dilluns, 30 de maig de 2016

Com carregar-se un riu natural i protegit Part II: La veritable història de les tortugues de rierol de la Tordera, de Martí Boada i de Joan Borrell.

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a la Tordera

Fa un parell d’anys em vaig assabentar d’aquest parell de treballs publicats i que neixen del ara “Grup de recerca” Nycticorax , abans ICTA...

Caracterització d’una població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) de la conca mitjana de la Tordera
II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central · VI Monografies del Montnegre i el Corredor 6 Diputació de Barcelona · 2012
L. Sanz, C. Barriocanal, M. Boada i R. Maneja (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals [ICTA]. Universitat Autònoma de Barcelona)

La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a la Tordera: història socioambientali percepcions dels joves escolars
II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central · VI Monografies del Montnegre i el Corredor 6 Diputació de Barcelona · 2012
L. Sanz, R. Maneja, M. Boada i C. Barriocanal (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals [ICTA]. Universitat Autònoma de Barcelona)

Els podeu trobar al següent enllaç...

http://www.alocnatura.org/app/download/5963597061/II+trobada+estudiosos+Montnegre+i+Litoral+2013.pdf?t=1443550595

Aquests treballs no es poden qualificar com estudis científics reals, sinó com treballs a mida dirigits per uns mercenaris, redactats per seguidistes i a encàrrec d’unes administracions i empreses interessades en salvar-se d’una condemna penal per delicte ecològic... brossa pura.

A priori sembla molt rotund i fort que m’expressi d’aquesta manera, però si continueu llegint us convido a que ho milloreu.

Cada vegada que he parlat amb algú sobre aquests treballs s’han posat les mans al cap i m’han dit que l’expliqués. Doncs bé, amb aquest escrit ho vull explicar perquè, qui vulgui, conegui la veritable història de les tortugues de rierol de la Tordera, de Martí Boada i de Joan Borrell.

Sé de què parlo (la ignorància és la felicitat, diuen), i és una mica llarg però no es poden entendre aquests treballs sense conèixer la seva història i el seu origen (els antecedents)...

“Els quelonis aquàtics de la Conca de la Tordera”

Tota la meva vida, i ja tinc més de 40, he dedicat el meu temps lliure (i sempre sense contrapartides a canvi de cap mena) a cercar bitxos al camp per satisfacció personal primer i per implicació envers la seva conservació més tard com evolució lògica de tanta i tanta gent implicada al nostre país, la majoria més i millor que jo.

Fa gairebé una dècada que un conegut ornitòleg que admiro i respecto (dignifica un col·lectiu molt desacreditat) em va comentar que veia moltes tortugues de rierol a la Tordera i que l’estranyava que ningú es preocupés, que no hi havia ningú que les estudiés a un riu tant estudiat per qualsevol altre tema. Reconec, i li vaig dir, que jo no tenia gaires coneixements al respecte, que lo meu eren altres bitxos i que només havia vist alguna de tant en tant i gràcies, ja que no m’havia preocupat gaire del riu, sinó de les basses temporals. Com a molt coneixia lo publicat llavors i era ridícul.

Em va convèncer (no calia molt), les vaig cercar i trobar amb molta facilitat (fins i tot les podia agafar amb les mans de tantes que hi havia)  i vaig decidir estudiar pel meu compte “Els quelonis aquàtics de la Conca de la Tordera”, sense implicar-me (només col·laborant) a la comarca de La Selva on ja s’estudiaven, i amb l’objectiu de fer una fotografia actualitzada de totes les poblacions conegudes o per descobrir a la Tordera, afluents i zones humides adjacents. Literalment vaig “absorbir” tot allò que es podia saber sobre els quelonis recopilant tot lo publicat fins llavors  o consultant a herpetòlegs coneguts que hi treballaven.

Vaig informar de les meves intencions i vaig demanar a Joan Borrell, de Tordera, si em podia donar dades antigues que deia que ell custodiava ... encara les espero, si realment existeixen.

No vaig trigar gaire en descobrir les dificultats burocràtiques a que m’enfrontava, i per poder obtenir un aval per a la captura científica vaig acudir al despatx de Sant Celoni d’en Martí Boada gràcies a l’ornitòleg conegut. Ens va dir a tots dos que les tortugues no l’interessaven però finalment em va avalar i vaig tramitar el permís de captures científiques.

De les converses d’aquells dies puc afirmar amb rotunditat que ni Joan Borrell ni Martí Boada tenen ni la més mínima idea sobre el tema. I lo més important... ni el més mínim interès. Reconec que em va sorprendre molt, però llavors no li vaig donar importància, tot el contrari... com un babau pensava que fins i tot els podia donar les dades obtingudes perquè les fessin servir per protegir la Tordera i els bitxos que hi viuen. (Babau)

Parlo de l’any 2007 i lo que tots dos em van dir és que a la Tordera pràcticament no hi havia Mauremys caspica (com les anomenaven), i les poques que hi havia eren alliberaments de mascotes de gent d’Extremadura... any 2007, recordeu, abans fins i tot del suposat estudi sociològic que diuen que van fer al respecte el 2011.

Alhora, la bibliografia o les dades que hi havia sobre les tortugues a la Tordera era ridícula i simples arrossegaments de bibliografia anterior... aquí mai, ningú, s’havia preocupat ni de saber si hi havia, ni de verificar la bibliografia existent al respecte i que va resultar tota errònia. Com a resultat ningú, i vull dir ningú, sabia que a la Tordera hi havia tortugues de rierol fora dels dos o tres pringats que la visitàvem amb ulls naturalistes, no professionals.

A principis del 2008 vaig començar l’estudi... De la meva butxaca, i invertint el meu temps lliure, vaig trampejar, cercar, localitzar, marcar, mesurar, i recuperar més de 350 tortugues de rierol només el primer any (al final del treball van ser 1.154 exemplars diferents de Mauremys leprosa i 12 d’Emys orbicularis) a la Tordera i qualsevol toll amb aigua proper, i amb les dades obtingudes, per tal de renovar l’aval anual, vaig entregar les dades i unes primeres conclusions (algunes assessorat per “experts” en quelonis aquàtics i treballs similars):

1er... Hi ha molts centenars (sinó milers, per l’escassetat de recaptures obtingudes) de Tortugues de rierol (Mauremys leprosa) al riu Tordera i trams baixos de tots els seus afluents des de la desembocadura (Blanes-Malgrat de Mar) fins a Sant Esteve de Palautordera.

2on... Les majors concentracions i quantitats es troben al tram baix entre Fogars de la Selva i Palafolls, al tram mitjà entre Hostalric i Fogars de la Selva, i als trams finals de les Rieres (Vallmanya, Sant Tou, Santa Coloma, Arbùcies, Gualba, Breda, Repiaix,...). Per contra és menys abundant aigües amunt (entre Hostalric i Santa Maria de Palautordera),  aigües avall entre Palafolls i la desembocadura, i a l’estany de Cal Raba (Tordera). Finalment és escassa entre Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, trams mitjans d’algunes rieres importants, i estanys i basses properes.

3er... Els exemplars es desplacen grans distàncies en curt espai de temps (fins i tot vaig recuperar a la desembocadura una tortuga marcada a Sils) i hi ha intercanvis continus d’exemplars entre diferents trams del riu, basses i estanys amb controls (recaptures) en totes direccions. Els desplaçaments són majoritàriament nocturns per la llera sorrenca de riu i rieres. No hi ha poblacions diferenciades, sinó una única població.

4rt... L’hàbitat principal i amb majors densitats al tram baix i mitjà del riu són les petites basses amb abundant vegetació herbàcia que es formen a la mateixa llera sorrenca del riu i rieres fruit de crescudes anteriors (no el curs principal del riu) i els gorgs al tram mitjà del riu amb abundant troncs i arbres caiguts amb corrent o sense. Tot i això, s’han capturat exemplars a tota mena d’hàbitats fluvials, basses i estanys, però sempre amb una predilecció per la vegetació herbàcia densa amb escassa aigua lliure.

Exemple de basseta a la llera del riu al tram baix o mitjà, independent del curs principal

Exemple d'hàbitat idoni al tram mitjà de la Tordera, sense freqüentació i amb abundants troncs per assolellar-se.

5er... La contaminació de l’aigua no afecta en absolut a la presència d’exemplars i no limita la seva abundància, trobant-se a llocs tan contaminats com abocaments directes d’aigües residuals d’origen urbà (per exemple la riera de Vallmanya) com industrial (per exemple entre Hostalric i Maçanet de la Selva). Per contra, sembla estar limitada al tram final del riu pel perllongament del període sense aigua (a excepció de la llacuna litoral). En cas de sequera els exemplars es concentren a basses i tolls amb aigua de la llera del riu tot i ser de reduïdes dimensions, entre la vegetació densa i el fang.

... La població està ben estructurada i gaudeix de bona salut, amb relacions de sexes, edats i reclutament juvenil adequades i semblants a tots els trams, basses i estanys estudiats. Les femelles dominen al tram baix i basses, els mascles dominen lleugerament al tram mitjà i els juvenils es distribueixen sense preferències. Això pot ser degut a la preferència de les primeres a trams de riu més obert i assolellats per a la reproducció tot i que no es pot descartar que sigui una característica estacional degut a la gran mobilitat dels exemplars per tota la Conca. S’observen còpules, postes i nounats a diferents localitats des de la desembocadura fins a Hostalric, als estanys de Cal Raba (Tordera) i Les Llobateres (Sant Celoni), a basses i a pantans.

Exemple de les nombreosses captures realitzades aquells dies. Exemplars capturats amb una de les 8 nanses que es van fer servir a la Tordera.

... Només s’han capturat 3 tortugues d’estany (Emys orbicularis) a l’estany de Cal Raba i al Pantà de Mas Mora (Tordera) tot i que no es descarta la presència de més exemplars degut a la proximitat d’abundants poblacions a la Subconca de la Selva (Riudarenes, riera de Santa Coloma, Sils,...) i a la dificultat de prospectar a determinats indrets (al final van ser 7 al riu entre la desembocadura i Hostalric, i 5 als estanys).

8è... Les captures d’exemplars exòtics i posterior retirada del medi natural (Trachemys scripta, Graptemys pseudographica,... ), més de 100 només el primer any, són abundants als estanys i basses amb aigua permanent i amb abundant freqüentació (Cal Raba, Les Llobateres, Life de l’Illa del Riu, Pantà de Mas Mora,...) i escassa a les no freqüentades (Gravera de Palafolls, Estany de La Júlia,...). Al riu i rieres són anecdòtiques a excepció del tram de la Tordera adjacent a Les Llobateres (Sant Celoni) per contaminació directa i a l’estació d’aforament (Fogars de la Selva) i desembocadura (Malgrat de Mar-Blanes) per l’elevada freqüentació. Es constata una relació directa entre freqüentació de l’espai i alliberament d’exemplars al medi natural. També una relació directa entre espais amb aigua permanent i presència, evitant sempre aquelles masses d’aigua o trams de riu que pateixen assecaments prolongats.

D'esquerra a dreta, dos ssp. de Trachemys scripta, Mauremys leprosa i Emys orbicualris, les captures més freqüents a la Tordera.

... Es confirma la reproducció al medi natural de Trachemys scripta amb abundants captures de nounats a Cal Raba (Tordera) i altres basses, femelles gràvides a diferents estanys i postes als camps adjacents de Cal Raba i la Gravera de Palafolls.

10è... L’observació directa d’exemplar per a la seva detecció o quantificació resulta inútil degut a l’abundant vegetació de l’hàbitat seleccionat per les espècies autòctones i per la ràpida fugida i amagat a la més mínima aproximació pel difícil accés als punts on es concentren (petites basses a la llera amb abundant vegetació herbàcia). El millor mètode d’observació és mitjançant prismàtics des de zones allunyades. Per contra, la captura mitjançant nanses amb esquer ha resultat molt efectiva. Es recomana continuar amb aquest mètode i ampliar l’àrea d’estudi a altres indrets encara no prospectats.

Totes les dades biomètriques, mapes, gràfics, captures i numeracions, conclusions i recomanacions es van lliurar a l’ACA, a Medi Natural, a Martí Boada (Observatori), a Joan Borrell (Egam), a diferents biòlegs que em van donar un cop de mà amb temes de quelonis i a alguns coneguts.

En paral·lel, sempre vaig convidar a molta gent a acompanyar-me per revisar nanses, moltes persones ho poden corroborar, i tot i que ho mostrava amb fotos o ho publicava al blog, alguns no s’ho acabaven de creure. Veure la cara d’un Tècnic de Medi Natural en el moment de retirar una nansa d’un petit toll completament cobert d’herbes, a un lloc que moments abans m’havia dit que allà no podia haver res, i veure-la plena de tortugues,... això no té preu.

Als següents enllaços d’aquest mateix blog podeu veure molts exemples del treball de camp que corroboren totes i cadascuna de les conclusions:

http://natura-tordera.blogspot.com.es/2016/05/recull-denllacos-sobre-els-quelonis.html

Primeres reaccions

Una vegada entregades les dades, vaig rebre reaccions de tota mena: bones i dolentes... que jo no era biòleg i que allò era intrusisme professional, que al·lucinaven amb el treball, que no interessava dir que hi havia moltes tortugues perquè es posava en risc la seva catalogació com a vulnerable, que ara veuen el riu amb altres ulls, que no té cap valor per manca de títol,... de tot una mica. La meva única preocupació llavors era la de renovar el permís de captures per continuar amb l’estudi.

Joan Borrell no li va donar importància, va ser un simple “bé, hi ha moltes tortugues” i encara espero les seves dades antigues. De Martí Boada no vaig saber res però em consta que les va llegir i això explica reaccions que es detallen més endavant.

Per altre banda em van dir que per la feinada que estava fent havia de demanar alguna subvenció o ajuda, però qui em coneix sap que jo mai vaig fer l’estudi ni per aquest motiu ni gràcies a l’ajuda de ningú. Tampoc ho vaig demanar mai, ni llavors ni els anys següents. A mi em movia com a única motivació l’afany per aprendre... punt.

Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme

També és evolució natural... una vegada et capfiques al teu entorn natural el vols protegir... t’impliques encara més.

Resulta que si vols fer alguna cosa envers la natura has de formar part d’un Grup Naturalista, a nivell personal ni t’escolten, i per continuar amb el treball a altres espais protegits també calia formar part d’un.

La meva primera reacció va ser la de posar-me en contacte amb diversos Grups per demanar ajuda (com soci que era o com voluntari) per poder utilitzar el seu nom sense demanar res econòmic o implicació d’altres a canvi... encara espero.

Finalment tres persones vam crear Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme, i vaig poder fer coses interessants a la Baixa Tordera i a La Selva que són una altra història per no dormir.

Vaig continuar amb l’estudi de quelonis, amb permís renovat i ampliant l’àrea d’estudi, mètodes de captura i contactes... Va resultar que, en paraules textuals de Joan Borrell (Egam), lo del Grup Naturalista era “competència deslleial” per a la seva Empresa, que jo podia rebre ajudes econòmiques (que ni havia demanat) de les administracions i fer projectes sense haver de pagar res a canvi, i que ell havia de mantenir en nòmina a treballadors i pagar impostos... Llavors vaig entendre perquè a Tordera no hi ha ni s’apropa cap Grup Naturalista tot i ser la zona més interessant del Maresme i la Selva Marítima... i amb el temps he entès tantes traves, boicots i mentides envers el Grup i la meva persona a Tordera que llavors no m’explicava.

Per aquelles dates també vaig descobrir amb quina facilitat es passava de l’empresa Egam a la Regidoria de Medi Ambient local, i vaig haver d’aguantar retrets com que jo no era ni biòleg ni fill de Tordera per ficar-me en què feien o no.

Les tortugues de rierol tenien la desgràcia de viure a la Tordera, i la Tordera la desgràcia de ser propietat privada de alguns personatges mal anomenats Naturalistes, més preocupats en viure de la Natura que en protegir-la, com es veurà més endavant.

La subconca de La Selva

Durant els anys 2009 i 2010, sense deixar de trampejar a la Tordera i zones humides associades, vaig afegir a l’estudi la subconca de La Selva (Plana selvatana: Sils, Santa Coloma, Maçanet, Caldes,...) i el tram mitjà de la Riera de Santa Coloma, tant a nivell personal com col·laborant en l’estudi de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) a la zona. Només de tortugues de rierol (Mauremys leprosa) vaig capturar i marcar 621 exemplars diferentsi també amb un percentatge petit de recaptures.

Els resultats i les conclusions també van ser interessants però aquest és un altre tema. Lo realment important pel tema que tractem ara és que els controls (recaptures) van confirmar els intercanvis d’exemplars entre la Tordera i les zones humides de la Selva per la Riera de Santa Coloma, amb la detecció de 3 desplaçaments Selva-Riera, 6 desplaçament Tordera-Riera i 1 desplaçament Tordera-Selva.

Parlar de la població d’un tram de riu és erroni (confondre el tram de Sant Celoni amb tot el riu ja és absurd, per molt que ho faci Martí Boada), i parlar de la població de la Tordera com una població aïllada de la de la Selva també.

La canonada de la vergonya... ATLL, ACA i altres desgràcies.

Era el tercer any (2010) de seguiment de tortugues a la conca de la Tordera per poder seguir coneixent-les i sorpresa!... ATLL, amb el coneixement i la complicitat de l’ACA i del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, trinxa literalment la Tordera i camps propers amb una rasa oberta entre Blanes i Cardedeu per passar una canonada.

Traçat de les obres que afecten al riu i ramals entre Blanes i Cardedeu

Emparant-se en un decret de sequera ja derogat, sense cap avaluació d’impacte mediambiental,  sense publicitat prèvia i sense miraments de cap mena, van destrossar directa o indirectament espais naturals PEIN i XN2000 com la Tordera, l’estany de La Júlia, el Braç esquerre del riu i centenars d’hectàrees d’hàbitats d’interès comunitari des de Blanes fins a Cardedeu... més de 25Km de llera de riu amb un front de 200m d’amplada, obertura de vials per a maquinària pesada, moviments de terres i eliminació de depressions inundables... Va ser una massacre per als tolls i bassetes plenes de tortugues de rierol a tot el seu recorregut. Resulta que al projecte inicial el traçat de la canonada transcorria bàsicament per vials de servei, camins i camps de conreu, però finalment es va fer passar sense informar prèviament a ningú pel Domini Públic Hidràulic (lleres i ribes del riu i espais naturals) per abaratir costos (són terrenys gratis) i evitar tràmits i problemes amb propietaris i altres empreses com la concessionària de l’autopista (expropiacions, talls de vials,...), abertis inclosa i de la que resulta que Martí Boada és accionista i patró de la Fundació.

Execició de les obres d'ATLL al tram baix de la Tordera a inicis del 2010

La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), Orchis i un ornitòleg local a nivell personal vam demanar explicacions a l’ACA, al DMAH i a ATLL, no va haver cap voluntat per part seva de resoldre el desastre, tot el contrari i ens van ningunejar, i finalment el juny del 2010 vam presentar una denúncia que es va acabar admetent a tràmit. A principis de setembre d’aquell any s’inicien les diligències d’investigació criminal. El març del 2014 la jutgessa imputa a 2 ex-alts càrrecs d’ATLL i l’ACA, que declaren al juliol, i la Fiscalia va procedir les actuacions penals. Actualment la CSM actua com Acusació Particular per evitar que tot quedi en res. Les dates són important, ja que expliquen les emissions televisives que veureu més endavant.

Execució de les obres al tram mitjà de la Tordera a inicis del 2010

En aquest vídeo podeu veure un magnífic resum editat per la CSM...

La canonada de la Vergonya  8/6/2015

I aquí teniu enllaços per poder ampliar la informació...

http://natura-tordera.blogspot.com.es/2016/05/recull-denllacos-sobre-les-obres-datll.html

Aquells dies de 2010 vaig entregar les dades i observacions realitzades durant l’estudi de quelonis aquàtics d’aquells anys perquè resulta que la canonada passava per sobre de totes les bassetes i tolls on vaig descriure que hi eren, es van incloure a la denúncia amb moltes altres dades sobre altres espècies i hàbitats que entre tots vam identificar a corre cuita, i també es van entregar a l’ACA i al DMAH.

La reacció dels nostres Naturalistes “il·lustres”

Durant aquells dies alguns vam cercar ajuda i implicació d’altres Grups i d’altres persones influents, inclosos Joan Borrell i Martí Boada com a Naturalistes “il·lustres” del territori amb contactes i relacions amb totes les administracions implicades, i recordo perfectament les paraules rebudes... “Jo no em penso implicar en res” per part d’en Joan, i “Diu que no s’hi fica i que jo faci el que vulgui” van ser les paraules de l’ornitòleg en referència a Martí Boada.

Dies desprès vaig descobrir que sí s’implicaven però no com ens esperaven...

La meva primera sorpresa va arribar quan en Joan Borrell em va dir que faria un estudi d’impacte mediambiental (ja feta la destrossa) a un tram, només un tram, del riu Tordera, a encàrrec i per justificar a ATLL i a l’ACA. Estava content perquè tenia feina i ingressos per a la seva Empresa (Egam).

La segona sorpresa va ser quan em va dir que l’havien encarregat capturar tortugues de rierol i que ja havien trobat unes poques fins i tot dins les rases obertes per ATLL (amb sorpresa perquè fins aquell dia ni s’havia interessat), que se les portaven al C.R.A.R.C. (Centre de Recuperació d’amfibis i Rèptils de Catalunya) fins que finalitzessin les obres. I es que resulta que les tortuguetes, només les tortuguetes, eren motiu suficient per aturar les obres i fonamentar les denúncies. A la meva pregunta de “portar-les per què si l’obra ja està feta?” ni llavors ni mai vaig rebre resposta. Què va ser d’aquelles tortugues? Van acabar al Llobregat? Aquí el CRARC hauria de dir alguna cosa, oi?

I l’estocada final va ser veure a la tele el 27/10/2010 el següent reportatge (només un mes desprès d’admetre’s la denúncia a tràmit), recomano que el veieu perquè és molt rellevant...

Espai Terra: El Reportatge 27/10/2010

Martí Boada: “S’ha vist que les obres d’ATLL entre Blanes i Cardedeu poden tenir un impacte important cap a una de les poblacions més rellevants de tortuga de rierol”... Doncs sí, s’ha llegit el treball que li vaig donar, però...

Aquesta és una operació destinada a evitar l’impacte de tota aquesta població”... Com??? Evitar què??? Població de Sant Celoni o de la Tordera???

Evidentment, no s’emmarca dins d’un ”projecte de conservació de tortugues de rierol al tram mitjà de la Tordera” com podem llegir als seus treballs posteriors... és propaganda pura i dura per tapar les vergonyes de les administracions per a les que treballa, i les captures es fan amb finalitats falses perquè les obres ja s’havien fet, oi?... quin paperot. Aquest reportatge va ser una operació de maquillatge envers ATLL i ACA i aquelles captures una simple pantomima perquè ni era una zona afectada per l'obra, ni s’havia fet abans de la destrossa. Unes poques captures (109) durant uns dies (11) a un tram de riu no afectat i amb escassa densitat, com vaig reflectir al meu treball, però és el seu tram de riu, oi?

La Tordera fa 40 anys la vam matar”... prou ja de la cantarella de sempre... no es va matar res, i com a molt el seu estimat tram de riu a Sant Celoni. La gran majoria del riu es va salvar llavors i l’heu anat degradant poc a poc fins avui, i la contaminació del riu mai va afectar a les zones humides adjacents, bassetes i tolls... “el riu era una autèntica claveguera”... i vinga!... el seu tram, no la Tordera al seu conjunt, rieres, canals o planes, i contaminat o no sempre ha mantingut la biodiversitat a bassetes i tolls adjacent que la fa única. Prou de repetir una i altre vegada eslògans destinats als nen petits.

per fortuna aquests últims anys hem vist com hi ha un procés de recuperació”... de la qualitat de l’aigua al curs principal del riu potser, però si parlem dels hàbitats i l’extensió d’espais naturals, molt més importants per a les espècies que un estret curs principal d’aigua (?)... “La presència d’aquesta tortuga, la tortuga de rierol, ens marca una nova situació.”... Sí, mentir a les ordres d’unes empreses i administracions que et paguen el sou.

Primer pas: Al rescat d’ATLL i l’ACA... Mentir dient que han salvat a les tortugues de la Tordera gràcies a un treball finançat per ATLL.

Llavors no ho sabia però ara sí... resulta que a la documentació de l’obra d’ATLL constava Martí Boada com Assessor científic, i cobrava per això... cinisme pur i dur.

Aquest vídeo ja és la repera, doncs resulta que Joan Borrell i Martí Boada, juntets, parlen de les tortugues de rierol i l’emoció d’haver-les salvat de les obres d’ATLL...

Espai Terra - 11/05/2011

És del 11/5/2011, i només la presentació del reportatge per part de Tomàs Molina és acollonant:

El mes d’octubre de l’any passat parlàvem de la Tordera i vèiem com s’hi estaven fent unes feines per fer unes certes canalitzacions i es retiraven algunes de les tortugues que hi havia a la zona perquè, doncs, no perillessin amb aquestes accions que s’havien de fer a sobre de la Tordera. Doncs bé, avui en Martí Boada ens parlarà d’aquestes mateixes tortugues i de com tornen al riu.”

Doncs bé, ni van mostrar res de les obres, ni es retiraven tortugues de la zona afectada sinó d’un tram diferent, ni es feia per salvar-les, ni les obres s’havien de fer (ja s’havien fet). Llavors va ser un muntatge televisiu al rescat d’ATLL i de l’ACA per encàrrec, i a aquest vídeo es veuen juntets a Martí Boada i Joan Borrell com actors principals de la segona entrega... Els salvadors de les tortugues de la Tordera... Quina poca vergonya!

A més a més de parlar meravelles de Les Llobateres del seu amic Joan Borrell, que més endavant es veurà que en realitat és un desastre per a la Tordera, podem escoltar coses com: “Hem retirat la població de tortugues de rierol mentre duraven les obres (...) i ara les tornem al riu” de boca de Martí Boada o “hem aprofitat per estudiar-les i ens plantegen seguir estudiant-les” de boca de Joan Borrell.

El reportatge no té desperdici si heu llegit tot l’anterior fins ara, i sí, es veu com retornen unes poques tortugues de rierol al riu. Amb tot el que he llegit d’aquests dos, m’hi jugo el que vulgueu que no passarà gaire temps en publicar-se que encara hi ha tortugues de rierol a la Tordera gràcies a la magnífica feina que ells van realitzar gràcies al suport i finançament d’ATLL i de l’ACA... i llegint els treballs que han publicat ara n’estic convençut que els inclouran a la bibliografia per justificar tal absurditat.

Aquí no s’ha fet res ni per conèixer ni per protegir les tortugues de rierol de la Tordera, sinó per ajudar a les administracions i empreses privades a defugir de les seves responsabilitats envers una denúncia justa i necessària per la trinxada de fa uns anys. Algun dia sabrem a canvi de què.

En el següent reportatge del 3/8/2012 també emès per la tele, podeu escoltar a Martí Boada dient desprès de la cantarella de sempre...“El riu l’ha passat malament,  (...) una infraestructura que ha sigut molt impactant, però això és excepcional, la situació actual és molt bona.”... i al vídeo es parla de tot el que s’estudia a la Tordera, que és el riu més estudiat d’Europa diuen...

El medi ambient - La Tordera, quinze anys d'Observatori 3/8/2012

No el tornareu a escoltar parlant mai més de les tortugues de rierol, i és que ha de ser molt frustrant fer-se passar pel gran Naturalista que tot ho sap de la Tordera i que de tant en tant un pringat et deixi amb el cul a l’aire, que tinguis la població de Mauremys més gran de Catalunya a casa teva i que no l’hagis ni olorat mai. Penseu que si els Tritons del Montseny els hagués descobert ell o algú al seu càrrec, per exemple, seria l’espècie més anomenada durant dècades, en canvi ni existeixen per a ell. I si s’hagués adonat a temps de les tortugues, les tindríem fins a la sopa.

Per cert, i per acabar de conèixer als personatges, en Martí Boada va acabar fent fora a l’ornitòleg de l’Observatori per haver signat la denúncia. Sembla ser que el “Doctor” també és accionista interessat d’una de les empreses implicades.

I aquestes són les darreres paraules que Joan Borrell em va dedicar... “Mira, el que tu has de fer és gaudir de lo que encara hi ha i no preocupar-te tant d’aquestes coses” i “la meva principal preocupació és mantenir els llocs de feina de la meva empresa”.

Les tortugues de rierol són una pedra a la sabata per als que pensen que poden fer a la Tordera allò que els roti, els fa nosa i no interessen, així que lo millor és desmerèixer-les publicant treballs absurds on es digui que no són autòctones sinó d’origen extremeny.

A les Administracions i Empreses implicades els interessa fer veure que la Tordera és un espai degradat i marginal sense valor ecològic per poder justificar i finançar “projectes de restauració” per a “ús social”, com per exemple un Passeig Fluvial. I aquestes tortugues o qualsevol altre bitxo que els incomodi ni existeixen ni es publiciten.

Els personatges impulsant amb les administracions locals la Tourdera (Passeig fluvial) l'abril d'aquest any

Segon pas: Mentir per treure`s les tortugues de la Tordera de sobre.

Parlem ja dels “treballs”

I és que passen de mentir descaradament sobre la intenció dels treballs per defensar a ATLL i a l’ACA, per mentir directament sobre les tortugues de rierol a la Tordera per, sembla ser, fer entendre que no cal defensar-les perquè no són autòctones o no hi han!!!

Primer de tot, recordeu que aquests dos treballs són un encàrrec interessat d’ATLL i l’ACA per defensar-se d’una denúncia que va ser admesa a tràmit per la Fiscalia i per la que han estat imputats ex-alts càrrecs, i les conclusions venen dictades abans que els resultats (recordeu, de l’any 2007 o abans). La funció de Martí Boada i de Joan Borrell és la de mercenaris empresarials que subcontracten el treball a uns nois de Barcelona subordinats mitjançant el Grup Nycticorax del propi Martí Boada. Si llegiu els dos veureu que són només un, el primer treballat i dissenyat l’any 2010 just desprès de la denúncia, i el segon l’any següent i ampliat. Ara veure l’absurditat de les conclusions i resultats descrits.

El resum de tots dos treballs és, bàsicament, que a la Tordera no hi havia tortugues de rierol abans que els extremenys deixessis anar les seves mascotes als anys 60 i 70 (us sona?), i posteriorment un alliberament d’exemplars de Pamplona, ja que no eren conegudes per la població local. A la resta de Catalunya sí, però aquí no i ho intenten demostrar amb mentides de potes curtes i absurdes... la resta és palla sense interès (el 99%), i sobre la palla no comento res.

Sobre la presència o no de tortugues autòctones...

Veure tortugues a la Tordera no és fàcil, és una tasca solitària, silenciosa, pacient i moltes vegades impossible perquè la llera i basses ni estan a la vista ni són de fàcil accés en la major part del seu recorregut. I als llocs de fàcil accés és, precisament, on les tortugues no volen estar. La explicació és simple i coneguda per qualsevol que les hagi estudiat...

Són rèptils, no amfibis, i inverteixen gran part del seu temps en assolellar-se (termorregular-se) sobre plantes, pedres o troncs sobre l’aigua per poder metabolitzar correctament els aliments i per activar-se durant les primeres hores de llum, no poden fer-ho dins l’aigua que és més freda o a zones totalment cobertes de bosc de ribera on hi ha ombra (motiu pel qual al tram mitjà del riu és menys abundant i a l’alt ni tan sols poden estar). Per altre banda, és una espècie que té com a mecanisme de defensa davant la depredació, entre altres, capbussar-se i amagar-se entre la vegetació, fang o brancatge del fons a la més mínima alarma com per exemple l’aproximació d’algú a més de 20m de distància. En la majoria de casos pots escoltar un pluf d’alguna cosa que cau a l’aigua i moltes persones les confonen com plufs de granotes que es llencen a l’aigua. Per aquests dos motius (necessiten moltes hores de sol i es capbussen de seguida) difícilment les veurem a un lloc accessible i freqüentats perquè estarien tota la estona dintre de l’aigua per la presència de gent, gossos, ciclistes, runners, o escolars de visita.

Per altre banda, tothom sap que anar amb gos o nens al camp no només implica no veure tortugues, sinó que no veus ni sargantanes. En aquests casos les tortugues es cabussen abans de que ni t’apropis a la llunyania.

Durant aquests anys que he estat trampejant a la Tordera m’he topat amb tota mena de gent al riu, inclosos propietaris, caçadors, ramaders i pagesos que em preguntaven què punyetes feia ficat al riu. Doncs bé, quan els explicava sempre, insisteixo, sempre em deien que allà no hi havia tortugues i qui millor que ells per saber-ho perquè sempre havien viscut o treballat allà. Quan llavors t’apropes amb una tortugueta a les mans i la veu al·lucinen. Imagineu a un suposat científic que a una d’aquestes persones els preguntés d’aquí a 30 anys (si encara viuen) i que jo no l’hagés ensenyat la tortuga. I que la conclusió científica fos que a l’any 2010 no hi havia tortugues de rierol al riu perquè aquell pagès no l’havia vist, i si hi havia cites escasses al riu era per l’alliberament de mascotes de gent de Huelva que havien vingut a treballar a la nova planta d’Inditex, absurd oi?.

Aquí no hi ha cap diferència, cap ni una, entre urbanites o pagesos, fills de Pineda o de Sant Celoni, esportistes o naturalistes, paletes o científics... cap ni una. I per tant, donar més valor a l’opinió d’un pagès de Sant Celoni que als seixanta o setanta era un nen, que a qualsevol altre persona és una ximpleria.

Convido a qualsevol persona a que faci un recorregut pel riu a veure quantes tortugues veu, i que més tard, al mateix lloc, trampegi amb nanses... la diferència és que on penses que no hi ha res perquè no l’has vist, resulta que sí hi ha a centenars.

Tot i això, i suposo que per desesperació d’alguns, 2 del 12 actors locals majors de 55 anys de diverses professions, i 1 dels 4 tècnics entrevistats (sense saber ni qui ni d’on són) havien vist la tortuga de rierol al voltant de la zona d’estudi durant la infància els anys 1958, 1960 i 1975.

Quan es diu que tots coincideixen a veure exemplars puntuals, aïllats i difícils de trobar, no s’indica que és irrellevant ja que es tracta d’una espècie difícil d’observar per sí mateixa com ja he explicat anteriorment. A més a més, quantificar espècies per determinar la seva presència o no a un indret és inútil, ja que es tracta de poblacions i hàbitats amb variacions importants degut a la pròpia dinàmica natural del riu abans de ser canalitzat per la industrialització, i més si aquestes poblacions es poden desplaçar per tota la conca a la recerca de les millors condicions com passa avui dia... altra ximpleria.

També es diu que tots els actors tècnics coincideixen i aporten que la Tordera era i és un hàbitat idoni per a la residència de la tortuga de rierol (incloent el propi Martí Boada, que resulta que és un dels entrevistats... curiós). I és que dubto molt que cap tècnic que conegui la Tordera d’ara i sàpiga mínimament com era abans, pugui dubtar en aquest sentit. I quan es diu que cap d’ells pot confirmar la seva presència perpètua a la zona... ni ells ni ningú, ni aquí ni enlloc... però el riu sempre a estat, els aiguamolls sempre han existit i més que ara, i els gorgs, i les bassetes, i els meandres,... i no existeix cap motiu per pensar que s’extingissin mai a la Tordera, ja que l’alteració d’un petit tram de riu a Sant Celoni (que és la seva obsessió) no afecta en res a la resta de la població, i està demostrat que l’intercanvi d’exemplars entre trams és freqüent i continu... altre ximpleria.

També es parla de tesis doctorals i atles basats en dades antigues de Eduard Boscà (1916) i Joanquim Maluquer (1919) entre altres com a bibliografia i informació més recent sobre la distribució de quelonis a Catalunya (1990 i 1995) per concloure que no constaven referències de la tortuga de rierol a la Tordera, i tot seguit descriu dades d’observacions d’exemplars a la zona dels anys 1908 i 1975 sense sentit lògic.

Qualsevol treball de recopilació de dades és simplement això, un treball de bibliotecari, no la bíblia on el que no hi consta no existeix. I els treballs de camp antics són respectables però s’han de veure en perspectiva... avui, amb els mitjans digitals i logístics actuals, ningú podria començant de cero fer una mínima aproximació a la distribució d’espècies de difícil detecció a nivell de Catalunya, fa 20 anys seria èpic, i fa 40, 60 o 80 ni m’ho vull imaginar. Fa 100 anys una utopia. Tothom sap que sempre es prioritzen uns espais, es descarten altres, o simplement alguns es miren per sobre, i si una cosa ha quedat claríssima és que la Tordera mai ha estat un lloc prioritari per entretenir-se (i quan parlem de Tordera ho fem d’un riu sencer, no d’un trosset a Sant Celoni). Si manquen dades antigues a un espai no vol dir que no hi havia, simplement vol dir que ningú va anar a cercar, i si ho va fer va ser de passada. Cada vegada que s’actualitzen atles o mapes de distribució de qualsevol espècie s’amplia el nombre d’UTMs 10x10 o 1x1 simplement perquè hi ha més naturalistes cercant i aportant dades de qualsevol racó de la geografia, no necessàriament sempre perquè s’escampin les espècies o s’alliberin. Fins i tot hi ha espècies que estan retrocedint i que en canvi l’atles actualitzat l’ubica en nous territoris perquè algú l’ha vist allà on abans ningú havia cercat res. En resum... altre ximpleria.

Finalment, com a conclusió es diu que com que a les entrevistes el 62% d’actors locals diuen que no les coneixien, i per la manca de bibliografia antiga, resulta que la tortuga de rierol a la Tordera pertanyien a poblacions vestigials. I que les observacions d’exemplars puntuals entre 1950 i 1975 no és suficient per demostrar que aquests quelonis es trobessin de manera sovintejada a la conca de la Tordera... uff.

O dit d’una altre manera... Hi ha dades antigues per poques que siguin, alguns diuen que l’han vist durant la infància fa més de 50 anys, tothom reconeix que era un hàbitat idoni, i la seva conclusió és que no hi havia poblacions importants de tortugues de rierol a tota la conca de la Tordera perquè algunes persones d’un racó petit de la conca  no la va veure. Ole tu!

Com que ni ells poden fer passar bou per baca grossa, intenten inventar-se una teoria sense cap altre font que la imaginació per justificar les observacions antigues i que segur que recordeu... “entre els anys seixanta i setanta (...) translocació d’individus de tortuga de rierol, tinguda com a espècie domèstica a Extremadura i alliberada desprès aquí al riu Tordera”... sense aportar cap dada, prova o indici al respecte.

Imagineu... un munt d’extremenys portant tortugues de rierol amb l’idea d’alliberar-les al riu, això sí, Emys ni una. Es tractaria d’un fenomen autòcton a la Tordera perquè si no podríem dir que totes les tortugues de rierol del llevant espanyol i de l’altiplà central de la península ibèrica són d’origen extremeny, no?

Tot i que caldria una anàlisi genètica precisa per establir l’origen de l’actual població de tortuga de rierol,”... comencen bé la frase, reconeixent que no hi ha cap proba genètica per fonamentar lo següent... “tot apunta que aquesta té ascendència navarresa (Pamplona) i probablement extremenya”... El que s’ha de dir per guanyar diners! Lo de Pamplona s’explica més endavant.

Si acceptéssim com veraç aquesta teoria, com a molt podríem parlar de contaminació genètica però no d’ascendència si abans no es demostra la “no presència” de la genètica local anterior, i ha quedat clar que no. Posats a dir, jo aposto per ascendència gaditana, ja que conec un matrimoni d’Algeciras que viu al costat del riu, no?

Per fer-ho tot una mica més surrealista, intenten justificar la presencia actual de la tortuga de rierol a tota la conca de la Tordera amb un alliberament de 60 exemplars els anys 80...

Sobre l’origen de les tortugues de la Tordera...

Als inicis de la dècada dels anys vuitanta, des d’un vessant conservacionista, es va dur a terme un alliberament d’una seixantena d’individus de tortuga de rierol provinents de Navarra al tram mitjà del riu Tordera (Galvany, comunicació personal)”... Nou intent de ficar amb calçador una conclusió falsa, que les tortugues de la Tordera no són autòctones. Resulta que no són granotes i les poblacions no creixen exponencialment. Tothom que coneix una mica la seva biologia sap que la seva estratègia reproductora és la longevitat (una vegada arriben a adultes poden durar molts anys), ni postes abundants ni cura dels petits, i la supervivència de nounats i el reclutament juvenil és molt reduïda (només una de cada 20 o 25 tortuguetes arriben a adultes, essent generosos). Una femella triga una mitjana de 7-9 anys en ser reproductora, i les postes anuals per femella no supera la mitjana d’entre 2-13 depenent de la mida (edat) de la femella. Imaginem que no hagi mort cap ni una de les tortugues alliberades (fet inèdit) i que cap ni una de les postes són depredades (encara més inèdit)... feu números i expliqueu que als 30 anys hagin milers només als trams mitjà i baix de la Tordera (molt més si afegim la comarca de La Selva) i que només jo hagi capturat més de 160 de 25 o més anys només a la Tordera. Si fos el cas i estic equivocat, les tortugues de rierol de la Tordera mereixen un estudi immediat per saber com s’ho han fet per passar de 60 a milers en 30 anys a un riu i zones humides associades “matades” com diu el “Doctor”, i altre quantitat similar a La Selva, ja que espais com el Delta de l’Ebre o els Aiguamolls de l’Empordà no se’n surten tot i alliberar centenars i poden estar interessats, no?

I aquí la conclusió falsa ficada amb calçador... “El fet de detectar la majoria de referències sobre la tortuga de rierol a partir dels anys vuitanta indica que l’alliberament d’individus provinents de Navarra realitzat en aquella dècada (Galvany, comunicació personal) va marcar l’inici de l’actual població resident al riu Tordera, considerant aquesta acció com un fenomen d’introducció d’aquesta espècie al riu Tordera

Tela marinera!... tot i saber, perquè jo mateix els hi vaig entregar les dades, que les poblacions de quelonis aquàtics de la Tordera no entenen de fronteres entre el Maresme, La Selva i el Vallès Oriental, que hi ha desplaçaments habituals i continus entre totes les zones humides connectades per la Tordera i per la Riera de Santa Coloma amb totes les poblacions de La Selva (Sils, Riudarenes, Caldes, Maçanet,...), que no es pot diferenciar poblacions per trams sinó que s’ha de considerar una única població, i que hi ha milers i milers de tortugues de rierol a tota la conca, malgrat tot, de lo que es tracta és de fer entendre que no tenen la importància que es mereixen per interessos personals i empresarials.

Si amb 60 tortugues navarreses han dit això, què diran amb les 109 que van capturar al riu amb la pantomima d’ATLL?... no m’ho vull ni imaginar.

La veritable història de les tortugues de rierol a la Tordera

Ningú pot conèixer la història de la tortuga de rierol a la Tordera si abans no s’inventa una màquina del temps que ens permeti viatjar cent o més anys enrera, i això de moment és ciència ficció.  Ara bé, tothom pot sumar dos i dos...

1er... Res indica que a la Tordera de segles anteriors no hi hagués quelonis aquàtics com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) o la tortuga d’estany (Emys orbicularis), i sí la seva presència per nombrosos registres fòssils d’aquestes espècies a jaciments propers. I cap variació climàtica històrica recent (milers d’anys) explicaria la seva absència a l’indret o impedeix possibles recolonitzacions des de àrees properes en cas d’extincions locals per motius geològics o climàtics.

2on... Tots els treballs històrics o geomorfològics realitzats sobre la Conca de la Tordera indiquen que el riu i rieres principals als trams mitjà i baix i en temps recents geològicament parlant (els darrers segles, sinó mil·lennis) eren amplis, serpentiformes, sorrencs i amb arbrat escàs degut a les freqüents i importants torderades sobre unes planes al·luvials amples i al mateix nivell del llit fluvial, formant contínuament un mosaic de meandres, braços, basses, gorgs i molleres de nova creació o madurs.


3er... Tots aquests treballs també indiquen la presència de nombroses zones humides (gorgs, estanys i molleres) de diferents dimensions repartides pels trams baix i mitjà de la Tordera, alimentades amb aigües freàtiques i dependents dels canvis de traçat d’uns cursos fluvials amb cabals molt irregulars per la geografia i clima dominants. Encara avui dia es conserven unes poques d’aquestes zones humides amb referències històriques de segles enrera o de principis dels segles XIX i XX.

Exemple de queloni aquàtic fossilitzat al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella)

4art... L’extensió d’hàbitats idonis per als quelonis aquàtics a la Tordera que recentment s’han demostrat preferents per a la seva presència, alimentació i reproducció era molt més important que a l’actualitat (lleres més amples i serpentiformes amb abundants braços morts, basses aïllades, tolls,...).

... Eines recents com ortofotomapes i fotografies aèries a l’abast de tothom de principis o mitjan del segle passat corroboren tots i cadascun dels punts anteriors, verificant la dominància de lleres sorrenques amples sense gaire arbrat i amb abundants tolls i bassetes a tot el seu recorregut mitjà i baix coincidint amb l’hàbitat idoni per als quelonis aquàtics on són més abundants en l’actualitat, no zones humides tancades i cobertes de bosc de ribera que impedeixen la seva presència per excés d’ombra.

L'aiguabarreig de la Riera d'Arbúcies amb la Tordera l'any 1953

... La proliferació de camps de conreu i pastures tradicionals segles enrere no només no va afectar a la seva presència per l’escassa domesticació del riu, sinó que la va afavorir amb la creació de infinitat de basses i canals repartides per tot el territori i que també s’ha demostrat hàbitat idoni en l’actualitat.

...  Agressions de mitjans o finals del segle passat com el traçat de l’autopista AP-7 o la proliferació de polígons industrials a zones del tram mitjà, per exemple, només van afectar a una petita part de tot el territori ocupat per aquesta i altres espècies. Potser van ser importants a nivell local (per exemple a Sant Celoni) però mai van representar una afectació generalitzada al territori o a les espècies autòctones. Les principals agressions i les més generalitzades s’ha produït els darrers 20 anys coincidint amb la “protecció” del riu i estanys de la Tordera per la seva simultaneïtat, la extensió territorial i la domesticació de la Tordera a zones abans no afectades dels trams mitjà i baix per part de l’ACA, propietats privades o Administracions locals.

... La contaminació d’origen urbà o industrial de la Tordera al segle passat que sí va afectar a espècies més dependents del curs principal del riu i dels seus peixos per a sobreviure (llúdriga, per exemple) mai va afectar a la tortuga de rierol que mai va trobar al curs principal del riu ni el seu hàbitat idoni ni la seva font d’alimentació, i més si tenim en compte que la major part de basses, canals, tolls i altres zones humides mai es van veure afectades. Per contra, va ser una de les espècies afavorides pel rebuig de la població local en augment que no veien el riu com zona d’esbarjo precisament per estar contaminat.

...  La freqüentació de la Tordera mai ha estat significativa fins ara que sí ho és. Fins a l’explosió demogràfica del segle passat, la població local no representava cap problema envers el medi i la seva fauna per l’escassa densitat demogràfica a un territori extens per moltes activitats (lúdiques o professionals) que s’hi fessin. Coincidint amb l’explosió demogràfica de mitjans i finals del segle passat, la contaminació del riu va impedir l’ús massiu d’aquest espai, i tot i que unes poques espècies es van veure afectades (les mediàtiques), per a la majoria va significar un respir i un espai on viure, alimentar-se o reproduir-se, la tortuga de rierol inclosa.

Doncs bé, que cadascú de vosaltres s’imagini la història de les tortugues de rierol a la Tordera perquè ningú la coneix, però com he dit abans, si sumeu dos i dos...

Personalment jo crec que sempre ha hagut milers i milers, únicament frenades per la presència de depredadors abans més abundants que ara (ardeids, llúdrigues, cigonyes, etc.), i com ara, que també hi ha milers, no era una espècie de fàcil detecció. No parlem ja de l’interès que llavors podien suscitar si tenim en compte que avui dia continua ignorada i menystinguda per tothom.

El currículum del bomber piròman

Sempre he dit que llegir la biografia d’un personatge com aquests dos és com llegir el currículum d’un bomber piròman, m’explico...

Imagina que un bomber et diu que ha intervingut en treballs d’extinció de més de 5.000 incendis de tota mena, que ha comandat centenars de brigades en desenes de pobles i comunitats autònomes, que ha treballat amb administracions locals i autonòmiques,  i que fins i tot ha contribuït a la redacció de protocols en la lluita contar incendis i altres incidències vàries... déu n’hi do, oi? Sembla un excel·lent professional i l’escoltaries amb atenció però, i si li preguntes quants incendis ha apagat?

Imagina que et poses a furgar, investigues una mica i t’adones que no només no ha apagat cap ni un sinó que ha contribuït a empitjorar-los allà on a anat... te’l miraries i escoltaries igual?

Doncs això és el que em passa quan llegeixo els currículums de personatges com Joan Borrell o Martí Boada, no com qui es creu tot el que llegeix sinó com qui vol saber la veritat de les coses, i per desgràcia nostre (que volem lo millor per a la natura de la Tordera) ens trobem davant de currículums de bomber piròman.

Convido a qualsevol a que em digui una sola actuació realitzada a la Tordera per aquests dos que hagi resultat beneficiós per al medi natural o per a la biodiversitat, i vull dir resultats, no objectius per justificar obres. I és que si cobressin per resultats i no per execució de projectes... uff

Una vegada li vaig demanar a Joan Borrell perquè no feien res per evitar l’abandó del Life-Aqüífer de Tordera. Convido a qualsevol persona a que em digui què queda dels més de 1.400.000 euros invertits i publicitats arreu.... “El meu treball és redactar i executar l’obra. Un cop feta no és problema meu el que es faci amb ella.”... i efectivament, no hi ha cap obra executada per Joan Borrell ni per la seva empresa (Egam) que sigui operativa, hagi complert amb la seva funció, o simplement hagi contribuït a la millora de l’entorn natural o de la seva biodiversitat, tot el contrari, i poso com exemple Les Llobateres que tant publiciten i promocionen...

Qualsevol que hagi conegut la Tordera abans de les obres de “restauració” sap que amb aquesta bassa la biodiversitat local, autòctona, ha patit una greu davallada. Per contra, els exòtics han proliferat sense control al tram de riu adjacent. Literalment ha contaminat d’espècies com el Black-bass o la tortuga d’aigua americana, per posar només uns exemples, primer el tram de riu adjacent (les primeres deteccions) i posteriorment altres zones aigües avall. Alguns hem sigut espectadors a primera fila, i puc afirmar amb total rotunditat que mai es va fer cap avaluació o seguiment al respecte ni abans, ni durant, ni desprès de la “recuperació ambiental” d’una zona “degradada i marginal sense ús públic” com es jacten de repetir.

Dir que s’ha creat un aiguamoll on ara es poden veure cames llargues durant un parell d’hores, bernats pescaires o ànecs collverds no té cap mèrit ja que són espècies que s’aturen o fan servir qualsevol forat ple d’aigua que es trobin quan migren o hibernen. Si fas un forat i l’omples d’aigua al mig d’en polígon, una ciutat o qualsevol urbanització s’ompla d’aquestes aus amb la diferència que no perjudicaran a la fauna local preexistent. Per entendre’ns, es diu el que s’ha guanyat (minúcies sense valor faunístic) però s’amaga el que s’ha perdut (la biodiversitat local i les espècies més interessants des d’un punt de vista conservacionista). La realitat avui és que hi ha més biodiversitat als plafons i fulletons informatius que ala bassa.

També es va justificar l’obra per laminar les aigües en cas de crescudes de la Tordera, doncs bé, ni tan sols es va executar aquesta part del projecte i la mota que separa Les Llobateres del riu no només s’ha conservat, sinó que s’ha reforçat i ampliat.

I sobre l’ús social que s’hi fa i que s’ha guanyat a “un espai marginal sense profit” com repeteixen a tot arreu, està bé que reconeguin que prima per davant de la conservació de “espais marginals sense ús” plens de biodiversitat sensible gràcies a l’aïllament i la manca de freqüentació. Aquest ús social el poden obtenir a qualsevol altre lloc sense pertorbar o degradar espais naturals protegits però, clar, el finançament és més fàcil si s’executa a terrenys qualificats com Espais Naturals i es justifica com a suposada “restauració ambiental”. Un altre exemple claríssim el podeu veure al desitjat Passeig Fluvial Tourdera que porten anys intentant executar al Domini Públic Hidràulic de la Tordera, altre “espai marginal sense ús”. Podeu estar segurs que mai diran que el riu perd tranquil·litat, aïllament i biodiversitat, però sí que guanya ús social.

Ja durant les reunions del Consell de Conca del anys 2007 i 2008, tant Joan Borrell com empresari com Carles Aulet (llavors regidor de Medi Ambient de Tordera) em van dir clarament que ells eren allà per impulsar el Passeig Fluvial de Tordera i per obtenir el suport de l'ACA... mai van aportar res envers la protecció del riu que ni els importava. El tram de Tordera ja l'han executat i ara el volen ampliar, i properament explicaré quin desastre ha causat a la biodiversitat d'aquest tram.

El millor que podrien fer per la Tordera i per la seva biodiversitat es tapar amb sorra el forat de Les Llobateres i intentar reparar o minimitzar tots els perjudicis causats.

Els amos del barri

En temes mediambientals, a la Tordera tot passa i ha de passar per les mans de Joan Borrell i Martí Boada. Són els “Naturalistes de capçalera” de totes les administracions locals i autonòmiques que actuen a la Tordera des del seu naixement al Montseny fins a la seva desembocadura entre Blanes i Malgrat de Mar. Els seus epicentres d’actuació són els municipis de Tordera i de Sant Celoni i des d’allà estenen els tentacles i controlen tot el que es faci o es pugui fer al territori.

No hi ha cap projecte ambiental que no s’hagi gestat, dissenyat, promocionat, assessorat, executat o autoritzat per part seva. I el que és més important, ningú més ho put fer.

El que diré ara sembla nou però ja ho denunciava fa anys... es barregen els interessos personals, empresarials, professionals, econòmics i administratius entre les administracions locals (Regidories de Medi Ambient), autonòmiques (ACA, DMAH,...) i empreses privades (Egam i Observatori).

Quan qualsevol persona o Grup Naturalista denuncia irregularitats envers els espais naturals per part de les administracions (local o autonòmica), aquestes acudeixen d’immediat a qualsevol dels dos (Martí o Joan, Joan o Martí) per justificar-se o per silenciar qualsevol intent de protegir la natura. A canvi, totes les administracions que actuen al territori paguen els seus serveis mitjançant projectes, estudis i assessoraments de tota mena, i a la vegada, són aquests dos els que executen o assessoren els projectes denunciats per malmetre la natura... són els amos de barri.

Puc donar fe de denúncies per agressions a espais PEIN i XN2000, com l’estany de la Júlia per exemple, on Joan Borrell minimitza les agressions i assessora a l’ajuntament per lliurar-se del denunciant a canvi de l’encàrrec d’un projecte de restauració (pagats) que mai es va executar.

El cas més recent és el drenatge i ocupació per camps de conreu dels Prats d’en Gai (Zona humida PEIN i XN2000). S’ha informat a les administracions i aquestes ni s’ho han mirat... per què?

O què passa al Montseny amb Martí Boada i la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny?... per què?

Per què no s’apropen mai els Rurals a la Tordera? Quina relació hi ha entre el CAR, els Ajuntaments i aquests dos?

Algun dia ho sabrem tot.

Mercenaris, no naturalistes

Al començament em vaig referir a Martí Boada i a Joan Borrell com Naturalistes il·lustres de la Tordera però els he conegut i patit i...

No observen la natura que els envolta, s’enlluernen amb altres espais naturals importants i els volen reproduir a casa, sense donar valor a les característiques diverses de cada lloc concret (model Aiguamolls ningunejant la biodiversitat local), no els interessen els petits hàbitats de difícil gestió o utilitat pública, volen crear petits espais artificials on poder treure beneficis i crear-se un currículum artificial.

No s’estimen la natura que els envolta, la fan servir en benefici propi i si es perd es busquen altre lloc... cap problema, i com a màxim la conserven com a propietat curricular i camp de treball. Allò que són no els preocupa gaire, l’important és allò que els pot aportar.

No es capfiquen dins la natura que els envolta, subcontracten estudiants (de franc) i professionals novells (a encàrrec) per obtenir les dades mínimes que justifiquin un treball teledirigit, i no per descobrir la realitat, sinó per fer creure que la coneixen.

No estudien la natura que els envolta, fan servir dades antigues i bibliografia dubtosa (arrossegant errors a perpetuïtat) per no embrutar-se de fang, quan no per evitar reconèixer errors del passat (sense treballs actualitzats de camp), i no volen que altres ho facin per evitar que algú els contradigui... ells diuen què i on s’ha d’estudiar l’entorn, a qui s’ha de subvencionar, o a qui se l’ha de llegir o escoltar.

No comparteixen el coneixement de la natura que els envolta, el fan servir amb afany econòmic (empresarial) i per mantenir uns privilegis davant les administracions que els donen de menjar (control de la competència).

No descriuen la natura que els envolta, narren allò que se’ls encarrega des de l’administració (treballs a mida).

I no només actuen d’aquesta manera... són els que diuen a la resta com ha de ser el format i el contingut de qualsevol treball que es vulgui publicar per garantir aquets models d’actuació, de manera que pots resumir qualsevol treball de camp en quatre línies (sinó una) de veritable coneixement nou i útil un cop treus la bibliografia, els talla i pega sobre coneixements anteriors, els agraïments obligatoris per obtenir un aval, o les referències a altres treballs (no necessàriament útils) per donar caràcter científic a un treball encarregat on ja coneixen les conclusions abans de subcontractar el treball de camp perquè és un encàrrec a mida.

En resum, si un naturalista és aquella persona que observa, s’estima, es capfica, estudia, comparteix i descriu la natura que l’envolta, aquests personatges no ho són.

Poden ser Biòlegs, Geògrafs, Doctors, Empresaris, Directors,... de prestigi, aquí no em fico i és cosa de cadascun de vosaltres, no té cap rellevància i no trec mèrits a altres accions que hagin pogut fer al passat. Lo que no són és Naturalistes tal i com es presenten davant els altres mortals inferiors, a la televisió, davant les administracions o davant els alumnes o subordinats.

Hi ha una paraula, en canvi, que sí els descriu a la perfecció per allò que són ara... Mercenaris.

Seguidisme, no recerca i innovació

Doncs sí, a la natura també li cal recerca i innovació perquè si una cosa està clara és que, tot i dècades de naturalisme a aquest país, any rere any empitjora l’entorn que ens envolta sense excepció (ja sigui Parc Natural, Nacional o Zona no urbanitzable).

En l’actualitat hi ha un seguidisme dels naturalistes envers personatges d’aquesta talla per diversos motius... derrotisme, ignorància, necessitat o interès. Ara bé...

Martí Boada s’omple la boca dient que “l’Observatori a estat una veritable escola de investigadors i professionals”... Quina mena d’escola? Quants herpetòlegs, per exemple, s’han “format” a la Tordera si cap ni un ha vist allà una tortuga? I si l’han vist, per què no han dit res? No els ha ni interessat? I la resta? (de tota mena de camps d’estudi, tots muts davant d’aquests pocavergonyes i les seves trepes) Aquests són els investigadors i professionals que en el futur assessoraran i prendran les decisions sobre la gestió de l’entorn natural i de la seva biodiversitat?

Han passat ja uns quants anys i sé de primera mà que hi ha molts “herpetòlegs” que coneixen la situació i la història d’aquestes tortugues de rierol a la Tordera, i... cap ni un ha dit mai res sobre aquestes mentides o sobre aquests suposats treballs? Ni un?... Em sembla que tenim un greu problema.

Ja sigui perquè no els ha interessat, ja sigui perquè no han pogut, la situació s’ha de redreçar o ja podem oblidar-nos del medi natural tal i com el coneixem avui dia.

Cal una reacció immediata de totes aquelles persones que encara es considerin naturalistes.

Podeu començar estripant aquest treballs ridículs i qüestionant tot allò que estigui signat per ells. Per mi ja fa temps que van perdre tota credibilitat i respecte.

Els propers dies penjaré la tercera entrega de Com carregar-se un riu natural i protegit per aprofundir una mica en temes que s'han citat de passada sobre el passeig fluvial que impulsen... adivineu qui.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Excel·lent. Gràcies per donar llum a la realitat.

Anònim ha dit...

Alguns ja sabem de quin peu calcen les persones que cites. Massa mediàtics per parar-los els peus. Algú que es passa el dia possant de manifest que és doctor ja fa mala espina! I pensar que els doctors científics es passen 5 anys sense fer res més que la tesi i aquest senyor té una agenda que fa por ja fa sospitar. I es segueix venen com el millor del natutalisme del pais... res de bo en podem esperar. Bon informe sí senyor.

Alexandre Suau Martinez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Es tot tant vergonyós, per sort on ara hi han tortugues, trenta anys enrera només hi vivien ratas, tant de bo es recuperi el pla per portar aigua de la depuradora al prudenci.
El fet de que no siguis de Tordera no et tindria que preocupar, ni l'alcalde ni els futuribles ho son.

David Baca Bruget ha dit...

Es tot tant vergonyós, per sort on ara hi han tortugues, trenta anys enrera només hi vivien ratas, tant de bo es recuperi el pla per portar aigua de la depuradora al prudenci.
El fet de que no siguis de Tordera no et tindria que preocupar, ni l'alcalde ni els futuribles ho son.

Joan Peñas ha dit...

Excel·lent treball, felicitats... Avui és molt difícil desmuntar totes les "mentides " orquestrades pels que estant a prop de les xarxes de poder... Coincideixo plenament amb tot allò que es diu en vers el Sr. Borrell i la seva feina... Per desgràcia,ell i el Sr. Martí Boada, formen part de l´exemple del currículum del bomber piròman, ben explicat, per cert, dins d`aquest bloc.

Anònim ha dit...

La meva experiencia amb el mercenari Boada data dels anys 1990. Llavors ja oferiria la seva reputació (basada en un doctorat que llavors no tenia, una licenciatura d'estudis catalans que mai ha existit i un premi global 500 al qual ell mateix es va presentar fent signar els papers al Departament de Medi Ambient de la Generalitat) per exercir de sicari laboral. És un bon comunicador, un mal científic i una pitjor persona. I sobre tot, un engalipador de primera. Gràcies per fer-ho públic.