Gripau d'esperons (Pelobates cultripes) a l'Alt Maresme
Tot i que és conegut per molts des de fa temps (personalment gairebé un any) i que ja s'havia publicat alguna notícia al respecte...
Xavier Castañer. President d’Ursusnatura
la clau 23/3/2017
S’inicia el projecte de recuperació del gripau d’esperons a l’Arborètum de Catalunya
Ajuntament de Cabrils 7/7/2017
No ha estat fins ara que s'ha publicat arreu (només uns exemples, a tot arreu és més o menys el mateix)...
Un empenta per a la recuperació del gripau d'esperons
Elmon.cat 9/8/2017
Re introdueixen el gripau d'esperons al Baix Maresme
La Vanguardia 9/8/2017
El Parc de la Serralada Litoral vol recuperar el gripau d’esperons
laveu.info 10/8/2017
Treballen per recuperar el gripau d’esperons a la Serralada Litoral
Ràdio Palafolls 12/8/2017
Reintrodueixen una espècie de gripau desapareguda
El Punt Avui 13/8/2017
...arrel de la típica nota de premsa que la Diputació fa i que, com sempre, els mitjans de comunicació es limiten a copiar sense més i sense una mínima tasca de documentació i sense contrastar...
Projecte de recuperació de gripau d’esperons al Parc de la Serralada Litoral
Diputació de Barcelona 9/8/2017
Exemplar de gripau d'esperons (Pelobates cultripes) al Parc de la Serralada Liroal
Foto: XPN / Diputació de Barcelona
El projecte s'ha iniciat a partir de la recuperació de larves procedents de basses naturals en estat avançat de dessecació on no tindrien possibilitats de supervivència. Els capgrossos han passat una fase de quarantena i un control biosanitari per descartar la presència de virus i fongs.
A finals de juliol es va procedir al trasllat dels primers exemplars, a una bassa de l'Arboretum de Cabrils, on van ser alliberats. En conjunt es van alliberar una quarantena d’exemplars encara en fase larvària, i altres 11 amb la metamorfosi completada.
A partir de la tardor, caldrà trobar basses al vessant maresmenc del Parc de la Serralada Litoral que compleixin els requeriments d'aquesta espècie, per tal de poder-los reintroduir en el medi i aconseguir l'establiment de noves poblacions.
El gripau d'esperons es distribueix de manera discontínua per tot Catalunya, preferentment en aquells indrets on el sòl és sorrenc o bé en terres poc consistents o esponjoses. Els seus hàbits són crepusculars i nocturns i, llevat de l'època reproductora, és bàsicament terrestre. No és rar que, després d'una època de pluges sovintejades, hom pugui veure gran nombre de gripaus d'esperons bo i junts, formant masses que encatifen el sòl.
No deixa de ser una notícia més sobre el fictici Medi Natural que administracions, mitjans de comunicació i, això és més greu, alguns "naturalistes" volen fer creure entre la població, i que porten a engany i errada sobre lo que realment està passant al Maresme. Entre algunes "perles" periodístiques podem llegir, per posar només un exemple...
MónPlaneta 9/8/2017
I clar... Hem de donar les gràcies a la Diputació de Barcelona i a la desinteresada tasca d'uns bons naturalistes per continuar tenint aquests animalons al Maresme, oi?...
... però s'amaga molt més de lo que tan entusiàstament alguns publiciten. Pot ser una mica rotllo així que ho simplifico molt...
El triangle format per la Baixa Tordera, la Plana Selvatana i el Montseny (una miqueta més que la Conca de la Tordera però gairbé) és
la regió herpetològica més important de Catalunya i de tot el nord-est peninsular. L'Alt Maresme, i en especial tots els municipis inclosos a la conca o propers (bàsicament Tordera, Palafolls i Malgrat, i algunes zones de Santa Susanna, Pineda, Sant Iscle, Sant Cebrià,...) formen part d'aquesta important regió (no només herpetològica caldria afegir) i esdevenen els municipis amb més biodiversitat i millor estat de conservació de moltes espècies de tot el Maresme i de tota la província de Barcelona).
El
Gripau d'esperons (Pelobates cultripes) és 1 de les
11 espècies d'amfibis (sense exòtics) que aquí, a l'Alt Maresme, tenen representació i els podem trobar en l'actualitat a gairebè la totalitat de les planes al·luvials i litorals de la Tordera fins al mar (al delta), de tots els seus afluents, i fins a finals dels 80s i començaments dels 90s a les planes litorals i de les rieres de Santa Susanna i Pineda de Mar com a mínim i fins a la mateixa platja (observacions personals). Al Maresme en general era una espècie comuna a gairebé totes les planes litorals i valls al·luvials interiors fins a mitjans del segle passat.
Aquesta espècie en concret té en aquestes planes sorrenques i silícies la seva principal àrea de distribució potencial... no les serralades (més endavant s'explica)... i fa servir qualsevol massa d'aigua estancada per reproduir-se però preferentment temporals (estanys, molleres, tolls, petites basses,...). Els seus costums i la seva ecologia la converteix en una de les espècies mès difícils de detectar quan són adults (bàsicament de nit quan surten a alimentar-se després d'una pluja important) ja que gairebé tota la seva vida estan sota terra (d'aquí que es distribueixin per zones preferentment sorrenques i toves, no rocoses i compactes), però els seus capgrossos són inconfusibles per la seva mida i es detecten amb facilitat.
La seva presència i abundància a l'Alt Maresme (bàsicament plana al·luvial de la Tordera i zones properes) és coneguda
des de fa dècades i fa anys que també
al mateix riu Tordera.
A dia d'avui encara els podem trobar amb certa facilitat fent prospeccións nocturnes al Riu i Estanys de Tordera (XN2000), les grans zones agrícoles del Delta de la Tordera i de les planes al·luvials interiors, i els capgrossos són fàcilment observables a les zones humides, graveres i algunes basses sense peixos exòtics introduïts. I això sí és noticiable, als tolls que es formen a la llera sorrenca del riu (si en comptes de la Tordera fos el Ter, el Besòs o el Llobregat, per exemple, notícies com aquestes les tindríem fins a la sopa, oi?...
Larves de Tritó palmat (Lissotriton helveticus) a la llera del riu Tordera (Fogars de la Selva) 5/5/2017 ).
Lógicament parlo del Maresme per referència a la nota de premsa i a les notícies publicades, però el mateix val per a la Selva i per al Vallès Oriental.
Les principals causes de desaparició local o pèrdua d'efectius de l'espècie en qüestió, al Maresme són...
1. Drenatge i dessecació de les principals zones humides de la comarca (Estanys de Tordera).
2. Sobreexplotació dels aqüífers de la Tordera i afluents que limiten la presència de tolls a les lleres.
3. Pèrdua de punt de reproducció (basses) per abandonament o per introducció de peixos exòtics.
4. Transformació de planes agrícoles en camps de plàstic i hibernacles.
5. Atropellaments massius en antics camins rurals (en ocasions creuant les zones humides) transformats en carreteres asfaltades i més transitades.
6. Canalització i artificialització de rieres i torrents.
Com a curiositat, recentment es poden considerar gairebé desapareguts a conseqüència de "recuperacions ambientals" d'antigues zones on abans eren molt abundants, com per exemple (per posar només uns exemples) a
Les Llobateres (Sant Celoni) o a la
Bassa del Molí d'en Puigvert (Palafolls) a on s'han prioritzat masses d'aigua permanent per a ús lúdic i amb exòtics amb conseqüències nefastes per a la fauna autòctona.
Tot aquest rotllo serveix per explicar per què hi ha Gripaus d'esperons a l'Alt Maresme i no al Baix Maresme, i per què hi ha a les planes i no a les serralades... I això és mooolt important...
L'àrea de distribució potencial d'aquesta espècie al Maresme no coincideix amb la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona, i si es conèixen cites o algun punt aïllat de reproducció dins els límits dels Parcs és única i exclusivament per proximitat a les planes al·luvials que, paradoxalment, normalment queden fora de la Xarxa. S'ha creat una falsa idea de que la Natura està a la muntanya, no a la plana, i la gestió que realitza la Diputació (totes, no només la de Barcelona) a la veritable àrea de distribució dels gripaus d'esperons consisteix bàsicament en finançar l'asfaltat dels camins rurals, la "modernització" del camp, les "millores" de drenatge que assequen molleres i estanys, i obres vàries totes elles a demanda municipal i sempre sense avaluació ambiental... tot fora de la Xarxa de Parcs que gestiona la Diputació... lo que queda fora d'ella ni existeix ni importa, vaja.
Arribats a aquest punt...
No seria millor i més efectiu per a la conservació de l'espècie al Maresme protegir i treballar per mantenir lo que encara tenim?...
Parlaré ara del projecte que ha originat "la notícia", i que consti que no estic en contra de recuperar antigues zones per a l'espècie però, amb lo que he dit fins ara i lo que llegireu a continuació, vosaltres mateixos...
La seva presència al Parc de la Serralada Litoral és dubtosa quan no forçada per fer-la coincidir amb la distribució de la Xarxa de Parcs de la Diputació (ho podeu llegir als
estudis propis, Minuartia any 2001). I és que com ja he comentat, fa anys que existeix un intent de forçar aquesta coincidència (distribució de les espècies "protegides" amb els límits de la Xarxa de Parcs), no d'adaptar la Xarxa a les necessitats dels animalons, i donant i difonent la falsa creença de que "les espècies protegides estan als Parcs, no fora d'ells".
No és un fet puntual sobre una espècie en concret (lo de les tortugues aquàtiques, per exemple, és vergonyós) ni és la primera vegada que afecta a aquesta espècie. L'any 2010 es va fer una prova semblant a Collserola...
Projecte de recuperació de la població de gripau d’esperons Pelobates cultripes (Cuvier, 1829) a la serra de Collserola
Xavier Rivera, Joan Maluquer-Margalef, Fèlix Amat i Pep Roca
Herpetofull de la S.C.H. Número 3, setembre del 2011
... amb resultats més que
qüestionables. I és que com ja he comentat, el Gripau d'esperons no té les serralades litorals com a àrea de distribució natural (ni Collserola, ni Marina, ni Litoral, ni Corredor, ni Montnegre, ni Cadiretes, ni...), sinó les planes litorals i al·luvials que l'envolten i que queden fora dels límits dels Parcs, sistemàticament massacrades per les mateixes administracions que diuen "gestionar la Natura del Maresme amb la Xarxa de Parcs".
Algú pot pensar que tot això és cosa meva, que és una pataleta sense fonamentar,... doncs molt bé... els mateixos que ara "treballen per a la conservació del Gripau d'esperons" ja ho deien el 2009 (i ho saben ara)...
Estat de les poblacions de gripau d’esperons Pelobates cultripes (Cuvier, 1829) a l’àmbit metropolità de Barcelona i la seva àrea d’influència
Xavier Rivera, Joan Maluquer-Margalef & Fèlix Amat
Butll. Soc. Cat. Herp., 18 (2009)
Sobre l'actuació i el paper de la Societat Catalana d'Herpetologia i l'entitat Ursus Natura em reservo la meva opinió personal però deixo anar una sèrie de preguntes...
Els interessa el Gripau d'esperons o realitzar projectes d'aquesta mena? I és que en això tots estarem d'acord... La Diputació paga, els gripaus no, oi?
Queda millor i és més publicitari un "
Treballen per recuperar el gripau d’esperons al Maresme" o un "
Demanen la protecció dels darrers gripaus d'esperons del Maresme"?
Potser lo més desitjat és que desapareguin d'una vegada per totes els gripaus de l'Alt Maresme perquè... Seran ells els "escollits" per fer els treballs de "reintroducció" en un futur? Seran ells els "herois" que "recuperin" l'espècie al Montnegre?
Com a curiositat... Si realment interessa que hi hagi Gripaus d'esperons a Cabrils, per exemple, potser caldria primer plantejar algunes coses...
Cabrils inicia actuacions per blindar-se contra els aiguats
El Punt Avui 12/8/2017
Sobre la Nota de premsa de la Diputació, uns comentaris ràpids...
"una espècie que es pot considerar desapareguda del Baix Maresme a causa dels canvis en els usos del sòl, especialment en les planes i en les zones agrícoles"... i la solució és introduir-ho a la serralada?
"recuperació de larves procedents de basses naturals en estat avançat de dessecació on no tindrien possibilitats de supervivència"... i ningú es pregunta d'on són i per què no es fa res de res per, primer de tot, evitar la dessecació d'aquestes "basses naturals"?
"A partir de la tardor, caldrà trobar basses al vessant maresmenc del Parc de la Serralada Litoral que compleixin els requeriments d'aquesta espècie"... i si no les troben?... i si no estan envoltades de planes sorrenques? Perquè la mateixa nota diu... "preferentment en aquells indrets on el sòl és sorrenc o bé en terres poc consistents o esponjoses".
... i llegiu només el titular i us empasseu tot el que us diuen?
La meva opinió personal sobre tot plegat és que es viu millor amb la farsa i la publicitat al voltant del Medi Natural que amb els resultats i l'eficiència... pura publicitat i aparença... i amb les espècies "protegides" com a mercaderia, no com a objectiu... pur mercadeig... amb una colla de falsos "naturalistes" més preocupats en mantenir la feina (molts d'ells autònoms) que en estudiar i protegir la natura que, això sí, van predicant per tot arreu donant lliçons de gestió territorial.
I sobre els mitjans de comunicació... altre opinió personal... El periodisme no és un
talla i pega de la propaganda de les administracions o dels falsos "naturalistes", sinó un treball de documentació i verificació per traslladar a l'opinió pública la realitat, no la seva ficció per conveniència mútua.
És només la meva opinió...
que cadascú tregui les seves pròpies conclusions amb una informació complerta i veraç, no només llegint titulars i propaganda (que és lo que llegireu arreu).
Us deixo unes poques notícies sobre els veritables "
treballs de recuperació del Gripau d'esperons al Maresme", només unes quantes i amb el finançament de la Diputació de Barcelona al darrera, podeu fer una cerca molt més exhaustiva vosaltres mateixos... i és que ja m'han dit que exagero quan dic que la Diputació finança l'extermini dels gripaus d'esperons del Maresme, vaja...
TORDERA NETEJA RIERES PER REDUIR EL RISC D’INCENDI I INUNDACIÓ.
Ràdio Tordera 21/2/2013
L’AJUNTAMENT DE TORDERA APROVA UN CONJUNT DE MESURES DE PREVENCIÓ I GESTIÓ DE LA INUNDABILITAT ALS TORRENTS DE SANT DANIEL I VALLMANYA.
Ràdio Tordera 10/9/2013
La Diputació destina 773.000€ aquest mandat a la millora i manteniment de camins municipals del Maresme
Diba 1/2/2017
La Diputació destina 46.500 € al manteniment de camins a Palafolls
Ràdio Palafolls 2/2/2017
S’arranjaran 12 camins municipals en dos anys
Ràdio Palafolls 14/2/2017
Tordera millora camins rurals
Diari Maresme
Detecten setze camins municipals que fan funcions de carretera
Diari Maresme 2/4/2016
L'accés dels governs locals als fons estructurals 2014-2020
Diba març del 2014
LA REGIDORIA DE PAGESIA COMENÇA LES OBRES D’ARRENJAMENT DELS CAMINS RURALS DEL VEÏNAT DE SANT PERE DE RIU.
Ràdio Tordera 9/12/2005
L'AJUNTAMENT DE TORDERA APROVA AQUESTA SETMANA LES OBRES D'ASFALTATGE DE DOS QUILOMETRES A SANT PERE DE RIU.
Ràdio Tordera 22/2/2007
LA REGIDORIA DE PAGESIA DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA ESTRENA NOVA MAQUINÀRIA PER DESENVOLUPAR EL PLA DE MILLORA I MANTENIMENT DELS CAMINS RURALS
Ràdio Tordera 23/7/2008
TORDERA DESTINA 500.000 EUROS EN ASFALTAR DIVERSOS CAMINS RURALS.
Ràdio Tordera 25/1/2011
L’AJUNTAMENT DE TORDERA ASFALTARÀ EL CAMÍ DE CAN BUSCÀ AMB L’AJUDA DE DUES SUBVENCIONS DE LA GENERALITAT I LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA.
Ràdio Tordera 7/5/2014
L’ALCALDE DE TORDERA ACLAREIX, AL PROGRAMA “LÍNIA DIRECTA AMB L’ALCALDE”, LA POLÈMICA GENERADA AL VOLTANT DE L’ASFALTAMENT DEL CAMÍ QUE PASSA PER CAN TORRENT.
Ràdio Tordera 26/2/2015
Ordenança municipal d’ús i defensa dels camins de Tordera
Diputació de Barcelona 19/1/2017
47.314 euros per al manteniment de camins a Tordera
Ràdio Tordera 9/2/2017
Tordera arregla 7 quilòmetres de camins rurals
Ràdio Palafolls 25/1/2011
a 
