Algunes notícies més per llegir 16/1/09...

El ple municipal de Malgrat de Mar aprova l’ARE de la zona del carrer Escultor Clarà
Malgrat confidencial 16/1/09

L’Àrea Residencial Estratègica (ARE) projectada per la Generalitat que ha de dotar Malgrat de Mar de 525 nous habitatges -276, protegits i 249, lliures- va endur-se crítiques de dos dels partits a l’oposició.Convergència i Unió va mostrar-se contrari a que la planificació d’habitatges provingui del govern català i no pas de la iniciativa municipal. La portaveu del grup, Neus Serra, va dubtar que l’habitatge protegit que preveu aquesta ARE es destini als malgratencs i malgratenques i va demanar la creació d’un registre municipal on constin tots els demandants de vivendes socials. Serra va demanar explicacions de per què es rebutjaven les al·legacions del seu grup. També va mostrar-se preocupada pel fet que els serveis del poble no creixin amb la població. La regidora d’Urbanisme, Ma. Lluïsa Mèrida, va replicar Serra explicant que hi ha previst un pla d’equipaments i serveis.Esquerra va mostrar-se contrari al model de creixement del municipi que considera massa ràpid. El grup també va criticar que no s’hagués fet una consulta popular per saber si es volia aquesta nova àrea residencial. Tot i això, la seva portaveu, Teresa Verdaguer, va explicar que veien com a molt necessària la creació d’habitatge protegit i que, davant l’evidència que l’ARE s’aprovaria, havien presentat una al·legació a la Generalitat demanant que se’n rebaixés la densitat d’habitatges de les seixanta vivendes per hectàrea previstes a cinquanta. Finalment, es van aprovar les modificacions en l’Àrea Residencial Estratègica proposades per l’equip de govern i es van desestimar les al·legacions entrades a l’Ajuntament. Es va fer amb els vots favorables de PSC, PP i ICV. Esquerra va votar-hi en contra i CiU es va abstenir.Aquesta ARE s’ha de construir als terrenys entre la nacional II, el carrer Escultor Clarà i la Residència Natzaret. Es tracta d’uns terrenys qualificats d’urbanitzables en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Anteriorment, la previsió era fer aquests pisos a la zona de l’Avinguda dels Països Catalans, però aquesta ubicació es va descartar perquè es tractava de terrenys qualificats com a no urbanitzables i es va preferir mantenir-los així. A més dels habitatges de protecció oficial –tots edificis de planta baixa i tres pisos o de planta i quatre pisos-, també preveu vivendes dotacionals de titularitat municipal destinades a persones en risc. A la zona, també s’hi farà un centre d’educació infantil i primària i espais verds.

El desdoblament de la N2 entre Tordera i Maçanet podria començar a la segona meitat de l’any.
Ràdio Palafolls 16/1/09

Així ho ha anunciat el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel.Es tracta d’un tram d’uns 11 quilòmetres que té un pressupost de 250 MEUR. Rangel ha indicat que el traçat és ‘complex’ i això justifica l’alt pressupost i també que ‘respecta al màxim l’entorn’.

Aquests és el polèmic tram que va enfrontar les poblacions de Tordera i Blanes per l’amenaça d’espais naturals i habitats de les dues poblacions. Finalment el projecte preveu que aquests desdoblament passi al voltant del Vilar, just després d’enllaçar amb el perllongament de l’autopista del Maresme, entre PLF i Tordera, obres que ja han començat.

Segons les previsions de l’estat, aquestes obres de desdoblament de la n2 començaran quan encara no s’hagin reprès les obres del tram d’entremig entre Sils i Maçanet de la Selva.Un tram aturat per culpa de l’increment de preu del projecte inicial, cosa que va fer renunciar a l’empresa adjudicatària.

Precisament ara l’Estat ha decidit fer de nou el projecte pel tram entre Sils i Maçanet de la Selva, per incloure les demandes dels municipis que no s’havien tingut en compte en el projecte inicial.

El delegat del govern ha reconegut que no hi ha una data concreta per reiniciar els treballs en aquest tram, aturat des de l’octubre, i ha dit que s’ha ‘d’aprendre del errors’ i que, per això, ara l’aposta és parlar primer amb el territori i consensuar els traçats per evitar que els projectes quedin encallats en el moment de presentar al·legacions.

Tordera aparca el segon pont sobre el riu perquè no té prou diners per fer-lo
El Punt 16/1/09

L'estructura, de quatre quilòmetres de llarg, ha d'enllaçar el centre urbà amb el veïnat de Sant Pere

L'idil·li que en els darrers anys ha viscut Tordera amb els ponts que travessen el riu sembla haver-se aturat. La complexa situació econòmica dels ajuntaments i la falta de recursos externs han obligat el consistori a renunciar a l'anunciat projecte de construcció d'un segon pont per a vianants que enllaci el nucli urbà amb el veïnat de Sant Pere. L'obra d'alta enginyeria inclou una estructura de quatre quilòmetres de llarg en forma d'arc i té un cost aproximat de 3,9 milions d'euros. A causa de la magnitud de la proposta, el mateix govern de Tordera dubta que es pugui fer realitat durant aquest mandat, que acaba el 2011.

La reconstrucció de l'històric pont de Ferro de Tordera, inaugurada el març del 2007, va resoldre un dels reptes més importants del govern de majoria absoluta de CiU. La recuperació d'una estructura simbòlica per als ciutadans va donar peu a un projecte més ambiciós, i molt més car, amb què es pretenia resoldre un dels mals històrics d'aquest municipi, amb una dispersió considerable dels seus nuclis habitats. Calia habilitar un nou pont que permetés als nombrosos habitants del veïnat de Sant Pere acostar-se al centre urbà sense necessitat de desplaçar-se en vehicle. Un nou camí a peu per sobre del riu. El projecte de disseny es va encarregar quan la bonança econòmica encara permetia treure del calaix velles aspiracions.

La proposta presentada i acceptada finalment planteja una estructura en forma d'arc que enllaça el parc de la Sardana amb el veïnat. «La idea inicial era fer arribar el pont només fins a la zona esportiva, però els veïns reclamaven una connexió directa i els vam fer cas», va explicar l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia (CiU). En aquest sentit, al punt central del futur pont es dissenya una plaça d'uns cent metres quadrats que permetrà o bé deixar el recorregut i baixar fins a la zona esportiva o continuar caminant fins al parc de la Sardana. En total, seran quatre quilòmetres i un cost de prop de 4 milions. El consistori ha aconseguit una partida de 300.000 euros del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) de la Generalitat que arribarà aquest any. Tot i això, Garcia es mostra poc convençut que l'obra sigui una realitat aquest mandat si no hi ha «una gran ajuda econòmica exterior».

El temporal vist des de sota l'aigua
Diari de Girona 16/1/09. Tema del dia

La tempesta ha devastat el fons marí de la Costa Brava, i ha afectat tant les espècies vegetals com els peixos

L'ALTRA CARA DE LA TEMPESTA
De la mateixa manera que el mar ha colpejat fort i ha causat destrosses milionàries a terra ferma, la força de les onades del temporal que va assotar la costa gironina el dia de Sant Esteve ha afectat també el fons marí. I els danys, tot i que no són quantificables, també es faran notar: per exemple, a l'hora de pescar; moltes espècies amb valor comercial han perdut les seves cries.

GIRONA E.PADILLA "Enorme desastre en els ecosistemes submarins del nostre litoral". Daniel Martín, director del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), explica que no tan sols els ports i les primeres línies de costa han patit per la força de les onades gegantines que va portar el temporal del dia de Sant Esteve. No existeixen precedents de devastació d'aquesta magnitud des que s'estudia el medi marí català, adverteixen. Algues, plantes marines, organismes que viuen sobre les roques o entre la sorra i peixos -alguns dels quals tan emblemàtics com els neros de la reserva marina de les illes Medes: set o vuit exemplars dels 300 que la Generalitat té comptabilitzats a la reserva van aparèixer al passeig, expulsats de l'aigua per les onades- van sucumbir a la força del mar. I no només això, sinó que el seu hàbitat ha estat sensiblement modificat. En alguns casos, trigarà anys a ser com era abans del 26 de desembre de 2008.
"Pràcticament tots els ecosistemes entre 0 i 30 metres s'han vist afectats en major o menor grau. Aquesta zona és especialment important per ser l'àrea de cria de moltes espècies de peixos amb interès comercial i, pel que sembla, els juvenils nascuts abans del temporal han desaparegut per complet de la zona", explica Martin. "És com si haguéssin tirat una bomba, és dantesc". La morruda (que ha perdut completament la seva pobació de juvenils), la salpa, la verada, les oblades i els rogers, peixos costaners que es capturen amb arts tradicionals o pesca esportiva, brillaran per la seva absència durant anys a causa de la mort de les cries. I l'estroncament de la cadena podria a més afavorir, alerten els científics, l'arribada d'espècies invasores.
Els efectes són visibles a sota totes les aigües de la Costa Brava. "Han canviat les profunditats, i s'hi veu menys vida. Però és el cicle de la natura, no és un desastre com ara una marea negra, i tot plegat es recuperarà", confia Ezequiel Mizrahi, monitor de submarinisme a Tossa. L'alarma dels biòlegs marins és elevada, però a la vegada recorden que la costa catalana està ben estudiada i que els científics del CEAB-CSIC i de la Universitat de Barcelona disposen de llargues sèries històriques de dades que ara serveixen de referència per conèixer l'abast real d'un episodi que, irònicament, ja anomenen "la tempesta perfecta".

"És com si hagués caigut una pluja de meteorits sota el mar"
Xavier Turon doctor en biologia i professor d'investigació del consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)

E.PADILLA BLANES
Professor al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), va fer dimecres una immersió a cala Aiguafreda, a Begur

Ha trobat canviat el paisatge?

Era com si hagués caigut una pluja de meteorits. A les roques on hi havia algues calcàries s'hi veien impactes i forats. Les roques havien estat girant i donant-se cops i gran part de la vegetació havia desaparegut. M'acompanyaven uns col·legues de França que van dir que la cala era molt maca. Jo els vaig dir que a sota de l'aigua també ho havia estat molt. La qualitat del paisatge ha baixat.

Algunes espècies, com ara els coralls, creixen molt a poc a poc. El fons marí es regenerarà?

L'afectació del fons marí és la més gran que s'ha registrat des que s'estudia el medi aquàtic català. Ara s'ha de quantificar, però no cal tenir dades numèriques per dir que l'impacte és molt gran i que les espècies longeves en resultaran molt afectades.

I els peixos?

N'han mort molts, sobretot juvenils. Les estructures d'edat de les espècies s'han alterat.

Cal limitar les activitats aquàtiques per afavorir la regeneració del medi després del sotrac?

La immersió recreativa té un impacte, però el que ha passat equival a tenir aquí tots els submarinistes del món durant dècades. Respecte a la pesca, espècies de valor comercial estan afectades perquè les cries han mort, i també d'altres que no tenen valor però sí un paper en la cadena tròfica. Tot i que caldran estudis al respecte, es podria pensar en una futura regulació de la pesca d'algunes espècies perquè hi haurà menys peixos.

Amb el canvi climàtic cada vegada tindrem més manifestacions desbocades de la natura?

Això ho no puc contestar, no crec que tinguem prou dades per dir-ho. Però ha estat un episodi extraordinari, d'aquells que només se'n veuen un o dos al segle. Ara, però, tenim eines per avaluar i monitoritzar els seus efectes.

El temporal ha provocat un desastre en els ecosistemes submarins de la Costa Brava
El Punt 16.01.2009 JORDI COLOMER

Els científics alerten de la situació i afirmen que no hi ha precedents d'una tragèdia d'aquesta magnitud al litoral català

Els científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona han alertat que el temporal que va assotar la Costa Brava a finals de desembre ha tingut conseqüències nefastes pels ecosistemes submarins situats fins a 30 metres de profunditat. El CEAB afirma que no hi ha precedents d'una tragèdia d'aquesta magnitud, que ha afectat particularment els fons rocosos i ha eliminat per complet la cobertura d'algues, a més d'afectar tota la fauna que viu fixada al fons. El CEAB alerta de la possible proliferació d'espècies invasores, algunes de les quals, com una esponja que ataca cultius d'ostres, podrien arribar a comportar un impacte econòmic negatiu. La Costa Vermella estaria en la mateixa situació.

El director del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, Daniel Martín, va assenyalar ahir que els ecosistemes trigaran anys a refer-se completament i que «s'hi pot fer molt poca cosa». Martín assegura que s'hauria de fer un estudi de les espècies afectades i anar controlant l'evolució de la situació. Una de les principals amenaces és que les espècies invasores i oportunistes ocupin zones on fins ara hi havia altres espècies. «Estem intentant convèncer les autoritats locals i els nostres caps de Madrid que tenim una situació catastròfica», diu Martín.

El director del CEAB alerta que «no hi ha cap precedent d'una alteració d'aquest calibre en les comunitats bentòniques, formades pels organismes que viuen al fons del mar». Aquesta zona és «especialment important», assegura Martín, ja que és «l'àrea de cria de moltes espècies de peixos amb interès comercial». En aquest sentit, informa que han desaparegut «exemplars en fase juvenil d'alguns peixos nascuts abans del temporal». Igualment, algunes espècies protegides, «com les nacres», o de creixement molt lent, «com les gorgònies», han desaparegut de certes zones o han quedat seriosament afectades, segons el CEAB. Fins i tot els peixos adults van resultar afectats pel temporal, ja que els científics van informar que es van trobar fins a set neros morts a les platges de l'Estartit, presumiblement de la població protegida de les illes Medes, acompanyats d'exemplars de moltes altres espècies. Altres impactes podrien produir-se en el futur a conseqüència dels «efectes cascada», assenyala Martín, ja que «una enorme superfície que ha estat literalment netejada d'algues» és possible que permeti l'entrada d'organismes perillosos que poden crear pèrdues econòmiques i tot.

De mica en mica es va tornant a la normalitat

Al port de Blanes el dia a dia dels pescadors va tornant a la normalitat després del brutal temporal del dia de Sant Esteve, tot i que encara queden algunes seqüeles d'aquell dia fatídic que impedeixen a la flota treballar al cent per cent. Al port blanenc hi ha aproximadament una seixantena d'embarcacions de pesca, la major part de les quals van rebre d'una manera o altra durant el temporal. Alguns pescadors van patir danys a l'embarcació, i la majoria van perdre molt de material del que fan servir en el seu ofici, com les xarxes, les passarel·les, els carros, les portes... Només els danys referents al material de pesca se situen almenys en els 120.000 euros, i ara encara s'estan avaluant els danys totals. Hi ha una embarcació, però, que no podrà tornar a anar a mar mai més, i és la que va anar a petar a les roques. De fet, al passeig de mar de Blanes encara es poden veure les restes de les embarcacions que van anar a parar a la platja, i que encara molts curiosos observen amb atenció. Aquella nit, fins a sis persones van caure a l'aigua intentant defensar les embarcacions del temporal, afortunadament sense conseqüències greus.

L'ambient al port, però, és ja el de qualsevol dia. La llotja està oberta tot el dia, però és a les hores habituals d'arribada de les embarcacions quan hi ha més ambient. Els pescadors reconeixen que ara es pesca menys, ja que amb el temporal s'han perdut xarxes i aparells necessaris per fer la feina més efectiva, com ara GPS i sondes.

Una de les seqüeles més notòries, però, és la del carregament de combustible. La zona de Repsol on les embarcacions carregaven gasoil està inoperativa per culpa dels danys causats per la llevantada i s'està intentant ara treure el combustible que encara roman a dins. Mentrestant, la solució que s'ha trobat és la de portar-lo en cisternes. Aquesta és una sortida del tot provisional, tot esperant que se solucioni el problema.

A la veïna Lloret, el port de Canyelles també va rebre fort durant la llevantada. Tot i que, de pesca, només hi ha set embarcacions, els pescadors també han tingut moltes pèrdues econòmiques per culpa que el mar es va endur molt de material de pesca. El president de la confraria de Lloret, Toni Pujol, calcula en més de 20.000 euros les pèrdues, i es lamenta del poc ressò mediàtic que han tingut.