Algunes notícies més per llegir 3 i 6/7/08...

.
Impacte ambiental i mesures correctores
Diari de Girona 6/7/08. Opinió

MARISSA MOLINAS Al'hora d'implantar grans infraestructures en el conjunt del territori, les mesures correctores són un instrument imprescindible per mantenir objectius de qualitat de vida i de paisatge. Un territori no és un full en blanc al qual es pugui afegir més i més urbanització i carreteres, sinó una complexa xarxa d'interaccions, un ecosistema. Tots i cadascun dels elements d'aquest gran ecosistema mantenen un finíssim equilibri que, si es trenca, incideix negativament en els esglaons més dèbils. Aquests són, en primer lloc, les espècies de la fauna salvatge, algunes ja molt reduïdes o a punt de desaparèixer. Segonament, el paisatge entès com el conjunt harmònic de la vegetació i dels elements patrimonials, a banda de la incidència directa o indirecta sobre la qualitat de vida i la salut de les persones.

Les infraestructures viàries constitueixen barreres infranquejables que compartimenten el territori en unitats aïllades d'una gran fragilitat. Si un massís boscós com ara les Gavarres queda aïllat de resta del territori al quedar encerclat, "anellat", per una autovia, es pot dir que te condemna de mort biològica. Una autovia, amb l'amplària de 4-6 carrils, els filats de protecció i, sobretot, la mitgera de ciment, és un obstacle insuperable per a la fauna. Si es perd connectivitat, espècies que ara estan al límit de supervivència com el gat baire, la guineu, els teixonsÉ, entren en recessió per problemes de consanguinitat i malalties. Això s'aplica també als rèptils, als amfibis, algunes espècies d'aus i molts invertebrats.

Els canvis en la fauna repercuteixen en la vegetació, la proliferació d'espècies poc exigents com el porc senglar, i més indirectament, però de manera inexorable, en els humans. I això no són hipòtesis sinó fets previsibles basats en coneixements científics àmpliament demostrat que s'ensenyen a totes les universitats. Les mesures correctores intenten pal·liar la pèrdua de la diversitat biològica i preservar la qualitat de vida.
El paisatge, igual o més que la llengua, defineix la nostra identitat. Per mantenir aquesta identitat el respecte a l'entorn natural és la primera premisa en la construcció d'infraestructures. Avui i aquí, no hi ha excusa per justificar el desconeixement o menyspreu dels valors ambientals.

Per esmentar grans infraestructures en construcció a casa nostra, el desdoblament de la N-II, l'ampliació de l'AP-7, el TGV, la MAT o l'Anella de les Gavarres, existeixen solucions tècniques per minimitzar l'impacte i tenim el deute moral d'aplicar-les. Malauradament, però, són moltes les persones tant del poble com de les classes dirigents que, encara ara, quan es parla de mesures correctores fan una rialleta i titllen amb menyspreu d'"ecologista" qui proposa mantenir corredors biològics o protegir els refugis de la fauna. Aquets ignorants -alguns de bona fe i altres per defensar interessos- no s'adonen queè estem arribant a un límit i que cal prendre mesures per no posar en perill la diversitat biològica incloent la nostra espècie.Empeses pels corrents europeus, les nostres lleis, encara molt tèbies, comencen a ser més exigents en matèria ambiental.
Cada projecte s'ha d'acompanyar de vàries alternatives i un estudi d'impacte ambiental que han de ser exposats públicament per tal que ajuntaments, institucions i particulars puguin fer aportacions. L'objectiu és garantir que des del punt de vista ambiental s'elegeix la millor alternativa de les possibles, i que es prevegin totes mesures correctores. Els ajuntaments compten amb un ens supramunicipal, el Consell d'Iniciatives Locals pel Medi Ambient (CILMA), que assessora els municipis i consells comarcals sobre la importància de les variables ambientals en la presa de decisions polítiques. El CILMA és capdavanter a Catalunya en iniciatives ambientals i el seu director és un ambientalista reconegut en l'àmbit nacional i internacional.

El Departament d'Obres Públiques, i de manera particular la Direcció General de Carreteres, és qui te la responsabilitat última dels projectes viàris, i no s'entendria que no escoltés als tècnics ambientals. Recordem que la Unió Europea té en règim avançat de tramitació una nova llei ambiental que inclourà la protecció de la biodiversitat com un element bàsic, i que obligarà a adequar l'obra pública per complir aquests requisits.



El morrut devora palmeres a la Selva
Diari de Girona 3/7/08

El nombre d'abres afectats es duplica en un any, la plaga s'estén cap al nord i es detecta un cas al Gironès El nombre d'abres afectats es duplica en un any, la plaga s'estén cap al nord i es detecta un cas al Gironès

Una plaga sense aturadorLa plaga de l'escarabat morrut, que ataca i mata les palmeres, es va detectar a l'Alt Maresme el 2006 i des de llavors el nombre d'arbres morts no ha parat de créixer. A finals d'aquell any l'animal va assolir la comarca de la Selva i va matar una palmera del jardí botànic Marimurtra de Blanes i ara, tot i els acurats tractaments dels tècnics del recinte, n'ha afectat una més que potser se salvarà

BLANES E.PADILLA
Un hivern poc fred ha acompanyat la plaga de l'escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus Olivier), que ha seguit menjant-se les palmeres de la Selva. Segons les dades del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el nombre d'exemplars afectats s'enfila ja a 30. Potser no són gaires arbres, però la dada significa que en un any els exemplars afectats per aquesta plaga que no té cura s'ha duplicat amb escreix: al juny de 2007 hi havia confirmades 11 palmeres malaltes a la Selva i s'estudiaven dues més. I a més la plaga ha deixat ja enrere la barrera imaginària intercomarcal, ja que s'ha diagnosticat una altra palmera a Llagostera (Gironès). I pel que fa a nivell de Catalunya, les dades fan feredat: si a principis de juny de 2007 es comptaven 614 exemplars, les dades a 30 de juny de 2008 informen de 1.969 palmeres que han hagut de ser tractades, tallades i incinerades per evitar que ajudessin encara més en la transmissió de a plaga.

Un ensurt al Marimurtra
L'alarma va saltar a finals de 2006, quan al jardí botànic Marimurtra de Blanes va morir una palmera monumental a causa de la plaga. Tot i que els tècnics del jardí han instal·lat un sofisticat sistema de fumigació als exemplars de palmera més importants del recinte, ara n'han trobat una altra d'afectada. Sembla però que se la podrà salvar. L'escarabat va posar-s'hi però en va marxar, possiblement pel tractament fitosanitari sistemàtic que reben els arbres. El que sí és cert, recorda el gerent del ?Marimurtra Jordi Masbernat, és que no existeix cap sistema de diagnosi per prevenir la plaga en els seus primers estadis. Al Marimurtra n'investigaven un basat en la diferència de temperatura dels arbres -l'activitat del morrut provoca calor- però no va resultar a la pràctica. "Ja hem avisat als patrons de la fundació que possiblement ens quedarem sense palmeres", es resigna Masbernat.
El juny de 2007 es comptabilitzaven entre cinc i set palmeres afectades a Vidreres ??-dues estaven essent estudiades i finalment els seus símptomes no responien a la causa de la plaga del morrut-, quatre a Blanes, una a Lloret i una més a Hostalric. Enguany, les dades indiquen encara cinc palmeres afectades a Vidreres, però també 11 a Blanes i 11 més a Lloret, i un arbre afectat a Hostalric, Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella. L'afegit al problema de tenir una palmera afectada -cosa que aumenta exponencialment la possibilitat de que els altres arbres del terme municipal es contagiïn: cal avisar l'Ajuntament o els serveis territorials del Departament d'Agricultura- és que molts dels arbres sospitosos i que requeririen un diagnòstic sovint estan dins de finques privades. Sovint també els abres es moren, es talen i es retiren sense garanties sanitàries perquè els propietaris pensen que s'han assecat.