diumenge, 15 de març del 2009

Algunes notícies més per llegir 15/3/09...

Els pagesos de Blanes reclamen netejar les rieres per evitar que la zona agrícola s'inundi
Diari de Girona 15/3/09

Asseguren que fa dos anys que no s'hi actua i que hi ha risc de vessament quan plogui una mica i es neguin les collites
.

Dues de les rieres que els agricultors demanen que es netegin. A la dreta, brossa acumulada al marge d'un dels passos d'aigua secs. carles colomer

BLANES MARTÍ SANTIAGO
No tothom sap que la zona agrícola de Blanes està per sota el nivell de les rieres del terme municipal ni que aquestes desemboquen al mar un cop han creuat el municipi per sota terra. Tampoc sap tothom que si les rieres de la zona agrícola es trenquen o es vessen pel seu mal estat actual es negarà gran part de la zona agrícola de Blanes, situada davant la Ciutat Esportiva, als voltants de l'Estació i a prop la dessaladora, i això afectaria la collita i producció agrícola de la zona.
Per aquest motiu, els pagesos reclamen amb urgència que es condicionin les rieres per facilitar el pas de l'aigua i minimitzar els riscos agrícoles. "Abans l'Ajuntament sempre les netejava dues vegades a l'any, ara això és cosa de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua)", explica el president de la cooperativa agrícola de Blanes, Agustí Robert. "Ens diuen que si s'ha de netejar ha de quedar bé, però la finalitat d'una riera és que passi aigua, després ja farem la resta", afegeix.
Els agricultors temen l'arribada de la primavera pels riscos de pluja que això suposa i l'estat en què es troben actualment les rieres. A això, cal afegir-hi que la construcció de la Ciutat Esportiva ha comportat un increment de l'aportació d'aigua de les rieres a causa que l'asfalt posat on abans hi havia terra fa que l'aigua llisqui fins a desembocar a la riera d'en Rabassa. D'aquí, l'aigua corre fins a Can Sabata i d'allà segueix per la vall d'en Burg fins que entra dins el poble i desemboca al mar. Pel president de la cooperativa, el més natural seria que l'Ajuntament contribuís a la neteja de les rieres perquè en fa ús quan decanta l'aigua de la Ciutat Esportiva. Explica Agustí Robert que si la usa també hauria de col·laborar a condicionar-la. "Si l'Ajuntament porta l'aigua de la Ciutat Esportiva l'ha de dur neta per no perjudicar els altres", apunta.
Abans, molts pagesos s'encarregaven de tallar les canyes que creixen a les lleres de les rieres per lligar-hi els tomàquets o les mongetes però ara, entre que cada vegada hi ha menys gent que es dedica a la pagesia i que se'ls prohibeixen certes activitats -com la crema de matolls i males herbes-, els canyars de les rieres de Blanes cada cop són més frondosos i frenen la circulació de l'aigua a causa que gran part d'aquestes cauen dins la riera. Això afavoreix l'assentament de sediments i brossa que dificulta, encara més, el pas de l'aigua. Aquest punt és el que més inquieta els pagesos. Agustí Robert recorda que fa un parell d'anys ja es va trencar una de les lleres de Can Rabassa que ells mateixos van haver d'arreglar i condicionar de nou.
Ni l'Ajuntament ni l'Agència Catalana de l'Aigua han realitzat cap intervenció a les rieres "des de fa dos anys" indica el president agrícola. Tot i això, l'ACA preveu dins el seu pla d'actuació del 2009 condicionar la riera Malcompàs i la vall d'en Burg, però encara no hi ha data d'execució. L'ACA, entre altres coses, és qui s'encarrega de la neteja de les espècies al·lòctones, com les canyes de les rieres.
Desviaments per a l'aigua
És curiós però, com un cop passada la zona de tenis de la Nylstar, els pocs metres de riera que hi ha visibles al poble, entre l'avinguda Catalunya i el carrer Rovira i Virgili, són nets, amb gespa, arbres i aigua circulant pel clot. Un aspecte completament diferent al que presenten les rieres de la zona agrícola de la vila. Ara bé, alguns pagesos, en els marges dels seus camps disposen d'uns estrets solcs, nets i arreglats, per on desvien l'aigua amb la intenció d'evitar que neguin els camps, però això no seria suficient si alguna de les rieres cedís -ja que estan per damunt el nivell dels horts.
En tot moment, Agustí Robert reconeix que cal posar-se d'acord amb el Departament de Medi Ambient per desencallar aquest problema però considera que, abans de tot, s'hauria de facilitar la circulació de l'aigua. Diu l'agricultor que ningú s'oposa a què vulgui realitzar-se un projecte de millora atractiu i que garanteixi també la biodiversitat de les lleres, però comenta que si primer no circula l'aigua, la resta és secundària i també queda perjudicada. "Ja estem d'acord que hi hagi bèsties, però el principal és l'aigua", especifica.
El president de la cooperativa comenta que ha celebrat quatre reunions amb els responsables, "però sempre quedem enrocats amb l'ACA". Explica, també, que la part més important per condicionar són els 100 metres abans de la vall d'en Burg, que "el Consell Comarcal havia de netejar, però fa més de mig any que no s'hi fa res".

L'amo del circuit de St. Feliu de Buixalleu acusa el consistori de posar-li traves
Diari de Girona 15/3/09

El promotor es queixa que ha invertit més de 300.000 euros a fer les reformes que se li requerien però que no sap quan l'inaugurarà
. S'ha canviat l'asfalt de la pista i s'han col·locat arbres de l'alçada requerida en tot el circuit. carles colomer

E.BATLLE

El promotor del circuit de Sant Feliu de Buixalleu i expilot de motos Eduard Blanch assegura que no veu la intenció de l'Ajuntament de deixar-li obrir la instal·lació, tot i haver presentat tota la documentació que se li ha requerit, assegura. Per ell, els decrets d'alcaldia que va emetent l'Ajuntament no són més que "buscar tecnicismes" i afirma que quan "no es vol, no es vol permetre", en referència al consistori.
El circuit de Sant Feliu havia d'obrir les portes el febrer de l'any passat i, un any més tard, encara està pendent la seva inauguració. L'autòdrom, que té llicència des de l'any 2003, està pendent del permís d'obertura. El que l'ha endarrerit, en un primer terme, és l'oposició dels veïns de la zona i el suport de l'Ajuntament a aquest col·lectiu. Per aquest motiu, el consistori en un ple va requerir una sèrie de modificacions perquè es diminuís el soroll que pot emetre el circuit i, segons Blanch, tot s'ha fet i s'hi han invertit més de 300.000 euros. Entre aquestes modificacions hi ha el canvi de l'asfalt, la modificació de les motes, el canvi, entre d'altres.
Per tot això, el promotor de la pista considera que caldria que l'Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu decidís què vol fer amb el circuit i per això ressalta que "si l'Ajuntament creu que permetent la construcció s'ha equivocat, ara hauria d'assumir la responsabilitat", és a dir, indemnitzar l'empresa, si es donés el cas.
D'altra banda, Blanch explica que en aquests moments ja no sap què fer, però descarta "presentar un contenciós, perquè no surt a compte, el que vull és obrir", perquè la inversió d'un circuit s'ha de començar a rendibilitzar i amb un contenciós, assegura, perdria diners no sols pel procés, sinó també en el circuit.
El circuit de Sant Feliu de Buixalleu es troba situat al costat de la carretera que va d'Hostalric cap a Arbúcies i, segons el consistori, li ha caducat la llicència aquest mes passat. De tota manera, com que hi ha activitat documental, no es pot donar per acabada.
Des de l'Ajuntament, de moment no hi ha presa cap decisió respecte a això, però en breu s'haurien de prounciar, ja que Blanch considera que ho tenen tot en regla i que, per tant, "s'ha de buscar una data per fer les proves de sonometria", que si es passen, suposaran el punt final al conflicte del circuit de Sant Feliu.
Quan hi comenci l'activitat, l'autòdrom estarà destinat a escola de conducció, lloguer de les instal·lacions a particulars per practicar-hi esport del motor en general, menys curses; un dels punts que havien criticat en un inici els veïns, però que sempre s'ha negat des dels promotors.

Prohibit fer foc al bosc a Catalunya
El Punt 15/3/09

La normativa s'aplica des d'avui i fins el 15 d'octubre · No es poden cremar restes agrícoles, ni fer barbacoes i focs recreatius, si no es té un permís especial
.


+ Nota de premsa del Departament de Medi Ambient

+ Generalitat de Catalunya: Comença la prohibició de fer foc al bosc

Avui entra en vigor la campanya de prevenció d'incendis forestals impulsada per la Generalitat de Catalunya que acabarà el 15 d'octubre. Durant aquest període està prohibit encendre foc en terrenys forestals i en la franja de cinc-cents metres que els envolta i per a finalitats d'oci o d’apicultura. En les àrees recreatives o d'acampada i en les parcel·les de les urbanitzacions, cal utilitzar barbacoes o elements que evitin la propagació d'espurnes.

Així, la normativa de la campanya de prevenció d'incendis inclou la prohibició de llançar objectes encesos, abocar runa i restes vegetals i industrials de qualsevol tipus que puguin causar un incendi, tirar coets o altres artefactes que continguin foc i utilitzar objectes per avivar el foc en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.
Quan les circumstàncies meteorològiques siguin de risc alt, molt alt o extrem, es prohibirà qualsevol mena de foc, fins i tot els que es fan amb fogons de gas, les barbacoes i aquells per als quals cal autorització.
Des del 1995 el nombre d'hectàrees afectades per incendis ha disminuït a Catalunya, excepte el 2005. L'any passat es van cremar un total de 576 hectàrees en 421 incendis, més del 13% a causa de la crema de rostolls, per la qual cosa el departament demana extremar les precaucions en aquestes tasques.