OPINIÓ... Sobre l’accés al medi natural. Revista l’Aulet n.8, desembre 2007

Editorial - Aulet Número 8 Desembre 2007

QUIN TURISME VOLEM?

La primera setmana d’octubre i la segona de novembre marquen el punt àlgid de visitants a la nostra muntanya, fet que ens convida a la reflexió sobre el turisme al Montnegre i al Corredor:

Quin turisme volem? Quina oferta s’ha d’articular? Quines facilitats? Quins equipaments? Com es pot fer que l’increment de visitants reverteixi a favor de les finques i dels seus habitants?

Aquesta reflexió s’ha de bastir damunt dues premises: La primera és la de saber que els atractius del Montnegre i del Corredor són més per al “connaisseur” que per al gran públic. Ja ho hem dit altres vegades: aquests indrets no tenen l’espectacularitat d’altres muntanyes, el seu atractiu rau en la vegetació esponerosa, en els sots amagats, en els petits móns que la naturalesa ha creat ací i allà, en l’arquitectura popular, en la fauna… amb uns accessos manta vegada difícils per al no iniciat.

La segona és que no és desitjable un turisme massiu: ni la fragilitat d’aquests indrets ni la pròpia geografia ho admeten.

Quin és, doncs, el públic idoni? D’una banda hi ha els visitants actuals: caçadors, boletaires, excursionistes, ciclistes… aquests col.lectius, en gran part procedents dels pobles de l’entorn del massís, disfruten de la muntanya amb un impacte mínim. Es tracta, doncs, de posar en marxa una oferta que consolidi aquesta presència tot internalitzant a favor de les finques els recursos que poden generar. També es tracta de limitar al màxim les activitats, com és ara el cas del motociclisme, que tenen un impacte negatiu i que la resta d’usuaris toleren a desgrat.

D’altra banda hi ha un públic potencial, probablement més llunyà, format per persones que valoren la immersió en un entorn natural amb alicients com els que posseeix el Montnegre i el Corredor. Aquest públic ha de trobar llocs per a fer-hi estada que garanteixin la màxima proximitat amb l’entorn i que s’hi trobin perfectament integrats. Aquests llocs, ara per ara, són pràcticament inexistents.

Són compatibles aquests dos tipus de públic? Pensem que sí, sempre que hi hagi una correcta canalització dels fluxos d’uns i altres.