En aquell temps el riu era més important el la vida del poble. La gent vivia més cara al riu i en contacte amb ell. Per als nens era el lloc ideal per a tota classe de jocs. Es podia jugar a la sorra, amagar-se i imaginar aventures entre els matolls, banyar-se..., per a les dones, era la bugaderia més important del poble i lloc de reunió per fer petar la xerrada mentre rentaven la roba.
També era molt important la pesca que a més de diversió era solució per algun àpat. Hi havia diferents formes de pesca, alguns eren afeccionats a la canya i cercaven els llocs de més profunditat per pescar exemplars grossos, altres arrossegaven una petita xarxa a contra corrent i en poca estona recollien peixets per fer una bona fregida, i alguns aprofitaven les riades de determinades èpoques per pescar anguiles amb un cistell.
Les tardes d’estiu era molt agradable anar amb tota la família a berenar a la vora del riu. Mentre la mestressa preparava el pa amb tomàquet i el pare posava el meló en fresc, la canalla jugava a la sorra i algun avi feia la becaina a l’ombra més propera. Uns en tenien prou amb mullar-se els peus i altres es banyaven a la primera bassa prou fonda que trobaven, i altres feien una partideta de cartes. Ens ho passàvem bastant bé.
Passant pel pont de ferro, vèiem a baix les dones rentant la roba i era una vista molt bonica per a una postal, però no era una feina lleugera. Les dones havien de traginar des de casa seva fins al riu la roba i els estris necessaris per fer la bogada: la banca i el picot. La banca, era un banc o tauleta amb potes curtes, més curtes les de davant que eren les que introduïen a l’aigua. Les de darrera quedaven a la sorra seca, lloc on agenollada treballava la bugadera. El picot era una pala de fusta dura que feien servir per picar la roba al rentar-la. A mesura que rentaven, estenien la roba neta sobre els matolls per assecar-la. Acabada la feina, carregaven roba i estris i cap a casa.
Aquesta feina feixuga ho era més a l’hivern amb el fred i la roba més gruixuda i que pesava més, sense contar quan calia rentar llençols o una manta. Qui ho faria ara?
El riu sempre portava aigua, les riuades eren més freqüents que ara i sovint part del pont de les boques o feien trontollar el pont de ferro, i per anar a l’estació calia utilitzar les passeres que improvisava l’ajuntament que a més d’incomoditat també tenien el seu encant.
A la llera del riu hi havia diferents tipus de matolls, un era un arbust que en deien “aloc”, les branquetes del qual tenien l’interior tou. S’hi passava fàcilment un filferro, es tallaven pels junts i en feien cortines. Un altre era una espècie de xiprer que es feia servir pel verd de la catifa de Corpus.
En aquell temps Tordera i el seu riu convivien.
També era molt important la pesca que a més de diversió era solució per algun àpat. Hi havia diferents formes de pesca, alguns eren afeccionats a la canya i cercaven els llocs de més profunditat per pescar exemplars grossos, altres arrossegaven una petita xarxa a contra corrent i en poca estona recollien peixets per fer una bona fregida, i alguns aprofitaven les riades de determinades èpoques per pescar anguiles amb un cistell.
Les tardes d’estiu era molt agradable anar amb tota la família a berenar a la vora del riu. Mentre la mestressa preparava el pa amb tomàquet i el pare posava el meló en fresc, la canalla jugava a la sorra i algun avi feia la becaina a l’ombra més propera. Uns en tenien prou amb mullar-se els peus i altres es banyaven a la primera bassa prou fonda que trobaven, i altres feien una partideta de cartes. Ens ho passàvem bastant bé.
Passant pel pont de ferro, vèiem a baix les dones rentant la roba i era una vista molt bonica per a una postal, però no era una feina lleugera. Les dones havien de traginar des de casa seva fins al riu la roba i els estris necessaris per fer la bogada: la banca i el picot. La banca, era un banc o tauleta amb potes curtes, més curtes les de davant que eren les que introduïen a l’aigua. Les de darrera quedaven a la sorra seca, lloc on agenollada treballava la bugadera. El picot era una pala de fusta dura que feien servir per picar la roba al rentar-la. A mesura que rentaven, estenien la roba neta sobre els matolls per assecar-la. Acabada la feina, carregaven roba i estris i cap a casa.
Aquesta feina feixuga ho era més a l’hivern amb el fred i la roba més gruixuda i que pesava més, sense contar quan calia rentar llençols o una manta. Qui ho faria ara?
El riu sempre portava aigua, les riuades eren més freqüents que ara i sovint part del pont de les boques o feien trontollar el pont de ferro, i per anar a l’estació calia utilitzar les passeres que improvisava l’ajuntament que a més d’incomoditat també tenien el seu encant.
A la llera del riu hi havia diferents tipus de matolls, un era un arbust que en deien “aloc”, les branquetes del qual tenien l’interior tou. S’hi passava fàcilment un filferro, es tallaven pels junts i en feien cortines. Un altre era una espècie de xiprer que es feia servir pel verd de la catifa de Corpus.
En aquell temps Tordera i el seu riu convivien.
.
.
.
El Pont de Ferro. Número 20 - Octubre 2007
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada