.Aquesta tarda amb en David Caballé a la desembocadura del riu Tordera (observat per en David també aquest matí)...
Un dia MOLT ventós...
A la llacuna, refugiats al canyís, 4 ànecs mandarí (Aix galericulata), 1 mascle i 3 femelles. La resta d'aus o amagades pel vent, o al mar per les molèsties de la freqüentació i ocupació de la llacuna per part d’algunes persones...
.
.Al mar uns 60 ànecs collverds (Anas platyrhynchos) en varis grups i un ànec xiulador (Anas penelope). Un festeig de pesca a prop de la platja d’almenys 126 mascarells (Sula bassana), almenys 11 xatracs becllags (Sterna sandvicensis) i almenys 4 baldrigues (Puffinus sp.), amb no gaire visibilitat per l’onatge. Pas constant de gavians argentats (Larus michahellis) i gavines vulgars (Larus ridibundus), i almenys un parell de corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo).
Vist per en David un cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) aquest matí.
.
ànec xiulador (Anas penelope)
ànecs collverd (Anas platyrhynchos) al mar
Mascarell (Sula bassana)
ànec xiulador (Anas penelope).
ànecs collverd (Anas platyrhynchos) al mar.
Mascarell (Sula bassana)
.jpg)
2 comentaris:
Hola,
Una pregunta, que pot ser òbvia, però desconec la resposta. Pq el ànecs estan a l'aigua de mar?
Gràcies.
Hola,
Als ocells aquàtics l'és igual l'aigua dolça o la salada, la seva preocupació és la de buscar aliment, refugi i tranquilitat.
Hi ha moltes espècies que tenen preferències per a un o altre fins al punt d'especialitzar-se (només els trobarem a dolça, o només a salada). Exm. les baldrigues.
Hi ha altres que per niar fan servir estanys d'aigua dolça i a l'hivern els trobem al mar o llacunes salobroses (exem. cabussons.
Hi ha de tot, però l'important per a elles és l'alimentació, el refugi i la tranquilitat.
En aquest cas, els ànecs collverds necessiten preferentment aigües remansades i amb abundant vegetació riberenca (principalment) tant per descansar com per a niar. Cerquen aliment tant a l'aigua com als camps i herbassars (són herbívors, no mengen peix). Els podem veure pastant a un camp, menjant algues i herbes aquàtiques ficant el cap a l'aigua i amb el cul a l'aire, o menjant tiges i plantes a la superfície de l'aigua.
Tot i que en determinats lloc d'aigua salobre (grans estanys litorals, estuaris, albuferes,...) poden trobar aliment i refugi, el mar de la costa brava no els és adient.
En aquest cas es tracta d'una manera de fugir de les molésties probocades per la gent o alguns gossos a la llacuna de la desembocadura. Degut a les reduides dimensions de la llacuna, lúnica alternativa que tenen és la d'anar al mar, on es queden fins que veuen que el perill ha marxat.
Hem de recordar que els ànecs són animals salvatges, no domèstics o domesticats. Això ho podem veure molt bé quan algú (mal fet) llença pa als ànecs... els domesticats s'apropen, els salvatges fugen o s'amaguen.
Xavi.
Publica un comentari a l'entrada