.

Platges de Pineda de Mar i Santa Susanna 22/11/2016


Aquest migdia passejant per les platges de Pineda de Mar i Santa Susanna durant la treva meteorològica, molt poc moviment. Com a més destacat...

mínim 30 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

2 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
a la desembocadura de la Riera de Santa Susanna
1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) volant costa amunt
mínim 1 Mascarell (Morus bassanus)
mínim 6 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
mínim 1 Gratapalles (Emberiza cirlus)
mínim 6 Titelles (Anthus pratensis)
1 Bitxac comú (Saxicola rubicola)
uns 15 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
mínim 8 Cogullades vulgars (Galerida cristata) als camps
5 Esplugabous (Bubulcus ibis) als camps
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) als camps
... entre altres.

Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)...

Algunes imatges de les platges de Pineda de Mar, de Santa Susanna i dels camps propers...


Troben el niu de Vespa asiàtica (Vespa velutina) de Sant Celoni 22/11/2016 Anura Baix Montseny

Anura, Control de plagues al Baix Montseny, va detectar la presència de vespes asiàtiques (Vespa velutina) a Sant Celoni el mes passat...

Vespa Velutina Nigritorax a Sant Celoni 29-10-2016

... pocs dies després de ser fotografiat un exemplar a Olzinelles (Montnegre)...

https://twitter.com/fotosussss/status/787699273676693505

Avui s'ha trobat un niu...

Al final la pluja i la caiguda de fulles han ajudat a localitzar el niu

Bona garbinada la d'ahir 21/11/2016 i avui 22/11/2016 de matinada a l'espera de la llevantada de demà


El vent ha arribat als 92km/h a i a 70km/h a . Les pluges més importants al : 19 mm.

Temporal marítim desde Pineda de Mar


Com a registres més destacats...

82.8 mm a Tordera ???
19.4 mm10.4 mm a Sant Celoni
25.0 mm + 12 mm a Breda
3.8 mm + 6.2 mm a Blanes
4.4 mm + 18.4 mm a Calella
1.9 mm + 9.1 mm a Pineda de Mar
6.2 mm + 10.6 mm a Canet de Mar
12.4 mm a Arenys de Munt
11.4 mm + 15 mm a Vallgorguina