dimarts, 23 de juny del 2009

Algunes notícies més per llegir 21-23/6/09...

Denuncien un veí de Riells per pescar a les Llobateres
L’Actualitat del Baix Montseny 23/6/09

La Policia local de Sant Celoni ha cursat denúncia contra un veí de Riells i Viabrea després d'enxampar-los per pescar a la zona protegida de les Llobateres i fer-ho sense llicència. Segons la Policia local, el passat diumenge, 14 de juny, agents del cos van observar, passats 10 minuts de les 7 de la tarda, una persona entre els matolls amb una canya de pescar a les mans que li va ser comissada. També portava un recipient de plàstic amb una vintena de peixos de diverses mides, des de 15 fins a 40 centímetres. Segons la policia, el pescador, d'origen romanès, també llançava una substància marró, que no s'ha pogut identificar, per atraure els peixos.

A l'espai protegit de les Llobateres està prohibida la pesca, com així ho indica el rètol situat a la caseta d'entrada de l'espai natural recuperat. En alguna ocasió ja s'havia denunciat la presència de pescadors a la zona, com ho va fer el web-log La Natura a la Baixa Tordera, on es van publicar imatges dels presumptes infractors. En aquesta ocasió, la presència de la policia local de Sant Celoni a la zona ha permès identificar la persona que pescava il·legalment a l'àrea i cursar la corresponent denúncia pel fet.


ERC de Premià de Mar s'oposa al mètode de regenerar les platges del litoral maresmenc
Diari Maresme 23/6/09

La secció local d'Esquerra Premià de Mar considera que el mètode emprat per regenerar el litoral "no és l'adequat". Segons els republicans, aquest sistema malmet l'habitat marí.

Extracció sistemàtica

Per Esquerra "l'extracció sistemàtica d'una gran quantitat de sorra del fons marí de les nostres costes tan sols fa que trinxar l'habitat marí costaner i malmetre, sinó eliminar, la biodiversitat marina dels nostres litorals".

Regeneració natural

Segons els republicans, "a part del greuge ecològic, hi ha l'afegit que Premià de Mar es veu afectat quasi cada any per la disminució de les seves platges degut a les infraestructures portuàries, les quals frenen la regeneració natural de la sorra".

Espigons semisubmergits

"La solució ha de ser composta de mesures a llarg termini i de mecanismes respectuosos amb la biodiversitat de la costa", afegeixen. En aquest sentit, Esquerra ha plantejat la necessitat d'estudiar la implantació d'espigons semisubmergits que moderin o limitin l'actuació de les ones sobre la sorra de les platges, com ja s'ha fet en altres municipis, tot i que el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino rebutja aquesta alternativa pel seu elevat cost. Segons la secció local d'Esquerra Premià de Mar, "si bé el cost és més elevat inicialment, la suma de les despeses destinades anualment a la regeneració de les platges amb el mètode actual, i el benefici de conservar un espai natural marí demostren que el cost real seria molt més baix i convenient", conclouen.

Comentari personal... Un nyap per substituir un altre?

Cabrera de Mar no tindrà sorra a la platja fins a finals de juliol i l'alcalde diu que se sent enganyat El Punt 23/6/09

Els veïns de la zona anuncien manifestacions perquè no tenen on banyar-se

El vaixell dragant la sorra a la platja de Premià on va començar l'actuació. Foto: G. ARIÑO.

La platja més afectada pels temporals de l'hivern va ser la de Cabrera, gairebé inexistent a hores d'ara. Per aquest motiu, la demarcació de Costes va assegurar que seria el primer lloc que un vaixell dragaria i on es reposaria la sorra. Però no serà així, perquè fins al 22 de juliol no hi treballaran. L'alcalde, Jaume Borràs (CiU), es va mostrar ahir indignat amb l'ajornament, que situa les obres en plena temporada de bany. «Som el parent pobre amb menys nombre d'habitants», es lamenta l'alcalde.

«Sincerament, ens sentim completament decebuts, enganyats, maltractats i desinformats. És el quart ajornament de l'obra de regeneració, i aquest cop ens porta a mig estiu». Així de contundent es mostrava l'alcalde de Cabrera de Mar, Jaume Borràs, (CiU), hores després de parlar amb el cap de la demarcació de Costes, Manuel Novoa, i conèixer un altre ajornament, aquest cop fins al 22 de juliol, dels treballs per portar sorra a la platja. Borràs recorda que, des del primer moment, tant la demarcació de Costes com el Ministeri de Medi ambient van assegurar que la platja de Cabrera seria la primera on s'actuaria per posar sorra. D'aquesta manera s'apaivagaven les queixes del consistori pel fet que haguessin començat els treballs per refer el passeig i arreglar l'espigó amb roques en plena temporada d'estiu, sense posar la sorra a la platja.

La sorpresa, però, va ser quan el vaixell que draga la sorra es va situar en primer lloc a treballar davant la façana de Premià de Mar. El darrer compromís de la delegació del Govern era començar a treballar a Cabrera entre el 15 i el 25 de juny. «Cabrera de Mar és un poble demogràficament més petit que els altres afectats i tenim la sensació que ens estan donant allargues sense cap rubor.» L'alcalde justificava així el fet que Cabrera hagi quedat a la cua de totes les actuacions de regeneració que s'estant portant a terme al Baix Maresme.

La desinformació amb que s'ha trobat l'Ajuntament és una altra queixa del consistori, que no sap què explicar als prop de 700 veïns de la zona dels apartaments de Bonamar i les cases de Costamar, que tenen a tocar les obres de regeneració de la platja.

El pas tancat a Bonamar

La presidenta dels veïns de la zona de Costamar, Barbara Oehl, ja ha fet arribar a l'alcalde el malestar per la desinformació amb què es troben respecte a les obres de regeneració i els treballs que es fan a la façana marítima per reforçar el passeig i la via del tren. Precisament aquests treballs, que van començar fa un mes, han obligat a tancar el pas de vianants que passa per sota la via del tren, davant del Bonamar, que donava accés directe al passeig. Segons l'Ajuntament, tant aquests veïns afectats per la regeneració com els de la plataforma Pro-Salvem la Platja de Cabrera estan disposats a manifestar-se pel fet que en plena temporada de bany no tenen on banyar-se. L'alcalde va assegurar que les protestes que es portin a terme tindran el suport de l'Ajuntament.


L'Institut Català del Suro proposa un pla de rescat a l'Estat per a aquest sector
Diari de Girona 23/6/09

PALAFRUGELL DDG
L'Ajuntament de Palafrugell va acollir ahir una reunió convocada per Retecork (Xarxa Europea de Territoris Surers), en què es va posar sobre la taula la necessitat d'iniciar accions específiques a favor del sector surer, davant l'actual situació de crisi. Per aquest motiu, es considera que calen accions concretes i urgents en tots els àmbits. Els assistents, entre els quals hi havia parlamentaris catalans, van rebre de forma molt positiva les propostes formulades per Aecork, Institut Català del Suro i Retecork i van manifestar el seu compromís d'iniciar les oportunes gestions parlamentaries.
En aquest sentit, l'Institut Català del Suro redactarà un primer esborrany per a una futura proposició no de llei, que serà traslladada als grups parlamentaris, per instar el Govern de l'Estat a aprovar un Pla de Rescat del Sector Surer.
A la reunió hi van estar presents representants gironins de tots els partits politics representats al Congrés dels Diputats, el Senat i el Parlament de Catalunya; així com els responsables de Retecork, Aecork, l'Institut Català del Suro i l'Ajuntament de Palafrugell. Retecork considera que, per afrontar la situació, s'hauria de seguir la línia establerta pel Govern portuguès, el qual ha aprovat un pla de rescat dotat amb 180 milions d'euros a línies de crèdit, assegurances d'exportació i campanyes de difusió.

Llofriu acull la festa de la Pela del Suro amb peladors de Mèrida
Diari de Girona 23/6/09
Un dels participants a la pela de suro d'aquest cap de setmana. Ddg

LLOFRIU DDG
La festa de la Pela del Suro va celebrar-se aquest dissabte a Llofriu, una nova edició des del 2001 que té l'objectiu de mostrar als visitants com és pelen els suros, com són els boscos de suredes i a més a més, i fer descobrir el poble.
Enguany, a més a més, van tenir la possibilitat de descobrir una manera diferent de pelar: dos peladors vinguts de Mèrida van participar mostrant la pela mecanitzada del suro. Es tracta de dues màquines diferents que tallen el suro i de diferents eines que ajuden a separar i fer la resta de la pela. Altres activitats, van ser un taller d'escombres de bruc o una petita mostra d'alzines sureres bonsai.

Llagostera mostra modalitats de segar
Diari de Girona 22/6/09

La Festa del Segar recupera les tradicionals fórmules de sega i posa les bases per la Fira de Segar i Batre de finals de juliol

Llagostera ha celebrat, durant aquest cap de setmana, la Festa del Segar. Amb aquesta activitat, el municipi té el propòsit de recuperar i mostrar les diferents modalitats de segar, tal com s'ha anat fent des dels anys quaranta i fins a l'actualitat; una demostració que es presenta com aperitiu a la Fira de Segar i Batre, que tindrà lloc al municipi a finals del mes de juliol.


Centenars d'amants del motor demanen l'obertura del circuit de Sant Feliu de Buixalleu
El Punt 21/6/09

L'Ajuntament no l'autoritza per a pràctiques de velocitat

El circuit La Selva, en el moment en què anaven arribant motoristes i cotxes. Foto: MONTSE BARRERA.

Centenars de motoristes i automobilistes es van concentrar ahir al circuit d'asfalt per a cotxes i motos La Selva de Sant Feliu de Buixalleu, per donar suport al promotor, Àngel Blanch, per a l'obertura de l'activitat. L'Ajuntament no dóna l'autorització per a un circuit de pràctiques de velocitat perquè els permisos donats són per a pràctiques d'autoescola i bombers.

El conflicte entre l'Ajuntament i el promotor fa temps que dura. Àngel Blanch explica que des del 2003 té llicència d'obres i d'activitat, i que ara li falta el permís d'obertura municipal, el qual el consistori no li dóna tot i que el circuit està acabat des del febrer de l'any 2008.

El regidor de l'oposició Josep Maria Reichardt –l'alcalde no va poder ser localitzat– va explicar que les llicències es van concedir per a un circuit de pràctiques d'autoescola, de bombers i d'ambulàncies, activitats que no provocarien molèsties de soroll, a diferència de les de velocitat. Hi ha veïns del municipi contraris a les pràctiques de motos al circuit, pel soroll que consideren que provocarien.

El promotor, que diu que ha fet una inversió de 3,5 milions, va convocar la concentració al circuit, a la qual van assistir centenars de persones. Posteriorment, des del polígon industrial de la localitat, van manifestar-se a peu fins a l'ajuntament, on van penjar una pancarta reivindicativa.


Unes 800 persones reclamen l'obertura de l'autòdrom
Diari de Girona 22/6/09

Es van concentrar convocats pel responsable del circuit, que veu "ridícul" que l'ajuntament no li doni la llicència mediambiental

Els manifestants van recórrer un tram a peu fins a la porta de l'ajuntament. Ddg

DDG Unes 800 persones van concentrar-se ahir a Sant Feliu de Buixalleu per reclamar l'obertura de l'autòdrom que des del febrer de l'any passat està construït, però on encara no s'hi ha pogut donar cap volta en vehicle. El seu promotor, Eduard Blanch, ha explicat en diverses ocasions que no pot obrir el circuit perquè l'ajuntament no li dóna llicència ambiental, cosa que considera una contradicció, com ahir resaltava, ja que sí que li va donar el permís d'obres per tirar endavant el projecte.
Entre motoristes i conductors de turismes, unes 800 persones van acudir a la cita al circuit, sobre les deu del matí. D'allí es van traslladar amb els vehicles fins a un polígon pròxim a l'ajuntament, fins a on van anar a peu, ocupant un carril de la calçada. Blanch, a més, va llegir un manifest explicant la situació en què es troba.
El promotor del circuit va comentar que la finalitat és utilitzar-lo com a escola de conducció i també per a lloguer. Per a Blanch, s'ha obert "una lluita absurda i rídicula" amb l'ajuntament, ja que no entén com anteriorment, després de rebre els permisos de totes les administracions, li van donar la llicència per construir l'equipament i ara no li donen el permís definitiu per obrir. Blanch va destacar també que l'obertura del circuit afectaria positivament l'economia local i que alcaldes d'altres pobles li han comunicat que estan disposats a acollir el circuit.