Entre les comarques de La Selva i del Maresme, un cop el riu Tordera abandona la comarca del Vallès Oriental per continuar el seu camí fins al mar, trobem la baixa Tordera (Rectangle aproximat i format entre els municipis de Breda, Maçanet de la Selva, Blanes i Calella). Val a dir que correctament parlant correspon als trams baix i “part” del tram mig del riu Tordera, la plana litoral de l’Alt Maresme, les rieres que hi desemboquen, i les valls i muntanyes que l’envolten.
Amb aproximadament 200 Km2, trobem una vall principal per on transcorre el riu, una plana litoral (delta) formada pel riu i diferents rieres, un conjunt de valls més o menys petites que s’endinsen a les muntanyes del Montnegre, de Les Cadiretes i la part més litoral del Montseny, i una petita franja costanera de sorres profundes entre els penya-segats de la Selva Marítima i del Maresme Nord.
La varietat d’ambients, paisatges i activitats humanes d’aquesta zona és sorprenent, i entre les zones naturals més destacades podem trobar les extensions agrícoles més grans i millor conservades del Maresme, l’únic riu i l’únic delta de les comarques de la Selva i del Maresme, sistemes muntanyosos protegits amb la figura de Parc Natural del Montnegre-Corredor, Rieres i boscos de ribera abundants i ben conservats, els únics estanys i zones humides protegides i de gran entitat de tot el Maresme (Estanys i Roureda de Tordera, per exemple, inclosos amb el riu a la Xarxa Natura 2000), penya-segats litorals i interiors,... entre altres.
Riu Tordera al seu pas per Tordera
Camps propers al Pla de Sant Esteve (Tordera)
Vista parcial de la serra del Montnegre
Prats de Dall a l'estany de Can Torrent (Tordera)
Tota aquesta varietat d’ambients comporta la presència a la zona d’una gran varietat d’espècies animals i vegetals, moltes d’elles protegides i prioritàries a nivell europeu, alhora que la zona constitueix un punt estratègic com a lloc de repòs i alimentació per a moltes aus migratòries al trobar-se a mig camí entre altres zones naturals més importants (Aiguamolls de l’Empordà i Delta del Llobregat, per exemple), i connectant les grans vies migratòries de la costa i de l’interior (per les planes selvatanes i vallesenques on trobem l’Estany de Sils o Les Llobateres entre altres) mitjançant la plana i el riu Tordera.
Ens trobem, doncs, a un lloc molt ric paisatgístic, biològic, cultural i ambientalment parlant, però que malauradament, escassament troba resposta amb difusió i cura per part de l’administració, i que pateix moltes agressions que de no corregir, podríem malmetre.
Potser un dels ecosistemes més rics en biodiversitat i alhora escassos al nostre entorn mediterrani són les zones humides, masses d’aigua més o menys constants, i que alberguen multitud d’espècies de gran valor...
Roureda de Can Verdalet (Tordera)
Pantà de Sant Ponç (Tordera)
Tot i que només les més importants (no s’inclouen multitud de basses, mulleres temporals, petits rierols i canals, i un llarg etc...), podeu veure un petit llistat i mapa de distribució de les masses d’aigua interessants de la zona compresa entre la confluència de la riera de Santa Coloma amb el riu Tordera, i el mar (properament s’inclourà un altre article amb les masses d’aigua riu amunt)...
*1 les més interessants i millor conservades a l’actualitat
*2 actualment en procés de restauració o millora
*3 degradades i sense procés de restauració actualment
Masses d’aigua superficial (rius i rieres)
A. Riu Tordera*1
B. Afluents principals del riu Tordera
B1. Riera de Vallmanya (inclosa a la XN2000)*1
B2. Torrent de Sant Ou (inclosa a la XN2000)*1
B3. Torrent de Mas Gavatx*1
B4. Torrent de Valloparda*1
B5. Riera de Valldemaria*1
B6. Torrent de Can Rabassa
C. Torrents i rieres secundàries que desemboquen al riu Tordera o afluents principals
C1. Riera de Reixac*3
C2. Torrent de la Mina d’Or*1
C3. Torrent de les Portes Negres
C4. Riera de Sant Daniel
C5. Canal de Gelpí
D. Torrents i rieres secundàries que desemboquen a la massa d’aigua costanera
D1. Riera de Blanes*3
D2. El Rec Viver*3
D3. Riera de Palafolls
D4. Riera de Santa Susana*1
D5. Riera de Pineda*1
D6. Riera de Calella*3
Masses d’aigua superficial (embassaments, estanys i zones humides)
E. Estanys i zones humides XN2000
E1. Llacuna litoral Desembocadura del Tordera*1
E2. Prats d’en Gai*1
E3. Estany de Cal Raba
E4. Roureda de Can Verdalet*1
E5. Braç esquerra del riu Tordera*2
E6. Llacuna LIFE – Illa del riu*1
E7. Estany de Can Torrent*1
E8. Estany de la Júlia*2
F. Estanys i zones humides del catàleg DMHA
F1. Molí d’en Puigverd
F2. Pla de Can Golba*3
F3. Bosc de Mas Julià*1
F4. Estany de Mas Mateu*3
F5. Estany de Bancells*1
G. Altres estanys i zones humides
G1. Gorg de Mas Cremat*3
G2. Antiga grabera de Palafolls*1
G3. Tractament terciari del Projecte LIFE*2
G4. Bosc de Mas Reixac
H. Petits embassaments
H1. Pantà de Mas Mora*1
H2. Pantà de Valldemaria*1
H3. Pantà de Sant Ponç
H4. Pantà de Ca l’Aulet
Masses d’aigua subterrànies
I1. Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera
I2. Al·luvials de la baixa Tordera i delta*2-3
I3. Al·luvials del Maresme nord (Calella-Malgrat de Mar)*3
Masses d’aigua costanera
J. Sorrenc profund Blanes – Calella*1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada