dilluns, 30 de juny del 2008

Tortuga d’estany (Emys orbicularis) al pantà de Mas Mora (Tordera) 29/6/08

tortuga d'estany (Emys orbicularis)
.
Avui s’ha capturat una tortuga d’estany (Emys orbicularis) al Pantà de Mas Mora (Tordera), una femella adulta de 722 gr. de pes, 161’11 cms de closca i amb el Nº 39 (marques que es fan a la closca per identificar-les individualment i així poder controlar els seus moviments i el seu creixement en posteriors controls).

Es tractaria de la segona captura enguany a la Baixa Tordera, tercer exemplar observat, desprès dels de l’estany de Cal Raba el passat 18/4/08, també al municipi de Tordera...

http://natura-tordera.blogspot.com/2008/04/tortugues-destany-emys-orbicularis.html

La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una de les nostres tortugues aquàtiques autòctones juntament amb la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), però molt més escassa, amb molts pocs exemplars en llibertat, i localitzada a determinats llocs concrets.

Més concretament a la Baixa Tordera es considera extingida i segurament els exemplars observats siguin o dispersions puntuals de les poblacions estables aigües amunt a la comarca de La Selva, o individus que són alliberats aquí desprès de ser capturats a altres llocs.

Les nostres poblacions van patir els episodis de contaminació greu del riu i algunes zones humides de dècades anteriors coincidint amb l’arribada de la indústria i l’assecament de multitud d’aiguamolls i basses (el seu hàbitat principal), situació semblant a la resta del territori on ha desaparegut o es troba en greu perill de fer-ho. Aquesta espècie, a diferència de les altres tortugues aquàtiques pressents al nostre territori, no toleren la contaminació de les aigües, fet que la rarificat considerablement.

Un altre factor molt important de la seva davallada a tot el territori ha estat la captura indiscriminada allà on encara es poden refugiar per part de la població que, les treuen del medi natural per emportar-se-les a casa, minvant encara més la seva reduïda població alhora que impedeixen la seva reproducció i posterior descendència, o pel consum o tràfic il·legal.

Més recentment, l’aparició de les tortugues exòtiques fan perillar molt greument a les poblacions existents, ja que aquestes últimes són més grans, més agressives, competeixen pels recursos alimentaris i llocs òptims, transmeten malalties, alteren l’hàbitat,... , fins al punt de poder arraconar-les als llocs menys salubres o fins i tot expulsar-les de zones humides on s’instal·len les de Florida en gran nombre.

La fragmentació del territori (vies de comunicació, grans distàncies entre zones humides, manca de corredors biològics, tanques, etc...) impossibilita en molts casos la dispersió de nou nats o juvenils quan l’espai no dona per més, o dels adults en recerca de nous espais, impedint tant la recuperació d’antigues poblacions desaparegudes o minvades, o l’intercanvi genètic entre individus de diferents localitats.
.

El Pantà de Mas Mora és un petit embassament forestal a uns 2 Kms en línia recta al nord del riu Tordera (principal via de comunicació i dispersió de les espècies aquàtiques i que vertebra tota la conca juntament amb els seus afluents principals), i només comunica amb aquest pel torrent de Mas Mora fins al Canal de Jalpí i per aquest fins al riu. Aquest torrent transcorre sec, urbanitzat o forestal cobert, durant més d’un Km, i el canal de Jalpí no conserva en la majoria del seu recorregut fins al riu un estat apropiat per possibilitar que aquesta espècie remunti des del riu. Per aquest motiu és pràcticament impossible que hagi arribat allà pel seu propi peu.

Les marques identificatives a la closca (Nº39) indiquen que es tracta d’un exemplar procedent d’altre lloc, de moment indefinit, donat que a la Baixa Tordera mai s’havien marcat exemplars fins aquest any.

Per altre banda, el Pantà és un lloc molt freqüentat degut a la seva proximitat a l’urbanització de Mas Mora, una de les més importants de Tordera, motiu pel qual allà s’alliberen indiscriminadament multitud d’animals que han estat mascotes anteriorment.

Cal pensar doncs, que es tracta d’un exemplar capturat a un lloc “X” de qualsevol punt de la península ibèrica on es marquin tortugues d’estany per al seu estudi i seguiment, que segurament hagi estat la mascota d’un ciutadà durant un temps, i que finalment aquesta persona o altre l’hagi alliberat allà de la mateixa manera que es fa amb la resta d’animals exòtics... sempre més còmode que retornar-lo al seu lloc d’origen, a centenars de kms segurament. Caldrà doncs fer consultes per esbrinar, si finalment es pot, d’on ha arribat aquesta tortuga d’estany que avui nedava solitària entre les llenties d'aigua de la cua del pantà de Mas Mora.

6 comentaris:

Alfons ha dit...

Contacta amb en Santi Ramos o amb Fundació Emys. Ells marquen d'aquesta manera les tortugues des de fa anys.

Salut.

Alfons

Anònim ha dit...

La fundació Emys deu fer reproducció en captivitat per al posterior alliberament no?No es podria fer a més llocs?Com està el tema?

Anònim ha dit...

El CRARC també informa de l'aparició de 3 nounats de leprosa a Esparraguera!

Anònim ha dit...

Hola Alícia,

Tota captura, reproducció en captivitat, reïntroducció,... que afecti a una espècie protegida, com és el cas, precisa d’un permís especial previ estudi, prèvia valoració i sempre i quan estigui justificat amb alguna finalitat a favor d’aquesta espècie.

Pel que fa a lo de la reproducció en captivitat pel seu posterior alliberament, i espero no equivocar-me (si ho faig, agraeixo qualsevol rectificació)...

On es fan les reproduccions en captivitat és als centres autoritzats, no a les fundacions. Aquestes el que fan és el treball de camp i seguiment (també autoritzats) i als llocs on s’elabori un projecte amb seguiment, objectius, etc...

Per exemple, al centre de l’Albera s’han reproduït exemplars del Ter, amb un projecte Life Emyster per crear basses, eliminar exòtiques, alliberar la descendència i possibilitar la seva supervivència en llibertat als aiguamolls del Baix Ter, amb convenis i col•laboracions amb diferents actors implicats, amb treballs de seguiment i estudi realitzats per la Fundació Emys, amb treballs de sensibilització i informació, etc...

No és agafar uns bitxos d’un lloc, fer-los criar, i deixar-los anar a altre lloc i que s’espavilin... o es fa bé, o no es fa.

És com l’exemple que has comentat del CRARC, primer s’ha de fer un projecte, treballar per fer-ho possible, tenir els permisos (i recursos) pertinents, i un cop fet... fer un seguiment i estudi per veure com els va.

Ojalà es poguessin fer més coses semblants a molts altres llocs, però la feina és llarga, pesada,... i no hi ha gaire gent disposada o interessada en fer-ho.

Si aquest tema t’interessa molt, lo millor és que et posis en contacte amb ells (ho tens a la seva web), i segur que ells t’ho explicaran molt millor que jo.

Pel que fa a les tortugues d’estany, hi ha dos problemes afegits... necessiten unes condicions ambientals específiques allà on es vulgui fer un projecte de reintroducció, i no hi ha gaires exemplars adults per poder extreure’ls del lloc d’origen sense afectar a la pròpia població, per molt que l’intenció sigui que hi hagin més, i a més llocs. S’ha de valorar tant el punt d’arribada com el de sortida, i insisteixo, sempre de manera correcta, i sempre que sigui possible.

Ops!!!, almenys així l’entès jo.

Xavi.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per la informació.Ja em vaig intentar posar en contacte amb els de la fundació però no em van contestar mai!
Merci

Anònim ha dit...

Benvolguda Alícia,
t'escric des de la Fundació Emys. Estem a la teva disposició en el 972 16 49 57 o a info@fundacioemys.com.

Gràcies pel teu interès,
Raquel Maspoch
Responsable de Comunicació
Fundació Emys
www.fundacioemys.com
Tel. 972 16 49 57
A/e info@fundacioemys.com